La nostre gran guia dels animals vertebrats i invertebrats
1
2
Índex: 1. Animals Invertebrats ..................................................................... 4 - 15 1.1 Porífers .......................................................................................... 4-5 1.2 Cnidaris ......................................................................................... 6 - 7 1.3 Artròpodes.................................................................................... 8 - 9 1.4 Anèl·lids ...................................................................................... 10 - 11 1.5 Mol·luscs .................................................................................... 12 - 13 1.6 Equinoderms ............................................................................... 14 - 15
2. Animals vertebrats: ...................................................................... 16 - 25 2.1 Aus ............................................................................................... 16 - 17 2.2 Mamífers ....................................................................................... 18 - 19 2.3 Rèptils ........................................................................................... 20 - 21 2.4 Amfibis ......................................................................................... 22 - 23 2.5 Peixos ........................................................................................... 24 - 25
3. Fitxa dels animals invertebrats .................................................... 26 - 33 4. Fitxa animals vertebrats .............................................................. 34 - 38
3
1. Animals Invertebrats 1.1 Porífers:
1.1.1 Que són els porífers?
Els porífers són un grup d'animals ja conegut des de temps remots. Són uns animals aquàtics i presenten formes irregulars Els porífers poden ser una animals molt petits. Aquests reben el nom d’esponges. Són animals tous i són elàstics. Tots aquests animals estan units al substrat. 1.1.2 Parts dels porífers:
Les parts dels porífers són:
. Òscul: orifici que té la cavitat central dels porífers. .Cambra interna . Coanòcits: Són les cèl·lules que es troben a l’interior de les esponges. . Orificis inhalants: Dos orificis grans que presenta a la superfície del seu cos
4
Esponja de bany
Esponja marina
Spogia officinalis
Wikipèdia
Wikipèdia
5
1.2 Els cnidaris
1.2.1 Que són els cnidaris?
Els Cnidaris són un grup d’invertebrats de vida marina proveïts de cèl·lula urticant. Poden mesurar pocs centímetres de llarg fines a quatre metres. Al llarg de la seva vida poden presentar dues formes:
. Les meduses: Presenta la boca a la part interior , com també uns tentacles amb cèl·lules urticants que produeixen substàncies tòxiques.
. Els pòlips. A la part superior de l’animal trobem la boca i els tentacles amb cèl·lules urticants.
Estan presents a tots els oceans i mars i la majoria habiten en zones càlides i poc profundes. Els seu cos està forat per una gran proporció d’aigua.
1.2.2 Les seves Parts:
Els cnidaris tenen tentacles que estan dirigits a la boca. A l’interior de l’animal es troba la cavitat gastrovascular, que és un buit d’estructura senzilla i forma de sac on es dirigeix l’aliment.
6
Medusa de l’Atlàntic Corall vermell Chrysaora quinquecirrha Corallium rubrum Wikièdia Wikipèdia
7
1.3 Artròpodes
1.3.1 Que són els artròpodes? Els artròpodes són uns animals terrestres i aquàtics. Són de mida petita. Aquests animals tenen un esquelet extern. Els artròpodes tenen el cos dividit en segments i també tenen un apèndix articulat. La seva alimentació és molt diversa. 1.3.2 Parts dels artròpodes: Tenen ales, abdomen, potes, boca, ulls, antenes, cap, tòrax i alguns d’aquests animals tenen tèlson que és l’estructura de la seva cua. 1.3.3 Grups dels artròpodes Hi ha quatre grans grups: . Crustacis: Són principalment aquàtics dividits en dues parts el cefalotòrax, que s’agrupa el cap i el tòrax, i l’abdomen. Sempre presenten dos parells d’antenes. . Miriàpodes: Que són un grup d’artròpodes terrestres format per nombrosos segments. . Aràcnids: Són un grup de terrestres dividits en les mateixes parts que els crustacis. . Insectes: Són un grup principalment terrestres de mida que des dels 2.5mm (polls) fins a més de 30cm (algunes papallones). Presenta el cos dividit en tres regions: cap. Tòrax i abdomen.
