Boqueria180. Gener, 2020.

Page 1

01

“La Boqueria està per sobre de tots els mercats del món” Ampli programa d’activitats per al 180 aniversari del mercat Repàs a la cuina tradicional de Barcelona: la taula de Carnaval


2

ÍNDEX

03

Sumari

04

Notícies

06

Entrevista

La Boqueria fa 180 anys al servei de la ciutat i ho celebra amb un ampli programa d’activitats.

Cicles de conversa i cuina, accions amb locals veïns i un pastís, entre les propostes del programa.

Joan Bayen, ‘Juanito’ del Bar Pinotxo, memòria viva del mercat.

BOQUERIA Departament de Comunicació de l’Associació de Comerciants del Mercat de la Boqueria

Matilde Alsina Foto portada Pau Fabregat

Gener 2020

08

Agenda Activitats destacades del programa d’aniversari i agenda detallada de gener i febrer.

Edició

10

Reportatge

Amb el suport

Repàs a 180 anys de cuina i alimentació a Barcelona: la cuina del Carnaval.

Institut Municipal de Mercats de Barcelona

12

De mercat

13

Recepta

@laboqueria

Receptes de parades ja desaparegudes que reflecteixen els gustos d’una època.

@la_boqueria

14

Història

Associació de Comerciants del Mercat de la Boqueria

Més informació

www.boqueria.barcelona

Aparador de productes: carxofa, anís estrellat, gamba i gall negre del Penedès.

Què ha passat a la Boqueria i què se n’ha dit en aquests 180 anys.

LaBoqueriaMercat


SUMARI

3

180 anys al servei de Barcelona El 19 de març del 1840 es va col·locar la primera pedra del mercat on estem instal·lats en l’actualitat. Abans, la Boqueria havia estat a la Rambla des del segle XIII i va fer una breu estada primer al convent del Carme i després a l’hort del de Sant Josep. Fa, doncs, 180 anys que obrim la parada cada dia amb el mateix esperit de servei als barcelonins i barcelonines. Un aniversari que cal celebrar.

Han estat 180 anys d’aprenenatge i, tot i que podem dir que en sabem, volem seguir aprenent i enfrontant-nos a nous reptes.

Durant tot aquest temps la Boqueria ha estat mercat central abans del Born i Mercabarna, referent gastronòmic i culinari i edifici emblemàtic de la ciutat. També durant tot aquest temps, els venedors ens hem professionalitzat i especialitzat.

Volem convidar-vos a tots i totes al nostre aniversari. I amb aquesta voluntat hem preparat un programa d’activitats per a tot l’any 2020 que esperem que us agradi i que trobareu en les successives edicions d’aquesta revista.

Aquesta trajectòria ens fa sentir orgullosos però no hauria estat possible sense els ciutadans de Barcelona. Saber que hi sou, que seguiu venint, ens fa pujar la persiana cada matí. Per aquest motiu, aquesta celebració és també vostra.

Moltes gràcies Barcelona per aquests 180 anys Associació de Comerciants del Mercat de La Boqueria

Garantim l’aigua a qui no la pot pagar amb els nostres ajuts i bonificacions socials 34.695 famílies ja s’han beneficiat del nostre Fons de Solidaritat. Informa-te’n a aiguesdebarcelona.cat.


NOTÍCIES © PUBLIC DOMANIN PICTURES

4

Amb bona companyia Un aniversari no ho és sense amics i veïns, amb els quals s’han pensat una sèrie d’accions conjuntes durant el 2020. Locals emblemàtics i entitats amb qui la Boqueria comparteix proximitat i bones relacions se sumen a l’aniversari mitjançant dos programes ‘Boqueria & Co’ i ‘Ben acompanyats’. En el primer, locals com la pastisseria Escribà, els bars Marsella, Thonet, Muy Buenas i Casa Almirall, la cocteleria Boadas, els restaurants

Casa Leopoldo i Bodega Sepúlveda i la geladeria Rocambolesc proposaran al públic una beguda, còctel, tapa, plat, pastís o gelat d’aniversari entre els mesos de març i novembre. Pel que fa al segon, es treballa per dur a terme una sèrie d’accions conjuntes amb Teatre Goya, Palau Güell, MACBA, la Virreina, l’Ateneu Barceloní, els Castellers de Barcelona, Museu Marítim, el Liceu, el CCCB i la sala Sidecar.

