Aisciuda Ladina Fassa program

Page 1

10 E 11 DE MÉ Ciampedel – Ischia Parbuda ladina tel sport Junior cup 2013-2014 Garejèda de rampinèda sportiva del Trentin-Sudtirol Program a pèrt La sociazion Fassa Climbing de Ciampedel endreza la manifestazion ge portan dant ai joegn rampinadores dal post e da foradecà ence l valor identitèr de esser comunanza ladina tras lengaz e simboi de chest’Aisciuda ladina 2014

FORA PER LA SETEMÈNA L’identità te vedrina • Esposizion de la vedrines de l’identità te la boteighes: i boteghieres met fora te sia vedrina n segn de identità ladina • I becees fascegn, co la colaborazion del Comun general, porta dant te sia boteighes l projet pilot de la doura del bilinguism

Te la scolines de Fascia • Vegn dat fora magnadiva tradizionèla ladina • Duta la setemèna se rejona ladin

Te la scola popolèra • Vegn dat fora i sciatui coi lapijes da color per ladin • Vegn metù a jir l concors de dessegn “Colores de mia tera” • I scolees de la scola d’èrt ge porta dant ai bec l projet de la besties da encolorir

Te la scola mesèna • Vegn portà dant la publicazion de Scedola

Tele mendranzes linguistiches Stand e scomenzadives per engaissèr a vardèr l canal e a colaborèr a sie bon ejit

Te chesta setemèna envion duc i ladins de Fascia a meter fora la bandiera ladina. Per l’ocajion la bandiera vegn venuda dal’Union di ladins al priesc rebassà de 5,00 euro.

PARBUDA LADINA,

COMUN GENERAL DE FASCIA

Union di Ladins de Fascia

desche en dir coche i fascegn se moscia a chi che rua te Fascia da foradecà e coche i rencura sie teritorie, respetan inomes de lesc e vièi e ge dajan a sia strèdes e a sie paìjes na foja bela e ordenèda. Ma ence parbuda ladina da lejer te sie segnificat fosc più negatif, che podessa esser n se moscèr ladins zenza na consaputa fona de chel che se é e del segnificat de esser protagonisc´ de na cultura autra. Na reflescion sul respet che Fascia à de sia identità linguistica e del derit e dover de la stravardèr e na ocajion per saer che leges de toponomastica e de politica linguistica tutelea chest nosc derit e ne domana de durèr l lengaz de mendranza per l sparpagnèr fora e l fèr cognoscer.

AISCIUDA LADINA

C

hest an donca l Comun general, co la colaborazion de l’Union di ladins de Fascia, de l’Istitut cultural ladin e de la Scola ladina, l porta dant na ocajion per aministradores, tecnics, impiantisc´, pascioné de la mont, operatores turistics e economics e per duc i enteressé, de endrezèr na parbuda del teritorie de Fascia che tegne cont de noscia identità, con reflescions da man de tecnics del teritorie e de esperc de lengaz. Dut chest con chela de endrezèr projec concrec che pèrt da na colaborazion percacenta anter i besegnes tecnics e i deric linguistics.

Desche vigni an l’Aisciuda ladina auza fora con gaissa e dantdaldut l valor del lengaz de la mère, desche element prum e fondamentèl che encoloresc la personalità e ge dèsc vita a la identità de na persona e de n popul, ma che per jir inant e soraviver l’à da se confrontèr con la realtà sozièla e economica de chi che l rejona. L Comun general tegn sù e defen l valor scientifich de l’enrescida linguistica, apontin per ge dèr l met a la bela e sc´iantiva rejonèda de la mère de ge jir encontra ai besegnes de la sozietà moderna.

Parbuda ladina!

A

pede a l’argoment prinzipèl de chest an roda scomenzadives de gran valuta, semper leèdes a la parbuda ladina te l’economìa, te la scola, tel sport, te la letradura, co la colaborazion de enc, gropes e sociazions che ti egn passé é stac protagonisc´ de l’Aisciuda. Ve speton!

