L’ELABORACIÓ D’AQUESTS QUADERNS NEIX DE LA NECESSITAT D’OMPLIR UN “BUIT” DE MATERIAL DIDÀCTIC QUE NO ES TROBA AL MERCAT. PER REALITZAR EL PAS D’ESCRIPTURA SIL.LÀBICA A ESCRIPTURA ALFABÈTICA, HI HA MOLT D’ALUMNES QUE PER DIVERSOS MOTIUS TARDEN MÉS QUE EL SEU GRUP CLASSE DE REFERÈNCIA (DIFICULTATS D’ATENCIÓ I CONCENTRACIÓ, LATERALITAT CREUADA, POCA HABILITAT FONOLÒGICA, MEMÒRIA POC ENTRENADA ETC.). TOTS AQUESTS NINS I NINES TENEN EN COMÚ UN BAIX NIVELL D’ESTRATÈGIES D’APRENENTATGE. EL PRIMER QUADERN PRETEN QUE L’ALUMNE APRENGUI A LLEGIR I A ESCRIURE 21 PARAULES I TOTES LES SÍL.LABES DIRECTES IMPLICADES. LA IDEA ÉS QUE A PARTIR D’AQUESTES 21 PARAULES TENGUIN UNA BASE PER GENERALIZAR L’APRENENTATGE DE LA LECTOESCRIPTURA. ES TRACTA DONCS DE CONFECCIONAR UNA SÈRIE D’ACTIVITATS QUE “OBLIGUIN” AL NIN/A A POSAR EN PRÀCTICA LES ESTRATÈGIES QUE DE FORMA NATURAL FAN ALTRES NINS O QUE DEIXANT PASSAR MOLT TEMPS FARIEN ELLS. PER QUÈ L’ELECCIÓ D’AQUESTES 21 PARAULES? A-TREBALLEN FONEMES QUE EN PRINCIPI SÓN DE DIFÍCIL CONFUSIÓ CARA A LA LECTURA I ESCRIPTURA. S’HAN EVITAT CONFUSIONS FONÉTIQUES
DEL TIPUS (G//LL, C/QU, B/V) AIXÍ COM LES LLETRES QUE TRADICIONALMENT SÓN DE MÉS DIFÍCIL ASSIMILACIÓ (NY, X, J, H...). SEMPRE TENIM EN COMPTE QUE AQUESTS SONS I LLETRES SE TREBALLEN DINS ELS ALTRES MATERIALS I ACTIVITATS AMB QUE ELS NINS/NINES FAN FEINA. B-PERMETEN APRENDRE LA TÈCNICA DE LA LECTURA I L’ESCRIPTURA, A PARTIR DE LA COMPRENSIÓ, JA QUE SÓN PARAULES MOLT FÀCILMENT ASSIMILABLES AL LLENGUATGE DEL NIN/NINA, FINS I TOT PELS NINS CASTELLANO-PARLANTS I/O ELS QUE TENEN DIFICULTATS LOGOPÈDIQUES. NOMÉS S’HAN TRIAT PARAULES AMB SONS DIRECTES. C-CONVERTEIXEN LA MEMÒRIA (DE GRAFIES, DE SO) EN UN ALIAT I NO EN UN INCONVENIENT, A L’HORA D’EVOCAR LA RELACIÓ ENTRE SO I GRAFIA, DEGUT AL NOMBRE REDUÏT DE PARAULES. D-ES TREBALLEN UN GRUP DE SONS DIRECTES SUFICIENTMENT VARIATS COM PERQUÈ EL NIN/NINA PRACTIQUI I APRENGUI LA MECÀNICA (TÈCNICA) DE LECTOESCRIPTURA: VOCALS I LES SEGÜENTS CONSONANTS: B, C /K/, D, F, L, LL, M, N, P, R, S, T. ESTRUCTURA DE LES FITXES: LES FITXES ESTÀN PRESENTADES DE FORMA QUE CADA PARAULA SE PUGUI TREBALLAR DES DE LES DUES VIES D’ACCÉS AL SIGNIFICAT, LA VIA FONÈTICA I LA VIA LÉÈXICA (VISUAL).
