JOCS FLORALS 2015
Els conill i el cargol
Hi havia una vegada un conill i un cargol que passejaven pel bosc quan de sobte el cargol es va perdre. El conill va començar a buscar-lo però no el va trobar i va seure en una fulla molt suau i aleshores es va adonar que a sota hi era el cargol. Van marxar a casa i van viure feliços per sempre. I vet aquí un gos, vet aquí un gat Aquest conte ja s’ha acabat.
Elias Massini 1r
El conill, el cavall i els seus amics Hi havia una vegada un conill i un cavall que no tenien amics, però un dia caminant es van trobar amb una granja i allí van conèixer molts animals. Es van fer amics del gall i el conill. També
van
trobar
menjar:
el
conill va trobar pastanagues i el cavall herba. Allí es van quedar a viure feliços per sempre. I vet aquí un gos, vet aquí un gat Aquest conte ja s’ha acabat.
Milena Usmanova 1r
El dofí El dofí és molt bonic. Portava una poma al cap jugava amb ella, i després se la va cruspir.
Joan Sánchez 2n
La cursa Hi havia una vegada una cursa de cargols. Els dos primers eren el número dos i el número tres. Quan faltava poc per acabar la cursa el número dos es va despistar i va agafar un camí diferent de la cursa i no es va adonar durant una bona estona i quan va intentar tornar a la cursa va quedar l’últim. Semblava que guanyaria la carrera el número tres, però no va arribar a la meta perquè es trobava molt cansat i es va posar a plorar ja que faltava molt poc per arribar a la meta. El seu amic li va dir que no pasa res perquè és més important participar i passar-ho bé amb tots els amics que guanyar. Al final va guanyar la cursa el que al principi hi anava al final que era el número cinc. Hugo Pérez 2n
EL CARGOL QUE NO VOLIA ESTUDIAR Vet aquí una vegada que hi havia un cargol que no volia estudiar. Quan es va fer una mica més gran, el seu pare el va ficar a una escola molt gran que es deia “Escola Cargolet”. El cargol va veure aquella escola enorme, i es va espantar molt … El seu pare li va dir: -
Cargolet meu, no tinguis por. Veus aquella noia alta d’allà? Vés amb ella.
El cargol va anar amb aquella noia i li va preguntar a aquella cargoleta: Com et dius? La cargoleta li va dir: -
-
Em dic Maribel.
Tots dos van entrar a l’escola. Aquell cargol veia tants cargols jugant que no s’ho podia creure, no estava acostumat a allò i estava molt nerviós. Al cap d’un dia, el cargol va fugir de l’escola i va anar al bosc. Va pujar a una branca de l’arbre i es va adonar que aquell arbre era un pi molt alt, però com que ell tenia vertigen va tancar els ulls i aleshores va caure i es va fer mal. Va tornar a la ciutat en busca d’ajuda, caminava i caminava molt lentament. Llavors, quan estava esgotat va trobar a la Maribel. La Maribel el va portar a l’hospital. Allà el van curar i des d’aquell dia el cargol va decidir tornar a l’escola per sempre i no marxar mai d’allà. Conte contat, conte acabat CLAIRE FIGUERAS, 3r
EL GATITO Un gatito, tristón y llorón Miau, miau, miau Él estaba triste en su corazón Y siempre cantaba la misma canción Miau, miau, miau Maullaba siempre el gatito Él sólo quería jugar un poquito Vino una mujer, lo vio y lo adoptó Y ya entonces nunca lloró Y esta poesía ya ha acabado porque yo ya me he cansado
AISHA MONTENEGRO , 3r
El drac i els cavallers de l’armadura blanca i negra Hi havia una vegada uns nens que es van conèixer quan anaven a l’escola. Van decidir que de grans volien ser cavallers. Van anar al mateix institut i quan el van acabar es van treure una beca per a poder ser cavallers. Quan van aconseguir el que es proposaven tots junts van obrir un lloc de campanya per a cavallers, allà es reunien i feien xerrades. Totes les persones del poble estaven tranquil·les, confiaven en ells per a salvar-los de qualsevol perill. Un dia al poble va aparèixer un drac gegant de 30 metres, el qual va començar a destruir el poble, començant pel castell. Després va anar a per les casetes del poble. Els cavallers del poble es van unir per derrotar-lo. Van anar tots els cavallers, ja que si algun fallava podrien acabar tots a la panxa del drac. Quan van arribar el drac ja s’estava menjant a persones, els cavallers de blanc i negre li van dir al drac: – Drac, deixa de menjar persones, si vols intenta menjar-nos a nosaltres. El drac va mirar els cavallers i va veure que eren apetitosos. Alguns cavallers van marxar corrents, van fugir, tenien por del drac. Però els cavallers de blanc i negre més valents no van marxar, volien matar el drac per protegir tot el poble. Els cavallers van fer un pla, el cavaller blanc aniria per davant i el negre per darrere . Amb les espases van començar a punxar el drac, però al drac no li passava res. Els cavallers van anar al castell per pensar sobre què podia matar aquell monstre. Van pensar
durant dies. Se’ls hi va ocórrer una idea, però no els hi va funcionar. Van tornar al castell i van pensar durant una setmana o dues . Van anar una altra vegada al drac però era més llest, el drac se n’havia anat, els cavallers es van pensar que s’havia rendit però, quan marxaven, el drac va tornar tirant foc pel nas, les orelles i la boca . Els cavallers es van amagar de seguida. Amb les presses els cavallers van començar a llençar les seves espases, però el cavaller de l’armadura negra tenia dues espases de recanvi i li va donar una al cavaller de l’armadura blanca. Va veure que no tenia punta l’espasa i va dir: -
Eh! L’espasa no té punta?
