Pรกgina 1
Pรกgina 2
ÍNDEX Animals Vertebrats. Mamífers ..........................................................4 Peixos................................................................6 Rèptils...............................................................8 Aus....................................................................10 Amfibis.............................................................12
Animals Invertebrats Mol·luscs………………………………………………....14 Equinoderms…………………………………………....16 Artròpodes....................................................... 18 Anèl·lids............................................................20 Porífers……………………………………………………..22 Cnidaris…………………………………………………….24
Página 3
ELS MAMÍFERS Són un grup de vertebrats homeoterms de vida terrestre i aquàtica, que presenten una gran diversitat de formes i mides. Els mamífers reben aquest nom perquè, durant el període de la seva vida, les cries s’alimenten de la llet que es produeix a les mamelles de les femelles progenitores. Una característica important dels mamífers és la presència de pèl, que recobreix el seu cos. La majoria de mamífers presenta el cos dividit en tres parts; Cap; conté un cervell molt gran en comparació dels altres vertebrats, ulls, protegits amb parpelles, orelles, nas i boca Tronc; normalment conté quatre extremitats. A la part ventral es pot trobar les mamelles i en la zona inferior es troba el sistema reproductor i l’anus. Cua; té una longitud llarga i una forma diferent segons l’espècie.
GRUPS: Placentaris: Es caracteritzen perquè els seus embrions es desenvolupen a l’interior del cos de la mare, on s’alimenten gràcies a un òrgan que els subministra els nutrients necessaris. Aquest òrgan rep el nom de placenta. Marsupials: Es caracteritzen per néixer en una fase de desenvolupament molt primerenca. Un cop l’animal a nascut, se situa en una butxaca abdominal de la mare, el marsupi. Monotremes: es caracteritzen per pondre ous. També es diferencien per tenir un únic orifici de sortida de l’aparell reproductor i del digestiu, la cloaca que a la resta de mamífers es dóna per conductes i orificis diferents.
Página 4
Orelles
Tronc
Cap
Nas
Cua Boca
PLACENTARIS ร s panda Ailuropoda melanoleuca Font: Google imatges
MARSUPIALS Coala Phascolarctos cinereu Font: Google imatges
MONOTREMES ornitorinc Ornithorhyncus anatinus
Font: Google imatges Pรกgina 5
ELS PEIXOS Els peixos són vertebrats poiquiloterms de vida aquàtica. Normalment, el seu cos presenta una forma de fus, però n’hi ha d’algunes espècies que la forma del seu cos és molt diferent. Al cos dels peixos hi distingim tres parts: Cap: es troba la boca, amb dents, els orificis nasals i els ulls, sense parpelles. La part posterior del cap es caracteritza per unes obertures, les fenedures branquials, on s’allotgen les brànquies, òrgans encarregats de la respiració. Tronc: part del cos mes compresa l’última fenedura branquial i l’anus. Del tron parteixen les extremitats en forma d’aletes. Cua: Està formada per una aleta. A la base del començament de la cua hi és l’anus i l’orifici urogenital; per aquest últim s’expulsen l’orina i les cèl·lules reproductores. Hi ha al voltant d’11.000 d’espècies de peixos i que es divideixen en dos grups. GRUPS: Condrictis: Són peixos que es caracteritzen per tenir un esquelet construït per cartílag. Els condrictis tenen unes fenedures branquials que no queden ocultes. La seva pell es recoberta de plaques dèrmiques cartilaginoses que li porten una duresa elevada. Osteïctis: Tenen un esquelet ossi ben desenvolupat. Els ossos d’aquests peixos també es coneixen com espines. Tenen les brànquies protegides per l’opercle, motiu pel qual només presenten una única obertura per on l’animal respira. La pell d’aquest peixos està coberta per escates.
Página 6
Aletes Dorsals Opercle
Cua Cloaca Aleta Pelviana
Aleta Pectoral
Aleta Anal
CONDRICTIS Peix Manta Manta birostris
Font: Google imatges
OSTEร CTIS Sardina Sardina pilchardus
Font: Google imatges
Pรกgina 7
ELS RÈPTILS Els rèptils són vertebrats poiquiloterms terrestres. La seva mida és molt variable. Viuen en ambients càlids i temperats. Es coneix al voltant de 6.000 espècies diferents de rèptils, que es divideixen en quatre gran grups. Aquest grup d’animals presenten la pell coberta d’escates gruixudes y dures. Els rèptils muden periòdicament la seva pell al créixer. Hi distingint tres parts al cos dels rèptils: Cap: en el cap trobem la boca, amb dents, els orificis nasals i els ulls, amb parpelles. Moltes espècies de rèptils tenen un timpà que cobreix l’oïda, i algunes, com les serps, poden captar vibracions procedents de la terra si hi recolzen la mandíbula. El cap està unit al tronc pel coll, que té una gran mobilitat i permet dirigir-lo en diverses direccions.
