Català 1 15 16 by Mare Meva

GES-1 CFA Teresa Mañé

CATALÀ- 1 Àmbit de la comunicació

2 _______________________________________________________________________________ Mòdul CATALÀ-1 Àmbit de la Comunicació de GES CFA Teresa Mañé, Vilanova i la Geltrú

CATALÀ – 1

ORTOGRAFIA 2.

3. 1.

MORFOLOGIA

Classificació dels mots. Categories gramaticals: Substantiu, article, adjectiu, verb ,

L’oració: - Estructura - Tipus segons el predicat

1. 2.

Text i comunicació Propietats textuals Textos per a l’estudi i la vida laboral: nota, postal, carta i currículum

La variació lingüística: registres

SINTAXI

EL TEXT

LLENGUA I SOCIETAT

Sons i grafies La síl·laba: dígrafs, diftongs, triftongs, hiatus Sistema vocàlic: - Àton: a/e, o/u - Tònic: accentuació i dièresi Apostrofació de l’article

3 _______________________________________________________________________________ Mòdul CATALÀ-1 Àmbit de la Comunicació de GES CFA Teresa Mañé, Vilanova i la Geltrú

UNITAT 1

Ortografia

La síl·laba Els mots es componen de síl·labes. Una síl·laba és cada un dels cops de veu amb què pronunciem una paraula. Per exemple: pa-pa-llo-na ar-ma-ri pop El nucli de la síl·laba és la vocal, si no hi ha com a mínim una vocal, no hi ha síl·laba. Fixa’t-hi: trans-port a-me-ri-ca-na

serp

Hi ha dos tipus de síl·labes:

Síl·laba tònica. És la síl·laba de la paraula que es pronuncia amb més intensitat de veu, amb més força.

Síl·laba àtona. La síl·laba que es pronuncia amb menys intensitat de veu.

Exemple: redactor

re - dac - tor àtona àtona tònica

Saber fer la separació sil·làbica d’un mot et permetrà aplicar les normes d’accentuació que veurem més endavant, i també t’ajudarà a saber com s'ha de separar la paraula a fi de ratlla. La manera més fàcil de fer la separació d’un mot en síl·labes és pronunciarlo en veu alta lentament: tants cops de veu, tantes síl·labes. Tenint en compte el nombre de síl·labes que tenen els mots, podem distingir:

· ·

Monosíl·labs: mots que tenen una sola síl·laba. Ex. sal, moll, del

Polisíl·labs: mots que tenen més d’una síl·laba. Ex. abric, parada, entrenador Quan es fa la separació sil·làbica d’una paraula, hem de tenir present que hi ha dígrafs que se separen i d’altres que no se separen. Observa el quadre següent:

Dígrafs dígrafs que se separen en dues síl·labes rr car-ro ss tas-sa l·l pel-lí-cu-la tj plat-ja tg fet-ge

dígrafs que no se separen ll pa-lla ny ba-nye-ra gu for-mi-gues qu quin-qué ig maig

4 _______________________________________________________________________________ Mòdul CATALÀ-1 Àmbit de la Comunicació de GES CFA Teresa Mañé, Vilanova i la Geltrú

sc as-cen-sor tx cot-xe ix rei-xa

Fes les activitats d’aprenentatge Activitat 1 Ordena alfabèticament les paraules de cada un dels grups següents:

silenci, marisc, injecció, rodona, cistell, prat, llibertat, aranya, nas, zero

gespa, joguina, encant, herbari, trespeus, iogurt, xerrameca, bàrbar, bullir, orgull

blavor, besavi, butllofa, bony, brutícia, bistec, batec

Activitat 2 Amb els mots que et donem a continuació, canviant una sola lletra podràs obtenir una paraula de significat diferent: moure, cap, boca, joc, gossa, serra, barca, cara, tela, cop. Exemple: moure: coure

5 _______________________________________________________________________________ Mòdul CATALÀ-1 Àmbit de la Comunicació de GES CFA Teresa Mañé, Vilanova i la Geltrú

Activitat 3 Separa les síl·labes d’aquestes paraules i escriu al costat si són monosíl·labs o polisíl·labs. pernil pols ànec ampolla

cos nena

Activitat 5 Ordena alfabèticament les paraules següents: malgrat, generada, sensibilització, últims, protagonitzada, principal, provocades, administratiu

Activitat 6 Llegeix atentament en veu alta el següent fragment: Malgrat la sensibilització generada pels últims casos de violència protagonitzada per gossos, el principal motiu de denúncia administrativa són per sorolls. Normalment, es tracta de molèsties provocades pel gos del veí o queixes per la concentració als parcs durant les nits de joves amb animals. En total, l'any passat a Barcelona es van tramitar 780 denúncies i es van comissar 50 gossos. a) Subratlla les paraules del fragment que continguin la grafia c. A continuación classifica aquests mots en dues columnes en funció de si el so que hi apareix és el de cara o el de cinema. So [k] cara

So [s] cinema

b) Busca, en aquest mateix fragment, paraules que continguin dígrafs i fesne a continuació la separació sil·làbica. 6 _______________________________________________________________________________ Mòdul CATALÀ-1 Àmbit de la Comunicació de GES CFA Teresa Mañé, Vilanova i la Geltrú

c) Destria, del mateix text, cinc mots monosíl·labs i cinc més de polisíl·labs. Monosíl·labs

Polisíl·labs

Activitat 7 Subratlla la síl·laba tònica de les paraules següents: intensifica, públics, control, gossos, Barcelona, Hospitalet.

Els diftongs Recorda que el nucli de la síl·laba és la vocal. Quan en una síl·laba trobem dues vocals juntes que es pronuncien en el mateix cop de veu es produeix el diftong. Així la paraula remei té dues síl·labes; re-mei, perquè les vocals ei s’ajunten en una mateixa síl·laba. Per tal de formar diftong cal trobar una vocal forta (a, e, o) i una vocal feble (i, u) en una mateixa síl·laba. Ex. ai-re, qua-li-tat. En el primer cas, apareix primer la vocal forta a i després la feble i; en canvi en el segon cas trobem primer la feble u i després la forta a. Així doncs, podem dir que segons l’ordre en què trobem les vocals d’un diftong hi haurà dos tipus de diftongs: En català: Diftongs decreixents

Diftongs creixents

a, e, i, o, u + u au, eu, ou, iu, uu,

g + u + vocal gua, güe, güi, guo

a, e, o, u + i

q + u + vocal

7 _______________________________________________________________________________ Mòdul CATALÀ-1 Àmbit de la Comunicació de GES CFA Teresa Mañé, Vilanova i la Geltrú

ai, ei, oi, ui,

qua, qüe, qüi, quo i o u intervocàliques*

Exemples: dau, neu, riu, ou, duu mai, rei, noi, buit quatre,

Exemples: llengua, aigües, lingüista, qüestió, hiena, feia,

cauen * Tingues present que en aquest cas la i i la u, estan ocupant el lloc que correspondria a una consonant. Això pot passar a principi de mot o quan són enmig de dues vocals:

· ·

A principi de mot: io-de, io-gurt, iot. Entre vocals: no-ia, jo-ia, ri-uen.

El hiat (o hiatus) El hiat és el procediment contrari al diftong. Es produeix quan hi ha dues vocals juntes que pertanyen a síl·labes diferents. En les paraules: piano, usuari, diable, viatge, les dues vocals que apareixen juntes no formen diftong. Fem la separació sil·làbica: pi-a-no, di-a-ble i vi-a-tge tenen tres síl·labes i usu-a-ri en té quatre. Per influència del castellà sovint articulem aquests grups vocàlics en un sol cop de veu (diem pia-no). El triptong Presenta la forma guaitar

Ës la unió de tres vocals pronunciades en una mateixa síl.laba. vocal dèbil+vocal forta+vocal dèbil Exemples: Paraguai, creueu,

Activitats d’aprenentatge Activitat 1 Agrupa les paraules de la sèrie següent en dues columnes segons formin diftong o no les dues vocals en contacte: dia, duaner, quatre, ploure, iogurt, quota, avui, arqueòlegs, dijous, suar, projecció, actualitat, reina, diumenge, gràcia, realitat, divuit, viure, pingüí, piano 8 _______________________________________________________________________________ Mòdul CATALÀ-1 Àmbit de la Comunicació de GES CFA Teresa Mañé, Vilanova i la Geltrú

Amb diftong

Sense diftong

Activitat 2 Classifica les paraules següents segons continguin diftongs (creixent o decreixent) o hiats: terapèutic, embrions, reproductiu, científics, convicció, discussió, italià, notícia, prestigiosa, igual, energia, ciència, desafia, societat, policia Diftongs creixents:

Diftongs decreixents:

Hiats:

Activitat 3 Indica quin d’aquest mots tenen diftong i digues de quin tipus és en cada cas: ciència mouen cruel dinou gripau aguanten Arnau higiene riu iot ungüent diari qualitat joies Maria pingüí

cauen fruita

9 _______________________________________________________________________________ Mòdul CATALÀ-1 Àmbit de la Comunicació de GES CFA Teresa Mañé, Vilanova i la Geltrú

Activitat 4 Separa en síl·labes els mots següents tenint en compte els diftongs i els dígrafs en la separació a final de ratlla. quantitat lingüística petjada

complaure pateixes cantaire

mareig naixement peixateria

caixa rebuig iogurtera

Activitat 5 Encercla els diftongs dels mots següents: Cuiner, Pasqual, boira, avui, aqüeducte, ciutat, aigüera, fruita, pou, servei, història, quadre, viure, pèrdua, enlaire, guant

10 _______________________________________________________________________________ Mòdul CATALÀ-1 Àmbit de la Comunicació de GES CFA Teresa Mañé, Vilanova i la Geltrú

Els sons vocàlics Sons vocàlics del català El sistema vocàlic del català consta de vuit sons i en canvi només té cinc grafies. Sons

· · · · · · · ·

Grafies

[a]

cap, mal

[ε]

e oberta:

mel, cel

[e]

e tancada:

més, temps

[ə]

vocal neutra:

[i]

pit, indi

[ɔ]

o oberta:

pot, roc

[o]

o tancada:

tomb, molt

[u]

mare, casa

ruc, un

Vocalisme tònic i vocalisme àton Com ja vam veure en la unitat anterior, les paraules es divideixen en síl·labes i aquestes poden ser tòniques o àtones. *Només hi ha una síl·laba tònica (un cop fort de veu) en cada paraula, la resta de síl·labes, per tant, són àtones. (* Excepte en les paraules amb prefix i els mots compostos.) A tot això cal remarcar que no hi pot haver síl·laba sense vocal, o dit d’una altra manera, a cada síl·laba hi trobarem sempre una vocal, ja sigui en posició tònica o àtona. Fixem-nos que en el vocalisme tònic, és a dir, quan la vocal es troba en síl·laba tònica, podem trobar, en català, set sons i, en canvi, en el vocalisme àton, és a dir, quan la vocal es troba en síl·laba àtona, només trobem tres sons. Veiem, doncs, que en el vocalisme àton s’ha reduït molt el nombre de sons possibles. Hem de tenir en compte que aquest fenomen, anomenat neutralització, només es produeix dins de l’àmbit del català oriental, ja que en el català occidental les vocals es pronuncien igual tant en posició tònica com en posició àtona. 11 _______________________________________________________________________________ Mòdul CATALÀ-1 Àmbit de la Comunicació de GES CFA Teresa Mañé, Vilanova i la Geltrú

Vocalisme tònic So [a] [ε] [e] [i ] [ɔ] [o] [u]

Vocalisme àton

grafia a e

grafia [ə] a, e [i ] i [u] o, u

i o u

Les grafies a/e en posició àtona es pronuncien com una vocal neutra [ə], així la vocal àtona de les paraules casa, pare, es pronuncien igual.

Les grafies o/u en posició àtona es pronuncien [u]. Així la vocal àtona de les paraules cobrir o muntanya, es pronuncien igual. Tot això vol dir que podem trobar certes dificultats a l’hora d’escriure, perquè tenim un sol so que es pot representar amb dues grafies: el so [ə] amb a/e i el so [u] amb o/u.

Fes les activitats d’aprenentatge Activitat 1 Llegeix en veu alta aquesta sèrie de paraules. Esforça’t per pronunciar-les adequadament, a continuació situa aquesta sèrie en la casella corresponent: pa, res, mel, tic, ma, tres, més, ric, tros, tomb, full, suc, por, front, cus, os, cap, pes, cep, mig, tro, cop, dic, molt, puc, clar, tret, cel. [a] pal

[ε] fred

[e] temps

[i]

[ɔ] pi

[o] poc

[u] fosc

ruc

Activitat 2 Digues quin so de [ε] [e] [ɔ] [o] correspon a la vocal tònica dels mots en negreta? 1. En P ere canta mentre agafa una pera. 12 _______________________________________________________________________________ Mòdul CATALÀ-1 Àmbit de la Comunicació de GES CFA Teresa Mañé, Vilanova i la Geltrú

2. Tots van menjat cebes de les seves collites. 3. Bec molta aigua quan faig un esforç. 4. L’ocell portava un cuc al bec. 5. Guardava les cartes en un sobre. 6. Quan s’obre la porta tots surten al jardí. 7. Aquell estiu van plantar moltes llavors. 8. Llavors no sabia què volia dir aquella paraula. 9. Sempre que li parlo, es fa el sord. 10. La sort és de qui la troba i no de qui la busca. 11. Si tens pressa, surt d’hora. 12. Relaxa’t. No cal que estiguis tan tens! Activitat 3 a) Subratlla les síl·labes àtones de les següents paraules: lectors, trobar, pobles, costum, trucar, pronòstics, mentre, llibres, centre, vendre,fetitxisme, exemple. b) Quin fenomen hi has detectat? Explica’l breument amb les teves paraules.

La vocal neutra En el català oriental, les vocals a i e en posició àtona es pronuncien amb un mateix so, que fonèticament no és ni a ni e, anomenat vocal neutra [ə]: casa, mare, llibre, teatre, platja, barca... Regles bàsiques de l’ortografia de la vocal neutra

A final de mot Generalment escrivim amb –a les paraules femenines i amb –e les paraules masculines: casa, pedra, roca, Anna, poble, claustre, Pere, rellotge Excepcions: Femenins acabats en –e: classe, espècie, febre, llebre, frase, fase, higiene, imatge, mare, pirèmide, sèrie, superfície, torre, .... Masculins acabats en –a: dia, diafragma, dogma, guàrdia, idioma, planeta, prisma, programa,... Acabats en –a tant en femení com en masculí (invariables): Les terminacions: -cida: homicida, suïcida -arca: jerarca, monarca -ista: pianista, ciclista -ta: atleta, demòcrata,poeta Acabats en –e tant en femení com en masculí (invariables): 13 _______________________________________________________________________________ Mòdul CATALÀ-1 Àmbit de la Comunicació de GES CFA Teresa Mañé, Vilanova i la Geltrú

Les terminacions: -aire: escombriaire, cantaire, xerraire... -ble: amable, feble, solemne, insigne -me: enorme, infame, unànime, uniforme,... - ne: perenne, solemne, insigne... Hi ha paraules que sonen igual però que tenen significat diferent segons si s’escriuen amb –a o amb –e . Són paraules homòfones: acta/acte, fragant/fregant, marcat/mercat, quadra/quadre, cova/cove, compta/compte, entra/entre, regla/regle... Els plurals dels mots que acaben en –a o –e (masculins o femenins) s’escriuen sempre amb – es: dona-dones, home-homes, casa-cases, cotxe-cotxes La formació d’aquests plurals pot provocar modificacions ortogràfiques: caques, çaces, gagues, jages, guagües, quaqües Activitats d’aprenentatge Activitat 1 Identifica les vocals neutres dels mots següents: Cotxe

Mercè

paciència

paperera

Compra

Maria

Cadira

Pere

Préssec aire taula Activitat 2 Completa els mots següents amb a o e

mapa Terrassa

meravella

Sabadell

Barcelona Tarragona amanida

Mobl__ vehicl__ històri__ per__ hom___ escol___ mar___ cart__ Fras__ gendr__ sabat__ ond___ class___ dans___ arbitr__ guardi__ terr__

Activitat 3 Completa amb a o e aquestes oracions: -

L’altr__ dia vaig contractar un viatg__ per Internet A la mev__ amig__ li agrada la xocolat__ La tiet__ compra formatg__ a la botig__ del barri Anirem al teatr__ un__ altr__ vegad__ Aquest pobr__ hom__ no troba fein__ El gendr__ va fer un estaf__ a l’empres__ Aquest__ pobr__ don__ està malalt__

14 _______________________________________________________________________________ Mòdul CATALÀ-1 Àmbit de la Comunicació de GES CFA Teresa Mañé, Vilanova i la Geltrú

Activitat 4 Completa aquestes oracions amb a o e tenint en compte les excepcions: -

El monarc__ contempla la seva imatg__ en un mirall enorm__ Aquell periodist__ fa una class__ a la Universitat El tenist__ viu en una torr__ que fa molt __fecte El program__ electoral inclou una sèri__ de mesures per al planet__ En aquell viatg__ a Egipte vam veure una piràmid__ Era un act__ per inaugurar el nou quadr__ de l’artist__ No van fer cap act__ de la reunió i ara no compt__ el tract__ que havien fet La mar__ no mostrava cap __fecte pel seu fill homicid__

Activitat 5 Escriu el plural dels mots següents: Dia

metge

viatge

àrbitre

muntanya

terra

taula

programa

Activitat 6 Escriu el singular dels mots següents: Artistes Fustes Guàrdies

imatges superfícies economistes

teatres roures places

Activitat 7 Escriu el plural de les oracions següents tenint en compte els canvis ortogràfics: -M’agrada prendre el sol en aquella roca blanca -L’aigua de la platja és bruta -Aquesta taronja és molt dolça -La pagesa ven verdura a la plaça -La meva amiga té una piga

15 _______________________________________________________________________________ Mòdul CATALÀ-1 Àmbit de la Comunicació de GES CFA Teresa Mañé, Vilanova i la Geltrú

La vocal neutra en les formes verbals En les formes verbals acabades en vocal neutra, escriurem a si és la última lletra i e si és la penúltima: canta, cantes, canten. Cal tenir en compte els canvis ortogràfics que es poden produir. c-qu, g-gu, j-g, ç-c Amaga-amagues, abraça-abraces, menja-menges...

