Quadern de treball Temps de mediació

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 127

Quadern de treball Temps de mediació Sessió 1: Temps de mediació Sessió 2: El conflicte Sessió 3: Iniciar la mediació Sessió 4: Compartir punts de vista Sessió 5: Identificar interessos Sessió 6: Crear opcions Sessió 7: Fer pactes Sessió 8: Tancar la mediació Sessió 9: Mediació en acció Sessió 10: Mediació en xarxa Dramatitzacions

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Pรกgina 128

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 129

Sessió 1: Temps de mediació

Bingo: busca algú que...

EL SEU PARE O LA SEVA MARE ES DIUEN COM ELS MEUS

HA ESTAT A L’ÀFRICA

NO SUPORTA LES MENTIDES

PRACTICA UN ESPORT D’EQUIP

HA COPIAT EN UN EXAMEN

NO LI AGRADA L’ESCALIVADA

CALÇA EL MATEIX PEU QUE JO

CONEIX TOTS ELS SEUS VEÏNS D’ESCALA

HA DEFENSAT UNA PERSONA QUE ERA AGREDIDA O MOLESTADA

NO TÉ MÒBIL

EL SEU COLOR PREFERIT ÉS DIFERENT DEL MEU

HA FET RÈGIM ALGUNA VEGADA

HA NASCUT EN UN ALTRE CONTINENT

PREFEREIX ESTAR TRANQUIL A FICAR-SE EN PROBLEMES

FA LA MATEIXA ALÇADA QUE JO

OBLIDA FÀCILMENT LES OFENSES

HA GUANYAT UNA MEDALLA

ALGUNA VEGADA SE LI HA CREMAT EL MENJAR

EN EL SEU TEMPS LLIURE LI AGRADA FER EXCURSIONS PER LA MUNTANYA

Calendari del taller 1a sessió

2a sessió

3a sessió

4a sessió

5a sessió

6a sessió

7a sessió

8a sessió

9a sessió

10a sessió

129

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 130

Materials per a la formació

130

Per què temps de mediació?

No n’hi ha prou a pensar que el món sempre ha estat ple de conflictes i a desitjar viure i conviure en pau, ara és l’hora d’actuar per tal d’aconseguir un planeta més humanitzat, començant pel nostre entorn més proper.

«La humanitat és lluny d’haver exhaurit les seves possibilitats intel·lectuals, afectives, culturals, civilitzacionals, socials i polítiques.»

Edgar Morin

Què és la mediació?

La mediació és un procés estructurat de gestió de conflictes en què les persones enfrontades es reuneixen en presència del mediador o mediadora i, mitjançant el diàleg, busquen sortides al problema conjuntament.

La mediació, com veurem més endavant, té les següents característiques: • És voluntària.

• És confidencial.

• Els acords i les decisions les prenen lliurement i responsablement les persones en conflicte.

Joc sense pistes

La cova del mig del desert

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 131

Quadern de treball Temps de mediació

Quin és el rol de la persona mediadora?

El mediador o la mediadora treballa activament per tal (1) d’acollir els protagonistes del conflicte i (2) centrar la trobada en l’exploració del problema i les possibles vies de sortida.

La persona mediadora ha d’observar alguns preceptes: • No jutjar, no imposar sancions, no aconsellar i no donar solucions.

• Mantenir la confidencialitat, excepte en situacions de falta molt greu.

• Vetllar per tal que l’acord sigui equitatiu.

Sovint són dues les persones que actuen en comediació. En l’àmbit educatiu això permet formar parelles alumne-alumne, alumne-professor, pare-alumne, mare-professor, monitor-alumne...

El cofre del tresor

Qui pot ser mediador?

Qualsevol persona del centre pot formar part de la xarxa de mediadors. Ara bé, la pràctica de la mediació requereix formació i compromís personal. En el taller de mediació es desenvolupen habilitats i actituds per fer front als conflictes dins i fora del centre.

A grans trets, les persones mediadores han de potenciar les pròpies capacitats en relació amb: • • • • • • •

Dinàmica dels conflictes.

Expressió d’emocions i sentiments.

Eines de comunicació.

Eines de cooperació.

Pensament creatiu.

Presa de decisions.

Cultura de la pau.

131

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 132

Materials per a la formació

132

La mediació al nostre centre: avantatges i inconvenients

Quins beneficis aporta la mediació?

La mediació proporciona una sortida constructiva als conflictes de cada dia i, a més a més, afavoreix: • • • • • • • •

El creixement personal.

La millora del clima social del centre.

L’aprofitament de les activitats d’ensenyament i aprenentatge.

La innovació de la cultura del centre.

La participació activa i responsable.

El treball en equip de diferents sectors de la comunitat educativa.

La cohesió en un món divers.

El conreu actiu de la pau.

Com s’introdueix la mediació al centre?

El desig de gaudir d’un clima de convivència positiu i la possibilitat de madurar com a persones són les principals motivacions a l’hora d’introduir la mediació.

L’existència d’una xarxa de mediadors es fa possible en dues etapes: formació de mediadors i mediadores (primer any) i formalització del procés de mediació dins el marc educatiu (posteriorment).

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 133

Quadern de treball Temps de mediació

En l’etapa de formació de mediadors i mediadores és important: • Sensibilitzar el professorat, l’alumnat, les famílies i el personal d’administració i serveis oferint-los informació i convidant-los a participar.

• Seleccionar les persones que accepten el compromís inicial d’endegar la mediació.

• Realitzar un taller de capacitació on, progressivament, es passi de la formació teòrica a l’experimentació pràctica i, finalment, a la valoració dels resultats obtinguts.

En l’etapa de formalització del procés de mediació és important: • Crear una xarxa estable de mediadors i mediadores.

• Reconèixer i regular la mediació en els documents del centre (PEC, RRI, PAT).

• Nomenar una persona que sigui l’encarregada d’activar i coordinar l’equip de mediadors.

La mediació respecta els ritmes i les necessitats del centre i de les persones que el formen; per això, s’introdueix a partir de cada realitat particular, mai ignorantla, adaptant-s’hi, reproduint-la o enfrontant-s’hi. La mediació és un procés de transformació, o sigui, progressa integrant i construint.

Pràctica 1: Descobrir qualitats Mira de descobrir qualitats positives en les persones que t’envolten i en tu mateix/a. També en algú amb qui et costa d’entendre-t’hi. T’atreveixes a dir-li quina qualitat li valores? La teva mirada sobre alguna persona ha canviat? I la teva relació amb aquesta persona?

133

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 134

Materials per a la formació

134

Lectures Boqué, M.C. (2002). Guia de mediació escolar. Programa comprensiu d’activitats, etapes primària i secundària. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat.

Horowitz, S. R. (1998). Mediación en la escuela. Resolución de conflictos en el ámbito educativo adolescente. Buenos Aires: Aique.

Judson, S. (ed.) (2000). Aprendiendo a resolver conflictos en la infancia.

Manual de educación para la paz y la noviolencia. Madrid: Catarata.

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 135

Sessió 2: El conflicte

Avaluació inicial

Si algú et molesta el que has de fer és...

Saviesa popular

Què entenem per conflicte?

Els conflictes són fenòmens naturals que formen part de la vida de totes les persones. De vegades els conflictes són necessaris per produir un canvi. Hem de preveure com respondrem als conflictes que sorgeixen en el dia a dia.

En un conflicte, hem de distingir-hi tres components: • Substantius: és allò que hi ha en joc, un fet desencadenant, l’objecte de disputa, posicions, interessos...

135

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 136

Materials per a la formació

136

• Subjectius: sentiments, percepcions, significats del conflicte, participació, capacitats...

• Interactius: la relació entre els protagonistes del conflicte, l’evolució del conflicte, l’entorn, poder, comunicació...

Un conflicte es genera quan persones o grups relacionats entre si perceben que els seus objectius són incompatibles.

No hi ha conflictes positius ni negatius, tot depèn de la manera de fer-los front.

Les respostes no violentes són les més valuoses, es basen en el diàleg i en accions encaminades a lluitar contra el conflicte i no contra la persona.

Com responem als conflictes?

Hi ha cinc respostes bàsiques als conflictes:

COL·LABORAR jo hi guanyo tu hi perds

COMPROMÍS miniguanyar miniperdre

EVITAR jo hi perdo tu hi perds Baixa

ASSERTIVITAT

Moderada

COMPETIR jo hi guanyo tu hi perds

Baixa

ASSERTIVITAT*

Alta

• Competir: utilitzant estratègies que derrotin l’altra persona i li imposin la pròpia voluntat.

• Compromís: utilitzant estratègies que ens permetin obtenir una part dels nostres interessos a canvi de cedir-ne una altra part.

• Cooperar: utilitzant estratègies que contemplin els interessos d’ambdues parts.

• Acomodar: utilitzant estratègies de renúncia als propis objectius per tal que l’altra persona obtingui allò que vol.

• Evitar: utilitzant estratègies de fugida, de manera que ningú no obté allò que desitja.

COOPERACIÓ**

Comportaments dirigits a satisfer els propis interessos. **COOPERACIÓ: Comportaments dirigits a satisfer els interessos dels altres.

ACOMODAR jo hi perdo tu hi perds Moderada

*ASSERTIVITAT:

Alta

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 137

Quadern de treball Temps de mediació

La cara oculta de la festa Has celebrat una festa amb els teus amics en el garatge de casa i, en acabat, tot està per recollir. Què fas?

1. Et quedes tan sorprès que ni tan sols reacciones. T’estimes més recollir-ho tot tu i no dir res a ningú. La festa ha estat un èxit i val més que els teus amics se’n vagin amb un bon record.

2. Deixes el garatge tal com està i te’n vas a dormir.

3. Demanes a tothom que posi en bosses d’escombraries tot el que es pugui llençar i després ja t’encarregaràs tu d’escombrar i de col·locar les coses al seu lloc.

4. Et col·loques a la porta i no deixes que ningú surti fins que tot no està impecable. Qui no col·labori ja pot oblidar-se de venir a una altra festa al teu garatge.

5. Dius clarament que cal deixar-ho tot tal com era abans de la festa i demanes als teus amics com creuen que s’ha d’organitzar la feina de recollida.

Macroestratègies de gestió de conflictes Ordena les següents estratègies de gestió de conflictes col·locant a la part superior de l’escala les que pensis que donen més llibertat de decisió i més protagonisme a les persones que tenen el conflicte i, dessota, les que deixen la solució del problema en mans dels altres.

1

+ PROTAGONISME - FORMAL

2 3 4 5 6 - PROTAGONISME + FORMAL

7

NEGOCIACIÓ-LLEI-CONCILIACIÓ-ARBITRATGE-MEDIACIÓ-DISCUSIÓ-JUDICI

137

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 138

Materials per a la formació

138

Com s’accedeix a mediació?

• • • •

Per iniciativa directa dels protagonistes.

Enviats per participants secundaris.

Per iniciativa de les persones mediadores.

Designats per una autoritat reconeguda.

Quins són els primers passos abans de mediar?

1. Establir els contactes inicials.

2. Promoure credibilitat. a. Personal b. Institucional c. De procediment 3. Promoure rapport (comoditat).

4. Educar sobre el procés.

5. Augmentar el compromís amb la mediació.

6. Valorar la conveniència de mediar el conflicte.

Per quins motius no s’accepta participar en una mediació?

• • • •

Manca de familiaritat amb el procés.

Adhesió a l’esquema guanyar/perdre.

Emocions intenses que bloquegen la comunicació.

Preferència pels mètodes tradicionals.

Quan es desaconsella mediar?

• • • • • • •

Algú hi assisteix coaccionat.

La situació plantejada constitueix un delicte.

Algú necessita assistència terapèutica.

No es col·labora.

Les persones encara es troben massa afectades per parlar-ne.

El problema principal no és mediable.

El conflicte mereix una atenció més generalitzada.

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 139

Quadern de treball Temps de mediació

139

Quins conflictes són mediables?

Com hem vist, no sempre és aconsellable mediar. En principi, cada centre estableix els propis límits a l’hora de posar en pràctica la mediació, especialment en la fase experimental. A vegades s’ofereix de manera restringida als alumnes d’un determinat cicle, o es reserven les mediacions mixtes (professor/alumne, mare/professor, alumne/conserge...) per a més endavant. També es té molt en compte el Reglament de Règim Interior del centre sobre la base del qual es pot fàcilment determinar en quines situacions no s’intervindrà i en quines sí que s’ofereix mediació com a via de reparació voluntària dels danys ocasionats, de reconciliació entre les persones, d’aprenentatge de nous comportaments i d’acció preventiva sobre l’entorn on ha sorgit el conflicte. Si un cop iniciada una mediació es descobreixen faltes greus, considerades com a no mediables, cal aturar la mediació i informar-ne a les persones coordinadores del servei.

Pràctica 2: Dinàmica del conflicte Descriu les fases d’un conflicte a partir d’un exemple real o inventat.

A AD AL SC SE DE

ES C AL AD A

ESTANCAMENT

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 140

Materials per a la formació

140

Lectures Alzate y Sáez de Heredia, R. (1998). Análisis y resolución de conflictos. Una perspectiva psicológica. Bilbao: Servicio Editorial de la Universidad del País Vasco.

Cornelius, H. i Faire, S. (1996). Tú ganas, yo gano. Cómo resolver conflictos creativamente… y disfrutar con las soluciones. Madrid: Gaia Ediciones.

Jares, X. R. (2001). Educación y conflicto. Guía de educación para la convivencia. Madrid: Editorial Popular, S. A.

