INDEX INVERTEBRATS
1 . Anèl·lids 2 . Artròpodes 3 . Equinoderms
VERTEBRATS
1 . Peixos 2. Amfibis 3. Reptils 4. Aus 5. Mamífers
FITXES ANIMALS: INVERTEBRATS
1 . CRANC 2 . ESPONJA MARINA 3 . ESTRELLA DE MAR 4 . MEDUSA
FITXES ANIMALS: VERTEBRATS
1 . ÀLIGA 2 . DRAC DE KOMÓDO 3 . GRANOTA 4 . TAURO 5 . TIGRE
INVERTEBRATS
1 . ESPONJA MARINA 2 . CRANC 3 . ESTRELLA DE MAR 4 . MEDUSA
INVERTEBRATS ELS ANÈL·LIDS Els anèl·lids són invertebrats de vida terrestre i aquàtica, de mida petita i de cos allargat i cilíndric. Aquesta forma del cos d’alguns invertebrats rep el nom comú de cuc. El cos d’aquests invertebrats és tou i està dividit en molts segments en forma d’anell. En els primers anells es troba la boca i en els últims, l’anus. Al costat de la boca, alguns anèl·lids presenten en la majori del seus anells uns filaments rígids anomenats qetes que es fan servir per a desplaçar-se. Aquests invertebrats també es desplacen per mitjà de moviments ondulatoris del cos. Trobem al voltant de 12.000 espècies d’anèl·lids, que podem classificar en tres grans grups. Els poliquets: Tenen uns segments a la part apical diferenciats de la resta del cos i unes quetes variades i abundants. S’acostumen a trobar als fons marins i lacustres.
Els oligoquets: Presenten les quetes agrupades i en un nombre reduït. Molts són terrestres i es coneixem amb el nom de cucs de terra. Els hirudinis: No presenten quetes. Alguns són maris, però la majoria viu en ambiest terrestres humits. Reben el nom comú de sangoneres.
ARTRÒPODES ·Són grup de invertebrats tant de vida aquàtica com terrestre. ·Generalment de pocs mil·límetres de mida, tot i que alguns poden arribar a mesurar més d’un metre. PARTS ·Ales ·Abdomen ·Potes ·Boca ·Ulls ·Antenes ·Cap ·Tòrax ·Tèlson (alguns) GRUPS ELS CRUSTACIS: són un grup d’artròpodes principalment aquàtics amb el cos dividit en dos parts: el cefalotòrax, que agrupa el cap i el tòrax, i l’abdomen. El cefalotòrax dels crustacis sempre presenta dos parells d’antenes. També tenen una closca que moltes vegades es prolonga fins a arribar a recobrir el cos de l’animal. Aquesta closca conté uns pigments
que ajuden a ocultar-se d’altres animals. Els últims segments de l’abdomen formen una estructura de cua anomenada tèlson. ELS MIRIÀPODES: són un grup d’artròpodes terrestres amb el cos compost per nombrosos segments agrupats en cap i tronc. Al cap hi ha sempre un parell d’antenes. AL tronc, molts miriàpodes presenten dos parells de potes a cada segment i es poden enrotllar sobre si mateixos per a protegir-se. D’altres, en canvi, tenen només un parell de potes per segment i no tenen la capacitat d’enrotllar-se. ELS ARÀCNIDS: són un grup d’artròpodes de vida terrestre i cos dividit en cefalotòrax i abdomen. A la part anterior del cefalotòrax trobem un parell de quelícers per davant de la boca; es tracta d’uns apèndixs amb forma de pinça utilitzats per a l’alimentació. Al costat dels quelícers, la majoria dels aràcnids presenta un altre parell d’apèndixs anomenats pedipalps, que normalment tenen funció sensorial. També tenen quatre parells de potes i, a diferència de la resta dels artròpodes, no tenen antenes. ELS INSECTES: són un grup d’invertebrats, principalment terrestres, la mida dels quals va de 2,5mm fins més de 30cm. Presenten el cos dividit en tres regions: cap, tòrax i abdomen. Al cap destaca la presència d’un parell d’antenes, dos ulls i una boca, que pot tenir formes diferents segons el tipus d’alimentació. El tòrax presenta sempre sis potes i moltes vegades té ales.