Tronc: és allargat. La majoria de les espècies té quatre potes amb cinc dits a cadascuna, tot i que hi ha espècies que no presenten extremitats. A la part posterior del tronc es troba la cloaca, el final del aparell digestiu i reproductor.
Cua: la seva longitud varia segons l’espècie, però en general acostuma a ser llarga. GRUPS: Quelonis: Aquest rèptils tenen el cos curt i ample. No tenen dents a la boca i el tronc està recobert per una closca. Reben el nom comú de tortugues. Saures: El seu cos es allargat i amb una cua ben desenvolupada. Inclouen la majoria de espècies de rèptils. Ofidis: Són animals de cos allargat i sense extremitats. Les mandíbules poden obrir-se molt per engolir les preses. Comprenen les diferents espècies de serps. Crocodilians: Són els rèptils més grans. El seu cos es allargat i amb grans mandíbules, i es desplacen arrossegant el ventre sobre la superfície. Els més comuns són el cocodril i el caiman. Página 8
CROCODILIANS Cocodril Americà Crocodylus actus Font: vikipèdia
OFIDIS Serp d’escala Elaphe scalaris Font: Google imatges
SAURES Sargantana gimnèsia Podarcis lifordi Font: viquipèdia
QUELONIS Tortuga mediterrània Testudo hermanni Font: viquipedia Página 9
LES AUS Les aus són vertebrats homeoterms, és a dir, capaços de controlar la seva temperatura interior independentment de quina sigui la del medi. La seva pell està recoberta de plomes, que contribueixen a crear una cap que aïlla el cos de la temperatura exterior. Les plomes també intervenen de manera fenomenal en la capacitat de vol de l’au. Hi podem distingir tres parts del cos de les aus: Cap: En ell trobem els ulls, amb parpelles, les obertures nasals, les obertures auditives i la boca. Les aus no presenten dents i la seva estructura s’ha modificat per a formar el bec. Tronc: Presenta un tòrax molt desenvolupat, ja que l’estern ha de subjectar els potents músculs que l’au necessita per al vol. Del tronc surten quatre extremitats, les dues anteriors són les ales i les dues posteriors són les potes. A la part posterior del tronc es troba la cloaca. A partir d’ella comença la cua de l’au, que acostuma a ser curta amb plomes grans. El vol es la característica més definidora de les aus. Les plomes de les ales i els sacs aeris són dues estructures del cos de les aus que més influeixen en la seva capacitat de vol.
Página 10
Els pingüins són un grup de la classe de les aus però aquets animals no volen, ells saben nedar ràpidament i també bussejar.
PINGÜINS
Font: Google imatges
Font: Google imatges
Página 11
ELS AMBFIBIS Els amfibis són animals vertebrats poiquiloterms que necessiten viure a prop de l’aigua. Passen les primeres fases de la seva vida a l’aigua, però quan arriben a la maduresa molts d’ells tenen la capacitat de viure al medi terrestre. Els amfibis tenen la pell nua, sense escates, i necessiten que sempre estigui humida. En la majoria dels amfibis distingim dos parts: cap i tronc. El cap es gran i aplatat, presenten una boca molt ampla sense dents, ulls grans i sortits, amb parpelles, i uns orificis nasals. En moltes espècies es distingeixen el timpà, una membrana que recobreix l’oïda. El tronc és ample i no té coll. Del tronc parteixen quatre extremitats en forma de potes. Les dues potes anteriors tenen quatre dits i les dues posteriors cinc. A la part superior del tronc es troba la cloaca.
El desenvolupament dels amfibis es caracteritza per la metamorfosi, que és un conjunt de processos que transformen l’individu de la fase de larva a la d’adult. En la fase larvària, tots els amfibis viuen al medi aquàtic i presenten cua i brànquies. Els amfibis viuen sempre en zones amb fàcil accés a l’aigua. A l’aigua té lloc la posta dels ous. GRUPS:
ANURS: són els amfibis més comuns de tots. Es caracteritzen per l’absència de cua a la fase adulta
URODELS: El seu cos té forma allargada, i entre el tronc i el cap es distingeix el coll.
ÀPODES: Són minoritaris i estan presents solament en regions càlides i tropicals. Aquests animals no tenen extremitats.
