Andrea Reyes Armand Mirmi Alba Oliva Suare Diaby Sara Herrera Hèctor Jiménez
ÍNDEX Animals Vertebrats ........................................................................... Mamífers .........................................................................pàg 4 i 5 Peixos............................................................................... pàg 6 i 7 Amfibis .........................................................................pàg 8 i 9 Rèptils ........................................................................ pàg 10 i 11 Aus ................................................................................... pàg 12 i 13 Animals Invertebrats .................................................................... Porífers ...................................................................... pàg 15 i 16 Cnidaris .................................................................... pàg 17 i 18 Anèl·lids ..................................................................... pàg 19 i 20 Mol·luscos ............................................................. pàg 21 i 22 Equinoderms ..................................................................pàg 23 i 24 Artròpodes ..................................................................... pàg 25 i 26
MAMÍFERS Característiques generals: Els mamífers són una classe de vertebrats que es caracteritzen principalment pel seu pelatge i el fet que alimenten les cries amb llet secretada per glàndules mamaries N'hi ha unes 5.500 espècies a tot el món, que es distribueixen en tres classes: Placentaris: Es caracteritzen perquè els seus embrions es desenvolupen a l’interior del cos de la mare, on s’alimenten gràcies a un òrgan que els subministra els nutrients necessaris. Marsupials: Es caracteritzen per néixer en una fase de desenvolupament molt primerenca. Un cop nascut, l’animal se situa en una butxaca abdominal de la mare, el marsupi. Monotremes: Es caracteritzen per pondre ous. També es diferencia per tenir un únic orifici de sortida de l’aparell reproductor i del digestiu, la cloaca.
Goril路la (Gorilla gorilla )
Cangur (Macropus giganteus)
Ornitorrinc (Ornithorhynchus anatinus)
PEIXOS Característiques generals: Són vertebrats poiquiloterms de vida aquàtica. El seu cos presenta, habitualment, forma de fus, tot i que algunes espècies presenten formes molt diferents. Dins d’aquest grup trobem espècies de mides molt variades, des d’alguns peixos de pocs centímetres fins als taurons més grans de 15 metres de longitud. Als cos dels peixos hi distingim tres parts: -
Cap: Hi trobem la boca, amb dents, els orificis nasals i el ulls, sense parpelles.
-
Tronc: És la part del cos compresa entre l’ultima fenedura branquial i l’anus. Del tronc parteixen les extremitats en forma d’atles, que tenen com a funció col·laborar ren la locomoció del peix.
-
Cua: Està formada per una aleta. A la base del començament de la cua trobem l’anus i l’orifici urogenital; per aquest últim s’expulsa l’eina i les cèl·lules reproductores. Quan l’anus i l’orifici urogenital.
-
Hi ha al voltant de 11000 espècies de peixos, i es poden classificar en dos grans grups:
-
·CONDRICTIS: es caracteritzen per tenir un esquelet construït per cartílag. Tenen unes fenedures branquials que no queden ocultes per un opercle i es podem apreciar a simple vista. La seva pell està recoberta de plaques dèrmiques cartilaginoses que li aporten una duresa elevada. Als dos costats del cos, des de l’ultima fenedura branquial i fins al final de la cua, trobem una línia de plaques dèrmiques especials. La gran majoria habiten en els mars i els oceans.
-
·OSTEÏCTIS: tenen un esquelet ossi ben desenvolupat i, per aquest motiu, reben també el nom de peixos ossis. Els seus ossos són coneguts amb el nom d’espines. Les seves brànquies són protegides per l’opercle.
-
CONDRICTIS
Tauró (Carcharodon carcharias)
OSTEÏCTIS
Sardina (pilchardus)
AMFIBIS Els amfibis són una clase de vertebrats. Les seves característiqes principals són la seva pell, rica en glàndules i altament vascularitzada que permet una respiració cutània, la metamorfosi que experimenten en pasar de la fase lavària la fase adulta. Hi ha al voltant d 3000 espècies i es clasifiquen en 3 grups: ELS ARNUS: Cos curt i ample sense coll, mes comú de tots.
