Recursos, TIC i 2.0 Seminaris-taller de formació complementària per a Art, Humanitats i Ciències Socials. Memòria dels Seminaris-taller
Maria Bagur Martí Universitat de les Illes Balears Recursos, TIC i 2.0 Curs 2013-14
Seminari Taller 1- 14març (16:00-19:30h) José Antonio Martínez Morcillo, llicenciat en Història i Màster en Patrimoni Cultural, actualment doctorand en Història Antiga. L'organització de les eines del nostre treball: fonts i bibliografia En aquest primer seminari, l'eina que vàrem emprar va ser l'Access o l'Excel. En un primer moment se'ns comentà la importància que tenen les fonts per a l'el·laboració correcta de treballs en l'àmbit de les Humanitats, ja que són la base de tota disciplina històrica; hem d'interpretar la informació que ens ha arribat, i és essencial per tant analitzar les fonts. El mètode que emprem marcarà de forma determinant el nostre èxit o fracàs. Les fonts les hem de filtrar, i dos factors importants són la sistematicitat i la relativitat. Entenem que sistematitzar és organitzar i classificar, i trobam distints tipus de fonts classificades en funció de si són primàries o secundàries, en funció d'un criteri posicional (directes o indirectes), d'un criteri intencional (voluntàries o involuntàries), d'un criteri qualitatiu i de criteri formal/quantitatiu. A més, també les podem classificar segons el seu suport en fonts escrites o textuals, gràfiques o estadístiques, fonts iconogràfiques, cartogràfiques, materials o orals. A més de totes aquestes classificacions, hem de tenir en compte que cadascuna d'elles es poden subdividir en altres categories per tal d'organitzar-les. Una vegada ja tenim les fonts, el que hem de fer és passar el filtre de la crítica: les fonts són importants però han de ser vàlides, motiu pel qual hem de poder determinar si són precisses o no. La crítica en la que ens basam per analitzar les fonts és absoluta (si la font és fiable o no) i la fiable (si la font és útil pels nostres objectius o no ho és). Per tal de poder sistematitzar les fonts, hem de donar resposta a les preguntes què, quan, on i com. És dins d'aquest 'com' que definirem la tècnica i el mètode a utilitzar, però també el sistema (Access, Filemaker, Excel, etc.). Respecte a la bibliografia, sabem que en els nostres treballs aquesta és fonamental, no només per tal de basar-nos en fonts escrites, sinó també per saber quin és l'estat de la qüestió actual de distints temes. La catalogació de llibres mitjançant les noves tecnologies i principalment l'ordenador ha millorat molt el sistema de classificació i recerca a nivell bibliotecari, per exemple, facilitant l'accés als usuaris i permetent una ordenació acurada i més lliure. > Pràctica: Se'ns han donat una sèrie de llibres que hem de catalogar mitjançant l'eina Access. Ens hem familiaritzat amb la creació de distints camps – com pot ser el títol, l'autor, l'editorial, l'any de
publicació, etc. – i amb la classificació de les dades que se'ns han proporcionat. Una de les coses més atractives de l'eina Access és el fet que permeti ordenar les distintes dades que se li han proporcionat, a més de ser una eina relativament senzilla i molt útil.