ES TREBALLA CADA PARAULA DE FORMA COMPLETA, TAN DES DEL PUNT DE VISTA LINGÜÍSTIC (LLETRA, SÍL.LABA, PARAULA) COM DES DE LES ESTRATÈGIES D’APRENENTATGE BÀSIQUES, IMPLICADES EN EL PROCÉS LECTOESCRIPTOR. ES RECORREN TOTS ELS PROCEDIMENTS QUE HA DE FER UN NIN/A PER PASSAR DE SER SIL.LÀBIC A ALFABÈTIC. ESTRATÈGIES I PROCEDIMENTS QUE ES TREBALLEN: -ELS NINS/ES SIL.LÀBICS, EN UN ALT TANT PER CENT, ESCRIUEN LA PRIMERA VOCAL DE LES SÍL.LABES I “OBLIDEN” LA CONSONANT, QUE NO SONA D’UNA FORMA TAN CLARA. (FITXA QUE ASSOCIA DIBUIX I INICIAL DE PARAULA). -A MOLTS DE NINS/ES ELS COSTA MOLT ESFORÇ EVOCAR LA GRAFIA DE CADA SO CONSONÀNTIC. ALTRES TENEN DIFICULTATS EN AÏLLAR I ORDENAR ELS SONS (FONEMES). -ALGUNS NINS TENEN POCA MEMÒRIA VISUAL (LÈXICA), TANT PER A LES GRAFIES COM PER A LA SEQÜENCIACIÓ DE LES LLETRES. (FITXES DE COMPLETAR PARAULES AMB VOCALS I FITXES SIMILARS AMB CONSONANTS). -LA MAJORIA DE NINS I NINES TENEN DIFICULTAT EN SEQÜENCIAR (ORDENAR) LLETRES I FONEMES. DE FET AL PRINCIPI DEL PROCÉS LECTOESCRIPTOR ES DONEN MOLTES ERRADES QUE EN NINS/ES MÉS GRANS
SE CONSIDEREN UN POSSIBLE INDICI DE DISLÈXIA. (FITXES DE LLETRES DESORDENADES). -UN DELS PROCESSOS NATURALS DE L’APRENENTAGE DE LA LECTOESCRIPTURA, ÉS LA GENERALITZACIÓ DE LA COARTICULACIÓ ENTRE UNA CONSONANT I LES VOCALS. ÉS A DIR, GENERALITZAR ELS SONS DIRECTES, APRENEN QUE UNA “P” I UNA “A” FAN “PA”, UNA “P” I UNA “E” FAN “PE”, ETC., TAN DES DEL PUNT DE VISTA FONOLÒGIC COM LÈXIC. (FITXES QUE TREBALLEN ESPECÍFICAMENT LES SÍL.LABES). -ALGUNS NINS TENEN DIFICULTAT EN MEMORITZAR LA IMATGE DE LA PARAULA ESCRITA. PER ALTRA BANDA, COM ESTAN LES LLETRES JUNTES, HAN DE TREBALLAR TAMBÉ LA “IMATGE FONOLÒGICA” DE LA PARAULA I LLEGIR PORMENORITZADAMENT (LLETRA A LLETRA) CADA PARAULA. (FITXES DE PARAULES JUNTES I FITXES DE SOPA DE LLETRES). -EL FINAL DEL PROCÉS ÉS LA GENERALITZACIÓ, PER AIXÒ S’HAN INCLÒS ALGUNES PARAULES QUE NO ES TREBALLEN ESPECÍFICAMENT, LLETRA A LLETRA O SÍL.LABA A SÍL.LABA. (FITXES DE DICTAT MUT I FITXES DE DIBUIXAR LA PARAULA). INSTRUCCIONS PER EMPRAR EL QUADERN: -ES POT EMPRAR EL QUADERN DONANT AJUDES FONÈTIQUES I/O PISTES VISUALS AL NIN DES DEL PRINCIPI O ES POT PLANTEJAR QUE HO FACI TOT SOL (DEPÈN DE L’AUTONOMIA DE L’INFANT). PERÒ SI EL FA TOT SOL, DESPRÉS HA D’EXPLICAR QUE I COM
HA FET CADA FITXA, DE FORMA QUE TORNI A LLEGIR TOTES LES LLETRES, PARAULES I SÍL.LABES, ERRADES INCLOSES. ELL/A MATEIX HA D’ARRIBAR A LA CONCLUSIÓ QUE S’HA ERRAT I AUTOCORREGIR-SE EN CAS QUE SIGUI NECESSARI.