A l’inici o a l’interior de mot Salat sal Envellir vell Teulada teula

menjaré - menja cremaria- cremo passés - passa pagarà – pago pegava - pega

•

Si la vocal neutra es troba al començament o al’interior d’una paraula, per identificarla clarament cal buscar un mot de la mateixa família en què aparegui en posició tònica.

•

Si la vocal neutra és al començament o a l’interior d’un verb, cal recórrer a la primera o a la tercera persona del singular del present d’indicatiu, en què la vocal sempre és tònica, i escriure-la segons que correspongui.

•

Les formes tòniques dels verbs : jaure/jeure, néixer/naixer, treure/traure (i derivats), péixer, fer, saber i haver s’escriuen amb e o amb a segons la pronúncia, i les formes àtones s’escriuen amb a: sé, sap, sabem; jec, jaiem, fes, faig, fareu.

Activitats d’aprenentatge Activitat 1 Omple els espais buits dels mots següents amb a o e i escriu-ne el mot primitiu: . b__rber . cl__ror . dr__paire . ll__ngüeta

_______________ _______________ _______________ _______________

f__rrer p__sar p__ssar m__lós

____________________ ____________________ ____________________ ____________________ 16 _______________________________________________________________________________ Mòdul CATALÀ-1 Àmbit de la Comunicació de GES CFA Teresa Mañé, Vilanova i la Geltrú

. verm__llós . caf__terera . p__net . t__rreny

_______________ _______________ _______________ _______________

p__taner ____________________ t__ulada ____________________ r__tolador ___________________ r__mar _____________________

Activitat 2 Completa les formes verbals de les oracions següents amb a o e: . Jo vaig néixer a Girona, ell n__squé a Figueres . Ell jeia al sofà; vosaltres j__ureu al llit . Ella s__p el que vosaltres no s__abeu . Ara f__u moltes coses que no f__reu quan sigueu grans . Tr__u les cadires i nosaltres Tr__iem les taules . H__u d’anar al metge i h__ureu de plegar més d’hora Activitat 3 Ajudant-te d’una altra paraula de la mateixa família que tingui el so vocàlic en posició tònica, completa les paraules següents amb la grafia a o e: cantaire: pap_ reria: v _ntet:

cant

v_ rdet: n _tedat: ll _mpegar:

dr_ paire: enll_ stir: m_ ntal:

t_ ndresa: enf _ngar: m_ neta:

Dubtes ortogràfics Convé recordar algunes parules, l’escriptura de les quals pot crear dubtes S’escriuen amb a Amanida davant Ambaixada encomanar Afaitar malenconia Arravatar naixement Assassí peixater Avaluar ramat Avantatge rancor Avaria raspall Barnús sanefa Darrere Sardenya

S’escriuen amb e Albercoc gelea Assemblea meravella Caneló monestir Disfressar orgue Efeminat polseguera Emparar resplendor Empordà ràfega Empúries sergent Enyorar treball Estella vernís

Activitat 3 Corregeix els errors ortogràfics que detectis en les oracions següents: . L’assessí atacava només les víctimes que duien bernús . En l’assamblea van evaluar els aventatges d’acampar davant l’embixada 17 _______________________________________________________________________________ Mòdul CATALÀ-1 Àmbit de la Comunicació de GES CFA Teresa Mañé, Vilanova i la Geltrú

. El monastir de Sant Pere de Rodes és un maravella de l’Ampurdà . L’ebanista treia les astelles amb una eina punxaguda sense fer polsaguera . El neixament del dia sempre va acompanyat d’un resplandor màgic . L’Ampar anyora els temps en què anaven a buscar espàrracs Activitat 4 Completa el text següent amb a i e: __viat hauri__ d’__nar a tr__ballar a la fàbric__ I no podri__ __nar més a l’escol__. Ni jugar al pati amb l__s amigu__s. Ni p__rticipar en el f__stival que organitzav__ el convent el di__ de la comunió. Ni mullar-se els peus amb tota la coll__, a l’__stiu, a la rier__ de Merlès. Ni anar a buscar mols__ per Sant__ Llúci__ . S’hauria de ll__var a un quart de cinc del matí, a toc de siren__. I ficar-se en aquell__ quadr__ gran i humid__ amb el sostr__ ple de rod__s que fei__n gir__voltar un__s corretg__s, amunt i avall, amunt i avall... Activitat 5 Completa cada paraula amb la grafia a o e i indica el mot de la mateixa família que conté aquesta grafia en posició tònica: 1. Té una gran facilitat per cantar. (fàcil) 2. Va enverm__llir de vergonya. 3. Portava sempre un ll__cet groc al cap. 4. El seu tracte resultava enc__ntador. 5. La fr__dor de les seves paraules el van deixar preocupat. 6. El f__rrer de la plaça no treballa els dissabtes. 7. Va decidir aprofitar el local per instal·lar-hi una b__rberia. 8. La ll__rgada del vestit resultava exagerat. 9. La t__ulada es veu des de tot arreu. 10. La bl__ncor de la pell contrastava amb la indumentària

O/U àtones La grafia de la o/u àtona 18 _______________________________________________________________________________ Mòdul CATALÀ-1 Àmbit de la Comunicació de GES CFA Teresa Mañé, Vilanova i la Geltrú

Per al cas de la o/u en posició àtona, també podem recórrer a unes quantes regles semblants a les que hem vist de la vocal neutra: - A final de mot escriurem: Grafia —o en noms i adjectius masculins: monjo, carro, esbarjo, suro, toro, fondo, guerxo, flonjo. Grafia —os en el plural de noms i adjectius masculins: pagesos, textos, mesos, grisos, dolços. Les paraules que acaben en –u fan el plural en –us: altaveu-altaveus, cacau-cacaus... Hi ha paraules que són invariables i que s’escriuen amb –us tant en singular com en plural: cactus, globus, virus, eucaliptus fetus, focus, lapsus, pus, tipus, ... - Enmig de mot: Igual que en el cas de la vocal neutra, podem buscar un mot de la mateixa família on aquesta vocal sigui tònica. Escriurem: Grafia –o-, si trobem o a la síl·laba tònica de la mateixa família: collaret, coll. Grafia –u-, si trobem u a la síl·laba tònica de la mateixa família: ullada, ull Tanmateix, en el cas dels pseudoderivats, que prenenl’arrel culta, aquesta correspondència no es manté: boca –boqueta -–bucal. Primitiu

Derivat

Pseudoderivat

cònsol corb doble dolç home jove moc títol volcà

consolat encorbar doblar endolcir homenot joventut mocós titolet volcànic

consular curvatura duplicar edulcorar humà juvenil mucositat titular vulcanologia

- Hi ha un grup de paraules en les quals les grafies o/u no coincideixen en català i en castellà. S’escriuen amb grafia o: assortir, atordir, avorrir-se, bordell, botifarra, embotit, Empordà, escopir, escrúpol, estrafolari, govern, brúixola, capítol, complir, joventut, nodrir, rètol, torró. S’escriuen amb grafia u: ateneu, ritu, suborn, sufocar, suportar, tipus, trofeu, riu, bufetada, focus, fetus, fòrum, muntanya, muntar, tramuntana. 19 _______________________________________________________________________________ Mòdul CATALÀ-1 Àmbit de la Comunicació de GES CFA Teresa Mañé, Vilanova i la Geltrú

Activitats d’aprenentatge Activitat 1 Escriu el plural dels mots següents: País Despatx Trineu Llaç Braç Mareig Estiu

Tipus Virus Text Dibuix Matalàs Esquitx Casc

Gerro Palau Correu Guix

Activitat 2 Busca el primitiu de cada parella de mots i omple els buits amb o o u : . f__mer, f__mera

______________________ . s__pera, s__par _______________

. esc__mbreta, esc__mbriaire _______________ . s__car, s__ós __________________ . f__scor, enf__squir _______________________ . p__nxada, p__nxegut ____________ . __llada, __lleres __________________________ . m__dista, m__del _______________ Activitat 3 Omple els buits de les oracions següents amb o o u: Demà inauguren el centre j__venil Vull saber quin és l’equip tit__lar Ha de presentar la documentació per d__plicat El còns__l ha reunit urgentment tot el personal c__ns__lar S’ha de fer una revisió b__cal Els v__lcanòlegs estudien l’illa de Hierro. Activitat 4 Ajudant-te d’una altra paraula de la mateixa família que tingui el so vocàlic en posició tònica, completa les paraules següents amb la grafia o o u: fondària: fondo

m__ cador:______________

r__ dar: ________________

20 _______________________________________________________________________________ Mòdul CATALÀ-1 Àmbit de la Comunicació de GES CFA Teresa Mañé, Vilanova i la Geltrú

p__ ntejar:_____________

f__ steria: _______________

enc__ rbat:______________

p__ rtalada:____________

gr__ ssària:______________

s__ car: ________________

s__ rar:________________

p__ nxada:______________

p__l raner:_______________

O/U a l’interior d’un verb •

Si el so àton [u] apareix a l’interior d’un verb, cal recórrer a la tercera persona del singular del present d’indicatiu, que presenta el so en posició tònica i ens aclareix el dubte: trobarien – troba, bufaràs – bufa, jugarà – juga, escoltem – escolta.

•

Els verbs collir, cosir, escopir, sortir, i tossir s’escriuen amb o en les formes àtones i amb u en les tòniques: cullo, collia, surt, sortirà, cuso, cosit...

•

Els verbs poder i voler s’escriuen amb o excepte la primera persona del present d’indicatiu (jo vull, jo puc) i els temps del present de subjuntiu (vulgui, vulguis, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin, pugui, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguin) i l’imperatiu (vulgues, vulgui, vulguem, vulgueu, pugues, pugui, puguem, pugueu).

Dubtes ortogràfics

S’escriuen amb o

S’escriuen amb u

Atordir, assortir, avorrir-se, botifarra, brúixola, calorós, capítol, cartolina, coberteria, cobrir, complir, cònsol, descobrir, embotit, Empordà, escrúpol, esdrúixola, estoig, fonament, Hongria, joglar, joventut, pèndol, podrir, polir, rètol, Romania, rossinyol, sofrir, sorgir, sospirar, títol, tonyina, torró, triomf.

Ateneu, bufetada, butlletí, butxaca, cacau, correu, fetus, focus, fòrum, liceu, muntanya, muntar, Pirineus, ritu, suborn, sufocar, suportar, tramuntana, trofeu, turmell, turment

21 _______________________________________________________________________________ Mòdul CATALÀ-1 Àmbit de la Comunicació de GES CFA Teresa Mañé, Vilanova i la Geltrú

Activitats d’aprenentatge Activitat 1 Completa les sèries verbals següents amb o o u: . d__rmir, dorm, d__rmim . tr__bar, tr__ba, tr__bem . p__sar, p__sa, p__sem

. p__jar, p__ja, p__gem . p__der, p__t, p__dem . f__mar, f__ma, f__meu

. v__lar, v__la, v__lem . b__llir, b__ll, b__llim . v__ler, v__l, v__lgui

Activitat 2 Completa les formes verbals amb o o u: . c__so, c__sia, c__siré . esc__po, esc__pia, esc__piré . s__rto, s__rtia, s__rtiré . t__sso, t__ssia, t__ssiré Activitat 3 Completa les oracions següents amb la forma correta del verb que hi ha entre parèntesis: . Espero que en Joan ____________ (poder) trobar feina aviat. . Aquesta nit no _____________ (poder) anar de viatge a París. . Si ____________ (voler), podries estudiar qualsevol carrera. . Jo no ____________ (voler) comprar loteria. . Quan ____________ (voler) fer un sopar, aviseu-me. . Abans, tu no ___________ (voler) treballar el dissabte Activitat 4 Completa amb o o u: En aquesta botiga compr__ emb__tits, b__tifarra, t__nyina, i t__rró Van p__blicar l’anunci de l’excursió a la m__ntanya en el b__tlletí de l’atene__ A l’Emp__rdà sempre hi bufa la tram__ntana El t__rmell li fa un mal que no pot s__portar Als Pirine__s no t’av__rreixes mai, hi ha moltes coses per desc__brir. Hem de marcar amb el ret__lador els capít__ls f__namentals de la novel·la Sempre han s__spirat per tenir el tít__l del tri__mf. Trob__ que fa un estiu molt cal__rós Vaig m__ntar la j__guina per p__rtar-la a ca la R__ser. Demà t__rnaré el c__llaret a la meva c__sina L’Antoni s’havia acost__mat a menjar briox__sper esm__rzar. Activitat 5 Completa el text següent amb o o u: Nascut entre Blanes i Cadaqués molt t__cat per la Tram__ntana d’una sola cosa pots estar segur, com més vell més t__cat de l’ala. 22 _______________________________________________________________________________ Mòdul CATALÀ-1 Àmbit de la Comunicació de GES CFA Teresa Mañé, Vilanova i la Geltrú

Sempre deia que a la matinada es mataria però cap al migdia anava ben t__rrat s__mriu i diu que no té pressa ningú m’espera allà dalt i anar a l’infern no m’interessa és molt més b__nic l’Emp__rdà. Sopa de Cabra, L’Empordà

Activitat 6 Omple els buits amb la grafia adequada (consulta el diccionari, si no estàs segur/a de la solució). 1. S _ portava amb resignació l’ _ nyorament que li produïa la distància. 2. L’ass _ ssí va quedar at _ rdit quan el varen desc _ brir. 3. És un av _ rriment af _ itar-se cada matí. 4. Es va arr _ vatar amb violència quan l’ass _ mblea es va desfer. 5. El foc es va s _ focar gràcies a l’esforç de tot el poble. 6. Aquell s _ rgent va comandar una operació a distància. 7. Tots estaven a favor del tr _ ball de recerca. 8. Entre tots vam env _ rnissar les portes del menjador. 9. El mon _ stir representava una petita m _ ravella de l’època medieval. 10. L’ _ mbaixador ha _ valuat els tr _ balls realitzats.

Accentuació Segons la posició de la síl·laba tònica, podem classificar les paraules en: Agudes. La síl·laba tònica és l’última: allà, París, cargol. Planes. La síl·laba tònica és la penúltima: llibre, fàcil, èxit. Esdrúixoles. La síl·laba tònica és l’antepenúltima: àlgebra, tònica, màquina.

Pel que fa al català, a l’hora d’accentuar haurem de tenir en compte una sèrie de circumstàncies:

La a és, com ja sabem, la vocal més oberta, s’accentua sempre amb l’accent obert: pàgina, semàfor, demà.

La i i la u, com que són les vocals més tancades s’accentuen sempre amb l’accent tancat: bústia, pastís, ningú, cadascú.

La o i la e poden portar accent obert o tancat, segons la pronúncia del so: església, molèstia, tómbola, però.

Accentuació de les agudes Accentuarem totes les paraules agudes acabades en: a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, en, in. Excepció: no accentuarem les paraules agudes que acaben en diftong decreixent: avui, compreu, teniu. Accentuació de les paraules planes 23 _______________________________________________________________________________ Mòdul CATALÀ-1 Àmbit de la Comunicació de GES CFA Teresa Mañé, Vilanova i la Geltrú

Accentuarem les paraules planes que no acaben en: a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, en, in: àtoms, càrrec, càstig, semàfor, caràcter. Sí que accentuarem les paraules planes que acaben en diftong decreixent: cantàveu, dormíssiu, seríeu, tinguéssiu, voldríeu.

Accentuació de les paraules esdrúixoles Les paraules esdrúixoles s’accentuen totes: fàbrica, elèctrica, víctima, àrbitre, península. Cal tenir en compte el hiat, ja que les paraules amb el grup i + vocal no formen diftong: ràdio, justícia, història, pèrdua, consciència. Fes les activitats d’aprenentatge Activitat 1 D’aquest fragment del text de Marçal Sintes Clonatge humà, classifica els mots polisíl·labs segons siguin aguts, plans o esdrúixols. «Altres polítics i també molts científics defensen el clonatge terapèutic amb intensitat i gran convicció. Recentment en la discussió ha irromput un ginecòleg italià, Severino Antimori, que diu que ha implantat a una dona un embrió humà clonat. La identitat de la dona es desconeix. La notícia, que va aparèixer en la prestigiosa revista New Scientist, és absolutament colpidora. Aquest experiment, a banda de tenir molts riscos per al nadó i per a la mare, planteja greus problemes d’ordre moral.» Aguts:

Plans:

Esdrúixols:

Activitat 2 Classifica les paraules següents en agudes, planes o esdrúixoles: Tomàquet carrer

casa història

cançó fantàstic

igual ciència

fàbrica família

interès carxofa

última bolígraf

síl·laba futbol

Activitat 3 Observa els mots següents i completa’n les afirmacions: Mà, safrà, tomàquet, àvia La a sempre s’accentua amb accent _________ Cafè, setè, francès, èxit Després, també, puré, vindré La e pot dur accent _________ o _________ 24 _______________________________________________________________________________ Mòdul CATALÀ-1 Àmbit de la Comunicació de GES CFA Teresa Mañé, Vilanova i la Geltrú

Sí, així, íntima, síndria, boníssim La i sempre s’accentua amb accent __________ Sabó, cançó, córrer, estómac Història, arròs, això, allò, memòria La o pot dur accent __________ o ____________ Única, últim, abús La u sempre s’accentua amb accent ___________ Activitat 4 Accentua les paraules agudes següents, quan calgui: Mati

cigrons

amic

actriu

camins

comu

laberint

Matalas

avui

il·lusio

casola

compren

avis

Berlin

Germans

entes

catala

comprar

arros

esplai

gironi

autobus

desar

glorios

sabo

Ramon

correu

urgent

Activitat 5 Accentua les paraules planes següents, quan calgui: Plastiic

estimaveu

habil

masia

porta

totxo

Parin

neixer

princep

gotic

amo

ultim

Examen

electric

dolmen

dormien

origensrodes

Activitat 6 Accentua les paraules esdrúixoles següents, quan calgui: Sindria

ultima

gracia

Nuria

memoria

copia

Importancia centimetre

materia

Belgica

musica

esglesia

Noticia

pagina

quilometre

ambulancia

independencia

critica

Activitat 7 D’acord amb les normes d’accentuació que hem estudiat, accentua, si cal, les paraules següents: 25 _______________________________________________________________________________ Mòdul CATALÀ-1 Àmbit de la Comunicació de GES CFA Teresa Mañé, Vilanova i la Geltrú

matalas, caixo, terapia, anis, volum, carrer, lliço, euforia, curios, esglesia, pagina, fisica, princep, parisenc, cervol, electric, examen, music, inutil, epoca, tornavis, creixer, llastima, sindria, bustia, gracia, anima, estomac, pero, perillos, historia, correr, diposit, tauro, proxim

Activitat 8 Accentua el text següent: La noticia va arribar a ultima hora. L’agencia era buida, alla nomes hi havia la Silvia i el Lluis. Els telefons sonaven amb insistencia. Havien de redactar aquella informacio d’una manera rapida, aixi sortiria publicada als diaris de l’endema al mati. Tenien els nervis a l’estomac: havien de correr, si no tot el seu esforç seria inutil.