8
Lithobius forficatus
Llagosta
Wikipèdia
Panulirus interruptus Wikipèdia
Libèl·lula
Taràntula
Anisoptera
Theraphosidae
Wikipèdia
Wikipèdia
9
1.4 Els anèl·lids
1.4.1 Que són els anèl·lids?
-Aquest tipus d’invertebrats poden tenir vida terrestre i/o aquàtica. Són de forma petita, allargada i cilíndrica. Tenen el cos tou i dividit per anells. -Alguns exemplars presenten uns ulls senzills i altres òrgans receptors de l’olor, tacte... -Es desplacen per mor adulatoris del cos. -Alguns animals d’aquest tipus d’invertebrats són: Sangoneres, cucs de terra, plomall de mar... Aquest tipus d’invertebrats s’alimenten mitjançant la matèria orgànica.
1.4.2 Parts des anèl·lids: Tenen un cos dividit en anells. Els primers anells es troben a la boca i els últims a l’anus al costat de la boca, alguns anèl·lids poden presentar ulls senzills. Molts anèl·lids la majoria dels seus anells presenten uns filaments rígids anomenats quetes que es fan servir per a desplaçar-se.
1.4.3 Grups dels anèl·lids: -Poliquets: Tenen un segment a la part apical diferent a la resta del cos. Es poden trobar al fons marins. -Oligoquets: Presenten les quetes agrupades. -Hirudinis: No presenten quetes.
10
Poliquets (Lepidasthenia elegans)
Sangonera Hirudinis (Hirudinea)
Google Imatges
Viquipèdia
viquipedia.org
viquipedia.org
Cuc de terra Oligoquets(Lumbricus terrestris) Google Imatges
11
1.5 Els mol·luscs:
1.5.1 Que són els mol·luscs?: Els mol•luscs constitueixen un fílum d'animals invertebrats. Es coneixen unes 93.000 espècies vivents Viuen dins del mar alguns viuen agafats a les roques costeres a l’aigua. Aproximadament un 80% de totes les espècies de mol•lusc conegudes són gasteròpodes. Es poden alimentar de diferents aliments: algues, de les partícules de l’aigua... Els mol•luscs són ovípars, generalment hermafrodites amb sexes separats, i amb reproducció interna o externa.
1.5.2 Les parts: Al cap dels mol3lucs es troben els ulls, els tentacles, tàctils i altres receptors sensorials. Al cap se situa la boca. A dins trobem un element que caracteritza molts mol·luscs, la ràdula, una espècie llengua dentada molt resistent que amb el seu moviment provoca la trituració dels aliments i en facilita la ingestió. En la massa visceral conté la major dels òrgans del mol·luscs i està recoberta per una capa que segrega una substància dura.
