Seguretat a Internet by maribel sancho

Ensenyament de Mestres d’Educació Infantil Noves tecnologies aplicades a l’educació Professora: Cinta Espuny Vidal Curs 2009 / 2010

PORTFOLI III

Maribel Sancho Romeu

SEGURETAT A INTERNET Carla Cortès, Carmela Llaó i Maribel Sancho. Data: 10-05-10

HÀBITS DE CONSUM D’INTERNET (12-14 anys)

L’Escola del Consum de Catalunya, un servei públic gratuït creat per l’Agència Catalana del Consum de la Generalitat de Catalunya va realitzar un estudi amb la finalitat de conèixer alguns dels hàbits de consum dels joves estudiants no universitaris de Catalunya. L’estudi es va dur a terme entre el novembre de 2008 i el maig de 2009. Es va fer un mostreig amb 1035 alumnes d’Educació Secundària Obligatòria que van assistir als tallers de la seu central i la seu territorial de l’Escola del Consum de Catalunya. La recollida de dades es va realitzar mitjançant la següent enquesta:

Resultats: -

Un 96,71% dels joves enquestats tenen ordinador.

Un 54% dels enquestats compten amb un ordinador familiar.

Un 45% en tĂŠ un de personal.

La majoria dels enquestat asseguren que renoven lâ&#x20AC;&#x2122;ordinador cada 3 anys.

Els joves acostumen a tenir el primer ordinador entre els 6 i els 12 anys, la mitjana estĂ als 9 anys.

En la compra d’ordinadors, el criteri més utilitzat són les característiques tècniques (54,7%), seguit dels accessoris (29,3%), el preu (27,3%) i l’estètica (24,6%).

Quasi tots els joves accedeixen al món de la virtualitat des de l’ordinador (95,94%).

A través de la consola s’hi connecten un 18,07% dels alumnes i a través del mòbil un 10,24%.

Els joves visiten quotidianament gran diversitat d’espais web: els espais de tipus personal (24,5%) i els xats (21,8%) són els més visitats, seguits dels de música i vídeo (17,4%), el correu electrònic (16,4%), les descàrregues (12,6%)

els

cercadors (10,8%). -

Els nois tenen tendència a accedir quotidianament a una diversitat d’espais web més alta que les noies (sobretot a espais relacionats amb jocs (13,92% en nois; 1,64% en noies), esports (3,3% en nois; 0,41% en noies) i descàrregues (14,84% en nois; 10,06% en noies)).

Les noies acostumen a connectar-se de forma quotidiana a pàgines personals (37,58% en noies; 12,64% en nois) i a xats (27,52% en noies; 16,67% en nois) en percentatges més elevats que els nois.

La gran majoria de joves no compra per Internet (80%) ni per SMS (89%).

Quasi tots els joves tenen Messenger (92%). Més de la meitat tenen fotolog (57,1%), i quasi una tercera part tenen facebook (29,3%) i/o metroflog (29,9%).

Les noies tenen més tendència a tenir pàgines personals com Metroflog (33,1% en noies; 27,1% en nois) i Myspace (21,8% en nois; 13,7% en nois) que els nois.

Quasi la meitat dels joves juga online (47%).

Els nois tenen més tendència a jugar online que les noies (59,3% en nois; 33,7% en noies).

Més de tres quartes parts dels joves (77,97%) obté la música que escolta d’Internet de forma gratuïta.

Poc més d’una quarta part dels joves (27,34%) obté la música que escolta dels CD’s.

Un 1,93% dels joves paga per obtenir música d’Internet.

Tres quartes parts dels joves (74,5%) mai puja vídeos al Youtube. Quasi una cinquena part dels joves (18,1%) puja vídeos al Youtube puntualment. 4

Els nois acostumen a penjar vídeos al Youtube més freqüentment que les noies (11,8% dels nois penja vídeos de tant en tant o sovint; en front el 2,4% de les noies.

Conclusions: -

Cada cop els joves comencen a tenir mòbils i/o ordinadors abans.

La majoria de joves no intervenen activament en el procés de compra i no sap el valor econòmic del seu mòbil i especialment del seu ordinador.