Activitat 9 Contesta aquestes preguntes: Quan s’accentuen les paraules agudes en català? Posa’n 3 exemples. I les planes, quan s’accentuen ? Posa’n 3 exemples I les esdrúixoles? Posa’n 3 exemples.

26 _______________________________________________________________________________ Mòdul CATALÀ-1 Àmbit de la Comunicació de GES CFA Teresa Mañé, Vilanova i la Geltrú

Accentuació de la e i de la o Les vocals e i o poden portar accent obert o tancat, segons la pronúncia de la vocal.

E oberta

E tancada Futur, passat simple i imperfet de subjuntiu: vindré, escoltaré, pogué, digué, pogués, volgués

Numerals: cinquè, sisè, setè... Gentilicis: anglès, francès Paraules agudes

Tercera persona del singular de present d’indicatiu dels verbs acabats en –tendre: pretén, entén i del verb encendre: encén

Comarques: Barcelonès, Ripollès, Vallès.... Participis dels verbs acabats en –metre i –endre: admès, comès, emès, comprès, après,... Altres mots: cafè, perquè, comitè, vostè, imprès, pagès, obès, estrès, interès, entremès, xerès....

Present d’indicatiu i imperatiu dels verbs compostos de tenir i venir: conté, esdevé, convé Noms i adjectius que fan el plural en –essos: accés, congrés, ingrés, progrés (excepte xerès, interès i espès)... Compostos de bé: també, gairebé, malbé, rebé... Altres mots abecé, puré, ximpanzé, peroné, consomé, després, només,inrevés, cérvol, feréstec Infinitius: prémer, esprémer, témer, néixer, créixer, ésser,...

Paraules planes

La majoria dels mots: pèsol, èxit, conèixer, cèntim,

L’imperfet d’indicatiu del verb ésser: érem, éreu... Passat simple i imperfet de subjuntiu vinguérem, vinguéreu, cantéssim, catéssiu,..

Paraules esdrúixoles

La majoria dels mots: paciència, matèria, comèdia,

Altres mots: església, feréstega...

27 _______________________________________________________________________________ Mòdul CATALÀ-1 Àmbit de la Comunicació de GES CFA Teresa Mañé, Vilanova i la Geltrú

ètica,... Activitat 1 Fixa’t en el so de la e dels mots i posa-hi l’accent obert o tancat: Epoca

serie

trobessiu

Enten Neixer

pressecereu Merce

comedia

pages angles

progres pure paciencia esglesia

O OBERTA

Paraules agudea

ences

tambe xeres

O TANCADA

Els mots això, allò, però, arròs, terròs, repòs, capgròs, de debò, La majoria dels mots cançó, carbó, espòs, a l’engròs, ressò, talòs... nació, patró, oració, camió, educació, sermó, conclusió, cigró, excursió... El participi passat dels composteos del verb cloure: inclòs, conclòs, exclòs, desclòs...

Paraules planes

Paraules esdrúixoles

La majoria dels mots mòbil, lògic, gòtic, pròxim, òptim, nòdul, mòdul, sòlid, pròleg, dipòsit...

La majoria dels mots òpera, crònica, memòria, història, arqueòloga, colònia, quilòmetre, termòmetre....

Altres mots estómac, furóncul... Les formes del verb ésser: fóra, fórem, fóreu.. L’infinitiu córrer i els seus compostos concórrer, escórrer, recórrer, transcórrer, socórrer, incórrer...

Altres mots góndola, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora....

Activitat 1 Fixa’t en el so de la o dels mots següents i posa-hi l’accent obert o tancat: Aixo

toxic

proxim

victoria

Acordio

monoleg

formula

rodo

termometre famos

copia polvora

28 _______________________________________________________________________________ Mòdul CATALÀ-1 Àmbit de la Comunicació de GES CFA Teresa Mañé, Vilanova i la Geltrú

Raco

arros

dubtos

comic

euforia

pero

Recorrer

dioptria

tombola

solid

inclos

sermo

Activitat 2 Accentua els mots que calgui d’aquest text: Si ua haig de ser sincer –i quan s’escriu no se si conve ser-ne del tot-, cal que confessi d’antuivi que el primer que em parla de l’afer fou el doctor Scopius. Havia remenat papers de l’epoca per escriure un d’aquells articles tendres i erudits que pinten un somriure i provoquen un lleuger estremiment i n’havia trobat la referencia. Em truca des del diari i mantinguerem una conversa llarga i estrafolaria. Es clar, un cop penjat el telefon, me’n vaig oblidar. Dies despres, pero, a començaments de la primavera, en vaig tenir la segona referencia.

Jaume Fuster. La matèria dels somnis (Fragment adaptat)

Accents diacrítics Alguns mots s’accentuen gràficament malgrat que les regles d’accentuació no ho permetrien. L’accent diacrític serveix per distingir dues paraules que s’esciuen igual però que tenen un significat diferent. Casos en català

29 _______________________________________________________________________________ Mòdul CATALÀ-1 Àmbit de la Comunicació de GES CFA Teresa Mañé, Vilanova i la Geltrú

Bé, béns (adverbi, possessions) be, bens (lletra), be, bens (animal) Déu, déus (ésser sobrehumà, divinitat) deu, deus (numeral, verb deure, font) Dóna, dónes (verb donar) dona, dones (persona sexe femení) És (verb ser) es (pronom) Féu (pretèrit perfet simple verb fer) feu (domini, present fer i derivats) Fóra (verb ser) fora (adverbi) Mà (extremitat) ma (possessiu àton) Més (quantitat) mes (període de temps) Mòlt, mòlta, mòlts, mòltes (verb moldre) molt, molta, molts, moltes (quantitatiu) Món (la Terra) mon ( possessiu àton) Nét, néta, néts, nétes (parentiu) net, neta, nets, netes (adjectiu) Ós, óssa, óssos. Ósses (animal) os, ossos (esquelet) Pèl, pèls (filament, cabell) pel, pels (contracció) Què (interrogatiu o relatiu) que (conjunció, adverbi) Sé (verb saber) se (pronom) Sí (afirmació) si (condició) Sóc (verb ser) soc (esclop, soca)

Activitat 1 Completa les oracions amb el mot corresponent: -

El___________de la senyora Maria sempre va molt __________ El __________ i la pluja van molt bé per al _____________ En Joan ______ el costum de prendre un ______ cada tarda Aquesta ____________ sempre ____________ propina Les pageses ____________ el dijous al mercat i ___________ molt bona fruita Ell __________ molt innocent i _________ creu tot el que li diuen Aquest ___________ no ha cobrat ___________ Han trobat els ____________ d’alguns ____________ als Pirineus ___________ pare se n’ha anat a córrer ___________ El professor ____________ deu minuts per acabar l’examen

UNITAT 2

Morfologia

Categories gramaticals 30 _______________________________________________________________________________ Mòdul CATALÀ-1 Àmbit de la Comunicació de GES CFA Teresa Mañé, Vilanova i la Geltrú

Quan parlem o escrivim comuniquem els nostres pensaments a algú. Totes les paraules d’una llengua tenen una forma o aspecte i compleixen una funció determinada dins de l’oració. Els mots es classifiquen gramaticalment en les categories següents: a.-Variables: 1. Nom o substantiu. Designa éssers animats (home, dona...), objectes (taula, llibre...), o sentiments (felicitat, alegria...). 2. Adjectiu. Complementa un substantiu i en diu alguna qualitat. Coincideix en gènere i nombre amb el nom al qual acompanya: dona bondadosa, gos rebel, problemes difícils. 3. Determinant. Acompanya el substantiu i determina el seu significat sense afegir-hi cap qualitat: el noi, aquest gos, els meus avis. 4. Pronom. Substitueix o evita la repetició del substantiu: jo, us veig. 5. Verb. Indica accions, estats, atribucions: menjo pomes, estic cansat, és amable.

b.- Invariables: 6. Adverbi. Paraula invariable, modifica el verb, l’adjectiu o un altre adverbi: menja bé, estem molt cansats. Tot va molt malament. 7. Preposició. És un mot invariable, relaciona paraules: camp de blat, vivim a la ciutat. 8. Conjunció. És invariable, relaciona paraules, oracions o sintagmes: plats i olles, no tinc gana però menjo. 9. Interjecció. És invariable, expressa exclamacions i valors subjectius. Ai!, oh!, apa!

Fes les activitats d’aprenentatge Activitat 1 Classifica les paraules de les frases següents segons la seva categoria gramatical: El meu gat està quiet.

31 _______________________________________________________________________________ Mòdul CATALÀ-1 Àmbit de la Comunicació de GES CFA Teresa Mañé, Vilanova i la Geltrú

La Maria li va deixar el seu llibre.

Una gota d’ aigua entrava per la finestra.

Aquest telèfon deu estar equivocat.

Posa el test a la finestra.

Activitat 2 Relaciona cada categoria gramatical amb la seva descripció: a. b. c. d. e. f. g. h. i.

Articles Substantius Adjectius Pronoms Verbs Adverbis Preposicions Conjuncions Interjeccions

1. Indiquen qualitats 2. Relacionen oracions; són invariables 3. Donen idea d’acció, estat, procés 32 _______________________________________________________________________________ Mòdul CATALÀ-1 Àmbit de la Comunicació de GES CFA Teresa Mañé, Vilanova i la Geltrú

4. 5. 6. 7. 8. 9.

Nomenen objectes, persones o idees Anuncien o presenten al substantiu Substitueixen o representen el substantiu Assenyalen circumstàncies del verb; són invariables Expressen emocions o sentiments espontanis Relacionen paraules; són invariables

El substantiu El nom o substantiu designa els elements de la realitat: éssers, objectes, sentiments... Segons allò que expressa es pot classificar en:

Substantius concrets. Designen una persona, un animal o una cosa: pescador, truita, riu.

Substantius abstractes. Designen sentiments, qualitats o conceptes no materials: alegria, fredor, pesca, audàcia. Segons l’extensió del que designa es poden classificar en:

Noms comuns. Designen tots els éssers d’una mateixa espècie: home, peix, comarca.

Noms propis. Distingeixen un ésser dels altres de la mateixa espècie i s’escriuen sempre en majúscula: Àngel, París, Fluvià.

· ·

Noms individuals. Designen un sol ésser: reina, cara, arbre.

Noms col·lectius. Designen un grup o conjunt d’individus: arbreda, teulada, brancatge. . Noms comptables: Designen elements que es poden comptar: un llapis, un gat, dues llibretes,... . Noms Incomptables: Es refereixen a una entitat que es concep en forma de conjunt i que no es pot comptar: farina, cafè, gel, mantega, aire Activitats d’aprenentatge: 33 _______________________________________________________________________________ Mòdul CATALÀ-1 Àmbit de la Comunicació de GES CFA Teresa Mañé, Vilanova i la Geltrú

Activitat 1 Identifica els substantius del text següent i classifica’ls en concrets i abstractes, comuns i propis, comptables i incomptables, individuals i col·lectius: El professor observava el cel a través d’uns prismàtics. Estrelles. Foscor. Lluna plena. De cop i volta, un puntet de llum intermitent que travessa la nit en diagonal. “És una avió”, pensa. El segueix. No té prou dades per identificar el model, però, malgrat això, decideix que és un Boing Divertit, especula sobre el destí de l’aparell, sobre el nombre de passatgers, la tripulació i la companyia a què pertany. No sap quina deu ser. En pocs segons, repassa diversos anagrames de companyies aèries. Sergi Pàmies, L’instinit (fragment adaptat)

Activitat 2 Explica què designen els noms destacats de les oracions següents: La Rosa em va dir que vindrà tard. H comprat una rosa per Sant Jordi Ha pres un cafè. Ha comprat cafè La netedat del cel i l’estelada que s’hi veia el van commoure. Va veure una estrella fugaç. Va deixar anar un colom del seu esbart perquè a la gàbia ja no hi cabien tots. Ha deixat l’esbart dansaire Aquesta nena es diu Àfrica. Àfrica és un continent bellíssim Morfologia del nom Aquestes paraules són variables, és a dir, presenten canvis, que anomenem flexió, que poden afectar el gènere i el nombre. Segons el gènere, els substantius es poden classificar en: Masculins: noi, gat i Femenins: noia, gata Segons el nombre, els substantius poden ser: Singulars; quan es refereixen a una sola persona, animal o cosa: home, dona, llibre, taula. Plurals; quan es refereixen a més d’una persona, animal o cosa: homes, dones, llibres, taules. El gènere Les paraules del gènere masculí s’escriuen amb —e final: home, vidre, sostre, tigre, pebre, formatge, espectacle, arbre, teatre. A excepció dels acabats en: —arca: monarca, patriarca 34 _______________________________________________________________________________ Mòdul CATALÀ-1 Àmbit de la Comunicació de GES CFA Teresa Mañé, Vilanova i la Geltrú

—ista: ciclista, esportista, artista —cida: suïcida, parricida —ma: problema, idioma, drama, programa, enigma, panorama, tema —ta: poeta, pirata, demòcrata Les paraules de gènere femení s’escriuen amb —a final: casa, dona, sopa, porta, camisa, pedra, ceba, poma, cadira... Excepcions: noms com piràmide, base, mare, superfície, fase, febre, classe, catàstrofe, torre... Els següents mots tenen gèneres diferents en castellà i en català: Són masculins: el front, el pebre, el lleixiu, els llegums els afores, els anells, els espinacs

Són femenins: les anàlisis, les allaus, les aromes, les dents, les hematies, una anàlisi

els avantatges/desavantatges, el compte, el corrent, el bacteri

les postres, la resta, una aroma la xocolata, la calor,la síndrome, la sida

el costum, el deute, el dot, el titella

la resplendor, la suor, les olors, una allau

el dubte, el pendent, el senyal. Substantius que tenen significat diferent segons es facin servir en masculí o en femení: el canal (via d’aigua), la canal (conducte, canonada); el fi (la finalitat), la fi (l’acabament); el vall (excavació), la vall (accident geogràfic); el son (descans), la son (ganes de dormir); el pudor (vergonya), la pudor (mala olor); el llum (aparell), la llum (claror), el pols (batec), la pols (brutícia); un editorial (article de fons), una editorial (empresa). Altres substantius admeten tots dos gèneres, sense canviar de significat: el/la mar; el/la sarment; el vessant /la vessant. Formació del femení Generalment el femení es forma afegint —a al masculí: cuiner/cuinera; senyor/senyora; president/ presidenta. Els casos més freqüents:

Afegint –a al masculí: nen-nena, noi-noia, fill-filla, gat-gata, carnisser-carnissera,

marquès-marquesa, pagès-pagesa, cuiner-cuinera, senyor-senyora, president-presidenta.

35 _______________________________________________________________________________ Mòdul CATALÀ-1 Àmbit de la Comunicació de GES CFA Teresa Mañé, Vilanova i la Geltrú

Els substantius acabats en –e, -o, -u àtones formen el femení substituint-les per -a

Afegint –na al masculí: germà-germana, cosí-cosina, lleó-lleona, orfe-òrfena, hortelà-hortelana, padrí-padrina, campió-campiona, assassí-assassina.

Afegint –essa al masculí: alcalde-alcaldessa, metge-metgessa, comte-comtessa,

déu-deessa, baró-baronessa, sastre-sastressa, abat-abadessa. . Afegint –ina al masculí: gall-gallina, heroi-heroïna.

A través de la forma del femení –a es forma el masculí –ot: bruixa-bruixot, abella-abellot, guilla-guillot, fura-furot, dida-didot.

· Masculí –or, femení –riu: actor-actriu, emperador-emperadriu. · Masculí –or, femení –ora: pintor-pintora, doctor-doctora. . Masculí -òleg, femení –òloga: biòleg-biòloga, psicòleg-psicòloga. . Terminacions invariables: -aire: boletarire -cida: suïcida -ista: turista -ta: gimnasta -ant: simpatitzant -ent: combatent Hi ha mots que en canviar de gènere canvien de paraula: Pare – mare Amo – mestressa Ase – somera Mascle - femella

oncle – tia gendre – nora boc – cabra

cavall – euga o egua porc – truja o berra marrà – ovella

El nombre Segons el nombre, els substantius poden ser singulars i plurals. Normalment per formar el plural s’afegeix una —s al singular: cap/caps, nen/nens, ull/ulls. Però no sempre és així: 36 _______________________________________________________________________________ Mòdul CATALÀ-1 Àmbit de la Comunicació de GES CFA Teresa Mañé, Vilanova i la Geltrú

Singular —a, plural —es: casa-cases, dona-dones, taula-taules, festa-festes, cosina-cosines. Això ocasiona sovint canvis ortogràfics importants. Alternances gràfiques: CA QUES vaca-vaques ÇA CES plaça-places JAGES esponja-esponges GA GUES amiga-amigues GUA GÜES aigua-aigües QUAQÜES pasqua-pasqües.