Página 12
ANURS Granota Goliat Conraua Goliat
Font: Google Imatges
URODELS Salamandra Salamandra Salamandra Font: Google imatges
ร PODES Colobreta cega Blanus cinereus Font: Google imatges Pรกgina 13
ELS MOL·LUSCS Els mol·luscs són un grup d’invertebrat, tant de vida aquàtica com de terrestre. Tenen un cos tou i generalment protegits per una closca Aquests animals tenen el cos dividit en tres regions: Cap: es troben els ulls, els tentacles tàctils i altres receptors sensorials. També se situa la boca, dins d’ella trobem un element que els caracteritza, la ràdula. És una espècie de llengua dentada molt resistent que amb els seu moviment provoca la trituració dels aliments i en facilita la digestió. La massa visceral: conté la major part dels òrgans del mol·luscs i està recoberta per una capa que segrega substància dura, o cutícula. El peu: és una massa musculosa que pot presentar formes diverses, segons el tipus de desplaçament que realitzi l’animal. GRUPS: GASTERÓPODES: Presenten un cap destacat i proper a la massa visceral. Acostumen a tenir una conquilla molt desenvolupada en forma d’espiral. CEFALÒPODES: Tenen el cap i el peu molt desenvolupats. Habitualment la conquilla és reduïda i està situada a l’interior de l’animal. El peu està dividit en tentacles proveïts de ventoses.
BIVALVES: Presenten un cas indiferenciat de la resta del cos. La conquilla acostuma a estar dividida longitudinalment i dóna lloc a dues parts simètriques, que es tanquen per protegir-se dels animals.
Página 14
GASTERÒPODES Caragol romà Hèlix Pomatia Font: wikipedia
CEFALÒPODES Pop Octopus Vulgaris Font: wikipedia
BIVALVES Navalles Ensis ensis
Página 15
ELS EQUINODERMS Els equinoderms són un grup d’invertebrats marins d’aspecte molt variable, de manera que trobem organismes d’aquest grup amb cossos de forma ovoide, estrellada o allargada. Aquests invertebrats tenen un esquelet intern format per plaques rígides de carbonat de calci situades just per sota de la pell. En moltes ocasions, des d’aquestes plaques emergeixen punxes cap l’exterior. Es caracteritzen per tenir un sistema ambulacral, que no presenta cap altre grup d’animals. Aquest sistema intervé en la locomoció dels equinoderms i actua com un senzill sistema circulatori. Aquest sistema consta d’un canal circular del qual parteixen diversos conductes radials D’aquests conductes surten nombrosos apèndix, denominats peus ambulacrals. Els peus ambulacrals acaben en una ventosa. Mitjançant canvis en la pressió del líquid intern del sistema ambulacral, aquests peus es poden adherir al substrat i l’animal els fa servir per a desplaçar-se, capturar preses.. Els equinoderms viuen als fons sorrenc o rocosos dels marins i oceans de tot el món.
Página 16
ESTRELLA DE MAR Estrella de mar d’espines vermelles Protoreaster linckii
Font: Google imatges
ERIÇÓ DE MAR Psammechinus miliaris
Font: Google imatges
Página 17
ELS ARTRÒPODES Són un grup d’invertebrats terrestres i aquàtics. Els artròpodes es distingeixen per tres característiques principals: esquelet extern, cos dividit en segments i apèndix articulats. L’esquelet extern és una estructura rígida que recobreix el cos dels artròpodes. Està compost per una substància anomenada quitina que compleix la funció de protegir el seu cos. La presència de l’esquelet extern rígid dificulta el creixement dels artròpodes, per tant, per a que puguin créixer, es produeix la muda. Consisteix en la substitució periòdica de l’esquelet extern per una altre de més gran. El cos dels artròpodes està format per diferents segments articulats entre si. Generalment, els segments s’agrupen en tres regions: el cap, el tòrax i l’abdomen. GRUPS: CRUSTACIS: Principalment són aquàtics amb el cos dividit en dues parts: el cefalotòrax i l’abdomen. MIRÀPODES: Són terrestres amb el seu cos compost per nombrosos segments agrupats en cap i tronc. ARÀCNIDS: Són de vida terrestre i el seu cos està dividit en cefalotórax i l’abdomen. INSECTES: Són principalment terrestres. Presenten el seu cos dividit en tres regions: cap, tòrax i abdomen
Página 18
CRUSTACIS: Gamba Parapenaeus logirostris Font: Google imatges
MIRÀPODES Cent peus Lithobius forficatus Font: wikipedia
ARÀCNIDS Escorpió Scorpio maurus Font: Wikipedia
INSECTES Abella Apis mallifera Font: wikipedia Página 19
ELS ANÈL·LIDS Els anèl·lids són invertebrats de vida terrestre i aquàtica, de mida petita i de cos allargat i cilíndric. Aquesta forma del cos d’alguns invertebrats rep el nom comú de cuc. El cos d’aquests invertebrats es tou i està dividit en molts segments en forma d’anells. En els primers anells es troba la boca i el els últims l’anus. Al costat de la boca, alguns anèl·lids presenten uns ulls senzills i altres òrgans receptors de les olors, el tacte, la humitat… Molts anèl·lids presenten en la majoria dels seus anells uns filaments rígids anomenats quetes que es fans servir per desplaçar-se. Aquest invertebrats també es desplacen per mitjà de moviments ondulatoris del cos. En molts casos, els anèl·lids viuen en tubs o galeries que construeixen ells mateixos. La majoria dels anèl·lids s’alimenten de matèria orgànica del sòl, d’altres ho fan del plàncton marí, i alguns són paràsits d’animals, dels quals, n’arriben a ingerir la sang. GRUPS: Poliquets: tenen un segment a la part apical diferenciats de la resta del cos i unes quetes variades i abundants. Oligoquets: Presenten les quetes agrupades i en un nombre reduït. Molts són terrestres i es coneixen amb el nom de cucs de terra. Hirudinis: no presenten quetes. Alguns son marins, però la majoria viu en un ambient terrestre humit. Reben el nom comú de sangoneres.