Seminari Taller 2- 21 de març (16:00-19:00h) Magdalena Cerdà i Antònia Juan, professores del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts. Com puc gestionar el material i les fonts per elaborar els meus TFG i TFM? Al segon seminari del nostre curs, l'eina emprada va ser el FileMaker. Se'ns va ensenyar com realitzar fitxes catalogràfiques d'una manera digital per tal d'ajudar a gestionar el material que ens pot ser útil a l'hora de realitzar algun treball, com pot ser el Treball de Fi de Grau o el Treball de Fi de Màster. Les bases de dades són un conjunt de dades que s'emmagatzemen sistemàticament amb un programari específic; les fitxes catalogràfiques han esdevingut un mètode molt popular i revolucionari pels investigadors gràcies a la seva rapidesa, senzillesa i eficàcia per a recopilar, consultar i gestionar el material i les fonts. Com a avantatges podriem esmentar la seva facilitat de reproducció, la possibilitat d'ampliació, modificació o canvi de format sense haver de retocar-les de forma individual, la possibilitat de fer cerques en distints camps i filtrar la informació, gestionar de forma ràpida el material i a més la facilitat del transport i consulta que duu implícit el format digital a l'hora de realitzar un treball de camp. Com a exemples diversos de sistemes gestors de bases de dades, se'ns presentà el FileMaker, l'Access, el MySQL i el Greenstone. L'Access ja el vàrem emprar al primer seminari-taller, i en aquest cas l'eina emprada va ser el FileMaker. Aquesta és una aplicació multiplataforma (es pot utilitzar amb distints sistemes operatius, encara que la primera versió era exclussiva d'Apple); bàsicament integra un motor de base de dades i una interfície atractiva, tenint un gran sistema d'adaptació per a la recerca perquè podem dissenyar o personalitzar-lo al nostre gust. En aquest cas, FileMaker va ser triat per la seva bona acceptació, per la possibilitat d'integrar diversos tipus de dades i d'arxius com imatge, video, text o audio, pel seu ampli i variat sistema de filtratge i recerca de dades, per la seva interfície atractiva i per la possibilitat de personalitzar el disseny. Les conferenciants ens varen ensenyar com a exemples l'ús que elles varen donar-li al programaper a la seva recerca en l'àmbit dels seus doctorats, il·lustrant així les distintes possibilitats de l'aplicació. > Pràctica:
Després de donar-nos una sèrie de pautes i indicar-nos els passos que havien de seguir, vàrem passar a la part pràctica. Vàrem haver de crear la nostra base de dades amb el FileMaker, vinculant-la a un tema que ens fos útil o que es vinculàs a la temàtica del nostre Treball de Fi de Grau.
Seminari Taller 3- 28 de març (16:00-18:30h) Cristina López-Polín Hernanz, llicenciada en Història de l'Art i tècnica en Campus Extens-Uib digital. La difusió de projectes: edició de presentacions efectives en contextos formatius presencials, adaptació i alternatives per a la distribució en línia. Aquest tercer seminari-taller va ser molt interessant i sobretot il·lustratiu. A més d'analitzar els errors freqüents en que la gent sol caure a l'hora de realitzar una presentació i mostrar-nos les solucions pertinents amb el conegut programa PowerPoint, se'ns varen presentar nombroses alternatives principalment enfocades a la difusió en línia del nostre treball o presentació. Així doncs, la quantitat de programes o aplicacions que vàrem conèixer per tal de dinamitzar una exposició o presentació em varen parèixer sumament interessants. En primer lloc, vàrem partir de la noció de presentació, entenent que és el procés pel qual un contingut o tema s'exposa davant d'un auditori o algun altre lloc amb la finalitat d'informar i donar idees. Vàrem veure l'evolució que varen tenir les presentacions, havent-hi primer una fase inicial nimètica (amb una reproducció literal del format i l'ús dels continguts), després una presentació literal o principalment textual (amb l'ús de plantilles predissenyades i un abús de llistats) i finalment la fase conceptual, que és la síntesi progressiva d'idees presentades amb el suport de les imatges implicant un canvi de mentalitat: la presentació intenta captar de forma continuada l'atenció de l'espectador. En segon lloc analitzarem els errors més freqüents que tenen les presentacions, d'entre els que es destaquen l'ús de la lletra massa petita, l'ús d'imatges de mala qualitat, colors difícils de llegir en les lletres, els textos llistats de forma massa extensa, etc. Tampoc no hem de caure en l'error de presentar massa text a la presentació, ja que aquesta no ha de ser res més que un suport visual, un creador d'estímul i un mètode per tal de facilitar l'aprenentatge. Se'ns indicaren també tota una sèrie d'aspectes a tenir en compte, com la simplicitat, la claretat, l'equilibri, l'utilització d'un element unificador, l'organització... Per tal de realitzar una bona presentació hem de tenir clars els fonaments, fer una bona planificació, idear l'estructura i finalment dur a terme el disseny. Finalment, se'ns varen proporcionar alternatives a la manera de presentar amb programes i pàgines web com Slideshare, Prezi, Present.me (per fer presentacions amb un orador), Issuu (per fer presentacions a mode de revista), Scribd (útil si tenim moltes gràfiques i text perquè es penja en
PDF) o gloglster a mode de póster online. En resum, el que hem de fer amb una presentació és conectar amb l'audiència i mantenir-ne l'atenció de forma continuada fomentant la comprensió i el record; això ho farem amplificant el missatge de forma constant: la idea amb la que ens interessa que es quedi el públic l'hem de repetir diverses vegades al llarg de tota la presentació. La pràctica va consistir en preparar una presentació en PowerPoint a partir d'una pàgina que ens va donar la conferenciant, fent servir els recursos que ens havia explicat prèviament. També vàrem visitar les distintes pàgines web que ens va proporcionar com a alternatives a l'hora de preparar una exposició.