PER MAOR INFORMAZIONS Comun General de Fascia - Ofize Servijes linguistics e culturèi 38036 POZA (TN) - Str. di Pré de gejia, 2 tel. 0462-762158 - fax 0462-763046 e-mail: cultura@comungeneraldefascia.tn.it

Setemèna del lengaz 5-11 de mé 2014 identità ladina, lengaz, bilinguism, toponomastica, cultura, a, economìa, sport


MERCOL AI

7 DE MÉ

Museo ladin de Fascia – Poza 17.00 – antepruma de l’Aisciuda ladina 2014

• Salut de la autoritèdes Hans Goebl: l’ALD-II. Atlant linguistich dl ladin dolomitich y di dialec vejins II Na opera linguistica monumentèla che descrif i idiomes ladins dolomitics e chi dintornvìa, dai confins del Venet a la Lombardia. Paroles e formes metudes jù sun mapes geografiches, binèdes adum te cinch libres de gran valuta scientifica, con apede na banca sonora che testimoniea la rejonèda viva de la jent. Dò l’ALD-I dedicà soraldut a la fonetica, l’ALD-II porta dant l melaur lessical e gramatical del ladin dolomitich e di dialec vejins: n viac linguistich straordenèr, na fontèna de consultazion no demò per l linguist espert, ma ence per n publich che sent l besegn de saer, confrontèr e cognoscer so lengaz, olache l’enrescida linguistica scientifica doventa l fondament de la coscienza identitèra de n popul.

8 DE MÉ

VENDER AI

Cèsa de comun de Cianacei

Oratorie de Poza

JEBIA AI

17.00 – Architec de lengaz e identità

17.00 – Expo ladin - marketing identitèr

Colores de mia tera: avertura coi bec de la Scola popolèra

Encoloresc ladin

• Prejentazion del program de l’Aisciuda ladina 2014 • Ejempies de parbuda ladina te Fascia. N viac virtuèl te noscia valèda • Ejempies de parbuda de mendranza. N viac virtuèl anter la autra mendranzes

Vegn portà dant i dessegnes fac dai scolees del Lizeum artistich per l Ladinhotel e l sciatul di lapijes da color per ladin

Parbuda ladina e teritorie: • “La comunicazion identitèra sul teritorie te la modernità”, Mara Nemela (Ofize tecnich del Comun general) • “Segnes de storia e identità te la doura de la toponomastica”, Fernando Brunel (Union di ladins de Fascia) • Meisa torona: co la partezipazion de Andrea Weiss (APT de Fascia) Daniele Dezulian (SITC-impiantisc´), Maurizio Detomas (parbuda del teritorie), Tarcisio Deflorian (Cai-sat) e Paolo Zotta (Servije de la strèdes de la PAT). Moderea Lucia Gross (Usc di ladins de Fascia) • Neva prospetives per l davegnir: projec e scomenzadives

Valivanzes:

prejentazion del liber de Stefen Dellantonio Monech con dessegnes de Sonia Cian L’é n libercol de poejìes e reflescions che roda intornvìa la valivanzes che aldidainché viaja, se arloa e se troa dò i troes de l’ejistenza. L conta de stories più che auter ladines, ma ence no, de sentimenc, de piens e de vec che met adum i valores del viver, del confront avert e del tegnir adiment. L’é l’ùltim de chi 3 pìcoi libres, un bianch, un brun e chest, vert, che metui adum recorda e slèria fora i colores de n simbol che chi più chi manco, te Fascia, duc cognosc e à a cher.

Becarìa ladina Identità che met adum: vegn portà dant l projet de doura di inomes ladins de la cèrn dessema coi becees fascegn Lurèr fascian. Artejegn e boteghieres de Fascia Vegn portà dant sul sito del CGF na antepruma de la scomenzadiva de valorisazion di lurieres sul teritorie fascian Parbuda ladina te la publica aministrazion Comun general de Fascia e comuns de Fascia: aministrazions ladines pa-ladines de l’identità, moment de reflescion e prejentazion di struments per valorisèr l’identità ladina te la publica aministrazion

Cena ladina coi coghi de Fascia e la “Patofies de Scedola” Prejentazion de l’antologìa di comics de Manuel Riz publiché su la Usc di ladins dal 2006 al 2013

20.30 Conzert di Cajones

Parbuda ladina!

9 DE MÉ

Apericena en colaborazion coi hotelieres del Ladinhotel e co la “Strada dei formaggi”


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.