Zenta és un jove de 21 anys nascut a finals del 91 a Valls (Tarragona), que es va endinsar en el món del graffiti a mitjans del 2004.
Amb vocació artística des de petit, va trobar la millor forma d’expressió i creació en aquesta branca. Pinta amb un estil molt lliure tot tipus de caràcters, realismes, lletres... qualsevol cosa per a deixar que la diversió i la imaginació flueixin i les ganes de progressar augmentin cada dia més. Li agrada barrejar el realisme amb tècniques brutes, a més d’utilitzar el disseny gràfic com a base. Ha treballat per a diverses empreses i particulars de decorador i dissenyador gràfic, i també ha realitzat varies exhibicions i participacions en més d’un concurs. Ara per ara afirma que el graffiti és una part essencial de la seva vida, un òrgan més amb el que viure. Apart, també és aficionat a la fotografia. Com et dónes a conèixer? Fas servir les xarxes socials? Tens un galerista que et promociona o difón la teva obra? No, no tinc cap galerista. Em dóno a conèixer a les xarxes socials. De fet, fa poc que acabo d’ obrir una pàgina a facebook però en tinc una altra de ja fa cinc o sis anys. La gràcia d’aquestes planes és que al penjar coses a la xarxa intentes que blogs del àmbit dels graffitis, la pintura o l’art urbà, puguin difondre la teva obra. A vegades els hi envio un correu o simplement ells són seguidors de la pàgina i com que els agrada ho comparteixen. A partir d’aquí, es crea un espiral infinit de compartiments i pot arribar a molta gent que pot veure-ho amb un sol click. Et planteges el treball artístic com un modus vivendi? Sí, però no exclusivament, tot i que sempre esta present. Faig coses que són més o menys similars amb el meu art com disseny gràfic o estudiar disseny industrial, per tant, tot són disciplines on en puc treure treure la inspiració. Però no m’hi dedico al 100%, ni molt menys. Quan i com vas començar? Quin va ser el motiu per què t’interessessis per l’art? Jo des de petit sempre he dibuixat i des de els 12 anys, que va ser quan vaig començar l’ESO, vaig veure un company que pintava i ostres! Cada vegada més em fixava amb els graffitis
que hi havia al carrer i m’agradava, estèticament era una cosa facinant: amb quatre pots fer coses tan grans! A partir d’aquí, vaig començar a dibuixar encara més i també vaig començar a dibuixar lletres. Al cap d’uns anys, vaig decantar-me per l’art mes figuratiu, ja que des de sempre havia dibuixat, vaig començar a incorpora-ho en el graffiti i a pintar-ho amb esprai. Què és el que et mou a crear? Divertir-me, passar-m’ho bé. Si tot el que fes només tingués una finalitat estètica o purament econòmica, no ho faria. Ho faig, perquè em sento realitzat. Estàs en contacte amb altres artistes de la teva generació? Sents que pertanys a un col·lectiu o a una generació determinada? Sí, de fet una de les coses bones del graffiti és que els artistes, com en l’època de les avantguardes en que hi havia diferents corrents i tenia un mateix estil es reunien i intercanviaven visions. Ara per ara, en l’art en general no passa, però si en el graffiti. Sempre quedem amb altres artistes, no cada setmana, però un cop al mes em reuneixo amb gent que pinta de la província. Parlem, intercanviem coneixements, punts de vista, recursos, etc.... A més a més, com que és una disciplina en que es pinta a l’aire lliure es pot arribar a fer una obra en un dia. Quan fas una obra penses amb el teu públic? A qui va dirigida? Com és el teu públic i com reacciona? Ara mateix és un tema complicat. Sovint m’havia fixat massa amb el públic i crec que ara mateix estic intentant trencar amb tot això, és a dir, abans em deixava influenciar molt pel context, l’entorn i les persones. Últimament sempre havia realitzat art figuratiu, que m‘agrada molt i estèticament és un art que arriba. Ha arribat un punt en que m’he arribat a plantejar realment si feia graffitis figuratius perquè a la gent li agradava o perquè m’agradava a mi. Ara mateix estic intentant anar-me’n completament d’això i pintar per mi, independentment del que digui la gent, per gaudir totes les hores que li dedico i si li agrada al públic que va dirigit o no és igual. La meva obra pot tenir algún punt de comunicació, pot reivindicar alguna idea, però tampoc
“Crec que l’art més pur és el que surt de dins sense cap mena d’influència.”
