Llibre digital 1a by MAT-David Paniagua Alcañiz

EL REGNE DELS ANIMALS

Eric G贸mez Keying He Paula Jim茅nez Maarten Puente Pol Rebollo

ÍNDEX

Introducció

Els Animals Invertebrats 2.1. Els Porífers.............................................................................................................................................................Pàg 6 2.2. Els Cnidaris.............................................................................................................................................................Pàg 8 2.3. Els Anèl·lids...........................................................................................................................................................Pàg 10 2.4. Els Mol·luscs..........................................................................................................................................................Pàg 12 2.5. Els Equinoderms....................................................................................................................................................Pàg 14 2.6. Els Artròpodes.......................................................................................................................................................Pàg 16

Els Animals Vertebrats 3.1. Els Mamífers.........................................................................................................................................................Pàg 20 3.2. Les Aus..................................................................................................................................................................Pàg 22 3.3. Els Peixos..............................................................................................................................................................Pàg 24 3.4. Els Rèptils.............................................................................................................................................................Pàg 26 3.5. Els Amfibis............................................................................................................................................................Pàg 28

Vocabulari 4.1. Síntesi..................................................................................................................................................................Pàg 30 4.2. Vocabulari............................................................................................................................................................Pàg 31

Fitxa dels animals invertebrats 5.1. Fitxa Porífers........................................................................................................................................................Pàg 33 5.2. Fitxa Cnidaris........................................................................................................................................................Pàg 34 5.3. Fitxa Anèl·lids.......................................................................................................................................................Pàg 35 5.4. Fitxa Mol·luscs......................................................................................................................................................Pàg 36 5.5. Fitxa Equinoderms................................................................................................................................................Pàg 37 5.6. Fitxa Artròpodes...................................................................................................................................................Pàg 38

Fitxa dels animals vertebrats 6.1. Fitxa Mamífers.....................................................................................................................................................Pàg 40 6.2. Fitxa Aus..............................................................................................................................................................Pàg 41 6.3. Fitxa peixos..........................................................................................................................................................Pàg 42 6.4. Fitxa Rèptils.........................................................................................................................................................Pàg 43 6.5. Fitxa Amfibis........................................................................................................................................................Pàg 44

Bibliografia 7.1. Animals en perill d’extinció..................................................................................................................................Pàg 45

INTRODUCCIÓ ELS ANIMALS Els animals es poden classificar de diferents maneres segons com són. Per començar em de diferenciar quin tipus d’animals són, és a dir, si són vertebrats o invertebrats. També em de recordar que els éssers vius tenen diferencies que els separen en diferents grups.

L’ordre de classificació també és molt important en el moment que volem classificar o determinar un ésser viu.

REGNE  FÍLUM  CLASSE  ORDRE  FAMÍLIA  GÈNERE  ESPÈCIE En els invertebrats podem classificar 6 classes: 1. Els Porífers 2. Els Cnidaris 3. Els Anèl·lids 4. Els Mol·luscs 5. Els Equinoderms 6. Els Artròpodes En els vertebrats podem classificar 5 classes: 1. Els Mamífers 2. Les Aus 3. Els Peixos 4. Els Rèptils 5. Els Amfibis

ELS ANIMALS INVERTEBRATS

PORÍFERS Característiques  Són aquàtics.  Tenen formes irregulars  Fixat al fons marí  Són tous i elàstics  Orificis petits, orificis inhalats  Mides irregulars  S’utilitzen per confeccionar esponges de bany  Distribuïdes per tots els mars  Hi ha més de 10000 espècies diferents  Presenten tant reproducció sexual com asexual  Endosquelet (Esquelet intern)

Parts Coanòcits  Cèl·lules flagel·lades (especials) Òscul  Un o dos orificis que presenten els porífers presenten a la superfície del seu cos per la qual expulsa aigua.

Esponja fresca Spongia officinalis

Esponja d’or Aplysina aerophoba

(http://es.wikipedia.org/wiki/Spongia_officinalis)

(http://www.cibsub.cat/bioespecie-aplysina_aerophoba-28001)

Esponja diside Dysidea avara

Esponja del cranc ermità Suberites domuncula

(http://www.whatischemistry.unina.it/en/avarol.html)

(http://www.aqua-photography.com/SPONGES.htm)

Esponja ciliada Sycon ciliatum

Esponja perforant Cliona celata

(http://www.asturnatura.com/especie/sycon-ciliatum.html)

(http://www.habitas.org.uk/marinelife/species.asp?item=C3020)

