GUIA DEL ZOO Paula RodrĂguez Biel Pont Pol Ros Anna Salas Javi Santos Yago Claros 1rA
ÍNDEX INVERTEBRATS: ARTRÓPODES......................... pàgs 2-6 EQUINODERMS...................... pàgs 7-8
FITXES INVERTEBRATS: FITXA ARTRÓPODA................. pàg 9 FITXA EQUINODERM.............. pàgs 10-11 FITXA ANÈL·LIDS....................... pàg 12 FITXA CNIDARIS........................ pàg 13
VERTEBRATS: AUS......................................... pàgs 14-16 MAMÍFERS.............................. pàgs 17-22
FITXES VERTEBRATS: FITXA D’AUS............................. pàg 23 FITXA DE MAMÍFERS................ pàgs 24-25 FITXA D’AMFIBIS................. pàgs 26-27 1
ARTRÒPODES
Característiques generals Són terrestres i aquàtics, de pocs mil·límetres de mida, alguns poden mesurar més d’un metre. Perquè pugui créixer, es produeix la muda. Es distingeixen per: esquelet extern, cos dividit en segments i apèndixs articulats. La seva alimentació és molt diversa.
Parts Cap, tòrax i abdomen: són les tres regions que s’agrupen en els segments. Ulls i boca: es troben en el cap. Potes: és uns dels distints tipus de locomoció, algunes tenen ales al tòrax.
2
Grups Crustacis: Principalment són aquàtics, alguns viuen en humitat elevada. El cos està dividit en dues parts: el cefalotòrax i l’abdomen. El tèlson es la ultima part de la cua.
Miriàpodes: són terrestres compost per nombrosos segments agrupats en cap i tronc. 3
Aràcnids: són terrestres i el cos dividit en cefalotòrax i abdomen. Tots els aràcnids són depredadors molt actius.
Insectes: són terrestres. Presenten el cos dividit en: cap, tòrax i abdomen. Són els més divers i nombrosos de tot el regne animal.
4
Exemples
Scolopendra gigantea robusta
Psalmopoeus Irminia
Pterinochilus murinus
Stromatopelma calceata
Centpeus
5
Aphonopelma seemani
Acanthoscurria geniculata
Aranya saltarina - Salticidae
Vibora cantĂ brica
Aranya d’aigua
6
EQUINODERMS
Característiques generals Són marins, tenen el cos de forma ovoide, o estrellada o allargada. Tenen un esquelet intern. Es caracteritzen per tenir un sistema ambulacral. Viuen als fons sorrencs o rocosos de mars o oceans. S’alimenten de moltes maneres.
Parts Canal circular al sistema consta d’un, en el que parteixen diversos conductes radials, on surten nombrosos apendix. Peus ambulacrals acaben amb una ventosa. Esquelet intern: format per plaques rígides situades per a sota de la pell.
7
Grups No tenen grups.
Exemples Estrella de peu d’ànec
Estrelles de espines fines
Estrella subinermis
8
Regne: Animals (Animàlia)
Foto animal
Filum: Arthropoda. Classe: Arachnida Ordre: Araneae Família: Theraphosidae Gènere: Lycosa Espècie: Tarántula rosa de Chile (Grammostola rosea)
Hàbitat: Viuen des de regions tropicals fins a les temperades a Sud-amèrica i Centreamèrica, al sud-oest dels Estats Units, Àsia, Europa del sud, Àfrica i Austràlia.
Reproducció: La femella diposita entre 10 i 2000 ous, depenent de l'espècie, en un sac fet de seda que el guarda de 10 a 12 setmanes. Les petites aranyes romanen al cau per un temps després que d'haver eclosionat dels ousLa femella diposita entre 10 i 2000 ous, depenent de l'espècie, en un sac fet de seda que el guarda de 10 a 12 setmanes. Les petites aranyes romanen al cau per un temps després que d'haver eclosionat dels ous
Alimentació: L'alimentació d'aquest tipus d'artròpodes està basada en aliment viu, insectes i ratolins de mida petita (pinkis). Alguns exemplars acceptessin un tros de carn crua.
Vida social: Els terafósidos són usualment solitaris i poden atacar als de la seva mateixa espècie. Però hi ha excepcions, com la Avicularia avicularia, la qual pot romandre en comunitat.
