Els animals
Maria Mu単oz Clara Ramos Helena Vega Valerio Vasena Albert Sancho Sule Jatta
1
1.1
2
Índex 1. Els animals invertebrats
4
1.1
Porífers
5
1.2
Cnidaris
7
1.3
Els annelids
9
1.4
Els mol.luscs
11
1.5
Els artròpodes
13
1.6
Els equinoderms
15
2. Els animals vertebrats
18
2.1
Els peixos
19
2.2
Els rèptils
21
2.3
Les aus
23
2.4
Els mamífers
25
2.5
Els ambifis
27
3. Fitxes del animals
30
4. Fitxes dels animals invertebrats
31
4.1
Porífers
32
4.2
Cnidaris
33
4.3
Els annèlids
34
4.4
Els mol.luscs
35
4.5
Els artròpodes
36
4.6
Els equinoderms
37
5. Fixes deld animals vertebrats
38
5.1
Els peixos
39
5.2
Els amfibis
40
5.3
Els rèptils
41
5.4
Les aus
42
5.5
Els mamífers
44
6. Webgrafia
47
3
Els animals invertebrats
4
PORÍFERS Característiques generals: Els porífers són un grup d’invertebrats de vida aquàtica. Presenten formes irregulars, entre el quals destaquen les que s’assemblen a un sac, a una copa o a un arbre. Poden medir fins a mil·límetres fins a metres. Reben un nom general(esponges). Parts del cos: Òscul: Són un o dos orificis grans. Orificis inhalants: Són molts orificis petits. Cambra interna: l’interior del seu cos. Coànocits: són les cèl·lules. Grups: No tenen. Exemples concrets: Esponja marina.
5
Esponja vermella (Crambe crambe)
Esponja comĂş (Spongia officinalis)
Esponja incrustant (Hamigera hamigera)
6
CNIDARIS Característiques generals: Són de vida marina. Amb cel·lules urticants. Poden mesurar desde mil·ímetres fins a uns quants metres. S’alimenten de petits animals. Parts del cos Tentacles. Boca. Cavitat gastrovascular: on es digereix l’aliment. Grups: Meduses: Cos amb forma de paraigua. Pòlips: forma de sac. Exemples : Medusa cabellera de lleó.
7
P貌lip (Cerianthus subpinnata)
Corall vermell (Corallium rubrum)
Medusa cabellera de lle贸 (Cyanea capillata)
Medusa cabellera de lle贸 (Cyanea capillata)
Medusa cabellera de lle贸 (Cyanea capillata)
8
ANÈL·LIDS Característiques generals : Els anèl·lids són animals invertebrats de vida terrestre i aquàtica, de mida petita i cos allargat i cilíndric. El cos d’aquests animals es tou i està dividit en molts segments en forma d’anells. Molts anèl·lids presenten en la majoria dels seus anells uns filaments rígids anomenats quetes.
Parts del cos Quetes:Les quetes són uns filaments rígids que tenen alguns anèl·lids que utilitzen per desplaçar-se. Anells Ulls Boca
Grups Els poliquets: tenen uns segments a la part apical diferenciats de la resta del cos i unes quetes variades i abundants. Els olgoquetes: presenten les quetes agrupades i en un nombre reduït. Els hirudinis: no presenten quetes.
Exemples Els poliquets: cucs d’aigua. Els olgoquetes: cucs de terra. Els hirudinis: sangoneres.
9
LumbrĂcid (Lumbricus terrestris)
Cuc d’aigua (Paragodius tricuspidatus)
Sangonera (Hiduro medicinalis)
10
MOL·LUSCS Característiques generals : Els mol·luscs són uns animals invertebrats tant de terra com d’ aigua, amb el cos tou, i per general, protegits per una closca. Hi ha mides molt variades, des de pocs mil·límetres fins a més de 10 metres.
Parts del cos: Cap Massa visceral: conté la major part dels òrgans i està recoberta per una capa que segrega una substància dura. Peu
Grups : Gastròpodes: presenten una capa destacat i proper a la massa visceral. Cefalòpodes: tenen el cap i el peu molt desenvolupats. Bivalves: presenten un cap indiferenciat de la resta del cos.
Exemples : Gastròpodes: els cargols. Cefalòpodes: els pops. Bivalves: escopinyes.