FIBRA 600 + FIX +

AGILE TV + RAKUTEN TV SUSCRIPCIÓN

29

* Promoció no aplicable a cobertura indirecta. Consulta condicions a parlem.com

’95


5

© SERENE STARTS

© LEONARDO ALVARADO

180 espelmes El 19 de març la Boqueria bufarà espelmes amb la complicitat de tots els barcelonins.

L’art de cuinar i de conversar A excepció dels mesos d’estiu, la Boqueria està d’aniversari durant tot aquest 2020, amb un ampli programa d’activitats, tant seriades com puntuals, obertes a tothom. L’eix d’aquest programa el formen dos grans blocs d’activitats en sèrie, dedicades a la cuina i a la reflexió sobre el mercat mitjançant la conversa. La cuina hi és present amb tres propostes: ‘Cuines de Barcelona’, amb Marc Ribas; ‘Cuines del Mon’, amb Isma Prados, i ‘El Xef Convidat’, que comptarà amb Rafa Zafra, Albert Raurich, Romain Fornell, Germán Espinosa o Nuria Gironès, entre altres. La conversa girarà al voltant del tema ‘180 anys alimentant Barcelona’ i anirà a càrrec de parelles formades per persones de dins i fora del mercat, relacionades amb el món del comerç, la cuina, la gastronomia i l’alimentació. Hi podrem escoltar, entre d’altres, Toni Massanés, de la Fundació Alícia, la xef Carme Ruscalleda, el periodista Pau Arenós o la cuinera i investigadora gastronòmica Núria Bàgena, que conversaran amb Sebastià Ortiz, de Carns Soler Capella, Quim Márquez, del Quim de la Boqueria, Joan Bayen, del Bar Pinotxo o Rosa Millán, de Fruites Morilla.

Una gran festa popular amb pastís, música i alguns secrets que no desvelarem serà el punt àlgid d’un programa d’activitats que també compta amb accions amb les escoles del barri, taules rodones amb periodistes, bloguers i infuencers i un final de festa al mes de desembre. Aquesta revista i les diverses plataformes digitals de la Boqueria informaran de totes les activitats. S’aconsegueix, de manera gratuïta, al Punt d’Informació del mercat.

Menys atenció d’hola i adéu i més paradistes #demercat

WWW.DOPENEDES.CAT

D’EXPRESSAR EN CADA VI E L C U LT I U D ’ U N A H E R È N C I A


ENTREVISTA

JOAN BAYEN

“La simpatia que em té la gent no té preu” Va néixer a Barcelona, un dia de Sant Joan de fa vuitanta i... (la xifra exacta és ‘secret d’estat’ igual que el nom de la pastisseria que li fa els xuixos) i és a la Boqueria des dels vuit anys, quan venia a ajudar la mare, Catalina, després de l’escola. En aquest temps s’ha convertit en un personatge indestriable del seu bar fins al punt que no contesta si li diuen ‘Joan’ i sí quan li diuen ‘Pinotxo’. I encara que la seva imatge, polzes amunt, es coneguda arreu del món, ell es considera una persona més del mercat. Com va començar el Pinotxo? Era un quiosc d’un número i el portava la mare, que va ser una pionera en ser la primera a fer menjar cuinat, perquè abans només se servien cafès i esmorzars. Primer no tenia nom i es va dir Pinotxo per un gosset que teníem i que se’n deia per la pel·lícula de Disney. Amb els anys, vam anar ampliant el local i la carta, tot afegint als de la mare plats nous com els xipirons amb mongetes de Santa Pau o els