em preocupa massa si aquesta idea arriba o no. Jo crec que de fet, trenca molt la frescor de la persona quan gent externa influeix en l’obra d’un altre, aquesta perd una mica la seva essència i la potencia artística. Crec que l’art més pur és el que surt de dins sense cap mena d’influència. Quan tens la primera idea sobre l’obra que vols fer? Les idees poden venir al tren, a la dutxa, mentre fas feina, quan estàs a l’ordinador.. .Quan surt i m’interessa, l’apunto i posteriorment si veig que li puc donar potència i que puc aprofitar-la per pintar, la faig. Necessites una situació concreta per crear? No, jo crec que surt sol. Si que es fan brainstorming, moments per intentar que surtin les idees, però jo crec que tot això l’únic que fa és pressionar-te. Si surts en bicicleta un cap de setmana, per exemple, pots tenir moltes més idees que no pas tots els dies que hauries d’estar tancat en un despatx o al teu taller pensant-ne. Jo crec que en general les idees surten en moments espontanis, on tot el que has anat aprenent amb els anys conflueix. Llegint o mirant pel·lícules també poden sortir idees però jo crec són coses que surten més atzarosament. Quin paper hi tenen i com resolts les qüestions tècniques? Ara mateix, la meva tècnica per excel·lència es l’esprai. Ara bé, si hi ha algun dia que no tinc prou pintures o colors, o simplement, que vull pintar dins l’estudi, m’agrada fer-ho digitalment amb l’ordinador o simplement amb retoladors, amb acrílic, llapis, grafit, o sigui el que tinc a mà bàsicament. Treballes amb col·laboradors? Sí, la veritat és que com he dit anteriorment, quan tu te’n vas a pintar un diumenge graffitis, te’n vas a pintar a una paret amb més gent. Aquí sempre acabes fent col·laboracions: sempre es tria una gamma de colors entre tots i sempre s’acaba fent fons comú. La teva obra ja forma part d’un conjunt molt més gran que es pot entendre com una col·laboració. En un àmbit més d’estudi, sí que dibuixo o creo una obra i després li passo a algun company, i vulguis o no vas creant una obra conjunta. Potser en altres disciplines d’’art no sé si seria així. Potser és més difícil trobar col·laboració perquè la gent esta més acostumada a pintar dins el seu propi estudi només, però amb el graffiti és més fàcil ja que tot sorgeix en un entorn extern. Fes una mica d’autocrítica: quines són les teves obres més significatives? Quina creus que és la teva millor obra?
