Present i Futur de les Societats Laborals by Mes Manresa

6è Congrés

Som Societat, Fem Economia

PONÈNCIA ESTRATÈGICA

Ponència Estratègica

6è Congrés

Ponència Estratègica

Som Societat, Fem Economia

6è Congrés

Som Societat, Fem Economia

LES SOCIETATS LABORALS: PASSAT, PRESENT I FUTUR

La figura de la Societat Anònima Laboral (SAL) apareix a Espanya durant la dècada dels seixanta, però podem afirmar que comença a tenir una projecció real, amb contingut social i ideològic a partir de 1977, que és quan la crisi econòmica comença a aparèixer amb tot el seu rigor, precisant noves solucions davant l’augment de l’atur i és així com l’Administració articula la fórmula de la Societat Anònima Laboral (SAL) com a pal·liatiu al problema.

En aquesta primera etapa no existeix una consciència clara per part dels protagonistes de base del nou procés que han d’afrontar o crear, la preocupació principal dels col·lectius és la d’intentar mantenir el seu lloc de treball. És a partir de definir la solució del manteniment del lloc de treball, encara que sigui de forma circumstancial, en forma de SAL, que es comença a reflexionar sobre el que representa aquesta fórmula. El procés exigeix una maduresa en els col·lectius de treballadors, que es manifesta mitjançant la seva combativitat davant la complexitat, davant l’Administració, al compliment de les garanties, petició de crèdits, adquisició d’actius, acomodació de les plantilles amb el cost social més baix i una infinitat de necessitats òbvies. El temps i l’esforç necessaris en aquesta primera etapa.

Els primers contactes entre les empreses provenen de la conscienciació dels dirigents de les mateixes i de la necessitat objectiva de realitzar esforços comuns davant un medi hostil en el que es desenvolupen. Hostil perquè la fórmula SAL és desconeguda i sovint prové de suspensions de pagaments o

Ponència Estratègica

6è Congrés

Som Societat, Fem Economia

situacions altament deteriorades de l’antiga Societat Anònima (SA), generant la lògica desconfiança en el seu medi natural. Davant aquests problemes es constitueix la USALC com agrupació d’empreses amb la intenció de crear una entitat reivindicativa i representativa de les SAL.

Al ampliar-ne el ventall i forces que participen en l’esforç de configurar un grup de SAL fort i cohesionat que integra a totes les Anònimes Laborals de Catalunya de forma organitzada, que sintonitzi i solucioni els seus problemes i necessitats, apareix com a necessitat de superació el fet d’anar a una fórmula tan àmplia i oberta en quant a la participació i gestió com és la d’una Federació de Societats Anònimes Laborals de Catalunya (FESALC) aglutinada d’un moviment fonamentalment unitari i aglutinador dels diferents interessos i àmbits que desitgen participar en aquest anomenat moviment. Una Federació que representa, organitza i defensa a les SAL de Catalunya que la seva organització i propietat es basa en els principis de cogestió i autogestió.

No era fàcil establir una definició política de la FESALC, fonamentalment, per la joventut i novetat del fenomen SAL i pel marc econòmic en el que es desenvolupaven d’evident situació de crisi. Crisi econòmica que repercutí quantitativa i qualitativament de manera molt concreta i especial en la petita i mitjana empresa; sector, precisament, on es produïa fonamentalment el fenomen SAL amb major intensitat. Sense oblidar, alhora, que l’anomenat sector suposava el 80% de la població activa ocupada, és a dir, un sector generador d’ocupació. En aquells moments les SAL varen demostrar la seva efectivitat pel manteniment de llocs de treball i la FESALC no només haurà d’accentuar aquesta política de manteniment sinó també la de generació d’ocupació. La Federació és l’instrument que potencià els recursos existents en les SAL afiliades, creà els plans sectorials necessaris, profunditzà les relacions interempresarials i tots aquells projectes necessaris. En definitiva, es transformà en l’organisme representatiu i de defensa de les SAL davant Ponència Estratègica

6è Congrés

Som Societat, Fem Economia

l’Administració i tota mena d’empreses, societats mercantils i organitzacions de tot tipus per consolidar-les i fiançar-les.

La Federació de SAL de Catalunya plantejà a l’Administració les inquietuds i els problemes de les nostres empreses i obtindria resposta de solució de caràcter estructural i evitar les solucions conjunturals, ser l’interlocutor adequat per definir les reglamentacions que poden afectar a les SAL, incidir en els organismes nacionals estatals e internacionals que li siguin afins, incrementar les mesures tècniques, financeres i humanes que solucionin i capacitin tant a les empreses com a la pròpia Federació i millorar la seva competitivitat i rendibilitat.

Les SAL assimilen les estructures de capital i treball en una sola unitat desenvolupant un conjunt econòmic de nova planta que suposa un esforç complex i difícil i que la FESALC concretà davant les necessitats. En definitiva, es tractava de rendibilitzar un projecte econòmic basat en la força del treball, sempre de caràcter voluntari i no coactiu.

La Federació, independentment de les ideologies i característiques de les persones i empreses que la conformen i participen, és l’instrument unitari que portarà a bon fi els projectes econòmics, socials i polítics que es realitzen dia a dia en les SAL, i que consolidarà econòmica i empresarialment a les mateixes. És precisament pel seu caràcter, obert, pluralista i integrador, en definitiva unitari el que dóna la FESALC. És un instrument molt valuós per configurar un moviment d’economia social creatiu i sòlid. És la lliure iniciativa de les SAL la que constitueix aquesta Federació, que avança com a expressió de la creativitat del moviment obrer català per cometre altres cotes que satisfacin les aspiracions de les empreses i els seus components, tant humans com econòmics, tècnics i polítics.

Ponència Estratègica

6è Congrés

Som Societat, Fem Economia

La FESALC és una organització d’empreses, que s’atribueix les competències que les mateixes li deleguen i, per tant, tots els problemes que afecten als seus components tant els de la Federació con els de les empreses. Per tant la FESALC ha de promocionar i defensar la solidaritat interna dels diversos components de les empreses, com tanmateix la cooperació i solidaritat entre les empreses que es configuren sota la forma jurídica SAL ,que significa un projecte del qual l’objectiu és social. La seva finalitat no és la d’obtenció de dividends, sinó la de ser propietaris i artífexs del nostre treball i perdre el caràcter de màquina o pur nombre comptable dins d’una abstracció econòmica opressiva i que tan sols és possible a partir de la força que de la unitat, respectant sempre la llibertat i autonomia necessària que permeti unes relacions de igual a igual. Aquesta independència no ha de ser entesa com una formulació autàrquica i/o autosuficient, doncs ens abocaria a una situació aïllacionista que suposaria la desaparició palatina de la FESALC i els seus components o un estat de letargia estèril. És per això que la FESALC és un organisme obert i participatiu, tant pels seus components com per aquelles institucions afins als nostres principis, on premen els conceptes de racionalitat econòmica, entesa com a benefici de tots els components de l’empresa, i els valors ètics sobre els purament mercantilistes i economistes.