Característiques de l’animal Els terafósidos són aranyes migalomorfas de grans dimensions amb el cos cobert per pèls anomenats sedes.
9
Regne: Animals (Animàlia)
Foto animal
Filum: Echinodermata (equinodermos). Classe: Ophiuroidea. Ordre: Ophiurida, Phrynophiurida, Oegophiuroidea. Família: Ophiodermatidae Gènere: Amphiophiura, Amphipholis, Amphiura, Ophiactis, Ophiocoma, Ophioderma, Ophiotrix, Ophiura, Asteronyx, Astrodia, Gorgonocephalus, Ophiomxa,. Espècie: Ophiuroidea
Hàbitat: És un animal marí que sol viure sota o en pedres i algues fins a una profunditat d'uns 350 metres.
Reproducció: En aquest tipus de reproducció, la ofiura, es pot regenerar totalment a partir d'un sol braç que per qualsevol raó s'hagi ascengut. Algunes s'incuben les seves cries a les burses; en aquest cas, aquestes cries surten a l'exterior a través de les esquerdes genitals o trencant el disc per la seva cara aboral.
Alimentació: Hi ha gran diversitat. Hi ha ofiures depredadores, com Ophioderma, que cacen amb els braços, gràcies a una sèrie d'espines planes que presenten en ells. Les ofiures suspensívoras, com Ophiotrix, que capturen l'aliment mitjançant una xarxa de mucus creada entre els braços; tenen unes llargues espines per ajudar a mantenir aquesta xarxa. Després formen un bol alimentari que circula per la cara aboral del braç fins a la boca. Les ofiures detritívores poden ser selectives (capturen l'aliment amb els podis i el transporten a la boca) o no selectives (ingereixen el que els arriba a la boca, i la selecció és estomacal).
Vida social: conviuen amb els corals i les algues. 10
Característiques de l’animal Tenen el cos petit i aplanat format per un disc arrodonit per cinc braços articulats molt fins i llargs que sorgeixen bruscament del disc central i poden estar ramificats. Cadascun dels braços consisteix en una columna d'osículos (trucades vèrtebres), articulats entre si, units per músculs i coberts per plaques. Tenen els solcs ambulacrals tancats, però amb orificis perquè surtin els peus ambulacrals, que són llisos, sense ampolles ni ventoses, però amb una musculatura molt desenvolupada. La boca està composta per cinc plaques mòbils que actuen com mandíbules. No tenen anus, pel que la seva tub digestiu és incomplet. Els materials no digerits s'expulsen per la boca. L'esquelet és de gran similitud al de les estrelles de mar, excepte per la presència de vèrtebres esquelètiques en els braços, que redueixen o s'obliteran completament la cavitat celomática.
11
Regne: Animàlia
Foto animal
Filum: Annelida Classe: Clitellata Ordre: Hamplotaxida Família: Lumbricidae Gènere: Espècie:
Hàbitat:
Viuen en zones humides. Viuen en galeries verticals i horitzontals que excaven el subsòl. S’amaguen de la llum perquè tenen la pell molt sensible. Reproducció:
En les formeshermafrodites(cucs de terra i sangoneres)l'acoblament es produeix entre dos mascles que s'intercanvien l'esperma i cada un d'ells el desa en els seus receptacles seminals. Alimentació:
Per menjar, el cuc de terra s’empassa la terra, en la qual hi ha petits bocins de plantes i d’animals en descomposició. El cuc transforma la matèria orgànica en matèria fèrtil per fer créixer les plantes.
Vida social
Característiques de l’animal
12
Regne: Animàlia
Foto animal
Filum: Cridaria Classe: Planulozoa Ordre: Família: Medusa Gènere: Espècie: Chrysaora quinquecirrha
Hàbitat: En Oceans i mars. Reproducció: L'ou té poc vitel i sofreix segmentació total i igual. En molts, la gastrulació és per delaminació. Després del desenvolupament embrionari s'origina la larva plànula, característica dels cnidaris; és una larva ciliada i nedadora, que buscarà al substrat un lloc per fixar-se, cosa que donarà lloc al pòlip, que creix i, en un moment determinat, per reproducció asexual, origina les meduses, en les quals maduraran els gàmetes que formaran el nou ou. Alimentació:
Vida social
Característiques de l’animal Els cnidaris són animals diblàstics amb simetria quilometral primària. Les seves cèl·lules s'organitzen en dues capes que actuen com a unitats funcionals (teixits), encara que moltes cèl·lules encara guarden una certa independència i totipotència. Tenen només dos fulls embrionaris, ectoderma i endoderma, són mancats per tant de mesoderma, encara que de vegades existeix un teixit anàleg (ectomesoderma) d'origen ectodèrmic, no d'origen endodèrmic com l'autèntica mesoderma dels triblàstics, i del qual mai no derivenòrgans interns complexos.