Els joves, en cas d’haver de comprar un mòbil o un ordinador, posarien en joc criteris associats principalment a les característiques del producte (respon més a criteris racionals que emocionals).

La majoria de joves visiten els xats i les pàgines personals de forma quotidiana, per davant dels correus electrònics.

Els joves no acostumen a identificar Internet o els sms com una eina per a l’adquisició de productes i serveis.

Els estudiants de secundària, malgrat la diversitat, quasi tots (90%) són Online.

• Elaborar un decàleg per a l’alumnat i un altre adreçat a les famílies sobre consells d’ús d’Internet.

DECÀLEG DEL BON INTERNAUTA . . . 1. Les dades personals són teues. Només teues Mai no dones el teu nom complet, ni la teua adreça personal, ni cap número de telèfon a cap desconegut... Encara que et sembli una persona simpàtica, no saps qui pot haver-hi a l¹altra banda de la pantalla ni per a què vol les teus dades... Si per accedir a alguna pàgina web has de donar les teues dades personals, demana als teus pares o tutors que et donen permís i t¹ajuden en cas que ho necessites. 2. Guarda amb pany i clau les teues contrasenyes Durant la teua aventura per Internet és possible que hagis de recordar algunes claus d¹accés: per entrar al teu correu personal, per entrar al xat, per accedir a una web de

subscripció... Si les dones a algú, pensa que podria fer-se passar per tu en la Xarxa i dir o fer coses que tu mai no diries ni faries. 3. Pàgines web no aptes per a tu. Evita-les! Estigues alerta, perquè hi ha pàgines web que no són aptes per a la teua edat. Si has anat a parar a una web amb fotos o paraules que et fan sentir malament o incòmode, tanca la pàgina i fes-ho saber als teus pares. Entendran que hi has arribat per casualitat i t¹ajudaran a navegar d’una manera més segura. 4. Entrar en un xat és divertit... però sigues tu mateix! En un xat has de ser sempre tu mateix. Pensa que si ets respectuós amb els altres, ells ho seran amb tu, però si algú et fa sentir incòmode o t¹insulta, ix de la sala del xat. Hi ha moltes més sales a la Xarxa, i segur que hi trobaràs d¹altres que també són del teu interès. 5. Quedar amb algú del xat? Només amb el permís d¹u n adult Si has fet algun amic a través del xat, i t¹agradaria conèixer-lo en persona, parla amb la teua família. Presenta el teu amic o amiga als teus pares a través del xat. Si al final decidiu trobar-vos, feu-ho en un lloc públic on hi hagi més gent, i demana a algun adult que t¹hi acompanyi. 6. Compte amb els virus i els correus brossa! El correu electrònic és una eina de comunicació molt potent que et permet enviar i rebre documents, fotos, vídeos, música... Estigues alerta, perquè alguns d¹aquests arxius, si contenen virus, podrien fer malbé el teu ordinador personal. Per tal d¹evitar-ho, has de fer dues coses: primer, instal·lar-te un antivirus, i segon, evitar obrir correus de gent que no coneixes o fitxers amb noms estranys. 7. Comprova la informació d’Internet La Xarxa és plena d¹informació, notícies, articles... Però de vegades algunes d¹aquestes dades poden no ser del tot certes. Contrasta les dades que hi trobes!! 8. Si saps que està malament. . . digues NO! De vegades et trobaràs navegant amb algun amic o amiga... Si algú et proposa fer alguna cosa que saps que està malament, sigues fort i digues no! Un bon navegant és sempre una persona responsable i segura de les seues accions. 9. Comprar a Internet. . . sempre amb un adult al teu costat Sembla que és moda comprar per Internet, però... Si vols comprar a la Xarxa has de demanar permís als teus pares. Ells s¹asseguraran que la pàgina que visites no es cap enganyifa i que compleix les condicions de seguretat per a fer la teua compra. Si 6

estàs sol/a, no dones mai les teues dades personals (del banc, de casa teua, etc.) a ningú!. 10. Naveguem plegats! Si la teua família i tu formeu un gran equip... per què no proveu a explorar el ciberespai junts? Segur que a cada clic de ratolí descobrireu noves pàgines, i aprendreu un munt de coses noves. Si a casa no en saben gaire, ensenya¹ls una mica... Serà divertit, i podràs gaudir de la Xarxa amb seguretat. Llança¹t a navegar!