1.5.3 Grups dels mol·luscs: Gasteròpodes: presenten un cap destacat i proper a la massa visceral Cafalòpodes : Tenen el cap i el peu molt desenvolupats Bivalves: presenta un cap diferent a tot al seu cos
12
Pop gegant
Cargol gegant africà
Enteroctopus
Achatina fulica
Viquipèdia
Viquipèdia
Ostra Ostrae Viquipèdia
13
1.6 Els equinoderms:
1.6.1 Que són els equinoderms? Els equinoderms són un grup d’invertebrats marins molt variable, de manera que trobem organismes d’aquest grup amb cossos ovoide, estrellada o allargada. Aquests invertebrats tenen esquelet intern. Aquest sistema consta d’un canal circular del qual parteixen diversos conductes radials. Els peus ambulacrals acaben en ventosa. Mitjançant la pressió de líquid intern. Els equinoderms viuen als fons sorrencs o rocosos dels mars i oceans de tot el món. Aquests animals s’alimenten de moltes maneres: algunes són filtradors, altres són herbívors que es nodreixen dels vegetals del fons marí i alguns són carnívors. 1.6.2 Parts dels equinoderms: Es caracteritzen per tenir un sistema ambulacral, que no presenta cap altre grup d’animals. Poden desenvolupar diverses funcions, com ara la locomoció, l’intercanvi de gasos, l’alimentació. El sistema vacular aqüífer s’obre a l’exterior través de la placa madrepòrica. Aquest sistema consta d’un canal circular del qual parteixen diversos conductes radials. Els peus ambulacrals acaben en ventosa. Mitjançant la pressió de líquid intern. 1.6.3 Grups dels equinoderms: . Crinoïdeus: fixos amb forma de copa i sis braços. . Holoturoïdeus: Cos tou i allargat amb l’esquelet compost per plaques disseminades. . Equinoïdeus: Té un esquelet format per plaques solades. . Asteroïdeus: Tenen sis braços triangulars que s’ajunten a la base i un disc central . Ofiuroïdeus: Estrelles amb braços llargs i estrets
14
h
Garota violeta Sphaerechinus granularis Llibre diital Tipus d’estrella de mar Coscinasterias calamaria Wikipèdia
15
2. Els animals vertebrats 2.1 Les aus 2.1.1 Que són les aus ? Les aus són una classe de vertebrats bípedes, és a dir, caminen sobre dues potes. Són animals homeoterms, és a dir, controlen la seva temperatura interior independentment de quina sigui la del medi. Poden ser petites, com el colibrí (entre els 6 i els 22 cm) o també pot ser molt grans com l’estruç (fins a 2,5 metres d'alçada ). La seva pell està recoberta de plomes, que contribueixen a crear una capa que aïlla el cos de la temperatura exterior, a més intervenen de manera fonamental en la capacitat de vol de les aus, tot i que algunes espècies han perdut aquesta capacitat com el estruç. Són animals ovípars, és a dir, ponen ous per tal de reproduir-se. Hi ha una gran diversitat de formes d’alimentar-se, respecte les aus, poden ser: carnívors, herbívors, omnívors, carronyaires... 2.1.2 Hàbitat La majoria de les aus són terrestres, que poden volar gràcies a el seu conjunt de plomes, com per exemple el Lloro Gris Africà. D’altres aus terrestres tenen plomes però no poden volar, com la gallina. També hi ha un grup aus aquàtiques que les seves no tenen plomes però tenen unes ales que els hi permeten nedar ràpidament. 2.1.3 Parts de les aus Podem distingir dues parts diferents en el cos de les aus: . El cap, on trobem els ulls, amb parpelles, les obertures auditives, les obertures nasals i la boca, que no presenten dents i la seva estructura forma el bec. . El tronc presenta un tòrax desenvolupat, que si troba les ales i dues potes posteriors.
16
Colibrí gorja-robí
Agapornis Fischer
Nom científic: Archilochus colubris
Nom científic: Agapornis fischeri
Wikipèdia
Mascotes del Martí
Àguila calba Nom científic: Haliaeetus leucocephalus http://ciberdroide.com/fotos/2 011/10/aguila-calva-haliaeetusleucocephalus/
17
2.2 Els mamífers: 2.2.1 Que són els mamífers? Els mamífers (Mammalia) són una classe de vertebrats que es caracteritzen principalment pel seu pelatge i el fet que alimenten les cries amb llet secretada per glàndules mamàries. N'hi ha unes 5.500 espècies a tot el món. Hàbitat: La majoria d’animals mamífers tenen vida terrestre, però, hi ha d’altres com els dofins o les balenes que tenen vida aquàtica. Mida: Poden tenir una mida molt variant, poden ser molt petits o molt grans. Alimentació: Poden ser omnívors, carnívors o herbívor, però, durant el primer període de la seva vida s’alimenten de la llet de les mamelles de les mares. Aquest tipus d’animals, són de sang calenta. Són vivípars excepte algunes excepcions. 2.2.2 Parts dels mamífers: El cap conté un cervell molt gran en comparació amb el de la resta de vertebrats. Al cap també es troben els ulls orelles, nas i boca ( a dins tenen un conjunt de dents ). El tronc dels mamífers té normalment quatre extremitats. La cua dels mamífers té una longitud i una forma diferents segons l’espècie, i fins i tot, en algun caso, no es desenvolupa totalment.