El 1r Congrés de la FESALC, al juny de 1985, amb la reconversió industrial en marxa, amb quasi tres anys de Govern del PSOE, amb diversos decrets de reconversió i reindustrialització que afectaven fonamentalment a les grans empreses sense entreveure resultats de les accions i recolzament a les pimes, es varen aplicar polítiques de xoc a sectors com tèxtil i metall a Catalunya, polítiques en la nova economia que afectava a: •

Reconversió Industrial.

•

Orientació de la producció en funció de la demanda interna.

•

Major flexibilitat en el mercat de treball.

Ponència Estratègica

6è Congrés

Som Societat, Fem Economia

En situació tan complexa, les societats laborals, varen ser un bàlsam o sortida al manteniment de moltes empreses i ocupació, com a resposta a la crisi industrial, assumint els treballadors nous reptes i canvis de ser treballadors a treballadors-empresaris.

La Federació de Societats Laborals de Catalunya (FESALC), va definir propostes i objectius a seguir: •

Enfortir la interlocució amb els administradors.

•

Disseny i creació de comissions sectorials.

•

Creació dels serveis d’estudis i programes.

•

Generar els instruments per a realitzar plans de formació, així com col·loquis i taules de debats.

•

Adequar l’estructura financera de Fesalgestió.

Aquestes propostes que varen realitzar, varen ser un fre que va ajudar a pal·liar la duresa de la crisi a principi dels anys 80. La presència de la FESALC en les empreses va ser significativa, es requeria interlocució en els projectes per la complexitat dels mateixos, les empreses que es creaven o es transformaven en Societat Anònima Laboral la plantilla de treballadors estava entre 6 i 500, la seva distribució per mida o nombre de treballadors: •

De 0 a 25 treballadors el 34%.

•

De 26 a 75 treballadors el 37%.

•

De 76 a 150 treballadors el 19,6%.

•

Més de 150 treballadors el 9,4%.

Les Societats Anònimes Laborals per comarques, amb la distribució percentual:

Ponència Estratègica

6è Congrés

Som Societat, Fem Economia

•

Barcelonès

44,33%

•

Baix Llobregat

18,86%

•

Vallès Occidental

10,20%

•

Vallès Oriental

6,20%

•

Maresme

5,15%

•

Osona

3,10%

•

Tarragonès

2,00%

•

Segrià

2,00%

•

Altres comarques

8,46%

El 2n Congrés, 5 i 6 de maig de 1989, amb tres anys de vigència amb la promulgació de la Llei 15/1986, de 25 d’abril, les societats laborals arribaren a la majoria d’edat. No solament es va regularitzar, convertint-se en llei el que ja era una pràctica, va contribuir a la creació de noves empreses, amb el decret de capitalització de l’atur; també va suposar una font de finançament positiva, per la creació i consolidació de les empreses. En aquest període, les empreses representades per la Federació de Societats Laborals de Catalunya (FESALC) es diferenciaven en dos grups:

1. Aquelles empreses que tinguessin relació amb alguna activitat empresarial ja existent.

2. Les que es van crear exclusivament en termes generals les SAL. Aquestes seran d’un tipus o d’un altre, adequaven les seves plantilles a les mides possibles, aconseguint viabilitzar els projectes, efectuant aportacions econòmiques dels socis treballadors, per diferents fonts; la capitalització de l’atur, l’aportació de la seva indemnització laboral i crèdits personals.

Ponència Estratègica

6è Congrés

Som Societat, Fem Economia

En aquest període, les dades comparatives de les estructures econòmiques de Catalunya respecte a les de l’Estat, destacava l’important pes que té el sector industrial, i encara s’observa el creixement del sector serveis.

La població ocupada en percentatges per sectors de producció a Espanya i Catalunya, és la següent:

Sector Primari

Sector Industrial

Serveis

Catalunya

5,6

43,1

51,3

Resta comunitats

32,3

15,6

52,1

En aquests últims quatre anys, cap a la meitat o tercer trimestre de l’any 1992, amb les inversions dels Jocs Olímpics de Barcelona i l’Expo de Sevilla, el creixement de la demanda interna va ser important. El març de 1992, a fi de complir amb les exigències d’adeqüació al Tractat de Maastricht, el Govern va presentar

seu

pla

Convergència,

que

perseguia

objectius

macroeconòmics, control de l’IPC, reducció del dèficit públic i exterior i, al mateix temps, millorar la competitivitat del país.

El 3r Congrés, al juny de 1993, se celebra un pla de recessió econòmica, el creixement real al 1992 va ser del 0,8 per cent a Espanya i a la CEE el 0,4 per cent. A l´any 1993 no va haver creixement, va ser negatiu, l’1% per cent a Espanya i a la CEE tampoc va haver creixement, també va ser negatiu en 0,3 per cent. La taxa de desocupació del país és la mes alta de tota la Comunitat Econòmica Europea, segons l’enquesta de Població Activa (EPA), 3 milions de parats. Segons l’INEM, 2.471.412 persones, mig milió menys. Segons l’INEM, a finals de febrer de 1993, 16,27 per cent, la taxa d’aturats a Catalunya 11,98 per cent. L’Índex de Preus al Consum té una actitud alcista, a l’any 1992 el 5,9 per cent i al 1993, el 4,6 per cent. Les dades sobre les dificultats empresarials, Ponència Estratègica

6è Congrés

Som Societat, Fem Economia

valorable en el creixement de la morositat, l’augment en les suspensions de pagaments tenien una evolució alarmista, amb la fluctuació de l’economia espanyola i europea; el panorama era poc propici per a les Societats Anònimes Laborals.

El 4r Congrés de la FESALC, el 4 de juliol de 1997, amb nou marc econòmic, creixement constant de l’economia, fruit de l’alliberament econòmic, amb una certa estabilització a Amèrica Llatina i Àsia, apareixen amb força als mercats globals o globalització, aliances entre les fortes corporacions internacionals, per aconseguir avantatges i mercats internacionals. A Espanya una certa desregularització laboral, es crea a Catalunya el Servei Català de Col·locació; l’INEM perd funcions o competències, junt amb el paper del treball temporal (ETT). Aquest escenari fa que es valori el paper de les Societats Laborals. A partir del 4t trimestre de 1997 es produeixen canvis en la creació de les societats laborals, amb la Llei 4/1997, de 24 de març, apareix la figura de les Societats Laborals Limitades junt a les Societats Anònimes Laborals. S’incrementa la creació d’empresa tenint un auge molt important la Societat Limitada Laboral (SLL).