DECÀLEG PER A LES FAMÍLIES La millor manera de prevenir situacions de risc i ajudar als nostres fills i alumnes a navegar amb seguretat és: Fer-los conscients dels beneficis i riscos d’Internet. Educar-los perquè sàpiguen navegar de manera responsable Proporcionar-los estratègies perquè puguin protegir-se ells mateixos i elles mateixes mentre naveguen.

1. Familiaritzar-se amb Internet Per a poder ajudar als vostres fills i alumnes a navegar per Internet de manera segura, és millor que coneguem aquest nou invent. No cal entendre’l ni que siguem experts, n’hi ha prou amb intentar navegar un poc. Fins i tot, si saben més que nosaltres podem demanar-los que ens ensenyin a manejar-lo. Per a aprendre a usar Internet hi ha ajuntaments, biblioteques públiques, centres cívics i associacions que ofereixen cursets gratuïts o a preus molt econòmics. També podem posar-nos en contacte amb l’associació de pares i mares del centre educatiu dels nostres fills i organitzar cursos per a adults. A més de conèixer un poc Internet, per a ajudar als menors a navegar de manera gratificant, val la pena que siguem conscients dels beneficis i riscos de la xarxa. 2. Parlar obertament amb els menors i adolescents sobre l’ús d’Internet Interessar-se pel que els nostres menors i adolescents fan amb l’ordinador, tant a casa com en el centre educatiu, en la biblioteca pública, a casa dels amics.... ens ajudarà a estar alerta dels possibles riscos i a construir una atmosfera de confiança. És necessari mantenir una bona comunicació amb els nostres alumnes o els nostres fills i intentar que ens informin sempre que vegin una mica que no els agradi o els 7

faci sentir incòmodes. També és important que s’acostumin a presentar-nos a les amistats que mantenen per la xarxa. Si els nostres alumnes o els nostres fills ens expliquen que s’han trobat amb algun internauta o amb alguna cosa que els ha molestat, o s’han saltat les regles, és millor no culpar-los sinó ajudar-los a evitar problemes en el futur. Cal recordar que segons com reaccionem, els nens ens tindran o no bastant confiança i recorreran a nosaltres la pròxima vegada que es trobin amb algun problema. La nostra millor estratègia és treballar amb ells, de manera que pugui aprendre del que ha passat, adquirir uns hàbits de seguretat, i saber com protegir-se per si mateixos. Establir una atmosfera de confiança pel que es refereix a l’ús de la xarxa, ens ajudarà a prevenir situacions de risc. 3. Navegar junts Altre bon mètode de prevenció contra els possibles riscos d’Internet, especialment amb els més petits, pot ser acostumar-nos a navegar junts amb els nens i fer d’Internet una activitat lúdica i familiar. Els ordinadors poden oferir un dels millors i divertits viatges que grans i petits podem compartir. Mentre ens connectem junts, no hem de preocupar-nos si veiem que els menors tenen més facilitat per a usar l’ordinador que nosaltres. Podem deixar-los que dirigeixin les sessions, demanar-los que ens ensenyin, fer totes les preguntes necessàries; això pot ser de gran ajuda per a la seva autoestima. Al mateix temps, nosaltres podem ensenyar-los a navegar de forma segura i facilitarlos els recursos perquè sàpiguen utilitzar Internet responsablement. Per exemple, podem comentar amb ells la diferència entre publicitat i contingut educatiu o d’oci i mostrar-los exemples de cada cosa. 4. Informar-se sobre els instruments de control Existeixen diversos programes informàtics que permeten als adults controlar l’ús que els menors fan d’Internet. Els instruments més habituals són els filtres, que limiten l’accés a continguts nocius. És important que famílies i educadors coneguem l’existència d’aquests instruments de control perquè puguem considerar lliurement la possibilitat d’instal·lar algun en l’ordinador de casa o de l’escola. Per això, és recomanable informar-nos i estudiar quin producte s’adequa més als nostres valors. També es recomana parlar amb el proveïdor de serveis d’Internet que hem contractat i preguntar-li si ofereix algun servei especial d’accés per a menors. Podem