cigrons amb botifarró. Però en aquest temps, la gastronomia ha anat canviant i ara és molt sofisticada. A vegades costa trobar un restaurant que faci plats clàssics, la cuina de tota la vida i molts dels nostres clients venen buscant just això. Ha canviat el mercat en aquests anys? Sí i en algunes coses per mal. La gent ja no és tan simpàtica i agradable com abans. Des de darrere la barra veus com es va perdent la connexió amb els clients, però també entre ells. Abans, dos desconeguts que seien junts es posaven a parlar amb qualsevol excusa, com ara sobre el plat que menjaven. Ara la gent va més a la seva. Hi hauràs passat bons i mals moments... Com a tot arreu. Sempre hi ha disgustos. A vegades m’he enfadat tant que he pensat ‘plego’, però llavors ve algú i em dóna simpatia i se m’oblida en un minut. El millor de tot és com em tracta la gent, la simpatia i l’afecte que em tenen. No té preu.


© ACMB / PAU FABREGAT

Hi has conegut molta gent. De qui tens més bon record? Tots els populars que venen a Barcelona em venen a veure. Com que jo m’hi entrego, ells també ho fan amb mi i hi ha molta sintonia. Ara, el millor record és de quan va venir la Jacqueline Bisset. Era tan guapa. I molt senzilla i agradable.

I quan no ets al mercat, què fas? Surto a córrer. Bé, ara camino entre una hora i mitja i dues hores, que estic operat dels dos malucs. Però he fet les primeres 15 maratons de Barcelona i una de Nova York i abans feia unes 5 o 6 mitges maratons a l’any.

Perquè obres tan d’hora? És una rutina que em fa sentir bé. Em llevo per ser al mercat quan obre, a les cinc, trec les taules, ho preparo tot, i a dos quarts de sis pujo la persiana i començo amb els venedors del mercat. Esmorzar i fer-la petar una mica és començar bé el dia.

Si no haguessis estat en ‘Juanito’ del Pinotxo, què t’hauria agradat ser? Suposo que hauria acabat de paleta, com el pare, a qui ajudava fent de manobre. Però és una feina massa individual, massa solitària per al meu gust, que m’agrada l’escalf de la gent. I per això sóc aquí.

Encara parles amb la cafetera? I tant! Va la mar de bé per desfogar-me i no em porta la contrària. És difícil treballar de cara al públic. I la gent d’avui és diferent de la d’abans, té menys educació. Sembla que dir ‘Bon dia’ els costi molt. I és llàstima, perquè es va més lluny sent amable.

Què és la Boqueria per a tu? És un mercat dels més reconeguts del món. Per a mi sempre està per sobre de tots els altres. I què li desitjaràs quan bufem les espelmes? Que continuï mínim 180 anys més.


8

AGENDA

25/01 CICLE DE CONVERSES

180 anys alimentant Barcelona

El xef convidat

a ts Activit b re r e f r e n ge 2020

Una mirada a l’evolució del món de l’alimentació mitjançant un cicle de converses, en clau de repàs històric, sobre el mercat i el seu impacte en aspectes tan diversos com la cuina, el producte i els canvis en el consum o els espais de comercialització. Amb el leitmotiv ‘Què menjàvem, què mengem’, una parella de persones de dins i fora de la Boqueria conversarà sobre productes troncals com la carn, la fruita i verdura i l’aviram, i qüestions com l’evolució de la gastronomia dins de l’àmbit del mercat.

Sessió de cuina amb un xef reconegut i tast final.

T D’11 a 13 h. P Aula Boqueria. Aforament limitat. Activitat de pagament (5€) amb inscripció prèvia.

31/01 La Blogueria Conversa amb les blogueres gastronòmiques Inés Butrón i Luisa Ramos.