Singular acabat en vocal tònica, plural acabat en —ns: mà-mans, fre-frens, raó-raons, papans, pi-pins, veí-veïns, patí-patins, capità-capitans.

Singular acabat en consonant, plural en —os: text-textos, braç-braços, reflex-reflexos, sufix-sufixos, calaix-calaixos, empatx-empatxos.

Dels acabats en —s dupliquen la essa: nas-nassos, cabàs-cabassos, pastíspastissos,

ós-óssos, tros-trossos, arròs-arrossos, gos-gossos, cos-cossos, embús-embussos.

No la dupliquen: gas-gasos, cas-casos, mas-masos, país-països, dos-dosos,abús-abusos.

Hi ha uns quants noms que són invariables, és a dir, tenen la mateixa forma en singular i en plural, els més importants són:

· Els dies de la setmana: dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres. · Alguns mots: fons, tos, pols, temps, llapis, atlas, tipus, globus, focus,virus. . Alguns mots sempre s’utilitzen en plural: els afores, les golfes, les postres, els queviures, les tisores, les pessigolles, les alicates.

Fes les activitats d’aprenentatge Activitat 1 Forma el femení dels mots següents: alumne cosí

sociòleg abellot

37 _______________________________________________________________________________ Mòdul CATALÀ-1 Àmbit de la Comunicació de GES CFA Teresa Mañé, Vilanova i la Geltrú

amic hereu oncle

monjo cuiner boletaire

Activitat 2 Canvia el gènere dels substantius següents: Gos Drapaire Pintor

didot ase cavall

pintor ovella lletó

cosí marit tia

duc nebot nora

antropòleg vídua amo

Activitat 3 Encercla tots els substantius que apareixen al text La festa de les lletres, a continuació omple la graella : LA FESTA DE LES LLETRES Els lectors es van trobar ahir amb els llibres pels carrers de les ciutats i pobles catalans, llibres també escrits en àrab. I com ja és costum, molts van anar a la recerca i captura de l'escriptor preferit per intercanviar impressions i endur-se una dedicatòria. Dels autors en català, David Castillo, autor de No miris enrere (Ed. Proa), premi Sant Jordi i el showman televisiu Andreu Buenafuente amb la publicació dels monòlegs en Allò que dèiem (Ed. Columna) van estar entre els més venuts. En castellà, el guardonadíssim Javier Cercas va trencar pronòstics i es va situar al capdamunt de les preferències, amb la seva novel·la Soldados de Salamina (Ed. Tusquets), mentre que el veterà José Luis Sampedro també es guanyava les simpaties del públic lector amb el seu divulgatiu assaig antiglobalitzador. Un públic molt divers, que cada cop suma més turistes —especialment a Barcelona— i més ciutadans immigrants. (Avui, 24.4.02)

SINGULAR

PLURAL

COMU NOM

38 _______________________________________________________________________________ Mòdul CATALÀ-1 Àmbit de la Comunicació de GES CFA Teresa Mañé, Vilanova i la Geltrú

PROPI

Activitat 4 Completa la taula: masculí singular

femení singular orfena

masculí plural

femení plural

pare marquesa àvies bruixot comtesses drapaires pianista enemic nebot Activitat 6 Llegeix atentament aquest text. «Ara que s’acosten uns dies que per a molta gent són de vacances, o com a mínim d’interrupció de la rutina, és un gran moment per cercar i descobrir tresors. De tresors, és clar, n’hi ha de moltes menes i, afortunadament, cadascú pot trobar el seu. Per exemple, potser descobrireu el tresor de tenir temps de gaudir de la companyia de la gent que estimeu, o potser és possible descobrir que tot l’esforç i l’energia que fem servir per a algunes trivialitats es poden dedicar a la recerca dels plaers de la vida. Algú em dirà potser que aquesta mena de tresors no són els que surten a les narracions d’aventures o a les pel·lícules de bucaners o del doctor Indiana Jones, i és veritat, però també és cert que potser els petits tresors gratuïts de la vida són encara més valuosos» (Avui, 26.3.02)

Subratlla els noms del text i indica’n el gènere i el nombre tot col·locant-los a la graella: NOM Gènere Nombre 39 _______________________________________________________________________________ Mòdul CATALÀ-1 Àmbit de la Comunicació de GES CFA Teresa Mañé, Vilanova i la Geltrú

Activitat 7 Classifica en dos grups, les paraules següents, segons el gènere: problema, sèrie, enigma, compte, postres, dents, lleixiu, xocolata, classe, corrent, deute, front, desavantatge, afores, aroma, resplendor. Masculí:

Femení:

Activitat 8 Forma el plural de les paraules següents: vaca: carta:

pasqua: pastís:

calaix: nas:

40 _______________________________________________________________________________ Mòdul CATALÀ-1 Àmbit de la Comunicació de GES CFA Teresa Mañé, Vilanova i la Geltrú

amiga: raó:

gos: plaça:

dona: rosa:

Activitat 9 Escriu una frase amb cadascuna d’aquestes paraules: Un ordre /una ordre El guia /la guia El canal /la canal El pols /la pols Activitat 10 Classifica els noms en concrets i abstractes: Necròpolis, posició, convent, immunitat, rei, arbitrarietat, edifici, ignorància, ràbia, guerra, deixadesa, or, alcalde, ineficàcia.

41 _______________________________________________________________________________ Mòdul CATALÀ-1 Àmbit de la Comunicació de GES CFA Teresa Mañé, Vilanova i la Geltrú

L’article L’article és un mot que va abans del substantiu i ens indica el seu gènere i nombre. Hi ha dues classes d’article: Determinat: s’utilitza quan volem significar que el nom ja és conegut Dóna’m el llibre . (Ens referim a un llibre en particular, que ja ens és conegut i que ens interessa per algun motiu concret.) Indeterminat: indica el nom d’una manera vaga, imprecisa i sense determinar, perquè aquell nom encara ens és desconegut El meu germà em va portar un llibre . (La informació que ens arriba per mitjà de l’article és molt imprecisa: no especifica de quin llibre es tracta, encara ens és desconegut.)

ARTICLES

DETERMINATS

CATALÀ

INDETERMINA TS

SINGULAR

PLURAL

MASCULÍ

FEMENÍ

el l’

la l’

en n’

na n’

una

MASCULÍ

FEMENÍ

els

les

uns

unes

Els articles el i la s’apostrofen davant de paraules començades per vocal o h: l’aigua, l’home, l’amistat, l’instant... Ara bé, hi ha unes quantes paraules que no s’apostrofen mai: - Els mots femenins començats per i, u, hi, hu àtones: la Irene,la universitat, la història, la humitat. - Les paraules que comencen amb una i consonàntica: el iogurt, la iaia - El nom de les lletres: la essa, la ela. - Els mots que comencen amb el prefix a- amb valor negatiu: la asimetria - La una quan es refereix a l’hora: la una del migdia. - Els mots que es presten a confusió: la ira; perquè, si l’apostrofàvem, costaria de saber de què parlem: antiga moneda italiana, instrument musical o estat d’indignació.

Activitats d’aprenentatge Activitat 1 Posa el determinant article (l’, el, la, els, les) a les paraules següents: ... principis ... realitats ... veritats ... visió ... estructures ajuntament ... hotel ... amor ... oïda ... intel·ligència

... bases ... projectes ... arbre ... territoris ... fenòmens ... ajuda ... avi ... vivències ... modernitat ... entrevista ... exposició ... mirades ... vegada ... anunci ... ... ecotaxa ... hisenda ... ultratge ... humitat

... èxit ... actitud ... hospital ... illa

... engany ... elegància ... inserció ... ungla

Activitat 2 Completa el text amb la forma de l’article adequada, quan calgui: A bodes em convides Tot just acabo de treure’m _____ disfressa: ___ altre parent casat. [...] Al principi no cots gaire, vas fingint, vas dient, i ningú no t’acaba d’escoltar. Però passen ____ hores, ____ aperitiu no arriba, toca fer fotos, i ja has sentit tants cops que tu t’assembles tant a ton pare i en canvi ____ teva germana no i que ___última vegada que et van veure encara estudiaves (“Filosofia catalana, oi?”) i que ara ja ets tota ____ dona... [...] I llavors és quan t’acosten ___ àvia amb bastó que amb prou feines camina i et diuen que és no sé què de ___ teva iaia i que a ____ primavera farà tres-cents milions d’anys i que està fresca com ____ rosa. I tothom fotent cara d’enze i dient que sí, que tant de bo arribem a la seva edat mil·lenària tant bé com ella. I fas que sí, tot i que ____ últim que desitges és assemblar-t’hi: vídua, sola, vella, calba, pintada com ____ mona i amb ____ abric de pell que evita que no se l’endugui el vent. I ___ gana, ___gana. I fotos.

Activitat 3 Forma antònims dels mots següents mitjançant un prefix. Després, escriu l’article determinat que els correspongui:

Perfecció _________________ _____________________ Temporalitat _________________ _____________________ Mortalitat _________________ _____________________ Moralitat _________________ _____________________ Legitimitat _________________ _____________________

legalitat sensibilitat parcialitat lògica determinació

Activitat 4 Omple els buits d’aquests titulars periodístics amb la forma de l’article que convingui (el, la, l’, els, les, un, un, uns, unes): Exemple: La pluja no desanima els amants de les flors. .... pluja no desanima .... amants de .... flors. .... alcaldessa va destacar .... esforç dels organitzadors. .... Bruixa d’Or de Sort ven .... segon premi de .... loteria. .... exposició de còmics s’omple de visitant de .... Escala. ....alumnes de .... escola Malagrida dissenyen .... campanya publicitària. .... Institut Oftalmològic de Barcelona obre .... centre a Girona. ....desacceleració econòmica s’atura. .... justícia i .... ciutadans no parlen .... mateix idioma. .... subsòl del mercat del Born, esventrat per fer-hi .... biblioteca. .... multitud de visitants van tornar a envair .... carrers de Girona Activitat 6 Omple els buits amb la forma de l’article adient, i si fa al cas, posa-hi l’apòstrof: Exemple: la inanició. ... inanició ... universitat ... imatge ... ungla ... una (hora) ... Isabel ... heroi ... història ... ira ... essa ... unitat ... església ... ungla ... urani ... anomalia ... illa ... infusió ... Austeritat ... última ... insurrecció ... Índia ... hipnosi ... ingrés ... ull ... imaginació ... injecció ... humil ... integritat ... unió ... hidroteràpia ... indiferència ... alarma

Articles contractes La contracció és la unió d’una preposició i l’article determinat masculí.

En català *

a + el = al als de + el = del dels per + el = pel pels

a + els = de + els = per + els =

Exemples: Vaig al mercat - ves als mercats Surt del cinema - vinc dels parcs Passo pel revolt- Passem pels camins

* Si l’article s’ha d’apostrofar, no es fa la contracció: Vaig a l’estació, surten de l’avió, passen per l’autopista, anem a l’hospital

Activitat 1 Completa cada nom amb la preposició i l’article corresponent, segons el model. Exemple: per a l’alcalde  per a l’alcaldessa Pel bany  ______rebedor  a la banyera ______ carrer  de la plaça Als senyors  _______ senyores De l’estudiant  _______ estudianta

Activitat 2 Escriu la forma de preposició (a, de, per) + article (el, la, l’, els, les) que convingui: Exemple: Passejo pel (per + el) bosc. Passejo pel bosc. Dóna flors ..... amics. Aquest documents són ..... Anna Compra plantes ..... engròs.

Venim ..... estació. Ens n’anem ..... Alps. Torno ..... teatre.

Són tots ..... nosaltres.

S’adorm ..... ombra d’un roure. Camino ..... marges. Són a casa ..... oncles. Estiueja ..... poble ..... pares

Me’n vaig ..... cinema. Organitzen colònies ..... Pirineus. Som ..... escola. Activitat 3 Completa les oracions següents amb la combinació d’article i preposició adequada: Anem cap _____ hotel

És ______ Francesc

Dóna-ho _______ Irene

Són _______avi

Canta-la ________ nens

Es van encarregar _______ il·luminació

Trucava ________ veïns

Passo ________ avinguda

Viuen ________ camp

Pugen _______ escala

Vénen ________ hort Arriben ________ institut Són amigues _______ universitat

Lluiten ________ independència Entreu ________ jardí Anem _______ camí fàcil

L’adjectiu •

És la paraula que acompanya el nom i ens en diu una qualitat. Bona paraula.

•

Les qualitats que diu del nom poden referir-se: -Al color: gata negra -A la forma: cara rodona. -A la mida: vestit petit. -Al caràcter: nen amable. -A l’estat: dia alegre. ...

•

Concorda amb el nom, és a dir, té el mateix gènere i el mateix nombre: El cel blau, la faldilla blava.

• Poden ser: De dues terminacions: Varien de forma segons siguin masculins o femenins. Un matí llarg, una jornada llarga.

D’una terminació: Són invariables. Mateixa forma per masculí i femení. Un dia agradable, una tarda agradable.

ELS ADJECTIUS D’UNA TERMINACIÓ

-ble

Monstre horrible – fera horrible

-aire

Avi xerraire – àvia xerraire

-ar / -or

Conte popular – història popular; dia anterior – setmana anterior

-cida/

Conductor suïcida – conductora suïcida; home xerraire - dona

-ista/ -aire

xerraire grup excursionista – colla excursionista

-al/ -el/ -il

Veí cordial – veïna cordial; amic fidel – amiga fidel; home àgil –

-ant/ -ent

Simpatitzant, intel·ligent

dona àgil

-a /-e àtones Terrícola, belga, indemne, rude, inerte,

ELS ADJECTIUS DE DUES TERMINACIONS Singular

Plural

c - g

groc

groga

grocs

grogues

t - d

buit

buida

buits

buides

u - v

nou

nova

nous

noves

ig – j/g

boig

boja

bojos

boges

ig – tj/tg

lleig

lletja

lletjos

lletges

l – l·l

tranquil

tranquil·la

tranquils

tranquil·les

s - ss

gros

grossa

grossos

grosses

c - qu

inic

iniqua

inis

iniqües

e - a

negre

negra

negres

o - a

guerxo

guerxa

guerxos

guerxes

eu -ea

europeu

europea

europeus

europees

e - ena

orfe

òrfena

orfes

òrfenes

Vocal

català

catalana

catalans

catalanes

benjamí

benjamina

benjamins

benjamines

tònica + n

CASOS ESPECIALS Singular

Plural

-aç

fugaç

fugaços

fugaces

-iç

feliç

feliços

felices

precoç

precoços

precoces

-oç

Activitats d’aprenentatge Activitat 1 Subratlla tos els adjectius qualificatius que trobis en el text següent: I obrint els ulls, el cavaller es veié davant un ermità amb molt gran barba, tota blanca, i quasi amb les vestidures estripades, i es mostrava flac i descolorit: i això ho causava la molta penitència que feia contínuament; i per les moltes llàgrimes que els seus ulls llàgrimes que els seus ulls destil·laven, els ulls se li havien apoquit. El seu aspecte era d’home admirable i de gran santedat. El gentilhome s’admirà d’aquesta visió, però, pel bon sentit que tenia, conegué que devia ser algun home de santa vida, que s’havia retirat allí per fer penitència i salvar la seva ànima: i com a home desimbolt, immediatament descavalcà i li feu gran reverència. L’ermità el rebé amb cara afable i s’assegueren en la verda i delitosa praderia. Activitat 2 Anota cada adjectiu i escriu a quin substantiu fan referència i digues si són d’una o de dues terminacions Gran -> barba

gran: adjectiu d’una terminació

Activitat 3 Classifica aquets adjectius segons si són d’una terminació a de dues. Després completa la graella amb el femení i els plurals: Afable, belga, vigorós, bon, sany, genuí, jove, roig, igual, delinqüent, complex, escàs, verd, vell, virtuós, nu, profund, atroç, fals, xerraire, venerable, socialista, agrícola. Masculí singular

Femení singular

Masculí plural

Femení plural

El grau dels adjectius qualificatius Els adjectius qualificatius es defineixen en tres graus segons l’ús de l’adjectiu o el sentit amb el qual qualifica el substantiu que acompanya.

POSITIU  Expressa la qualitat del substantiu però no el quantifica: senzill, orgullós,.. COMPARATIU  Compara la qualitat del substantiu amb altres elements o

De superioritat: més intel·ligent que

o D’ igualtat: igual d’intel·ligent que / tant intel·ligent com o D’inferioritat: menys intel·ligent que SUPERLATIU Expressa la qualitat del substantiu en el nivell més alt o Absolut: la qualitat del substantiu és la més alta arreu: és altíssim, és molt alt, és el més alt o Relatiu: la qualitat del substantiu és la més elevada, però només dins un grup reduït o limitat: és el més alt de la classe

Activitats d’aprenentatge Activitat 1 Escriu el grau positiu dels adjectius següents:

. tristíssim ___________ ____________

molt brillant _____________ guapíssim

. paupèrrim _____________ _______________

pèssim ________________ libèrrim

Activitat 2 Subratlla en blau els noms i en vermell els adjectius , després digues el gènere i el nombre dels següents sintagmes: -

Coses canviades Cares desconegudes Humor negre Gest alarmant Necrològiques tristes

El verb concepte

persona i nombre

El verb és la paraula que ens indica una L’acció del verb la poden fer diferents acció: persones gramaticals:  CANTAR  La primera: jo, nosaltres.  BEURE  La segona: tu, vosaltres.  VOLER  La tercera: ell/ella, ells/elles  PATIR  ... Les persones poden aparèixer en singular o plural, segons si realitza l’acció una persona o més:  Singular: jo, tu, ell/ella.  Plural: nosaltres, vosaltres, ells/elles.

el temps

el mode

Les formes verbals ens indiquen quan passa Les formes personals estan agrupades en tres modes: l’acció.  Indicatiu: expressa un fet real: Va  Abans (passat): El curs passat fer un bot. estudiava segon.  Subjuntiu: expressa un desig o una  Ara (present): Aquest curs estudio possibilitat: No vol que hi entri ningú.

tercer. Després (futur): El curs vinent estudiaré quart. Es pot fer o no (condicional): Voldria menjar xocolata.