2.2.3 Grups dels mamífers: -Placentaris: Els seus embrions es desenvolupen a l’interior del cos de la mare. -Marsupials: Neixen en una fase de desenvolupament primerenca. -Monotremes: Es caracteritzen per pondre ous.
18
Equidna de musell curt Goril·la Tachyglossus aculeatus Gorilla gorilla Viquipèdia Google imatges
Cangur Macropus fuliginosus Viquipèdia 19
2.3 Els rèptils: 2.3.1 Que són els rèptils? Són vertebrats poiquiloterms terrestres. La seva mida es molt variable i oscil·la entre els pocs centímetres que mesuren moltes sargantanes i els nou metres de longitud a què poden arribar algunes serps. Aquest grup d’animals presenta la pell coberta d’escates gruixudes i dures. Els rèptils muden periòdicament la pell en créixer. Són ovípars, és a dir, ponen ous. Són carnívors i herbívors, poden menjar des de petits insectes, animals més grans que ells, plantes... Tenen un cos allargat i un a cua molt llarga.
2.3.2 Parts dels rèptils:
El cos de la majoria dels rèptils consta de tres parts. Al cap trobem la boca, amb dents, el orificis nasals i els ulls, amb parpelles. El tronc és allargat. La majoria de de les espècies té quatre potes amb cinc dits cadascuna, tot i que n’hi ha espècies que no presenten extremitats. La longitud de la cua varia segons l’espècie, però en general acostuma a ser llarga. 2.3.2 Grups dels rèptils:
Quelonis: Tenen cos curt i ample.(tortugues) Saures: Cos allargat amb una cua ven desenvolupada.(llangardaixos) Ofidis: Cos allargat sense extremitats (serps) Crocodilians: Rèptils grans, cos allargat i grans mandíbules.
20
Iguana verda
Tortugues gregues
Iguana iguana
Testdo graeca
Wikipèdia
Foto feta per el Martí
Pitó reticulada
Cocodril del Nil
Python reticulatus
Crocodylus niloticus
Wikipèdia
Wikipèdia 21
2.4 Els amfibis:
2.4.1 Que són els amfibis? Els amfibis són uns animals poiquiloterms que necessiten viure prop de l’aigua. Aquesta classe d’animals viuen les primeres fases de la seva vida a l’aigua, però quan arriben a la maduresa, alguns tenen la capacitat de viure al medi terrestre. Els amfibis tenen una pell nua sense escates i sempre a d’estar humida. Són ovípars, és a dir, ponen ous. Els amfibis són omnívors, poden menjar insectes o algues petites. Respiren per brànquies en la fase de larva. Un cop són adults, alguns continuen tenint brànquies, la majoria presenten pulmons i també poden respirar a través de la seva pell. El desenvolupament dels amfibis es caracteritza per la metamorfosi, un conjunt de processos que transformen l’individu des de la fase de larva a la d’adult. 2.4.2 Parts dels amfibis: En la majoria dels amfibis distingim dues parts: El cap és gran i aplatat. Presenta una boca molt amplià i sense dents, ulls grans amb parpelles i uns orificis nasals. Es distingeix el timpà, una membrana que recobreix l’oïda. El tronc és ample i no té coll. Del tronc parteixen quatre extremitats en forma de potes. 2.4.3 Grups: . Anurs. Es caracteritzen per l’absència de cua a la fase adulta. . Urodels: Mantenen la cua en estat adult. . Àpodes: Estan totalment desproveïts d’extremitats.