En el període 1998-2000 els objectius se centren en la creació d’empreses d’anomenada

Nova

Economia

d’Internet,

concepte

d’oportunitats

empresarial i econòmica, s’incrementa la comunicació per Internet, correu electrònic i les empreses s’adapten a les noves tecnologies.

Fins l’aprovació de la Llei 4/1997, de 24 de març, en els últims anys la creació de Societats Laborals estava estancada, després de varis cicles econòmics i canvis en el teixit productiu català, espanyol i europeu, les pimes i més concretament la microempresa Societat Limitada i, en concret, a l’Economia Social, la Societat Limitada Laboral a Catalunya i Espanya. Tenen un auge important, com demostren les estadístiques, on major impuls tenen a Catalunya Ponència Estratègica

6è Congrés

Som Societat, Fem Economia

i en la resta d’Espanya és en el sector de serveis, en la creació de Societats Laborals i Cooperatives.

Els models més participatius i distributius a l’Economia Social, societat laboral i cooperativa, encara que en formes jurídiques diferents marquen amb la mateixa variació la propietat dels socis, treballadors amb lliure adhesió al projecte i participació democràtica. En aquestes empreses la participació no ha de ser interpretada o mal utilitzada com un dret a l’enteniment, a la gestió i visió empresarial que marquin objectius estratègics en benefici de l’empresa i per tant dels seus socis treballadors.

Com podem observar mitjançant la informació d’aquesta Ponència, la tipologia d’empresa ha canviat. Neixen més societats laborals (SLL), microempresa en més del 95 per cent de nova creació i no precedeixen de crisi d’altres models empresarials, els emprenedors són cada vegada més creatius i molts opten per crear la seva autoocupació, perquè no troben sortida professional o és més gratificant treballar en la teva empresa, ja que l’autogestió és la riquesa que ha d’estimular al soci-treballador.

Aquest model empresarial no ha de ser utilitzat com a pont i trànsit vàlid per a uns objectius que no són d’Economia Social, utilitzant els ressorts i medis perquè en la meitat del camí es produeixi un gir de 360 graus, modificant-se la voluntat inicial. Creiem que amb la proposta de modificació de la Llei de Societats Laborals ha de tenir en compte mesures que incentivin la permanència com a model d’empresa i, per altra part, limitar la sortida sobretot en aquells projectes que s’han creat a partir dels beneficis establerts per normes del sector. Hem de ser imaginatius en les nostres propostes que millorin la visió del sector i la credibilitat de les empreses. Les organitzacions de les diferents Comunitats Autònomes i Confederació Empresarial de Societats Laborals (CONFESAL) a nivell d’Estat, han de jugar Ponència Estratègica

6è Congrés

Som Societat, Fem Economia

un paper dinamitzador, la nova Llei de Societats Laborals que s’està treballant, CONFESAL, amb totes les organitzacions de l’Estat, és la base del nou model d’empresa societat laboral en els pròxims anys. Per al sector no és suficient amb tenir una llei que ha de ser la millor possible, que sigui capaç d’enfortir el sector. Les organitzacions hauríem de donar passes de futur amb estratègies comunes en àmbits com el formatiu, grups d’empresa, futurs projectes interempresarials de les nostres empreses; hem de compartir coneixements, medis i valors empresarials de l’Economia Social, adquirir compromisos de participació i cohesió en els projectes, actualitzant els nostres coneixements i mètodes. El model de Societat Laboral s’ha de conèixer com un sector competitiu, que connecta amb l’interès general de participació, ocupació, creació i creació de riquesa. La Societat Laboral, amb més de 30 anys d’història, ha penetrat en el teixit empresarial d’Espanya, ha sabut adaptar-se als canvis, reptes, amb un creixement en empreses i ocupació.

Això no es pot fer sense el compromís del Govern de Catalunya, amb les organitzacions del sector, concretament amb la FESALC i les empreses Societats Laborals. El pacte del Govern d’Esquerres i els acords que fan referència a l’Economia Social, han de tenir l’impuls del Govern del Tripartit, ha d’augmentar de forma substancial el recolzament a aquestes empreses, és necessari augmentar el pressupost per a la millora de la competitivitat. El sector, mitjançant les seves organitzacions, ha d’estar a les taules de concertació:

1. En el pacte per a la competitivitat de l’Economia Catalana. 2. En el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), amb polítiques concretes per potenciar l’ocupació en el sector. 3. Presència del sector de forma activa en el Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya. 4. Potenciar l’Economia Social a partir de les seves estructures federatives. Ponència Estratègica

6è Congrés

Som Societat, Fem Economia

5. Reconèixer el sector com a Agent Social en tots els marcs de negociació. 6. Crear programes d’acord amb les federacions i organitzacions de suport a les noves societats. 7. Impulsar polítiques de finançament adequades al Sector. 8. Impulsar la marca “Economia Social” com a estratègia de futur.

Les propostes de futur del funcionament de la Federació passa per:

1. La Federació de Societats Laborals de Catalunya (FESALC), ha d’adequar les seves estructures i medis als nous reptes, implantació de serveis adequats a les necessitats i dimensió de les empreses, aplicant les noves tecnologies. Hem d’efectuar un Pla Director, per als pròxims quatre anys, marcant objectius a curt i llarg termini, des de la nostra realitat com a sector. 2. Hem de tenir major aplicació i implantació en les empreses Societats Laborals coneixent les dificultats. 3. La Fundació FESALC ha de contribuir amb aportacions al sector, amb reflexions on tinguin cabuda en el patronat altres persones i institucions pròximes a les Societats Laborals. 4. Contribuir de forma activa amb propostes per al sector de l’Economia Social, col·laborant amb altres organitzacions de Catalunya, espanyoles, europees i cooperació internacional.

Ponència Estratègica

6è Congrés

Som Societat, Fem Economia

LA COOPERACIÓ I L’ECONOMIA SOCIAL

El concepte de cooperació, en l’àmbit de l’Economia Social, forma part de l’essència, del ser de les empreses. La cooperació voluntària en pla d’igualtat entre les persones és la forma superadora de l’autoritarisme i dóna pas a la gestió participativa, al principi de l’autogestió, és a dir, a què la propietat de l’empresa i la capacitat de decisió estigui en mans dels treballadors.

La cooperació es pot donar tant en l’àmbit intern de l’empresa, com a font de relació entre les persones, com en l’àmbit de relació amb el seu entorn.