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 141

Sessió 3: Iniciar la mediació

Massa emocions en un sol dia!

Aquests adjectius reflecteixen diferents estats d’ànim i serveixen per expressar sentiments i emocions. Diem: em sento... (emprant també l’equivalent femení).

ABATUT ABNEGAT ABSENT ABSORT ABUSIU ACABAT ACALORAT ACLAPARAT ACOLLIT ACOQUINAT ACORRALAT ACOVARDIT ACTIU ADOLORIT ADULAT AFALAGAT AFEBLIT AFECTAT AFLIGIT AGITAT AGRADÓS AÏLLAT AIXAFAT AL·LUCINAT ALACAIGUT ALARMAT ALEGRE ALIENAT ALTERAT ALTRUISTA ALLEUJAT AMARGAT AMISTÓS AMORÓS ANGUNIÓS ANIMAT ANTIPÀTIC APASSIONAT APESARAT APOCAT APRECIAT

APROFITAT APTE ARRISCAT ARROGANT ASFIXIAT ASSERENAT ASSOSSEGAT ATABALAT ATERRIT ATÒNIT ATORDIT ATRET ATREVIT ATRIBOLAT ATURAT AUDAÇ AVAR AVICIAT AVORRIT BABAU BANDEJAT BARRUT BASQUEJAT BÉ BEL·LICÓS BENEIT BENIGNE BESCANTAT BLASMAT BO BOIG BRAU BRILLANT BUIT CALMAT CALUMNIAT CÀNDID CANSAT CAPFICAT CAPTIU CAPTIVAT

CASCAT CAUTELÓS CÍNIC COBDICIÓS COHIBIT COLÈRIC COLPEJAT COLPIT COMBATIU COMEDIANT COMMOGUT CÒMODE COMPADIT COMPENSAT COMPETENT COMPETITIU COMPLAENT COMPLAGUT CÒMPLICE COMPRÈS COMPROMÈS CONCENTRAT CONCILIADOR CONDEMNAT CONDESCENDENT CONFIAT CONFORMAT CONFORMISTA CONFORTAT CONFÓS CONQUERIT CONQUISTADOR CONSCIENT CONSENTIT CONSERVADOR CONSIDERAT CONSTANT CONSUMIT CONTAGIAT CONTINGUT CONTRADIT

CONTRARIAT CONVENÇUT COOPERADOR CORATJÓS CORDIAL CORRESPOST CORTÈS COVARD CREMAT CRIMINAL CRÍTIC CRUEL CULPABLE CURIÓS CURSI DÈBIL DECAIGUT DECEBUT DECENT DECIDIT DEFALLIT DEFICIENT DEIXAT DELERÓS DELICAT DENIGRAT DEPENDENT DEPRAVAT DEPRIMIT DERROTAT DESACORD DESAFIANT DESANIMAT DESASTRÓS DESBORDAT DESCANSAT DESCARAT DESCARREGAT DESCOBERT DESCONCERTAT DESDENYÓS

DESEMMASCARAT DESEMPARAT DESENCAIXAT DESENCISAT DESENGANYAT DESESPERAT DESFET DESGRACIAT DESHONEST DESIL·LUSIONAT DESINFLAT DESINTERESSAT DESITJÓS DESLLIURAT DESMAIAT DESMORALITZAT DESOLAT DESTAROTAT DESTROSSAT DESVENTURAT DEVASTAT DIFAMAT DISCRET DISSORTAT DISTRET DÒCIL DOLENT DOLGUT DOMINANT DOMINAT DUBITATIU ECLIPSAT EFUSIU EIXELABRAT EIXUT ELOGIAT EMANCIPAT EMBADALIT EMBOLICAT EMMANDRIT EMMURRIAT

EMOCIONAT EMPIPAT ENAMORAT ENCABORIAT ENCANTADOR ENCANTAT ENCAPARRAT ENCISADOR ENCISAT ENCONGIT ENCORATJAT ENERVAT ENFADAT ENFONSAT ENGANYAT ENGINYÓS ENJOGASSAT ENRABIAT ENTENDRIT ENTESTAT ENTRAMPAT ENTUSIASMAT ENTUSIASTA ENUTJAT ENVEJÓS ENVILIT ESBALAÏT ESBOJARRAT ESBORRONAT ESCAMAT ESCANDALITZAT ESCARMENTAT ESCARNIT ESCLAVITZAT ESCOMBRAT ESGARRIFAT ESGOTAT ESPANTAT ESPANTÓS ESPAVILAT ESPERANÇAT

ESPONTANI ESPORUGUIT ESQUIU ESTAFAT ESTARRUFAT ESTIMAT ESTIMULAT ESTRANY ESTRANYAT ESTÚPID ESVALOTAT ESVERAT ETIQUETAT EVASIU EXALTAT EXCEPCIONAL EXCITAT EXCLÒS EXCULPAT EXCUSAT EXITÓS EXPANSIU EXPECTANT EXPERIMENTAT EXPULSAT EXULTANT FALS FANTASIÓS FARSANT FART FASTIGÓS FASTIGUEJAT FATAL FATIGAT FEBLE FEIXUC FELIÇ FENOMENAL FERIT FESTIU FIDEL

141

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 142

Materials per a la formació

142

FINGIT FOLL FORÇAT FRACASSAT FRANC FRED FRENÈTIC FRÍVOL FUNEST FÚTIL GANDUL GEMEGÓS GENTIL GLORIÓS GOJÓS GRACIÓS GROLLER GROTESC GUERRER HÀBIL HARMÒNIC HEROIC HIPÒCRITA HONEST HONORABLE HONORAT HORRIBLE HORRIPILANT HORRORITZAT HOSTIL HUMIL HUMILIAT IDEALISTA IDIOTA IGNORANT IL·LUMINAT IL·LÚS IL·LUSIONAT IMBÈCIL IMMORAL IMPASSIBLE IMPÀVID IMPERTINENT IMPERTORBABLE IMPETUÓS IMPLICAT IMPOPULAR IMPORTANT IMPORTÚ IMPORTUNAT IMPOSAT IMPOTENT IMPREGNAT IMPRESSIONAT IMPRUDENT IMPULSIU IMPUR INABASTABLE INACCESSIBLE

INCAPAÇ INCAUT INCISIU INCITADOR INCLEMENT INCOHERENT INCOMPRENSIU INCONSTANT INCRÈDUL INDECÍS INDEPENDENT INDIFERENT INDIGNAT INDIGNE INDISCRET INDULGENT INEPTE INESTABLE INEXPERT INFAMAT INFAME INFIDEL INFLUENT INFLUÏT INGENU INHIBIT INHUMÀ INJURIAT INOBLIDABLE INOFENSIU INQUIET INQUISIDOR INSÀ INSACIABLE INSATISFET INSENSAT INSENSIBLE INSIGNIFICANT INSISTENT INSOFRIBLE INSOLENT INSPIRAT INSULTAT INSUPORTABLE INTERESSAT INTIMIDAT INTRANQUIL INTRÈPID INÚTIL INVÀLID INVULNERABLE IRAT IRÒNIC IRRAONABLE IRREFLEXIU IRREVERENT IRRISORI IRRITAT ISOLAT

JOIÓS JOVIAL JUDICIÓS JUST JUSTICIER JUSTIFICAT JUTJAT JUVENIL LÀNGUID LEGAL LEGÍTIM LENT LIBERAL LINXAT LITIGANT LÚCID LLAGOTER LLANGORÓS LLASTIMÓS LLEST LLEUGER LLIGAT LLIURE LLOAT LLUÏT LLUITADOR MADUR MAGNÀNIM MAGNÍFIC MAL·LEABLE MALALT MALAMENT MALASTRUC MALEÏT MALENCONIÓS MALICIÓS MALMIRRÓS MALPARLAT MALTRACTAT MALVAT MALVIST MANDRÓS MANIÀTIC MANIPULADOR MANIPULAT MANSOI MANYAC MARCIT MAREJAT MARRIT MÀRTIR MEDITABUND MELANGIÓS MENTIDER MENYSPREABLE MENYSPREAT MERAVELLÓS MESQUÍ METÒDIC

MILLORAT MISERABLE MISERICORDIÓS MODERAT MOLEST MONSTRUÓS MORBÓS MOSQUEJAT MÚSTIC NECI NEGAT NEGLIGENT NEGUITÓS NERVIÓS NORMAL NU NUL OBSESSIONAT OBSTINAT OCIÓS ODIAT ODIÓS OFEGAT OFÈS OFUSCAT OPORTÚ OPORTUNISTA OPRIMIT OPTIMISTA ORGANITZAT ORGULLÓS ORIGINAL OSTENTÓS PACIENT PACÍFIC PANXACONTENT PARALITZAT PARSIMONIÓS PATIDOR PEDANT PENEDIT PENJAT PENSARÓS PERDEDOR PERDUT PERILLÓS PERJUDICAT PERMISSIU PERPLEX PERSEVERANT PERSPICAÇ PERTORBAT PERVERS PESAT PESSIMISTA PIETÓS PLÀCID PLAENT PLANER

PLANYÍVOL PLETÒRIC PLORANER PODERÓS POPULAR PORUC POSTÍS PÒTOL PRÀCTIC PRECIPITAT PREDESTINAT PREDISPOSAT PREFERIT PREOCUPAT PREPARAT PRES PRESSUMPTUÓS PRESUMIT PRETENSIÓS PREVISOR PRIVILEGIAT PROBLEMÀTIC PRODIGIÓS PRODUCTIU PROGRESSISTA PUR PUSIL·LÀNIME QUEIXÓS QÜESTIONAT RABIÓS RANCUNIÓS RAR REALISTA REBEL REBOTAT RECELÓS RECEPTIU RECOMPENSAT RECONCILIAT RECONEGUT RECONFORTAT RECRIMINAT REDIMIT REHABILITAT RELEGAT RENDIT RENOVAT RENYAT REPELENT REPRIMIT REPUDIAT REPUGNANT REPULSIU RESERVAT RESIGNAT RESISTENT RESPECTUÓS RESPONSABLE RESSENTIT

RETRET REVERENT REVIFAT REVOLTAT RIDÍCUL RÍGID RIGORÓS RIVAL ROÍ RONDINAIRE RUC RUDE SABERUT SACRIFICAT SAGAÇ SALVADOR SALVAT SANGUINARI SARCÀSTIC SARDÒNIC SATÍRIC SATISFET SAVI SEDUÏT SEGUR SENSAT SENSIBLE SENTENCIAT SENZILL SERÈ SERIÓS SERVICIAL SERVIL SEVER SIMPÀTIC SIMPLE SINCER SOBRI SOCIABLE SOFISTICAT SOL SOMIADOR SORNEGUER SORPRÈS SORRUT SOSPITÓS SOTMÈS SUBLIM SUBVERSIU SUPERB SUPERFICIAL SUPERFLU SUSPICAÇ TACITURN TAFANER TEMERARI TEMORENC TEMPERAT TEMPTAT

TENAÇ TENDENCIÓS TENDRE TENS TERRORITZAT TÍMID TIRÀNIC TOLERANT TOLERAT TORBAT TORTURAT TOSSUT TOTPODERÓS TRÀGIC TRAÏDOR TRAÏT TRAMPÓS TRANQUIL TRANSIGENT TRASTORNAT TREPITJAT TRIOMFANT TRIST TURMENTAT UFANÓS ULTRATJAT ÚNIC UNIT USAT ÚTIL UTÒPIC VA VACIL·LANT VAGUE VALENT VALERÓS VALUÓS VANITÓS VEHEMENT VENCEDOR VENJATIU VERGONYÓS VETAT VEXAT VICIÓS VIL VILÀ VIRTUÓS VOLUBLE VULNERABLE XIMPLE

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 143

Quadern de treball Temps de mediació

Com gestionem les emocions i els sentiments a l’inici de la mediació?

En tot conflicte les emocions i els sentiments hi són presents. D’entrada indiquen que alguna cosa no funciona com voldríem i el malestar ens motiva a buscar-hi una solució amb l’objectiu de sentir-nos millor.

Identificar com ens sentim en una situació determinada ens ajuda a comprendre més clarament què ens afecta de debò i quins són els veritables interessos en joc. Quan algú diu: «no m’esperava que tu m’insultessis», en realitat el problema de fons no és tant l’insult com el sentiment contradictori que provoca l’estimació per la persona que l’ha proferit.

Els mediadors i mediadores tenen en compte els sentiments i deixen espai perquè les persones en conflicte puguin ventilar-los.

Si una persona està massa afectada o fora de control, no és un bon moment per iniciar la mediació, ja que no està en disposició de reflexionar amb tranquil·litat, i li deixarem un temps per tal que es calmi.

Si sospitem que la manifestació de les emocions té per objectiu aconseguir que els mediadors prenguem partit per la seva història, igualment deixarem a la persona un temps per tal que s’assereni.

Desconnectar la bomba

143

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 144

Materials per a la formació

144

Quins són els moviments d’un procés de mediació?

El procés de mediació està ben estructurat en una sèrie d’etapes que, segons els diversos autors i autores reben diferents denominacions. En qualsevol cas, no es tracta d’etapes estàtiques ni lineals. El procés de mediació pot anar endavant i endarrere tants cops com faci falta. Una etapa requerirà un treball minuciós en un conflicte determinat, mentre que en un altre necessitarà menys atenció. De totes maneres, mai no ens saltarem cap dels moviments més importants.