 

l’aspecte



Imperatiu: expressa una ordre: Fes un pastís.

formes no personals

Hi ha formes verbals que tenen la mateixa No tenen ni persona ni nombre. persona gramatical, el mateix nombre, el mateix temps i el mateix mode i encara expressen sentits diferents:  Infinitiu: pintar, témer, dormir, seure,...  Gerundi: contemplant, tement, rebent,..  Participi: preparat, temut, rebut, dormit, ...  L’aspecte verbal imperfectiu Algunes formes expressen una

les conjugacions

acció

inacabada, que està en procés, és a dir, no indiquen el moment en què comença ni en

Els verbs poden ser de tres conjugacions.

què acaba l’acció: jugava (= encara no havia acabat de jugar).

 



L’aspecte verbal perfectiu En canvi, d’altres formes ens presenten una acció ja acabada: havia jugat

(= l’acció de jugar ja estava acabada).



Primera conjugació, l’infinitiu acaba en –ar: cantar, saltar, ... Segona conjugació, l’infinitiu acaba en –re/-er: beure, témer, ... Tercera conjugació, l’infinitiu acaba en –ir: sofrir, cosir, ... En castellano : -ar, -er, -ir Amar, entender, sentir

Activitats d’aprenentatge concepte

persona i nombre.

Encercla els verbs.

Indica la persona i el nombre d’aquestes

Català: casa, estudiar, blau, estalviar, mirar, ell, cantar, somriure, llibreta, estret, aquí, les, caçar, sentir, viure, vida, escriuria, parlava, jersei, vaixell, aquest, decidir, apujo, lliure, alliberarem, cantà, seure, seria, sembla, pot, melmelada, somni, somiaré, estretar, Castellano: Bebía, bebida, coge, cajón, iré, puso, pesaba, libre, libere, soñador, soñaría, escribimos, fuimos, avisar, estar, estanque, cazar, casa, quise, iríamos, entender, acostumbrando, bajada, bajaba, comían,

formes verbals: Canto:

Anduvimos:

Escriureu:

Quieren:

Ballen:

Beso:

Pateixes:

Saltó:

Som:

Miráis:

Serviu:

Entras:

Escolta:

Vinimos:

Marxarien:

Andan:

el temps

el mode

Indica el temps d’aquestes formes verbals: Les formes personals estan agrupades en tres modes, quins? Estudiava: Comieron: Caminaran:

Vienen:



Han entrenat:

Iréis:



Havia llegit:

He visto:



Pensareu:

Tendré:

l’aspecte

………………………………………………………………………… ……….. ………………………………………………………………………… ………. ………………………………………………………………………… ……….

formes no personals

Hi ha formes verbals que tenen la mateixa No tenen ni persona ni nombre. Quines són? persona gramatical, el mateix nombre, el Posa un exemple de cada. mateix temps i el mateix mode i encara expressen sentits diferents. Completa: L’aspecte verbal ……………………………….. Algunes

formes

expressen

una



………………………………………………………………………… ………..



…………………………………………………………………………

acció

inacabada, que està en procés, és a dir, no indiquen el moment en què comença ni en què

acaba l’acció: jugava

……….

(= encara no havia acabat de jugar). 

………………………………………………………………………… ……….



L’aspecte verbal ……………………………… En canvi, d’altres formes ens presenten una acció ja acabada: havia jugat

les conjugacions Els verbs poden ser de tres conjugacions. Posa un exemple de cada.



(= l’acció de jugar ja estava acabada).



………………………………………………………………………… ……



………………………………………………………………………… ……



………………………………………………………………………… ……

EXERCICIS. VERBS IRREGULARS 1. Escriviu la primera persona del singular del present d'indicatiu dels verbs següents: anar

jo___________

córrer

jo____________

aparèixer

jo___________

fer

jo____________

cabre

jo___________

morir

jo____________

conèixer

jo___________

viure

jo____________

2. Completeu les conjugacions dels verbs següents: PRESENT D'INDICATIU CAURE

CREURE

VEURE

TRAURE

CANVIAR

caic

crec

_____

______

_____

caus

creus

veus

______

_______

ell ella

cau

creu

veu

______

_______

nosaltres

_____

______

_____

______

canviem

vosaltres

_____

______

_____

______

canvieu

ells elles

cauen

creuen

veuen

_______

AFEGIR

LLEGIR

COSIR

OBRIR

TENIR

______

_____

tinc

______

_____

ell ella

______

_____

nosaltres

afegim

llegim

_____

obrim

tenim

vosaltres

afegiu

llegiu

_____

obriu

teniu

ells elles

______

_____

3.Completa les conjugacions d'aquests altres verbs: IMPERFET D'INDICATIU DIR

FER

RIURE TRAURE

VEURE

___

_____ ______

_____

___

_____ ______

_____

ell ella

___

_____ ______

_____

nosaltres

___

_____ ______

_____

vosaltres

___

_____ ______

_____

ells elles

___

_____ ______

_____

4. Completa la conjugaci贸 d'aquests altres verbs: PRESENT DE SUBJUNTIU ANAR

VEURE FER

SABER OBRIR

____

_____ ___

_____ _____

____

_____ ___

_____ _____

ell ella

____

_____ ___

_____ _____

nosaltres

____

_____ ___

_____ _____

vosaltres

____

_____ ___

_____ _____

ells elles

____

_____ ___

_____ _____

5. Completa les frases d’aquest diari personal amb una forma simple del verb entre parèntesi conjugat adequadament: Cada dia ____________ (NÉIXER) molt nens i nenes. Quan ____________ (NÉIXER) el teu germà petit farem una festassa, no? Espero que en el part ____________ (ANAR) tot bé i que la criatura ____________ (SER) molt guapet. Si ____________ (NÉIXER) el dia de Sant Josep, seria peixos com jo. Si ____________ (TREURE) el gos a passejar, vés en compte amb les plantes del jardí: m’agradaria que ____________ (CRÉIXER) sanes i fortes i que no es ____________ (MORIR) abans d’hora. Vés a espai i no ____________ (CÓRRER). Quan torneu de passejar, ____________ (OBRIR) la clau de l’aigua de la bassa i espera que s’____________ (OMPLIR). L’altre dia hi havia molta boira. Per la carretera de la Carrova no es ____________ (VEURE) res. A la ràdio ____________ (DIR) que no escamparia fins al migdia, però mon pare i jo ____________ (DIR) que no podia ser. Espero que a la tarda ____________ (FER) sol i que no ____________ (SER) un dia trist com el d’ahir.

Las perífrasis verbals Són combinacions de 2 o més verbs que funcionen com un sol verb i tenen un únic significat. Vaig a descansar, estava plovent, es va posar a plorar…

OBLIGACIÓ

haver de caldre ser necessari fer deure

+ infinitiu

He de tenir llestes les activitats Cal fer aquesta feina És necessari estudiar molt Fes callar el teu fill Deuen ser al despatx

PROBABILITAT poder

Poden venir a la reunió

POSSIBILITAT Anar a Començar a començament Estar a punt de Posar-se a final Acabar de IMMINÈNCIA Deixar de acció repetida Soler Acostumar a/de Tornar a acció aproximada Venir a INTENCIONALITAT Voler

Anava a dir-li-ho, però va callar Va començar a badallar Estava a punt de caure La Gemma es va posar a plorar Acabo de saludar l’Emili Va deixar de suspendre tothom Sol repetir els continguts molts cops Acostumava a dir bajanades davant la gent Torna a tancar massa d’hora Aquests albercocs vénen a costar 4 euros Volíem tornar a jugar

Gosar estar

Gosa poder ser fort, i no t’aturis Ara mateix està estudiant

DURADA anar REITERACIÓ

+ gerundi

continuar

Va fent els exercicis cada dia Continua declarant-se innocent

CONTINUACIÓ CONSEQÜÈNCIA

Quedar Restar deixar

+ participi

L’avaria ha quedat solucionada La porta ha restat tancada L’hem deixat baldat

Activitats d’aprenentatge Activitat 1 Substitueix els mots destacats de les oracions per perifrasis verbals adequades: -

Tens l’obligació d’acabar aquest dibuix No sé si vindrà. Potser ja és a l’estació Tenim la possibilitat de lliurar aquest projecte És obligatori presentar la sol·licitud d’obres per tal de canviar el terra del pis Ha estudiat ja tres temes El seu naixement és imminent

Activitat 2 Digues si les estructures destacades en negreta són perífrasis verbals o no ho són: Quan estava al menjador, es va adonar que s’havia oblidat d’imprimir el document i va tornar a engegar l’ordinador. Va tornar a engegar l’ordinador quan li va dir el professor Queda inaugurada l’exposició Ha quedat ben parat de la decisió

L’adverbi Un adverbi és una categoria gramatical INVARIABLE que modifica i complementa el verb, tot indicant el lloc, el temps, la manera, etc, com es realitza l’acció verbal. Viu aquí Hem arribat tard Somreia alegrement Dins d’una oració, els adverbis apareixeran:  Darrere d’un verb: El teu gos és allà .  Davant d’un adjectiu qualificatiu: Aquest problema sembla molt difícil.

 Davant d’un altre adverbi: La pel·lícula acaba massa tard. Existeixen també les anomenades locucions adverbials , que fan la mateixa funció que un adverbi, però amb més d’un mot. Tipus d’adverbis: TEMPS: ara, abans, després, ja, encara, mentrestant, aviat, tard, alhora, llavors, aleshores, mai, sempre, sovint, ahir, avui, demà, a hores d’ara, avui dia, mai de la vida, mai més, de tant en tant, de tard en tard, a deshora, a destemps, d’hora, de seguida, en breu, a continuació, tot seguit, de cop o volta, a l’instant, al matí, al migdia, a la tarda, al vespre, a la nit LLOC: aquí, allà, allí, damunt, sota, davant, darrere, baix, dalt, prop, lluny, sobre, dins, endins, fora, enfora, .a dalt, a baix, cap amunt, cap avall, al capdamunt, al capdavall, a la vora, al lluny, al voltant MODE O MANERA: clarament, alegrement, fàcilment, bàsicament, tristament... (adj. femení + -ment), bé, ben, mal, malament, millor, pitjor, així, només, solament, alt, baix, fort, fluix, com, sobretot, a collibè, a cegues, a les palpentes, a contracor, de tot cor, de reüll, de fit a fit, de puntetes, amb prou feines... . QUANTITAT: molt, massa, força, gaire, bastant, poc, gens, prou...més, menys, almenys... si fa no fa, pel cap baix... AFIRMACIÓ: sí, oi, prou, també, efectivament, evidentment, fins i tot, de debò, de segur, NEGACIÓ: no, tampoc, no pas, de cap manera, no gens DUBTE: potser, tal vegada, si de cas, per ventura, qui sap

Activitats d’aprenentatge Activitat 1 Subratlla els adverbis del text següent i digues de quin tipus són: Lligant caps La present és una d’aquelles històries que comencen en un cafè i no se sap cam acaben. Al taulell, o al voltant d’una taula, un client explica als amics: Es diu que els ulls són un dispositiu per veure els amics. Es diu que els ulls són un dispositiu per veure com és allò que ens envolta i com són els altres. Però i per mirar dins d’un mateix? En aquest sentit, com cecs. O bé passa

que tot el que veiem a fora és, en realitat, el que portem a dins? Aleshores, no ens hauria d’estranyar que hi hagi tantes desgràcies. D’una manera o altra ( i tirant llarg!) només veiem la meitat del que hi ha, o sigui que de dos ulls o són massa o són poc, però mai la mida justa. És un motiu poderós per afirmar que no és que la naturalesa sigui sàvia, sinó que sap una cosa de coses de memòria i les repeteix com un lloro. Pere Calders. Invasió subtil i altres contes (fragment adaptat)

Activitat 2 Escriu una oració amb aquests adverbis i locucions adverbials de quantitat, i digues si la quantitat que expressen és considerable o no: No gaire ________________________________________________________ Gens ni mica

________________________________________________________

Molt

________________________________________________________

Sempre

________________________________________________________

Solament ________________________________________________________ De mica en mica ________________________________________________________

Activitat 3 Tria l’opció correcta en cada cas: -

Tenim una cita al migdia / mig dia Dilluns i divendres / el dilluns i el divendres practico sempre la bicicleta Vine per / a la tarda, ara no et puc atendre Quan / Quant acabaràs la feina? Enlloc / En lloc no trobaràs una xocolata com aquesta Sobre tot / Sobretot estudia molt El dia següent / L’endemà ja no hi havia empremtes Per tot / Pertot el que fa em cau bé

Activitat 4. Formeu adverbis en -ment derivats de la forma femenina dels adjectius següents.

Ex.: bo _ bonament dolç _____________________ comú _____________________ fràgil _____________________ ingenu _____________________ còmode _____________________ nou _____________________ ampli _____________________ antic _____________________ noble _____________________ audaç _____________________ trist _____________________ tranquil _____________________ feliç _____________________ injust _____________________ covard _____________________ intel.ligent _____________________ exquisit _____________________ tossut _____________________

Activitat 5 Completeu les frases següents amb l’adverbi en -ment que correspongui a l’adjectiu. Ex.: Ens hem saludat fredament (fred). 1. Eren milionaris, però vivien ____________________ (auster). 2. Com que va coix, camina molt ____________________ (lent). 3. Sovint conduïen ____________________ (boig) per aquells camins. 4. Us vau abraçar ____________________ (tendre). 5. Ells poden entrar i sortir ____________________ (lliure). 6. Sempre responia ____________________ (educat). 7. Va contestar-nos ____________________ (violent). 8. Els agradava viure ____________________ (alegre). 9. ____________________ (franc), no sé què dir-te. 10. Van comunicar l’avaria de telèfons ____________________ (ràpid).

Activitat 6 Ompliu els buits de cada frase amb bé/ben/mal/malament segons convingui. 1. Avui em trobo ______________ (bé / ben) malament. 2. La finestra estava ______________ (mal / malament) tancada. 3. És _____________ (bé / ben) fàcil trobar-hi la solució. 4. Ha entès ______________ (mal / malament) les meves paraules. 5. El que has fet no està gaire ______________ (bé / ben). 6. El judici ens ha anat ______________ (mal / malament). 7. Ho has sentit ______________ (bé / ben), el que t’he dit? 8. La construcció de l’edifici està ______________ (mal / malament) feta. 9. L’últim dia de la guàrdia estic ______________ (bé / ben) cansat. 10. S’ha comportat molt ______________ (mal / malament) amb vosaltres.

UNITAT 3

SINTAXI

El mot sintaxi prové del grec i significa posar coses juntes, organitzar-les. Per això diem que el fet d’analitzar sintàcticament les oracions ens permet organitzar el pensament. La sintaxi és la disciplina lingüística que estudia l’estructura de l’oració, tot relacionant-ne la forma amb el significat. A partir dels components significatius de l’oració (categories gramaticals), estableix les regles de combinació que relacionen els sintagmes i quines funcions acompleixen. També estudia les relacions entre diverses oracions.

Concepte i tipus de sintagmes Un sintagma és un conjunt de paraules agrupades al voltant d’una paraula que és el nucli, és a dir, l’element imprescindible. Segons la categoria gramatical que fa de nucli del sintagma, tenim tipus de sintagmes diferents:

SINTAGMA NOMINAL (SN): el seu nucli és un substantiu o un pronom. La guineu corria molt Menjaré uns plàtans Ell és el meu cosí Nosaltres vam córrer una marató SINTAGMA VERBAL (SV): el seu nucli és un verb. Volen estudiar la carrera de medicina L’actor feia el paper de Romeo SINTAGMA ADJECTIVAL (SAdj): el seu nucli és un adjectiu qualificatiu. La fruita era molt madura Aquest jersei sembla massa car SINTAGMA ADVERBIAL (SAdv): el seu nucli és un adverbi. En Joan viu molt lluny Sempre camina lentament

SINTAGMA PREPOSICIONAL (SPrep): està format per una preposició seguida d’un SN. Ja no viu en aquest carrer Va arribar a la classe sense alè

Concepte d’oració i concepte de frase Sovint els termes oració i frase s’utilitzen con a sinònims, però no signifiquen exactament el mateix. ORACIÓ: unitat mínima de comunicació completa, autònoma sintàcticament, que relaciona i concreta un subjecte (sintagma nominal) amb un predicat (sintagma verbal). Conté un verb que en determina l’estructura i el significat, tot i que es pot elidir. -

On viu? (Viu) A Cervera.

FRASE: Construcció sintàctica integrada per més d’una part gramatical. Pot tenir un significat mínim, però no té un verb que en regeixi l’estructura. Activitats d’aprenentatge Activitat 1 Digues si els enunciats següents són oracions o frases: -

El pont sobre el riu Kwai Vine! Els savis busquen la saviesa; els necis creuen que l’han trobada. Ai las! Em vols escoltar? Quina vergonya! A bons ocis, mals negocis. Salut! A casa del paleta, mai la feina no està feta. Activitat 2 Converteix les frases en oracions, i viceversa: Exemple: Quina sorpresa! - Quina sorpresa que m’has donat!

A panxa plena no hi entren penes. A cinquanta anys, pocs banys. A nou mal, nou remei. A bord del veler, després del patró, el cuiner. Això no és un problema important. No és greu, oi?

LES MODALITATS ORACIONALS Qualsevol Missatge ofereix dos tipus d’informació: allò que es diu sobre la realitat i com és diu, és a dir, la intenció de l’emissor. La modalitat oracional fa referència a l’actitud del parlant respecte del que diu. Poden ser: Enunciativa o declarativa: la intenció és informar o fer una declaració respecte d’alguna cosa. No necessiten marques de puntuació especials. Segons el sentit poden ser : Afrimatives:

Luís llegará mañana Aixeca’t i porta’m el diari La velocitat és igual a la distància dividida pel temps.

Negatives:

Esta semana no necesito patatas La Terra no és quadrada

Interrogativa: Demanem informació. Tenen una entonació de pregunta i poden incloure signes d’interrogació (?) Directa ¿Cuándo llega Luís?

Quants anys tens?