22
Salamandra comuna
Reineta gegant
Salamandra salamandra
Litoria caerulea
Wikipèdia
Wikipedia
Gimnofions Gymnophiona o Apoda
23
2.5 Els peixos 2.5.1 Que són els peixos? Els peixos són vertebrats poiquiloterms de vida aquàtica. El seu cos habitualment té forma de fus, i són de mides variables, molt grans com el tauró balena ( poden arribar a uns 15 m ) o petits, com el peix pallasso ( uns 11 cm ). Aquesta classe d’animals utilitzen brànquies per respirar sota l’aigua. Els peixos es desplacen mitjançant moviments ondulant les aletes el cos. El seu esquelet és d’espines. Els peixos poden ser carnívors, herbívors o omnívors. Els peixos són ovípars, ponen els ous en qualsevol zona del mar, llacs, rius o basses. Habitat: Els peixos viuen a l’aigua freda o temperada, del mar, dels rius, dels llacs etc…. Grups: Condrictis: Són el peixos que es caracteritzen per tenir un esquelet constituït per cartílag. Per aquesta raó també reben el nom de peixos cartilaginosos com el tauró. Osteïctis: Tenen un esquelet ossi ben desenvolupat i, per aquest motiu, també reben el nom de peixos ossis. El seu esquelet es conegut com espines. Un peix osteïctis és la donzella ( peix de 25 cm ). Parts: HI distingim 3 parts: Cap: on hi trobem la boca, amb dents, els orificis nasals i els ulls, sense parpelles. A la part posterior es caracteritza per unes obertures, les fenedures branquials on es troben les brànquies. El tronc: És la part del cos compresa entre l’última fenedura branquial fins a l’anus. Entre el tronc apareixen les extremitats que són les aletes. Cua: Està formada per una aleta. Allà hi trobem la cloaca.
24
Peix cirugià blau indopacífic Tauró blanc
Paracanthurus hepatus
Carcharodon carcharias
Viquipèdia
Google imatges
25
3. Fitxa dels animals Invertebrats 3.1 Els porífers: Esponja de bany:
Regne: Animal Filum: Porifera Classe: Demospongiae Ordre: Dictyoceratida Família: Spongiidae Gènere: Spongia Espècie: S. Officinalis
Hàbitat: Viu en costes rocalloses i a vegades, es troba sobre roques disperses en fons sorrenc. Reproducció: Són uns animals hermafrodites es poden reproduir de manera sexualment (Quan dos animals necessiten fer el amor per tenir cries ) i també de manera asexual ( quan no necessiten un altre animal per tenir una cria ) Alimentació: L'esponja s'alimenta per filtració: coanocitos retenen totes les partícules nutritives que porta l'aigua que circula per l'esponja.
26
Vida social Poden viure soles o en petits grups. És freqüent trobar relacions de comensalisme entre esponges i algunes espècies de cranc, en les quals l'esponja es desenvolupa sobre un cranc de tal manera que aquest queda protegit per l'esponja, i aquesta rep certa mobilitat Característiques de l’animal: És de color gris fosc, tornant-se groc o marró en assecar-se. Les larves neden lliurement fins fixar en el fons oceànic o en alguna superfície submergida. Els individus madurs són per tant bentònics, creixen molt lentament, triguen aproximadament quaranta anys a aconseguir la mida d'una pilota de beisbol. La seva pesca amb interessos comercials ha provocat una important disminució de les poblacions.
27
3.2 Cnidaris: Ortiga de mar Regne: Animal Filum: Cnidaria Classe: Scyphozoa Ordre: Semaeostomeae Família: Pelagiidae Gènere: Chrysaora Espècie: C. quinquecirrha
Hàbitat: Viu en mars i oceans a prop de la costa i de les algues i roques. Reproducció: les meduses mascles i les meduses femella adultes alliberen a l'aigua les cèl·lules sexuals per tal que tingui lloc la fecundació. De l'ou fecundat s'allibera una larva planctònica anomenada plànula, en forma de pera i completament ciliada que, quan troba un substrat apropiat, es fixa i es transforma en un pòlip asexual.