Cnidaris Característiques  Son aquàtics  Son cèl·lules urticants. (són cèl·lules que contenen verí)  Poden mesurar des de uns pocs mil·límetres de llarg fins uns quants metres.  Al llarg de la seva vida, la majoria dels cnidaris presenten dues fases diferents (la fase de medusa i la pò-

lip).  S’alimenten de petits animals que capturen amb els tentacles i dirigeixen cap a la boca.  Les Meduses : habitualment, el cos té forma de paraigua i s’anomena ombrel·la. Presenten la boca a la

part inferior, com també uns tentacles amb cèl·lules urticants que produeixen substàncies tòxiques. Eles  Els Pòlips tenen forma de sac. A la part superior de l’animal trobem la boca i els tentacles amb cèl·lules

urticants.  Aquests cnidaris viuen fixos sobre una superfície i en alguns casos s’agrupen individus diferents formant

el que aparentment sembla un únic organisme, les colònies.  Tots els cnidaris s’alimenten de petits animals que capturen amb els tentacles. A l’interior de l’animal es

troba la cavitat gastrovascular, un buit d’estructura senzilla i forma de sac on es dirigeix l’aliment.  Presenta reproducció tant sexual com asexual

Parts Cavitat gastrovascular Tentacles Boca Cèl·lula urticant

Medusa immortal Turritopsis nutricula (http://imgur.com/gallery/DHafVdB)

Vespa Marina Chironex fleckeri (http://microrespuestas.com/cual-es-el-nombre-del-animal-mas-venenoso-2)

Diuen que aquesta medusa és immortal ja que quan creix torna a rejovenir

Tomàquet de mar Actinia equina

Medusa cabellera de león Cyanea capillata

(http://blocs.xtec.cat/)

(http://es.wikipedia.org/wiki/Cyanea_capillata)

Corall cervell Diploria labyrinthiformis (http://es.wikipedia.org/wiki/Diploria_labyrinthiformis)

ANÈL·LIDS Característiques  Els anèl·lids son invertebrats de vida terrestre i aquàtica.  De mida petita  Forma allargada i cilíndrica.  El seu cos es tou  Cos dividit en molts segments en forma d’anells, en el primer la boca i en l’últim l’anus.  Molts anèl·lids presenten el els anells uns filaments rígids anomenats quetes.  Aquestes quetes es fan servir per a desplaçar-se.  Els poliquets, oligoquets, i els hirudinis són alguns exemples de tipus d’anèl·lids.  Presenten tant reproducció sexual com asexual

Grups  Poliquets: Tenen uns segments a la part apical diferenciats de la resta del cos i unes quantes quetes

variades i abundants. S’acostumen a trobar als fons marins i lacustres  Oligoquets: Quetes agrupades i en un nombre reduït. Molts són terrestres i es coneixen amb el nom de

cuc de terra  Hirudinis: No presenten quetes. Alguns són marins però la majoria viuen en un ambient terrestre humits

(Sangoneres) Els oligoquets i els hirudinis compten amb uns anells engrossits anomenats clitel que intervé en la seva reproducció

Parts Clitel  Anells engrossits ( En els oligoquets i els hirudinis) que separa el cos en fragments Ulls Boca Quetes  Per desplaçar-se

Plomall de mar Sabella pavonina

Cuc de foc Hermodice carunculatu

(http://www.cibsub.com/bioespecie-sabella_pavonina-39504)

(http://www.xtec.cat/~malos/anelids/introduccio/introduccio.htm)

Serpula vermella o cuc de closca Serpula vermicularis

Cuc paleta Lanice conchilega

(http://www.fotonatura.org/galerias/fotos/188793/)

(http://www.cibsub.com/bioespecie-lanice_conchilega-33021)

EspirĂ˛graf; Palmereta Sabella spallanzinii (http://www.fotonatura.org/galerias/fotos/220096/)

MOL·LUSCS Característiques  Són grups d’invertebrats de vida aquàtica com terrestre  Cos tou  Reproducció sexual  Esta protegit per una closca  Mesuren uns pocs mil·límetres fins arriben a mesurar més de 10m El cos d’aquest tipus d’animals són: el cap, la massa visceral i el peu. Grups  Gasteròpodes: tenen un cap destacat i proper a la massa visceral. Acostumen a tenir una closca molt desenvolupada en forma d’espiral, algunes especies no tenen. El peu es per arrossegar-se.  Cefalòpodes: cap i peu molt desenvolupat. La closca és reduïda i està situada a l’interior de l’animal. El

peu està dividit en tentacles venenosos, són molts importants per capturar a les seves preses.  Bivalves: cap indiferent de la resta del cos. La closca està acostumada a estar dividida longitudinalment

en dues parts: simètriques, que es tanquen per protegir el cos. El peu s’aprecia i possibilita l’excavació i la penetració de l’organisme en els fons sorrencs. Parts Boca Peu Ulls Tentacles tàctils  Cadascun dels òrgans mòbils i allargassats, mancats d'esquelet intern o extern, que volten la boca d'alguns animals. Cavitat paleal càmera que forma el mantell dels mol·luscs, primàriament situada a la part posterior del cos.