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

EL CONFLICTE INICIAR LA MEDIACIÓ COMPARTIR PUNTS DE VISTA IDENTIFICAR INTERESSOS CREAR OPCIONS FER PACTES TANCAR LA MEDIACIÓ

→ → → → → → →

Prèviament Via d’entrada El passat El present El futur Via de sortida Posteriorment

Quins aspectes pràctics cal preveure a l’hora d’organitzar una trobada de mediació?

• • • • •

Espai on es realitza la mediació.

Horari de reunió.

Durada de la trobada.

Nombre de trobades previstes.

Conducció del procés.

Quins són els objectius de la fase inicial de la mediació?

• • • • •

Acollir els protagonistes del conflicte.

Presentar-nos.

Agrair-los l’assistència i felicitar-los per l’opció del diàleg.

Crear expectatives positives sobre la tasca que realitzarem.

Explicar les característiques de la mediació.

• Explicar clarament les normes perquè el procés funcioni.

• Aclarir el rol mediador com a conductor de la trobada.

• Guanyar credibilitat i confiança.

• Donar un temps perquè les persones puguin asserenar-se.

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 145

Quadern de treball Temps de mediació

• Crear un clima de treball constructiu i un to correcte.

• Subratllar la dependència mútua.

• Obtenir un compromís inicial envers la mediació.

Quines són les característiques de la mediació?

• Confidencialitat: els mediadors no parlen mai d’allò que succeeix a la sala de mediació • Voluntarietat: tothom participa lliurement en un procés de mediació.

• Lliure presa de decisions: els protagonistes del conflicte prenen les pròpies decisions sense cap tipus de coacció.

• No-poder del mediador/a: no pot imposar cap sanció, ni obligar a complir els pactes.

• Multiparcialitat: el mediador es preocupa per igual dels interessos de cadascun dels protagonistes del conflicte.

• Si la mediació no funciona sempre es poden buscar altres recursos.

Quines són les normes de la mediació?

• Parlar per torns i escoltar sense interrompre.

• Parlar sincerament i sense ofendre els altres.

• Cooperar en la recerca de solucions.

Tot té solució!

145

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 146

Materials per a la formació

146

La veritable història de...

Llegeix atentament aquesta història i, després, mira de deduir la resposta a les preguntes.

La Verònica sortia de l’institut el dia de l’accident que la va deixar marcada per sempre. Els seus amics i amigues, al principi, l’anaven a veure en plegar. Deien que no semblava la mateixa, abans era tan activa, sempre amunt i avall, una mica eixelebrada i tot. Ara fa llàstima veure-la tan quieta. No tornarà mai més a l’institut i s’ha venut la moto. Volia ser metgessa, però ara és impossible. a) b) c) d) e) f) g) h) i) j) k) l)

Quan de temps calcules que fa de l’accident?

Sobre quina hora creus que els companys anaven a veure-la?

Amb quina freqüència diries que l’anaven a veure?

Creus que ara encara hi van?

Per què han deixat d’anar-hi?

Creus que arran de l’accident la Verònica va quedar impossibilitada?

Quina mena de problema pot tenir?

Creus que ella va tenir la culpa de l’accident?

Per quin motiu penses que no tornarà a l’institut?

La Verònica era una estudiant de l’ESO o de batxillerat?

Quina edat devia de tenir el dia de l’accident?

Per què no pot ser metgessa?

La subhasta

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 147

Quadern de treball Temps de mediació

Què són les percepcions?

Cada persona té un punt de vista particular sobre la realitat: n’és la seva percepció. Generalment, les primeres narracions d’un conflicte són molt tancades i la feina dels mediadors consisteix a treballar sobre aquests punts de vista per tal d’obrir les històries i permetre’n noves lectures. A poc a poc, s’avança cap a la construcció d’una narració on hi tinguin cabuda els elements més significatius per a cada persona.

Pràctica 3: Diferents percepcions sobre la mateixa situació

147

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 148

Materials per a la formació

148

Lectures Diez, F. i Tapia, G. (1999). Herramientas para trabajar en mediación. Buenos Aires: Paidós.

Martínez de Murguía, B. (1999). Mediación y resolución de conflictos. Una guía introductoria. México: Paidós.

Six, J. F. (1997). Dinámica de la mediación. Barcelona: Paidós.

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 149

Sessió 4: Compartir punts de vista Endevina, endevineta

La roda de la fortuna 1

2

3

4

5

6

Atenció, un parany!

Sempre fas el mateix!

D’ella t’ho pots esperar tot.

Tothom em té mania!

Aquí no hi ha bon ambient.

Tot t’ho tires a l’esquena!

Si segueixes així, jo passo.

Abans les coses eren diferents.

Saps perfectament per què ho dic.

Uf! L’empatia

149

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 150

Materials per a la formació

150

El mirall

Els pensaments no s’endevinen Resposta passiva

jo... quan... sento que... i voldria...

Resposta agressiva

Resposta assertiva

(nom de la persona a qui ens dirigim) (descripció de la situació) (com ens afecta) (saber què en penses? què hi podríem fer?)

MISSATGE ASSERTIU

Què ha passat?

En el moment d’entrar de ple en l’exploració del conflicte, fem una ullada al passat no pas amb la intenció de determinar qui ha originat el conflicte o qui té més raó, sinó amb la idea de precisar al màxim la situació. Per això, concedim a cada persona un temps ininterromput per explicar els seus punts de vista als mediadors. L’objectiu primordial és augmentar la comprensió del conflicte per part de tots els presents.

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 151

Quadern de treball Temps de mediació

En aquest temps ininterromput es tracta de: • • • • • • •

Ventilar sentiments i disminuir tensions.

Legitimar els participants.

Crear interdependència.

Emmarcar el conflicte.

Determinar si s’han intentat solucions i com han resultat.

Crear un clima de respecte mutu.

Educar en el diàleg, la cooperació i el compromís.

Com explorem el conflicte?

Com hem dit, cada persona disposa d’un torn de paraula per narrar la seva història. A partir d’allò que ens expliquen els protagonistes del conflicte reunim una primera informació que poc a poc anem filtrant, o el que és el mateix, destriant allò que sembla més important i productiu de cara al futur.

També preguntem a cada persona com li afecta la situació i què signifiquen per a ella alguns dels temes que van sorgint. Demanem aclariments sobre aquells aspectes que queden imprecisos i així delimitem millor les àrees de preocupació.

Després fem preguntes de l’estil: • Què vol resoldre?

• Per què ho vol resoldre?

• Quines solucions s’han intentat?

Què significa mostrar empatia?

Les persones mediadores utilitzen el llenguatge no verbal (mirada, gest, expressió facial, postura corporal...) per posar de manifest l’interès per les persones que tenen al davant. L’empatia comporta posar-se a la pell de la persona que explica el conflicte, procurant de comprendre-la i respectant-la digui el que digui. Això no significa, ni molt menys, que compartim les seves opinions o que trobem correcte el seu comportament.

Val la pena demanar a les persones en conflicte que es posin l’una en el lloc de l’altra i facin l’esforç de comprendre com se sent cadascuna.

151

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 152

Materials per a la formació

152

Què vol dir escoltar activament?

Bona part del procés de mediació es fonamenta en les tècniques d’escolta activa. En situació de conflicte, la comunicació acostuma a ser força deficient i, en ocasions, es talla del tot. Gairebé sempre hi ha més interès a fer sentir els propis arguments que no en captar el missatge de l’altra persona.

Escoltar activament, en canvi, implica participar en una conversa amb la intenció de comprendre el millor possible l’altra persona.

Per tal de practicar l’escolta activa cal: • • • • • •

Observar el llenguatge no verbal.

Parafrasejar: fer de mirall per verificar que comprenem el missatge.

Aclarir: fer preguntes obertes.

Sintetitzar: resumir els aspectes de major relleu.

Reformular: introduir un petit matís al missatge original.

Plantejar preguntes circulars: fer preguntes que promoguin la imaginació.

Què és l’assertivitat?

A l’hora d’expressar les pròpies idees i de fer-nos comprendre a nosaltres mateixos hem de fer-ho assertivament; per això: • • • •

Parlem sense ofendre.

Utilitzem un llenguatge positiu o, simplement, descriptiu.

Parlem en primera persona.

Diem clarament allò que ens interessa.

Dramatització: Punts de vista (A)

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 153

Quadern de treball Temps de mediació

Dramatització: Punts de vista (B)

Revalorització i reconeixement: dos conceptes clau Quan una persona parla, de vegades fa referència, encara que sigui de passada, a bons moments viscuts amb qui ara té el conflicte, o bé reconeix que l’admira per algun motiu, o que es fa càrrec de les seves dificultats. Són petites mostres que es valora l’altra persona i se l’accepta com a tal.

La revalorització i el reconeixement d’un mateix i de l’altre formen part de tot bon procés de mediació. Contribueixen a l’enfortiment personal dels participants en el conflicte que se’n surten per si mateixos, més forts com a persones i més forta, també, la seva relació. El paper del mediador consisteix en captar aquestes manifestacions i recuperar-les amb vista a guarir ferides i a reparar vincles o crear-ne de nous.

Quins errors cal prevenir?

• • • • • •

Deixar-se colonitzar: una persona ens convenç i prenem partit per ella.

Realitzar un interrogatori: bombardejar a preguntes.

Jutjar: nosaltres decidim sobre la situació.

Parlar i ser el centre d’atenció: ens convertim en els protagonistes.

Discutir: entrem a formar part del conflicte.

Forçar: no respectem la voluntarietat de tot el procés.

Pràctica 4: Allò que sempre has volgut dir i no sabies com fer-ho

153

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 154

Materials per a la formació

154

Lectures Fisher, R.; Ury, W., i Patton, B. (1997). Obtenga el sí. El arte de negociar sin ceder. Barcelona: Gestión 2000.

Ury, W. L. (2000). Alcanzar la paz. Diez caminos para resolver conflictos en la casa, el trabajo y el mundo. Buenos Aires: Paidós.

Ury, W. L. (2002). Supere el no. Cómo negociar con personas que adoptan posiciones inflexibles. Barcelona: Gestión 2000.

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 155

Sessió 5: Identificar interessos

Com a bons germans

Què són els interessos

POSICIONS

INTERESSOS

NECESSITATS

En una situació de conflicte les persones acostumen a exposar les seves posicions. A partir de punts de vista particulars i tancats, fan demandes concretes.

Des de les posicions és molt difícil gestionar un conflicte de manera que tothom en surti beneficiat. Per això, la feina de la persona mediadora consisteix a descobrir quins interessos hi ha sota les posicions de cadascú.

Els interessos mostren els motius, desigs i aspiracions de la persona que ha entrat en conflicte. Dues persones o grups poden entrar en conflicte per interessos molt diferents i, segurament, encara que demanin el mateix, poden estar perseguint objectius diferents.

Per exemple, si dues persones discuteixen perquè volen seure a la mateixa cadira, pot ser que a una d’elles el lloc li interessi perquè així està a la vora del seu amic i, a l’altra, perquè com que és al davant de la classe veu millor la pissarra.

Sota dels interessos encara hi ha les necessitats; es tracta d’aquells mínims de benestar físic i psicològic, seguretat, relacions amb els altres, reconeixement personal... als quals ningú no pot renunciar mai.

155

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 156

156

Materials per a la formació

Com es descobreixen els interessos?

Per passar de posicions a interessos apliquem les tècniques d’escolta activa: • Observar el llenguatge no verbal.

• Parafrasejar: fer de mirall per verificar que comprenem el missatge.

• Aclarir: fer preguntes obertes per completar la informació.

• Sintetitzar: resumir mostrant el progrés realitzat i destacant-ne els punts clau.

• Reformular: introduir un petit matís al missatge original per fer-lo mes tractable.

• Plantejar preguntes circulars: fer preguntes que requereixin imaginació per tal de veure formes d’avançar en el conflicte.

• Ordenar: jerarquitzar els interessos.

• Agrupar: ajuntar els interessos en blocs.

• Estructurar: realitzar un mapa que ajudi a comprendre la situació.

• Fraccionar: dividir el conflicte en parts i decidir quines són mediables.

• Generalitzar: treballar sobre la base d’interessos globals i no particulars.

Observarem com les històries inicials es desestabilitzen i alhora s’obren a noves possibilitats.

És el mateix, però no és igual

Com es defineix el conflicte?

Resumim la situació de manera inclusiva, és a dir, referint-nos a «nosaltres» i incorporant en la definició els interessos d’ambdues persones: «bé, pel que sembla se’ns planteja una situació en què...». La nostra narració és, en realitat, una història alternativa a les posicions inicials, que permet treballar sobre el conflicte. El fet de realitzar una definició compartida del conflicte té per objectiu preparar el camí cap a la recerca cooperativa d’una sortida satisfactòria.

En aquest moment és important haver aconseguit una atmosfera emocional positiva. Estem situats en el present del conflicte i hem augmentat la comprensió d’allò que està succeint.

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 157

Quadern de treball Temps de mediació

Si en aquest moment observem que els protagonistes del conflicte parlen entre ells i ho fan amb ànims de comprendre’s i col·laborar, podem animar-los a seguir-ho fent i demanar-los que es parafrasegin o facin preguntes obertes.

En aquesta fase és recomanable demanar-los que es posin a la pell de l’altre i parlin com si realment fossin l’altre: jo penso...

I, si convé, demanem a cadascú de reunir-nos individualment durant un breu espai de temps (aquestes reunions privades s’anomenen caucus), de manera que els poguem preguntar més directament per què no avança la mediació: no s’ha exposat tota la informació, realment no es vol solucionar el conflicte, es pensa actuar per la força, s’està sota amenaça...