Alimentació: Són carnívores i es nodreixen de zooplàncton, ctenophorae, altres meduses i de vegades crustacis. El seu verí els serveix per immobilitzar o matar la presa i ficar després dins de la seva cavitat gastrovascular. Poden alimentar també d'alevins de gobis, ous d'anxoves, cucs i larves de mosquits. Vida social Poden viure en colònies de la mateixa espècie o també poden viure soles.
28
Característiques del animal: Té forma de campana simètrica semitransparent a ratlles i taques vermelles, ataronjades o marrons. Les que no tenen ratlles tenen una umbrela blanca o opaca. El seu verí és letal per a petites preses, però no per als éssers humans excepte en el cas de reacció al•lèrgica. No tenen sistemes respiratori i excretor i posseeixen uns tentacles per atrapar l'aliment i dirigir-lo a una boca localitzada en el centre que obre a una cavitat gastrovascular.
29
3.3 Els artròpodes: Cranc de riu americà
Regne: Animalia Filum: Arthropoda Classe: Malacostraca Ordre: Decapoda Família: Cambaridae Gènere: Procambarus Espècie: P.clarkii
Hàbitat: Viu en rius, rierols, torrents i pantans. Tolera nivells elevats de contaminació en les aigües. Fa els caus al fons dels rius, que poden arribar a mesurar d’un a dos metres de fondària. Reproducció: L'aparellament té lloc a la primavera, en què les temperatures són més adients per a la fecundació. Alimentació: Són animals omnívors, tant s'alimenten d'animals com de vegetals. La seva alimentació es basa principalment en petites larves, en ous de peixos, pinso dels pescadors (format per vegetals), restes de peixos morts i cries d'altres crancs! Vida social Solen anar en grup per poder caçar als depredadors per poder alimentar-se.
Característiques de l’animal Els crancs tenen un closca dura (exosquelet) que els protegeix dels seus depredadors i que han de mudar periòdicament. Tenen 10 potes locomotores al cefalotòrax, però les del davant estan transformades en fortes pinces que utilitzen per a defensar-se, i capturar i processar l'aliment;
30
3.4 Els anèl·lids: Cuc de terra:
Regne: Animalia Filum: Annelida Classe: Clitellata Ordre: Haploaxida Família: Lumbridae Gènere: Eisenia Espècie: E.Foetida
Hàbitat: És un animal terrestre. Viu per sota de sòl Reproducció: Són ovípars, és a dir, ponen ous. Alimentació: S'alimenten de les partícules orgàniques de la terra que ingereixen en gran quantitat. Vida social Són un animals que viuen sols i després busquen una parella per reproduir-se. El cuc de terra és extraordinàriament prolífic, madura sexualment entre el segon i el tercer mes de vida! El cuc de terra pot arribar a tenir 6 anys de vida. Característiques de l’animal El cuc de terra és un invertebrat que viu entre les capes humides de tot tipus de sòl, on va obrint tot de galeries. Es consideren beneficiosos per a l'agricultura perquè amb els seus desplaçament són capaços de remoure una gran quantitat de terra i així fer que el sòl s'airegi i que l'aigua hi penetri a més profunditat.