ELS URODELS: Cos allargat, les 4 potes tenen na mida similar
APODES: Mimicentaris, es troben en regions càlides i tropicals i es caracteritzen per el seu cos allargat.
ARNURS: Granota (indumentària) URODELS: Salamanda (desambiguació)
APÒDES: Serp petita (constel·lació)
RÈPTILS Característiques Generals: Els rèptils són vertebrats poiquiloterms terrestres. Tenen una mida variable. Aquest grup d’animals tenen la pell recoberta d’escates. Els rèptils muden la pell a vegada que creixen. Els seu cos consta en tres parts: -
El cap: Trobem la boca, amb dents, els orificis nasals i els ulls, amb parpelles.
-
El tronc: És allargat. La majoria del rèptils té quatre potes i cinc dits cadascuna.
-
La cua: La longitud de la cua varia segons la espècie, la cua acostuma a ser llarga.
Els rèptils es divideixen en quatre grups: QUELONIS: Aquests rèptils tenen el cos curt i ample. No tenen dents i el tronc està recobert per una closca. SAURES: El seu cos és allargat i amb una cua ven desenvolupada. Inclouen la majoria dels rèptils. OFIDIS: Són animals de cos allargat i sense extremitats. Les mandíbules són capaces d’obrir-se molt per engolir les preses CROCODILIANS: Són els rèptils més grans. El seu cos es allargat i amb grans mandíbules, es desplacen arrossegant el ventre sobre la superfície
Quelonis (Tortuga: Testudines)
Saures (Sargantana: Lacertidae)
Ofidis(Serp: Serpentes) Caiman ( Crocodrilians: Caimaninae)
AUS Característiques generals: Són vertebrats homeoterms, tenen la pell coberta de plomes que les aïlla de la temperatura exterior. Caminen, salten o es mantenen només sobre les extremitats posteriors, mentre que les extremitats anteriors estan modificades com ales. (la paraula és llatina i està en plural, en singular seria Avis). Habitat: Les aus habiten en tots els biomes terrestres, i també en tots els oceans. La mida pot ser des 6,4 cm al colibrí zunzuncito fins 2,74 metres en l'estruç.
Parts: -
Bec
-
Obertures auditives
-
Obertures nasals
-
Escates
Cua
Bec
Obertures nasals
-
Cua Obertures nasals
Escates
Àguila de cap blanc (Haliaeetus leucocephalus)
El falco pelegrí (Falco peregrinus)
Pingüí de barbeta amb cries (Pygoscelis antarctica)
PORÍFERS Característiques generals: Són de vida aquàtica. Presenten formes irregulars, entre les quals destaquen les que s’assemblen a un sac, a una copa o a un arbre. Els animals d’aquest grup reben el nom comú d’esponges. La majoria presenta una consistència tova i elàstica. Les esponges són, en la seva majoria pròpies d’ambients marins i es troben distribuïdes per tots els mars de la Terra, generalment creixen sobre roques a diferents profunditats. Hi ha prop de 10000 espècies d’esponges diferents.
Parts: -
Òscul
-
Cambra interna
-
Coanòcits
-
Orificis inhalants
Grups: -
Asconoide . Esponges tubulars , amb simetria radiada , amb una cavitat central anomenada espongiocele o atri . El moviment dels flagels dels coanocitos forcen l'entrada d'aigua al espongiocele a través de porus que travessen la paret corporal .
-
Siconoide . També tenen simetria radiada . La paret del cos és més gruixuda i més complexa que les asconoides ; el coanodermo recobreix també la cavitat atrial .
-
Leuconoide Les esponges leuconoides no tenen simetria radiada , tenen la cavitat atrial reduïda i posseeixen nombroses càmeres vibràtils .
-
CNIDARIS Característiques generals Els cnidaris són un fílum que agrupa unes 10.000 espècies actuals d'animals relativament simples, que viuen exclusivament en ambients aquàtics, majoritàriament marins. El nom d'aquest fílum ve de la presència d'unes cèl·lules anomenades cnidòcits, presents als tentacles de tots els membres del grup i que injecten substàncies irritants a les preses quan les freguen. Tenen simetria radial i el seu pla corporal és en forma de sac amb tentacles. Són els animals més simples que presenten cèl·lules nervioses i òrgans dels sentits.