Es comptarà amb la presència de Toni Massanés, de la Fundació Alícia, la cuinera i investigadora gastronòmica Núria Bàguena, el periodista gastronòmic Pau Arenós, el catedràtic de la UPC Manuel Guàrdia, Pep Palau, un dels directors del Fòrum Gastronòmic o la xef Carme Ruscalleda. Per part del mercat hi participaran Sebastià Ortiz, de Carns Soler Capella, Rosa Millán, de Morilla Fruites, Joan Bayen, de Pinotxo Bar, Eduard Soley, de Soley Boqueria, Josep Capdevila d’Avinova i Quim Márquez del Quim de la Boqueria.

‘Gastronomia tradicional i gastronomia moderna’.

T De 18.30 a 20.30 h. P Aula Boqueria. Aforament limitat. Activitat gratuïta amb inscripció prèvia.

Divendres 20 de març, 17 d’abril, 15 de maig, 19 de juny, 16 d’octubre i 20 de novembre, de les 18.30 a les 20.30 h al nou Espai de Divulgació.

© CARLOS RUIZ B.K. crbk.es

Entrada gratuïta, amb aforament limitat i inscripció prèvia.

TASTOS

Boqueria & CO Cicle de tastos gastronòmics en col·laboració amb una sèrie de locals emblemàtics i veïns de la Boqueria que ofereixen una proposta per menjar o beure especialment creada per a l’ocasió.

01/02 Boqueria Negra Taula rodona amb els escriptors Carlos Zanón i Toni Iturbe i el xef

Compta amb la participació de la cocteleria Boadas, els bars Marsella, Thonet, Muy Buenas i Casa Almirall, els restaurants Casa Leopoldo i Bodega Sepúlveda, la pastisseria Escribà i la gelateria Rocambolesc.

Ismael Prados. ‘El mercat de Pepe Carvalho’.

T De 12 a 13 h. P Plaça a tocar del Quim

Les propostes estaran disponibles per al tast des del 19 de març fins a finals de novembre i qui les vulgui descobrir ho podrà fer a partir de la seva pròpia ruta.

de la Boqueria. Entrada lliure amb aforament limitat.


9

SESSIONS DE CUINA

Cuines del món El cuiner Ismael Prados proposa una cicle de cuina per descobrir la gastronomia de països amb tradicions culinàries tan diverses com l’Índia, les Filipines, el Japó, Etiòpia, Mèxic, la cuina texana dels Estats Units i Turquia.

08/02 Cuina de Barcelona

Dissabtes 15 de febrer, 21 de març, 18 d’abril, 16 de maig, 20 de juny, 17 d’octubre i 21 de novembre al nou Espai de Divulgació (les 2 primeres, a Aula Boqueria) de les 11 a les 13 h.

Sessió de cuina amb el xef Marc

Entrada de pagament (5 €),

Ribas sobre plats tradicionals

amb aforament limitat i inscripció prèvia.

de Barcelona que s’han convertit en patrimoni de la cuina catalana i tast final. Arròs Parellada

T D’11 a 13 h. P Aula Boqueria. Aforament limitat. Activitat de pagament (5€) amb inscripció prèvia.

15/02 Cuines del món Sessió de cuina amb el xef Ismael

TAULA RODONA

Boqueria Negra No són poques les novel·les que tenen com a escenari central o ocasional el Mercat de la Boqueria. Els seus autors posen negre sobre blanc la realitat i la vida diària d’aquest popular recinte i ens conviden, així, a pensar en magatzems, cambres subterrànies i d’altres racons ocults del que l’escriptor Émile Zola hauria anomenat el “ventre de Barcelona”.

Prados sobre la rica i diversa cuina del subcontinent indi i tast final.

T D’11 a 13 h. P Aula Boqueria. Aforament limitat.

Hi participen: Carlos Zanón és escriptor i autor, entre moltes altres novel·les, de Problemas de identidad (2019), on recupera el personatge del detectiu Pepe Carvalho, a més de ser el comissari de BCNegra 2020.

Activitat de pagament (5€) amb inscripció prèvia.

