Animals 1r A

Page 1

Animals:

Invertebrats I Vertebrats

ClĂ udia Mestre Arnau Morata Toni Mercado Marina CamprubĂ­ Carla Cabezas Elias El Katarni

1 ESO A


Índex • Animals Invertebrats: - Porífers - Cnidaris - Anèl·lids - Mol·luscos - Artròpodes - Equinoderms • Animals Vertebrats: - Peixos - Amfibis - Rèptils - Aus - Mamífers • Fitxes animals: - Porífers - Cnidaris - Anèl·lids - Mol·luscos - Artròpodes - Equinoderms - Peixos - Amfibis - Rèptils - Aus - Mamífers


Animals Invertebrats: Porífers (Porífera) Característiques generals: •

Són un grup d’invertebrats de vida aquàtica.

Reben el nom comú d’esponges.

Presenten cambres interiors revestides de coanòcits, que són cèl·lules que posseeixen un llarg flagel.

Presenten a la superfície del seu cos un o dos orificis grans, anomenats òsculs.

Parts: Òsculs: És troben a la superfície del seu cos. Són: Un o dos orificis grans. Cambra interna: Al interior i trobem les cèl·lules flagel·lades. Coanòcits: Es troben a l’interior del seu cos i a dintre d’unes cambres internes on trobem unes cèl·lules flagel·lades. Orificis inhalants: Es troben al cos. Són més petits que els òsculs.

Grups: Hi ha més de 10.000 especies d’esponges diferents. - Esponges: · Esponja de bany.


Fotos(google i wikipedia)

The Venus's Flower Basket,

Homoscleromorpha

(Euplectella aspergillum)

Takakkawia

Barrel sponge (Xestospongia testudinaria)


Cnidaris (Cnidaria) Característiques generals: • Són animals marins • Hi ha dos formes: pòlips i meduses • Els pòlips tenen reproducció asexual i les meduses tenen una reproducció sexual.

• • • • • •

Poden mesurar des de mm a m. Proveïts de cèl·lules urticàries. Tenen un cos tou amb una gran proporció d’aigua. La majoria habiten en aigües càlides i poc profundes. Són animals diablàstics. Amb simetria quilometra’l primària.

Parts: • Medusa: - Cavitat gastrovascular; un buit de estructura senzilla i forma de sac o en digereix l’aliment.

-

Ombrel·la; forma del cos.

-

Boca; es troba a la part inferior.

- Tentacles; a l’interior es troben les cèl·lules urticàries, que produeixen substancies tècniques.

• Pòlip: - Boca; la trobem a la part superior. - Tentacles; els trobem envoltant la boca. - Cavitat gastrovascular; cavitat de estructura senzilla i amb forma de sac on es digereixen els aliments.

Grups: Es coneixen mes de 9000 especies diferents.


Fotos(google i wikipedia)

The lion's mane jellyfish

Phyllorhiza punctata

(Cyanea capillata)

Tube-dwelling anemones Tube-dwelling anemones


Anèl· lids (Annelida) Característiques generals: •

Son terrestres i aquàtics

Són invertebrats

Són de mides petites, el cos es allargat i cilíndric.

El cos té diferents anells i es tou

Es desplaça per el moviment de ondulació del cos.

Viuen en tubs o galeries que construeixen ells mateixos.

Te múltiples segments.

Els oligarques i els hirudins compten amb un grup d’anells engrossits anomenat clitel que intervé en la seva reproducció.

Parts: •

Boca: és troba a la primera anella.

Anus: és troben en els últims anells.

Ulls: és troben a prop de la boca.

Glitela: algunes tenen glitela que per la reproducció.

Questa: Les potes, que utilitzen per moure.

Grups: Hi ha al voltant de 12.000 espècies d’anèl·lids. •

Els poliquets: tenen uns segments a la part apical diferenciats de la resta del cos i unes variades i abundants. Es troben als fons marins i lacustres.

Els olíquets: presenten quetes agrupades i en un nombre reduït. Molts son terrestres són els cucs de terra.

Els hirudinis: no presenten quetes. Alguns són marins i altres son terrestres que viuen el llocs humits.