Indirecta  Me gustaría saber cuándo llega Luís

Vol saber què faràs

demà Imperativa: Donen ordres, prohibeixen, expressen peticions. El verb apareix en imperatiu. Es poden combinar amb la negació. Llama a Luís y pregúntale cuándo viene No escriguis cantava amb b alta

Vine aquí! No ploris

Exclamativa: Expressa una emoció. Utilitzen el signe d’exclamació. Es poden combinar am la negació: Com m’agrada que em facis petons! ¡Luís viene mañana! -

Dubitativa: Manifesta dubte o probabilitat Quizá venga Luís. Es probable que llueva.

No m’ho puc creure! Quina nena tan maca!

A la millor arriba amb retard No sé on deu ser el meu fill, pot ser és a casa

Desiderativa: Expressa un desig. Ojalá Luís llegue mañana.

Tant de bo que plogui Voldria que vinguessis amb mi

Activitats d’aprenentatge Activitat 1 Digues a quin tipus de modalitat pertany cadascun dels enunciats següents: -

Quin abric més bonic! No sé si vindrà Treu els peus del sofà! Podem millorar el sistema sanitari? He guanyat un pernil! Voldria parlar amb tu El llenguatge humà es diferència de l’animal perquè és abstracte.

Activitat 2 Digues la modalitat dels enunciats destacats del text: El senyor Collins [...] va dir que havia sentit parlar molt de llur bellesa i que [...] quan arribaria el moment escaient les veuria totes ben casades. Aquesta galanteria no fou gaire del gust d’alguna de les senyores oients, però la senyora Bennet, que no gastava compliments, va respondre amb prestesa:

Sens dubte, sou molt amable, senyor, i desitjo amb tot el meu cor que així sigui; perquè, d’altra banda, ja les hauran desposseït prou. Les coses estan disposades d’una manera tan estranya!

Al·ludiu, potser, a la successió d’aquesta propietat?

Ah, senyor, sí. He de confessar-vos que és un afer molt penós per a les meves filles. No vull dir, amb això, que vós en tingueu la culpa.

ESTRUCTURA DE L’ORACIÓ - EL SUBJECTE I EL PREDICAT Una oració consta de dues parts: 1. El subjecte està format per un sintagma nominal (SN) el nucli del qual és generalment un nom que pot acompanyar-se de determinants i complements del nom. Indica qui o què duu a teme l’acció del verb. Adjectiu determinatiu + nom + altres sintagmes Determinant

nucli

2. El predicat està format per un sintagma verbal (SV) el nucli del qual és un verb que pot tenir complements. Expressa l’acció que es duu a terme.

SV Verb

altres sintagmes

Nucli

complements Funcions sintàctiques

L’únic element imprescindible en una oració és el verb, és a dir, hi pot haver oracions sense subjecte. També hi pot haver subjectes i predicats que constin només de nucli, sense cap complement. La concordança de nombre (singular o plural) i persona (1a, 2a, 3a) estableix la relació entre el subjecte i el verb. a.

L’escriptora mallorquina ha treballat cinc anys en la novel·la Subjecte

verb

Tercera persona del singular

Aquest matí han arribat els estudiants estrangers Verb

Subjecte

Tercera persona del plural

TIPUS DE SUBJECTE El subjecte explícit pot tenir diverses estructures: a)

Substantiu: París és una ciutat bonica

Determinant + substantiu: La Maria treballa a Reus

c) Determinant+substantiu+complement: La cosina petita de la Maria estudia a Londres d) Pronom: Ella vola amb avió. La noia que estudiava matemàtiques ha abandonat la carrera e) Mot substantivat: El bé és l’objectiu de la benvolença. Menjar massa és perjudicial. f)

Oració: L’aportació que vas fer era una bajanada

El subjecte el·líptic Hi ha oracions on el subjecte no s’explicita perquè s’ha esmentat prèviament i es pot recuperar gràcies a la concordança amb el verb, o perquè es coneix. Exemples: Els alumnes del centre treballen i estudien. Molts tenen família. A més Ø han de fer els deures que els demanen. La Maria Solei posà un fill ben assegut a cada una de les cadires del menjador i Ø agafa una cadira baixa de la cuina Oracions impersonals Hi ha oracions en què no apareix el subjecte perquè no existeix. És a dir, no es pot saber qui fa l’acció, ni amb l’ajuda de les persones gramaticals ni a partir del context, com passa amb el subjecte el·líptic. Es tracta d’oracions impersonals, que poden tenir diverses estructures: a) Verbs de temps atmosfèric: Plou molt aquesta nit b) Es (o se)+ verb en 3a persona del singular en sentit general: A Anglaterra es condueix per l’esquerra. Es ven pis moblat c) Ver haver-hi: Hi ha tres cotxes aparcats d) Estrcutures genèriques del tipus: Sembla que se’n sortirà satisfactòriament. Fa olor de roses Activitats d’aprenentatge Activitat1 Separa el subjecte i el predicat de les oracions destacades del text següent: Una dama de Bassora havia comprat un diamant meravellós. Un dia, el diamant caigué al foc i no cremà. Era fals. La dama acudí a Txelai, visir famós per la seva saviesa, i demanà la mort del marxant que li havia venut la gemma. Txelai ho acordà. Condemnà el marxant a ser menjat pels lleons en una fossa. El dia del suplici, la dama, des d’un mirador, contemplava el pobre home tremolós i envellit d’angunia. Però el somriure de la dama s’esqueixà en un crit d’ira. El soterrani s’havia obert i, en lloc de lleons, n’havien sortit dos gats ridículs. Avançaven calmosament, flairaven amb indiferència el miserable desmaiat i van acabar saltant, àgilment, fora de la fossa. La dama anà a vomitar la seva ràbia als peus de Txelai: - De què et queixes? Li digué el gran visir- La llei mana exigir ull per ull, dent per dent. El marxant t’enganyà; nosaltres

Activitat 2 Indica el subjecte dels verbs subratllats al text anterior.

Activitat 3 Escriu oracions el subjecte de les quals tingui l’estructura que s’indica a continuació a) Determinant + substantiu

b) Substantiu

c) Pronom

d) Adjectiu substantivat

e) Determinant+substantiu+complement

f) Infinitiu substantivat Activitat4 Digues si el substantiu que apareix destacat és el subjecte de l’oració en què apareix o no ho és: a) La senyora del cinquè pis compra cigrons a la botiga del carrer b) No tinc por de sentir el que m’has de dir c) Ai, em fa molt de mal la panxa d) Voldria que vinguessis més a prop de l’estufa per no haver-me de moure e) He posat els mitjons al calaix dret

Activitat 5

Identifica el tipus de subjecte dels verbs destacats de les oracions següents: a) b) c) d) e) f) g) h)

Tallaran tots el arbres que estiguin malalts No me’n sé avenir Cada dia, els jugadors i els entrenadors fan declaracions idèntiques En Miquel, que ja havia decidit anar d’excursió tot sol, va dir que ell pensava anar al Montseny Les voreres han estat refetes i adaptades per a les persones amb poca mobilitat Diuen que avui vindrà el secretari del partit Hi ha massa coses a dir sobre aquest tema En Jordi va establir les bases de la societat

Activitat 6 Indica quin és el subjecte de les següents oracions a) Sortim tard b) El bebè plora; té gana c) Arriba la primavera

Activitat 7 Escriu el subjecte de les següents oracions: a) Ens n’anem de festa b) Li va dir que els van consultar c) Disfrutaven molt mentre ho planificaven d) Me’n vaig d’aquest poble e) Vols desar el paraigües?

TIPUS D’ORACIONS SEGONS EL PREDICAT ORACIONS DE PREDICAT VERBAL Les oracions de predicat verbal o predicatives són les que tenen com a nucli un verb predicatiu que, gràcies a la naturalesa semàntica, té un significat rellevant (és imprescindible per entendre el significat de l’oració) i pot portar complements. Exemples: L’Enric ha escrit un article El nadó ha dormit tota la nit Les vendes de cotxes han disminuït molt

Segons els complements que demani el verb, les oracions predicatives es classifiquen en transitives i intransitives. -

Oracions transitives Es construeixen al voltant d’un verb transitiu, és a dir, un verb que per tenir sentit complet exigeix un complement directe (CD), sobre el qual recau l’acció verbal.

La Núria explica anècdotes L’Adrià rep molts correus electrònics cada dia Montalbano va descobrir l’autor del crim

Les oracions transitives són actives, perquè expressen un subjecte agent que duu a terme alguna acció que recau en un altre element, el CD. La majoria d’aquestes oracions admeten la transformació a la veu passiva, en què el CD de l’oració activa esdevé el subjecte pacient, de manera que adquireix més importància en el sentit de l’oració

Oració activa crim

Montalbano va descobrir l’autor del Subjecte

Oració passiva Montalbano

L’autor del crim

va ser descobert

Subjecte pacient -

verb

per

Verb en

Oracions intransitives Les oracions regides per verbs intransitius no necessiten un complement per tenir sentit complet. Tanmateix, hi ha alguns verbs que demanen un complement de caràcter obligatori introduït per un preposició (complement de règim verbal o preposicional). En aquests casos es parla d’oració intransitiva indirecta. En Josep plora Ø En general no s’adona de res El conserge telefono a l’operari

Activitats d’aprenentatge Activitat 1 Transforma les oracions actives en passives sense canviar-ne el temps verbal: a) b) La Joana va omplir la bossa

c) Els lladres van ferir el policia

d) Han descobert un amagatall

e) Potser el meu home ja ha trobat el cotxe

f) La meva amiga llepa el llapis

g) El crític ha ressenyat la novel·la del seu amic

h) Aquesta noia no entén l’exemple

Activitat 2 Digues si les oracions següents són transitives o intransitives: a) b) c) d) e) f) g) h)

Somriu cada vegada que el veu He trencat les ulleres Camina tot abstret Compra sabatilles usades Viu al setè pis d’un gran edifici Somia tota la nit Somia que li publiquen la novel·la

ORACIONS DE PREDICAT NOMINAL

Les oracions de predicat nominal o copulatives tenen com a nucli el verb ser, estar, semblar o parèixer (anomenats verbs copulatius), que no té un significat lèxic rellevant i uneix els constituents de l’oració. Per això el pes semàntic de la construcció es trasllada a l’atribut, que és el complement que aporta la informació sobre el subjecte i el sentit de l’oració. Exemples: La Mariona és molt generosa L’examen sembla difícil L’alumnat està molt atent

El hijo de Juan es médico Hoy pareces muy cansado Pedro está muy delgado

Activitats d’aprenentatge Activitat 1 Digues si les oracions següents són predicatives o copulatives: a) b) c) d) e) f)

No vindrà tard avui Va semblar que ho digués d’amagat La teva mare no va dir que estigues esgotada El meu pare es va penedir de tot Se sent molt atabalat No va ser ell, el culpable

Activitat 2 Indica l’atribut de les oracions copulatives anteriors

Activitat 3 Llegeix el text següent i fes les activitats que hi ha a continuació. A la riba de l’Oka, hi vivien feliços molts camperols, la terra no era fèrtil però, llaurada amb constància, produïa el necessari per viure folgadament i encara donava per guardar alguna cosa. L’Ivan, un dels llauradors, va anar un cop a la fira de Tula i hi va comprar una preciosa parella de gossos perquè li cuidessin la casa. Al cap de poc, els animalons es van fer coneguts per tots els camps de la vora de l’Oka per les seves contínues trapelleries, en les quals provocaven destrosses als sembrats, les ovelles i els vedells tampoc no en sortien ben parats. En Nicolai, veí de l’Ivan, va comprar una altra parella de gossos a la primera fira de Tula perquè li defensessin la casa, els camps i les terres. Però, mentre cada camperol –per estar més ben defensat- augmentava el nombre de gossos, els gossos es feien més exigents. Ja no s’acontentaven amb els ossos i les altres sobralles de la casa, sinó que calia reservar-los els millors trossos de les matances, i va caldre construir-los recintes coberts i dedicar més temps a cuidar-los. [...] Mentrestant, la misèria s’havia assentat al poble; els nens, coberts de parracs, empal·lidien de fred i de gana, i els homes, per molt que treballessin de punta a punta de dia, no aconseguien arrencar del sòl l’aliment necessari per a la seva família. Un bon dia, es queixaven de la seva sort davant l’home més vell i més savi del poble, i com que en culpaven el cel, l’ancià els va dir: - La culpa la teniu vosaltres, us queixeu que a casa vostra hi falta el pa per als vostres fills, que s’esllangueixen, prims i descolorits, i veig que tots manteniu dotzenes de gossos grassos i llustrosos. - Són els defensors de les nostres llars! –van exclamar els llauradors. - Els defensors? De qui us defensen? - Senyor, si no fos per ells, els gossos estranys es menjarien el nostre bestiar, i fins i tot se’ns menjarien a nosaltres mateixos. - Cecs, cecs! –va contestar el vell-. No veieu que els gossos us defensen a cadascú de vosaltres dels gossos dels altres, i que si ningú no en tingués no necessitaríeu defensors que es mengen tot el pa que hauria d’alimentar els vostres fills? Elimineu els gossos, i la pau i l’abundància tornaran a les vostres llars [...] Lev Tolstoi. A la riba de l’Oka (fragment

a) Subratlla els verbs en forma personal amb un lĂnia, i els verbs en forma no personal amb dues. b) Classifica aquest verbs en una taula com la segĂźent: Verbs predicatius Verbs transitius Verbs intransitius

c) Escriu en veu passiva les oracions en negreta.

Verbs copulatius

UNITAT 4 EL TEXT Si ara algú ens preguntés si sabem escriure bé, segurament tots i totes diríem que sí. Alguns diríem que fem moltes faltes, però que en general, sí que sabem expressar-vos per escrit. Per poder saber si això és cert, caldria recordar, primer de tot, que un text no només és bo quan no hi ha faltes d'ortografia. Per tal que un text sigui correcte cal que sigui adequat al context, coherent en el discurs i cohesionat internament. És a dir, per saber si els textos que redactem funcionen, ens hem de fer moltes més preguntes, a part de la típica Faig faltes d'ortografia? Les regles fonètiques i ortogràfiques, morfosintàctiques i lèxiques, que permeten formar oracions acceptables, són només una part del conjunt de coneixements que domina l'usuari de la llengua. L'altra part està formada per les regles que permeten elaborar textos: les regles d'adequació, de coherència i de cohesió. Aquestes ens ajuden a discriminar les informacions rellevants de les irrellevants, estructurar-les en un ordre lògic i comprensible, escollir les paraules adequades, connectar les frases entre elles, construir un paràgraf, etc. Regles que permeten elaborar textos: les regles d'adequació, de coherència i de cohesió (Propietats del text) Regles fonètiques i ortogràfiques, morfosintàctiques i lèxiques, que permeten formar oracions acceptables (Gramàtica i ortografia)

PROPIETATS DEL TEXT

Adequació: Qualsevol llengua presenta variacions: no parlen ni escriuen de la mateixa manera tots els membres de la comunitat lingüística, ni aquests membres utilitzen la llengua de la mateixa manera en totes les situacions comunicatives. Cadascú pot escollir entre usar la seua varietat dialectal o usar l'estàndard. Cada situació requereix l'ús d'un registre particular, que ve determinat pel tema, pel canal de comunicació, pel propòsit que tinguem i per la relació entre els interlocutors. L'adequació és la propietat del text que determina la varietat (dialectal/ estàndard) i el registre (general/ específic, oral/escrit, objectiu/subjectiu i formal/informal) que cal usar.

Coherència: Hi ha informacions rellevants, que són apropiades per al text, i n'hi ha d'altres irrellevants, que són supèrflues i innecessàries. Quan parlem o escrivim, hem de saber discriminar aquests dos tipus d'informacions. Així mateix les informacions rellevants s'han d'estructurar d'una determinada manera, seguint un ordre lògic i comprensible. La coherència és la propietat del text que selecciona la informació (rellevant/ irrellevant) i que l'organitza en una determinada estructura comunicativa (introducció, apartats, conclusions, etc.) Cohesió: Les diverses frases que componen un text es connecten entre elles i formen una espessa xarxa de relacions. Els mecanismes que s'utilitzen per connectar-les s'anomenen formes de cohesió i poden ser de diversos tipus: repeticions o anàfores (l'aparició recurrent d'un mateix element en el text, a través de la sinonímia, la pronominalització o l'el·lipsi) enllaços o connectors (entonació i puntuació, conjuncions), etc. La cohesió és la propietat del text que connecta les diverses frases entre elles, mitjançant les formes de cohesió. Aquests mecanismes tenen la funció d'assegurar la interpretació de cada frase en relació amb les altres i, en definitiva, d'assegurar la comprensió del significat global del text. B.