Vaqueta suïssa Peltodoris atromaculata

Petxina de peligrí Pecten jacobaeus

(http://www.mergullo.net/?cat=96)

(http://www.aquariumbcn.com/ca/especie/petxina-de-pelegri/)

Cloïssa gegant Tridacna gigues

Pop roquer Octopus vulgaris

(http://ca.wikipedia.org/wiki/Clo%C3%AFssa)

(http://ca.wikipedia.org/wiki/Pop_roquer)

Peu de pelicà Aporrhais pespelecani (http://www.asturnatura.com/especie/aporrhais-pespelecani.html)

EQUINODERMS Característiques  Éssers marins, en fons sorrencs o rocosos  Forma d’ovoide, estrella o allargats  Endosquelet (esquelet extern) format per plaques rígides  Sistema ambulacral ( Conjunt de canals i vesícules distribuïts pel cos dels equinoderms, pels quals circula l'aigua de mar. )

 Presenta reproducció tant sexual com asexual  Peus ambulacrals ( Apèndixs que arriben a la ventosa )  S’alimenten de diferents maneres: Alguns filtradors d’aigua de mar, d’altres són herbívors o depredadors

Parts Canal circulatori Esquelet intern Conducte radial Peu ambulacral Sistema ambulacral

Garota violeta Sphaerechinus granularis

Lliris de mar Crinoïdeus

(http://www.aquariumbcn.com/especie/garota-violeta/)

Estrella de mar sol Crossater papposus

(http://es.wikipedia.org/wiki/Crinoidea)

Estrella vermella Echinaster sepositus

(http://www.marlin.ac.uk/speciesinformation.php?speciesID=3093)

(http://www.cibsub.com/bioespecie-echinaster_sepositus-27984)

Garota de roca, eriçó de roca Paracentrotus lividus (http://www.cibsub.com/bioespecie-paracentrotus_lividus-1625)

ARTRÒPODES Característiques  Terrestre i aquàtics  Exosquelet (esquelet extern) de quitina  Cos dividit en segments  Apèndixs circulats  Muden la pell  S’agrupen en tres regions: El cap, el tòrax i l’abdomen  S’agrupen en : Crustacis, miriàpodes, aràcnids, insectes  Reproducció sexual Grups  Crustacis: El cos dividit en cefalotòrax i abdomen. Sempre presenten dues antenes. Tenen una closca

que moltes vegades es prolonga fins a recobrir el cos de l’animal. Els últims segments formen una estructura de cua anomenada tèlson

 Miriàpodes: Tenen cap i tronc, són terrestres. Tenen dues antenes i molts miriàpodes presenten dos

parells potes a cada segment i es poden enrotllar, d’altres en canvi només tenen u parell de potes a cada segment, no es poden enrotllar

 Aràcnids: El cos està dividit en cefalotòrax i abdomen. En el cefalotòrax té un parell de quelícers

(apèndixs). Al costat dels quelícers, la majoria dels aràcnids presenta un parell d’apèndixs anomenats pedipalps. No tenen antenes. Són molt actius i són capaços de segregar un verí potent

 Insectes: El cos està dividit en: Cap, tòrax i abdomen, destaca la presencia d’antenes, dos ulls i una boca.

El tòrax presenta sis potes i moltes vegades ales. Viuen en diferents ambients ja que són capaços d’aguantar condicions extremes. Són el grup d’animals més nombrós i divers de tot el regne animal.

Parts Ales Abdomen Tòrax Cap Ulls Antenes Boca Potes

Bernat ermitĂ de fondal Pagurus prideauxi

Cranc de roca Pachygrapsus marmoratus

(http://www.cibsub.com/bioespecie-pagurus_prideauxi-38501)

(http://www.cibsub.com/bioespecie-pachygrapsus_marmoratus-55858)

Escolopendra Scolopendra cingulata

TarĂ ntula Lycosa tarentula

(http://www.fotonatura.org/galerias/fotos/322528/)

(https://www.flickr.com/photos/joaocoelho/3886740459/)

Papallona llimonera Gonepteryx cleopatra (http://www.fotonatura.org/galerias/fotos/417709/)

ELS ANIMALS VERTEBRATS

MAMÍFERS Característiques:  Vida terrestre i vida aquàtica  Diversitat de formes i mides  Fan només uns quants centímetres fins més de 30 metres.  Les cries s’alimenten de la llet que es produeix a les mamelles  Tenen pèl  Alguns perden pèl quan arriben a l’edat adulta  Cap amb cervell  Tenen 4 extremitats  Les femelles secreten llet  El cos d’aquest tipus d’animals són: el cap, el tronc i la cua. Grups:  Placentaris: els seus embrions es desenvolupen a l’interior del cos de la mare, on s’alimenten a un òrgan que l’hi dona nutrients, s’anomena placenta.  Marsupials: neixen en una fase de desenvolupament molt primerenca. El ressent nascut esta en la but-

xaca de la mare, el marsupi. S’alimenta i completa el seu creixement.  Monotremes: són un grup molt reduït que es caracteritzen per pondre ous. Es diferencien per tenir un