Fotos(Google i wikipedia)

Lumbricus terrestris

True leeches

Una sangonera a la Xina

Hirudo medicinalis


Mol· luscos (Mollusca) Característiques generals: •

Són un grup d’invertebrats tant de vida aquàtica com terrestre.

Tenen el cos tou, que està protegit per una closca.

Entre els mol·luscs trobem diferents tipus d'alimentació, com el musclo i matèria orgànica.

Parts: •

Cap: Hi trobem la boca, ela ulls...

Boca: Hi trobem la ràdula es com una llengua dentada.

Ulls: Per veure tenen els ulls més desenvolupats dels animals.

Tentacles tàctils.

Massaviceral: centre la major part dels òrgans.

Cavitat vareal: es troben els òrgans respiratoris.

Peu: Massa musculosa.

Grups: Gasteteròpodes: :Presenten un cap destacat i proper a la massa visqueral. acostumen a tenir una conquilla molt desenvolupada e forma d’espiral, el peu és molt destacat i el fan servir per arrossegar-se.

Cefalòpodes: Tenen el cap i el peu molt desenvolupats. En la majoria d’espècies, la conquilla és reduïda. El peu es troba dividit en tentacles proveïts de ventoses.

Bivalves: Presenten un cap indiferenciat de la resta del cos. El peu s’hi pot apreciar i possibilita l’excavació i la penetració de l’organisme en els fons sorrencs.


Fotos(Google i Wikipedia)

Helix aspresa

Lined chiton

Giant clam Ensis ensis


Els Artròpodes (Arthropoda) Característiques generals: •

Són animals invertebrats

Són terrestres i aquàtics.

Mida: mm a m

Tenen una alimentació molt diversa.

Parts: •

Tòrax: Alguns espècies tenen tòrax i ales.

Cap: El cap es troba antenes, ulls, boca.

Abdomen: S’insereixen els apèndixs especialitzats en els distints tipus de locomoció, com les potes, poden fer servir per córrer, saltar, excavar, nedar...

Ales: Per volar.

Grups: Hi ha més d’un milió de especies diferents. •

Crustacis: El cos el tenen dividit en dos parts el cefalotòrax i l’abdomen. I són aquàtics.

Miniapodes: Tenen cap i tronc. I són terrestres.

Els aràcnids: El cos el tenen dividit en dos parts el cefalotòrax i el abdomen. I són terrestres.

Els insectes: El cos el tenen dividit en tres parts el cap, el tòrax i el abdomen.


Fotos(Google i Wikipedia)

Remipedios

LifĂ­stids

(Speleonectes tanumekes)

(Ryuthela tanikawa)

Litobiomorfs Plecòpters (Lithobius forficatus) (Capnopsis schilleri)


Els Equinoderms (Echinodermata) Característiques generals: •

Són marins

D’aspectes molt variable.

Es troben coses de forma ovoide, estrellada o allargada.

Viuen en els fons d’oceans i mars.

S’alimenten de moltes maneres.

Parts: •

Tenen escalet intern.

Sistema ambulacral: Aquesta part nomes la tenen els equinoderms.

Canal circular: Lloc on parteixen diferents conductes radials.

Conductes racials: Hi surten molts apèndixs anomenats peus ambulacrals.

Peus ambulacrals: Surten a l’exterior per els orificis del escalet intern. Ventoses.

Grups: Hi ha 6.000 espècies de equinoderms diferents. •

Les estrelles.

Els eriçons de mar.


Fotos(Google i Wikipedia)

Spinulosida

Forcipulatida

(Echinaster sepositus)

(Asterias rubens)

Espardenya

Un lliri de mar


Animals Vertebrats: Peixos(Pisces) Característiques generals: •

Són vertebrats poiquiloterms de vida aquàtica.

Aquests animals aprofiten els corrents marins per afavorir-ne el desplaçament.

El color fosc presenta aquest tipus de múscul.

Els peixos estan presents a tots els mars

El cos té forma de fus.

Tenen formes diferents.

Tenen mides i formes diferents.

Es mouen a partir del moviment de ondulació.