11
Cargol (Helix pomatia)
Escopinya (Cerastoderma edule)
Pop gegant (Enteroctopus dofleini)
12
ARTRÒPODES Característiques generals: Són terrestres com aquàtics, generalment de mida petita poden arribar a mesurar més d’un metre. Tenen esquelet extern. Els artròpodes es distingeixen per tres característiques principals: esquelet extern, cos dividit en segments i apèndixs articulats.
Parts: • El cos : està conformat per diferents segments articulats entre si. Generalment, els segments s’agrupen en tres regions: el cap, el tòrax i l’abdomen . • Tots els artròpodes tenen : unes ales tòrax ,un cap ,unes antenes , uns ulls ,una boca i unes potes.
Grups: • Poden ser : Miriàpodes , Crustacis ,Insectes ,Aràcnids.
Exemples:
13
Libel路lula (Crocothemis erythrae)
Marieta (Anatis ocellata)
Abella (Apis mellifera)
Papallona monarca (Danaus plexippus)
14
EQUINODERMS Característiques generals - Té la boca envoltada per cinc braços amb diminuts peus tubulars o ambulacrals flexibles que l'animal utilitza per subjectar i moure. Els equinoderms presenten un sistema de canals , denominat sistema o aparell aqüífer, que utilitza la pressió hidràulica per estendre els peus ambulacrals. Alguns equinoderms, s'arrosseguen o neden movent els braços . Parts : - Són animals celomats - En estat adult tenen simetria radial, encara que les larves la tenen bilateral - No tenen un cap i un cervell diferenciat - Posseeix un aparell amburaclar, que és el seu sistema de canals pels quals circula l'aigua de mar. - Té un esquelet intern format per plaques calcàries fixes o mòbils - El seu sistema digestiu és complet. Té la boca situada en posició ventral, mentre que l'anus aquesta al dors - El sistema nerviós està poc desenvolupat, igual que els òrgans dels sentits. Les estrelles presenten uns ulls molt simples als extrems dels seus braços - La respiració es fa mitjançant unes petites brànquies que projecten a l'exterior o bé, a través dels peus ambulacrals
15
Grups : • Equinoïdeus • Ofiroïdeus • Asteroïdeus • Holoturioïdeus • Crinoïdeus
Exemples :
Estrella de mar blava (Linokia laevigata)
16
17
Els animals vertebrats
18
ELS PEIXOS -Característiques generals Els peixos són vertebrats (poiquiloterms: que varia en funció de la temperatura ambiental) de vida aquàtica. El seu cos presenta habitualment, forma de fus. Dins del grup hi trobem espècies molt variades, algunes són molt petites i d’altres poden a arribar a medir 15 metres de longitud. Parts del cos: -El cap -El tronc -La cua Grups: Els condrictis: Tenen un esquelet constituït per cartílag. Per aquesta raó reben el nom de peixos cartilaginosos, la mateixa substància flexible que cobreix les articulacions i dona forma a les orelles i el nas de l'ésser humà.
Els Osteïstis: Aquests tenen un esquelet ossi ben desenvolupat, els ossos d’aquests peixos són coneguts per espines. Són una classe de vertebrats, que inclou a tots els peixos dotats d'esquelet intern ossi, és a dir, fet principalment de peces calcificades; poden tenir cartílag però en poca quantitat Exemples:
19
Peix espasa (Xiphias gladius)
Peix globus (Tetraodon nigroviridis)
Peix pallasso (Amphiprion ocellaris)
20
ELS RÈPTILS -Característiques generals : Els rèptils són animals vertebrats poiquiloterms terrestres. La seva vida és molt variable i oscil·la. Tenen escates gruixudes i dures. Els rèptils muden periòdicament la pell al crèixer. Parts del cos: - El cap - El tronc - Les extremitats i la cua Grups: Quelonis Tronc ample i curt, protegit per una closca o cuirassa formada generalment per plaques òssies revestides de plaques còrnies, i a vegades només per plaques còrnies. De la closca surten, per davant, el cap i les potes anteriors, i per darrere, les potes posteriors i la cua. Saures Cos allargat cobert amb escates còrnies i, de vegades, òssies, amb cintura escapular i pelviana. Dos parells de potes pentadàctiles ben desenvolupades, encara que hi ha algunes espècies que no en tenen, i gairebé sempre tenen tres parpelles. Ofidis Són rèptils allargats i mancats de potes. Se les pot distingir de les sargantanes sense potes per la seva manca de parpelles i d'orelles externes. La majoria poden dislocar el maxil·lar inferior per tal d'ingerir preses molt més grans que el seu propi cap. Per tal d'acomodar el seu cos estret, els òrgans parells de les serps (com ara els ronyons) es troben l'un al davant de l'altre en lloc d'estar al costat. 21
Crocodilians Els crocodili són un ordre de grans rèptils que aparegueren fa 84 milions d'anys. Són els parents vius més propers de les aus, car els dos grups són els únics supervivents coneguts. Els membres del grup tija dels crocodilis, el clade dels crurotarsis, aparegueren fa 220 milions d'anys al Triàsic i presentaren una àmplia diversitat de formes durant l'era Mesozoica. Exemples:
Cocodril (Crocodylus nyloticus)
Tortuga terrestre (Chelonoidis petersi)
Camaleó (Chamaeleo chamaeleon)
22
AUS Caracteristiques generals Les aus són vertebrats homeoterms ( capaços de controlar la temperatura interior del seu cos ). Són de mida variable. La seva pell esta recoberta de plomes. Hi ha unes que poden volar i unes altres que no. Hi ha unes que poden nedar i unes altres no.
