Ivet Ruiz, Cristina Roca, ร scar Sรกnchez, Roger Puig Badredinne Ajenoui.
Índex 1.Els animals invertebrats Els cnidaris.................................................................................................
p.4
Els equinoderms.........................................................................................
p.6
Els mol.luscs................................................................................................
p.8
Els anèl.lids.................................................................................................
p.10
Els porífers................................................................................................
p.12
Els antropòdes...........................................................................................
p.14
Els animals vertebrats Les aus........................................................................................................
p.16
Els mamífers.............................................................................................
p.18
Els amfibis................................................................................................
p.20
Els peixos..................................................................................................
p.22
Els rèptils.................................................................................................
p.24
Fitxes dels animals Els cnidaris.................................................................................................
p.26
Els equinoderms.........................................................................................
p.27
Els mol.luscs................................................................................................
p.28
Els anèl.lids.................................................................................................
p.29
Els porífers................................................................................................
p.30
Els antropòdes...........................................................................................
p.31
Els animals vertebrats Les aus........................................................................................................
p.32
Els mamífers.............................................................................................
p.33
2
Els amfibis................................................................................................
p.34
Els peixos..................................................................................................
p.35
Els rèptils.................................................................................................
p.36
3
1.Animals invertebrats 1.1 Els animals invertebrats: els cnidaris Característiques generals Els cnidaris són animals diblàstics (condició de la blàstula) amb simetria quilometral primària. Les seves cèl•lules s'organitzen en dues capes que actuen com a unitats funcionals l'ectoderma i l'endoderma (teixits), encara que moltes cèl•lules encara guarden una certa independència i totipotència. Tenen només dos fulls embrionaris, ectoderma i endoderma, són mancats per tant de mesoderma. Tenen simetria radial i el seu pla corporal és en forma de sac amb tentacles. La seva organització corporal és en forma de sac; com a aparell digestiu tenen un sol orifici envoltat de tentacles que actua com a boca i anus alhora. Parts Epidermis, Ombrel.la, tentacle, bel, boca Exemples •La vespa de mar: és una cubomedusa capaç de matar una persona mitjançant el seu contacte. •Anemones de mar: són uns animals marins, classificats com a cnidaris que inclou els antozous , que no disposen d’esquelet. •Hidres: és un pòlip individual que es pot trobar sota les llenties d’aigua i les herbes flotants dels estanys, tolles i rabeigs d’aigua clara.
4
Medusa Melena de lleรณ Enllaรง: www.buendiario.com
5
Medusa Casiopea Enllaรง: thinkmyself.blogspot.com
1.2 Els animals invertebrats: els equinoderms Característiques generals Els equinoderms són un grup d’invertebrats marians d’aspecte molt variable, de manera que trobem organismes d’aquest grup amb cossos de forma de forma de ovoide, estrellada o allargada. Aquests invertebrats tenen un esquelet intern format per plaques rígides de carbonat de calci situades just per sota de la pell. Es caracteritzen per tenir un sistema ambulacral, que no presenta cap altre grup d’animals. Aquest sistema intervé en la locomoció dels equinoderms i actua con un senzill sistema circulatori. Aquest sistema consta d’un canal circular del qual parteixen diversos conductes radials. D’aquests conductes surten nombrosos apèndixs, denominats peus ambulacrals, que arriben a l’exterior a través dels orificis que presenta l’esquelet intern. Els peus ambulacrals acaben en una ventosa. Els equinoderms viuen als fons sorrencs o rocosos dels mars i oceans de tot el món. Hi ha al voltant de 6000 espècies, entre les quals trobem alguns animals tan coneguts com les estrelles i els eriçons.