Parts: •

Al cap: I trobem la boca, les dents, els orificis nasals. Hi trobem les brànquies que els protegeixen els opercles.

El tronc: És la part del cos compresa entre l’ultima fenedura branquial i l’anus.

La cua: Està formada per una aleta.

Grups: Hi ha més de 11.000 especies diferents. •

Condrictis: són peixos que es caracteritzen per tenir un esquelet constituït per cartílag. La gran majoria dels condrictis viuen als oceans i als mars.

Osteïctis: tenen un esquelet ossi ben desenvolupat .


Fotos(Google i Wikipedia)

Un guppy

Pav贸n copaneca (Astronotus ocellatus)

Taur贸 blanc Sarcopterigios (Sarcopterygii)


Els Amfibis(Amphibia) Característiques generals: • • •

Son vertebrats poiquiloterms. Necessiten viure prop de l’aigua. Passen les primeres fases de la vida a l’aigua, però quan arriben a la maduresa molts tenen la capacitat de viure al medi terrestre.

• •

Fan la metamorfosi. Tenen la pell nua sense escates i ha de estar sempre humida.

Parts: Tenen dos parts:

El cap: es gran i aplatat, tenen boca sense dents, ulls grans i uns orificis nasals.

El tronc: es ampli i no te coll, tenen quatre extremitats i a la part posterior es troba la closca.

Grups: Hi ha mes de 3000 especies.

Els anurs: son els mes comuns. Quan es fan adults no tenen cua. El seu cos es curt i ample, no tenen coll.

Els urodels: es el segon grup mes nombrós. Tenen cua, el seu cos es allargat i entre el tronc i el cap del animal es distingeix el coll.

Els àpodes: son minutants i estan presents únicament en les regions càlides i tropicals. Aquest animal esta totalment desproveïts d’extremitats. Tenen el cos allargat i el seu aspecte fa que es pugui confondre amb un oligoquet.


Fotos(Google i Wikipedia)

La salamandra comĂş

Litoria phyllochroa

(Salamandra salamandra)

Anuros Cecilias (Litoria subglandulosa) (Gymnophiona)


Els Rèptils (Reptilia) Característiques generals: •

Són vertebrats.

Són terrestres.

Les seves mides són molt variables.

Tenen escates gruixudes i dures.

Canviant la pell periòdicament.

La majoria tenen 4 potes però hi ha algunes especies que tenen 5 potes.

Parts: Tenen tres parts: •

Cap: En el cap esta els ulls, boca, orificis nasals, timpà.

Tronc: El tronc allargat, la majoria de la espècie tenen 4 potes amb cinc dits.

Cua: Acostumant tenir la cua llarga.

Grups: •

Quelonis: Cos curt ambla, no tenen dents, tenen closca.

Ofidis: Cos allargat sense extremitats.

Crocodilians: Cos allargat amb gran mandíbula.

Saures: Cos allargat i cua desenvolupada.


Fotos(Google i Wikipedia)

Tortuga de coll de serp

Criptodiros Dipsochelys hololissa

El gavial malayo (Tomistoma schlegelii)

Los tuรกtaras (Sphenodo)


Les Aus(Chordata) Característiques generals: •

Són vertebrats.

Són homeoterms, és a dir, són capaços de controlar la seva temperatura interior independentment de quina sigui la del medi.

Ponen ous.

Tenen plomes i ales que les permeten volar.

Algunes espècies no poden volar.

No tenen dents.

Parts: •

Al cap: Trobem els ulls, parpelles, les obertures auditives, les obertures nasals i la boca.

El tronc: Hi ha un tòrax desenvolupament. Subjecta els músculs per volar. Surten 4 extremitats: les ales, les potes, les escates i unes ales posteriors.

Grups: Hi ha més de 9.000 especies. •

No poden volar.

Poden volar.


Fotos(Google i Wikipedia)

El gavià argentat

El colí de muntanya

(Larus michahellis)

(Oreortyx pictus)

L'ànec mandarí El casuari (ànnera mandarina) (Casuarius casuarius)


Els Mamifers( Mammalia) Característiques generals: •

Vida terrestre i aquàtica.