Parts del cos •
Cap : ulls amb parpelles, obertures auditives, obertures nasals, boca i bec. La forma del bec esta relacionada amb la alimentació.
•
Tronc : tòrax molt desenvolupat.
En les aus voladores, l’estern representa una estructura òssia anomenada barca. Del tronc surten dos extremitats les anteriors són les ales; i les posteriors són les potes, recobertes d’escates. A la part posterior del trons es troba la cloaca, a partir d’aquesta es troba la cua, que sol ser curta amb plomes grans. •
Els sacs aeris són un conjunt de càmeres que ocupen l’ interior dels ossos principals, estan connectats als pulmons. Dona lleugeresa a l’au.
Grups : Hi ha 9.000 especies d’aus diferents. Es el segon grup de vertebrats més nombrós.
23
Exemples : Guacamai roig d’ales grogues
Guacamai roig (Ara macao)
Pelicà (Pelecanus onocratalus)
24
MAMÍFERS Característiques generals :
-
Els mamífers són vertebrats homeoterms. Mida variable. Es diuen mamífers perquè les cries s’alimenten de la llet que produeixen les mamelles de les femelles progenitors. Tots tenen pel. Alguns aquàtics el perden en la etapa adulta.
- Parts del cos : • cap : cervell molt gran , ulls amb parpelles, orelles, nas, boca i dents. El cap està unit al cos per el coll. • Tronc : tenen normalment quatre extremitats, adaptades al tipus de desplaçament de cada animal. Tenen diferents tipus de potes : els terrestres quatre potes, els aquàtics en forma d’aletes i els aeris ales. A la part ventral es troben les mamelles i a la regió inferior el sistema reproductor i l’anus. • Cua : longitud i forma diferents segons l’espècie
- Grups : Hi ha 241 especies diferents. • Placentaris : els embrions es desenvolupen a l’interior de la mare on gracies a un òrgan s’alimenten : la placenta. Són la majoria dels mamífers. •Marsupials : neixen en una fase de desenvolupament molt primerenca. Quan neix es situa en una butxaca abdominal de la mare, el marsupi. 25
• Monoterms : grup molt reduït de mamífers que es caracteritza per pondre ous. Tenen un únic orifici de sortida de l’aparell reproductor i la cloaca. Nomes hi ha 6 espècies.
- Exemples :
Foca monjo del mediterrani (Monachus monachus)
Lleó (Panthera leo)
Dofí (Delphinus delphis)
Koala (Phascolarclos cinereus)
AMFIBIS Característiques generals 26
Els amfibis són vertebrats poiquiloterms que necessiten viure prop de l’aigua. Tenen la pell nua, sense escates, i necessiten que estigui sempre humida. Parts del cos cap tronc cloaca: es una cavitat oberta al exterior i també el final dels aparells urinaris i reproductors. Grups : Anurs : són el tipus d’amfibis més comuns. Urodels : són el segon grup més nombrós. Àpodes : són minoritaris i estan presents únicament en les regions càlides. Exemples : Anurs : granotes. Urodels : llangardaixos. Àpodes : serps.