únic orifici de sortida de l’aparell reproductor i del digestiu que es diu cloaca. Parts: Orelles Mamelles Cua Cap Nas Boca Tronc

Cangur vermell Macropus rufus

Tigre de bengala Panthera tigris tigris

(http://mundosalvaje.net/?p=209)

(http://animalesraros.org/tigre-de-bengala)

Ă&#x201C;s blanc Ursus maritimus

Guineu de lâ&#x20AC;&#x2122;estepa Vulpes corsac

(http://www.cienciabizarra.com/2013/12/feliz-invierno.html)

(http://www.panoramio.com/photo/45461137)

Ornitorinc Ornithorhynchus anatinus (http://mgali5ea20.wordpress.com/2011/04/05/ornitorinc/)

AUS Característiques  Homeoterms  Plomes de diverses mides  Diverses mides  Bec, ales i cua  Tenen la capacitat de volar  Reproducció sexual  Sacs aeris que són un conjunt de càmeres d’aire intercalades que ocupen l’interior dels principals ossos de les aus, que són buits. Aquests sacs estan connectats als pulmons

Plomes  Les plomes són una estructura característiques i específiques de les aus. Les plomes varien al llarg de tot

el cos, ja que hi ha quatre grana grups de plomes:  Les plomes cobertores que protegeixen l’au de la intempèrie i aporten a l’animal una forma més

aerodinàmica.  Les plomes remeres són les més resistents. Es troben a les ales i són les que possibiliten el vol.  El plomissol són les plomes molt suaus i petites que aïllen el cos de la temperatura exterior  Les plomes timoneres es troben a la cua i participen en la direcció del vol

PLOMES COBERTORES

PLOMISSOL

PLOMES REMERES

PLOMES TIMONERES

Parts Bec Obertures auditives Obertures nasals Escates Plomes Cua

Flamenc Phoenicopterus ruber

Falcó pelegrí Falco peregrinus

(http://fondosanimaless.com/5172/flamenco-ave.html) (http://projects.ajc.com/gallery/view/metro/atlanta/peregrine-falcons-2010/3.html)

Pingüí emperador Aptenodytes forsteri

Estruç somali Struthio molybdophanes

(http://zooticias.com/el-pinguino-emperador/)

(http://ca.wikipedia.org/wiki/Estru%C3%A7_somali)

PEIXOS Característiques:  Son de vida aquàtica.  El seu cos te forma de fus, però hi ha algunes mes diferents, com el cavall marí o el llenguado.

 Trobem espècies de mides molt variades, des d’alguns peixos de pocs centímetres fins als taurons més grans de més de 15metres de longitud.  Els peixos presenten reproducció tant sexual com asexual. Grups:  Peix condricti: Tenen un esquelet construït per cartílag, per això també reben el nom de peixos cartila-

ginosos. Els condrictis tenen unes fenedures branquials que no queden ocultes. La seva pell està recoberta de plaques dèrmiques cartilaginoses que li aporten una duresa elevada. Té una línia de plaques dèrmiques especials anomenada línia lateral.  Peix osteïctis: Tenen un esquelet ossi ben desenvolupat i, per això també reben el nom de peixos ossis.

Els seus ossos també són coneguts amb el nom d’espines. Tenen brànquies protegides per l’opercle. La pell d’alguns d’aquests peixos està coberta per escates. La línia lateral és una línia d’escates especials. Hi ha més de 10.000 espècies de peixos osteïctis. Parts : Opercle Altes dorsals Aleta caudal o cua Cloaca Aleta anal Aleta pelviana Aleta pectoral

Peix pedra Synanceia verrucosa

Mantarrai o Manta gegant Manta birostris

(http://ca.wikipedia.org/wiki/Peix_pedra)

(http://ca.wikipedia.org/wiki/Manta_gegant)

Salm贸 europeu Salmo salar

Taur贸 blanc Carcharodon carcharias

(http://ca.wikipedia.org/wiki/Salm%C3%B3_europeu)

(http://www.xtec.cat/ceipalber/ciencia/peixos/classificacio.htm)

Peix pallasso Amphiprion ocellaris (http://www.xtec.cat/ceipalber/ciencia/peixos/peixpallaso.htm)

RÈPTILS Característiques  Poiquiloterms  Terrestres  Escates  Muden la pell  Cap, tronc i cua  Timpà  Gran mobilitat del cap  Reproducció sexual  4 grups: Quelonis, saures, ofidis, crocodilians