EQUINODERNS Característiques generals: ·Són marins ·D’aspecte molt variable ·Cossos de forma: ovoide, estrellada o allargada
Parts: ·Caral circular ·Conducte redial ·Peu ambulacral ·Esquelet intern
Grups: ·Crinoïdeus ·Holoturoïdeus ·Equinoïdeus ·Asteroïdeus ·Ofiuroïdeus
VERTEBRATS PEIXOS CARACTERÍSTIQUES GENERALS ·Són vertebrats poiquiloterms de vida aquàtica. ·Algunes espècies tenen formes molt diferents. ·Alguns efectúen un moviment ondulant de les aletes i del cos.
PARTS ·Cap ·Tronc
·Aletes: aleta caudal (o cua), aletes dorsals, aleta oral, aleta pectoral, aleta poliviana. ·Cloaca ·Opertacle GRUPS ·CODRICTIS: Són peixos que es caracteritzen per tenir un esquelet constituït per cartílag. Per aquesta raó, els condrictis també reben el nom de peixos cartilaginosos. Els condrictis tenen unes fenedures branquials que no queden ocultes per u opercle i es poden apreciar a simple vista. Normalment, aquests animals presenten cinc fenedures a cada costat del cap. La seva pell està recoberta de plaques dèrmiques cartilaginoses que li aporten una duresa elevada. Als dos costats del cos, des de l’última fenedura branquial i fins al final de la cua, trobem una línea de plaques dèrmiques especials anomenada línea lateral. Sota aquesta línia, hi ha unes cèl·lules sensibles a les vibracions de l’aigua. ·OSTEÏCTIS: Són peixos que tenen un esquelet ossi ben desenvolupat i, per aquest motiu, reben també el nom de peixos ossis. Els ossos d’aquests peixos són coneguts amb el nom d’espines. A més tenen les brànquies protegies per l’opercle, motiu pel qual només presenten una única obertura per on l’animal respira. La pell d’aquest rup de peixos està coberta per escates. En aquests peixos, la línia lateral és una línia d’escates especials que va des de l’opercle fins a l’inici de l’aleta caudal. EXEMPLES: CODRICTIS: taurons i mantes. OSTEÏCITS: truites i tonyines.
AMFIBIS
Característiques generales: ·Són vertebrats poiguioterms que necessiten viure prop de l’aigua ·Tenen la pell nua. ·Tenen diferents mides. ·El desenvolupament es caracteritza per metemorfosi
Parts: ·Cap ·Tronc ·Timpà: membrans elastica ·Parpella ·Orifici nasal ·Cloaca: Part final de l’aparell digestiu
Grups: ·Aurs ·Urodels ·Àpodes
RÈPTILS Els rèptils són vertebrats poiquiloterms terrestres. La seva vida és molt variable i oscil·la entre els pocs centimetres que mesuren moltes sargantes i els nou metres de longitud a què arriben algunes serps.
Aquest grup d'animals presenta la pell coberta d'escates gruixudes i dures. Els rèptils muden periòdicament la pell en créixer. El cos de la majoria dels rèptils consta en 3 parts: Al cap, trobem la boca, amb dents, els orificis nasals i els ulls, amb parpelles. Igual que passa amb els amfibis, moltes espècies de rèptils tenen un timpà que cobreix l'oida, i algunes, com les serps, podem captar vibraciones procedents de la tierra si hi recolzen la mandíbula. El cap s'uneix al tronc pel coll, que té una gran mobilitat i permet dirigir-lo en diverses direccions. El tronc és allargat. La majoria de les espècies té quatre potes amb cinc dits cadascuna, tot i que n'hi ha espècies que no presenten extremitats. A la part posterior del tronc trobem la cloaca. La longitud de la cua varia segons l'espècie, però en general acostuma a ser llarga.
Grups de reptils. Quelonis: Aquest rèptils tenen el cos curt i ample. No tenen dents a la boca i el tronc està recobert per una closca. Reben el nom comú de tortugues. Saures: El seu cos és allargat i amb una cua ben desenvolupada. Inclouen la majoria de les espècies de rèptils, com , per exemple, els camaleons , les sargantanes i els llangardaixos. Ofidis: Són animals de cos allargat i sense extremitats. Les mandíbules són capaces d'obrir-se molt per a engollir les preses. Comprenen les diferents espècies de serps.