27
Granota verda (Pelophylax perezi)
Salamandra (Salamandra salamandra)
Granota dard blau (Dendrobates azureus)
28
Fitxes dels animals
29
Els animals invertebrats
30
31
32
Foto animal
Regne: animal Fílum: annelida Classe: celitellata Ordre:Haplotaxida Família: Lumbricidae Gènere: Lumbricus Espècie: Lumbricidae
Hàbitat: a tots els llocs excepte deserts, regions polars i zones amb sorres molt àcides. Reproducció: sexual, són hermafrodites Alimentació: S’alimenten de matèria orgànica en descomposició Vida social: són solitaris però s’ajunten per apariar-se
Característiques de l’animal Els anèl·lids són animals invertebrats de vida terrestre i aquàtica, de mida petita i cos allargat i cilíndric. El cos d’aquest animals es tou i està dividit en molts segments en forma d’anells. Molts anèl·lids presenten en la majoria dels seus anells uns filaments rígids anomenats quetes.
33
Regne: animal Fílum: mollusca Classe: cefalòpode Ordre: octòpode Família: octopòdids Gènere:Hapalochlaena Espècie: H. fasciata
Hapalochlaena lunulata
Hàbitat: Oest del Oceà Pacífic Reproducció: sexual Alimentació: crancs i camarons Vida social:
Característiques de l’animal Mol·lusc cefalòpode que té 8 braços o tentacles i que fa entre 40 i 60 cm, tot i que hi a exemplars més grans. Són de color grisós o marronós, però canvia de color per passar desapercebut sobre el fons marí. Els tentacles tenen dues fileres de ventoses. El cap és gran en el que sobresurten els ulls. Té un sifó per respirar.
34
Foto animal
Regne: animal Fílum: Arthropoda Classe: Insecta Ordre:Lepidoptera Família: Nymphalidae Gènere: Danaus Espècie: D. plexippus
Hàbitat: Mèxic Reproducció: sexual Alimentació: nèctar de les flors Vida social: són solitarias
Característiques de l’animal Les papallones monarques es classifiquen en diferents colors els quals son: taronges, vermell i blau, el seu cap és petit.
35
Regne: animal Fílum:Echinodermata Classe:Asteroidea Ordre:Valvatida Família: Ophidiasteridae Gènere: Linckia Espècie: L. laevigata
Hàbitat: barreres de coral Reproducció: sexual i asexual Alimentació: Aleges filamentoses, detritus, micro-organismes presents en la sorra y la roca viva Vida social: són solitaris
Característiques de l’animal Te cinc braços cilíndrics amb les puntes redundades i poden ser de color blau, gris, rosa, veig o púrpura.
36
Els animals vertebrats
37
Regne:Animal Filum: Vertebrat Classe: Actinopterygii Ordre: perciformes Família: pomacèntrids Gènere: amphiprion Espècie: ocellaris
Hàbitat: Aquàtic. (clima tropical) Reproducció: És hermafrodita i monògam. Alimentació: Plàncton i algues. Vida social: Són tranquils i viuen en petits grups.
Característiques de l’animal: El peix pallasso té el cos de colors molt vistosos, és ataronjat amb varies ratlles blanques. No li fa res el verí de l'anemone. Cria de 12 a 24 cries. El peix ballesta pallasso és fàcil de reconèixer pels punts blancs que té a la part inferior del cos. La seva varietat de dibuixos dispars fan que un depredador no sàpiga per on atacar-lo. Te la boca groga amb la "pintura brillant" és capaç d'evitar les mossegades.
38
Regne: Animal Filum: Vertebrat Classe: Rèptils Ordre: TestudAneos Família: PelomedAsidos Gènere: PelomedAsidos Espècie: Podocnemis lewyana
Hàbitat: Aquatic/terrestre Reproducció: Ponen ous Alimentació: Peixos i vegetació. Vida social: Algunes són perilloses però d’altres no i No solen viure en grans grups.
Característiques de l’animal: Les tortugues són rèptils caracteritzats pel fet de tenir un tronc ample i curt, protegit per una closca o cuirassa formada generalment per plaques òssies revestides de plaques còrnies, i a vegades només per plaques còrnies. De la closca surten, per davant, el cap i les potes anteriors, i per darrere, les potes posteriors i la cua. Hi ha tortugues que la tenen dividida en dues parts, una de dorsal o superior i una altra de ventral, unides entre elles.
39
Foto animal
Regne: Animal Fílum: Chordata Classe: Amphibia Ordre: Anura Família: Ceratophryidae Gènere: Telmatobius Espècie: T. culeus
Hàbitat: llac Titicaca, Perú i Bolívia. Reproducció: se sap molt poc de la reproducció però es reprodueixen al estiu. Alimentació: antípodes, cargols, insectes, capgrossos y peixos. Vida social: son solitàries.