31
3.5 Els mol·luscs Calamar vampir
Regne: Animal Filum: Mollusca Classe: Cephalopoda Ordre: Vampyromorphida Família: Vampyroteuthidae Gènere: Vampyroteuthis Espècie: V. infernalis
Hàbitat: Viu en aigües profundes, capaç de viure en les profunditats afòtiques (mancats de llum) des dels 600 als 900 metres o més. Aquesta franja dels oceans del món forma un hàbitat diferenciat Reproducció: es reprodueix mitjançant la introducció de l'esperma del mascle en el sac de la femella. Aquestes poden guardar l'esperma durant diverses setmanes abans de fertilitzar els ous. Un cop fertilitzats, la femella tindrà cura d'ells al voltant de 13 mesos i després morirà. Les cries es auto alimentaran amb un tipus intern de rovell que tenen que els aporta tot el valor nutricional que necessiten. Alimentació: S’alimenten d’una varietat de petits invertebrats i que no necessiten menjar molt a causa del seu baix metabolisme. Només s’han d'alimentar un parell de vegades per setmana. Això és clau per a la supervivència, ja que pot ser difícil de vegades trobar suficient aliment Característiques de l’animal: Fa 30 cm de longitud total, el calamar vampir no és una amenaça per als humans. El cos és gelatinós i mesura 15 cm; el seu color varia entre el negre intens i el vermellós pàl·lid, depenent del lloc i les condicions de llum. Una capa de pell connecta els seus vuit braços
32
3.6 Els equinoderms: Cogombre de mar:
Regne: Animalia Filum: Echinodermata Classe: Holothuroidea Ordre: Família: Gènere: Espècie:
Hàbitat: Viuen en gairebé tots els ambients marins, però són més diversos en les aigües salades poc profundes dels esculls coral·lins. Habiten des del mig intersticial, on poden quedar exposats en la marea baixa, fins a les profundes fosses oceàniques Reproducció: Es reprodueixen per via sexual i asexual. Les larves, de vida planctònica, s'anomenen auriculàries. Alimentació: Els holoturoideos s'alimenten de detritus, algues, en alguns casos de plàncton. Vida social Poden viure sols o amb parella, per després reproduir-se Característiques de l’animal: Fa 20 cm de longitud; les holotúries més petites no excedeixen el centímetre, mentre que les més grans arriben longituds de 5 metres. A Àsia es pot utilitzar per la cuina de sushi. El cos és musculós, en forma de cilindre, i té una obertura bucal per un extrem que és envoltada per tentacles. A l'altre extrem es troba l'obertura anal.
33
4.1 Les aus: Guacamai blau i groc Regne: Animalia Filum: Chordata Classe: Aves Ordre: Psittaciformes Família: Psittacidae Gènere: Ara Espècie: A.ararauna
Hàbitat: Conca amazònica Reproducció: Podent reproduir-se al llarg de tot l'any però amb especial intensitat en la primavera tardana. Alimentació: La seva alimentació és frugívora i granívora: menja gra, llavors, fruits secs i diferents tipus de fruites fresques. Vida social És conegut com a au mascota des del primer viatge de Colom a Espanya després del descobriment d'Amèrica.
Característiques de l’animal Grandària mitjana. Fins al metre de longitud, incloent la seva llarga cua. Pes entre els 900 i 1100 grams 34
4.2 Els mamífers: L’elefant marí Regne: Animalia Filum: Chordata Classe: Mammalia Ordre: Carnivora Família: Phocidae Gènere: Mirounga Espècie: Mirounga angustirostris Mirounga leonina
Hàbitat: Terrestre i aquàtic
Reproducció: L'època de reproducció té lloc entre el desembre i el gener per a l'elefant marí septentrional, i del setembre a l'octubre per a l'elefant marí meridional. Són vivípars.
Alimentació: Mengen peixos bentònics, calamars, anguiles, taurons petits i algues marines.
Vida social: Els elefants marins formen rajades compostes per un mascle dominant i un harem de femelles.