Al mateix temps, la cooperació entre empreses, no és tant sols un principi ideològic, sinó que esdevé una necessitat estratègica per aconseguir mantenirse i créixer, una necessitat per poder aconseguir el pes específic i per poder competir en els mercats actuals. Una necessitat per a consolidar l’Economia Social.

Cal tenir en compte que en l’actual evolució de l’organització de la producció a la UE tendeix cada cop més a unitats de producció petites i especialitzades, i d’aquesta tendència no se n’escapa l’Economia Social.

Dins d’aquest context, la creació de grups d’empreses no és una qüestió de principis, és una qüestió de supervivència, que sols es pot aconseguir amb la maduresa tant de les empreses com de les persones. És aquest, sens dubte, un dels grans reptes que la FESALC haurà d’abordar en els propers temps.

Ponència Estratègica

6è Congrés

Som Societat, Fem Economia

Crear grups no vol dir necessàriament fusions, també vol dir cooperació en determinats temes que siguin de benefici mutu. Per poder avançar en aquesta línia de cooperació, cal centrar els objectius a assolir, i que la situació de les empreses permeti fer aquest plantejament de forma clara.

En la cooperació entre empreses, per tal de poder competir en els mercats actuals, no es pot oblidar la visió global de l’economia actual, on la relació entre mercats és cada cop més oberta. Sovint sembla que, parlar mes enllà del nostre territori o país, resulti una quimera fora del nostre abast o de les nostres possibilitats sobretot si les empreses tenen una dimensió petita.

Primer, va ser la Unió Europea que ens va marcar el camí d’un mercat més ampli, i, ara és la situació de globalització de les relacions econòmiques la que ens obra una nova situació.

Hem de preguntar-nos si en aquesta nova situació, només les grans multinacionals poden fer internacionalització. La realitat ens diu que un gran nombre de petites i mitjanes empreses tenen relacions mes enllà de les fronteres, i que aquesta relació és bona i recomanada des de tots els organismes de la UE. En concret, en les recents directives de la UE cap a Lisboa, es recomana justament aquesta relació.

La cooperació entre empreses neix de la necessitat de sobreviure i la cooperació entre empreses d’Economia Social, neix de la necessitat de ser empreses fortes dins de la seva especificitat.

Així doncs, encetem una etapa en la que l’actual dimensió de les empreses, cada cop de mida més petita, fa evident que necessiten més suport i, al mateix temps, com que dominen menys part dels processos productius de béns o serveis, necessiten tenir aliats per a poder competir. Ponència Estratègica

6è Congrés

Som Societat, Fem Economia

La possibilitat de buscar aliats, s’ha d’enfocar des de totes les línies d’actuació que tenim al nostre abast, tant en l’entorn català, com estatal, com de la Unió Europea, com internacional.

Facilitar els mecanismes de suport a les petites empreses, tal com es recomana en totes les directives europees, és un element clau per consolidarles i poder mantenir l’ocupació.

Un dels conceptes més importants a mantenir és el de territorialitat, és a dir, empreses que estan arrelades en un territori i que el seu àmbit d’actuació i fortalesa és justament la proximitat amb els seus usuaris i clients, i és justament l’experiència acumulada en aquest tipus de gestió, el que ens fa pensar que justament, lo local és lo global, i que aquesta capacitat d’actuació ens pot donar la força per transmetre l’experiència i/o intervenir en d’altres llocs.

La cooperació ens la plantegem doncs de dins cap enfora. Des de la pròpia necessitat per seguir sent projectes vius.

Podem parlar doncs de diverses cooperacions, la cooperació en l’interior de l’empresa entre les persones per intentar millorar les seves condicions de vida a partir d’una participació directa en la gestió, i la cooperació entre empreses, per millorar la situació global en els mercats de cada una d’aquests tipus d’empreses.

Per aconseguir l’objectiu de facilitar l’accés a nous mercats, cal centrar i definir objectius i mitjans perquè l’esforç que es realitzi sigui útil a les empreses de petites dimensions, i afavorir el treball conjunt en xarxa en temes puntuals o bé sectorials de forma continuada.

Ponència Estratègica

6è Congrés

Som Societat, Fem Economia

Un dels factors que cal analitzar és que a tota la UE, i també als EUA, el principal client és l’Estat. L’Estat fa les grans inversions en infrastructures, els grans contractes d’investigació i els grans contractes de serveis. Les empreses d’Economia Social han estat absents d’aquestes possibilitats.

Només si es té una dimensió adequada i una bona capacitat de gestió es pot intentar optar en condicions d’igualtat en el gran mercat, o com a mínim en situacions que no siguin de tercera, quarta, o cinquena subcontractació com es dóna actualment.

La cooperació és una proposta de supervivència i de futur.

En aquests últims anys, la FESALC ha viscut l’experiència de participar en un projecte de cooperació a Colòmbia, amb l’entitat CECAN finançat pel COPCA, dins la línia d’internacionalització de l’empresa catalana, on els objectius eren transmetre l’experiència de la FESALC en processos de reconversió, processos d’acollir i fomentar projectes d’empresa, en especial de petita empresa, actuar de forma consorciada amb d’altres entitats, crear serveis per a empreses i fomentar les relacions entre empreses d’ambdós països. Els resultats d’aquests dos anys han estat els següents, s’han format 5 persones tècniques a Cali, s’han creat empreses d’Economia Social, que ocupen a més de 340 persones, i segueix el creixement, s’ha consolidat una organització d’empreses d’Economia Social i tenim obertes les possibilitats de relacions comercials entre empreses, algunes de les quals han iniciat els primers passos.

L’experiència ens ha dit que el potencial existent en les relacions interempresarials és molt important, i no només des de la perspectiva de comprar i vendre, sinó també es poden trobar formes de producció conjunta i d’accés conjunt a nous mercats, però cal estudiar cada cas i dimensionar les possibilitats de forma acurada. Ponència Estratègica

6è Congrés

Som Societat, Fem Economia

Actualment, la FESALC està en un projecte de col·laboració amb l’organització cooperativa UNISOL de Brasil, amb l’objectiu d’intercanviar experiències i fomentar la relació entre empreses. En aquest cas, és una organització amb empreses funcionant, amb productes en el mercat, amb els seus punts forts i dèbils, com les que formen part de la FESALC.

Un dels reptes per als propers anys és el d’aconseguir fomentar la cooperació internacional entre empreses, per aconseguir ser més eficients, per tenir més capacitat de penetració en els mercats i, en definitiva, per enfortir l’Economia Social.

El fomentar la cooperació entre empreses comença a casa nostra amb propostes concretes sobre alguns sectors, com el del reciclatge i la construcció a Catalunya, sense oblidar les possibilitats de l’Estat espanyol, la Unió Europea i l’àmbit internacional.