Característiques de l’animal: No tenen pulmons, respiren gracies a la seva pell arrugada i això fa que no necessiten sortir a la superfície a respirar. Mesuren uns 30cm. No són uns animals molt macos però estan en crític perill d’extinció.
40
Regne: Animal Filum: Vertebrats Classe: Aus Ordre: Psittaciformes Família: Psittacidae Gènere: Ara Espècie: A. Macao
Hàbitat: Habita en selves mitjanes subcaducifolias, selves altes subperennifolias, selves tropicals de terres baixes, boscos oberts, planes humides i llençols, tant a les zones muntanyoses com en aquelles properes a les costes dels oceans Pacífic i Atlàntic. Aquesta espècie es distribueix des del sud-est de Mèxic fins al nord de l'estat de Mato Grosso, al Brasil i el departament de Cochabamba al centre de Bolívia, el que inclou Amèrica Central i la regió de l'Amazònia. Malgrat la seva ampli rang de distribució, les àrees on habita estan bastant truncades, i moltes de les poblacions es troben aïllades. Reproducció: El període de reproducció abasta de novembre a maig. La femella posa entre un i quatre ous, que són blancs, esfèrics i una mica brillants, els quals cova per 25 dies. Tot i que pot pondre diversos ous, poques vegades eclosionen més de dos, com són posats amb diversos dies de separació, la cria que neix primer avantatja a les altres en grandària, i les menors moren de fam. En néixer, tenen els ulls tancats i estan desplomades, el seu bec és clar i les seves ungles són febles 41
pesen al voltant de 25 g. Alimentació: La guacamaya vermella pot adaptar-se a una àmplia varietat d'aliments per a la seva dieta. S'alimenta llavors i fruites, també de nous, nèctar, insectes, larves, flors o fins i tot altres parts de la planta, com les fulles i la tija. Com el seu bec és molt forta, pot obrir i alimentar-se de llavors de les que altres animals no poden alimentar-se. Vida social : Dins del seu ecosistema, competeix per l'aliment amb altres espècies d'aus que tenen dietes similars, com el guacamai aliverde (Ara chloropterus) i el guacamai blau i groc (Ara ararauna). De fet, sovint intenten alimentar-se en silenci, probablement per tal d'evitar revelar el lloc de l'aliment als seus competidors.
Característiques de l’animal: Són compatibles amb guacamais similars, sempre que disposin d'un ampli espai. Els agrada mantenir-se en petits grups.
42
Regne: Animal Filum: Vertebrats Classe: Mamífers Ordre: Carnívora Família: Phocacidae Gènere: Monachus Espècie: M. monachus
Hàbitat: Es troba en el Mar Mediterrani i al voltant de la part oriental del Oceà Atlàntic. Subsisteixen diversos exemplars a Turquía, Grecia, Madeira i Mauritania. Estan en perill d’extinció crític. Reproducció: Els mascles i les femelles inicien el procés de reproducció quan compleixen quatre anys. Donen llum a l’aigua, a les coves que busquen. Es reprodueixen durant tot l’any, menys de la meitat de les cries sobreviuen als primers mesos de vida. La primera causa de que es morin són les tempestes que es produeixen al seu entorn natural. Alimentació: Cacen l’aliment durant el dia i descansen a la nit. Mengen peix, mol·luscs, pops i calamars. Són capaces de submergir-se profundament. No masteguen el menjar i es mouen lentament per l’aigua per buscar la seva presa. Vida social: Són molt tranquil·les i solitàries. Són molt tímides i no li agrada estar a prop dels humans i per això donen a llum en coves sota l’aigua. 43
Característiques de l’animal: Els mascles tenen el pèl negre fosc, mentre que les femelles són marró fosc. També compten amb dos parells de mugrons retràctils, no hi ha altra foca al món amb aquesta característica.
44
Foto animal
Regne: Animal Fílum: Chordata Classe: Mammalia Ordre:Primates Família: Cebidae Gènere: Saimiri Espècie: S. sciureus
Hàbitat: Amazones. Reproducció: sexual. Alimentació: fruites, balles, nous, flors... Vida social: es mouen en grups grans.
Característiques de l’animal: Cua llarga, no prènsil, amb la porció terminal de color negre.
45
Webgrafia http://www.focapedia.com/foca-monje-del-mediterraneo/ Wikipedia Google www.escolavirtual.edebe.com
46
47