El millor premi

El presoner

157

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 P谩gina 158

Materials per a la formaci贸

158

Els ases

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 159

Quadern de treball Temps de mediació

Quina és la tasca de la persona mediadora?

En síntesi, es tracta de: • Determinar els interessos de cada part.

– Ser agent de realitat: aportar informacions concretes.

– Realitzar caucus (per ocultació d’informació, engany, impasse, manca de raonabilitat...).

• Formular el conflicte correctament i de manera inclusiva.

– Incorporar els punts clau de cada persona.

– Utilitzar un lèxic apropiat.

– Demanar a una persona que es posi en el lloc de l’altra.

– Presentar una història alternativa i coherent.

• Elaborar una agenda.

– Incloure elements substantius i relacionals.

– Decidir en quin ordre s’abordaran els temes.

– Descartar els temes que no es tractaran.

• Equilibrar el poder.

– Enfortir la part més debilitada (informació, formació, suport professional, recursos, vincles de dependència mútua, fòrum al voltant del conflicte...).

• Destacar la necessitat d’equitat per tal que el procés funcioni.

Pràctica 5: Col·laboració versus distribució

Agenda

159

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 160

Materials per a la formació

160

Lectures Crary, E. (1994). Crecer sin peleas. Cómo enseñar a los niños a resolver conflictos con inteligencia emocional. Barcelona: Integral.

Faber, A. i Mazlish, E. (1997). Cómo hablar para que sus hijos le escuchen y cómo escuchar para que sus hijos le hablen. Barcelona: Medici.

Porro, B. (1999). La resolución de conflictos en el aula. Buenos Aires: Paidós.

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 161

Sessió 6: Crear opcions

Sobre gustos...

De cara al futur En aquest moment el procés de mediació s’encara al futur, a la recerca de vies de transformació del conflicte.

Per això és important que les persones visualitzin el futur i es plantegin com volen que sigui la convivència en comú.

També cal accentuar la corresponsabilitat en la solució del problema. La situació afecta totes dues persones, de manera que fer ofertes i implicar-se en el canvi també incumbeix a ambdues.

Dues persones no es barallen si una no vol, però tampoc no solucionen res si algú no s’hi compromet. De manera que és essencial promoure la voluntat de resoldre.

Bones notícies!

161

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 162

Materials per a la formació

162

Qui menja sopes...

Com es generen solucions acceptables?

Es tracta de fer compatibles els interessos identificats en el moviment anterior.

Per això la persona mediadora s’encarrega de: • Dirigir el procés de generació d’opcions: – Pluja d’idees.

– Eliminació.

– Selecció.

– Combinació.

– Anàlisi de les propostes.

• Promoure la implicació dels protagonistes en la recerca d’alternatives: – Ajudar que cada part consideri els interessos de l’altra.

– Afavorir concessions mútues.

– Flexibilitzar demandes.

– Optimitzar recursos comuns.

• Dirigir els passos cap a l’acord: – Començar per un tema senzill.

– Promoure un primer acord.

– Acumular acords parcials.

– Determinar no-acords.

– Establir criteris.

Què és una pluja d’idees?

Les persones tenim capacitat d’imaginar i crear solucions inexistents que després, si ens convé, podrem dur a la pràctica. Per això som capaces de transformar el món en lloc de resignar-nos a adaptar-nos a les circumstàncies. El pensament creatiu permet innovar, és a dir, inventar noves maneres d’enfocar una situació o generar diferents alternatives. La pluja d’idees, també coneguda com «brainstorming», és una tècnica que fomenta la creativitat.

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 163

Quadern de treball Temps de mediació

En primer lloc, es tracta de formular el major nombre d’idees possible en un breu espai de temps, sense entretenir-se a analitzar-les o jutjar-les. Això permet fer propostes originals, alguna de les quals generalment acaba resultant valuosa.

Les idees s’anoten en una pissarra, o en un paper gran, o s’escriuen en targetes i es pengen a la vista de tothom.

Si en una mediació trobem difícil el procés de generació d’alternatives, llavors podem optar per continuar en una propera sessió, deixant temps suficient per rumiar. Cada persona pren el compromís d’aportar un nombre d’idees determinat.

Hem de vetllar per tal que tothom comprengui que no pot canviar la manera de ser de l’altre, en tot cas pot canviar la situació i la pròpia actitud. Cap solució no ha de resultar humiliant.

Tampoc no poden plantejar-se solucions que estiguin en mans de persones no presents a la mediació. Si hi ha algú que pot transformar el conflicte, hauria de ser present a la trobada; en cas contrari, les dues persones, de comú acord, poden cooperar a l’hora de formular la seva demanda a la tercera, però en cap cas són els mediadors qui s’hi dirigeixen.

Què significa un no-acord?

En alguns conflictes especialment complexos, el nombre de temes de l’agenda pot ser excessiu, ja que, arran d’un incident particular, el procés de mediació ha anat destapant capes més internes del conflicte. Llavors, pot resultar convenient definir en quins punts es desitja buscar acord i quina part del conflicte es deixa aparcada (simbòlicament posem aquests temes dins un globus que tenim lligat d’un fil a la taula) i encara que la tinguem present, decidim no treballar-la i mantenir una àrea de no-acord. Més endavant, quan altres temes estiguin arreglats, es pot decidir de seguir aprofundint en el conflicte, o no.

Quins avantatges té la comediació?

Treballar dues persones mediadores alhora permet combinar les respectives habilitats, reduir els biaixos, aprendre l’una de l’altra i revisar conjuntament les sessions. També afavoreix el control de la tensió inicial, serveix de model de comunicació i cooperació als participants a la trobada i dificulta les acusacions de partidisme.

Com a inconvenient, podria ser que el fet d’haver d’explicar el conflicte davant de dos mediadors fos una dificultat afegida per a algunes persones.

163

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 164

Materials per a la formació

164

A més, el repartiment de tasques al llarg de la sessió ha de ser clar i cal compenetració i coordinació. Els comediadors poden organitzar-se de diferents maneres: (a) un porta la sessió i l’altre pren notes i, ocasionalment, hi intervé; (b) cada mediador s’encarrega d’un moviment de la mediació, van alternant-se; (c) un es dirigeix més a una persona, i l’altre, a l’altra.

Notes del mediador/a El conflicte

Iniciar la mediació

Compartir punts de vista

Identificar interessos

Crear opcions

Fer pactes

Tancar la mediació

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 165

Quadern de treball Temps de mediació

Pràctica 6: Més val enginy que força

165

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 166

Materials per a la formació

166

Lectures AMANI (1995). Educación intercultural. Análisis y resolución de conflictos.

Madrid: Consejería de Educación y Cultura, Dirección General de Juventud.

De Bono, E. (1998). Seis sombreros para pensar. Una guía de pensamiento para gente de acción. Barcelona: Granica.

Trianes, M. V. i Fernández-Figarés, C. (2001). Aprender a ser personas y a convivir. Un programa para secundaria. Bilbao: Desclée.

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 167

Sessió 7: Fer pactes

Un punt en comú

That is the question Ets el cap de Recursos Humans en una empresa multinacional i et correspon fer la selecció del personal. Hi ha una plaça d’administratiu molt ben pagada i, després de les entrevistes inicials, set persones compleixen perfectament tots els requisits. A qui dones la feina?

1. Mare soltera de 26 anys, l’acaben de fer fora de la feina anterior i no cobra l’atur.

2. Noi de 22 anys, sense experiència. Té la mare al seu càrrec i necessita el sou.

3. Professor d’institut de 40 anys. Vol canviar de feina per motius de salut i té dos fills.

4. Noia guapíssima de 25 anys, molt ben vestida.

5. Llicenciada en econòmiques, parla cinc idiomes. És lesbiana.

6. Home de 32 anys. Va en cadira de rodes.

7. Dona de 55 anys. No treballa i no necessita els diners. És la teva germana.

Què implica prendre una decisió?

Decidir no és gens senzill perquè comporta escollir d’entre diferents possibilitats la que creiem millor en un moment determinat. Tanmateix, difícilment podem saber, abans de posar-la a la pràctica, si la nostra elecció és veritablement la més indicada.

167

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 168

Materials per a la formació

168

A l’hora de prendre una decisió és important: • • • • • • •

Reunir informació.

Plantejar alternatives.

Establir criteris d’anàlisi de les diferents opcions.

Elegir l’alternativa més interessant.

Prendre consciència d’avantatges i inconvenients.

Valorar els costos.

Acceptar les conseqüències i reparar els errors.

Els dilemes són situacions en què no hi ha una solució correcta i una d’incorrecta, tan sols diferents interessos i valors en joc. Les decisions, com tot el que és humà, són subjectives, ja que cada persona expressa les seves preferències atenent a la seva manera de pensar, sentir, creure, valorar... A l’hora de prendre una decisió o de promoure un canvi, les persones acostumem a ser més sensibles a les pèrdues que no als guanys.

Si una persona a qui correspon prendre una decisió se sent incapaç de fer-ho o queda paralitzada pels dubtes, significa que no hauria d’ocupar un lloc amb responsabilitats d’aquesta mena.

Si una persona no pren una decisió per por al fracàs o a l’error, s’equivoca d’entrada perquè la situació preocupant no s’arregla.

Si una persona pren una decisió sense rumiar-hi el temps suficient, manifesta la seva inconsciència.

Si una persona delega la decisió en la majoria, vol dir que prioritza els criteris democràtics.

Si una persona decideix a l’atzar, significa que no vol sentir-se directament responsable de la determinació presa.

Si una persona és conscient de les seves decisions, vol dir que n’accepta les conseqüències i que està disposada a reparar els possibles errors.

I si no ens posem d’acord?

A) En Carles ha donat un cop de puny al nas a en Dani perquè li ha estripat la jaqueta de pell i en Dani vol que es vegin les cares fora de l’institut.

B) La Lídia ha insultat la professora d’Educació Física quan li ha xiulat una falta (que ella creu injusta) al partit de bàsquet. La professora vol una disculpa.

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 169

Quadern de treball Temps de mediació

Quan podem considerar que tenim un bon acord?

• Quan es promouen canvis positius.

• Quan els protagonistes del conflicte pacten de manera participativa i lliure, és a dir, sense cap tipus de pressió o coerció.

• Quan els compromisos s’adopten de mutu acord i per consens.

• Quan les propostes de canvi són equitatives.

• Quan les decisions es concreten en un pla d’acció detallat.

• Quan s’estableix un seguiment o una revisió de la implementació i funcionament dels pactes.

Com actuen els mediadors en el moment de decidir i pactar?

Les persones mediadores tenen el deure de no intervenir en els acords, tan sols vetllen per tal que la presa de decisions i els pactes siguin, com ja hem dit, equitatius, factibles i voluntaris.

Caure en la temptació de proposar la solució al conflicte és l’error més gran que pot cometre un mediador, ja que passa a actuar com a expert col·locant automàticament els participants a la mediació en un plànol d’inferioritat i, honestament, els mediadors no han de viure amb les solucions acordades i no poden saber si són convenients per les altres persones.

En el cas que s’observin abusos o un mal ús de la mediació, els mediadors, que també participen en el procés lliurement, poden decidir retirar-se’n sense concloure’l.

S’entra en aquesta fase de la mediació recordant la tasca realitzada fins al present i valorant els esforços dels participants en tot el procés.

Els mediadors es fan cada cop més invisibles i fomenten la negociació col·laboradora entre els protagonistes del conflicte.

Intervenen quan detecten que algun aspecte del pacte s’ha d’analitzar més a fons, com sempre fent preguntes que posin de manifest les previsions, recursos i capacitats de les persones a l’hora de dur a la pràctica les seves propostes, o el que és el mateix, ajudant a tocar de peus a terra.

També cal redactar una memòria de la trobada on es consignin clarament els acords establerts, i preveure una data per revisar i tancar definitivament la mediació.

169

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 170

170

Materials per a la formació

S’aprofiten les manifestacions de revalorització i reconeixement per fer evidents els canvis operats al llarg del procés.

Es felicita a cada persona per les seves ofertes i, si és el cas, es poden produir mostres de reconciliació dins la mateixa sala de mediació.

Agraïm la col·laboració i acabem amb una sincera encaixada de mans.

Què vol dir reparació, reconciliació i resolució?

Els acords que s’estableixen com a via de sortida d’un conflicte poden encaminar-se en diferents direccions.

En un pacte de reparació s’acorda arreglar els danys ocasionats envers una de les persones en conflicte, danys mutus, a terceres persones o a l’entorn. Exemple: restituir un objecte desaparegut, substituir un material malmès, aportar recursos en forma de diners, treball...

En un pacte de reconciliació s’acorden accions encaminades a curar ferides, restablir vincles i millorar relacions. Exemple: presentar i acceptar disculpes, fer actes de bona fe, oferir explicacions, reconèixer errors, perdonar, fer pública la veritat, cooperar, aturar hostilitats...

En un pacte de resolució s’estableixen mesures de prevenció de conflictes similars al que s’ha mediat que incideixen directament en l’entorn. Exemple: augmentar recursos, modificar normes, subsanar dèficits, educar...

Pràctica 7: Perdonar sí, oblidar no

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 171

Quadern de treball Temps de mediació

Memòria de mediació Data d’inici: Data de tancament: Nombre de trobades: Mediador/a: Mediador/a: Demanda: Participant: Participant: Resum del conflicte:

Agenda de temes:

Pactes:

Revisió i signatura:

171

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 172

Materials per a la formació

172

Lectures Calcaterra, Rubén A. (2002). Mediación estratégica. Barcelona: Gedisa.