22/02 El xef convidat

Toni Iturbe, periodista, escriptor i professor, és autor de la guardonada La Bibliotecaria d’Auschwitz (2012), entre altres novel·les. Ha treballat a Qué Leer, El Periódico, Fotogramas, l’Avui o El País. Ismael Prados és xef de cuina. Conductor dels programes de TV3 Cuina x Solters i La Cuina de l’Isma, participa en projectes de R+D+I alimentari sota la marca d’Oficina Tècnica Gastronòmica, i és docent a la Universitat de Barcelona.

Sessió de cuina amb un xef

T D’11 a 13 h.

Dissabte, 1 de febrer. 12 h. Plaça davant del Quim de la Boqueria.

P Aula Boqueria.

Entrada gratuïta, amb aforament limitat.

reconegut i tast final.

Aforament limitat. Activitat de pagament (5€) amb inscripció prèvia.


10

REPORTATGE

La taula de Carnaval

Què menjaven els barcelonins el 1840? En 180 anys, la dieta i la cuina de la ciutat ha canviat força, sobretot a les últimes dècades del segle XX. La presència continuada de la Boqueria fent la seva funció permet fer una panoràmica sobre l’alimentació a Barcelona durant gairebé dos segles. Ens hi acompanyeu? Primer cal posar-se en situació: pels volts del 1840 la cuina diària era monòtona i poc variada amb molts caldos, verdures, llegums, patates i poca carn, normalment de porc, molt de pa i vi. La rutina la trencaven només les abstinències de carn dels divendres de Quaresma i els dies festius. Llavors ocupaven els plats truites i botifarres (Carnaval), peix fresc o salat (Quaresma), carn de bé rostida o a la brasa (Pasqua) i aviram de corral, un autèntic luxe, per a la festa major. El gall rostit i alguns arrossos de carn i pollastre eren menges de Nadal i completaven les festes grosses el sant del cap de família o la seva dona, moment de tastar la pastisseria feta a casa com la crema cremada, el flam i la coca. La majoria dels barcelonins tenia una die­ta insuficient per fer un bon creixement, mantenir l’organisme, recu-


11

La ‘cassola’ o els macarrons enllardats eren plats molt populars, acompanyats de coca de llardons per postres

perar-se d’una malaltia o practicar activitats físiques, en una època en què bona part del treball era encara manual. La industrialització no va millorar les coses amb les llargues jornades laborals i salaris baixos d’una massa obrera amb condicions de vida nefastes. L’alimentació diària d’una família humil estava composta de mig quilo de pa, un quart de quilo de patates, 100 grams de llegums, 50 mil·límetres d’oli i mig litre de vi. Es completava amb poca quantitat de fruita, hortalisses i verdures, i peix, en especial bacallà i sardines, que es menjava molt més que la carn de bou, ovella i cabra, cara i de mala qualitat. El Carnaval i els seus àpats grassos amb el porc de protagonista principal representava la primera gran alteració de la dieta que començava el Dijous Gras, quan la Barcelona de mitjan segle XIX s’atipava de coques amb llard. D’acord amb el Costumari Català de Joan Amades, es menjava un plat anomenat ‘cassola’, a base de carn de porc, ous, llom, orella, ventre, botifarra i altres carns que es portava al forn, amb ous batuts amb canyella i sucre que quallaven i formaven una crosta. També eren © GDJ3134 / IMÁGENES