Hi ha una gran diversitat de formes i mides.

Tenen cries i les alimenten amb llet.

Tenen pèl.

Són vertebrats homeoterms.

Parts: Tenen tres parts principals: •

El cap: Tenen un cervell molt gran.

El tronc: Te quatre extremitats. Esta adaptada depèn del desplaçament de l’animal.

La cua: Tenen formes i longituds diferents.

Les orelles: Per escoltar.

El nas: Per olorar.

Les mamelles: Per alimentar a les cries.

Grups: Hi ha més de 4.000 especies. •

Placentaris: Els seus embrions es desenvolupen a l’interior de la mare, on s’alimenten gràcies a un òrgan que els subministra els nutrients necessaris. Aquest òrgan matern rep el nom de placenta.

Marsupials: Neixen en una fase de desenvolupament molt primerenca. Un cop nascut, l’animal se situa a una butxaca abdominal de la mare, el marsupi.

Monotremes: Són un grup molt reduït. Es caracteritzen per pondre ous i perquè nomes tenen un únic orifici de sortida de l’aparell reproductor i digestiu.


Fotos(Google i Wikipedia)

El dofĂ­ mular

El coala

(Tursiops truncatus)

(Phascolarctos cinereus)

L'ornitorinc

El cangur gris oriental

(Ornithorhynchus anatinus)

(Macropus giganteus)


Fitxes animals


The Venus's Flower Basket Regne: Animalia Fílum: Porifera Classe: Hexactinellida Ordre: Lyssacinosidea Família: Euplectellidae Gènere: Euplectella Espècie: Euplectella Aspergillum

Hàbitat: Al mar

Reproducció: Son ovípars

Alimentació: Filtradores

Vida social: En les cultures tradicionals d'Àsia, aquesta esponja en particular (en un estat mort, sec) se li va donar com a regal de noces, perquè l'esponja alberga simbiòticament dos petits gambetes, un mascle i una femella, que viuen les seves vides dins de l'esponja. Es reprodueixen, i quan els seus fills són petits, els fills s'escapen per trobar una cistella de la flor de la seva pròpia Venus. El gambeta dins de la cistella netejar i, a canvi, la cistella proveeix d'aliment a les gambetes a atrapar en els seus teixits i després alliberar les deixalles en el cos de l'esponja per la gambeta.

Característiques de l’animal: Les esponges presenten cambres interiors revestides de coanòcits, cèl·lules que posseeixen un llarg flagel i un collar. Aquestes cèl·lules fagociten les partícules alimentàries de l'aigua que flueix a través del cos de l'esponja i del seu sistema de canals, impulsada per incomptables sacsejades dels flagels. Les colònies d'animals que no es desplacen en el mar, necessiten que els corrents portin partícules alimentàries fins a la proximitat dels seus òrgans de captura, com els flagells o tentacles. Però les esponges, gràcies a les cèl·lules que produeixen aquest corrent d'aigua en el seu interior, poden viure també en aigües quietes, amb l'única condició que contingui substàncies nutritives i molt comitives.


Avispa de mar Regne: Animalia Fílum: cnidaria Classe: subzona ( anomenades avispes de mar) Ordre: Cubomedusa Família: Chirodropidae , Carybdeidae Gènere: Chironex Espècie: C. fleckeri

Hàbitat: Habita generalment en les aigües tropicals d'Austràlia i altres àrees de l'oceà Índic oriental i del Pacífic

Reproducció:

Alimentació: Son carnívores. S’alimenten de peixos petits.

Vida social: Són solitàries.

Característiques de l’animal: • •

Es una de les mes perilloses de totes las especies de meduses en el mon. El fet que tinguin un verí tan tòxic fa que la gent no vulgui estar a prop d'ells, però, només unes poques morts humanes es poden atribuir a aquesta espècie de medusa.


Cuc de terra Regne: Animalia Fílum: Annelida Classe: Clitellata Ordre: Haplotaxida Família: Lumbricidae Gènere: Lumbricus Espècie: L. terrestris

Hàbitat: Terrestre. És troben a tota Europa.