Cascón, P. i Beristáin, C. M. (1986). La alternativa del juego I. Juegos y dinámicas en educación para la paz. Madrid: La Catarata.

Johnson, D. W. i Johnson, R. T. (1999). Cómo reducir la violencia en las escuelas. Buenos Aires: Paidós.

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 173

Sessió 8: Tancar la mediació

Famílies d’animals

Buscar parella

La festa

De què ha servit mediar?

El procés de mediació és un procés d’aprenentatge i de capacitació alhora. Tant els mediadors com les persones en conflicte aprenem una mica més de nosaltres mateixos, dels altres i de com fer front a les dificultats de la vida. També desenvolupem competències socials i culturals Aquesta és, en realitat, la utilitat més remarcable de la mediació. Per això, abans de donar per finalitzada la trobada, preguntem a cadascú què faria de diferent si es tornés a trobar en una situació similar, o per què creu que li ha servit la mediació.

173

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 174

174

Materials per a la formació

La presència de la mediació en el centre també es fa notar. Serveix per prevenir l’escalada dels conflictes, per canviar a través del diàleg situacions que perjudiquen una persona o un grup, per millorar el compromís amb les finalitats educatives i per contribuir efectivament a crear un món més pacífic.

En aquest moment, els pactes s’han posat en pràctica. En algunes ocasions han funcionat perfectament: el problema ja no existeix, o si existeix s’ha trobat una manera satisfactòria d’afrontar-lo, han millorat les relacions entre les persones, s’han evitat nous enfrontaments... En canvi, en d’altres, pot ser que hi hagi hagut dificultats en l’aplicació dels acords, que no s’hagin obtingut els resultats previstos, que s’hagin produït noves circumstàncies que cal considerar...

En el segon cas, es pot treballar en la millora de l’acord i obrir novament la mediació valorant alternatives més ajustades a la realitat.

Què és la mediació informal?

En qualsevol moment, dins i fora del centre, els principis de la mediació es poden aplicar a la gestió de la majoria dels conflictes quotidians.

Hi ha molts moments en la vida del centre, a classe, al pati, al menjador o a l’entrada, en què es produeixen situacions conflictives on les eines de comunicació, consens, comprensió del conflicte... permeten trobar-hi una sortida pacífica de manera espontània.

Quan nosaltres mateixos participem en un conflicte podem enfocar-lo de manera constructiva i treballar per assolir una solució de guany mutu basada en el respecte a les altres persones.

Si som espectadors d’un conflicte, en lloc de prendre part per una persona o una altra, podem animar-les a dialogar o a sol·licitar una mediació.

On es practica la mediació?

La mediació es practica en els centres educatius (mediació escolar), també a les empreses (mediació laboral), en l’àmbit de la justícia de menors (mediació penal), conflictes entre cultures (mediació intercultural), situacions de separació i divorci (mediació familiar), conflictes entre veïns (mediació social), en el tracte amb associacions, organismes i administracions (mediació institucional) i conflictes entre nacions (mediació internacional), entre d’altres.

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 175

Quadern de treball Temps de mediació

Quina és la història de la mediació?

Sembla ser que en totes les societats han existit i existeixen persones que pel seu tarannà pacífic actuen de mediadors i mediadores naturals. Als Països Catalans tant les assemblees de Pau i Treva, com el Tribunal de les Aigües de València en serien exemples institucionals.

La mediació emergeix novament al segle XX com a via alternativa als enfrontaments violents entre veïns i nacions.

A l’àmbit escolar, pares, mares i educadors compromesos amb la lluita per la pau promouen la introducció a les escoles de programes de gestió de conflictes, la majoria dels quals es basen en la mediació.

El premi Nobel per la Pau s’atorgà, l’any 2004, a Jimmy Carter en reconeixement a la seva labor mediadora en conflictes d’abast internacional.

Com contribueix la mediació a crear un món més pacífic?

Els processos de mediació ajuden a descobrir molts dels valors que caracteritzen les societats innovadores, on la violència és considerada com la pitjor de les xacres.

En primer lloc, la mediació promou la qualitat de les relacions humanes i l’aprenentatge permanent. Avui dia cal que les persones es formin no tan sols com a especialistes en determinades matèries, sinó com a éssers humans capaços d’emprar aquests coneixements per al progrés comú del planeta.

En el procés de mediació s’aprèn a superar actituds individualistes i actituds dependents, ja que es treballa la mútua interdependència. El fet de comprendre que les pròpies accions estan vinculades a les de les persones del nostre entorn fa que cada cop sigui més important no prescindir dels altres.

La mediació es fonamenta en la pluralitat tant d’idees com de sentiments o necessitats. No es basa en un sistema dual i excloent de pensament del tipus «o tu o jo», sinó que incorpora el pensament complex on el «tu i jo» són perfectament possibles. La diversitat humana no es tracta com un fenomen excepcional, ja que l’existència de dues persones naturalment idèntiques és una cosa inversemblant.

175

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 176

176

Materials per a la formació

També val la pena recalcar que els processos de mediació afavoreixen l’autodeterminació, la participació activa i la formació de l’esperit crític. Això significa que tothom està capacitat per exercir uns drets i unes responsabilitats que, de vegades, tan sols figuren en els idearis.

La mediació intenta contribuir a augmentar la justícia social no pas amagant o desmuntant els conflictes, sinó explorant-los i donant-los una sortida constructiva, cooperativa, creativa i crítica.

Observació de la mediació en acció Puntua de 0 a 5 l’actuació de les persones mediadores.

• EL CONFLICTE – Esbrinen qui ha sol·licitat la mediació.

– Parlen per separat amb els protagonistes del conflicte.

– Expliquen què és la mediació i què fan els mediadors.

– Conviden a anar a la mediació.

– Mostren empatia, amabilitat i respecte.

– Valoren si el conflicte és o no és mediable.

• INICIAR LA MEDIACIÓ – Es preparen els mediadors.

– Preparen la sala.

– Reben les persones en conflicte.

– Creen un clima de confiança.

– Recorden el funcionament de la mediació.

– Expliquen les normes bàsiques.

– Pregunten a cada persona si n’accepta les normes.

• COMPARTIR PUNTS DE VISTA – Pregunten què ha passat i com els afecta.

– Parafrasegen: si ho entenc bé, dius que... correcte?

– Aclareixen: pots ampliar aquesta informació?

– Vetllen perquè es respectin les normes.

• IDENTIFICAR INTERESSOS – Passen de posicions a interessos.

– Exploren altres aspectes del conflicte.

– Els demanen que es posin l’un al lloc de l’altre.

– Pregunten a cadascú què necessitaria per canviar la situació.

– Defineixen la situació conjuntament.

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 177

Quadern de treball Temps de mediació

• CREAR OPCIONS – Subratllen la interdependència i visualitzen el futur en comú.

– Expliquen el funcionament de la pluja d’idees.

– Seleccionen les propostes més interessants.

– Avaluen les diferents alternatives.

– Animen a cooperar.

– Promouen la voluntat de posar-se d’acord.

– Fan un caucus, si cal.

• FER PACTES – Fan un pla de treball detallat.

– Demanen a cadascú que els resumeixi el pla.

– Pregunten si creuen que funcionarà.

– Pregunten si ho troben just.

– Complimenten el full de memòria de la trobada.

– Acorden una data per fer la revisió.

– Fan una encaixada de mans.

• TANCAR LA MEDIACIÓ – Revisen el grau de compliment dels acords.

– Valoren en quin moment es troba el conflicte.

– Donen l’oportunitat d’introduir-hi millores.

– Pregunten què han après d’aquest conflicte.

– Signen el full de memòria de la mediació.

TOTAL PUNTS

200 punts: Uns mediadors/es excel·lents!

160 punts: No està gens malament!

120 punts: Seguiu practicant!

80 punts: No anem bé...

Aspectes que podem millorar

Pràctica 8: Per què no medieu?

177

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 178

Materials per a la formació

178

Lectures Bush, R. A. B. i Folger, J. P. (1996). La promesa de la mediación. Cómo afrontar el conflicto a través del fortalecimiento propio y el reconocimiento de los otros. Barcelona: Granica.

Community Boards i Alzate, R. (2000). Resolución del conflicto. Programa para bachillerato y ed. secundaria (Tomos I y II). Bilbao: Mensajero.

Tuvilla Rayo, J. (1998). Educación en derechos humanos: hacia una perspectiva global. Bilbao: Desclée de Brouwer.

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 179

Sessió 9: Mediació en acció Molt, poc, gens?

Quins són els canals de regulació de la convivència amb què compta el centre?

Arribat el moment de posar en funcionament la mediació, cal fer un repàs dels recursos habituals del centre. La pràctica de la mediació no ha de confrontar els canals de gestió de conflictes establerts, sinó respectar-los. És després d’experimentar amb èxit la mediació que s’estableix de manera precisa quin és el lloc que li correspon.

Quin espai ocupa inicialment la mediació?

Generalment, es parteix d’una detecció de necessitats del centre que es pot fer entrevistant diferents membres de la comunitat educativa (famílies, alumnes, docents, personal d’administració i serveis), fent un inventari dels conflictes més habituals, a través d’una enquesta... Així ens fem una idea més precisa de les necessitats que podem atendre com a mediadors i mediadores i de les nostres aportacions a la millora de la convivència.

179

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 180

180

Materials per a la formació

Amb quin suport inicial compta la mediació?

Les novetats acostumen a crear resistències i, en el cas de la mediació, la manera de superar-les no és mai la confrontació. Els mediadors i les mediadores expliquem incansablement quina és la nostra tasca i la importància que les persones que ho desitgin hi participin de manera voluntària. No s’ha de témer la mediació perquè a ningú no se l’obliga a mediar si no ho desitja. És fonamental respectar les persones que s’oposen directament a la mediació dels conflictes del centre, si és el cas, però això no significa que les opinions adverses prevalguin o ens impedeixin seguir endavant amb la nostra tasca. D’altra banda, gairebé sempre podem comptar amb més persones afins que no contràries, ja que la participació dels alumnes, en especial, té un valor altament positiu.

Quina mena de conflictes es mediaran?

El tipus de conflictes que es consideren mediables varia d’un centre a l’altre.

Aquest fet es deu tant al context on s’ubica com a la tradició i la importància que les formacions humana i cívica ocupen en el currículum. En qualsevol cas, sí que és important delimitar clarament aquelles situacions que, d’entrada, creiem que han de conduir-se per via disciplinària. Si un cop encetada una mediació es detecta que el conflicte és molt greu, els mediadors poden suspendre-la i comunicar els seus motius a la persona que coordina la xarxa de mediació.

Sabem que en delictes o problemes de tipus psicològic importants la mediació escolar resulta desaconsellable.

Procurem no mediar en conflictes on hi participen persones molt properes (companys de classe, alumnes de la pròpia tutoria...) i deixem que se’n facin càrrec altres mediadors de la xarxa.

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 181

Quadern de treball Temps de mediació

Qui pot sol·licitar una mediació?

La majoria dels mediadors prefereixen, quan tot just entren en acció, treballar només amb els conflictes que sorgeixen entre l’alumnat. Més endavant, donat l’interès dels docents de poder dialogar amb aquells nois i noies amb qui tenen més dificultats de tracte, d’atenció o de rendiment acadèmic, s’acostuma a obrir la mediació a qualsevol adult de la comunitat educativa. En menys ocasions, però, són dos adults els que desitgen mediar entre ells, probablement perquè la cultura de la mediació encara no està prou estesa en d’altres àmbits socials.

També cal precisar a quins grups d’alumnes se’ls oferirà la possibilitat de mediar.

Aquí, cada centre decideix segons la seva realitat, nombre de grups, possibilitats horàries, grup de mediadors, espais... fins que, finalment, s’organitza per posar la mediació a l’abast de tothom.

Quins passos cal fer abans d’entrar en acció?

Un cop finalitzada la formació hem de comunicar als companys i companyes del centre que ja estem llestos per mediar. La millor manera d’arribar a tothom consisteix a aprofitar els canals habituals del centre (comunicats, revista escolar, web, reunions, tutories...) i, alhora, desenvolupar estratègies originals i creatives que captin l’atenció: petites dramatitzacions, cartells, tríptics, eslògans, quadre de mediadors i mediadores... Sovint, són els mateixos alumnes els qui informen de la possibilitat de sol·licitar una mediació, recordant com funciona el procés, quines són les seves característiques, a qui s’han d’adreçar i on és la sala de mediació.

181

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 182

182

Materials per a la formació

Quines són les tasques de la coordinació?

El coordinador o els coordinadors s’escullen entre les persones mediadores que s’ofereixen per assumir aquest rol. És imprescindible que, si només hi ha una persona coordinadora, sigui un professor o una professora. La seva funció primordial és fer de referent visible de la xarxa de mediadors del centre. Centralitza les sol·licituds de mediació que li arriben verbalment o per escrit i adjudica dia, hora i mediadors per a la trobada. Dóna suport als mediadors en tot moment i recopila les memòries de mediació. Si ho creu oportú convoca reunions de la xarxa de mediadors o distribueix articles, retalls de diari...

Com es formen les parelles de comediadors?

Cal ser pràctics i partir de la disponibilitat de cada persona segons els dies de la setmana. Les parelles (alumne/alumne, alumne/adult, adult/adult) poden ser fixes o no. Però, en un primer moment, és important que tothom tingui l’ocasió de practicar.

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 183

Quadern de treball Temps de mediació

Quines condicions ha de reunir la sala de mediació?

