La mescla social

e s t v d i s

Claire Court

La mescla social

La mescla social és la mescla, en el mateix espai, de diferents grups de població de varis grups d'edat, procedències i classes. Es presenta com un remei a les desigualtats creixents, creant un espai heterogeni, amb la integració de tot tipus de col·lectius. A més de ésser una alternativa a la periurbanització de les classes mitjanes, apareix com una solució als problemes relacionats amb la segregació (divisió territorial del diversos grups d'individus concentrats segons la seva classe social, la seva ètnia o la seva edat en diferents àrees), afavorint les interaccions entre els diferents grups socials.

En l'època neoliberal i capitalista actual, l'eficiència econòmica de la mescla social justifica la seva implementació en la planificació. Serveix d'alibi per fomentar polítiques urbanes de gentrificació, atreure classes més adinerades que la població actual, provocant l'expulsió dels antics habitants. Aquell ús de la mescla social s'allunya de la mescla social introduïda en el debat sobre el benestar de la població pel moviment higienista, els socialistes utòpics i els impulsors de la Ciutat Jardí en el segle XIX.

El debat sobre el benestar de la població, incloent la mescla social, va néixer en l'època de la Qüestió Social, a finals del segle XIX. Aquest moviment intel·lectual intens va portar a la Reforma Social a principis del segle XX. A l'època industrial, als carrers boirosos de la ciutat (degut a la contaminació de les fàbriques), on les condicions de vida eren pèssimes, començà el canvi.

De Londres a Madrid, dels Estats Units a Austràlia, passant per París i Barcelona, les investigacions dels científics, les iniciatives dels socialistes utòpics i les grans trobades internacionals, van permetre uns avenços sense precedents en la millora de la qualitat de vida dels ciutadans. Van influenciar la planificació urbana dels segle XX, així com la legislació i les polítiques d'habitatge.

Tanmateix, la voluntat segregacionista de les classes altes de la societat va limitar els resultats de la Reforma Social. Quasi un segle després, a finals del segle XX i en el segle XXI, el balanç seguia qüestionable. Enfront a una segregació espacial dels habitatges socials, particularment marcada als països anglòfons i a França, els governs adoptaren una sèrie de mesures per afavorir la mescla social, introduint el concepte en la planificació i les polítiques d'habitatge, instaurant un percentatge mínim de vivendes socials, així com en les polítiques d'immigració i les polítiques contra l'exclusió.

© Claire Court és doctora en Geografia, Planificació Territorial i Gestió Ambiental per la Universitat de Barcelona, així com llicenciada en Ciències Econòmiques per HEC Lausanne (Suïssa). La seva tesi doctoral és una anàlisi de la mescla social dirigida per Horacio Capel i Isabel Pujadas

Al districte de Sant Martí, a més de modificar el paisatge urbanístic, la població i el seu parc d'habitatges, les polítiques de mescla social permeten dinamitzar àrees de les ciutats marginalitzades, millorar les infraestructures, els equipaments i els espais verds als barris

A Espanya, el parc d'habitatges socials sempre fou molt més reduït que a d'altres països. Per aquest fet, no va haver aquelles polítiques de desegregació que impulsaren la mescla social. Es va haver d'esperar als primers anys 2000 perquè torni a aparèixer aquell concepte en la planificació urbana.

Actualment, a Barcelona, al districte de Sant Martí, a més de modificar el paisatge urbanístic, la població i el seu parc d'habitatges, les polítiques de mescla social permeten dinamitzar àrees de les ciutats marginalitzades, millorar les infraestructures (de transports, carrils bici, etc.), els equipaments (escoles, biblioteques, centres esportius, escoles bressol, pisos per a joves i gent gran) i els espais verds als barris.

Pel que fa a l'habitatge, la mescla social fomenta la construcció de vivendes socials, la rehabilitació d'habitatges obsolets (per exemple amb a instal·lació de lavabos i d'ascensors) i la disminució del parc d'habitatges desocupats. Com als països anglòfons i a França, s'acompanyen de polítiques socials, com ajudes econòmiques i socials als grups de població més febles (immigrants, joves i gent gran), i polítiques d'integració. Tanmateix, per la manca d'equitat i de protecció del patrimoni, fenòmens de gentrificació se segueixen observant. 