Seminari Taller 4- 4 d'abril (16:00-19:00h) Júlia Roman (professora del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts) i Jaume Salas (arquitecte). Aplicabilitat de l'Access i del SIG en la sistematització i gestió dels treballs d'humanitats. En el quart seminari-taller, en primer lloc vàrem treballar amb el programa Access. Es va utilitzar com a mètode per tal de sistematitzar distintes dades, i a més se'ns va mostrar com utilitzar-lo per tal de gestionar la informació bibliogràfica i gràfica com a eina per a l'elaboració de treballs d'investigació o bé de treballs bibliogràfics. Es tracta d'un programa molt versàtil, ofereix nombroses possibilitats a a l'hora de realitzar catàlegs o investigacions; com a exemple els conferenciants ens ensenyaren com havien duit a terme fitxes de catalogació patrimonials amb aquesta eina. Després d'explicar el seu funcionament i parts de forma detallada, vàrem posar en pràctica els coneixements adquirits. També en aquest seminari-taller se'ns explicà el funcionament del Geosetter: la geolocalització ens permet situar-nos automàticament on es va realitzar la imatge, i també es pot fer amb una imatge que s'ha fet amb càmares que no duen un gps incorporat, transporant la imatge al punt indicat de forma manual; es tracta d'una eina interessant a l'hora de cercar segons la zona la imatge. Interessants són també els Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG), que es tractaren en aquesta segona part del seminari: creuen el dibuix gràfic amb la informació d'una base de dades; amb el Map Engine de Google es pot realitzar de forma senzilla, i d'altra banda altres pàgines com l'IDEIB permeten mesurar distàncies (a més, a la pàgina també surten traçats els elements del patrimoni i conté tot un sistema de capes interessant).
Seminari Taller 5- 11 d'abril (16:00-20:00h) Magdalena Rubí Sastre, llicenciada en Història de l'Art i Màster en Patrimoni cultural; doctoranda en Història de l'art, becària predoctoral. L'ús de Padlet com a eina de suport a la recerca. Aplicació pràctica a un cas concret: presentació de recursos multimèdia sobre cinema experimental. El darrer seminari va estar dividit en dues sessions. A la primera se'ns va explicar l'ús del Padlet, un mur virtual que té la possibilitat de penjar-hi recursos multimèdia com texts, PDF, Power Points o imatges, a més d'enllaços d'Internet o vídeos; la privacitat es pot determinar en pública o privada, i el punt més interessant és el seu aspecte intuitiu i fàcil d'emprar. Així doncs, és utilitzat freqüentment en els darrers temps en l'àmbit educatiu, de recerca d'informació, l'organització d'esdeveniments, etc. Programes similars serien el Koowall, el Lino It (beta), el Blendspace o el Popplet. Algunes de les limitacions més grans que té són: no s'hi poden carregar arxius pesats, no es poden diferenciar els tipus de continguts segons els colors, no es pot canviar la tipografia de les lletres, en diferents pantalles les notes no apareixen al mateix lloc, no hi ha una interrelació de contingut, només és possible emprar-ho en línia (sense aplicacions de moment per smartphone o tablet), etc. Per posar en pràctica aquesta eina vàrem crear un mur seguint les indicacions que se'ns havien donat prèviament per tal d'explicar-nos el funcionament de la pàgina web.
Miquela Forteza, professora del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts. Eines, metodologies ie stratègies de gestió i comunicació 2.0 per a la selecció, creació i difusió de continguts culturals. La segona part d'aquest seminari-taller va estar enfocada a donar una explicació sobre totes les possibilitats que ofereixen els mitjans de comunicació socials per tal de compartir i gestionar continguts, tot vinculat a la identitat digital.
Maria Bagur MartĂ Universitat de les Illes Balears Recursos, TIC i 2.0 Curs 2013-14