-
.
ANÈL·LIDS Característiques generals: Els anèl·lids són animals invertebrats de vida terrestre i aquàtica, de mida petita i de cos allargat i cilíndric. El cos és tou i està dividit en molts segments en forma d’anells. En el primer hi ha la boca i en l’últim l’anus. Al costat de la boca, alguns anèl·lids presenten uns ulls senzills. Molts anèl·lids presenten en la majoria dels seus anells uns filaments rígids anomenats quetes que serveixen per desplaçar-se.
Hi ha al voltant de 12.000 espècies d’anèl·lids, que podem classificar en tres grups: POLIQUETS: Tenen uns segments a la part apical diferents de la resta del cos i unes quetes variades i abundants. S’acostumen a trobar als fons marins. OLIGOQUETS: Presenten les quatre agrupades i en un nombre reduït. Molts són terrestres i es coneixen amb el nom de cucs de terra. HIRUDINIS: No presenten quetes. Alguns són marins, però la majoria viu en ambients terrestres humits
POLIQUETS
HIRUDINS
OLIGOQUETS
MOL·LUSCS Característiques Generals: Els mol·luscs són un grup d’invertebrats tan de vida terrestre com aquàtica amb el cos tou i protegit amb closca. Hi ha de diferents mides El seu cos consta en tres parts: -
El cap: Trobem els ulls, els tentacles i els receptors sensorials. Al cap també se situa la boca a dins de la boca trobem la ràdula, una espècie de llengua dentada molt resistent que amb el seu moviment provoca la trituració dels aliments i en facilita la ingestió.
-
La massa visceral: Conté la major part del òrgans del mol·lusc i està recoberta per la capa de segrega una substància dura, o cutícula.
-
El peu: És una massa musculosa que pot presentar formes diverses, segons el tipus de desplaçament que l’invertebrat realitzi.
GASTRÒPODES: Presenten un cap destacat i proper a la massa visceral. Acostumen a tenir una conquilla en forma d’espiral o còncava (algues espècies acostumen a no tenir-ne. El peu es molt destacat i el fan servir per arrossegarse. CFALÒPODES: Tenen el cap i el peu molt desenvolupats. En la majoria d’espècies, la conquilla és reduïda i està situada a l’interior de l’animal. El peu es troba dividit en tentacles. BIBALVES: presenten un cap indiferenciat de la resta del cos. La conquilla acostuma a estar dividida longitudinalment i dóna lloc a dues parts simètriques. El peu s’hi pot apreciar i possibilita l’excavació i la penetració de organismes en el fons sorrencs.
Cargol de terra
Clo誰ssa
pop
EQUINODERMS Característiques generals: Són invertebrats marins, d’aspecte molt variable, trobem organismes d’aquest grup amb cossos de forma ovoide, estrallada o allargada. Aquests invertebrats tenen un esquelet intern format per plaques rígides de carbonat de calci situades just per sota de la pell. Es caracteritzen per tenir un sistema ambulacral, que no presenta cap altre grup d’animals. D’aquests conductes surten nombrosos apèndix, denominats peus ambulacrals, que arriben a l’exterior a través dels orificis que presenta l’esquelet intern. Viuen als fons sorrencs o rocosos dels mars i oceans de tot el món. S’alimenten de moltes maneres: Alguns són filtradors de l’aigua del mar, altres són herbívors que es nodreixen del vegetals dels fons marí, i n’hi ha també de depredadors.
ELS ARTRÒPODES Característiques generals: Són animals invertebrats, tan terrestres com aquàtics, generalment de pocs mil·límetres de mida. Els artròpodes es distingeixen per tres característiques principals: -
Esquelet extern: És una estructura rígida que cobreix el cos. Està compost per una substància anomenada quitina.
-
Cos dividit en segments: Dividit en tres regions; El cap, el tòrax i l’abdomen.