Página 20
POLIQUETS Cuc marí nereis Nereis Aibuhitensis Font: Wikipedia
OLIGOQUETS Cuc de terra Lumbricus Terrestris Font: Google imatges
HIRUDINIS Sangoneres Hirudo medicinalis
Font: wikipedia Página 21
ELS PORÍFERS Els porífers són uns invertebrats de vida aquàtica. Presenten formes irregulars. Ela animals d’aquest grup reben el nom comú d’esponges. La majoria presenten una consistència tova i elàstica. Són pròpies del medi marí. Els porífers presenten a la superfície del seu cos un o dos orificis grans, els òsculs, i molts orificis petits, els orificis inhalants. L’interior del seu cos consta d’unes cambres internes on trobem unes cèl·lules flagel·lades anomenades coanòcits. Els coanòcits absorbeixen l’aliment present a l’aigua que circula per l’interior de l’esponja. Per a fer-ho, aquestes cèl·lules produeixen, gràcies al moviment gràcies al moviment dels seus flagels, una circulació d’aigua que entra a través dels orificis inhalants, travessa les cambres internes i és expulsada pels òsculs.
Página 22
ESPONJES DE MAR
Callyspogia plicifera
Font: Google imatges
Font: Google imatges
Pรกgina 23
ELS CNIDARIS Els cnidaris són un grup d’invertebrats de vida marina proveïts de cèl·lules urticants. Al llarg de la seva vida, els cnidaris presenten dues fases diferents: la fase de medusa i la de pòlip. En aquests casos, els cnidaris es classifiquen segons si es predomina una fase o l’altra. MEDUSES: Habitualment, el cos té forma de paraigua i s’anomena ombrel·la. Presenten la boca a la part interior, com també uns tentacles amb cèl·lules urticants que produeixen substàncies tòxiques. PÒLIPS: Tenen forma de sac. A la part superior de l’animal trobem la boca i els tentacles amb cèl·lules urticants. Aquests cnidaris viuen fixos sobre una superfície. Tots els cnidaris s’alimenten de petits animals que capturen amb els seus tentacles i els dirigeixen cap a la seva boca. A l’interior de l’animal és troba la cavitat gastrovascular, un buit d’estructura senzilla i forma de sac on es dirigeix l’aliment. La majoria de cnidaris presenten el cos tou i amb una gran proporció d’aigua. No obstant això, alguns pòlips, els coralls, creen una estructura calcària rígida de colors generalment intensos.
Página 24
MEDUSES Medusa Chrysaora quinquecirrha
Pร LIPS Corall Dendrogyra cylindrus
Pรกgina 25
Pรกgina 26
CARACTERÍSTIQUES
ESPECÍFIQUES DE CADA GRUP D’ANIMALS
Página 27
Pรกgina 28
Regne: Animalia Filum: Chordata Classe: Mammalia Ordre: Artidocyla Família: Hppopotamidae Gènere: Hippopotamus Espècie: H. Amphibius
Hàbitat: Alguns dels hipopòtams viuen en llacs i rius. Viuen principalment en la part oriental d’Àfrica en tot el Sàhara. Reproducció: S'aparellen a l'aigua. Les femelles estan llestes per reproduir al voltant dels tres o quatre anys d'edat. Els mascles al voltant dels set o vuit anys d'edat. No obstant això, els mascles no es reprodueixen dins de la seva rajada llevat que siguin el dominant. En cas contrari, hauran d'evitar l'aparellament o formar el seu propi ramat. Aquest és el seu mètode natural per evitar l'entrecreuament. Alimentació: Són herbívors, només s'alimenten les plantes, això porta confusió perquè moltes persones assumeixen que són consumidors de carn per la seva enorme grandària. Vida social: Viatgen en grups de 5 a 30 individus. Quan dos hipopòtams lluiten aquests obren la boca i ensenyen les seves grans ullals. Característiques de l’animal Nom prové del grec i significa "cavall de riu”. Pot pesar d'1 ½ a 3 tones, característica que els fa fascinants. Els hipopòtams utilitzen l'aigua per refredar la temperatura del seu cos i així conservar l'energia. Si no poden trobar aigua empren fang. Quan estan a l'aigua es barallen per l'espai, mentre que a la terra no tenen conflictes.