Les regles que permeten formar oracions acceptables:

Per crear oracions correctes hem de tenir en compte les regles: - ortogràfiques: són les normes d’escriptura de les paraules. Per corregir aquest tipus d’errades ens serà molt útil fer servir: ● correctors ortogràfics en línia: http://www.softcatala.org/corrector; ● diccionaris virtuals: http://dlc.iec.cat/ ● enciclopèdies virtuals: http://www.enciclopedia.cat/ - morfosintàctiques: engloba l’estudi de la morfologia (estudi de les paraules per categories gramaticals) i la sintaxi (relació entre les paraules dins l’oració i funcions que realitzen). Alguns recursos útils: ● Gramàtiques virtuals: http://www.ub.es/slc/ffll/apren/gram.htm ● Resum de gramàtica bàsica: http://www.ub.es/slc/autoaprenentatge/ gramatik/ - lèxiques: estudia el significat de les paraules. Per fer consultes sobre lèxic ens serà molt útil recursos en línia com: ● Repàs de vocabulari bàsic: http://ca.wikibooks.org/wiki/Catal%C3%A0/ L%C3%A8xic_catal%C3%A0_b%C3%A0sic ● Diccionaris especialitzats per temes: http://www.termcat.cat/productes Així doncs, a partir d’ara, quan elaborem els nostres textos, ens haurem de fer preguntes com:

COHERÈNCIA: He escrit les idees imprescindibles? He ordenat les idees? He posat massa informació o massa poca? M’he contradit amb algunes idees? He seguit una estructura clara? He repetit idees? He separat les idees en paràgrafs? He relacionat els paràgrafs entre ells? He tancat el text amb una conclusió? COHESIÓ: He ordenat les frases? Les frases s’entenen? He utilitzat bé els pronoms? He fet servir connectors per lligar el text? He evitat la repetició de mots usant altres recursos o sinònims? ADEQUACIÓ: He deixat marges al costat del text? He escrit en línies rectes? He fet una lletra clara i intel·ligible? He marcat les parts del text amb espais? He posat el títol? He dividit el text en apartats i paràgrafs? He fet servir el registre adequat? He usat expressions vulgars o massa tècniques per al tema? He fet servir el tractament adequat (tu/vostè)? He tingut l’objectiu clar del que volia escriure? He tingut en compte el grau de formalitat? M’he adequat al canal o suport que utilitzo? He acomplert el propòsit que tenia? CORRECCIÓ: He comès errors ortogràfics? GRAMATICAL: He fet servir els temps verbals adients? M’he oblidat algun element de les frases? He usat correctament els signes de puntuació? Se m’ha escapat barbarismes o expressions d’una altra llengua? He utilitzat correctament les perífrasis i les locucions? Puc donar el text per definitiu? Així doncs, veiem que els textos escrites tenen unes regles internes que cal seguir. Aquestes regles són les propietats del text i si les tenim en compte a l’hora d’escriure ens asseguren que el nostre text sigui un bon text.

1. LES PROPIETATS DEL TEXT Per tal de poder treballar a fons l’elaboració de textos escrits i sobretot, per tenir uns criteris clars a l’hora de revisar-los, et proposem fer un bru repàs, en forma de resum, de les propietats del text.

L’ADEQUACIÓ Recorda aquests 3 criteris que et permetran valorar l’adequació d’un text escrit: La presentació: -

Deixa marges als costats (procura que siguin simètrics) i escriu línies rectes. Marca les parts del text amb espais i recursos tipogràfics: títol, apartats, paràgrafs, etc.

Ús del registre apropiat: -

Evita les expressions vulgars, massa tècniques o complexes per al tema. Usa el tractament adequat: tu, vós o vostè / tú o usted.

Propòsit ben definit: -

Els objectius, les idees i les informacions del text han de ser clars. Recorda: la finalitat del text és aconseguir la comunicació

Elements del context comunicatiu que cal tenir en compte: -

L’emissor i el receptor: el grau de familiaritat que existeix entre la persona que escriu el text i la persona que el llegeix, s’ha de tenir en compte.

El referent: el tema de què parla un text escrit influeix en l’elecció d’un registre determinat, un mateix tema pot ser tractat de manera general o especialitzada.

El canal de producció i recepció: els textos són diferents segons el suport en què es publiquen: un llibre, un diari, un fullet publicitari, una enciclopèdia, etc.

El propòsit comunicatiu del text: la finalitat influeix en la forma final del text escrit. Algunes de les funcions principals dels textos escrits són: ensenyar, informar, entretenir, donar instruccions, persuadir,...

ELS REGISTRES LINGÜÍSTICS: Un registre és una varietat d’una llengua que s’utilitza en una determinada situació comunicativa. La primera divisió important que existeix pel que fa als registres és la que els divideix en formals i no formals. Els registres formals són més elaborats, mentre que els no formals són espontanis. Els registres no formals estan formats pel registre col·loquial i pel registre vulgar. Es caracteritzen per la seva espontaneïtat. En general, aquests registres són orals i poc preparats, i apareixen bàsicament en la conversa, tot i que de vegades també s’escriuen en documents d’àmbit privat: notes per a familiars i amics, postals, etc. El registre col·loquial (o familiar) és el registre que utilitzem per parlar amb la gent de l’àmbit familiar i privat. No té cura de la normativa. No té cura de la correcció gramatical pel que fa al lèxic, usa termes genèrics (cosa,tema, ...), frases fetes i onomatopeies. El registre vulgar coincideix amb el col·loquial en l’ús de mots i construccions incorrectes. Hi ha a més, un gran ús de paraules considerades socialment com a tabús o la presència de mots grollers i paraulotes.

Els registres formals estan formats per l’estàndard, el literari i el científicotècnic. El registre estàndard: és un registre que facilita la comunicació entre els parlants d’un mateix idioma, ja que és una varietat que vol ser neutra i poc marcada dialectalment i socialment. Al contrari que els registres no formals, l’estàndard té molt present la normativa, i, de fet, és el registre que l’estableix. No només existeix un estàndard escrit, sinó que també disposa d’un registre oral com el que s’utilitza als informatius radiofònics o televisius. És el registre que s’ensenya a l’escola i el que fan servir l’administració i els mitjans de comunicació.

Finalment, existeix el registre culte que es pot dividir en: El registre literari: s’usa en el textos literaris i és un dels més complexos d’una llengua. La primera diferència bàsica amb qualsevol altre registre és que la llengua literària té una intenció estètica. És a dir, és més important com es diu una cosa que la cosa que es diu. El registre científicotècnic utilitzat en textos o conferències de temàtica científica i en llibres o revistes d’ensenyament superior o especialitzat. Abraça els diferents camps de la ciència i la tecnologia, cada un dels quals té el seu propi registre.

Trets lingüístics dels registres formals i informals

Lèxic: - Ús de termes genèrics i populars: cosa, tema, això,... contestar màquina - Ús de frases fetes - Repetició de mots

Sintaxi: - Predomini de frases curtes, simples, juxtaposades o coordinades, poques subordinades. - Ús de connectors senzills: i, que, però, on...

REGISTRES NO FORMALS REGISTRES FORMALS Lèxic: - Ús precís, mots cultes i tecnicismes replicar, respondre... càmera fotogràfica - Ús molt escàs de frases fetes i locucions - Ús de sinònims i altres recursos semàntics. Sintaxi: - Predomini de frases més llargues, subordinades, amb incisos. - Ús de connectors cultes: El qual, la qual, en què, no

LA COHERÈNCIA

Resumim a continuació els criteris que et premeran escriure un text coherentment:

Informació: - Escriu les dades rellevants i imprescindibles, ordena-les de la més gran a la més particular. - Evita tant l’excés com els buits d’informació. - No escriguis idees contradictòries o ambigües. Estructura: - Ordena les dades de forma lògica. - Evita la repetició d’idees. Paràgrafs: EL PARÀGRAF El paràgraf serveix per estructurar les diverses parts de que consta un text. Ajuda a estructurar el text i en facilita la comprensió: - Procura tractar les mateixes idees en un sol paràgraf. No ESTRUCTURA DEL TEXT escriguis idees que haurien d’anar juntes en paràgrafs diferents. Les dades s’han d’ordenar de forma lògica. Per tal d’escriure un text - Connecta les idees d’un paràgraf entre elles, no les escriguis coherent i comprensible has d’organitzar la informació que vols una rere l’altra sense relacionar-les. transmetre. - No escriguis paràgrafs massa llargs, t’ajudarà a ordenar el teu text. Pots seguir un model que divideixi la informació i les idees en tres parts - Separa els paràgrafs amb espais, dóna claredat al text. principals: - Cada paràgraf tracta una idea diferent sobre el tema, els paràgrafs han d’anar relacionant-se els uns amb els altres i han - La introducció: on plantegis la qüestió de manera general. - El desenvolupament: on desenvolupis les idees principals a fons. - El tancament o cloenda: on expressis la teva opinió personal, expliquis el desenllaç o tanquis l’escrit amb una reflexió. Hi ha textos que segueixen un model més o menys establert o una pauta estereotipada: -

La carta: acostuma a tenir una salutació, el cos on s’explica la raó de l’escrit i un comiat.

La instància:

conté en primer lloc les dades personals de la

LA COHESIÓ Recorda alguns criteris per a onseguir la cohesió del text escrit: Ordre dels mots: Els mots de la frase han d’estar ordenats de forma lògica i comprensible. Els pronoms: Tingues cura de no cometre errors en l’ús dels pronoms. Connectors: Usa correctament i sense excés els mots que enllacen el text. Lèxic: Usa sinònims i altres mecanismes per evitar la repetició del mateix mot.

CONNECTORS EN CATALÀ EN CASTELLÀ LA FRASE: - Connectors que informen sobre l’ordre en què l’autor exposa les - idees: Extensió: les frases han de ser breus i simples, lligades amb comes o punts. Les frases massa llargues compliquen la Primercomprensió. / Primerament / Per començar Primero / En primer lugar Para empezarCal construir frases de forma lògica i - /Estructura: Després Después comprensible: Subjecte + verb + complements. A continuació A continuación - Procura que el nombre de substantius i de verbs sigui Per acabar / Finalment Para acabar / Finalmente / equilibrat, escriure noms en excés i pocs verbs embolica la Para finalizar frase.

Evita les frases negatives perquè són més difícils d’entendre. Connectors que serveixen per afegir informació: Procura substituir-les per frases afirmatives i actives. - Les dades importants han d’anar al principi. També También A més a més Además Fins i tot Incluso D’altra banda Por una parte / Por otra parte -

Connectors de temps:

Un dia / L’any passat / Fa un temps Hace tiempo L’endemà / L’any següent siguiente Ara / Actualment / Al matí, /A la tarda... Por la mañana... Poc després / Al cap d’una estona cabo de un rato De seguida / De sobte / Tot sovint instante / A menudo Sempre que / Cada vegada que... vez que...

Un día / El año pasado / Al día siguiente / El año Ahora / Actualmente/ Poco

después

Immediatamente / Al Siempre que / Cada

- Connectors d’oposició: Però , sinó, en canvi Més aviat, tanmateix Amb tot, tot i així, malgrat tot No obstant, per contra, contràriamnent contrariamente - Connectors de causa: Perquè, ja que, doncs Ates que, vist que, com que ...

Pero, sin embargo, en cambio Más bien Con todo, aún así, a pesar de No obstante, por contra,

Porque, ya que, puesto que ... Dado que, visto que ...

- Connectors de conseqüència: Per tant Por lo tanto En conseqüència Por consiguiente, en consecuencia Així doncs Así que, así pues Per aquesta raó Por esta razón - Connectors d’objecció: Malgrat que / Tot i que / encara que Per bé que... Connectors de condició: Si, mentre (que), a condició que condición de Fora que, tret que, llevat que Sols que, a menys que ...

A pesar de, si bien

Si,

mientras

A no ser que... A menos que

(que),

LA REPETICIÓ Per poder repetir idees sense tornar a escriure la mateixa paraula diverses vegades pots usar: -

Sinònims: mots diferents del mateix significat. Pronoms: ja saps que els pronoms substitueixen el nom i n’eviten la repatició. Adverbis: que facin referència a llocs, al temps, etc... El·lipsis: es tracta de suprimir per entesa una part del text.

EXERCICIS: 1) Quines d’aquestes fórmules et semblen col·loquials i quines vulgars? Vés a pastar fang! Vés a la porra!

Quina putada! Quina mala jugada!

Vés a la merda!

Per força

La mare que et va fer!

Per collons

Vés a prendre pel cul!

La mare que et va parir!

2) Cita algunes paraules o construccions pròpies de registres no formals.

3) Digues algunes característiques del registre col·loquial.

Textos de la vida quotidiana 1. LA NOTA Si vols deixar un encàrrec o fer saber un fet puntual a una persona del teu entorn i aquesta persona no hi és, li pots escriure una nota i deixar-la-hi en un lloc visible perquè la pugui llegir quan arribi. Segur que has escrit algun cop notes com aquestes:

Mare, Ha trucat l’avi. Diu que li truquis, que t’ha d’explicar una cosa. Pep

He anat a comprar al súper. Tornaré cap a les 19 h, petonets, Clara

Una nota és un text molt breu amb què un emissor proporciona per escrit una informació concreta al receptor.

En general si la nota va adreçada a una persona coneguda, hi predomina un to de confiança i familiaritat que permet eliminar determinades informacions que són compartides per emissor i receptor. Analitzem aquest exemple:

Miquel, He anat a l'entrevista de feina. Aquesta nit vénen els del 5è. Quan arribis, comença a preparar la teca.

Qui és l’emissor? És una persona de la família, ja coneguda i per tant no cal signar la nota. El tractament és de tu (arribis, comença). Qui és el receptor? Probablement una persona que viu a la mateixa casa que el qui escriu la nota. Quin és el propòsit de la nota? Donar una informació puntual: ha hagut de sortir per anar a una entrevista de feina i recorda al receptor que cal preparar el sopar perquè tenen convidats. Què observem des del punt de vista de la llengua? La llengua utilitzada en aquesta nota és espontània, pertany a un registre informal perquè es tracta d’un escrit d’ús privat, adreçat a algú de l’àmbit familiar (els del 5è en lloc de dir: els veïns del cinquè; preparar la teca, en lloc de dir: preparar el sopar)

Característiques de la nota personal: — És breu i la informació apareix ordenada lògicament. — Conté aquestes parts: el nom de la persona a qui va adreçada, la informació que es vol transmetre i el nom de la persona que l’escriu. — Ús del registre no formal de la llengua.

En canvi, si la nota s’adreça a una persona amb la qual no tenim una relació personal (algú de l’àmbit laboral o algú que no coneixem personalment) la nota haurà de contenir informació complementària útil per al receptor i utilitzarem el registre formal de la llengua. Observa aquest model de nota formal:

A l’atenció de: Sra. Muñoz Hora: 10h Data: 11.02.05 DURANT LA SEVA ABSÈNCIA El Sr./La Sra.: Sr. Izquierdo De: Gestoria Tràmit núm. de telèfon 657 88 55 79 ⌧ ha telefonat  ha vingut a visitarlo/la  tornarà a telefonar  vol que vostè el/la visiti  vol que vostè li telefoni ⌧ URGENT

Si observes aquest petit imprès, veuràs que la informació és molt precisa i el grau de formalitat del missatge és més alt que el de la nota personal.

La nota formal té les característiques següents: — El tractament és de vostè — Apareix sempre signada per l’emissor . — Conté la data i l’hora en què s’ha escrit per tal que el missatge sigui complet i eficaç.

EXERCICIS: 1) Llegeix les notes següents. Classifica els elements de cada nota d’acord amb la graella:

Ester, On dimonis són les claus del cotxe? Si les tens, deixa-les sobre la taula. Apa, fins després, despistada. Jaum e

Salutació: Comiat: Registre de llengua: Tractament: Expressions col·loquials

21.05.14 (11h) Salutació:

21.05.14 (11h)

Salutació:

Sra. Sala,

Comiat: Registre de llengua:

Ha trucat el Sr. Pérez per denunciar el pressupost de la instal·lació elèctrica. Tornarà a trucar a les 14h.

Tractament: Expressions col·loquials

Lluís Garriga

2) Llegeix aquestes notes. Segur que has observat que contenen alguns errors. Subratlla i modifica els elements que no són adequats a la intenció comunicativa i

al grau de formalitat. Després, torna-les a escriure correctament.

Boada Que ha trucat la Marta Pons,aquella dona que vol les mostres de pintura. Que diu que les vol ja i que tornarà a fer un truc cap a les 16h. Petons, fins ara.

Data: Hora:

Joan Martínez

Sr. David Tens el sopar a la nevera. No m’esperis, arribaré tard. Li prego que accepti les meves disculpes. Atentament

3) Escriu la nota que escau a cada una d’aquestes situacions:

a) Obres l’armari de la cuina i veus que s’ha acabat l’oli. Deixa una nota al teu company/a de pis perquè en vagi a comparar. b) Treballes en una oficina. Ha trucat un client demanant una reunió amb el/la teu/va cap. Deixa una nota al/a la teu/va cap per donar-li tota la informació. c) Has de dir a la família que no soparàs a casa perquè tens una cita amb uns amics i arribaràs tard. Escriu la nota que escau. d) Has discutit amb el teu/va company/a i has estat desagradable amb ell/a. Escriu-li una nota amistosa demanant-li disculpes. Els requisits per a l’escriptura de la nota són:

a) Ha de sr un text breu, ordenat i amb el grau de formalitat adequat. b) S’hi ha d’incloure les característiques de les notes

2. LA POSTAL Com va tot, família? Per aquí, fantàstic! Uf! La calor...! Les platges Són al·lucinants. Ens ho estem passant de nassos! Per cert, diu el Pep que ell no torna, que es

munta l’oficina al Carib.

PETONS! Pep, Dani i Núria

Família Ribera Martí Carrer Nou,, 24, 2n 1a 08880 Cubelles SPAIN

Llegeix aquesta postal. Fixat en el llenguatge utilitzat i observa la disposició dels text en l’espai:

Observa: Varietat d’entonacions Mots que imiten sorolls Frases inacabades Registre no formal El propòsit de la postal acostuma a ser concret: felicitar, vacances, viatges,...

El contingut de la postal és breu perquè l’espai de què disposem és limitat. La informació que s’hi dóna és general i anecdòtica, no acostuma a tenir gaire importància. La postal conté: -

La data i el lloc des d’on s’escriu, una salutació, un contingut general i curt, una fórmula de comiat i la signatura.

La part dreta de la postal està reservada per escriure-hi clarament el nom i cognoms del destinatari, l’adreça completa (carrer, municipi i també país si s’escriu des de l’estranger).

Les funcions del llenguatge que predominen tant en la carta personal com en la postal són: La funció referencial: centrada en el referent (és a dir, en la informació que volem donar) perquè en general es descriu una ciutat o un país, es narra alguna anècdota o

s’explica alguna experiència personal. La informació apareix de manera ordenada i clara, el llenguatge utilitzat ha de ser precís per evitar l’ambigüitat.

La funció expressiva: centrada en l’emissor que vol transmetre el seu estat d’ànim, les seves emocions i sentiments. En aquest cas el llenguatge utilitzat és espontani i conté elements bàsics de la comunicació oral: varietat d’entonacions, ús d’exclamacions, mots que imiten sorolls, repeticions, etc.