En aquesta direcció, cal felicitar-nos per l’acord de cooperació signat amb ANCST-Legacoop, ANCPL-Legacoop, CGSCOP i CONFESAL que caldrà omplir de continguts concrets.

Afavorir aquest apropament entre empreses de l’Economia Social és, sens dubte, un dels reptes de la FESALC per als propers anys.

Ponència Estratègica

6è Congrés

Som Societat, Fem Economia

RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA I ECONOMIA SOCIAL

La necessitat de crear condicions perquè totes les nacions, comunitats i individus puguin accedir al desenvolupament continua sent una demanda sense resoldre.

Tot i que la quantitat de persones que viuen en l'extrema pobresa ha disminuït, la globalització ha tendit a radicalitzar les desigualtats entre els éssers humans. La comunitat internacional haurà de revisar les polítiques de cooperació i de relació econòmica, i generar les condicions perquè siguin les mateixes nacions pobres les que defineixin els seus models i estratègies de desenvolupament.

Les 50 corporacions internacionals més grans gestionen una quantitat de recursos econòmics superiors als gestionats per molts dels governs dels països del planeta. Els avanços del liberalisme econòmic i de la globalització del comerç durant els últims anys han incrementat el poder de les empreses davant del dels governs, de manera que ha augmentat la prioritat d’interessos privats sobre interessos públics.

Durant els últims anys l’empresa de manera general i l’Economia Social han anat consolidant la seva posició com a element principal de generació de progrés i desenvolupament, motiu pel qual és necessari que en aquest segle que ara comença dugui a terme un paper de més responsabilitat social.

Ponència Estratègica

6è Congrés

Som Societat, Fem Economia

Amb els mal entesos avanços experimentats pel liberalisme econòmic i la globalització durant els últims anys, sembla que l’empresa guanyi pes davant de governs i altres institucions, mentre es consolida la seva consideració com a principal motor de creació de riquesa, progrés i desenvolupament. Per tant, l’empresa i l’Economia Social inicia el segle XXI amb un poder més gran del que ha exercit mai anteriorment.

En aquest context s’entén, des d’un creixent nombre d’actors socials, que aquest poder més gran comporta també més quotes de responsabilitat.

Per això, paral·lelament al creixement de la nostra força, es demana a l’empresa del segle XXI més implicació social en la seva condició de “ciutadana”.

En el segle que comença no n’hi ha prou que l’empresa i l’Economia Social creï valor només per als seus accionistes, també ho haurà de fer per al conjunt de la societat en la qual actua, amb iniciatives que vagin més enllà del que fins al moment ha estat el seu estricte àmbit d’actuació. En direm responsabilitat social corporativa.

Dues posicions bàsiques es recullen davant d’aquesta demanda:

La primera creu que els problemes socials del món pertanyen únicament a l’àmbit de responsabilitat dels governs de demandar a les empreses més obligacions i responsabilitats de les que assumeixen els mateixos governs.

La segona considera que les empreses van més de pressa que els governs a l’hora de modelar el món en què vivim i que, per tant, les empreses han de ser part activa de la solució dels problemes que afligeixen el planeta.

Ponència Estratègica

6è Congrés

Som Societat, Fem Economia

Però existeix una veritable voluntat per a dur a terme aquest nou paper?

Molts dels representants del món empresarial repeteixen que sí, que detecten en els alts executius i en els consells de direcció una voluntat de canvi.

D’altres, els més escèptics, recordant actuacions presents i passades, insistim que “el canvi a les empreses no serà efectiu si no existeix una autèntica pressió social”.

Però, entre les posicions d’uns i altres, el concepte més repetit i amb més possibilitats de convertir-se en veritable motor d’aquesta transformació necessària és el del pragmàtic “altruisme egoista”. Aquesta idea entén que, donant per fet, que entre estàndards ètics i increments de benefici, els segons tenen les de guanyar a les empreses per la seva mateixa raó de ser, serà per tant necessari fer que els negocis es beneficiïn financerament de la seva consciència social o, almenys, els perjudiqui econòmicament la manca d’aquesta.

El context de l’actual globalització econòmica i comercial, cada vegada més contestada socialment, suposa un primer i nou territori en el qual posar en pràctica des del món de l’empresa aquest altruisme egoista.

Mentre s’entén que l’empresa del segle XXI ha de ser gairebé per obligació una empresa global, i són molts els que considerem que en la globalització hi ha la solució a la pobresa dels països en vies de desenvolupament, també existeix un consens gairebé general sobre el fet que l’obertura de fronteres al comerç exterior no soluciona per ella mateixa la falta de desenvolupament.

La globalització és positiva, es considera des del món de l’empresa, però la responsabilitat social corporativa demana un tipus de globalització diferent del Ponència Estratègica

6è Congrés

Som Societat, Fem Economia

dut a terme fins al moment. Es tracta, per exemple, d’entendre com una font d’oportunitats de negoci l’anomenada base de la piràmide, els 4.000 milions d’habitants de la Terra que viuen en la pobresa amb ingressos inferiors als quatre dòlars diaris.

Només així, es considera, poden aquests milers de milions de persones excloses d’uns mercats tradicionalment dissenyats per a poders adquisitius més elevats, accedir al desenvolupament social i econòmic que pot suposar-ne l’accés a béns i serveis bàsics.

Es tracta, no obstant això, d’una oportunitat de negoci a la qual cal apropar-se amb propostes que perquè siguin rendibles han de ser també originals i imaginatives.

Perquè per aprofitar aquest potencial l’empresa ha de saber que cal un paradigma de negoci diferent a l’habitual, tal com demostren nombrosos exemples d’èxit.

Es tracta d’un paradigma que requereix comptar amb la col·laboració d’actors diferents als habituals, en el qual el màxim benefici, no ha de ser necessàriament el principal objectiu empresarial.

És en aquest nou paradigma en què sembla moure’s amb més facilitat la reivindicada figura de l’emprenedor social, un nou tipus d’empresari que inclou la responsabilitat social en la seva estratègia de negoci.

Però, més enllà de la convergència entre progrés i negoci a la base de la piràmide i als països en vies de desenvolupament, el debat sobre el paper de l’empresa al segle XXI se centra també en el problema de com aplicar aquest altruisme egoista a l’anomenat primer món, on realment es produeix el 90% de Ponència Estratègica

6è Congrés

Som Societat, Fem Economia

l’activitat empresarial i es troben els òrgans de decisió que podrien ser el motor d’una veritable transformació.