13
AUS
Característiques generals Són capaços de controlar la seva temperatura interior. Hi ha de pocs centímetres de longitud i d’altres més de dos metres d’alçària. La seva pell està recoberta de plomes. Tenen capacitat de volar, algunes han de volar, algunes han perdut aquesta capacitat. Podem distingir: el cap, el bec, el tronc, les ales i la cua. Tenen plomes i sacs aeris.
Parts Bec: les aus no presenten dents i la seva estructura s’ha modificat per formar el bec. Obertures auditives per un senten. Cua. Obertures nasals: per on respiren. Escates: les potes estan recobertes per escates.
14
Grups Es distingeixen molts grups diferents, tot i que la major part d’ells comparteix unes característiques morfològiques molt similars. Hi ha espècies d’aus que no poden volar però que, en canvi, poden nedar i bussejar.
Exemples Gavia stellata
Gavia artica
Gavia immer
15
Àguila imperial
16
MAMÍFERS
Característiques generals: Són de vida terrestre i aquàtica, que presenten una gran diversitat de formes i mides. Reben aquest nom perquè les cries s’alimenten de la llet de les mamelles de les femelles. Tenen pèl que recobreix el seu cos. Presenta el cos dividit en : El cap, el tronc i la cua. L’homeotèrmia els permet viure en ambients extrems. Hi ha 4.000 espècies diferents.
Parts Orelles. Tronc: té quatre extremitats, que estan adaptades al tipus de desplaçament que fa l’animal. Cua: té una longitud i forma diferents segons l’espècie, i en alguns casos no es desenvolupa totalment. Mamelles: les cries s’alimenten de la llet que es produeix a les mamelles. Cap: conté un servell gran, ulls, orelles, nas i boca. 17
Grups Segons el tipus de desenvolupament que presentin les seves cries, distingint tres grups: Placentaris: els seus embrions es desenvolupen a l’interior del cos de la mare, s’alimenten per un òrgan matern: la placenta.
Marsupials: neixen en una fase primerenca. Un cop nascut, l’animal se situa en una butxaca abdominal de la mare, el marsupi. 18
Monotremes: ponen ous i tenen un únic orifici de sortida a l’aparell reproductor i del digestiu, la cloaca.
Exemples Armadillo
Balena
Búfal
19
Cavall
Hiena
Hipopòtam
Porc senglar
Ovella
20
Peresós
Cabra
Cangur
21
Zebra
Lleó marí
Cérvol
22
Regne: Animal (Animàlia).
Foto del animal
Fílum: equinoderms, artròpodes Chordata. Classe: Aus Ordre: Coraciformes Família: Upupidae Gènere: Upupa Espècie: abubilla (U. Epops)
Hàbitat: En les zones seques, africà Europa i Àfrica.
Reproducció: Ambos sexes son semblants, m’entres que las cries tenen un color mes apagats. Instal·la el seu niu en el forats dels arbres, en murs, en graners, en teulada etc. Al principi incuba la femella que es alimentada por el mascle. Quant la incubació està ja avançada pot col·laborar en la incubació dels ous. els pollets poden romanen en el niu 28 dies y son alimentades amb insectes.
Alimentació: Habitualment mengen cucs dels arbres i escarabats que troben en les fulles dels arbres o també del terra.
Vida social: les Abubilles no viuen en grups generalment viuen sols o soles
Característiques de l’animal Pesa 70 g, mesura fins a 30 cm. De volum fan 46 cm i poden viure en estat salvatge fins a 10 anys. Estan per els parcs, jardins, horts d’arbres fruiters, sabanes, extencions de terreny...
23
Regne: Animals (Animàlia)
Foto animal
Filum: Chordata Classe: Mamífers (Mammalia) Ordre: Cetacea Família: Delphinidae Gènere: Cephalorhynchus, Delphinus, Feresa attenuata, Globicephala, Grampus, Lagenodelphis hosei, Lagenorhynchus, Orcaella, Orcinus, Sotalia, Sousa, Steno, Stenella, Tursiops. Espècie: Dofins oceànics
Hàbitat: Existeixen en gairebé tothom, sempre en mars i oceans, però la seva concentració sempre estarà on hi hagi major quantitat d'aliment per ingerir.