-
Apèndix articulats: Es poden formar en cada segment i presentar una gran varietat de funcions: Cap; Ulls, boca, mandíbula, maxil·les, antenes.. Tòrax; Apèndixs
especialitzats, potes..
Trobem al voltant de 1.000.000 espècies d’artròpodes, i es poden classificar en 4 grups: CRUSTACIS: Són principalment aquàtics, amb el cos dividit en dues parts: El cefalotòrax, i l’abdomen. El cefalotòrax; dues antenes i una closca. Abdomen; una cua anomenada tèlson. MIRIÀPODES: Format per cap i tronc. Cap; antenes Tronc; dos parells de potes( es poden enrotllar sobre si mateixos. D’altres només tenen un parell de potes i no es poden enrotllar. ARÀCNIDS: Cos dividit en cefalotòrax i abdomen. Cefalotòrax; Quelícers, apèndixs, pedipalps, quatre parells de potes, no tenen antenes. Abdomen; Cua. INSECTES: Terrestres. Cos dividit en tres regions: Cap, tòrax i abdomen. Cap ; antenes ,dos
ulls, boca. Tòrax; Sis potes i avegades ales.
MIRIÀPODES: Cuc de terra (Lombricus terrestri)
CRUSTACIS: Gamba (Solenocera membranacea)
INSECTES: Papallona ( Anthocaris cardamines)
ARÀCNIS: Escorpí (Belisarius xambeui)
Regne: Animalia Filum: Chordata Classe: Chondrichthyes Ordre: Lamniformes Família: Lamnidae Gènere: Carcharodon Espècie: C. carcharias
Hàbitat: El tauró blanc viu sobre les zones de plataforma continental, prop de les costes, on l'aigua és menys profunda. És en aquestes zones on l'abundància de llum i corrents marins genera una major concentració de vida animal, el que per a aquesta espècie equival a una major quantitat d'aliment. No obstant això, estan absents dels freds oceans àrtic i antàrtic, malgrat la seva gran abundància en plàncton.
Reproducció: Són ovípars. Encara que a penes hi ha uns quants casos de femelles gràvides capturades, es pot afirmar que aquesta espècie prefereix reproduir-se en aigües temperades, a la primavera o estiu, i. Els ous, de 4 a 10 o potser fins a 14, romanen en l'úter fins que eclosionen: és possible que en el tauró blanc es doni canibalisme intrauterí. Alimentació: Els taurons blancs difereixen bastant de ser simples «màquines de matar», com sosté la imatge popular (llegenda urbana) que es té d'ells. Per poder capturar els grans mamífers marins que constitueix la base de la dieta dels adults, els taurons blancs practiquen una característica emboscada. Vida social: Tant la caça com la resta de la vida del gran tauró blanc solen ser solitaris. Ocasionalment es veuen parelles o petits grups desplaçant-se a la recerca d'aliment, tasca que els porta a recórrer centenars de quilòmetres. Encara que preferentment nòmades, alguns exemplars prefereixen alimentar-se en certes zones costaneres, com passa en algunes regions de Califòrnia, Sud-àfrica i especialment Austràlia. Característiques: Els taurons blancs es caracteritzen pel seu cos fusiforme i gran robustesa, en contrast amb les formes aixafades que solen lluir altres taurons. El morro és cònic, curt i gruixut. La boca, molt gran i arrodonida, té forma d'arc.
Regne: Animalia Filum: Chordata Classe: Amphibia Ordre: Anura Família: Raniadae Gènere: Rana Espècie: R.radibunda
Hàbitat: Les granotes viuen generalment a llocs d'aigües dolces com estanys o rius.
Reproducció: A l’inici de la primavera s’aparella i la femella pon els ous (5.000 i 10.000) cap l’abril. Els capgrossos neixen a finals de juny i durant l’estiu. Llavors es produeix la metamorfosi, gràcies al qual esdevindran granotes adultes al cap d’uns anys.
Alimentació: Caça petits insectes amb la seva llengua que llença amb rapidesa i precisió. patits mamífers i insectes.