molt populars els macarrons enllardats i, per postres, la coca de llardons que encara mengem avui. Aquests plats tan consistents es menjaven per benerar o sopar, mentre que els nens que anaven a escola també tenien un berenar especial, amb truita amb botifarra i formatge per postres. El Dimarts de Carnaval era l’última ocasió de fer un bon tec abans de la Quaresma, tot i que n’hi havia que aprofitaven el Dimecres de Cendra per a un últim berenar mentre els més devots ja menjaven bacallà a la brasa. Era el dia que les carnisseries tancaven fins al Dissabte de Glòria i durant la Quaresma els escorxadors només mataven un moltó diari per tenir carn per als malalts, que en podien menjar només amb butlla o el permís del rector de la parròquia. El món a l’inrevès del Carnaval es veia també reflectit en els aliments, com les llaminadures ‘trucades’ repartides per moltes de les disfresses de la rua: caramels o pastissets salats, amb pebre, amb ingredients purgants i fins i tot amb espart, estopa o crin elaborats per diverses confiteries de la ciutat. O els ous que, omplerts amb guix, calç, cendra o altres materials, es convertien en projectils per llançar-se els uns als altres. Perquè hi hagués una bona provisió d’ous buits, força dies abans del Carnestoltes, la majoria de fondes de Barcelona servien plats d’ous i en guardaven la closca.


12

DE MERCAT

© AJALE

© ACMB

© COPPERTARIA

Producte estrella del Baix Llobregat i el Delta de l’Ebre, té poques calories i propietats diurètiques. A l’hora de comprar-ne, triarem les que pesin més, estiguin més tancades i tinguin les fulles més juntes. Es conserven a la nevera, però com que s’espatllen ràpid, millor no deixar-les-hi més de 5 0 6 dies.

Anís estrellat

Gamba

Una de les ‘cinc espècies’ de la cuina xinesa, prové d’aquest país, d’un arbre amb vuit llavors en estrella. Aporta una aroma molt intensa als plats i per això és un dels ingredients principals de begudes com el ‘Pastis’. D’ús molt habitual en pastisseria i per a infusions, proveu-lo amb carns blanques com ara conill, pollastre o gall dindi.

Un cop comprada, millor menjar-la de seguida. A la nevera us aguantaran un parell de dies, si les cobriu amb aigua de mar i gel -podeu fer l’aigua de mar a casa, afegint 35 grams de sal per litre d’aigua. Les podeu congelar, embolicades d’una en una i per menjar al cap d’un parell de setmanes com a molt.

© CORNELIA ARBAOUI

Carxofa

Gall negre De raça penedesenca, autòctona catalana, de ploma i pota negres i pell blanca. Criats en parcs exteriors perquè puguin sortir tot l’any i una dieta que incorpora granet de raïm, és de les poques races que infiltra el greix a la carn de manera natural, fet que li dóna un gust intens. De carn tendra i suculenta, se’n pot trobar tot l’any.


RECEPTA

13

Totes dues receptes, del llibre d’Àngel Peix i Jordi Anglí La cuina de la Boqueria. Viena Edicions

Vieires amb ceba Recepta de la parada Marisc Nineta Ingredients

Ingredients

4 vieires 2 cebes ben grosses Pa ratllat ½ got de vi blanc Mantega Oli Sal i pebre

2 quilos de llom ½ tassa de vinagre 1 tassa de cafè fort ½ tassa de vi negre 1 cullerada de farina 1 ceba 2 grans d’all Sal i pebre al gust

Elaboració

Elaboració

Separem la carn de les vieires de la closca, les netegem bé i guardem les closques que ens serviran per presentar el plat.

Macerem la carn amb la ceba, l’all i el vinagre. La cobrim bé i la deixem marinar durant 2 hores. L’escorrem i la daurem al foc per totes bandes durant uns 15-20 minuts. Després, aboquem el cafè per sobre de la carn i la posem al forn a 180 graus durant 20 minuts. Anem treient el greix que surti de la cocció.

Salpebrem les vieires i les reservem. Tallem la ceba en juliana i l’enrossim a la paella amb oli. Quan estigui rossa, hi afegim la carn de les vieires i ho reguem tot amb el vi blanc. Ho deixem coure uns 3 minuts, tot remenant de tant en tant. Col·loquem les closques de les vieires en una safata per al forn i posem a dins de cadascuna una base de ceba cuita i la carn de les vieires al damunt. Hi escampem pa ratllat per sobre, hi posem un bocinet de mantega i posem la safata al forn calent perquè es gratinin durant 5 minuts.