Página 29
Pรกgina 30
Regne: Animalia Filum: Chordata Classe: Actinopterygii Ordre: Gymnotiformes Família: Gymnotidae Gènere: Electrophorus Espècie: E. electrus
Hàbitat: Viuen en aigües dolces, aigües marines i aigües salobres. Algunes espècies d'anguila són catàdromes, és a dir, emigren per fresar de l'aigua dolça al mar. Reproducció: A la tardor, quan l'anguila comença la seva maduració descendeix dels rius al mar. Realitza una migració travessant l'oceà Atlàntic cap al mar dels Sargassos, on té lloc la reproducció. Després de la reproducció, l'anguila mor. L'estat larvari comença amb l'eclosió de l'ou. D'ell emergeix una larva anomenada leptocéfalo que comença la migració oceànica que el portarà a 1-2,5 anys fins a les desembocadures dels rius europeus. En els estuaris la larva es transforma en angula. L'angula pateix una metamorfosi transformant-se en anguila groga, que entra als rius. Els mascles passen 6 i 12 anys i les femelles entre 9 i 20 anys en aigua dolça. La seva permanència al riu finalitza en la fase de plantejament que correspon a l'inici de la seva maduració sexual.
Alimentació: S'alimenta de larves d'insectes, cucs, crustacis, mol·luscs, peixos petits. És una espècie omnívora. Vida social: No mostren comportament gregari en cap dels seus estats de desenvolupament. Els grups d'angules i anguiles joves que s'observen a vegades en estuaris i rius corresponen a una resposta a les condicions ambientals i no a un gregarisme actiu. Característiques de l’animal Són criatures allargades i sense escates que són de color marró generalment grisenc. Les anguiles elèctriques creixen fins (2,7 m) de llarg (22 kg). Pot emetre una càrrega elèctrica que van des 650 volts. La càrrega elèctrica serveix com a protecció contra els depredadors i proporciona assistència en l'obtenció de la presa. Página 31
Pรกgina 32
Regne: Animalia Filum: Chordata Classe: Sauropsida Ordre: Escatòs Família: Elapidae Gènere: Dendroaspis Espècie: D. angusticeps
Hàbitat: Viuen en diferents habitats en tots els continent menys a l’Antartida. Reproducció: La majoria de les serps es reprodueixen posant ous, però algunes espècies han desenvolupat un mètode diferent. El cos de la mare reté els ous fins que les cries estan totalment formades per viure d'una manera independent. En alguns casos el grup sencer enllumenat cries totalment formades, mentre que altres grups poden estar formats per membres que il·luminen cries formades, com per membres que posen ous. Per exemple, dins de la família Boidae totes les boes pareixen animals ja formats, mentre que les pitons posen ous.
Alimentació: El procés d'alimentació de les serps és molt interessant , els detalls específics de la mateixa dependran seva grandària i ubicació , elles no poden mastegar el menjar pel que tenen dues opcions , això depèn de l'espècie que sigui , la primera opció consisteix a mossegar i injectar un verí molt potent , això començarà a trencar els teixits de la presa, després elles seran capaços de succionar les restes del líquid que té la mateixa , unes altres són capaços d'empassar la seva presa viva, aquestes poden injectar verí , però això va a ser només per immobilitzar , també poden enrotllar al voltant del seu cos fins asfixiar , aquest és un mètode molt comú per a les serps més grans i potents , hi ha espècies de serps que tenen habilitats d'infrarojos , aquestes puguin detectar la calor dels éssers vius al seu voltant. No totes les serps són capaços de veure bé , però moltes d'elles poden , aquelles que poden busquen menjar , també fan servir la llengua per ajudar a reconèixer el moviment , les olors , i per assaborir , i identificar les vibracions que els envolta
Vida social: Espècies solitàries, terrestres i aquàtiques. Característiques de l’animal: Les serps es caracteritzen per l'absència d'extremitats i cos allargat. Algunes posseeixen mossegades verinoses, com les cobres i els escurçons, que utilitzen per matar les seves preses abans d'ingerir-. Altres serps, com les boes i pitons, maten a les seves preses per constricció.