6
Eriรงons de mar
Estrella de mar
Enllaรง: www.pedresdegirona.com-667
Enllaรง: tolweb.org
7
1.3 Els animals invertebrats:els mol.luscs Caracteristíques generals Els mol•lusc són un grup d’invertebrats tant de vida aquàtica com terrestre, amb el cos tou i, per regla general, protegit per una closca. Habitualment, aquest animals tenen el cos dividit en tres regions: el cap, la massa visceral i el peu. Al cap dels mol•luscs es troben els ulls, els tentacles tàctils i altres receptors sensorials. La massa visceral conté la major part dels òrgans del mol•lusc i està recoberta per una capa de substàncies dura, o cutícula. La cavitat paleal és un replec de la massa visceral en la qual es troben els òrgans respiratoris. Podem trobar mol•luscs en la majoria dels ambients aquàtics del món, ja siguin marins o d’aigua dolça. Hi ha al voltant de 100.000 espècies de mol•luscs diferents. Grups •
Gastropòdes:
Presenten un cap destactant •
Cefalòpodes:
Tenen el cap i els peus molt desemolupats. •
Bilves:
Presenten un cap indiferenciat de la resta del cos.
8
Cargol Poma
Cargol Bover
Enllaรง: centreldover.blogspot.com
Enllaรง: avinovaboqueria.cat
9
1.4 Els animals invertebrats: els anèl·lids: Característiques generals: Té un cos petit, cilíndric i allargat. El seu cos està dividit en quetes, els seus òrgans receptors són molt senzills. Es desplacen per un moviment andulatori del seu cos. Hàbitat: Poden viure tan en l’aigua o en la terra, això vol dir que poden ser terrestres o aquàtics. La reproducció La reproducció bàsicament és sexual amb fecundació creuada (fins i tot entre les formes hermafrodites), quasi sempre sense dimorfisme sexual. Es donen alguns casos de reproducció asexual en poliquets i oligoquets mitjançant la ruptura del cos. Grups •
Poliquets:
Tenen uns segments a la part oficial. •
Oligoquets:
Presenten les quetes agrupades. •
Hidrunis:
No presenten quetes.
10
Centpeus
Cuc de terra
Enllaรง: ichn.iec.cat
Enllaรง: elsinvertebrats.blogspot.com
11
1.5 Els animals invertebrats: els porífers Característiques generals: Per considerar a un porífer un animal ha de complir un seguit de característiques comunes: Els porífers són un tipus d’invertebrats de vida aquàtica. Presenten formes irregulars, destaquen les que s’assemblen a un sac, a una copa o a un arbre. Tenen organismes que mesuren des d’uns pocs mil·límetres fins a més d’un metre. Els animals d’aquest grup reben el nom comú d’esponges el que fa que tinguin una consistència tova i elàstica; l’ésser humà ha aprofitat aquesta propietat per a fer esponges de bany d’origen natural. Les esponges, en la seva majoria, són pròpies d’ambients marins i es troben distribuïdes per tots els mars de la Terra. Aquests animals estan units permanentment al substrat en què creixen, generalment sobre roques a diferents profunditats. Parts: Els porífers, a la superfície del seu cos tenen un o dos orificis grans, els òsculs, i molts orificis petits, els orificis inhalants. L’interior del seu cos consta d’unes cèl·lules flagel·lades o cè·lules amb flagel (orgànul amb forma de fuet que usen molts organismes unicel·lulars i uns pocs Pluricel·lulars) anomenades coanòcits. Aquests absorbeixen l’aliment que hi ha a l’aigua que circula per l’interior de l’esponja. Per duu a terme aquestes cèl·lules produeixen, gràcies al moviment dels seus flagels, una circulació d’aigua que entra a trevés dels orificis inhalats, travessa les cambres internes i és expulsada pels òsculs.
12
Esponges marines
Esponges marines
Enllaรง: www.xtec.cat
Enllaรง: ca.wikipedia.org
13
2.6 Els animals invertebrats: els antròpodes Característiques generals Són terrestres i aquàtics. Poden arribar a mesurar més d’un metre. Tenen l’esquelet fora del cos. Fan la muda, això vol dir que canvien la pell en determinades dates. Està conformat per diferents segments. Grups •
Crustacis:
Majoritàriament de vida aquàtica. •
Miriàpodes:
Són artròpodes terrestres. •
Aràcnids:
Vida terrestres. •
Insectes:
Principalment terrestres, alguns d’ells tenen ales.