AUS
Les aus són animals vertebrats , de sang calenta , que caminen , salten o es mantenen només sobre les extremitats posteriors , mentre que les extremitats anteriors estan modificades com ales que, igual que moltes altres característiques anatòmiques úniques , són adaptacions per volar , encara que no totes volen . Tenen el cos recobert de plomes i , les aus actuals , un bec corni sense dents . Per reproduir posen ous , que coven fins a la seva eclosió .
El seu grup taxonòmic s'anomena classe Aus ( la paraula és llatina i està en plural , en singular seria Avis ) per a la sistemàtica clàssica , però en la sistemàtica filogenètica actual aquest clado no té rang , i és inclòs al seu torn successivament dins dels clados : Theropoda , Dinosauria , Archosauria , Sauropsida , Tetrapoda , etc . , encara que hi ha més implantacions intermedis amb denominació.
Les aus es van originar a partir de dinosaures carnívors bípedes del Juràssic , fa 150-200 milions d'anys . La seva posterior evolució va donar lloc , després d'una forta radiació , a les més de 10 000 espècies actuals ( l'última llista de Clements inclou 10 157 espècies vives més 153 extintes en temps històrics ) .3 Les aus són els tetràpodes més diversos ; però, tenen una gran homogeneïtat morfològica en comparació amb els mamífers . Les relacions de parentiu de les famílies d'aus no sempre poden definir-se per morfologia , però amb l'anàlisi d'ADN van començar a aclarir-se.
Les aus habiten en tots els biomes terrestres , i també en tots els oceans . La mida pot ser des 6,4 cm al colibrí zunzuncito fins 2,74 metres en l'estruç . Els comportaments són diversos i notables , com en la implantació , l'alimentació de les cries , les migracions , l'aparellament i la tendència a l'associació en grups . La comunicació entre les aus és variable i pot implicar senyals visuals , trucades i cants . Algunes emeten gran diversitat
de sons , i es destaquen per la seva intel · ligència i per la capacitat de transmissió cultural de coneixements a noves generacions . L'ésser humà ha tingut una intensa relació amb les aus .
MAMÍFERS CARACTERÍSTIQUES Els mamífers són un grup de vertebrats homeoterms de vida terrestre i aquàtica que presenten una gran diversitat de formes i mides. Durant el primer període de la seva vida les cries s’alimenten de la llet de les mamelles de les mares. Una característica important és la presència de pèl, que per a la gran majoria, constitueix un element molt important en la regulació de la temperatura interna de l’animal. PARTS DEL COS La majoria dels mamífers presenta el cos dividit en tres parts: •
El cap: conté un cervell molt gran en comparació de la resta de vertebrats. També es troben els ulls, protegits amb parpelles, orelles, nas i boca.
•
El tronc: normalment conté quatre extremitats. Aquestes extremitats estan adaptades al tipus de desplaçament que f l’animal.
•
La cua: té una longitud i una forma diferents segons l’espècie, i fins i tot, en alguns casos, no es desenvolupa totalment.
GRUPS Hi ha 3 grans grups: •
Els placentaris, que es caracteritzen perquè els seus embrions es desenvolupen a l’interior del cos de la mare, on s’alimenten gràcies
a un òrgan que els subministra els aliments necessaris. Aquest òrgan és la placenta. •
Els marsupials: que es caracteritzen per néixer en una fase de desenvolupament molt primerenca. Un cop nascut, l’animal se situa a una butxaca abdominal de la mare, el marsupi, on es subjecta a una mamella i completa el seu creixement.
•
Els monotremes : són un grup molt reduït de mamífers que es caracteritzen per pondre ous. També es diferencien per un únic orifici de sortida de l’aparell reproductor i del digestiu, la cloaca, que a la resta de mamífers es dóna per conductes i orificis diferents.
FITXES ANIMALS: - ANIMALS VERTEBRATS ÀLIGA Regne: Animalia
Foto animal
Filum: Chordata Classe: Aves Ordre: Accipitriformes Família: Accipitridae Gènere: Aquila Espècie: Aquila chyrasaetos.