Reproducció: El període de gestació varia segons les espècies.
Alimentació: Hi ha diversos mètodes d'alimentació entre i dins de les espècies pertanyents a la família Delphinidae. Durant els primers mesos de vida s'alimenta de llet materna per ser un mamífer i posteriorment es nodreix de peixos i calamars com el seu aliment principal. Els delfínids utilitzen molt diverses tàctiques de caça: moltes vegades cacen usant la seva velocitat, però també usen l'ecolocalització per buscar preses enterrades a la sorra. Els dofins que cacen peixos agrupats en bancs formen rajades i acorralen a aquests perquè se separin de la resta del grup. També aguaiten a les seves preses o copegen bancs de gel per desequilibrar.
Vida social: Es troben a la llisa dels animals més intel · ligents, molt propers a l'home en aquest sentit, i molt amigable, tenint una vida social que el fa familiaritzar-se amb l'home constantment. Viuen generalment en grups, que poden superar els 1000 individus.
24
Característiques de l’animal El dofí és un animal marí, que pot arribar a fer entre els 3 i els 9 metres d'largo.El seu cos és fusiforme, amb un cap gran i un musell ben allargat. A més posseeix un orifici respiratori que es troben a la part superior del cap i que manté en contacte amb l'aire o amb l'aigua, ja que el seu sistema respiratori és intern. En la seva boca tenen peces dentàries que poden oscil · lar entre les 20 i 50 en cada mandíbula. La seva coloració és en general, gris, amb més claredat a la part de l'abdomen o ventre. El seu cervell és ben gran, i tenen molt desenvolupada la escorça cerebral, en comparació amb els altres animals marins. Igual que altres animals marins, utilitzen el so (com xiulet, clics i ràfegues), el salt i la dansa, per comunicar-se i podem atrapar la seva presa.
25
Regne: Animalia
Foto animal
Filum: Chordata Classe: Amfíbia Ordre: Família: Gènere: Espècie:
Hàbitat: Els amfibis s'han estès gairebé arreu del món. Es troben a tots els continents tret de l'Antàrtida, tot i que en aquest últim s'hi han trobatfòssils que demostren que hi habitaren en el passat. També estan absents de nombroses illes oceàniques.[23][24] La distribució delsgimnofions s'estén principalment per les àrees tropicals de Sud-amèrica, Àfrica i el sudest asiàtic, mentre que els urodels viuen a tots els continents tret de l'Antàrtida i Oceania (tot i que la seva distribució africana és molt limitada). Els anurs tenen la distribució més extensa dels tres ordres vivents d'amfibis: les úniques regions extenses d'on són absents són l'Àrtic, l'Antàrtida, el centre d'Aràbia, el desert delSàhara i l'illa meridional de Nova Zelanda.
Reproducció:
Els amfibis són dioics, és a dir, tenen sexes separats, i en molts casos hi ha dimorfisme sexual.[19] Presenten fecundació interna i externa (sobretot els urodels), i la majoria d'ells són ovípars.[13] Com que els ous no tenen protecció contra la dessecació, la posta normalment es duu a terme en aigua dolça, i la femella pon una miríada de petits ous units per una substància gelatinosa,[13] que també els cobreix, protegint-los dels cops, dels organismes patògens i dels depredadors. Els pares no solen cuidar de les cries, car la majoria d'espècies tenen una estratègia reproductiva R. Algunes excepcions són el calàpet de Surinam, la granota de Darwin[6][34] o les espècies del gènere Rheobatrachus, extintes des de la dècada del 1980.[35][36] Alimentació: 26
La majoria de capgrossos són principalment herbívors, alimentant-se de plantes i algues, i en alguns casos juguen un important paper a l'ecosistema, evitant una excessiva proliferació de les algues.[31] Algunes espècies són omnívores que també s'alimenten de detrits i, si possible, d'altres capgrossos. Tanmateix, això últim no és gaire habitual, car tots els capgrossos d'un cos d'aigua tenen la mateixa edat i, per tant, la mateixa mida. Vida social
Característiques de l’animal
27