-
Veus el botó blanc?.-va dir el cavaller negre. El cavaller negre va seguir explicant-se:
-
Pitja el botó blanc i apunta al drac. Però has d’apuntar durant 8 segons. Fes-ho ara.
El cavaller blanc va fer el compte enrere -
8, 7, 6, 5, 4, 3, 2, 1.
De l’espasa va sortir un dard i el cavaller va donar a l’ala del drac, mentre l’altre aprofitava per donar-li a l’ull. El drac va caure i va morir. Els cavallers van anar corrents i van veure el drac allà estirat al terra. Els cavallers després d’aquella gran lluita amb el seu enemic, el drac, van sentir pena d’haver-lo matat. Havia sigut un gran contrincant, ara creien que la presó era millor càstig pel drac. Havien après la lliçó per a la pròxima batalla. Elvin Tirado 4t
DOS SUPERVIVENTS Hi havia una vegada un nen i un gos que vivien en un poble molt petit. El nen tenia 7 anys i el gos tenia 5 anys, estaven a l’any 1962. El nen vivia amb els seus pares i amb el seu gos de 5. La seva família no tenia diners i de fills n’eren 7 en total. Eren 6 de noies i un de noi. El seu pare treballava de policia i la seva mare era cambrera. Un dia li va preguntar un dels seus fills a la seva mare: - Mare, per què som pobres? I la mare va dir: - Perquè no tenim diners. - Però per què no tenim diners? - Per culpa de la pobresa. Vivim en un poble molt pobre i per culpa dels treballs que nosaltres treballem no tenim diners. Al dia següent, a les 7:45 del matí va sortir tota la família fora de casa. Tota la gent del poble estaven amagats a les seves cases i tenien por. Van activar una alarma perquè el país de Japó van decidir bombardejar el poble. La família no sabia que havia de fer per sobreviure al bombardeig. Uns fills van decidir fugir i els altres es van refugiar. Una hora després, tota la família va morir excepte el noi amb el gos. El noi i el gos van sobreviure amb molta sort. El noi i el gos van decidir fer la seva vida a la muntanya. Però abans el noi va anar cap a casa seva per mirar si s’havia destrossat del tot. La casa no s’havia enderrocat pel bombardeig perquè estava feta amb un material molt resistent. El noi va entrar a casa seva i va agafar les seves coses i va sortir d’allà i es va dirigir cap a la muntanya per poder sobreviure. Al cap de 3 anys, van reconstruir el poble i el noi i el gos van tornar a veure com estava la seva casa. Van arribar i per dintre la casa estava molt bruta a causa de tants anys sense netejar ni de gent vivint allà. El noi va tornar a la muntanya. Al cap de 8 anys, el noi ja era adult i va començar a buscar treball. Sempre havia desitjat ser mecànic i ho va acabar sent-ho. Gràcies als esforços de tots els anys i la seva dedicació amb el seu treball va fer molts diners i el noi va acabar sent ric. Va buscar un pis i el noi, a la fi, va ser feliç per sempre amb el seu fidel gos. Dimitria Simionescu 4t
El Drac Màgic del Bosc Hi havia una vegada un nen que es deia Jaume i tenia set anys. Estava passejant pel bosc per agafar fruites per menjar, però es va adonar que les plantes es morien: - quin misteri... -va pensar en Jaume. Va seguir explorant fins que va trobar un drac. - Quina por! Està destrossant el bosc!- va dir en Jaume. Va pensar que sense foc el drac no faria mal al bosc. Aleshores, va tornar a casa a agafar una pistola d’aigua i el va mullar la boca. De sobte, el drac no tenia foc i va sortir corrents. Després van sortir unes fades celebrant que el drac ja no hi era, i les fades van organitzar un banquet per a en Jaume. Álex. A
5è
EL VIATGE Ara marxo de viatge, m’estic fent l’equipatge. M’han dit un acudit, ha sigut molt avorrit. De sobte l’avió s’ ha aturat, estic espantat. Nosaltres estàvem caient, estàvem corrent De sobte ha funcionat, gràcies a un heroi molt espavilat.
Vanessa P. 5è
El Botó
Era un botó petit com un cigró Que sempre donava voltes I queia en rodó . Anava de casa en casa ballant com un bon minyó i tot i així era un botó .
Clara Benítez
Rellotge
El rellotge fa tic-tac Tic-tac dia i nit desperta la gent que estĂ dormint. Pobre rellotge que ha de despertar a tota aquella gent que es vol llevar. El rellotge fa tic-tac Tic-tac dia i nit.
Ravinder Kaur