Grups  Quelonis: Tenen el cos curt i ample. No tenen dents i el cos està cobert per una closca. (Tortuga)  Saures: Cos allargat i amb una cua ben desenvolupada.  Ofidis: Són animals de cos allargat i sense extremitats. Les mandíbules són capaces d’obrir-se molt per a

engolir preses. (Serps)  Crocodilians: Els rèptils més grans. El cos és allargat i amb grans mandíbules. Es desplacen

arrossegant el ventre sobre la superfície. Parts Orificis nasals Boca Ulls Timpà

Anaconda verda Eunectes murinus

Tortuga verda marina Chelonia mydas

(http://ca.wikipedia.org/wiki/Anaconda_verda)

(http://ca.wikipedia.org/wiki/Tortuga_verda_marina)

Cocodril del Nil Crocodylus niloticus

Sargantana Ib猫rica Podarcis hispanica

(http://ca.wikipedia.org/wiki/Cocodril_del_Nil)

(http://bdb.cma.gva.es/ficha.asp?id=15565)

Camale贸 com煤 Chamaeleo chamaeleon

Drag贸 de komodo Varanus komodoensis

(https://www.flickr.com/photos/hermosell/6137894949/)

(http://newsmov.com/dragon-de-komodo-num3.html)

AMFIBIS Característiques  Son vertebrats poiquiloterms que necessiten viure a prop de l’aigua.  Passen les primeres etapes de la seva vida a l’aigua, però quan arriben a la maduresa, molts tenen la capacitat de viure a terra.  Presenten diferents mides, entre 1 cm i 1 m.  Tenen una pell nua i sense escates.  En la majoria dels amfibis es pot distingir el cap i el tronc.  El seu desenvolupament es caracteritza per la metamorfosi.  Sempre viuen a prop de l’aigua.  Reproducció sexual Grups  Anurs: Es caracteritzen per l’absència de cua a la fase adulta, el seu cos curt i ample, i no tenen coll, ja que el cap s’uneix directament al tronc Les potes posteriors són més grans que les fan servir per a desplaçar-se mitjançant salts o quan són a l’aigua, per a nadar  Urodels: El segon grup més nombrosos d’amfibis, tot i que amb una diversitat molt menor que els anurs. Es tracta d’amfibis tenen cua a la fase adulta. El seu cos té forma allargada i el tronc de l’animal i el cap es distingeix el coll. Les quatre potes tenen una mida similar.  Àpodes: Són minoritaris i estan presents únicament en regions càlides i tropicals. Com el seu nom indica,

aquests animals estan totalment desproveïts d’extremitats. Tenen el cos allargat i el seu aspecte fa que es puguin confondre amb un oligoquet, o fins i tot, amb una serp petita. Parts Timpà Parpella Orifici nasal Cloaca

Cecília negra Caecilia nigricans

Salamandra comú Salamandra salamandra

(http://www.superstock.com/stock-photos-images/4179-38494)

(http://ca.wikipedia.org/wiki/Salamandra_comuna)

Gripau japonès comú Bufo japonicus

Gripau verd Bufotes viridis

(http://fr.wikipedia.org/wiki/Bufo_japonicus)

(http://www.biolib.cz/en/image/id219839/)

Granota punta de fletxa groga i blava Dendrobates tinctorius (https://www.zoobarcelona.cat/ca/coneix-el-zoo/animals-per-categories/amfibis/detall-fitxa/animal/granota-punta-de-fletxa-groga-iblava/)

SÍNTESI ELS ANIMALS INVERTEBRATS I VERTEBRATS Després de veure això em de ser capaços de diferenciar les diferents classes d’animals tant vertebrats com invertebrats. En la introducció recordem l’ordre de classificació així que ara utilitzant ja podrem arribar a classificar fins a classe.

REGNE  FÍLUM  CLASSE ANIMALS Actualment hi ha molts animals interessants i encara no s’han descobert tots els animals que existeixen en aquest món. Hi ha molts animals que ens semblen interessants, per exemple alguns animals que són venenosos o els més perillosos. Molts animals s’han anat desenvolupant al llarg dels segles. Estan més desenvolupats que altres animals de la seva família. De les meduses destaquem dues en particular: 1. L’avispa de mar que és la medusa més venenosa de totes 2. La medusa melena de lleó és un dels animals més grans del món. N’hi ha molts animals que són diferents als altres, dels mamífers n’hi ha alguns que s’assemblen a l’ésser humà ja que també s’han desenvolupat o d’altres mamífers que poden volar i d’altres que ponen ous. Hi ha rèptils tenen una capacitat molt distintiva i és que es poden mimetitzar(camuflar-se, canviar de color) amb l’entorn per tal de camuflar-se.