Página 33
Pรกgina 34
Regne: Animalia Filum: Chordata Classe: Aus Ordre: Accipitriformes Família: Accipitridae Gènere: Aquila Espècie: A. adalberti
Hàbitat: Els seus territoris abasten una gran quantitat d'hàbitats, des pinedes a les zones de muntanya a sistemes dunars i maresmes en zones de costa. Els seus majors densitats s'aconsegueixen en terrenys plans o amb relleus suaus, amb formacions arbòries d'importància.
Reproducció: L'àguila imperial ibèrica és monògama. L'època de zel es dóna de març a juliol, durant el qual les àguiles reutilitzen un dels nius que han fet servir durant anys rotant d'un a altre. Aquests nius estan situats a la Copa d'arbres com alzines sureres o pins. A les zones de repoblació forestal s'han habituat a nidificar sobre eucaliptus. La posada típica consta de 4 a 5 ous de 130 grams de pes que s'incuben durant 43 dies. És comú el que es desenvolupin fins a tres pollets.
Alimentació: El gruix de la seva alimentació el constitueixen els conills, que cacen en solitari o en parella. També depreda sobre llebres, coloms, corbs i altres aus, i en menor mesura guineus i petits rosegadors, i poden alimentar-se ocasionalment de carronya.
Vida social: Són majorment solitàries però poden viure en parelles o en grups reduïts. Les agrupacions més grans les formen quan troben regions amb abundant aliment o quan el fred extrem les obliga a donar-se calor.
Característiques de l’animal El plomatge és marró molt fosc en tot el cos, excepte a les espatlles i la part alta de les ales, de color blanc. El clatell és lleugerament més pàl·lida que altres parts del cos, i la cua més fosca, sense bandes clares o línies blanques com en l'àguila imperial oriental. En el cas dels individus subadults, aquests són marró-vermellosos, sense diferències de coloració, i no desenvolupen el plomatge dels individus madurs fins als 5 anys d'edat, al mateix temps que la maduresa sexual. La grandària mitjana dels adults és d'entre 78 i 83 cm d'alçada, 12 i 2,8 kg, si bé les femelles, més grans que els mascles, poden arribar als 3,5 kg. L'envergadura alar varia entre els 1,8 i 2,1
m.13. Viuen uns 20 anys de mitjana, havent-se documentat exemplars de 27 anys en el medi natural i de 41 en captivitat.
Página 35
Pรกgina 36
Regne: Animalia Filum: Chordata Classe: Amphibia Ordre: Anura Família: Gran diversidad Gènere: Espècie: Litoria subqlandulosa
Hàbitat: Per viure les granotes en un lloc ha de complir uns registres: una humitat molt alta, una bona cobertura vegetal que eviti que el sol de directe a terra, cossos d'aigua ja sigui permanents o de temporal. Les granotes habiten en molts llocs però les condicions òptimes les donen els boscos les selves, les ribes dels rius, les preses i els estanys de grans dimensions Reproducció: Tenen una fecundació externa que s'efectua en l'aigua. Els ous són posats a l’aigua amb una mena de cordons, amb paquets i presenten unes dimensions i unes formes que són característicament diferent segons la a la família o la espècie que pertany. Alimentació: Aquests amfibis s'alimenten de tot tipus d'insectes i invertebrats d'una mida tal que siguin susceptibles de ser ingerits per la granota. Necessiten una aportació constant i abundant d'aliment adequat. Solen menjar: mosques, cigales i grills, coleòpters, pugons, petites llagostes, aranyes petites, larves de mosquit, mosquits ... Vida social: -
Característiques de l’animal Les granotes tenen importància econòmica perquè tenen carn molt apreciada per l'home, a més que han estat històricament utilitzades en les investigacions biològiques, farmacèutiques i medicinals. Hi ha granotes molt característiques per el seu color de pell.
Página 37
Pรกgina 38
Regne: Animalia Filum: Mollusca Classe: Cephalopoda Ordre: Octopod Família: Octopodidae Gènere: Octopus Espècie: O. Vulgaris
Hàbitat: El Pop viu en zones rocoses, en cavitats i també en praderies de posidònia. És comú des de les aigües costaneres prop de la superfície del mar, fins als cent metres de profunditat. Habita les costes europees, el mar Mediterrani, el mar Roig i les costes d'Àfrica orienta.
Reproducció: El tercer braç dret del mascle és en realitat un òrgan copulador anomenat hectocotylus, el que és introduït en la claveguera de la femella per produir els espermatòfors.
Alimentació: Els pops s'alimenten d'alguns peixos, crustacis petits i bivalves.