ÉS INTERESSANT APROFITAR LA PART DE DARRERA DE CADA FULL PER FER DICTATS DE LLETRES, SÍL.LABES I PARAULES, ACLARINT FEINES DE LES FITXES MÉS DIFICULTOSES PER L’INFANT. TAMBÉ ES PODEN FER ACTIVITATS DE CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA. EXEMPLE: EL PROFESSOR ESCRIU SÍL.LABES DIFERENTS DE FORMA ALEATÒRIA. DEMANA AL NIN... “FO” QUINES LLETRES SÓN? SI CONTESTA BÉ SE LI INDICA: CERCA “FO” I ENCERCLA. DESPRÉS, ES POT FER L’ACTIVITAT DE LECTURA. EL PROFESSOR DEMANA...QUINES LLETRES SÓN? (ASSENYALANT UNA SÍL.LABA). EL NIN CONTESTA: UNA “R” I UNA “U”. QUÈ FAN UNA “R” I UNA “U”?... AQUESTES ACTIVITATS DE LECTURA I ESCRIPTURA DE SÍL.LABES PODEN SERVIR PER VALORAR EL GRAU DE GENERALITZACIÓ QUE VA ASSOLINT L’ALUMNE.
m r c b
f t s n
r p ll f
l m p b
gni
pa
so
ca
fo
na
bo
ta
___________
___________
___________
___________
ca
ra
bo
pa
ma
sa
pe
ca
___________
___________
___________
___________
lu
u
llu
to
fo
pa
da
na
___________
___________
___________
___________
ra
pa
ro
to
mo
da
pi
ta
___________
___________
___________
___________
tau
t
ni
l
so
n
di
la
___________
___________
___________
___________
a e i o u r_t_ p_r_ c_s_
n_n_ m_t_ f_c_
a e i o u s_p_ d__ s_l
t__l_ b_c_ n_n
a e i o u d_t b_t_ l_p_
m_p_ p_p_ r_d_
dfcbcmtcsft
_o_o _a_a _o_o
_au _o_a _o_a
b t m p ll n l p d t n n
_i_ _u_a _o_a
_i_ _u_a _a_a
ll p s p r t l s p r t r d
_o_a _a_a _au_a
_o_a _e_a _a_i_
scaa
ooft
bcoa
pmaa
itd
aart
aocf
aobt
los
otmo
rdoa
oasp
mapa rata bota foto
foca pipa roda moto
lluna sopa taula boca lupa
rodafotocasalupa ________________________________
______________________________
______________________________
____________________________
ratasopasoltaula _________________________________________
___________________________________
s i s f e
s n e b f
d i t i o
a n c o c
m o t o a
foca nin moto dit
p i p a l
l p d d u
u u d p p
p l a i a
l l u n a
pipa lluna dau lupa
h s d b p
t a u l a
s o p a s
o l r f mo f t t o
taula sol sopa foto
ta
bo
mo
da
llu
fo
fo
ma
lu
ni
pe
ra
bota
boca
casa dau
dofi dit
foca
foto
lupa
taula
lluna
llapis
moto
mapa
roda
rata
pera
pipa
nin
nina
sopa
sol