CLASSIFICACIÓ Cada animal té la seva pròpia classificació, n’hi ha animals que coincideixen en tot menys en l’espècie que és l’únic que canvia ja que l’espècie ens indica que són diferents. El regne és el grau de classificació més gran de tots més ens apropem a l’espècie, més diferencies hi ha.

VOCABULARI Durant les explicacions anava apareixent paraules que potser no escoltem normalment, així que a vegades tenim dubtes sobre el seu significat. Per això consultem un diccionari o un glossari. Entre les paraules difícils d’aquest tema podríem destacar les següents:  VÈRTEBRA: Cada un dels ossos que conformen la columna vertebral.  HOMEOTÈRMIA: Dit de l'animal la temperatura interna del qual es manté constant i independent a

despit de les variacions de la temperatura de l'ambient.  POIQUILOTÈRMIA: Dit de l'animal la temperatura interna del qual depèn completament de la del medi.  OPERCLE: Peça generalment arrodonida que serveix per a tapar algun orifici del cos d'un animal.  TIMPÀ: Òrgan de l’orella.  METAMORFOSI: Conjunt de canvis morfològics i fisiològics que experimenten determinats animals des

que surten de l'ou fins que assoleixen l'estadi adult

FITXA ELS ANIMALS INVERTEBRATS

Regne: Animalia Fílum: Porífera Classe: Calcarea Ordre: Leucosolenida Família: Leucosoleniidae Gènere: Leucosolenia Espècie: Leucosolenia variabilis

Hàbitat: Habita en aigües poc profundes. Viu sobre alguns bivalves, ascidis i roques horitzontals. Pot localitzar-se també en substrats fangosos, per això conté els tubs osculars tan llargs. Es localitza des de l'Àrtic fins el Mediterrani. Reproducció: Pot presentar reproducció tant sexual com asexual, la majoria són hermafrodites, fecundació externa, ovípara. Alimentació: Totes les esponges s'alimenten per mitjà de la filtració. L'aigua carregada de partícules penetra a través dels porus. Les partícules aptes per l'alimentació són digerides, i les inorgàniques com els grans de sorra s'expulsen per un canal exhalant. Vida social Aquesta esponja viu en solitari

Característiques de l’animal Esponja formada per una xarxa basal de tubs de paret fina i dels que sorgeixen més tubs erectes molt nombrosos, d'uns 2 centímetres d'alçada i que contenen un òscul a la part més distal. És de color blanc, gris o groc. Totes les esponges poden reproduir-se asexualment a partir de fragments. Les esponges produeixen una gran varietat de toxines i antibiòtics

Regne: Animalia Fílum: Cnidaria Classe: Hydrozoa Ordre: Siphonophora Família: Physaliidae Gènere: Physalia Espècie: P. physalis

Hàbitat: Habita principalment en les aigües de l’oceà Atlàntic però han entrat al mar Mediterrània per l’Estret de Gibraltar. Reproducció: Són de reproducció sexual, ovípara , és de fecundació externa Alimentació: S’alimenta de petits peixos i plàncton Vida social Viuen en colònies

Característiques de l’animal El seu nom comú és caravel·la portuguesa o botella blava. La part superior de l’animal és un flotador que utilitzen per desplaçar-se. Els seus tentacles poden arribar a tenir una llargària de 30 metres. Té un verí molt potent. En realitat no és una medusa però s’agrupa ja que té les mateixes característiques.

Regne: Animalia Fílum: Annelida Classe: Clitellata Ordre: Haplotaxida Família: Lumbricidae Gènere: Eisenia Espècie: E. foetida

Hàbitat: Viu a 50cm de profunditat del terra humit. Reproducció: Reproducció sexual, ovípara, fecundació creuada Alimentació: Menja tot els residus agrícoles però també els residus industrials Vida social Aquests cucs s’agrupen de la següent manera: -25% adults -50% mitjans -25% petits

Característiques de l’animal Cuc de terra roig de Califòrnia S’utilitza per fabricar compost. Quan se’l agafa bruscament deixen anar una pudor fètida. També són un esquer per a pescar.

Regne: Animalia Fílum: Mollusca Classe: Cephalopode Ordre: Actopoda Família: Octopòdidae Gènere: Octopus Espècie : Octopus vulgaris

Hàbitat: Viuen fons marins, que tinguin forats, coves o escletxes, per poder-se amagar; entre la superfície i 100 metres de fondària.

Reproducció: Pon ous, és ovípar, la fecundació és interna; la femella pon més 100.000 ous en una mena de raïm. Neixen al cap de dos mesos.

Alimentació: S’alimenten de crancs i d’altres crustacis, també poden menjar mol·lusc o peixos. Vida social: S’amaguen entre les roques tapa l’entrada amb pedres o closques, es mou de nit, s’arrossega pel terra o neden. Té un cos tou i quan es troba en perill pot canviar de color o llençar un núvol de tinta que enterboleix l’aigua.