Vida social: Són animals nocturns que s'amaguen durant el dia en els seus amagatalls. Si no tenen cap aixopluc adequat a prop, construeixen ells mateixos un a base de pedres que troben en el fons, o bé tancaran l'entrada massa exposada d'un forat. Els pops petits nien també, durant el període de cria, en petxines buides de mol·luscs bivalves. Característiques de l’animal El pop comú té una envergadura d'1 metre, El mantell pot créixer fins a 25 centímetres. En general és d'un to marró, però pot canviar el seu color de la pell i fins i tot la textura. Consta d'un gran cap, de forma ovalada, on es troben diversos aparells de l'organisme i de 8 tentacles, amb 2 fileres de ventoses cadascun. Els tentacles frontals són més curts dels laterals i aquests en ser tallats triguen poc en ser regenerats i en ocasions els tentacles arriben a augmentar en nombre de tant en tant 2 o 3 tentacles extra arribant a ser el major cas conegut un pop que s'ha regenerat fins a tenir un total de 96 tentacles (és el major nombre conegut). Sota els tentacles es troba la boca, en forma de bec. Els ulls, molt desenvolupats, es troben a prop dels tentacles. El sifó, situat a la part posterior del cos, té forma de W.
Página 39
Pรกgina 40
Regne: Animalia Filum: Echinodermata Classe: Asteroidea Ordre: Valvatida Família: Oreasteriade Gènere: Protoreaster Espècie: P. linckii Hàbitat: Aquesta espècie es troba en llocs que van des de zones poc profundes a gorgs de marea o esculls de fins a 100 metres de profunditat. Reproducció: Es una espècie dioècia, es adir, que hi ha individus mascles i femelles. Per lo general no es possible distingir-los externament. Algunes espècies produeixen òvuls i espermes al mateix temps. Altres neixen mascles però es van convertint en femelles quan creixen. Poden reproduir-se sexual o asexualment. Alimentació: L'estrella de mar s'alimenta des de la part inferior, a través d'una boca que condueix a un estómac de dues càmeres. Excreta des d'un orifici a la superfície dorsal. Les estrelles mengen una varietat d'aliments, depenent de l'espècie i la ubicació. Algunes mengen mol·luscs com cloïsses, ostres i percebes. Algunes mengen partícules de plantes mortes i matèria animal. Algunes s'alimenten de corall. Totes les estrelles de mar es troben prop de les costes, sobretot al voltant dels esculls de corall. Vida social: -
Característiques de l’animal creix fins a un diàmetre màxim de 12 polzades. Compta amb nombrosos tubercles ubicats al llarg dels seus cinc braços. Aquests tubercles són de color vermell brillant i s'estenen cap amunt dels braços. Té un cos gris amb ratlles que connecten els tubercles. Això crea una aparença d'una reixeta feta d'interconnexió de cables. L'esquelet està compost de moltes sícules calcaris i espícules. Estan situats a l'interior de la capa de teixit connectiu. Aquest esquelet suporta el disc gran.
Página 41
Pรกgina 42
Regne: Animalia Filum: Arthropoda Classe: Chilopoda Ordre: Scolopendromorpha Família: Scolopendriadae Gènere: Scolopendra Espècie: S. Gigantea Hàbitat: Es troben en els ambients humits, com sota les roques, els troncs i les restes de fulles. També se'ls coneix per habitar coves a terra o orificis a la fusta podrida. Prefereixen el bosc humit i frondós en lloc de les condicions càlides i desèrtiques. Reproducció: La reproducció d'aquests miriàpodes no involucra la còpula, sinó que el mascle diposita un espermatòfor perquè la femella ho reculli. En certes espècies els mascles els dipositen en una tela, i fan un ball nupcial a la femella perquè els reculli; en altres el mascle simplement ho deixa perquè la femella ho trobi. En zones temperades la posada d'ous ocorre a la primavera i estiu, però a les zones tropicals i subtropicals sembla no haver-hi una estacionalitat en l'època de reproducció. Cal destacar que es coneixen algunes espècies que utilitzen la partenogènesi.Posen entre 20 i 30 ous i els incuben duran 1,5 mesos. Alimentació: Els centpeus són animals carnívors. Causa de l'ús efectiu de les seves pinces, els centpeus estan entre els predadors més dominants del món dels insectes. Al pis del bosc, cacen insectes, aranyes, cucs i altres petits invertebrats. Vida social: -
Característiques de l’animal De mitjana mesura 26 cm de longitud, però pot sobrepassar els 30 cm.4. El cos es compon de 21 a 23 segments de color vermell rogenc a castanyer, cadascun amb un parell de potes grogues, adaptades per caminar veloçment. Els exemplars juvenils són de color vermell molt fosc o negre, molt prims, amb un cap esfèrica gran i vermella. Muden diverses vegades fins a arribar a l'edat adulta.