Reproducció: Aquest cuc és hermafrodita i es reprodueix per mitjà d’ous, que emmagatzema al clitelo abans de la posada.

Alimentació: Se alimenta de matèria orgànica en descomposició.

Vida social: L'esperança de vida del cuc és normalment de 4 a 8 anys, encara que solen viure 6 anys en captivitat.

Característiques de l’animal: Els cucs de terra sol fer de 9 centímetres a 30, però poden créixer més. Són animals amples. Com tots els animals el seu fílum, el cos està segmentat en anells poden arribar a ser 180. El seu abdomen es aplanat.


POP Regne: Animalia Fílum: Mollusca Classe: Cephalopoda Ordre: Octopoda Família: Octopòdids. Gènere: Espècie:

Hàbitat: Passen gran part de la seva vida amagant, triant forats naturals entre roques o runes. Són animals nocturns que s'amaguen durant el dia en els seus amagatalls. Reproducció: Quan es reprodueixen els mascles utilitzen un braç especialitzat anomenat hectocotylus que usa per introduir espermatòfors (paquets d'esperma) a la cavitat del mantell de la femella. Els mascles moren uns quants mesos després d'aparellar-se. En alguna espècie, la femella pot mantenir activa l'esperma en el seu interior durant setmanes fins que els seus ous siguin madurs. Alimentació: S'alimenta de crancs i d'altres crustacis; també de mol·luscos i peixos. Vida social:

Característiques de l’animal: • • •

Els pops són animals dels fons del mar , pels quals es desplacen amb ajuda dels seus tentacles El pop es caracteritza per tenir un cos tou amb un cervell ben desenvolupat i vuit braços, cadascun dels quals posseeix dues files de ventoses. Aquests animals poden canviar, de forma molt ràpida, el color i la textura de la seva pell.


Papallona Zebrada Regne: Animalia Fílum:Arthropoda Classe:Arthropoda Ordre: Lepidoptera Família: Papilionidae Gènere:Iphiclides Espècie:I . Podalirius

Hàbitat: Es troba a totes les zones temperades d'Euràsia, de Portugal fins a la Xina. Reproducció: Les crisàlides de la xuclallet passen normalment l'hivern en estat d'hibernació, essent molt vulnerables als depredadors. Alimentació: Les erugues són de color verd tendre. Mengen preferentment les fulles de l'arç blanc, el presseguer, el cirerer de guineu, l'aranyoner, l'albercoquer, la prunera i l'ametller. Vida social: No se sap

Característiques de l’animal: És una de les papallones més grans d'Europa.


Estrella de Mar Regne:

Equinoderm

Fílum: Deuteròstom Classe:

Echinoidea

Ordre:

Arbacioida

Família:

-

Gènere:

-

Espècie:

-

Hàbitat: Viuen al mar. Reproducció: Són de tipus sexual. Els sexes estan separats i els gàmetes s’ expulsen dins l’ aigua, on té lloc la fecundació i el desenvolupament de les larves. Alimentació: Les estrelles de mar són animals carnívors i s’ alimenten de mol·luscs i crustacis. Els eriçons de mar són herbívors i s’ alimenten de petites partícules. Vida social

Característiques de l’animal ·Són animals marins. ·La majoria són bèntics i molts viuen en mars profunds. ·La seva màxima diversitat es troba als esculls coral·lins. ·Són un dels grups més peculiars en el regne animal. ·La seva simetria pentarradiada, i l’absència absoluta de cefalització, essent els únics animals triblàstics sense cap. ·Tenen un sistema vascular hidràulic. ·Es caracteritzen per tenir un sistema ambulacral


Piranya Regne: Animalia Fílum: Chordata Classe: Actinopterygii Ordre: Characiformes Família: Characidae Gènere: Pygocentrus Espècie: Pygocentrus nattereri

Hàbitat: Son peixos d'aigua dolça que es troba en els rius d'Amèrica del Sud. La conca de l'Amazones és el principal lloc on es troben les piranyes.