Característiques de l’animal: Els elefants marins prenen el seu nom de la gran probòscide dels mascles adults que fan que recordin la trompa dels elefants . Amb aquesta "trompa" emeten sorolls molt forts especialment durant la temporada d'aparellament. Encara més important és la funció que té aquesta probòscide de reabsorbir la humitat de les exhalacions d'aquests animals i així conservar-les humides, ja que en l'època d'aparellament els mascles no abandonen la platja. 35
4.3 Els rèptils: El camaleó Regne: Animalia
Camaleó
Filum: Chordata Classe: Sauropsida Ordre: Squamata Família: Chamaeleonidae Gènere: Rhampholeon Espècie:
Hàbitat: Habiten en Àfrica i Madagascar. Viu normalment en els matolls, però a vegades baixa al terra, on es desplaça amb moviments lents y pesats. La seva màxima activitat es desenvolupa en les hores diürnes. Reproducció: Ovípars, és a dir, ponen ous. Alimentació: Els insectívors, és a dir, s’alimenten de insectes. Vida social Te’ls pots trobar sols o també amb parella. Característiques de l’animal Una de les característiques mes important d’aquest animal es que el seus ulls esta recobert per un parpella que deixa lliure nomes un petita àrea circular en el centre la corresponent al iris y la pupil·la. Quan la presa es localitzada amb el ulls poden enfocar-se en la mateixa direcció donant-li un visió estereoscòpia y una percepció de profunditat. Quan molestes a un camaleó s’infla i amenaça amb la boca oberta. Es un animals solitari y territorial; acusadament intolerant respecte a les seves congèneres, excepte, en el període del cel. Per marcar el seu territori es situa en llocs on es pot ser vist amb facilitat i, si apareix un altre individu, comença una sèrie de moviments de amenaça y canvis. 36
4.4 Els amfibis La reineta gegant: Regne: Animalia Filum: Chordata Classe: Amphibia Ordre: Anura Família: Hylidae Gènere: Litoria Espècie: L. caerulea
Hàbitat: Es originària d'Austràlia i Nova Guinea,[2] amb poblacions introduïdes a Nova Zelanda i els Estats Units. Reproducció: Són ovípars, és a dir, ponen ous. Les primeres fases de la seva vida passen la vida a l’aigua en forma de capgrossos. Aquests capgrossos aniran evolucionant fins a convertir-se en una granota. Alimentació: S'alimenten principalment d'insectes, cucs, aranyes i centpeus, és a dir, són carnívores. Vida social Poden viure soles o també poden viure amb parelles
Característiques de l’animal És una espècie de grans dimensions en comparació amb la majoria de les altres espècies de granotes australianes, aconseguint 10 cm de llarg. La mitjana de vida de Litoria caerulea en captivitat, prop de setze anys, és major que el de les altres granotes. Les granotes arborícoles verdes són dòcils i estan adaptades a la vida prop de habitatges humans. Sovint les troba en les finestres o dins de cases, menjant insectes atrets per la llum. 37
4.5 Els peixos: Tauró blanc Regne: Animalia Filum: Chordata Classe: Chondrichthyes Ordre: Laminiformes Família: Lamnidae Gènere: Carcharodon Espècie: C. Carcharias
Hàbitat: El seu hàbitat natural són aigües tropicals properes a les costes de tot el món. Reproducció: Encara que a penes hi ha uns quants casos de femelles gràvides capturades, es pot afirmar que aquesta espècie prefereix reproduir-se en aigües temperades, a la primavera o estiu, i és ovovivípara. Els ous, de 4 a 10 o potser fins a 14, romanen en l'úter fins que eclosionen. Alimentació: Els taurons blancs difereixen bastant de ser simples «màquines de matar», com sosté la imatge popular que es té d'ells. Vida social: Poden viure sols o amb parella.
Característiques de l’animal La vida dels tauons arriba fins a 30 anys. Els taurons blancs es caracteritzen pel seu cos fusiforme i gran robustesa, en contrast amb les formes aixafades que solen lluir altres taurons. El morro és cònic, curt i gruixut. La boca, molt gran i arrodonida, té forma d'arc. Roman sempre entreoberta, deixant veure almenys una filera de dents de la mandíbula superior i una o dues de la inferior, mentre l'aigua penetra en ella i surt contínuament per les brànquies. Si aquest flux s'aturés, el tauró s'ofegaria 38
1.MartĂ AragonĂŠs Llenas 2.Sandra Alegre 3.Ibu Jatta 4.Arnau Navarro 5. Maria Modesto 6. Ivan Huelva
39