estvdis Joan Gispert i Ricardo
La visita pastoral com a eina de coneixement històric les visites pastorals a Sant Martí de Provençals auro invento vol donar a conèixer de primera mà les obres cabdals sobre la història de La Verneda de Sant Martí. I també les fonts per a l’estudi històric i, en especial, de les més desconegudes de les èpoques antiga, medieval i moderna
Joan Gispert, vernedenc, llicenciat en Història, especialitat en història medieval. Ha centrat les seves recerques en el segle XI, concretament en el procés de feudalització de la societat catalana. Actualment, prepara una novel·la ambientada al Poblenou i La Verneda de Sant Martí, sobre els fets d’octubre del 34 i el referèndum de l’1 d’octubre de 2017
a nivell espiritual com a nivell material, es donava un temps per refer-ho i s’imposava, a vegades, una pena pel possible incompliment. També, les visites suposaven un ingrés per a la diòcesi ja que les parròquies havien de fer front ales càrregues corresponents ala dècima, el sínode i la visita pastoral.
La visita pastoral és una eina de control del bisbat sobre les esglésies del seu territori, i es va començar a portar-ne un registre a principis del segle XIV, al menys a la diòcesi de Barcelona La historiografia catalana va començar a utilitzar plenament aquesta font a finals del segle passat, a les acaballes de la dècada dels vuitanta, quan ja era força utilitzada a d’altres zones d’Europa. Per no ser massa exhaustius en aquest punt i omplir de dades innecessàries aquesta petita síntesi, us recomanem fer una ullada a l’obra que va publicar la Biblioteca d’Història Rural l’any 2003, l’origen de la qual van ser unes jornades d’estudi dedicades a les visites pastorals,celebrades el 2002 a la Universitat de Girona. En aquesta obra, els seus autors fan un repàs dels usos historiogràfics d’aquesta font i quina és la seva evolució en els diferents períodes històrics (1). Però parlem d’una posada en comú de l’estat de la qüestió del tema que ens ocupa de fa ja gairebé vint anys. En aquests darrers, han aparegut noves aportacions a nivell acadèmic i el seu ús en la anomenada història local és fonamental. No podem deixar de banda, tampoc, l’ús de les noves tecnologies, en els darrers anys, posades al servei de les diferents tècniques historiogràfiques, especialment la paleografia, ciència auxiliar de la història
5 auro invento-01-març 2021
És en aquest sentit que avui presentem les visites pastorals, els registres de les quals es troben a l’Arxiu Diocesà de Barcelona. És una font molt interessant per conèixer l’estat material i espiritual de la parròquia, així com aspectes de la història social del Sant Martí dels segles XIV al XIX. La visita pastoral és la visita que el bisbe ha de fer, periòdicament, a la seva diòcesi, en la que s’inspecciona l’estat material i espiritual del clergat, de la població, dels llocs de culte i el material corresponent a la litúrgia. És una eina de control del bisbat sobre les esglésies del seu territori, i es va començar a portar-ne un registre a principis del segle XIV, al menys a la diòcesi de Barcelona. El seu ús, intermitent, va ser reforçat al segle XV amb la reforma provocada pel cisma d’occident de darreries de segle XIV i començaments del segle XV, prenent encara més força amb la culminació del procés reformista que suposà el Concili de Trento, ja al segle XVI. La governabilitat de la diòcesi es basava en el control de la religiositat en el seu territori, i això es portava a la pràctica de dues maneres. En els sínodes anuals es marcaven quines eren les normes que s’havien de seguir, punt d’inici; i en les visites pastorals s’inspeccionava com es portaven a la pràctica aquestes normes en les parròquies que conformen la diòcesi, veritables unitats d’acció de control de la població, punt final del procés. Si alguna cosa no funcionava bé, tant