preguntar-li si tenen una llista de llocs web dirigits a nens, consells pràctics per a l’ús segur i enllaços a eines de prevenció disponibles en el mercat. En el cas de decidir-nos a utilitzar algun tipus de control tècnic, hem de ser conscients que no són efectius al 100% i que, per tant, hauríem de continuar supervisant la navegació dels nostres nens i adolescents. 5. Preguntar en el centre educatiu quina política de seguretat segueixen Seria interessant informar-nos sobre quines mesures de prevenció d’accessos a continguts nocius d’Internet estan prenent els centres educatius i les biblioteques on van els nostres nens. Podem parlar del tema amb altres pares i mares que coneguem i contribuir, tant com puguem, a sensibilitzar a les persones implicades sobre la utilització segura d’Internet. Entre tots podrem decidir la millor manera de protegir els nostres nens. 6. Establir regles bàsiques de seguretat en la llar i en el centre educatiu Hem de decidir amb els nens i adolescents unes regles de seguretat per a l’ús d’Internet. Aquestes normes serveixen senzillament perquè els més joves l’hi puguin passar bé i estar assegurances mentre naveguen. Podem acordar amb els menors els llocs web per a visitar, l’horari de connexió més apropiat, etc. A fi que les regles siguin més efectives, haurien de ser fruit de la comunicació amb ells, d’un acord. Podem penjar-les en un lloc visible i respectar-les tots per igual. 7. Col·locar l’ordinador a la vista de tots Per a estar prop dels nostres nens mentre naveguen, millor si col·loquem l’ordinador de casa en una sala comuna, a la vista de tot el món, en lloc d’en l’habitació dels nens (com a mínim mentre no són adolescents). Això ens ajudarà a supervisar la navegació i poder fer un cop d’ull més sovint al que fan en Internet. 8. Ensenyar als menors a navegar amb seguretat Per als menors Internet és un lloc genial on es pot parlar amb gent de totes parts i fer nous amics i amigues, aprendre coses sobre qualsevol tema, i passar-se’l d’allò més bé. Però valdria la pena que per a la seva seguretat arribessin a: -

Ser conscients que l’ordinador és una eina educativa que serveix per a comunicar-se de manera positiva.

Saber distingir entre els continguts d’Internet que són recomanables i els quals no ho són.

Ser conscients que en Internet hi ha gent de tota classe, com en qualsevol altre lloc.

Saber reaccionar de manera responsable i saber resoldre per si mateixos possibles situacions de risc.

Per això és convenient que ensenyem als nostres fills i alumnes a seguir aquests consells pràctics: • No facilitar mai les dades personals (el nom complet, l’adreça, el telèfon) ni la seva contrasenya a ningú per Internet. • Que ens presentin “als seus ciberamics”, de la mateixa manera que ens presenten als altres amics. I si volen quedar amb algú que hagin conegut a través d’Internet, suggerir-los que els acompanyi una persona adulta i que es trobin en un lloc públic. • Si hi ha una mica que els resulta desagradable, que ho diguin a algun amic o adult i que no deixin que els perjudiqui. • Si volen comprar o fer una mica per Internet que pugui costar diners a la seva família, millor que ho facin sempre amb el permís i l’ajuda dels pares. 9. Buscar llocs web segurs Específicament per als més petits, seria necessari buscar llocs web segurs, dirigits a ells, de la mateixa manera que busquem llibres, programes de TV o pel·lícules que els són apropiats. 10. Davant un possible problema, reaccionar a temps Si en alguna ocasió tenim indicis que els nostres nens o alumnat estan en risc, podem parlar amb ells i cridar a la policia o algun altre organisme adequat. En cas de trobar pornografia infantil, material presumptament il·legal o qualsevol altre que considereu que pot ferir la sensibilitat dels nens o adolescents, podem posar-nos en contacte amb la policia. També podeu denunciar-lo anònimament a la línia directa de IQUA i- ODU (Oficina de Defensa de l'Usuari) a través del telèfon 901 300 400.