Característiques de l’animal: Mol·lusc cefalòpode, té vuit braços o tentacles que fan entre 40 o 60 cm tot i que podem trobar de més grans. Són de color grisosos o marrons, però poden canviar de color per passar desapercebut. Les tentacles té 10 fileres de ventoses. El cap és gros i sobresurten els ulls, té un sifó per respirar.

Regne: Animalia Fílum: Echinodermata Classe: Echinoidea Ordre: Echinoida Família: Strongylocentrotidae Gènere: Strongylocentrotus Espècie: S. franciscanus

Hàbitat: Viu en aigües poc profundes des de la línia de baixamar de 90 metres de profunditat i es troba a les costes de l’oceà Pacífic des d’Alaska fins a Califòrnia, normalment viu en els boscos de Macrocystis pyrifera Reproducció: Reproducció sexual, ovípara, fecundació externa Alimentació: S’alimenta d’algues o de plàncton. Vida social Viuen en grups

Característiques de l’animal Pot viure fins uns 200 anys Les seves espines arriben a fer 8cm Tenen 5 dents en la seva boca Per desplaçar-se s’arrastren

Regne: Animalia Fílum: Arthropoda Classe: Insecta Ordre: Lepidoptera Família: Lycaenidae Gènere: Polyommatus Espècie: P. escheri

Hàbitat: Es troba en zones del Marroc i sud d'Europa. Meitat est i nord de la Península Ibèrica, des de Serra Nevada fins a la Serralada Cantàbrica i Pirineus. Zones rocoses amb flors. Reproducció: Reproducció sexual, ovípara Alimentació: S’alimenten de: nèctar, fruita i alguns residus vegetals Vida social Viuen en grup i a vegades en solitari

Característiques de l’animal La seva envergadura alar pot ser d'entre 4 o 6'5 cm. Les seves ales estan compostes per dues capes transparents de quitina, que és el mateix material amb què està conformat tot el seu exosquelet.

FITXA ELS ANIMALS VERTEBRATS

Regne: Animalia Fílum: Chordata Classe: Mammalia Ordre: Carnívora Família: Canidae Gènere: Canis Espècie: C.lupus (Canis lupus arctos )

Hàbitat: Habita la zona àrtica del Canadà, incloses les illes de l'Arxipèlag Àrtic Canadenc, Alaska i al nord de Grenlàndia, normalment per sobre dels 70º de latitud nord, a la zona del Cercle polar Àrtic Reproducció: Reproducció sexual, fecundació interna, són vivípars Alimentació: Com que qualsevol tipus d'alimentació és escassa, aquests llops estan acostumats a menjar-se tot allò que troben o que cacen, individualment solen caçar preses petites, petits rosegadors i algun ocell, mentre que les preses més grans les cacen en grup. La seves fonts d'aliment més importants són el bou mesquer i el caribú, encara que, també, menja foques, lèmmings i llebres polars. Vida social Viuen en grups

Característiques de l’animal El cos és força compacte, per a suportar millor temperatures que arriben als 50 °C sota zero És l'única raça de llop que no està amenaçada directament Habitualment els llops polars que viuen més al nord tenen el pèl blanc o crema, les zones més fosques solen ser al llom i pot tenir algun pèl de color gris blavós o negre, mentre que els que habiten més al sud acostumen a ser de color gris clar o rossos, i poden tenir zones més fosques i fins i tot alguna taca gris fosc o negre.

Regne: Animalia Fílum: Chordata Classe: Aves Ordre: Psittaciformes Família: Cacatuidae Gènere: Eolophus Espècie: E.roseicapilla

Hàbitat: És una de les espècies de cacatua més esteses per Austràlia. Prospera en els camps de cereals, i el seu nombre s'ha elevat enormement a causa de l'extensió dels cultius de blat a Austràlia. Reproducció: És de reproducció sexual, ovípara, fecundació interna, incuben l’ou durant 23 dies. Alimentació: S'alimenta de cereals i altres llavors, gemmes de fulles i insectes i desenterra arrels, tubercles i invertebrats amb el seu bec. Vida social Li agrada viure en grups i són sedentàries.

Característiques de l’animal De naturalesa vocal. Són molt destructives, tenen el bec molt fort i gran necessitat de rosegar, amb la qual cosa és convenient proveir amb regularitat la seva gàbia amb branques, joguines (artesanals o industrials) que puguin trencar. Els agrada molt dutxar-se i és aconsellable que rebin una dutxa de manera diària. Els agrada molt enfilar i baixar a terra. La seva cresta erèctil, quan l'aixeca, indica estat d'excitació, ja sigui per alegria, por ...