Página 43
Pรกgina 44
Regne: Animalia Filum: Annelida Classe: Clitellata Ordre: Haplotaxida Família: Limbricidae Gènere: Espècie: -
Hàbitat: És freqüent veure a la nit alimentant sobre la superfície de la terra . Durant el dia romanen sota terra mantenint en general properes a la superfície, i són capaços de cavar fins a una profunditat de 2 metres Reproducció: Els cucs de terra s'aparellen a la superfície. Encara que són hermafrodites , no es fecunden a si mateixes . Després d'aparellar , cada cuc manera un petit capoll en forma de llimona amb un líquid que segrega al clitel , és reconeix fàcilment ja que destaca en el terç anterior del seu cos. L'esperma i els ovòcits es dipositen dins del capoll , que a continuació és enterrat. Els cucs nounades emergeixen a la superfície després d'un període de gestació d'entre dues i quatre setmanes . Alimentació: El cuc de terra serveix d'aliment a un gran nombre d'animals , com ocells , rates i gripaus , i s'utilitza també per fer adob orgànic i com a esquer en la pesca industrial i esportiva . La seva població és molt nombrosa en el seu territori - tant que s'ha arribat a considerar com a plaga en algunes zones- i no té assignat un estatus de protecció especial Vida social:
Característiques de l’animal El cuc de terra, de color gris vermellós. Els cucs gairebé fa 7 o 8 centímetres de longitud. El cos del cuc de terra està format per segments anomenats anells o metàmers. Aquests segments estan recoberts de sedes, o petites truges, que el cuc fa servir per remoure i furgar la terra. Página 45
Pรกgina 46
Regne: Animalia Filum: Porífera Classe: Calcarea Ordre: Família: Gènere: Espècie: -
Hàbitat: Són més diverses en el tròpic, com la majoria dels organismes marins. Viuen principalment en aigües succintes. Reproducció: Les calcàries presenten tant reproducció asexual, per fragmentació, com reproducció sexual. Són hermafrodites; els ous fertilitzats es desenvolupen a l'interior de l'esponja; les larves posseeixen cèl·lules externes flagel·lades, que els permeten nedar i, sovint, espícules; la seva vida lliure no dura més de dos dies. Alimentació: Com totes les esponges, les calcàries s'alimenten filtrant les partícules orgàniques de l'aigua que les envolta
Vida social: Habitualment no estan en grup.
Característiques de l’animal La majoria de les espècies amb prou feines arriben als 10 cm de longitud. Les calcàries són l'única classe d'esponges que poden presentar els tres nivells d'organització, asconoide, siconoide i leuconoide. Página 47
Pรกgina 48
Regne: Animalia Filum: Cnidaria Classe: Scyphozoa Ordre: Semaeostomaeae Família: Pelagijdae Gènere: Chrysaora Espècie: C. quinquecirrha Hàbitat: L'hàbitat de les meduses és molt ampli, ja que poden viure en totes les aigües dels oceans, i amb més de 2.000 espècies, han estat capaços de trobar immensitat de llocs on prosperar. Algunes espècies viuen a les fredes aigües de l'Àrtic i altres viuen a les càlides aigües tropicals, algunes espècies viuen a la part inferior del fons de l'oceà, mentre que altres ho fan molt a prop de la superfície, alguns d'ells radiquen en els mars oberts, i també es troben aquells que viuen prop de la costa. Reproducció: Les meduses tenen gènere. Els espermatozoides del mascle fecunden els òvuls de la femella i es forma el zigot, que creix en forma de larva o plànula. La plànula comença la seva vida lliure, fins que s'adhereix al fons marí i creix fins a formar un pòlip, que de moment només s'encarrega d'agafar aliment. Quan la colònia de pòlips arriba a un estat òptim de nutrició comença el procés de divisió per a la formació de meduses individuals. Els pòlips es divideixen mitjançant solcs transversals, la seva forma ha canviat i s'assemblen a pinyes. Els petits discos es separen del pòlip sèssil. Són larves de vida lliure trucades èfires. La Èfira creix i es transforma en una medusa adulta amb gònades en què es formaran els òvuls o espermatozoides.
Alimentació: Les meduses s'alimenten de zooplàncton, petits crustacis com el krill, els peixos de mida reduïda o també altres meduses. Vida social Normalment les meduses són solitàries però en determinats moments de l'any formen aglomeracions de milers d'individus. Característiques de l’animal Les meduses no tenen cervell, es basen en receptors nerviosos per ajudar a sobreviure. La medusa pot moure verticalment pels seus propis mitjans, però, el moviment horitzontal està controlat pel vent i els corrents marins. La medusa usa els seus tentacles per picar. Poden ser molt llargs i una persona o criatura vivent no ha d'estar en contacte proper per ser picat. Página 49
Pรกgina 50
Pรกgina 51
Pรกgina 52