Reproducció: Per la piranya l'aparellament es produeix de maig a juny, en aquest període es mouen cap a aigües lentes per poder aparellar-se. La femella diposita els seus ous, que després el mascle fertilitza amb el seu esperma. La femella posa els ous en un lloc aïllat, i aproximadament el 90% dels ous sobreviurà. Poden viure fins a 12 anys en la naturalesa

Alimentació: S'alimenten de varietat de tipus de menjar, incloent insectes, invertebrats i petits animals. A més s'alimenten carronya, tant de restes d'animals com humans. Poden consumir també a les aus que entren a l'aigua, o les plantes que es troben en el seu hàbitat.

Vida social Les piranyes s'associen a grans bancs i els atreu l'agitació de les aigües i l'olor de la sang. La piranya negra o peix tigre, la piranya, la piranya vermella i la piranya boca de foc són algunes de les espècies més perilloses. La piranya negra o peix tigre, la piranya, la piranya vermella i la piranya boca de foc són algunes de les espècies més perilloses.

Característiques de l’animal: • •

La piranya és un peix de gran tamany. La piranya diposita els ous sobre les plantes del riu.



Drago de Komodo Regne: Animalia Fílum: Cordeta Classe: Sauropsida Ordre: Squamata Família: Varanidae Gènere: Varanidae Espècie: Varanus komodoensis

Hàbitat: Són terrestres, els trobem en els boscos de Asia.

Reproducció: L'aparellament té lloc entre maig i agost, i els ous són postos al setembre. • • •

reproducción: Ovípara Incubación: 8 meses Número de huevos: 20-40 huevos

Alimentació: Els dragons de Komodo són carnívors. Tot i que s'alimenten majoritàriament de carronya. Vida social: Són solitaris

Característiques de l’animal:


Bultra Carronyer Regne: Animalia Fílum: Chordata Classe: Aus Ordre: Família: Gènere: Espècie: Hàbitat: Viuen als ecosistemes d’ arreu del món de l’ Àrtic i l’ Antàrtic. Reproducció: El 95% d’ espècies s’ aparellen almenys durant una temporada d’ aparellament, o en alguns casos durant anys o fins a la mort d’ un dels membres de la parella. Alimentació: Hi ha ocells que són herbívors, com el colom, d’ altres són carnívors, com l’ oreneta.

Vida social

Característiques de l’animal: ·Són vertebrats homeoterms, és adir, són capaços de controlar la seva temperatura interior independentment de quina sigui la del medi. ·Ponen ous. ·Tenen plomes i ales que les permeten volar. ·Algunes espècies no poden volar. ·No tenen dents.


Guepard Regne: Animalia Fílum: Chordata Classe: Mammalia Ordre: Carnívora Família: Felidae Gènere: Panthera Espècie: P. pardus

Hàbitat: habita en tot tipus d'hàbitats sempre que tingui un lloc on amagar-se i existeixin suficients preses per sobreviure; es troba present en tot tipus de boscos i selves, en les sabanes, en els sembrats i en llocs rocosos.

Reproducció: Són animals solitaris excepte en època reproductora. El període de gestació dura al voltant de tres mesos (90 a 105 dies) i la femella pot tenir d'un a sis cadells per ventrada, encara que el més comú és de dos a quatre. La mare sol transportar les cries subjectant-les amb les dents pel coll. Els manté durant dos anys. Arriben a viure gairebé 20 anys.

Alimentació: Aquest felí s'alimenta de mamífers mitjans i petits. En la seva dieta s'inclouen micos, porcs, cérvols, xacals, antílops, aus, bestiar, etc. Guarda part de la seva caça en els arbres per poder menjar diversos dies. Té intel·ligents tècniques per capturar preses, sobretot micos desprevinguts als quals els perd la seva curiositat.

Vida social: No s’ha sap

Característiques de l’animal: Habitualment se sol confondre amb el guepard, amb el qual comparteix un aspecte molt similar (pelatge groc amb taques fosques), però del qual difereix enormement tant en característiques físiques com en comportament, sent el guepard cridanerament menys agressiu que el lleopard; a més el lleopard no té els característics lacrimals negres que s'enquadren el morro del guepard.



Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.