És en aquest debat on algunes veus parlen d’autoregulació, alhora que d’altres demanen un increment de lleis i d’elements de control per part dels governs, mentre la majoria torna a coincidir en la necessitat de fer convergir responsabilitat i oportunitat, atenent a la complexitat i competitivitat d’un entorn cultural en què durant dècades el màxim benefici ha estat la raó de ser de les empreses.

En aquest context, en el qual es constata l’enorme valor econòmic de la marca o reputació, es dibuixa com a empresa socialment responsable aquella que troba un nou model d’integració social afegint la necessitat de comptar també amb un capital social i mediambiental a la seva tradicional obligació de generar capital financer.

En aquest sentit no hi pot haver una empresa reeixida en una societat fracassada.

Amb aquesta premissa l’empresa del segle XXI entén la responsabilitat social com a imprescindible per a la seva supervivència a llarg termini, ja que veu sotmesa la seva actuació a l’escrutini no només dels seus accionistes sinó també d’altres elements, com ara els empleats, governs locals, regionals o nacionals, els mitjans de comunicació, ONG, sobretot, els mateixos consumidors.

Però perquè guanyem veritablement el pes han anat perdent els governs davant de les empreses, cal superar el problema de la falta d’informació.

Ponència Estratègica

6è Congrés

Som Societat, Fem Economia

En aquest sentit, les noves tecnologies i la constitució d’una societat en xarxa en la qual participen més veus que mai anteriorment, faciliten i potencien noves formes de control social sobre la responsabilitat de les empreses.

En aquest entorn, la transparència i el fet de retre compte de tota actuació empresarial, esdevé per tant un element imprescindible de bon govern empresarial. I amb això la necessitat, reiteradament reclamada, d’una metodologia universalment adoptada per a valorar empreses des de l’òptica de la seva responsabilitat social.

Una demanda gens trivial quan, per exemple, en la idea d’unir benefici econòmic a la responsabilitat, apareixen fons d’inversió i índexs de referència borsària especialitzats en companyies considerades ètiques o socialment responsables que inverteixen recursos per poder formar part d’aquests fons.

Una component ètica que s’ha de potenciar des de les mateixes escoles de negoci, i que ha de contagiar una nova manera d’actuar amb la promoció de les nombroses històries d’èxit que demostren que és possible obtenir beneficis aplicant models de negoci sostenibles.

Un líder ètic que, “és el que quan arriba a casa pot explicar als seus fills el que ha fet aquell dia a la feina”.

L’empresa és motor principal de desenvolupament econòmic i de progrés, però ha d’exercir el seu poder d’una manera ètica, sense prioritzar el benefici econòmic sobre aspectes reprovables des d’un punt de vista social o mediambiental.

Ponència Estratègica

6è Congrés

Som Societat, Fem Economia

La idea de responsabilitat social corporativa, entén que l’increment de poder de les empreses comporta un increment de la responsabilitat sobre la seva actuació en la societat i el medi ambient.

L’empresa socialment responsable no ha de retre comptes únicament i exclusiva als seus accionistes, sinó que, a més, ha de prendre decisions tenint en consideració altres actors socials, treballadors, governs, consumidors, organitzacions, socials, etc.

La responsabilitat social corporativa demana un nou model d’integració social de les empreses, un model que entén que no és possible l’existència d’empreses que tinguin èxit en societats fracassades.

L’empresa socialment responsable sap que ha de tenir cura del seu mercat i que tan important per a la seva supervivència a llarg termini és la generació de capital econòmic, com la creació de valor social i mediambiental, ja que la marca o prestigi n’és el principal actiu i la seva pèrdua crearia consumidors que no volen consumir els seus productes, treballadors que no volen treballar a les seves instal·lacions i inversors que no volen invertir en les seves accions.

Cal que la responsabilitat social corporativa sigui rendible o que almenys la manca d’aquesta resulti econòmicament negativa perquè sigui realment posada en pràctica.

Cal que l’empresa d’Economia Social trobi l’oportunitat en la responsabilitat.

Unir finançament i responsabilitat social són elements que generaran un avantatge competitiu per a aquelles empreses que optin per comportaments ètics i socialment responsables. Cal més transparència per part de les empreses. Ponència Estratègica

6è Congrés

Som Societat, Fem Economia

La informació sobre les seves polítiques i pràctiques resulta fonamental perquè els consumidors puguin “votar” amb les seves decisions de compra i serveis sobre l’actuació ètica de les empreses.

Com supervisar la responsabilitat social de les empreses?

No hi ha una metodologia universalment adoptada per a valorar empreses des de l’òptica d’un triple resultat econòmic, social i mediambiental, per la qual cosa resulta complicat jutjar quines empreses són realment socialment responsables i quines no.

És difícil que el que no pot ser mesurat pugui ser gestionat. L’actual i creixent entorn empresarial en general, està format per una complexa xarxa de relacions entre empreses, clients, proveïdors, inversors, etc.

En aquest entorn en xarxa resulta difícil delimitar les responsabilitats socials de cada un dels actors. Una demanda més gran de responsabilitats socials a les empreses pot fer que els governs, a qui realment corresponen aquestes responsabilitats en primer lloc, es retirin i retrocedeixin en el seu deure d’assumir-les.

Algunes empreses poden fer servir la seva adscripció a determinades entitats o la posada en marxa d’alguna iniciativa de responsabilitat social com a forma de màrqueting social o element per a rentar la seva imatge davant de comportaments o polítiques generals no transparents i poc ètics.

L’emprenedor social representa un nou tipus d’empresari que integra a la seva integració el benefici social i l’econòmic, entenent l’activitat empresarial com a la millor eina de desenvolupament i una resposta eficient a la manca d’eficiència de l’administració pública. Ponència Estratègica

6è Congrés

Som Societat, Fem Economia

L’empresari d’Economia Social pretén integrar l’aspecte social i l’econòmic. Es considera emprenedor social la persona o grup de persones que inicien i desenvolupen una iniciativa empresarial des d’una perspectiva que prioritza la responsabilitat social i la creació de riquesa del territori en què actuen, per sobre de l’objectiu de la maximització del benefici econòmic propi.

L’emprenedor social no és una ONG, però tampoc actua com un empresari tradicional. Es podria dir que ens trobem a mig camí entre les dues figures.

Com a empresari, l’emprenedor social entén l’empresa com un important motor de creació de desenvolupament i progrés. Per això considera que l’activitat empresarial és la millor resposta a la manca d’eficiència de l’administració pública, especialment en els països en vies de desenvolupament.

Per altra banda, l’emprenedor social tampoc no té cabuda en el model d’empresa tradicional. Ens caracteritza el mostrar un gran compromís amb la nostra visió, però per convertir-la en realitat hem de desafiar els models i sistemes tradicionals d’empresa.