S’alimenten de
Vida social: La granota no és un animal solitari, viu acompanyat. Amb la resta de femelles o mascles.
Característiques de l’animal La granota es popular però això no treu que popularment sigui un animal prou conegut que s'observa, es captura, es cria, es menja o s'usa per a altres coses. El seu cant, molt familiar, és una mena de “croac” que va repetint amb variacions; els mascles acostumen a cantar tots junts, sobretot en el període d’aparellament.
Regne: Animalia Filum: Chordata Classe: Sauopsida Ordre: Squamata Família: Rèptils Gènere: Notechis Espècie: Notechis scutatus Serp (constel·lació)
Hàbitat: Es troben a tot el món, normalment es posen en les branques del arbres. Reproducció: Les serps ponen ous, però han evolucionat de tal manera que hi ha espècies que neixen totalment formades. Alimentació: Totes les serps mengen carn, es a dir, són carnívores. També mengen aus, amfibis, mamífers, peixos o insectes i fins i tot rèptils, entre ells altres serps.
Característiques de l’animal La pell de la serp està recoberta per escates. La majoria de les serps utilitzen escates de la part ventral per desplaçar-se, aferrant-se amb elles a les superfícies. L'esquelet té moltes vèrtebres, 200 en els escurçons i 400 en les pitons. El crani està molt modificat respecte al model bàsic diápsido. Els ossos de la mandíbula superior estan feblement units a la resta del crani i el quadrat pot moure lliurement i posseeix potents músculs.
Regne: Animàlia Filum: Chordata Classe: Aus Ordre: Strigiformes Família: Strigidae Gènere: Athene Espècie: A. noctua Mussol comú (Athene noctua)
Hàbitat: Se sol veure sobretot als paisatges mediterranis, amb oliveres, matolls i algun pedreguer. També és freqüent veure’l de dia posant als pals i fils electrònics. Reproducció: Fa el niu e forats d’arbres, de roques o en cases velles. La femella pon 3-5 ous de color blanc, que incuba durant quatre setmanes. Les cries són capaces de volar al cap de 5 setmanes. Alimentació: Caça bàsicament petits rosegadors, insectes grans, petits ocells i cucs.
Vida social: El mussol és un animal solitari, viu sol.
Característiques de l’animal
Les característiques comunes a totes les espècies d’estrigiformes, són degdes al se caràcter de rapinyaires nocturnes:
Regne: Animalia Filum: Porifera Classe:Calcarea Ordre: Parazoa Família: Espècie: Porifera
Hàbitat: Les esponges poden viure en aigües salades i en aigua dolça, les d'aigua salada s'assenten en substrats sòlids o tous, que entapissen sovint amb incrustacions bellament acolorides, també colonitzen les roques calcàries i les closques de bivalves, que a poc a poc van perforant i deixen com si fossin un colador, per col · locar dins les seves càmeres vibràtils i protegir així. Las d'aigua dolça s'assenten en les proximitats de la ribera, algunes espècies creixen al voltant de les tiges de les plantes aquàtiques i entapissen les pedres amb les seves crostes. Reproducció: Totes les esponges es reprodueixen de manera sexual, però són molt comuns diversos tipus de reproducció asexual. Alimentació: Les esponges són organismes filtradors capaços d'utilitzar una àmplia gamma de materials, que van des de matèria orgànica dissolta o en estat col·loïdal fins algues unicel · lulars, però principalment s'alimenten de bacteris i de detritus. Les esponges tenen pocs depredadors, entre ells alguns mol · luscs opistobranquis, crustacis i equinoderms. Vida social: Es troben enclavats dins del subregne Parazoa. Són majoritàriament marins, sèssils i no tenen autèntics teixits. Són filtradors gràcies a un desenvolupat sistema aqüífer de porus, canals i càmeres que genera corrents d'aigua provocats pel moviment d'unes cèl · lules flagel ·lades: coanocitos. Hi ha unes 9.000 espècies d'esponges al món.