Es recomana que sigui un espai tranquil i acollidor, amb una taula i quatre cadires, alguns pòsters, potser una planta, fulls per prendre notes, algun exemplar del manual MEDIACIÓ EN ACCIÓ, fulls de Memòria de mediació i un arxiu per endreçar-los. Pel que fa a l’horari de les mediacions, sempre eviten interferir en les activitats acadèmiques.

Pràctica 9: Me n’encarrego jo!

183

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 184

Materials per a la formació

184

Lectures Boqué, M.C. (2002). Cultura de mediación y cambio social. Barcelona: Gedisa.

Brandoni, F. (comp.) (1999). Mediación escolar. Propuestas, reflexiones y experiencias. Buenos Aires: Paidós Educador.

Tuvilla, J. (2004). Guía para elaborar un Proyecto Integral de «Escuela: Espacio de Paz» (materiales de apoyo n.º 1).

Convivencia escolar y resolución pacífica de conflictos (materiales de apoyo n.º 2). Junta de Andalucía. Consejería de Educación y Ciencia. Dirección General de Orientación Educativa y Solidaridad.

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 185

Sessió 10: Mediació en xarxa

Si jo dirigís el centre...

Quines cultures conviuen al centre?

Parlar de «cultures» no és tan sols parlar de persones que provenen de països més o menys llunyans amb parles diverses i tradicions pròpies. Actualment cada persona és, en si mateixa, un aglomerat de cultures que la distingeixen de la resta d’éssers humans del planeta. Les semblances que hi ha entre dos adolescents d’ètnies diferents pot ser fins i tot més gran que la que trobaríem entre un adult i un adolescent de la mateixa comunitat.

La mediació concedeix molta importància a les diferències interpersonals, que interpreta com a font de riquesa i mai de discriminació, marginació o exclusió.

Apropar-nos a les diferents maneres d’interpretar el món i als valors de cada persona ens fa individus culturalment competents.

No es pot afirmar que cap cultura sigui superior a una altra, ja que cadascuna entranya les seves mancances, disfuncions i problemàtiques. Per això és tan valuós el procés de fertilització que es produeix quan fem l’esforç de coexistir plegats.

La mediació és una cultura?

La resposta és, sens dubte, afirmativa. Quan s’opta pel diàleg i la no-violència activa s’aposta per unes relacions humanes socialment més justes. Però, tal

185

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 186

186

Materials per a la formació

i com s’acostuma a dir, la mediació no és una vareta màgica, tan sols és una estratègia capaç de mobilitzar les persones cap a la concòrdia i la cohesió social. De vegades, els conflictes són necessaris per promoure el progrés en aquesta direcció.

Les accions que cada centre pot emprendre en matèria de convivència poden ser molt diverses i sempre benvingudes. Ara més que mai els éssers humans necessitem comprendre què significa ser persona i viure com a tal.

Quin és el lloc de les normes de convivència?

Les normes són essencials a l’hora de crear un clima de convivència positiu. La seva funció és facilitar la coexistència i fer possible la realització dels projectes que compartim en el centre i que tenen com a objectiu fonamental la formació de les persones. L’absència de normes crea conflictes innecessaris i espais de confusió que cadascú acaba resolent com pot.

La mediació permet qüestionar les normes, però no incomplir-les.

Com valorem els resultats de l’acció de la mediació al centre?

Avaluar permet prendre millors decisions. D’entrada podem recollir dades sobre la quantitat de conflictes mediats, la seva tipologia i els pactes assolits. També podem convocar sessions de supervisió del funcionament de la xarxa de mediació i reajustar tot allò que calgui, a més de deixar constància de la valoració personal dels mediadors i mediadores. Finalment, es pot passar un qüestionari senzill a diferents persones de la comunitat educativa escollides a l’atzar, mirant que hi hagi representació dels diferents sectors.

Com deixem constància de la feina realitzada pels mediadors?

Des de la coordinació de la xarxa de mediacions es recullen les dades necessàries per a l’elaboració d’una memòria final del període d’experimentació de la mediació. Després es redacta un informe breu adreçat a la direcció del centre que resumeix la feina realitzada i planteja les perspectives de futur. Aquest informe es pot enriquir amb fotografies, enregistraments, documents elaborats... Si es considera oportú, es recomana la incorporació definitiva de la mediació al projecte educatiu i es formalitza el seu ús i l’àrea d’acció en el reglament del

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 187

Quadern de treball Temps de mediació

centre. I, si escau, es preveu el reconeixement que el centre pot oferir a les persones que han actuat de mediadores.

Com es renova la xarxa de mediadors?

Bé, en la mesura que l’equip inicial de mediació variï caldrà preveure canals de renovació i formació de nous mediadors i mediadores.

No sempre és possible incorporar la mediació al currículum, ni tan sols de forma optativa, per això la idea d’impartir un taller de mediació periòdicament (cada dos o tres anys) pot resultar convenient.

Aquesta formació pot córrer a càrrec d’algun docent del centre que ja ha exercit com a mediador o mediadora o, conservant l’esperit participatiu del taller, les successives edicions podrien incorporar, com a docents, alumnes, famílies o personal de l’administració i serveis que poden compartir la seva experiència i entusiasme. Es formaran parelles amb un mediador experimentat i un de novell.

Tant per al manteniment al llarg de l’any acadèmic com per evitar la pèrdua de contacte entre els mediadors, seria fantàstic poder convocar al menys una reunió trimestral de la xarxa. En aquesta trobada, a part d’intercanviar-hi experiències, es poden revisar mediacions realitzades, fer pràctiques prenent com a base noves dramatitzacions, reflexionar a partir d’articles o lectures pertinents, fer visites a centres de mediació o realitzar intercanvis amb d’altres mediadors escolars. Es tracta d’anar creant una xarxa capaç de protegir i d’impulsar els espais de pau dins i fora del centre, fora i dins de les persones.

Valoració del taller

187

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 188

Materials per a la formació

188

Ens atrevim a somiar?

Somiar desperts ens mostra quins són els nostres anhels amb tota riquesa de detalls, perquè visualitzem com ens sentim en el nou ordre imaginari. Somiar com ens agradaria que fos el nostre centre no és mai una pèrdua de temps, ja que ens proporciona indicadors d’allò que podria ser possible i les imatges positives ens infonen energia per escometre l’esforç. Somiar és el primer pas per promoure un canvi positiu. La mediació mira de transformar els sistemes de convivència que enemisten i distancien les persones atrevint-se a posar a la pràctica els somnis de pau.

El coet

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 189

Quadern de treball Temps de mediació

Lectures Boqué. M. C.; Corominas, Y.; Escoll, M. i Espert, M. (2005). Fem les paus. Barcelona: CEAC-Planeta.

Fernández, I. (1999). Prevención de la violencia y resolución de conflictos.

El clima escolar como factor de calidad. Madrid: Narcea.

Torrego, J. C. (coord.) (2000). Mediación de conflictos en instituciones educativas. Manual para formación de mediadores. Madrid: Narcea.

189

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Pรกgina 190

191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 191

Dramatitzacions 1. «Bad boy» 2. «La bruixa Bibiana» 3. «Un munt de responsabilitats» 4. «La desaparició d’en Fluffy» 5. «No em dóna la gana» 6. «La mare que et va matricular» 7. «Jekill & Míster Hide» 8. «Diana!»

9. «El cas dels exàmens sorpresa» 10. «Poca broma»

191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Pรกgina 192

191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 193

1

«Bad boy» Sinopsi En Ricard va molt peix en anglès; per això, a l’hora del control parcial, ha fet tots els possibles per seure al costat d’en Jimmy (que és fill de mare anglesa). En Ricard ha passat l’estona estirant el coll, fent sorollets per captar l’atenció d’en Jimmy, cridant-lo fluixet, llençant-li paperets... però en Jimmy no li ha passat ni una sola resposta, al contrari, li ha llençat un parell de males mirades per veure si el deixava en pau.

En acabar el control, tothom feia comentaris sobre les preguntes: que si el profe s’ha passat, que si no hi havia temps, que què caram s’havia de fer a la tercera...

En Ricard ha dit a tothom qui l’ha volgut sentir que ell suspendrà segur i tot per culpa del cregut d’en Jimmy, que juga amb avantatge i no es digna a ajudar els companys. Quin egoista!

El dia que el professor dóna els resultats, en Jimmy té un excel·lent i únicament sis persones més de la classe han aprovat justet. La resta han de recuperar fent un treball bastant extens i una segona prova. Les teories d’en Ricard prenen força: això és una injustícia, no tothom té una mare anglesa, està bé que els «empollons» de la classe aprovin, però en Jimmy que no ha de treballar gens?

I a sobre s’ho creu! No fa res pels companys...

En tornar del descans a la cadira del Jimmy hi diu en retolador negre i lletres grosses «BAD BOY». Mentre tothom riu, en Jimmy se’n va a buscar la tutora i li diu que no pensa seure en aquella cadira. La tutora entra a classe i vol saber qui ho ha fet, diu que el mobiliari no es pot guixar, que sancionarà tothom si no surt el culpable... És evident que ha estat en Ricard, però és un noi molt divertit i simpàtic, un bon company, i ningú no està disposat a delatar-lo. És ell mateix qui, finalment, confessa. Llavors la tutora li diu que netegi immediatament la guixada i que, si en Jimmy ho accepta, busquin mediadors i solucionin per ells mateixos el problema. En Jimmy no hi vol anar a mediació, ell no ha fet res, només faltaria!

193

191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 194

Materials per a la formació

194

1A

«Bad boy» Jimmy Ja n’estic fart. Tothom em té enveja perquè parlo l’anglès perfectament. Si la meva mare és anglesa millor per a mi! Jo trec força bones notes i estudio molt a les altres assignatures. Si em passés el dia fent gracietes com en Ricard segur que suspendria com ell. Però n’hi ha que es pensen que estudiar és una estupidesa, i per culpa seva hi ha dies que perdem el temps. Fora de l’institut faig alemany, o sigui que també he d’estudiar idiomes i no em queixo pas. Per culpa del Ricard ningú no em pot veure i em temo que, a partir d’ara, els companys em faran la vida impossible. Avui, quan la tutora ha preguntat qui m’havia guixat la cadira, l’han encobert i és que en Ricard cau bé a tothom. No em perdona que no el deixés copiar, però és que és tan poc dissimulat que em feia pànic que ens enxampessin a tots dos.

1B

«Bad boy» Ricard Jo no estudio si no és imprescindible. Per ara vaig passant de curs, o sigui que no em va tan malament i a casa no es queixen. Tinc clar que, mentre vagi aprovant, no em penso amargar la vida fent colzes. Jo vinc a l’institut a passar-m’ho bé i a lligar tant com pugui. Hi ha gent molt maca a la classe i profes molt enrotllats. No suporto els tibats com en Jimmy, que sempre fan tot el que els manen, seuen al davant de la classe, fan la pilota als profes... no m’estranya que no tingui cap amic. No sap què és la solidaritat; en canvi, jo he preferit acceptar que la broma (tothom s’ha partit el pit de riure!) l’he feta jo per evitar que sancionin tota la classe. Fins ara no m’havien cridat mai l’atenció i no vull ni imaginar què passarà si m’envien una falta a casa!

191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 195

Dramatitzacions

2

«La bruixa Bibiana» Sinopsi La Bibiana ha arribat a tercer d’ESO i se sospita que la van fer fora de l’altre institut. No ha encaixat gens en el grup, ni per la seva estètica gòtica (ungles negres, roba negra, melena negra, vestits llargs, pírcings, tatuatges...), ni pel seu comportament. Cada dues paraules diu un renec i només passant-hi per la vora et pots guanyar un insult o un cop.

Li han posat un malnom: «la bruixa Bibiana», i fan tota mena de bromes sobre els seus «maleficis», beuratges, escarabats, rat-penats i aranyes que deu dur a la motxilla. L’eviten tant com poden i se’n riuen a l’esquena. Les classes amb ella són un infern, especialment per als professors, que han d’aguantar que els digui de tot des que entren fins que surten. La primera setmana la van expulsar de totes les classes.

El tutor ha reunit el professorat i els ha explicat que la situació familiar de la Bibiana és molt complicada i els ha pregat que tinguin paciència amb ella i mirin de motivar-la, que no siguin gaire exigents i que potser a poc a poc s’integrarà al grup i millorarà la seva conducta. La Bibiana viu lluny de l’institut amb la seva àvia que en té la guarda legal, però ara ja és molt gran i no té gaire bona salut.

Fa anys que no se sap res dels pares i l’assistent social del barri considera que l’àvia té prou recursos econòmics i que hi ha d’altres famílies molt més necessitades. Alguns professors pensen que tant de bo sigui absentista, d’altres defensen que vagi a un grup de reforç, la majoria es resignen a aguantar-la...

Avui, la Bibiana s’ha carregat la sessió de tutoria i ha importunat de tal manera en Miquel, el tutor, que, al final, ha perdut els estreps i l’ha acabat expulsant.

Com que ell mateix ha incomplert el que va demanar als seus companys i companyes se sent molt frustrat i ha pensat demanar al coordinador de mediació si creu que podrien tractar aquest conflicte. A la Bibiana tant li fa tot. Probablement no ha sentit a parlar mai de la mediació i serà complicat que hi participi, que compleixi les normes... però per provar-ho, no s’hi perd res.

