estvdis Eduard Miralles i Ventimilla
ELS CONTEXTOS DE L'ACCIÓ CULTURAL (i 2) Si al llarg del primer capítol d’aquest mòdul s’han pogut descriure, encara que de manera succinta, alguns dels contextos bàsics en els quals opera avui dia això que coneixem amb el nom d’acció cultural, al llarg del present capítol es tractarà de formular, també de forma sintètica, com es produeix i opera l’acció cultural. Els sistemes d’intervenció en l’acció cultural Se sol dir que la gestió de la cultura és la gestió, d’allò que és opinable: de cultura, tothom hi entén i, en conseqüència, les decisions que afecten aquesta matèria acaben sent massa arbitràries circumstancials, subjectives... Si es tracta d’intentar descriure alguns trets definitoris de la intervenció per a l’acció cultural, un possible model que aporti informació d’utilitat sobre aquest tema haurà de basar-se necessàriament en les dues premisses següents: 1) En primer lloc, haurà de ser sistèmic. És a dir, haurà d’intentar descriure i articular tot allò que passa en el procés d’intervenció des d’una perspectiva integrada (totes les accions formen part d’un tot ordenat) i funcional (la raó de ser de cada un dels elements o accions té a veure amb la finalitat global del sistema). 2) En segon lloc, haurà de ser estratègic. És a dir, haurà d’intentar establir relacions de causalitat entre les finalitats preteses i les estratègies a què caldrà adoptar, partint d’una anàlisi acurada d’escenaris inicials i opcions possibles. Els epígrafs que configuren els continguts d’aquest mòdul són un intent d’esbossar un petit sistema que, amb orientació estratègica, expliqui els tres elements fonamentals que configuren la intervenció per a l’acció cultural: 1) Les funcions de l’acció cultural i, en conseqüència, les finalitats que les determinen.
Eduard Miralles i Ventimilla (1961-2018) va ser expert en gestió cultural. Director del Centre Cívic Sant Martí entre 1985 i 1989 i després del Centre d'Estudis i Recursos Culturals (CERC) de la Diputació de Barcelona. El text correspon al llibre col·lectiu "Introducció a la gestió d'organitzacions culturals" (UOC, 2000)
2) Els agents de l’acció cultural i les interaccions que s’hi estableixen. 3) Les estratègies de l’acció cultural i també els resultats produïts per la seva aplicació. Funcions normatives Un bon nombre d’accions que configuren la intervenció per a l’acció cultural s’orienten a l’establiment d’una sèrie de mesures de caràcter normatiu que tenen com a finalitat regular les relacions entre el projecte cultural i el seu entorn. Entorn que, no cal dir-ho, pot ser de diversa
Un bon nombre d’accions que configuren la intervenció per a l’acció cultural s’orienten a l’establiment d’una sèrie de mesures de caràcter normatiu que tenen com a finalitat regular les relacions entre el projecte cultural i el seu entorn mena segons es tracti d’entorns sectorials, territorials o institucionals. En conseqüència, les funcions normatives no solament fan referència als marcs legals i jurídics. Tot allò relatiu a l’establiment de reglaments, la normalització de procediments, la formalització de relacions d’ordre intern i extern, és també una clara expressió d’aquesta funció normativa que haurà d’estar necessàriament present a l’hora de definir les, finalitats d’un projecte o una organització cultural o artística. Dissortadament, els projectes i les organitzacions culturals i artístiques solen conferir escassa importància al desenvolupament d’aquestes funcions normatives, la qual cosa, tard o d’hora, acaba creant condicions d’adversitat, sovint insalvables, pel que fa a la consolidació d’aquella iniciativa. Encara és massa freqüent constatar que els projectes culturals fan virtut de la necessitat de dotar-se d’estructures lleugeres i “biodegradables” i aquesta lleugeresa, conjuminada amb la proverbial “informalitat” (en el sentit literal d’aquest mot) de l’entorn artístic, sol comportar una
29 auro invento-01-març 2021
Els elements per a l'acció cultural