Hàbitat: Actualment, Europa Occidental només alberga poblacions estables a Escòcia, Noruega, els Alps, Itàlia i la Península Ibèrica, encara
que en 2001 es van alliberar 35 exemplars a Irlanda (on l'espècie es va extingir al començament del segle XX). A Amèrica del Nord s'observa també un declivi de l'espècie, encara que molt menys acusat que a Europa, ia la resta de la seva distribució es manté estable. L'àguila real és una de les aus més usades en falconeria, especialment a Àsia Central, on la hi utilitza fins i tot per caçar antílops
Reproducció: Les àguiles reals són monògames ( se solen aparellar de per vida ) . Construeixen diversos nius al seu territori, que alternen cada any , d'estructura molt senzilla . La base dels nius es construeix amb tres gruixudes branques sobre les quals es condiciona el niu , pròpiament dit, de pals i branques menys gruixudes . Segons les zones , nien en arbres alts o bé en roques escarpades i penya-segats . Cada nova temporada de cria se li afegeixen nous pisos de branques al niu , pel que no és estrany que arribi al metre i mig d'alçada i dos de diàmetre després de diversos anys d'ús .
L'època de reproducció varia d'una zona a una altra entre gener i març , i pot desenvolupar-se en la mateixa zona on habiten les àguiles durant la resta de l'any o en una altra a la qual la parella emigra expressament per reproduir-se. Després de l' aparellament la femella posa un o dos ous que incuba durant 45 dies fins que surten els pollets recoberts per complet de plomissol blanc. En els casos en què hi ha dos pollastres al niu , només un, el que trenca l'ou primer, arriba a realitzar el seu primer vol cap als 50 dies
de vida . El germà més jove i feble mor abans , desatès pels seus pares o directament expulsat pel més fort
Alimentació: L'àguila real caça des de l'aire, i per aconseguir-ho està equipada amb les armes típiques de la seva família: fortes potes acabades en urpes ben desenvolupades, bec ganxut, gran força i velocitat i una potent vista capaç de localitzar la presa a centenars de metres de distància. Les preses a les quals pot donar mort són de totes les mides i formes: ratolins, conills, llebres, marmotes, guineus, serps, i fins i tot cries i individus vells o malalts de cabres salvatges, cérvols, senglars i isards i aus voladores i terrestres . Als Alps fins i tot circulen històries sobre antics atacs d'àguiles excepcionalment grans contra nens
Vida social
Característiques de l’animal
És una de les aus de presa més conegudes i àmpliament distribuïdes de la Terra. La seva àrea de distribució abasta gran part d'Amèrica del Nord, Euràsia i el nord d'Àfrica. Manté poblacions sedentàries fins i tot en diverses illes com Gran Bretanya, les de la Mediterrània, Japó i Vancouver. Tanmateix, la seva població a Europa central s'ha vist molt reduïda en els últims anys per culpa de l'activitat humana i s'ha extingit en molts llocs on abans era abundant.
DRAC DE KOMÓDO Regne: Animalia
Foto animal
Filum: Chordata Classe: Sauropsida Ordre: Squamata Família: Varaniade Gènere: Varanus Espècie: V.Komodoensis. OUWENS, 1912
Hàbitat: Islas de Indonesia
Reproducció: Posta d’ous
Alimentació: Carronya
Vida social
Característiques de l’animal Ocupa el primer lloc en ser el llangardaix més gran del món , ja que arriba a mesurar fins a tres metres i pesar 165 kg . És per això que és un superdepredador del seu hàbitat .
El color de la seva gruixuda i aspra pell escamosa varia del cafè al gris vermellós . La seva llarga cua , que arriba a ser de la mida del seu cos , és molt forta i musculosa . Un cop amb aquesta , resulta molt dolorós i perillós . No posseeixen orelles externes , però en comptes d'això , contenen unes obertures que els permeten escoltar, encara que no en bona qualitat . El sentit que millor té desenvolupat és el de l' olfacte , ja que increïblement són capaços de detectar carronya o animals a punt de morir fins 9.5 km . Això també depèn de la direcció del vent . Pel que fa a la vista, poden veure una llunyania de 300 metres . La seva llengua detecta sabors , estimulacions i utilitzen l'òrgan de Jacobson per orientar-se en situacions de total foscor . La saliva conté una quantitat molt elevada de bacteris virulents , i malgrat creure per anys que aquesta era la que ocasionava la mort de les seves preses , nous descobriments han revelat que el drac de komodo posseeix glàndules verinoses que expulsen tòxics capaços de coagular la sang i paralitzar les seves víctimes . No se sap amb exactitud si és el verí només, la barreja d'ambdues, o els bacteris que entren a través de les ferides obertes el que causa la mort dels animals capturats .