14
Mosca
Abelles
Enllaรง: quaderndecamp.info
Enllaรง: www.flickr.com
15
2. Els animals vertebrats 2.2 Els animals vertebrats: les aus Característiques generals Les aus són vertebrats, és a dir, capaços de controlar la seva temperatura interior independentment de quina sigui la del medi. La pell de les aus està recoberta de plomes, que contribueixen a crear una capa que aïlla el cos de la temperatura exterior. A més, les plomes intervenen de manera fonamental en la capacitat de vol de l’au, tot i que algunes espècies han perdut aquesta capacitat, com passa amb l’estruç. Parts Al cap trobem els ulls, amb parpelles, les obertures auditives, les obertures nasals i la boca. Aquesta, a les aus no presenta dents i la seva estructura s’ha modificat per a formar el bec. Hi ha molts tipus de becs, i la forma que tenen està relacionada amb l’alimentació de cada espècie. El cap es troba unit al tronc pel coll. El tronc presenta un tòrax molt desenvolupat, ja que l’estern ha de subjectar els potents músculs que l’au necessita per al vol. En les aus voladores, l’estern presenta una extensió òssia anomenada barca. Del tronc surten quatre extremitats, les dues anteriors són ales i les dues posteriors, potes, que estan recobertes per escates. A la part posterior del tronc es troba la cloaca. A partir de la cloaca comença la cua de l’au, que acostuma a ser curta amb plomes grans. El vol és la característica més definidora de les aus. Les plomes de les ales i els sacs aeris són les dues estructures del cos de les aus que més influeixen en la seva capacitat de vol.
16
ﾃ値iva
Tukﾃ｡n
Enllaﾃｧ: artfalcons.com
Enllaﾃｧ: lelkemszirmai.lapunk.hu
17
2.2 Els animals vertebrats: els mamífers Característiques generals - Tenen sang calenta , o el que és el mateix , la seva temperatura és constant . Les mares estan proveïdes de glàndules mamàries que subministren llet a les seves cries La boca està envoltada de llavis per poder mamar les cries . Presenten abundants glàndules ( sebàcies , sudorípares i oloroses ) . Tenen abundant pèl que canvien periòdicament .Tenen dents per mastegar els aliments . La circulació és doble ( pulmonar i general ) . La majoria són vivípars : l'embrió es desenvolupa dins de la mare i es nodreix càrrec a través de la placenta . Poden viure a la terra , volar , o viure en l'aigua . Parts Cervell, crani, tràquea, pulmó, cor, columna vertebral, estomac.... Grups •
Placentaris:
mamífers teris caracteritzats pel fet de retenir les cries durant un temps considerable dins l'úter. •
Marsupials:
Ordre de vertebrats de la classe dels mamífers metateris caracteritzat per la presència, en les femelles, d'una omfaloplacenta i d'un marsupi a l'abdomen. •
Monotremes:
Ordre de mamífers de la subclasse dels prototeris, que comprèn la família dels ornitorínquids i la família dels taquiglòssids.
18
Cangur
Dofí blau
(canguru)
(Tursiops truncatus)
Enllaç:...
19
Enllaç:dofinsdelsalvat.blogspot.com
2.3 Els animals: els amfibis Característiques generals Els amfibis són poiquiloterms, això vol dir que la seva temperatura varia segons la temperatura de l’ambient. Hàbitat: Aquests animals viuen prop de l’aigua. La reproducció i la metamorfosi: El cicle vital dels amfibis comença amb un ou. Les femelles solen posar entre cinc i deu milers d’ous dels quals en surten els capgrossos, aquests, aniran evolucionant, fins a arribar a la fase adulta. Els tritons aquest procés els pot arribar a suposar 2 anys, i en canvi a la granota verda en pocs mesos ja ha completat la metamorfosi. En el cas de les salamandres, les femelles guarden els ous dins seu (als oviductes) i entre març i juliol pareix 10-50 larves dins de l'aigua, les larves quan neixen ja tenen potes i saben nedar, tenen brànquies i viuen en l’aigua entre cinc o sis mesos fins a completar la metamorfosi. Enllaç d’un vídeo interessant del cicle que fan les granotes: https://www.youtube.com/watch?v=Czx6GRssv48 Grups: •
Anurs: Els anurs es caracteritzen per l’absència de cua durant la seva etapa adulta.La granota verda i el gripau formen part d’aquest grup d’amfibis.
•
Urodels: Els urodels es caracteritzen per la presencia de la cua en la etapa adulta.La salamandra i el tritó formen part d’aquest grup d’amfibis.