Ara mateix n’hi ha una que m’agrada molt que és la que vaig fer a finals d’aquest estiu. És el meu nom amb lletres estripades. Molt senzill, barreja lletres i realisme, que és el que a mi m’agrada. Quan pinto alguna cosa figurativa, sigui una cara, una persona, un animal... sempre faig servir una tècnica bastant realista, però m’agrada molt. Jo crec que també m’agrada més pintar lletres i aquesta obra ve a ser una mescla de les dues parts: lletres fetes amb una tècnica realista. Independentment d’això, m’ho vaig passar molt bé i ara mateix és la que destacaria més. Com valores la teva evolució com artista? Doncs bé, una evolució positiva, tan conceptualment com estèticament, ja que últimament he evolucionat força, i m’he plantejat “perquè faig això” o “perquè o deixo de fer”, cosa que abans ho feia. Ara a l’hora de pintar m’ho preparo molt més. Tota l’obra en general té un concepte molt més pur, té essència. Abans no en tenia, era purament superficial el que feia, pintava per pintar el primer que trobava i el que m’agradava. Suposo que simplement és això, la meva obra ha madurat bastant més. I ja està, espero que en un futur continuï així. Què és per tu l’art? Jo crec que l’art és l’expressió pura, tan fer-ho per necessitat o per estètica o fins i tot perquè vols que la gent ho vegi o ho senti. També pot ser que sigui una arma per comunicar idees. En la part comunicativa i l’estètica, jo, per exemple, faig obres que tenen contingut comunicatiu i ho represento figurativament d’una manera o d’una altra, depèn de si vull que una idea s’entengui o no. D’altres vegades, l’obra no té una idea o no té comunicació, simplement la finalitat és purament expressiva per mi i per gaudir-la. Jo crec que l’art és qualsevol acció que faci, que expressi o que simplement enriqueixi el propi autor. Jo crec que qualsevol persona pot ser una artista: un pastisser per exemple. Si fa un pastís i li agrada com ho fa i allò l’omple, és una artista. La figura de l’artista s’ha democratitzat més que no pas abans, s’ha de tenir una tècnica determinada o s’ha de pensar d’una manera específica. Jo crec que no, que qualsevol cosa feta amb amor jo crec que pot ser considerada art. Quin paper creus que ha de tenir l’artista en la societat? Jo crec que és com un comediant social. Un artista pot comunicar una idea revolucionària, pot criticar l’estat social o com està el seu país per exemple, d’aquesta manera podríem dir que ell acaba sent un comunicador. Si és un artista que està valorat i té molt de ressò, pot ser que la gent se n’adoni de coses silenciades de la seva regió. En canvi, pot ser que ens trobem un artista que fa les seves obres per divertir-se, per tant no s’ha de
plantejar la intervenció que vol tenir dins la societat. L’artista també ha de ser egoista en la seva obra perquè s’ho ha de passar bé. Si una persona està farta i no li agrada, que s’ho plantegi! Els artistes també poden arribar a entretenir: un actor en les seves obres de teatre, els pintors que tenen obres a les galeries, etc. Aquests poden plasmar la idea d’una manera i, en canvi, l’espectador quan ho veu ho pot interpretar d’una altra manera. Li pot agradar, li pot tocar l’anima, pot compartir o no sensacions… En definitiva, passa un bon moment. Jo crec que és important perquè d’aquesta manera la gent pot arribar a veure els conceptes des d’un punt de vista diferent simplement passant l’estona. Com veus el mercat i el món de l’art? El mercat és horrible ara mateix. En art contemporani hi ha molt d’artista molt i molt potent, en que la seva obra està molt valorada i s’ho mereix, però també hi ha molta hipocresia. Hi ha gent que juga a ser artista i ven quan no en té ni idea del que esta fent. La llàstima és que després tan els bons com els dolents s’acaben posant al mateix sac. En definitiva, actualment l’art és molt elitista i necessites contactes per arribar alt. Tot i que insisteixo, l’art és per gaudir-lo, no per vendre’l. Què en penses del públic? Tal i com he dit abans el públic és una cosa que ara mateix m’estic replantejant, ja que és una cosa secundària. Si tu vols comunicar i ho vols fer mitjançant un llenguatge figuratiu, gràfic, visual, verbal,etc.has de saber quins codis entèn el teu públic. Per exemple, si estàs creant art a l’Àfrica i vols que la gent d’allà entengui la teva obra, la faràs d’una altra manera diferent de si la fessis a Finlàndia. Amb això vull dir que el públic és important, però fins a cert punt. De totes maneres l’artista és qui ha de definir l’obra amb tota la seva totalitat.
“Tota l’obra en general té un concepte molt més pur, té essència.”