Aneu al directori de plantilles i visita diferents WQ. Les que trobes interessants, les anotes al teu bloc de notes amb lâ&#x20AC;&#x2122;eina del bloc de notes del google.

Visiteu diferents Caceres del tresor i guarda-les al teu bloc de notes del google.

WEBQUEST: NAVEGA PER INTERNET AMB TOTA SEGURETAT

PROCÉS:

Activitat 1: XATS: Els perills dels xats. Parleu dels següents temes: -

El problema de parlar amb desconeguts

El problema de donar informació personal

Al final del desafiament l’activitat et fa les següents recomanacions:

Un cop hem fet la simulació podem extreure les següents conclusions: -

Ens entren de forma amigable.

Ens comencen a parlar d’un tema que ens agrada.

Poc a poc comencen a preguntar sobre les nostres dades personals.

La bona educació a la xarxa: la netiqueta

Activitat 2:

La connexió a la xarxa pot fer que ens entrin VIRUS a l’ordinador. Busqueu:

-Els tres tipus principals de virus Bin Laden, I love you i Sasser -Instal·lació i actualització d’antivirus -La instal·lació del sistema operatiu i dels programes posteriors, han de partir d’un sistema net (discs durs en blanc, CMOS de fàbrica), la qual cosa es pot obtenir acabat d’obtenir l’equip quan es compra de nou. -El sistema operatiu s’ha d’instal·lar emprant només discs originals del fabricant, i que aquests discs no hagin estat mai desprotegits contra-gravació. Una altra opció és que es tracti d’una còpia disc a disc dels discs originals, i feta en un entorn completament net. -No s’ha de deixar mai cap disquet inserit a la disquetera quan s’apaga o s’engega l’equip, excepte que s’hi vulgui iniciar el sistema (des del disquet net). -No s’han de descarregar mai arxius executables (amb extensions .exe .com .dll .bat .pif .cmd .vbs , i d’altres) d’Internet, ni obrir-ne tampoc quan venen adjunts amb un missatge de correu electrònic.

-No obrir mai arxius executables (amb extensions .exe .com .dll .bat .pif .cmd .vbs , i d’altres) d’un disc que hagi gravat algú amb un altre equip, sense que aquest disc vingui garantit per una empresa o entitat productora de programari. -Quan es connecta a Internet, o a alguna xarxa amb equips que no són propis, no donar mai accés des de l’exterior cap al propi disc dur ni disqueteres. Un sistema eficaç és connectar a Internet amb un enrutador (router) que disposi de tallafoc (firewall) -No deixar que altres persones (per exemple nens) utilitzin programes externs sense assegurar-se de la seva fiabilitat. -Que el sistema informàtic sempre una única persona, i sempre estigui clar a qui cal consultar abans de resoldre qualsevol situació. És essencial preguntar a l’administrador del sistema sempre que hi hagi un dubte. Els antivirus: Els programes netejadors i protectors contra virus, "antivirus" són un recurs per a frenar l’entrada i perjudicis dels virus quan poden no seguir-se les mesures anteriors; bé perquè es volen usar programes d’origen incert, o bé perquè no s’han pogut seguir les mesures quan, per exemple, el sistema l’utilitzen vàries persones sense tenir garantida la responsabilitat dels seus actes (com en un PC d’ús públic). Si instal·lem un programa antivirus, hem de saber que aquest afectarà al rendiment del sistema informàtic, i hem de tenir molt present que segueix essent imprescindible seguir les mesures preventives. Activitat 3:

Pornografia a la xarxa!

Després de llegir els dos articles i veure el vídeo hem arribat a una sèrie de conclusions relacionades amb la pornografia infantil:

Cal saber del cert amb qui s’està parlant en tot moment quan s’utilitza el xat.