•
Àpodes: Els àpodes es caracteritzen per la presencia temporalment de potes. Aquesta espècie d’amfibis només està present en zones càlides. Les cecílies formen part d’aquest grup d’amfibis.
20
Enllaç: http://www.efectopicaflor.cl/+fauna/anfibios/index.html
Granota d’ulls vermells
Tritó verd
(Agallychnis calydrias)
(Triturus)
Enllaç: www.prozoo.com
21
Enllaç: quedadanatural.net
2.4 Els animals: els peixos Els peixos és caracteritzant perquè respiren a l’aigua amb les brànquies que tenen. És mouent amb moviments laterals del cos auxiliats per extremitats que són les aletes. La gran majoria de les espècies dels peixos avui existents pertanyen a dos grups: Els condrictis o peixos cartilaginosos, que inclouen a taurons, rajades, peixos serra i quimeres. La classificació dels peixos són un grup parafilètic: això vol dir que qualsevoil clade que contigui tots els peixos també contindrà tots els tetràpodes, els quals no són peixos. Els peixos són classificats en els següents grans grups: Hyperoartia Thelodonti Anaspida Galeaspida Aquest són uns grups del cuals n’hi han divuit grups diferents.
22
Anaspida
23
Galespida
2.5 Els animals vertebrats: els rèptils Caracteríques generals Els amfibis són poiquiloterms, això vol dir que la seva temperatura varia segons la temperatura de l’ambient. Poden ser molt petits o molt grans. Durant el seu primer període de vida s’alimenten de la mare. Hàbitat Són de vida aquàtica i terrestre. Grups •
Quelonis:
Cos curt i ample. No tenen dents. •
Saures:
Cos allargat i cua desembolupada. •
Ofidis:
Cos allargats sense extremitats. •
Crocodilians:
Gran cos i allargat amb grans mandibules.
24
25
Serp verda
Cobra
Enllaรง: www.freepik.es
Enllaรง: confirmado.com.ve
Regne: Animalia Classe: Cnidaris Ordre: Semaeostomeae Família: Ulmaridae Gènere: Aurelia Espècie: A. aurita
Hàbitat: Aquesta espècie viu a totes les aigües del món menys a les dels pols. En zones amb baixa quantitat de sal. Reproducció: Es reprodueixen tan sexualment com asexualment, y per fecundació interna. Alimentació: S’alimenten de plàncton i de petits invertebrats. Vida social: es relacionen amb la seva mateixa espècie.
Característiques de l’animal: Te un cos circular, en forma de copa. El diàmetre de l'ombrel·la varia entre 250 i 400mm. La seva endoderma és de color blanc i transparent, i el seu ectoderm és transparent i sovint lleugerament blavós o rosat. La seva ombrel·la està envoltada per centenars de llargs i prims tentacles filamentosos i urticants, que capturen i paralitzen el zooplàncton del qual s'alimenta. També el pot atrapar sobre la ombrel·la gràcies a un mucus enganxós pel qual llisca fins a la seva boca. Les seves nombroses terminacions nervioses blanques són visibles en el seu endoderm, des del centre fins a la vora de l' ombrel·la
26
Regne: Animalia Fílum: Equinoderms Ordre: Forcipulatida Família: Asteriidae Gènere: Asterias Espècie: Asterias rubens
Hàbitat: Estan en tots els mars europeus, desde Noruega asta Senegal, excepte el Mar Mediterrani. Viuen en zones costeres a profunditat de asta 200 metres, tan en aigua fredes com tropicals. Reproducció: La reproducció de les estrelles de mar sol ser de tipus sexual. Els sexes estan separats i els gàmetes s’expulsen dins l’aigua, on té lloc la fecundació i el desenvolupament de les larves. Alimentació: Les estrelles s’alimenten de mol·lusc. Vida social: És relacionen la seva mateixa espècie.
Característiques de l’animal: La estrella de mar comú (Asterias Vulgaris) té cinc braços acabats en un punt roma i coberts d’espines calcaries, posades en files o de forma dispersa. Solen medi entre 25 i 35 cm de diàmetre. Poden arriba a vivir asta 10 anys.