Les seves dents de 2.5 cm de llarg són afilats i la seva mossegada molt potent , ja que pot ferir i debilitar un animal més gran amb tan sols un contacte . El dimorfisme sexual no és molt clar a simple vista , encara que el mascle sol ser més gran que la femella .
GRANOTA Regne: Animalia
Filum: Chordata Classe: Amphibia Ordre: Anura Família: Centrolenidae Gènere: Teratohyla Espècie: T. spinosa
Hàbitat: Principalment habita a Costa Rica, Panamà, Brasil, Equador, Hondures i Mèxic. Es endèmica dels boscos sempre verds estacionals de la regió Occidental Equatoriana i restringida a boscos altament fragmentats de menys de 100 km2 a la Serralada Mache-Chindul, nord-occidental costaner de equador, entre 100 i 640 m. Reproducció: En ser arbòries, viuen al llarg de rierols on dipositen els seus ous en les fulles d'arbustos i arbres que pengen sobre l'aigua dels rierols o sobre pedres a les vores de cascades. Alimentació:
Vida social
Característiques de l’animal Són petites granotes, de color verd amb ulls grans i sortits. Els mascles creixen fins a una longitud de 18-20 mm i les femelles de 20 a 23 mm. Els capgrossos són de 16 mm de longitud quan en metamorfosi.
TIGRE Regne: Animalia Filum: chordata Classe: mammalia Ordre: carnivora Família: felidae Gènere: panthera Espècie: P. tigris
Hàbitat:
Reproducció:
Una femella és receptiva només per alguns dies, i l'aparellament pot ocórrer diverses vegades durant aquest temps. La gestació té una durada aproximada de 103 dies, i després de passar aquest període, la femella dóna a llum d'una a sis cries de menys d'un quilogram de pes. Els mascles adults poden arribar a matar cries per fer a les femelles receptives. Alimentació: En llibertat, els tigres s'alimenten sobretot d'ungulats de gran grandària, encara que, com molts altres depredadors, els tigres són oportunistes i no menyspreen preses de mida petita, com micos, paons, llebres i fins i tot peixos. A Sibèria, les principals preses del tigre són el uapití, el senglar, el cérvol shika, el cabirol i el cérvol mesquer, mentre que a l'illa de Sumatra el cérvol de Timor, el senglar i el tapir malai són les preses caçades amb més freqüència pel tigre de Sumatra. També són capaços de caçar grans herbívors, com gaures, búfals aquàtics i ants. Vida social
Característiques de l’animal El tigre és una de les sis espècies de la subfamília dels panterinos (família Felidae) pertanyents al gènere Panthera. Es troba solament en el continent asiàtic; és un predador carnívor i és l'espècie de felí més gran del món, 3 podent aconseguir una grandària comparable al dels felins fòssils de major grandària.
FITXES ANIMALS: - ANIMALS INVERTEBRATS
ESPONJA MARINA Regne: Animalia Filum: Arthropoda Classe: Diplopoda Ordre: Família: Cucs Gènere: Espècie:
Hàbitat: Els milpeus es mouen lentament, però les seves potes els proporcionen energia suficient per furgar entre les fulles caigudes i remoure el sòl, a la recerca de plantes toves o en descomposició, de les quals s'alimenten. Els que viuen en els boscos són importants recicladors perquè tornen substàncies químiques a terra perquè les plantes tornin a utilitzar-les. Als jardins i zones urbanes, però, certes espècies estan considerades com a plaga.
Reproducció: No es reproduixen
Alimentació:
Vida social
Característiques de l’animal Els diplòpodes podos, són una classe de miriàpodes coneguts comunament com milpeus, encara que el nombre màxim de potes no supera les 750, i la majoria tenen menys de 200; tot i així, cap altre animal posseeix tantes. El rècord l'ostenta l'espècie Illacme plenipes de Califòrnia, amb 375 parells de patas.1 Es coneixen més de 12.000 espècies, 2 sent un dels grups més diversos d'organismes terrestres.
Encara que en ocasions se'ls confongui amb els seus parents els centpeus, pertanyen a classes diferents. Es diferencien d'ells, principalment, en què gairebé tots els segments del tronc porten dos parells de potes, mentre que els centpeus només tenen un parell per segment.
CRANC Regne: Animal
Foto animal
Filum: Artròpode Classe: Malacostraca Ordre: Decapoda Família: Coenobitidae Gènere: Birgus Espècie: B. Latro
Hàbitat: El cranc dels cocoters habita en caus o en esquerdes a les roques, depenent del tipus de sòl. Cava seves pròpies caus a la sorra o sòl tou.
