La Informàtica És la ciència o tècnica relativa a la tecnologia que estudia el tractament automàtic de la informació utilitzant dispositius electrònics i sistemes computacionals. En el que avui dia coneixem com a informàtica hi influeixen moltes de les tècniques i de les màquines que l'home ha desenvolupat durant la història per recolzar i potènciar les seves capacitats de memòria, de pensament i de comunicació. D'entre aquestes màquines cal destacar l'ordinador. En la informàtica hi convergeixen els fonaments de les ciències de la computació, la programació i les metodologies pel desenvolupament de programari, així com els tòpics selectes d'electrònica. S'entén per informàtica la unió sinèrgica del còmput i de les comunicacions. La informàtica s'utilitza en múltiples tasques, per exemple en l'elaboració de documents, en el control de processos i robots industrials, en telecomunicacions i vigilància, en el desenvolupament de jocs, etc. El mot Informàtica prové del de informatique, paraula francesa, creada per l'enginyer Philippe Dreyfus als anys cinquanta, i que deriva de la fusió de information i automatique.
El Sistema operatiu És el programari responsable de gestionar els recursos en un ordinador. El sistema operatiu actua com a amfitrió dels diversos programes d'aplicació que normalment corren sobre una màquina. Una de les principals funcions és gestionar els detalls de l'operació del maquinari, de manera que els diversos programes no se n'hagin d'ocupar, alleugerint i fent més fàcil així el procés de programació d'aquestes aplicacions. La gran majoria d'ordinadors, des de telèfons mòbil, ordinadors personals, videoconsoles fins a supercomputadors, usen algun tipus de sistema operatiu. Els sistemes operatius ofereixen diversos serveis als programes d'aplicació i als usuaris. Les aplicacions poden accedir a aquests serveis a traves d'APIs (application programming interfaces o interfície de programació d'aplicacions) o a través de crides de sistema. En sistemes mòbils i d'escriptori, la GUI (interfície gràfica d'usuari) acostuma a formar part del sistema operatiu, mentre que en sistemes més grans i multiusuari, la GUI s'implementa com un programa apart del sistema operatiu. Alguns dels sistemes operatius més comuns són Microsoft Windows, GNU/Linux, Mac OS X i Solaris. Microsoft Windows és el que té amb diferència més quota de mercat en els segments d'ordinadors de sobretaula i portàtils,
mentre que els segment de servidors i sistemes encastats estan dividits en diversos sistemes operatius. Per la llista completa de sistemes operatius vegeu llista de sistemes operatius. Windows ("finestres", en anglès), és el nom d'un sistema operatiu desenvolupat per Microsoft des de mitjans dels anys 80, pensat per a ordinadors personals. Inicialment, Windows era un entorn gràfic d'usuari que s'executava a sobre del sistema operatiu DOS. Paral·lelament, creà una versió professional per servidors que no necessitava DOS (Windows NT). A partir de Windows 95, la versió personal ja era un sistema operatiu complet i no necessitava DOS, que de fet estava incorporat dins de Windows. Aquesta estructura seguí fent-se servir fins a l'aparició del Windows XP. Que basat en el nucli del Windows 2000 ofereix la versió personal i la professional. Actualment, Windows és el sistema operatiu més utilitzat en ordinadors personals, en entorns corporatius i també té un sector important del mercat de servidors on el gran dominador són els sistemes Unix. Tot i que en el sector de l'edició gràfica, l'entorn majoritari és el MacOS, i actualment hi ha un percentatge creixent d'usuaris que migren cap a GNU/Linux. Windows XP és el nom del sistema operatiu llançat el 25 d'octubre de 2001 per Microsoft. Les lletres "XP" provenen de la paraula anglesa experience, i el nom en clau durant el seu desenvolupament va ser Whistler. Microsoft inicialment va posar a la venda dues versions: la Home i la Professional. La versió Home està destinada al mercat domèstic, mentre que la versió Professional disposa de característiques addicionals dissenyades per a entorns empresarials, com l'autenticació per xarxa i el suport multiprocessador. Encara que ara, el Windows XP Professional, està sent utilitzat per al mercat domèstic, per la seva facilitat d'utilització, i perquè la gent cada cop té més material "d'empresa", com: Enrutadors (Routers), és a dir, que la gent no es conforma amb un mòdem analògic, ara tothom prefereix estar preparat per si tingués un altre ordinador. Un altre avantatge de Windows XP, és que està preparat per a les xarxes sense fil, i és més fàcil configurar-ne una. Problemes del Windows XP El Windows XP és una versió anterior del Vista. Encara que el Vista tingui molts errors afegits, el wXP també en té: -Un dels seus problemes és que té un límit determinat de memòria RAM. Aquest Windodws només et reconeixerà 2 GBytes de memòria RAM. -Actualment molts softwares ja no són compatibles amb el XP. Tots els softwares que estàn apareixent ara, estan destinats al Windows Vista.
-Actualment el Windows XP serà més díficil de trobar ja que no es fabricarà.
Solucions La solució del Windows XP va ser l'aparició del Windows XP 64 bits. Va apareixer el 30 d'abril de 2005. Aquest Windows reconeixia més memòria RAM que el WXP 32 bits aparegut el 2001 (la versió normal). El problema dels softwares del de 32 bits en el 64 ha desaparegut i ja s'utilitza una configuració molt semblant a la del Vista però amb molta més llibertat. També el Windows 64 bits segueix traient actualitzacions més seguides que en l'XP. Internet És una xarxa pública i global de computadors interconnectats mitjançant el protocol d'internet (Internet Protocol) i que transmeten les dades mitjançant commutació de paquets. Internet és la unió de milions de subxarxes domèstiques, acadèmiques, comercials i governamentals, és per això que a vegades se l'anomena "la xarxa de xarxes". Qualsevol conjunt de xarxes interconnectades serà una internet, però d'Internet en majúscules només n'hi ha una. Sobre aquesta xarxa hi corren un conjunt de serveis als quals tothom pot accedir des de qualsevol part del món, mitjançant un dispositiu electrònic com ara un ordinador o un telèfon mòbil. Seguretat informàtica És una branca de la informàtica que estudia com assegurar que els recursos dels sistemes informàtics siguin utilitzats de la forma en què es van definir. El seu objectiu és la creació de plataformes segures en què els agents que hi interactuen (programes i usuaris) només puguin realitzar les accions que hi hagin estat autoritzades. Els experts en seguretat informàtica acostumen a afirmar que un sistema 100% segur no existeix. Tot i així, afirmen que la seguretat es basa en 3 característiques: • • •
Integritat Privadesa Disponibilitat
Depenent de les amenaces es pot distingir entre seguretat lògica i seguretat física.