195

191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 196

Materials per a la formació

196

2A

«La bruixa Bibiana» Bibiana Estic esperant complir els maleïts setze. N’estic fins els c_ _ _ _ _ _ d’estar engabiada amb una colla de g_ _ _ _ _ _ _ _ _ que fan tot el que els m_ _ _ _ _ _ _ _ dels «profes» els manen. Això és una «fotuda» presó. Jo tinc una penya genial i amb el meu xicot posarem una botiga de «tatoos» i, quan ens roti, tancarem i ens n’anirem a voltar món. Treballarem al carrer, a la platja i a les fires. Mentre sigui aquí muntaré «follons» i com més aviat m’expulsin millor. L’àvia no se n’assabenta de res ara sóc jo qui té cura d’ella i ho faig tan bé com puc. Si no fos per l’àvia...

2B

«La bruixa Bibiana» Miquel Fer classes ja no és el que era. A mi m’encantava ensenyar naturals, preparar experiments, fer excursions, anar a museus... però ara tot ha canviat tant! El canvi més gran l’han fet els alumnes. Mai no m’havia trobat ningú com la Bibiana. No podem tolerar que ens faltin al respecte contínuament, ni que una noia de catorze o quinze anys se salti totes les normes de convivència, fins i tot les més elementals. Em sento impotent, frustrat i sense forces per demanar a ningú que treballi amb aquesta alumna. No sabem si té bon o mal nivell i encara que la posem en un grup de reforç, què en traurem? Voldria ajudar-la, entendre què li passa, què vol, saber per què es comporta així amb tothom (els nois i noies de classe tampoc no la suporten). Ha entrat amb molt mal peu... i encara tenim tot el curs per endavant.

191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 197

Dramatitzacions

3

«Un munt de responsabilitats» Sinopsi Els pares de la Laura esperen molt d’ella, sempre diuen que té molt cap i que serà una gran advocada, metgessa, arquitecta o enginyera... És la gran de tres germans i volen que sigui un model per als bessons que acaben de complir els quatre anys. Els pares treballen al taller mecànic i en són els propietaris. A part del pare, hi ha tres mecànics més i la mare que porta els comptes i s’encarrega de les factures.

La Laura és qui porta la casa i té cura dels bessons des que van néixer. A més, ha de treure bones notes i els pares no li permeten «perdre el temps» amb els «penjats» de la classe. Ells treballen totes les hores del dia i només fan festa el diumenge i volen estar tranquils a casa, en família o, com a molt, van junts al cinema. El taller els va bé, per això han comprat un xalet a la platja que hauran de pagar durant un quants anys.

Enguany la Laura acaba el batxillerat i li agrada un noi de classe. Com que és impensable que pugui sortir amb ell perquè està totalment controlada, han començat a fer algunes campanes, no massa per no cridar l’atenció. Però el tutor s’ha adonat de la «coincidència» en les absències i ara entén perquè dos alumnes tan bons han baixat el rendiment a classe.

Abans d’enviar un comunicat a la família parla amb la Laura i en Joel i ella es posa a tremolar i a plorar de tal manera, suplicant-li que no digui res als pares, que la fa entrar al despatx per parlar una estona amb ella en privat. Llavors, li ofereix l’opció que sigui ella mateixa qui parli primer amb els pares, però la Laura diu que la «mataran» si no fuig primer de casa, que ja ho ha pensat més d’un cop, però que no té on anar.

Una altra opció seria convocar el pare o la mare a mediació, perquè el que és clar és que el centre ha de comunicar les absències. La Laura accepta la mediació com la menys dolenta de les alternatives, però igualment tem la reacció dels pares.

197

191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 198

Materials per a la formació

198

3A

«Un munt de responsabilitats» Laura Els meus pares són bona gent, només volen el millor per a mi i per als meus germans i es maten a treballar perquè nosaltres tinguem un bon futur. Jo no sé quin futur tindré, però el que és el present... Tinc disset anys i sempre que surto ho faig en família. Mai no he pogut convidar ningú a casa, ni anar jo a casa de les meves amigues. Em sento com un «bitxo raro» i no vull semblar desagraïda. Sí que tinc un xalet molt maco a la platja, però és més feina per a mi. Fins ara m’havia resignat a tot, però des que en Joel em va demanar per sortir que em sento tan feliç! Ell és un noi fantàstic que comprèn les meves obligacions, també és molt treballador i des dels setze ajuda en un magatzem i estalvia per a la universitat. Volem passar algunes hores junts i per això hem faltat a classe. Jo, l’any vinent, faig els divuit, buscaré una feina i marxaré de casa... No hi veig cap altra solució.

3B

«Un munt de responsabilitats» Paqui (mare de la Laura) La meva filla no m’ha dit per què el tutor m’ha citat. Sempre que hi vaig són bones notícies que encara em fan sentir més orgullosa de la meva filla. Però aquest cop, la nota diu que em convoquen a mediació i això em preocupa. La mediació és per solucionar problemes, però no se m’acut que la meva filla en pugui tenir cap. El meu marit, en Josep, també volia venir, però amb un que deixi la feina ja n’hi ha prou. La Laura està a punt d’entrar a la universitat, si cal que «l’apretem» per a la selectivitat ho farem, nosaltres col·laborem amb l’institut en tot el que calgui. La qüestió és que tregui bones notes!

191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 199

Dramatitzacions

4

«La desaparició d’en Fluffy» Sinopsi L’Antoni és el conserge de l’institut i es queixa que darrerament passa la major part del dia fent de «criat» dels alumnes. Els nois i noies li fan tota mena de demandes: que si puc trucar a casa que m’he descuidat el xandall, que si deixa’m una moneda pel bus, que fes-me urgentment les fotocòpies d’aquests apunts perquè demà tinc examen, que obre’m la porta de l’aula d’idiomes que m’hi he deixat la jaqueta... I, si gosa dir-los que no, l’endemà té els pares culpant-lo i demanant-li explicacions: que el professor de gimnàstica ha castigat la nena, que el nen ha hagut de tornar a peu a casa per una miserable moneda, que ha suspès l’examen, que s’ha refredat...

La gota que ha fet vessar el got ha estat la desaparició d’en Fluffy, una cria de gat siamès que la Lorena li va deixar el divendres de bon matí perquè en tingués cura fins que ella sortís de classe. La bestiola devia de sortir de la capsa de sabates on la duia la Lorena i vés a saber on es va ficar. Quan la Lorena, acompanyada de les amigues, va entrar a la consergeria a recollir en Fluffy, el gat ja no hi era. L’Antoni era a la porta de sortida i allí, davant de tothom, la Lorena li va mostrar la capsa buida cridant: què n’has fet del meu gatet desgraciat?!!! On és?

Ets un inútil!!! I la mare de la Lorena, que és de les que cada dia va a esperar la seva filla, li va dir de tot menys maco. L’Antoni tampoc no va callar i va dir-los a mare i filla que allò era un institut i no un zoo i que, quant al seu Fluffy, farien millor buscant-lo al mig del carrer, sota les rodes d’un cotxe.

L’assumpte ha arribat a la direcció. D’una banda, la mare feta una fúria, exigint el gat de la seva inconsolable filla, que, segons diu, els va costar un munt de diners, i demanant que facin fora el conserge perquè és un sàdic. De l’altra, l’Antoni exigint que li donin la raó i que posin els alumnes i els pares al lloc on els pertoca.

L’equip directiu ha decidit proposar una mediació. L’Antoni és mediador i potser per això acceptarà. S’encarrega la mediació a un professor i un alumne.

199

191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 200

Materials per a la formació

200

4A

«La desaparició d’en Fluffy» Antoni A l’institut ja ningú no m’anomena «Senyor Antoni», això com a mostra de com s’han perdut els «modos» i les maneres. Els xavals són els reis del mambo, ja no hi ha qui els pari els peus. A mi se’m pixen al cap contínuament, i a més d’un professor, també. L’altre dia, sense anar més lluny, vaig haver de tranquil·litzar una substituta que sortia plorant de classe. On hem arribat!

La meva feina no és fer de criat i si el director els tingués ben posats... Ara ja no n’hi ha prou amb els «animals» de dues potes, sinó que el divendres passat també va aparèixer un gat. La veritat és que era molt bufó, a mi m’agraden els animals i vaig pensar que no donaria molèsties. A més, què podia fer sinó? Ferli tornar a casa? Fer-li dur a classe? Clar que si m’arribo a imaginar la d’insults que em caurien per culpa de la bestiola! La Lorena és una «verdulera» i sa mare una harpia. Vull que em demanin disculpes i que ho facin davant de tothom.

4B

«La desaparició d’en Fluffy» Lorena El divendres vaig fer tretze anys i quan em vaig despertar tenia als peus del llit el meu regal: un gatet d’angora preciós!!! Era tan suau que li vaig posar Fluffy i després de fer un petó i una abraçada a la mare li vaig dir que el duria a l’institut per ensenyar-lo a les amigues. La mare em va dir que seria l’enveja de tothom i que vigilés perquè era un regal molt car. Li vaig dir a l’Antoni que me’l guardés i el molt estúpid me’l va perdre i, a sobre, em va dir que molt millor si l’atropellava un cotxe. Vull el Fluffy i no un substitut.

191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 201

Dramatitzacions

5

«No em dóna la gana» Sinopsi La Judit i la Maria tenen criteris pedagògics molt diferents. La Judit és mestra, prové de primària, i la Maria és catedràtica de matemàtiques. Aquest curs la Judit és tutora del 2C, un grup una mica fluix a qui la Maria dóna les matemàtiques a causa de necessitats organitzatives del centre i a conveniències horàries seves.

Cada junta d’avaluació passa el mateix: la Maria en suspèn més de 20 i considera que els cinc que aproven encara és perquè fa la vista grossa. La Judit, en canvi, pensa que el grup és molt bo, no és gens conflictiu i ha aconseguit que tothom faci els deures i s’esforci a classe. Potser no són brillants, però són treballadors. Els alumnes se li queixen que no entenen la Maria, que explica malament i que fa les classes molt avorrides; diuen que es burla d’ells amb ironies de l’estil: «Us hauré de posar una pàgina de sumes i restes, a veure si així us en sortiu!»; o bé: «La ignorància en aquest grup tendeix a l’infinit!».

La Maria no està disposada a aprovar els que no tenen el nivell i la Judit no sap com explicarà a les famílies dels seus alumnes que els queden suspeses les matemàtiques a final de curs. Alguns pares ja li van demanar una entrevista per queixar-se de la Maria després de Nadal i ella la va defensar. Però ja n’hi ha prou!

La Judit ha parlat amb la cap d’estudis i li ha dit, textualment: «No em dóna la gana suspendre tanta gent, no s’ho mereixen». Quan la cap d’estudis ha parlat amb la Maria, ella li ha dit: «No em dóna la gana d’aprovar tanta gent, no s’ho mereixen». La cap d’estudis necessita un acord en relació amb l’avaluació del 2C i els ha proposat d’anar a mediació. Ella mateixa els ha explicat que els mediadors serien dos professors, l’un és tutor de primer d’ESO i, l’altre, de primer de batxillerat. També els ha dit que això s’ha de solucionar i que millor que parlin de les seves diferències en privat.

201

191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 202

Materials per a la formació

202

5A

«No em dóna la gana» Maria Això em passa per acceptar fer classes d’ESO. Ja ho veiem prou el mal preparats que vénen a batxillerat, però ara ho he comprovat per mi mateixa. No saben quan fan dos i dos i això és intolerable. Com volen que els aprovi? Jo he donat tot el temari i els alumnes rarament pregunten res, s’estan callats pensant en les musaranyes. La Judit em diu que hauria de fer les classes «motivadores», mira què bé! Ella com que ve de primària es pensa que ens hem de passar la vida jugant i divertint-nos i després resulta que no sabrem fer la «o» amb un «canut».

Sé que parla malament de mi als alumnes, els diu que tinguin paciència, que ella ja intenta parlar amb mi... No em dóna la gana d’aprovar aquests nois i noies amb un nivell per sota zero!

5B

«No em dóna la gana» Judit Amb aquests catedràtics «pota negra» no hi ha qui s’hi entengui. Jo compadeixo els pobres alumnes, quina culpa tenen ells que la Maria es cregui una eminència? Es pensa que és a la universitat i no té ni idea de donar classe, només parla i emplena pissarres! No sap què és el treball cooperatiu, ni els projectes, ni els contractes, ni la tutoria entre alumnes, ni els jocs... Jo ja m’he cansat de donar la cara per ella i, quan en parlem a la tutoria, com que els alumnes tenen raó, jo els la dono. Espero que l’any vinent, passi el que passi, no la tinguem a l’ESO. No em dóna la gana que es diverteixi fent escabetxines! Després sóc jo la que me les he de veure amb les famílies.

191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 203

Dramatitzacions

6

«La mare que et va matricular» Sinopsi La mare de la Susanna, una alumna de primer de batxillerat, ha vingut tota sufocada a parlar amb el director. Resulta que, segons ella, el professor d’història «mira» la seva filla i la nena està molesta.

La Susanna és una noia que no passa desapercebuda, és força atractiva i als seus disset anys va vestida i maquillada de manera molt provocativa. Hivern i estiu ensenya el tanga i dos pams de cintura. Es canvia el pírcing del melic a conjunt amb el modelet del dia, porta uns bons escots, així pot lluir millor els tatuatges de l’esquena, canvia de pentinat i color de cabell cada dos per tres i duu uns talons que fan vertigen. Porta de cap tots els nois de la classe i, més d’un cop, se li ha insinuat que podria venir una mica més tapadeta. El seu xicot l’espera cada dia a la porta de l’institut amb la moto.