27
Regne: Animalia Filum: Mol.lusc Ordre: Gasteropoda Família: Ampullariidae Gènere: Pomacea Espècie: Pomacea bridgesii
Hàbitat: Viuen a les aigües dolçes provinents de America del Sud. Reproducció Alimentació: s'alimenta d'algues i detritus. Vida social: es relacionen amb la seva mateixa espècie.
Característiques de l’animal: Són molt freqüents en aquaris, ja que així els neteja en alimentar-se d'algues i detritus. També es tracta d'una espècie invasora que s'ha estés a Austràlia i al sud d'Àsia. També s'ha trobat al Delta de l'Ebre des de juny de 2009 on s'alimenta de brots tendres d'arròs. Si es menja cru pot estendre la malaltia de la meningitis.
28
Regne: Animalia Classe: anèl·lids Ordre: Haplotaxida Família: Lumbricidae Gènere: Eisenia Espècie: E. foetida
Hàbitat: Són natius d'Europa encara que també es coneixen sota el nom de cuc de terra roig de Califòrnia. Reproducció: és hermafrodita i no pot autofecundar-se, és molt prolífica. Alimentació: el cuc xucla el menjar a través de la seva boca, denominada probòscide. Quan arriba a l'estómac, unes glàndules especials s'encarreguen de segregar carbonat càlcic, que neutralitza els àcids presents en el menjar ingerit. . Vida social: Es relacionen amb la seva mateixa espècie. Característiques de l’animal: Té un cos cilíndric, allargat i vermellós, es desplça arrosegant-se per el terra.
29
Regne: Animalia Filum: Porifera Classe: Hexactenellida Ordre: Lyssacinosidea Família: Euplectellidae Gènere: Euplectella Espècie: E. aspergillum
Hàbitat:Habitada per les profunditats de l’ocea
Reproducció: Es reprodueixen, i quan els seus fills són petits, els fills s'escapen per trobar una cistella de la flor de la seva pròpia Venus.
Alimentació: Les esponges presenten cambres interiors anomenats coanòcits que entra l’aigua per els furats i al mateix expulsant per fora així s’alimenten
Vida social es relacionen amb la seva mateixa espècie
Característiques de l’animal Les esponges presenten cambres interiors revestides decoanòcits, cèl·lules que posseeixen un llarg flagel i un collar.
30
Regne: Animalia Filum: Antropode Classe: chilopod Ordre: Scolopendromorpha Família: Scolopendridae Gènere: Scolopendra Espècie: S. cingulata
Hàbitat: És una espècie pròpia de la zona mediterrània, trobant-se en zones obertes, com matolls, on viu sota pedres o sobre el sòl, amagat durant el dia en caus.
Reproducció: En l'època de cria, la femella construeix una cavitat on posteriorment posa els ous, als quals protegeix amb el seu cos
Alimentació: És un depredador que caça a la nit, inoculant el verí de les seves forcípules als seus preses. seva alimentació es compon d'invertebrats nocturns, principalment aranyes, escarabats i cargols.
Vida social :es relacionen amb la seva mateixa espècie Característiques de l’animal: La escolopendra presenta un cos allargat, prim i lleugerament aixafat, clarament segmentat (uns 20 segments) i amb dues potes articulades en cada segment. El cap té un únic parell d'antenes llargues i articulades i el primer parell de potes està transformat en pinces connectades amb glàndules verinoses. El color varia del groc terrós dels individus adults a ataronjat viu dels juvenils. 31
Regne: Animalia Classe: aus Ordre: Apodiformes Família: troquílids Gènere: Espècie: Trochilidae
Hàbitat: Són originaris exclusivament d'Amèrica i les espècies es troben des del sud d'Alaska i Canadà a la Patagònia, tot i que són més abundants a les zones tropicals Reproducció: Són ovivípars, que això vol dir que posen ous. Alimentació: S'alimenten principalment del nèctar de les de color vermell i corol·la tubular a les quals pol·linitzen. També mengen ocasionalment insectes.. Vida social: Es relacionen amb la seva mateixa espècie. Característiques de l’animal: Té un bec molt llarg i prim, el seu cos es molt petit. Les seves potes son molt curtes i fràgils, tant, que quasi no poden ni caminar.