Característiques de l’animal Una de les característiques més sorprenents de les esponges és que la majoria de les cèl · lules que componen el seu cos són totipotents, és a dir, poden transformar-se en qualsevol dels altres tipus cel · lulars segons les necessitats de l'animal. Per
tant, es considera que les esponges tenen una organització cel · lular, a diferència de la resta de metazous la organització és tissular (amb teixits). No tenen veritables capes embrionàries.
Regne: Animalia Filum: Cnidaria Classe: Anthozoa Ordre: Actiniaria Família: Stichodactylidae Gènere: Heteractis Espècie: H. magnifica
Hàbitat: En general en zones de fort moviment d’aigua, o pendents. En les superfícies sólides, o en algunes profundes. El seu hàbitat, es caracteritza per les zones costeres normalment expostes a marees baixes.
Reproducció: Durant la fertilització de les gònades, generant una larva plànula ciliada, que deambula fins a fixar-se en la roca, on es transforma en el animal que coneixem.
Alimentació: La seva alimentació consta de: Peixos (Alguns), mol·luscs, eriços, crustacis, cucs y plantes marines.
Vida social Mantenen una relació mutualista, amb altres animals, en el seu cas amb els peixos payaso.
Regne: Animalia Filum: Mollusca Classe: Gastropoda Ordre: Pulmonata Família: Helicidae Gènere: Helix Espècie: H. aspera
Hàbitat: Viuen en el bosc, solen sortir quan plou.
Reproducció: Els cargols són animals hermafrodites. No hi ha cargols mascles ni femelles, sinó que es un mateix cargol hi trobem els òrgans sexuals masculins i femenins.
Alimentació: És herbívor i s'alimenta d'una gran quantitat de plantes. Al mateix temps ell és la presa de nombrosos animals incloent-hi alguns insectes, ocells..
Característiques de l’animal El caragol adult du una closca de carbonat de calci molt resistent de 25–40 mm de diàmetre i de 25–35 mm d'alt. La closca és una mica variable pel que fa al color i la forma però generalment és marró fosca o castanya amb bandes, taques o ratlles grogues.
Regne: Animalia Filum: Crustacea Classe: Malacostraca Ordre: Decapoda Família: Penaeidae Gènere: Parapenaeus Espècie: P. longirostris
Hàbitat: Les gambes habiten en els fons sorrencs entre els 100 i 400 metres de profunditat en aigües de l'Atlàntic sud, Mar Mediterrani i Illes Canàries, encara que en aquest últim cas només la gamba blanca.
Reproducció: Les gambes poden reproduir tres vegades l'any, a la primavera, estiu hi ha mitjans de hivern, encara que L'Època Més Propicia si dóna Entre els mesos d'agost i setembre. La quantitat d'ous Que posarà està en Relació a la EDAT i el no molestar De les Femelles, Així alcalde Exemplar ONU i de bon pilotes Arribés Fins als 25.000 ous.
Alimentació: La gamba petita consumeix principalment plantes i animals que suren a l'aigua (és en aquest mitjà on habita els seus primers mesos de vida). Al desenvolupar-se i convertir-se en individus adults descendeixen als fons sorrencs, alimentant a base de, pràcticament, tot el que arriba a les seves boques. Així menjarà altres animals més petits, gambes de menor grandària, petxines, cucs, peixos i crancs morts.
Vida social: La gamba blanca mai viu sola, sempre esta acompanyada d’altres de la seva espècie Característiques de l’animal Presenta un rostre convex en la seva meitat basal, còncau, aplanat pel lateral i lleugerament dirigit cap amunt. La seva vora inferior és inerme i el superior mostra set dents a la part convexa. El rostre continua en una carena que arriba fins a la vora posterior de la closca, en aquesta es troba una dent característic. Als costats de la closca s'aprecia una sutura longitudinal. El tèlson és estret i de forma apuntada amb tres dents fixes. És de tonalitat rosa pàl · lida excepte a la regió gàstrica on, per la seva translucidesa, sembla violeta. Pot arribar fins als 20 cm de longitud. Habita en sòls sorrencs d'entre 180 i 450 metres de profunditat.