No s’han d’enviar fotografies, dades bancàries i informació personal que es pugui difondre lliurement. 14

Tema estètica: pàgines amb dietes, cirurgies estètiques,… Per Internet hi ha molta informació que, per la manera com està presentada, sembla 100% certa i ens fan creure que ho és. Hem de fer servir el nostre bon criteri per destriar aquelles pàgines que contenen informació contrastada i adient, d’aquelles que et volen vendre miracles que no poden ser. Terrorisme i delinqüència a la xarxa Els anomenats delinqüents cibernètics es passegen pel món virtual al seu aire, incorrent en delictes com són l’accés sense autorització o “pirateria informàtica”, el frau, el sabotatge informàtic, el narcotràfic, el tracte amb infants amb finalitat pornogràfiques i a l’aguait. Els delinqüents cibernètics poden passar desapercebuts a través de fronteres, amagar-se rere incomptables “enllaços” o simplement esvair-se sense deixar rastre. Poden despatxar directament les comunicacions o amagar proves delictives en “paradisos informàtics”, és a dir, en països on no hi ha lleis o experiència per seguirlos la pista. Què és el phishing? El phishing és un frau que es fa amb un correu electrònic o missatgeria instantània amb el que es demanen dades sobre les targetes de crèdit, claus bancàries, o altres tipus d’informació. Els missatges empren tot tipus d’arguments relacionats amb la seguretat de l’entitat per justificar la necessitat d’introduir les dades d’accés.

A continuació hem fet una captura del 3r consell que ens dóna el web Internet Segura, una iniciativa que vol donar a conèixer a grans i petits els riscos i avantatges de la Xarxa.

Activitat 4: El correu electrònic: estafes, “spams” Què és un “SPAM”?, Com ens intenten enredar amb correus que semblen d’entitats autèntiques. Es denomina correu escombraries (en anglès també conegut com junk-mail o spam) a una certa forma d’inundar Internet amb moltes còpies (fins i tot milions) del mateix missatge, en un intent d’arribar a la gent que d’altra forma mai accediria a rebre’l i menys a llegir-lo. La major part del correu escombraries està constituït per anuncis comercials, normalment de productes dubtosos, mètodes per a fer-se ric o serveis en la frontera de la legalitat. No deixa d’amargar l’existència als usuaris d’Internet quan troben les seves bústies desbordant amb correus de l’estil: -

“Guanyi milions treballant des de casa”

“Dieta miraculosa — perdi 10 quilos en una setmana”

“Noies XXX ardents t’estan esperant”

Les llistes de correu escombraries amb les adreces de correu electrònic dels clients potencials (o víctimes segures) es creen freqüentment garbellant els missatges 16

d’Usenet, robant adreces en les llistes de distribució o comprant-les en les bases de dades dels serveis en línia d’Internet (les venen a tercers) o bé buscant adreces per la xarxa. Irònicament, els propis spammers usen el spam per a anunciar-se. Activitat 6:

Realitzar els següent test ( l’han d’omplir els pares):

1.- Creus que INTERNET és un bon invent? a. Genial! Tant de bo l’haguéssim tingut nosaltres a la vostra edat! b. Està bastant bé, però tampoc no n’hi ha per tant! c. Odio els ordinadors! Les màquines i jo som incompatibles. 2.- Com a adult que ets, consideres que estàs al dia respecte Internet? a. No estic al dia, però intento assabentar-me de coses referents a l’ordinador b. Semblo de l’edat de pedra. D’informàtica no entenc absolutament res. c. Sóc un geni! En sé molt més que vosaltres 3.- Tens por que els teus fills accedeixin a pàgines inadequades a la xarxa? a. Sí, les notícies expliquen molts casos d’enganys i abusos a menors. b. No, confio plenament amb el meu fill i sé que m’explicaria qualsevol problema c. Una mica, hi ha molta gent que utilitza Internet per cometre delictes, no m’agrada que el meu fill tingui accés a segons què. 4.- Creus que els teus fills tenen l’ordinador ben protegit contra els virus informàtics? a. Sí, tenim instal·lat un antivirus que anem actualitzant periòdicament. b. Sí, més o menys ja anem amb compte c. Un virus informàtic? I això, què és? 5.- Què és el que et fa més por quan els teus fills es connecten a la xarxa? a. b. c. d. e.

Que accedeixin a pàgines amb continguts pornogràfics Que parlin amb desconeguts Que "s’enganxin " a l’ordinador i es converteixin en addictes Que perdin el temps Tot