4) Escriu la postal que escau a cada una d’aquestes situacions: a) Imagina’t que ets un jubilat/da. Estàs passant uns dies de vacances amb d’altres amics. Escriu una postal als teus fills explicant-los on sou, com esteu, ... b) T’ha tocat la 6/49. Has deixat la feina i te n’has anat a fer un viatge a les antípodes. Escriu una postal als teus companys de feina per dir-los que els trobes a faltar. Els requisits per a l’escriptura de la postal són: a) Ha de ser un text breu, perquè l’espai de què disposem és limitat. b) S’hi ha d’incloure les característiques de les postals

3. LA CARTA 1. Definició : La carta és un text que fem servir per comunicar-nos amb algú que és lluny de nosaltres. Tipus Comunicació oficial: És formal Comunicació interpersonal: pot ser formal o no formal

Estructura: Una carta ha de tenir sempre:

- Lloc des d’on s’escriu i data. - Una fórmula d’encapçalament. - El contingut o cos, és a di, l’explicació. - Una fórmula d’acabament. - La signatura. Les cartes comercials inclouen la capçalera, amb les dades de l’empresa.

Segons la relació entre el remitent, és a dir, qui envia la carta, i el destinatari, o persona que rep la carta, el to de la carta potser més familiar o més distant. En el cas de la carta formal, prendrem un to distant.

Les fórmules d’encapçalament i d’acabament han de ser adequades a les persones a qui escrivim.

2.1 Fórmules d’encapçalament de la carta oficial (formal) - Senyor / Senyora - Distingit / Distingida amic /ga - Benvolgut / Benvolguda senyor/a - Il·lustríssim / Il·lustríssima senyor/a - Molt Honorable senyor/a - ...

2.2 Fórmules d’acabament de la carta oficial (formal) - Molt cordialment - Ben atentament - Atentament

2.3 Motiu

Formal Oferir Peticionar Informar Altres

Us ofereixo els meus serveis. ... Us agrairia que m’enviéssiu. ... Em plau de comunicar-vos... Lamento comunicar-vos... ...

ESQUEMA DE LA CARTA FORMAL Capçalera impresa

1.Destinatari

Dades de l’emisor

Dades del receptor

2. Salutació

Fórmula d’encapçalament

3. Cos o nucli del text

_________________________________________

Introducció

Desenvolupament

Conclusió

4. Comiat Fórmula d’acabament 5 Signatura Nom i càrrec, si és el cas 6. Datació

Lloc i data

7. Anotacions finals

EXEMPLE DE CARTA FORMAL ICS Cap Gavà 1 Riera Gavà, 10 08850 Gavà

Sr López C. Sòria, 5

CAPÇALERA EMISSOR

CAPÇALERA RECEPTOR

Informació ocasional

08850 Gavà

Senyor López,

SALUTACIÓ

INTRODUCCIÓ Ens adrecem a vostè per tal de donar resposta a la seva reclamació amb data 10/10/2013. Ens explicàveu el retard amb què vàreu ser atès per la doctora. DESENVOLUPAMENT Lamentem molt aquest retard, per+o es deu a la situació en què ens trobem ara, en plena epidèmia de grip i amb retallades en el pressupost per contractació de personal. L’informem que s’estan implementant les mesures necessàries per tal de alleugerar les llistes d’espera i posar fi a aquests retards, totalment involuntaris per la nostra part. CONCLUSIÓ Per tant, esperem que entengui la nostra situació i que continuï confiant en nosaltres, tal com havia fet fins ara. Atentament

COMIAT

SIGNATURA

Dra. Pepita Pérez Directora de l ‘EAP de Gavà 2

EMISSOR CÀRREC

Gavà, 15 d’abril de 2014

DATA

Tria una situació i escriu una carta formal

a) La companyia de gas et va enviar un inspector per fer la revisió de la instal·lació. Segons l’informe de l’inspector, el tub de la cuina, tot i que encara no està caducat, s’ha de canviar perquè ha sortit un altre model que és més segur i que val 120 €. Si no el canvies, no donarà el vist i plau a la revisió.

Escriu una carta a la companyia del gas exposant la situació. Explica que la teva instal·lació està en perfectes condicions, que el tub encara no està caducat i que no estàs d’acord amb la decisió de l’inspector.

b) Tornes de vacances i trobes una nota d’un company de feina que et comenta que, com que sap que busques pis, ha vist un anunci al diari que et pot interessar. Et poses en contacte amb el propietari del pis de l’anunci i, després de veure la situació i les condicions del pis, et sembla convenient fer una oferta per escrit al propietari. Escriu una carta al propietari per fer una contraoferta del preu del pis. Explica-li que hi estàs força interessat, però que el preu que demana és una mica excessiu ja que el pis presenta alguns desperfectes de conservació i que, per això, li fas una nova oferta. Inventa’t els detalls que vulguis sobre el preu i les condicions del pis.

Els requisits per a l’escriptura de la carta formal són:

a) Ha de tenir entre 75 i 100 paraules b) S’hi ha d’incloure les característiques formals de les cartes formals (veure dossier)

EXERCICIS: 1.

Llegeix aquest carta personal. Separa i escriu el nom de les parts:

Manresa, 2 d'abril de 2003 Estimada Mireia, Com estàs? Jo últimament estic fet pols. Entre la feina i els estudis, no paro ni un moment! Aviat hauré de fer una pila d'exàmens i ja veurem com aniran. El que més em costa són les matemàtiques, com sempre. Ja saps que no he estat mai gaire bo per als números, però no et pots imaginar els meus progressos. Bé, suposo que a l'estiu podré desconnectar uns dies. Hem pensat a fer un viatge a Menorca. Hi anirem amb avió i ens hi estarem deu dies, ja t'enviarem una postal. Escriu-me aviat i envia'm fotos de la família. Una abraçada, Miquel

2. Imagina que has d’escriure una carta a aquests destinataris. Escriu les fórmules de salutació i comiat, en castellà i en català, més adequades per a cada cas: SALUTACIÓ a) una carta formal al/a ____________ ____________ la director/a d’una escola…………………………….. ………………………………………..

COMIAT

b) una carta personal ____________ ____________ a la teva mare/al teu pare…………………………………………………………………….. c) una carta personal ____________ ____________ a la teva parella…………………………………………………………………………………

3. Per un error informàtic s’han barrejat dues cartes, amb graus de formalitat diferents. Separa-les: Londres, 20 de juliol de 2004 • Hola, Clara! • Distingida senyora • Li escric aquesta carta amb la intenció de saludar-la. • Què fas? Darrerament no m’has escrit ni una trista ratlla, ja esta bé! Eh? • A veure si no ets tan mandrosa! • Fa temps que no rebo notícies seves i espero que es trobi bé. •

Jo m’ho estic passant molt bé aquí a London. He conegut molta gent nova. • Aquesta ciutat és una passada. Sempre hi ha coses a fer. • Estic passant uns dies molt agradables a la ciutat de Londres amb companyia de la família. • Estem fets pols perquè ens passem el dia, i la nit també!, amunt i avall. • Aquesta ciutat té molts atractius: els monuments, els museus, les passejades a peu. • Que si avui anem al teatre, que si després anem a un concert, en fi, això és massa! • Quan s’acosta el vespre, ens trobem fatigats, però alhora desitjosos de gaudir de les representacions teatrals i els concerts nocturns. • Bé, noia, suposo que t’estàs morint d’enveja, oi que sí? • Sovint pensem en vostè i ens agradaria tenir-la amb nosaltres. • Rebi una forta abraçada, • Apa. Et deixo. Molts, molts petons! • Anna. •

CARTA FORMAL

CARTA INFORMAL

Observa aquesta imatge. Completa la postal inventant un text a partir de la imatge. Recorda que el text de la postal és molt espontani Atenes, _ ______ _______ ____ _____

família!

Grècia és ___________________ ___________________ _____________________________ L’ambient ___________________ ! ___________________ _____________________________ ___________________ D’aquí uns dies ____________ ______________________ ___________________________ ___________________________ ! Carme, Jordi i Clàudia

Ara, imagina que has d’escriure una carta per als teus avis explicant-los el teu viatge a Grècia. Abans de començar pensa en: la intenció de la carta: informar-los sobre el teu viatge. • el grau de formalitat: adreces la carta als teus avis, són persones grans, per tant, el to del text haurà de ser més formal. • recorda que has d’incloure les cinc parts de què consta carta. •

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ Activitat 1 Completa el buits amb el mot més adient: La nota és un text molt ____________ amb què l’emissor dóna per escrit una ______________ concreta al receptor. A la nota personal el tractament és ______________ i a la nota formal el tractament és ____________. La nota formal conté informacions complementàries com la __________ i l’________ en què s’ha escrit. Activitat 2 Escriu les notes següents: a) Has d’anar al cinema amb uns amics. Vols avisar el teu company de pis que hi ha pollastre a la nevera per sopar. Demana disculpes per no poder sopar amb ell i avisa’l que arribaràs tard.

b) Treballes en una oficina i ha trucat un client força enfadat per reclamar una comanda. Es tracta d’un encàrrec molt urgent.

Activitat 3 Cita i explica les parts d’una carta.

4- EL CURRÍCULUM En aquest document trobareu idees i instruccions que us seran útils a l’hora d’escriure el vostre currículum vitae per adreçar-lo a una empresa, i alguns exemples que us guiaran en els continguts. Un bon currículum, complementat amb la carta de presentació, és una eina molt important per presentar la vostra candidatura a un lloc de treball en una empresa del vostre sector (autocandidatura), i per respondre a un anunci d’oferta de feina. Després de la publicació d’una oferta laboral, la primera notícia que rep una empresa d’una persona candidata és la carta de presentació i el currículum. El currículum és un document que conté la informació personal i professional necessària sobre la persona candidata, on es destaca tot allò positiu i valuós de la seva experiència. L’objectiu del currículum és obtenir una entrevista personal. Les estadístiques mostren que el 75 % de les candidatures són descartades pel currículum abans d’arribar a la fase d’entrevista, de manera que el currículum es

converteix en l’eina publicitària de qui busca feina i, per tant, és un document molt important que s’ha de cuidar especialment.

CONTINGUT DEL CURRÍCULUM L’estructura bàsica d’un currículum vitae és comuna a tots els formats, les diferències es troben en l’ordenació dels elements que el componen: Dades personals: el nom, els cognoms, l’adreça, el telèfon (particular i mòbil) i l’adreça electrònica. En aquest apartat es poden incloure, però no és imprescindible segons els casos, el lloc i la data de naixement, la nacionalitat, el DNI. Estudis realitzats: ha de contenir les dates en què s’han realitzat els estudis, la titulació obtinguda i el centre en el qual s’han cursat. Aquest apartat és molt important per a les persones que busquen la seva primera feina. En aquest cas, si la mitjana de les notes obtingudes és rellevant, cal fer-ho constar. Altres estudis: a més dels estudis reglats i reconeguts oficialment, és possible que s’hagin cursat estudis complementaris. Si és així, cal especificar-los. Idiomes: cal indicar l’idioma i el nivell assolit. Els materns n’hi ha prou amb especificar-los. Informàtica: programes que es dominen i entorn que se sap emprar (PC i/o MAC). També és important especificar els coneixements que es tenen d’Internet.

Experiència laboral/professional: ha de proporcionar informació sobre: • • •

Empreses i sectors en els quals s’ha treballat anteriorment. Funcions i responsabilitats assumides. Període de temps en què s’ha treballat en cadascuna d’aquestes.

És interessant que destaqueu especialment en aquest apartat aquella experiència que és rellevant per a l’oferta laboral a la qual us presenteu. Altres dades d’interès: és un apartat on es poden especificar diferents aspectes que poden reforçar definitivament el currículum professional: aficions, referències, capacitacions personals, etc.

No és un apartat obligatori ni necessari si l’empresa no ho indica.

PERSONALITZAR EL CURRÍCULUM

No hi ha un model únic de currículum. Perquè el vostre currículum sigui efectiu, adapteu-lo per a cada oferta tenint en compte la trajectòria formativa i professional i els detalls de l’oferta concreta del lloc de treball.

Podeu canviar l’odre dels blocs o apartats, si així aconseguiu més eficàcia en el currículum. Per exemple, podeu posar l’experiència bans que la formació, en el cas en què considereu que per a un determinat lloc de treball la vostra experiència és més important que els estudis realitzats.

MODEL DE CV

Nom i cognoms: Lloc i data de naixement: Adreça: Població: Telèfon: Correu-e: D.N.I.: Carnet de conduir:

FOTO

FORMACIÓ

FORMACIÓ REGLADA: •

Títol, escola. Lloc i any de finalització

FORMACIÓ NO REGLADA: •

Nom del Curs (hores). Acadèmia, població i any.

IDIOMES: •

Idioma (nivell)

INFORMÀTICA •

Programa/es (nivell)

EXPERIÈNCIA LABORAL •

Nom Empresa (lloc, data inici i fi). Dedicació empresa. Tasques realitzades.

ALTRES LA CARTA DE PRESENTACIÓ

Aquí trobareu idees i instruccions que us seran útils a l’hora d’escriure una carta de presentació, així com alguns exemples en funció que sigui una carta de resposta a una oferta concreta o una carta d’autocandidatura.

Si és important redactar un bon currículum, no ho és menys acompanyar-lo d’una bona carta de presentació que de forma esquemàtica situï el seleccionador en relació amb el lloc de treball al qual optem. És convenient destacar els aspectes més rellevants de la vostra experiència o formació al càrrec que us interessa.

Per redactar una carta en resposta a un anunci:

• • •

Llegiu atentament l’anunci o l’oferta de treball. Analitzeu les necessitats de l’empresa. Quin tipus de professional està buscant? Feu una carta a mida: seleccioneu els aspectes del currículum que convé destacar per suscitar l’interès en funció de les necessitats de l’empresa que realitza l’oferta.

Per redactar una carta que serà enviada per iniciativa pròpia (autocandidatura): S’utilitza quan s’envia el currículum a una empresa perquè el tinguin en compte en el moment en què sorgeixi una vacant o es creï un nou lloc de treball.

• • •

Procureu aconseguir el màxim d’informació sobre l’empresa i les seves necessitats. Trobeu un motiu per demostrar el vostre interès per col·laborar amb ells. Seleccioneu els aspectes del currículum que us interessa oferir a l’empresa perquè sabeu que els valoraran positivament.

MODEL DE CARTA DE PRESENTACIÓ DEL CURRÍCULUM VITAE

MODEL CARTA 1 – Resposta a un anunci

DADES DEL TREBALLADOR/A: NOM I COGNOMS ADREÇA CODI POSTAL I POBLACIÓ TELÈFON

DADES DE L’EMPRESA: NOM DE L’EMPRESA ADREÇA CODI POSTAL I POBLACIÓ

A l’atenció del Responsable de Personal o de Recursos Humans Senyor/ Senyora, Amb referència a l’anunci publicat al diari XXX el passat 12 d’octubre, per cobrir una plaça de venedor d’informàtica, els faig arribar el meu currículum i la carta de presentació, tal com vostès indiquen. Considero que el meu perfil professional encaixa en el lloc ofertat, donada la meva formació i l’experiència adquirida durant dos anys en una multinacional de productes informàtics. Per les raons exposades, sol·licito ser inclòs en la selecció, i resto a la seva disposició per ampliar qualsevol informació que considerin necessària. Espero les seves notícies i aprofito per saludar-los cordialment.

Signat: Nom i cognoms Data

Per fer l’exercici heu de fer dues tasques:

Redacteu el vostre currículum seguint la plantilla facilitada

Trieu una opció i escriviu una carta de presentació per a aquesta situació: a) Has llegit una anunci al diari amb una oferta de feina que t’interessa (administratiu/va, cap de personal, cuiner/a, comercial,...) Escriu una carta responent a l’anunci, explicant per què t’interessa i quina preparació tens. b) Estàs interessat en una oferta de feina a l’empresa PIMEC (http://web.pimec.org/) , especialista en assessorament de prevenció de riscos laborals. Escriu una carta per presentar una autocandidatura de feina per a aquesta empresa, explicant per què t’interessa, etc.

Els requisits per a l’escriptura de la carta són: a) Ha de tenir entre 75 i 100 paraules. b) S’hi ha d’incloure les característiques formals dels currículums i de les cartes de presentació (veure dossier) c) Heu de procurar que no tingui cap falta d’ortografia.

GRAELLA DE REVISIÓ DE TEXTOS ESCRITS

PLANIFICACIÓ

SÍ a) Es tenien clars: -

Els objectius del text

Què es volia explicar

A qui anava dirigit

Quin tipus de text es demanava

b) S’han repassat els apunts per tal d’aclarir dubtes previs c) S’han utilitzat tècniques per organitzar les idees - Pluja d’idees

COHERÈNCIA

Esborranys

Esquemes

Mapes conceptuals

d) S’ha demanat ajut sobre qüestions concretes He escrit les idees imprescindibles? He ordenat les idees? He posat massa informació o massa poca? M’he contradit en algunes idees? He seguit una estructura clara? He repetit les idees? He separat les idees en paràgrafs? He relacionat els par`grafs entre ells? He tancat el text amb una conclusió?

COHESIÓ

He ordenat les frases?

Evidències

Les frases s’entenen? He utilitzat bé els pronoms? He fet servir connectors per lligar el text? He evitat la repetició de mots usant altres recursos? ADEQUACIÓ

He deixat marges al costat del text? He escrit en línies rectes He fet una lletra clara i intel·ligible? He marcat les parts del text amb espais? He posat títol? He dividit el text en apartats i paràgrafs? He fet servir el registre adequat? He usat expressions massa vulgars o massa tècniques per al tema? He fet servir el tractament adequat? (tu / vostè) He tingut l’objectiu clar del que volia escriure? He tingut en compte el grau de formalitat? M’he adequat al canal o suport que utilitzo? He acomplert el propòsit que tenia?

CORRECCIÓ

He comès errors ortogràfics? He fet servir els temps verbals adients? M’he oblidat d’algun element de les frases? He usat correctament els signes de puntuació? Se m’ha escapat algun barbarisme o expressió d’alguna altra llengua? He utilitzat correctament les perífrasis i les locucions? Puc donar el text per definitiu?