L’emprenedor social ha d’operar a les parts més complicades dels mercats, aconseguint l’èxit dels seus objectius on han fallat tant les iniciatives públiques com les privades. L’emprenedor social, és un gran coneixedor en primera persona del seu entorn i concedeix gran importància a la xarxa social en què actua, als seus nexes i contactes, en contrast amb la filosofia individualista i que predomina a l’empresa tradicional.

Finalment, més enllà de les noves o velles formes, s’apel·la també a la component ètica del nou empresari social, de l’emprenedor, el directiu o el consell de direcció del segle que ara comença.

Ponència Estratègica

6è Congrés

Som Societat, Fem Economia

MEDI AMBIENT I ECONOMIA SOCIAL

Amb l’aparició progressiva durant la segona part del passat segle d’una progressiva i àmplia consciència ambiental, es va inaugurar un procés social que ha finalitzat per implicar fortament el teixit industrial, fonamentalment a Europa, Canadà i EUA.

El tir reivindicatiu dels moviments ecologistes davant les amenaces que suposen la reducció de substàncies tòxiques, el deteriorament dels nostres ecosistemes i el nostre paisatge i l’enverinament del mar i la terra amb les deixalles que generem, també ha acabat per impregnar i implicar als empresaris, sindicats i agents econòmics de tot tipus i que des dels anys noranta es traslladen a l’àmbit productiu, amb l’objecte de limitar al màxim els seus efectes més nocius, tant per al medi natural com per a la salut dels treballadors i treballadores.

D’aquesta manera, i ja restringint-nos al marc europeu, s’han anat forjant sobretot en els últims quinze anys, diverses línies d’actuació i iniciatives legislatives, amb la fi de posar fre al desordre mediambiental en el món de l’empresa industrial i de totes les activitat que d’una o altra forma afecten al nostre medi ambient.

Encara que el camí per recórrer és gaire més gran que el recorregut, les interessants experiències acumulades ens han de permetre assentar les bases, esperem que sòlides, per imprimir un nou i estratègic impuls mitjançant el qual poder introduir un marc de responsabilitat social i ambiental en les empreses.

Ponència Estratègica

6è Congrés

Som Societat, Fem Economia

Exercir la responsabilitat social i ambiental de les empreses requereix de la creació d’un marc on la producció pot créixer econòmicament de manera sostenible, amb més i millors feines i amb una gran cohesió social.

Fins ara l’acció mediambiental s’ha basat fonamentalment en l’adopció de bones pràctiques i la posada en marxa de Sistemes de Gestió Mediambiental, tant la certificació internacional ISO, com el sistema europeu EMAS, molt més exigent al fer obligatori el compliment total de la legislació ambiental i implicar directament als treballadors i treballadores, posant en relació dins de les empreses la salut laboral i el medi ambient.

Aquests instruments de gestió que en el cas del Reglament EMAS va començar el seu caminar a l’any 1996, en ser molt útils i haver constituït un avanç respecte de la situació anterior, no han resolt la base del problema. Al ser instruments de caràcter voluntari tan sols les grans empreses han iniciat i conclòs processos d’acreditació d’un sistema productiu i generalment per raons encaminades a millorar la seva imatge corporativa en els mercats. Ja sabem que el que ven millor.

Tota la ingent legislació sobre ecoetiquetes, és a dir, la certificació mediambiental del producte, també ha suposat un avanç però tampoc ha aconseguit implantar-se fins el moment actual de manera generalitzada. Abans de seguir, seria convenient tenir en compte, per la seva importància, la posada en marxa de la Directiva IPPC (de Control Integral de la Contaminació) encara que amb un retràs de 3 anys (cosa que li ha suposat a l’Estat espanyol l’obertura d’un procés sancionador a Europa) està en aquests moments començant a aplicar-se.

Això suposarà que els sectors i empreses afectades estan situades en un àmbit legislatiu obligatori que de manera directa, els obligarà a introduir millores en el Ponència Estratègica

6è Congrés

Som Societat, Fem Economia

seu sistema productiu mitjançant l’adopció de les Millors Tècniques Disponibles pel seu sector, en un procés de Millora Contínua que a la fi significa una porta d’entrada OBLIGATÒRIA al SGMA i a la RESPONSABILITAT ambiental. Aquí en la meva opinió radica la seva importància.

És evident que tots els mecanismes i mesures posades en marxa fins al moment han complert i compleixen una funció que és important ressaltar, però al mateix temps també hem de constatar la seva insuficient capacitat per promoure canvis i transformacions profundes. D’aquí que, sense renunciar al que s’ha fet, necessitem un nou marc on contemplar la responsabilitat social i ambiental de les empreses d’una manera conjunta i global. Global perquè l’efecte transfronterer, sobretot de les grans corporacions industrials, és evident.

D’aquí que considerem la necessitat d’establir un marc regulador vinculant internacional que controli i responsabilitzi jurídica i econòmicament a les empreses.

Aquest marc, hauria d’establir la capacitat de les societats per imposar-les obligacions socials i ambientals, exigint que les empreses es facin responsables davant la ciutadania i les comunitats afectades per les conseqüències de les seves activitats.

Evidentment, aquest enfocament transcendeix les iniciatives que s’acaben d’anomenar, ja que el que pretén és consagrar la responsabilitat jurídica i econòmica de les empreses davant la ciutadania com un dret reconegut per la llei.

No hi ha dubte que ens trobem davant un procés de canvi enormement dificultós, ja que les activitats de les empreses sovint s’escuden darrere la Ponència Estratègica

6è Congrés

Som Societat, Fem Economia

protecció de les legislacions dels països que les acollien i encara que l’economia es comporti de manera global i sense fronteres per les capitals i encara que les emissions d’aigua i a l’atmosfera tampoc tinguin límits geogràfics, no passa el mateix amb la responsabilitat de les empreses que les generen.

L’escenari internacional en el que es mouen, per exemple, els acords signats en el Protocol de Kyoto per combatre el Canvi Climàtic, podrien ser una mostra de la forma en què compromisos signats lliurement per determinats països els afecten després econòmicament i els vinculen al compliment d’aquells acords. Per exemple, a l’Estat espanyol li costarà –ens costarà a tots i a les nostres empreses- la barbaritat d’entre 3.000 i 4.000 milions d’euros a l’any l’incompliment per Espanya dels seus compromisos per la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle

Sense ànim de profunditzar en els mecanismes que poden conduir a un país o empresa a ser sancionat, el que es pretén ressaltar és que Kyoto ha obert un camí que té molt a veure amb que les empreses, finalment, no poden al·ludir la seva responsabilitat social i ambiental i que aquesta és una dinàmica que és necessari seguir profunditzant i generalitzant.