32
Regne: Animalia Classe: mamífers Ordre: cetacea Família: iniidae Gènere: inig Espècie: I. geoffrensis Hàbitat: Viuen exclusivament a les aigües dolçes dels rius Orinocco i Amazones. Reproducció: Només tenen una cria i la fecunde mitjançant l’acte sexual. Després es gesta durant 12 mesos aproximadament i pareixen. Alimentació: s'alimenta principalment de peixos, dels quals s'han identificat 53 espècies diferents, entre els quals hi ha les corvines, Tetras i piranyes. Vida social: Es relacionen amb la seva mateixa espècie. Característiques de l’animal: És el dofí de riu més gran, el pes dels mascles adults arriba als 185 kg i poden mesurar fins a 2,5 m. Com a caràcter distintiu, els adults adquireixen un color rosat, més accentuat en els mascles.
33
Regne:Animalia Classe: Amfibis Ordre: Anura Família: Dendrobatidae Gènere: Pylobates Espècie: P.Terribilis
Hàbitat: Viuen exclusivament a les aigües dolçes dels rius Orinocco i Amazones. Reproducció: Es reprodueixen a través d’ous que pose a la primavera. Alimentació: Mengen mosques, grills, formiues, termites i escarabats. Vida social: Es relacionen amb la seva mateixa espècie. Característiques de l’animal: Té un color daurat molt característic, aquest color la fa única i això també la fa que estigui en perill de extinció.
34
Regne:Animalia Filum: Chordata Classe: Peixos Ordre: Lamniformes Família: Lamnidae Gènere: Carcharodon Espècie: C. Carcharies. Hàbitat: Els taurons blancs apareixen per totes les aigües del món, excepte en les regions fredes com el pol nord i el pol sud Reproducció: Posen ous, en posen entre 4 i 10 e aigües temperades en les epoques de la primavera o al estiu Alimentació: Els taurons blancs s'alimenten principalment de pops, crancs grans, tonyines, altres taurons, ratlles, foques, i altres mamífers. No es mengen entre els de la mateixa espècie això vol dir que no són caníbals. Vida social: Es relacionen amb la seva mateixa espècie. Característiques de l’animal: El tauró blanc pot arribar a tenir una longitud de 5 a 8 metres, mentre que les femelles són més grans que els mascles. Pesen uns 3.000 kg. La part de dalt i els costats són de color gris clar, i la part inferior és blanca (gràcies a això és degut el seu nom). Quan mossega desenvolupa una força de 18.000, que equival a 1,8 tonalades, que és la força més gran de tots els animals que existeixen avui en dia.
35
Regne:Animalia Filum: Chordata Classe: Sauropsida Ordre: Squamata Família: Colubridae Gènere: Malpolon Espècie: M.monspessulanus Hàbitat: És una serp força termòfila, que es localitza preferentment a la terra baixa, on ocupa diversos biòtops que comprenen els pedregars, zones arbustives, llindars de boscos, conreus, etc Reproducció: La còpula es realitza a la primavera i la femella, en iniciar-se l'estiu, pon de 4 a 18 ous, que mesuren de 40x12 mm fins a 55x20 mm. Alimentació: Els joves es nodreixen d'insectes i de sargantanes, mentre que els semiadults i els exemplars adults prefereixen micromamífers, ocells, mamífers de mida mitjana i rèptils
Vida social: Es relacionen amb la
seva mateixa espècie. Característiques de l’animal: Sol presentar el dors grisenc o verd oliva, amb taques negres a manera d'esquitxos; el ventre és verd groguenc.
36
Organització del treball: •
Ivet:
Informació sobre el animals: els anèl.lids, els amfibis i els antropòdes. Fitxes de les espècies: mol.luscs, aus, peixos, cnidaris, rèptils, amfibis, anèl.lids i mamífers. També recollir tot el treball, unificar format, fer la portada, buscar les fotos de cada información dels animals i fer l’índex. •
Òscar:
Informació sobre el animals: peixos i mol.luscs. •
Cristina:
Informació sobre els animals: rèptils i els porífers. •
Ròger:
Informació dels animals: Les aus i equinoderms. Fitxes de les espècies: equinoderms. •
Badredine:
Informació sobre el animals: cnidaris i mamífers. Fitxes de les espècies: antròpodes i porífers.
37