Durant el dia l'animal roman ocult per protegir-se dels predadors i reduir la pèrdua d'humitat per la calor. Mentre descansa en el seu cau l'animal clausura l'entrada amb una de les seves pinces per aconseguir el microclima humit que necessiten els seus òrgans respiratoris. Reproducció: El cranc dels cocoters s'aparella en forma ràpida i freqüent sobre terra seca des de maig a setembre, especialment al juliol i agost. Mascle i femella lluiten fins que el mascle aconsegueix bolcar a la femella sobre el seu dors per aparellar; tot el procés porta al voltant de 15 minuts. Alimentació: La dieta del Birgus latro està constituïda principalment per fruits, especialment cocos i figues. Igualment devora qualsevol matèria orgànica, incloent fulles, fruites en descomposició, ous de tortuga, cadàvers d'animals i llurs closques, que es creu li proveeixen calci. Vida social
Característiques de l’animal És un crustaci decàpode de la família Coenobitidae; és l'artròpode terrestre conegut més pesat que existeix. El cranc dels cocoters és una espècie de cranc ermità la qual la seva habilitat característica és obrir cocos amb les seves fortes pinces per alimentar-se amb el contingut.
ESTRELLA DE MAR Regne: Eukaryota Filum: Animalia Classe: Asteroidea
Foto animal
Ordre: Forcipulatida Família: Asteriiade Gènere: Asterias Espècie: Asterias rubens
Hàbitat: Mar
Reproducció: Reprodució asexual
Alimentació: Son depredadors generalistes.
Vida social: No van en grup, aunque a les roques
Característiques de l’animal És una estrella de mar d'entre 25 i 30 cm de diàmetre quan és adulta , però que pot aconseguir grandàries grans. Posseeix uns braços arrodonits , rabassuts , amb els extrems corbats cap amunt quan l'animal està actiu . La superfície de la cara superior té espines envoltades de pedicelarios disposats irregularment . El madreporito és prominent . El color d'aquesta estrella és variable , des marró pàl · lid fins porpra o violeta , però les tonalitats ataronjades i groguenques són les més típiques .
S'alimenta de gran varietat d'invertebrats , com eriçons de mar o bivalves , als quals els obre les seves petxines parcialment i emet l'estómac per la boca , que fica entre les dues valves del bivalve per començar a digerir i empassar . Poden viure fins a 10 anys .
És una espècie que habita les costes de l'Atlàntic oriental a l'hemisferi nord ( des de les costes de Noruega fins al Senegal ) evitant el mediterrani . Viu en roques i terrenys pedregosos o en substrats on abundin els bivalves , més reramente en substrats més tous , des del nivell del mar fins a uns 300 metres de profunditat . Sol amagar-se sota les roques . És una de les estrelles de mar més abundants de l'Atlàntic nord oriental
MEDUSA Regne: Animalia
Foto animal
Filum: Cnidaria Classe: Ordre: Família: Gènere: Espècie:
Hàbitat: Mar ( Quan l’aigua esta calenta s’apropen a la costa)
Reproducció: De l'ou s'allibera una larva anomenada plànula pelàgica en forma de pera i completament ciliada que, quan troba un substrat
apropiat, es fixa i es transforma en un pòlip asexual; els pòlips produeixen meduses sexuades que tanquen el cicle.
A les classes Hydrozoa i Scyphozoa, els pòlips es reprodueixen asexualment formant gemmes de les quals sorgiran meduses sexuades, cosa que no passa en Cubozoa
Alimentació:
Vida social
Característiques de l’animal Les meduses, també anomenades aguamalas, malaguas, aguavivas, aguacuajada o llàgrimes de mar, són animals marins pertanyents al tall Cnidaria són pelàgics, de cos gelatinós, amb forma de campana de la qual penja un manubri tubular, amb la boca a l'extrem inferior , de vegades perllongat per llargs tentacles carregats amb cèl · lules urticants anomenats cnidòcits. Van aparèixer fa uns 500 milions d'anys en el Cámbrico.1
Per desplaçar-se per l'aigua s'impulsa per contraccions rítmiques de tot el seu cos; pren aigua, que s'introdueix en la seva cavitat gastrovascular i l'expulsa, usant-la com "propulsor".