A ella sembla que li faci gràcia que la mirin, però ara, tractant-se d’un professor..., el director li hauria dit de bon grat a la mare que li comprés una jaqueteta a la seva filla per a la classe d’història, però, veient el look juvenil de la senyora (potser duia la roba de la Susanna i tot) i el cabell tan extremat, ha pensat que seria millor que ella mateixa en parlés amb el professor d’història.

L’Anselm no és cap «sant» i quan el director li ha explicat el problema que tenien ell no ha negat pas que mirés la Susanna: «Si es vesteix així és perquè s’hi fixin, no?».

Han acceptat la mediació sense pegues. La Trini havia fet el taller de mediació fa un parell d’anys i l’Anselm té un tarannà obert i dialogant.

203

191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 204

Materials per a la formació

204

6A

«La mare que et va matricular» Trini Ara que és jove la Sussi ha de lluir el «tipo». Ja té «nòvio» i a ell també li agrada veure-la tan atractiva.

La nena pot anar vestida com vulgui i el professor d’història, que deu anar pels cinquanta, no té dret a mirar-la durant tota la classe. Els nois és una altra cosa, estan «a l’edat» i la meva Sussi els té tots als seus peus.

No van les nenes àrabs amb el mocador al cap? Doncs la meva Sussi porta tanga, que està de moda!

Em fa patir que per culpa d’això ara el professor li agafi mania a la meva filla.

6B

«La mare que et va matricular» Anselm Hi ha cada alumna! Jo, si la Susanna fos filla meva, no la deixaria traure ni un peu de casa tal com va vestida, o millor dit, despullada. Diu que me la miro, però és que és impossible no veure-la! Els nois de la classe estan tots embadocats i ens faria un bon favor a tots venint més tapadeta. Jo crec que tothom té dret a vestir com vulgui, però llavors que no es queixi. Estic segur que pel carrer li deuen dir de tot! Ara que, només cal veure la mare, «de tal palo...». Si podrien passar per germanes!

191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 205

Dramatitzacions

7

«Jekill & Míster Hide» Sinopsi En Ramon és catedràtic de llengua i ja està tip de dir-li a en Pere, el conserge, que faci el favor de trucar a la porta abans d’entrar a la classe. En Pere no hi pensa, va per feina (a veure si pot acabar de llegir el diari en pau), i com que té molt bona relació amb els alumnes, els nois i noies sempre el saluden o li fan alguna «brometa» sobre el futbol (és del Madrid). Ell tampoc no se n’està de fer ganyotes a l’esquena dels professors, i la majoria no li donen cap importància, saben que ho fa sense mala intenció. Això sí, després d’una aparició d’en Pere, sempre costa tornar a posar ordre a la classe.

En Pere ja està a punt de jubilar-se, camina amb un bastó perquè va una mica coix i li costa canviar els hàbits. Normalment és un bon home i està carregat de paciència, porta més anys al centre que ningú i n’és una mica l’amo i el pare de tots. En canvi, si algú no li cau bé o ell té un mal dia, es transforma completament. És millor apartar-se del seu camí perquè és una mica llunàtic i pot fer comentaris desagradables i, fins i tot, posar-se violent.

L’altre dia, quan repartia un comunicat als alumnes, va entrar per error dues vegades a l’aula on en Ramon feia classe. Els nois i noies van esclafir a riure i el Ramon va dir fluixet «aquest bon home repapieja». En Pere ho va sentir i ja hi vam ser: «Desgraciat de m_ _ _ _ ! Qui t’has pensat que ets m_ _ _ _ _ _ _! I sort n’hi va haver que un parell d’alumnes el van subjectar i, mirant de calmar-lo, el van treure de la classe, que si no... li parteix el bastó a l’esquena d’en Ramon!

205

191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 206

Materials per a la formació

206

7A

«Jekill & Míster Hide» Ramon Fa cinc anys que sóc en aquest centre i mai no m’havia trobat un conserge que manés més que el director! Diuen que és bona persona, però jo encara no li he vist cap gràcia. No me’n surto que piqui a la porta, que em passi els avisos quan em truquen de casa, que em faci unes fotocòpies urgents... Això només m’ho fa a mi i els companys em diuen que no en faci cas, que l’home és gran i una mica arrauxat. Però després de com m’ha amenaçat avui a classe, crec que l’han de fer fora! Tot té un límit!

7B

«Jekill & Míster Hide» Pere Aquest professor és un «xulo»; des del primer dia vaig veure que li havia d’ensenyar que aquí jo sóc algú. Ha anat de poc que no li partís el bastó a l’esquena.

Encara ha de néixer el «maco» que m’insulti! Hi ha professors que són pitjor que la canalla, jo poso més ordre que ells. No em deixa ni entrar a la seva classe i després es queixa que no li passo els encàrrecs, en què quedem? Vull que el facin fora i, si no, ja me n’encarregaré jo de fer-li la vida impossible, i tant!

191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 207

Dramatitzacions

8

«Diana!»

Sinopsi El funcionament del menjador és un desastre. Des de sempre que s’hi queden la majoria dels alumnes perquè vénen dels poblets de la vora.

El comportament a l’hora de dinar és salvatge: els alumnes es llencen sobre el menjar com si patissin fam i, a part de cridar, escopir i llençar tota mena de projectils, han començat a fer destrosses al mobiliari.

L’any passat fins i tot es va tancar el menjador una setmana perquè, no se sap com, va calar-se foc a una panera i es va estendre per les estovalles de paper (van haver de pintar de nou tot el menjador). La mesura no va servir de res, els nois i noies es van quedar menjant entrepans al pati de l’institut i el van deixar fet una cort de porcs.

Els monitors canvien cada dos per tres perquè no ho resisteixen. Avui una monitora nova, quan ha rebut la primera mandonguilla amb tomàquet al mig del pit, s’ha dirigit al noi que la hi ha llençada i que aplaudia cridant: «diana! he fet diana!» i li ha ventat una bona bufetada, dient-li: «jo també he fet diana!».

La direcció ha pres cartes en l’assumpte, però la noia diu que no vol tornar a aquest institut i que, encara que necessita la feina, està disposada a perdre-la abans de suportar aquesta mena de vexacions. La mandonguilla l’ha disparada en Quique, un alumne que no és especialment conflictiu i, per això, la directora ha suggerit que vagin a mediació.

207

191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 208

Materials per a la formació

208

8A

«Diana!»

Quique Jo no em vull quedar al menjador, però ho he de fer per força, no hi ha transport al migdia i els pares no em poden dur amb cotxe. El menjar és fastigós i tots fem porqueries i ens divertim tant com podem. Els monitors no poden amb nosaltres i com que cap professor ens vigila aprofitem per fer-ne de tots colors. Jo no tinc gaire imaginació i, normalment, segueixo el que fan els altres. Però avui, quan he vist la samarreta tan blanca i ajustada de la monitora, no sé... m’he il·luminat! Els altres monitors tenen més aguant que la nova, saben que és la seva feina. No entenc per què m’ha pegat i vull denunciar-la.

8B

«Diana!»

Marta No havia vist mai res d’igual! I aquí a tothom li sembla normal que els alumnes es comportin com a energúmens. Fer de monitor de menjador no és fàcil, però jo en tinc certa experiència. Puc controlar els problemes d’un en un, però no suporto les bromes pesades. Mai no havia pegat ningú, però no me’n penedeixo. Quan li he clavat la nata a aquell noi, he vist que els de la vora deixaven els «projectils» que ja tenien a punt al plat. M’he salvat d’una bona. Faria el que fos per conservar la feina, menys aguantar maltractaments! Només faltaria!

191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 209

Dramatitzacions

9

«El cas dels exàmens sorpresa» Sinopsi La Verònica no té bona relació amb els alumnes, ni li preocupa. És molt bona professora, a les seves classes sempre hi ha ordre i el nivell de llengua dels grups a qui dóna classe augmenta en comparació amb el dels altres grups. Tothom sap que és molt treballadora i també molt estricta. Mira els deures cada dia, prepara feina individualitzada per als que ho necessiten, dóna bé les classes, fa controls de cada tema i els retorna plens de correccions...

Aquest curs, però, no hi ha manera que s’entengui amb els de 3A. Té per costum posar exàmens sorpresa d’un dia per l’altre i, potser ha estat una coincidència, però als de 3A els ha tocat control per la castanyada, l’endemà de la festa local i el dia següent de la sortida de naturals. Avui els ha avisat que el darrer dia del trimestre, com que tenen classe amb ella, faran... examen sorpresa!

El delegat de classe ha anat a buscar la tutora i li ha dit que havien de parlar amb ella i que era urgent; volen fer una protesta contra la Verònica i tots hi estan d’acord, fins i tot han recollit signatures!

La tutora no desconeix la situació; alguns professors també tenen queixes de la Verònica perquè, quan manen feina de la seva matèria, els alumnes argumenten que han d’estudiar llengua.

La tutora ha trobat tothom esperant-la a classe i ha dit al grup que ella es troba entre l’espasa i la paret: ells són els seus alumnes, però la Verònica és la seva companya. Creu que la millor solució és que el delegat hi parli directament.

Aquesta proposta ha aixecat protestes generalitzades perquè, segons els nois i noies, no s’hi pot parlar, amb la Verònica. I si anessin a mediació?

209

191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 210

Materials per a la formació

210

9A

«El cas dels exàmens sorpresa» Verònica Només hi ha una manera que els alumnes aprenguin: fer-los treballar, ser exigent i tenir-los collats. Mentre treballen no molesten i aprenen que en aquesta vida ningú no regala res. M’agrada ensenyar i em compensa veure els progressos dels meus alumnes.

Els dies que hi ha festa a l’institut, o bé alguna activitat extraordinària, els nois i noies tenen tendència a esverar-se. Precisament per això miro de posar controls, per evitar la gresca. Els alumnes no són ningú per dir-me què he de fer i què no, i m’ha disgustat molt les signatures que han recollit en contra meva.

9B

«El cas dels exàmens sorpresa» Andreu Avui, a l’assemblea de classe, ha quedat ben clar que no farem aquest control sorpresa, ni cap altre. Si la «profe» es posa «borde», que és el més probable, hem acordat deixar d’assistir a les seves classes, acudir a la direcció, penjar «cartells» per l’institut explicant el problema... i moure’ns perquè aquests abusos s’acabin. Jo no hi estic d’acord, però n’hi ha que han proposat fer pintades a les parets de l’institut i una manifestació a la porta.

191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 211

Dramatitzacions

10

«Poca broma» Sinopsi A l’institut s’estan començant a formar bandes. Inicialment, ningú no va preocupar-se massa pels exalumnes i altres xicots que s’agrupaven a les portes del centre a l’hora de la sortida. Un dia es va produir una baralla violenta entre ells i hi va acudir ràpidament la Guàrdia Urbana i els va dissoldre. La reacció no es va fer esperar massa i el cap de setmana van trencar un quants vidres. També van entrar a robar per les vacances de Nadal. Segons la Guàrdia Urbana alguns dels nois estan fitxats, però no hi ha proves que els autors dels actes vandàlics ni del robatori hagin estat ells.

Ara han tornat i s’han fet amics dels «millors» elements de l’institut. No està gens clar si trafiquen o què fan. Insulten els alumnes de nacionalitat estrangera, miren de provocar-los, els amenacen... Sembla que el cap de setmana passat van atacar en Mohamed, un alumne de quart. La qüestió és que aquest noi fa una setmana que no ve al centre i, quan el tutor ha trucat a casa seva per preguntar què passava, la mare no sospitava que el seu fill faltés a classe. L’endemà es presenten mare i fill al despatx del director i el noi mostra els blaus que li van fer quan el van atacar. Diu que té molta por perquè li van deixar ben clar que si els delatava el pelarien. Es veu que van armats amb pals i navalles.

La direcció vol parlar amb els alumnes que se sap que formen part d’aquestes bandes per mirar de convèncer-los que se’n vagin a un altre lloc i que respectin l’institut. El professorat se sent força impotent i lamenta que el centre s’assembli cada cop més a una presó: alarmes, reixes, guàrdies... Segur que si es dóna publicitat a aquests casos de xenofòbia, vandalisme i violència l’any vinent encara baixarà més la matriculació i el centre es convertirà en un gueto.

Així és que el director acut al coordinador de mediació i li demana de reunir-se amb en Pau, de tercer d’ESO, ja que el dia que van agredir en Mohamed es veu que ell hi era.

211

191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 212

Materials per a la formació

212

10A

«Poca broma» Lluís (director) Estic esperant deixar la direcció del centre. Una cosa són els alumnes difícils, com els que sempre hem tingut aquí, i una altra de molt diferent les bandes organitzades del barri que s’instal·len a la porta de l’institut i amenacen seriosament els alumnes més indefensos. No sé com aturar el problema, però m’interessaria, almenys, mantenir la seguretat dins del centre. El que ha passat a en Mohamed és una injustícia i, si no fos perquè en temo les conseqüències, jo mateix posaria la denúncia. Vull negociar amb en Pau, encara que no sé pas amb quins arguments...

10B

«Poca broma» Pau Jo he nascut al barri i ara està infestat d’immigrants que ens prenen la feina i s’hi fan els amos. Amb els meus col·legues hem sortit algun cap de setmana a netejar els carrers d’indesitjables. Primer els avisem i, si no ens fan cas, anem per ells, com vam fer amb en Mohamed. Li vam demostrar que, en aquell banc de la plaça, ell no hi podia seure! Com que no hi ha testimonis, ho negaré tot i si el molt desgraciat s’ha «xivat» ja es pot preparar perquè ho pagarà car!