UN BE NEGRE AMB POTES ROSSES ●
●
Hi havia una vegada un be negre que vivia en un poble. S'apropava la festa major i l'algutzil va demanar-li un xai al pastor per menjar amb la família.
● ●
El pastor li va dir que el be negre amb potes rosses era el més tendre que tenia..
En Titot, que aixĂ es deia el nostre Xai, quan va sentir que el volien portar a l'escorxador va decidir escapar-se i marxar corrents del poble.
â—?
S'estava fent de nit i en Titot corria per fugir del pastor fins que va trobar un tren a l'estaciĂł i va decidir pujar-hi. Quan el revisor el va veure sense bitllet el volia agafar i ell va decidir que saltaria del tren dins del tĂşnel fosc i com era de nit i ell era negre no el veurien.
Corre que te corre va arribar a una masia on la vĂdua li va demanar una mica de llana per fer-se un jersei a canvi de deixar-lo dormir a cobert.
L'endemĂ al matĂ va continuar correns fins arribar al poble on el vicari va deixar-lo descansar calentĂł si li donava una mica de llana per arreglar els esgarrips de la sotana.
Ben reposat va continuar el seu viatge. Va trobar un camp de cols. En Titot tenia molta gana... Per evitar el cop de bastó del pagès en Titot li va oferir una mica de llana per ferse una faixa nova que aquesta la tenia foradada.
Amb la panxa plena va arribar a la ciutat i l'Ăşnic lloc verd que va trobar va ser un jardinet petit del que no va poder ni tastar l'herba ja que el policia va posdar-li una multa. Com que no portava diners... va pagar amb la seva llana per fer una armilla al senyor alcalde...
EL mateix li va passar quan es va trobar a dins del camp de futbol, com que havia entrat sens epagar... va haver de donar llana per fer uns mitjons a l'Ă rbitre...
Sortint de la ciutat va fer cap al mar i va pujar d'amagat a un vaixell amarrat. Quan el capitĂ el va descobrir li va pendre la llana que li quedava per ferse un gorro i a mĂŠs el va tirar al mar.
Mentre nedava enmig del mar, un núvol de tempesta el va xuclar i quan es va adonar que portava un xai a dins va demanar-li llana per sargir-se un parell de forats... En Titot ja no tenia més llana i com que no n'hi va poder donar el núvol el va llençar!
I va tenir la sort de caure al mateix prat d'on havia sortit! I com que la carn se li havia endurit ja no sel van poder menjar! I va poder viure amb el seu ramat.
I conte contat ,aquest conte... S'ha acabat!
Adaptació lliure del conte: “Un be negre amb potes rosses” de Roser capdevila. Editat per la Galera el 1983