Per fer la salsa, aboquem el vi en un pot, hi posem farina i ho remenem, amb cura perquè no surtin grumolls, fins que sigui espessa. Un cop a taula i amb el rosbif tallat, hi afegim la salsa per sobre. © MOIRA NAZZARI

Rosbif amb cafè Recepta de La Boqueria Te Cafè


HISTÒRIA

EL INCENDIO DE ANOCHE A las dos y media se oyeron los pitos de los serenos anunciando fuego en el mercado de la Boquería. Allá nos dirigimos con la rapidez necesaria para dar, sin embargo de lo avanzado de la hora, noticia del siniestro, pero afortunadamente no hay mucho que escribir. Cuando nosotros llegamos ardían seis ú ocho casetas del mercado. El incendio

© RAWPIXEL / FREEPIK

14

había comenzado momentos antes, pero como las barracas son de madera y bastante resecas por cierto por la continua acción del sol, ardieron como yesca, y el incendio tomó algún vuelo en pocos segundos. Apenas algunos transeúntes y guardas notaron el siniestro, mientras los serenos avisaban con los pitos, ellos comenzaron á atajarlo, aislando las casetas que estaban libres, y dejando arder las que ya no tenian remedio. En esta situación quedaba el fuego localizado y dominado cuando nos volvimos a la redacción para dar este alcance.

Hace algunos días que en la pescadería del mercado de San José se vende salmón muy fresco á precios relativamente baratos atendido lo exquisito de este pescado, pues llegó á venderse el sábado último á ocho reales la libra, lo cual no se había visto en Barcelona desde que se venden salmones en sus pescaderías.

La Vanguardia, 26 juliol de 1889

La Vanguardia, 7 de novembre de 1882

Compra a saba.es, fes servir el QR i estalvia sense barreres!

70%

Compra l’estada al web. T'estalviaràs fins a un 70% i, a més, podràs guanyar temps accedint al pàrquing directament amb un QR des del mòbil.

Més ràpid, més fàcil, més Saba!

Fins a un de dte.


15

Nova Peixateria de la Boqueria, 1911 AFB. FREDERIC BALLELL

La plaça per antonomàsia, la més popular, era la Boqueria, dita oficialment de Sant Josep. Era, ensems, mercat central, abans d’instal·lar-lo al Born. De matinada, la Rambla s’omplia de carros de verdura i fruita, vinguts del delta del Llobregat i del Maresme. La Boqueria era la catedral del proveïment. A la banda de la Rambla, hi compraven els senyors. La zona del darrera, llindant amb l’Hospital, era el mercat popular, la Gardunya. Hi paraven les pageses, amb fama de vendre a preus inferiors. [...] És allí on s’estilava principalment

l’epítet de ‘cabassos de dotze’ designant les compradores que es llevaven tard i que amb ínfules de senyoriu, però amb la butxaca prima, confiaven que les pageses sacrificarien preus abans de tonar-se’n la mercaderia a casa. [...] Cap altre mercat, fins a la guerra civil, no disputà a la Boqueria el paper de plaça dels senyors. Aquests, i em refereixo als homes, solien anar-hi personalment en caure la tarda a comprar el peix. Peix fresc, saltant encara, acabat d’arribar del moll de la Barceloneta, transportat per aquells peixaters descalços que, amb la

panera al cap, travessaven tot el casc antic corrent amb gambada atlètica. [...] Un dels més curiosos indrets era la peixateria, que les guies de la ciutat adjectivaven de panòptica. Era un apèndix de la Virreina, concretament el seu jardí penjat, comunicant amb el palau per un pontet. Sota el jardí hi hagué, efectivament i a la primeria, el mercat del peix, però jo hi vaig conèixer ja les tripaires, que hi romangueren fins que hom enderrocà el bastiment. Sempronio. Barcelona era una festa



Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.