Regne: Animalia Fílum: Chordata Classe: Actinoptergii Ordre: Salmoniformes Família: Salmoniade Gènere: Oncorhynchus Espècie: Oncorhynchus masou formosanus

Hàbitat: Viu a les ones d’aigües dolces subtropicals.

Reproducció: Reproducció sexual, ovípara i fecundació externa. Alimentació: S’alimenta principalment d’insectes. Vida social Viuen en grups (banc)

Característiques de l’animal L’animal està en greu perill d’extinció És una subespècie de l’oncornhychus masou. Els mascles poden assolir 30cm de longitud total

Regne: Animalia Fílum: Chordata Classe: Sauropsida Ordre: Testudines Família: Cheloniidae Gènere: Caretta Espècie: C.caretta

Hàbitat: Viu als mars tropicals i als subtropicals i es troba amb molta freqüència a la Mediterrània. Reproducció: Reproducció sexual, ovípara, fecundació interna Alimentació: L’espècie és carnívora, s’alimenta de crustacis, mol·luscs, peixos, meduses i altres petits i mitjans animals marins. Vida social Viuen en solitari

Característiques de l’animal Està en perill d’extinció ja que el mar està molt contaminat, a vegades confonen una bossa de plàstic amb una medusa i això causa asfixia. Va haver una època en que aquestes tortugues van ser caçades i venudes per al benefici humà. La closca és d’un color marró, pot arribar a pesar entre 159kg i 105kg.

Regne: Animalia Fílum: Chordata Classe: Amphibia Ordre: Urodela Família: Salamandridae Gènere: Salamandra Espècie: S. salamandra

Hàbitat: La salamandra comuna és una espècie que es troba gairebé a tota l'Europa continental entre la península de Jutlàndia i el sud d'Itàlia, de Grècia o de la Península Ibèrica i dels Carpats a l'extrem sud de Portugal. Es troben animals semblants al nord-oest de l'Àfrica i a parts del sud-oest d'Àsia, però actualment es classifiquen com espècies diferents Reproducció: Reproducció sexual, ovovivípara, fecundació interna Alimentació: Menja principalment preses de unes mesures compreses entre 4 i 20 mm, petits artròpodes, insectes, gasteròpodes, oligoquets, quilòpodes, aràcnids, isòpodes i d’altres invertebrats Vida social Viuen en solitari, encara que a vegades s’ajunten

Característiques de l’animal Tot i que els mascles acostumen a ser més esvelts que les femelles. La seva activitat és predominantment nocturna, tot i que en climes humits se les pot observar durant el dia en jornades plujoses o boiroses i de temperatures suaus, activa entre els 2ºC fins i als 18ºC, tot i que concentren la major part dels seus moviments entre els 8ºC i els 14ºC i quan la humitat és superior al 95%

ANIMALS EN PERILL D’EXTINCIÓ Al llarg del temps molts animals han sigut explotats per diferents raons, per exemple la seva pell o per la pèrdua del seu hàbitat o la contaminació. Els animals en perill d’extinció estan a punt de desaparèixer del planeta i així es trenca les cadenes alimentàries. QUÈ ÉS UNA ESPÈCIE EN PERILL D’EXTINCIÓ? Es considera que una espècie en perill d’extinció és un animal del qual en queda una quantitat molt reduïda d’exemplars o quan el seu hàbitat natural està seriosament amenaçat, de manera que si no se li presta l’atenció necessària podria arribar a desaparèixer. Hi ha molts animals que no han arribat als nostres dies ja que en el seu temps no es va poder protegir. Actualment hi ha una llista d’animals en perill d’extinció anomenada Llista vermella en la qual n’hi ha un gran percentatge dels animals que coneixem avui en dia. COM PODEM EVITAR L’EXTINCIÓ DE MÉS ANIMALS? La gent que no és conscient d’això no es preocuparà però sempre s’ha de mantenir net els llocs on em estat per tal de poder protegir els animals que viuen en aquell ecosistema. Per això, sempre em de: 1. Mantenir les platges netes 2. No embrutar el mar 3. No embrutar els boscos 4. No tallar tants arbres 5. No caçar animals 6. No llençar productes contaminants als boscos, al mar... Totes protegeixen l’hàbitat dels animals que viuen en una zona determinada ja que moltes vegades sense tenir en compte les conseqüències que pot tenir els nostres actes, nosaltres tirem residus contaminants que poden arribar a fer mal a molts animals. Quan tallem un arbre inconscientment, és a dir, sense saber el que pot passar, deixem a molts animals sense llodriguera, amagatall quan es troben un depredador o fins i tot el niu d’un ocell. Per aquesta raó, molts animals estan desapareixent del nostre planeta. També em d’evitar cremar els boscos i quan veiem una flama en el bosc avisar immediatament als bombers i intentar que el foc no arribi a un lloc on hi ha molts animals perquè els animals podrien morir.