En aquest moment existeixen importants iniciatives per establir el marc adequat on desenvolupar la responsabilitat social i ambiental corporativa de les empreses. A títol d’exemple, cal assenyalar el Llibre Verd de la Unió Europea i també en la passada Cimera de la Terra a Johannesburgo, celebrada a l’agost de l’any 2002, per primer cop va estar present el món de l’empresa, encara que finalment, els avançaments experimentats no foren de l’abast esperat.

És evident que necessitem organismes internacionals reconeguts per canalitzar i tutelar el procés. Potser les Nacions Unides seria l’organisme dotat d’aquella Ponència Estratègica

6è Congrés

autoritat

Som Societat, Fem Economia

reconeixement

internacional,

que

d’altres

organismes

internacionals, o bé són excloents com l’OCDE o no reuneixen les condicions d’equanimitat necessàries com l’OMD, ja que el seu manament és el de promoure l’alliberació econòmica, assumpte que provoca constants tensions en el seu si.

Així doncs, l’ONU sembla ser l’organisme internacional i el marc. L´ONU, a més a més, du a terme programes que estan relacionats/implicats amb el Programa de Nacions Unides pel Medi Ambient.

Els objectius bàsics d’un futur pel conveni sobre el control de la responsabilitat de les corporacions i empreses hauria d’atendre als següents objectius en un marc de responsabilitat globalitzada.

1. Establir mecanismes perquè les parts interessades o afectades negativament puguin obtenir indemnitzacions, mitjançant l’exercici dels seus drets. Per això seria necessari que es fixaren obligacions ambientals i socials per les incorporacions que tinguessin, en el cas d’incomplir-se , una traducció econòmica. 2. Establir sòlides normes d’alta qualitat sobre el comportament intern i la transparència de les corporacions. Les empreses hauran de retre comptes clars, públics i transparents davant els seus accionistes, els treballadors i la societat, mitjançant un sistema d’indicadors precisos i vàlids internacionalment i amb sistemes independents de verificació. 3. Crear mecanismes de mercat mitjançant els quals les companyies progressistes i geloses del respecte ambiental, puguin disposar de millors medis per progressar i desenvolupar, reduint i eliminant les possibilitats de pressió que sobre els governs exerceixen les corporacions en general i, en particular, les que no guarden el degut respecte ambiental. Ponència Estratègica

6è Congrés

Som Societat, Fem Economia

4. Establir procediments sancionadors per aquelles empreses que incomplissin reiteradament els acords internacionals i pels estats que ho permetessin. 5. Gramatitzar que els estats desenvolupats paguin el deute ecològic contret amb els països pobres a través de l’explotació secular dels seus recursos. 6. Garantir la justícia ambiental per aquelles comunitats amenaçades o exposades a injustícies ambientals en la totalitat del planeta.

Les perspectives obertes per l’exigència d’una responsabilitat social i ambiental cada vegada més gran de les empreses no estan predeterminades per ningú aliè a l’activitat dels agents socials progressistes.

En gran mesura depèn de la nostra capacitat per pressionar, arribar a acords dignes i sòlids i orientar les transformacions en la bona direcció, abarcant tots els nivells de la producció i la societat, des de la presència de l’Economia Social en tots els fors mediambientals fins la negociació en els organismes nacionals i internacionals.

Múltiples fronts estan oberts en aquests moments, amb diferents graus d’implantació. Existeixen accions que podent semblar sense connexió, la tenen i van en la mateixa direcció, per exemple, el creixement de les inversions en fons ètics, socials i ambientals justs i sostenibles, poden ser una mostra de què alguna cosa està canviant en el si de les societats.

El desenvolupament cada vegada més gran del Comerç Ètic i el Comerç Just és, sens dubte, un altre important indicador que també empeny en la mateixa direcció al tenir com objectiu garantir unes millors condicions de feina i de desenvolupament sostenible dels productors exclosos o desfavorits en zones pobres del planeta. Ponència Estratègica

6è Congrés

Som Societat, Fem Economia

Son només una mostra de les sensibilitats existents en la nostra societat desenvolupada i que tenen allí la seva expressió.

En altres casos, són acords internacionals com per exemple la Directiva, avui ja llei sobre el control Compostos Orgànics Volàtils o l’aplicació definitiva de sancions als estats i empreses que incompleixen el protocol de Kyoto.

Com s’indica al començament, hem recorregut un llarg camí per una producció més neta i sostenible, però ens queda un immensament gran per aconseguir que les corporacions, les empreses i els estats adquireixin comportaments de responsabilitat social i ambiental en les seves activitats.

Per això, comptem amb una font important d’experiències acumulades que ens han de permetre assentar unes bases, esperem que sòlides, per imprimir un nou i estratègic impuls mitjançant el qual poder introduir un marc de responsabilitat social i ambiental obligatori en les empreses i especialment en les de l’Economia Social.

Ponència Estratègica

6è Congrés

Som Societat, Fem Economia

EL SECTOR D’INSERCIÓ I L’ECONOMIA SOCIAL

En el 5è Congrés descrivíem que en la nostra societat existien grups de ciutadans/nes que, per diferents motius, no disposen dels recursos suficients, tant econòmics com de relacions socials, que els impedeix accedir a les oportunitat que ens està oferint el nostre Estat de Benestar. Definim el que per nosaltres és el tan anomenat Tercer Sector com un conjunt d’entitats i institucions que agrupen a una tipologia de col·lectius que, trobant-se aquests en situació d’exclusió o de risc, s’organitzen produint respostes socials i institucionals que van directament encaminades a compensar una situació que produeix un cost social i econòmic per a la Comunitat.

Així mateix, vàrem veure quines eren les polítiques que en l’entorn de les Polítiques Actives, es donaven des de les Administracions i quins eren els nivells de resistència de la societat, dels empleadors, dels propis destinataris per modificar aquelles posicions que condueixen, de no fer-ho, a situacions cronificades de difícil solució, impedint accedir a les oportunitats necessàries per modificar els signes d’exclusió que configuren la seva vida.

La Unió Europea i més en concret els països que patim un tradicional atur han entrat en una espècie d’impotència per poder sortir del cercle viciós del Creixement, Competitivitat i Atur i, lluitant també contra altres característiques del Mercat Global, les deslocalitzacions industrials i la desregulació financera, i poder mantenir, també un cost social “tolerable” a les nostres conquestes de

Ponència Estratègica

6è Congrés

Som Societat, Fem Economia

l’Estat de Benestar que hem arribat i a les quals s’ha instal·lat la nostra Societat.

A la UE, en aquests moments, es localitzen tres tipologies de persones, uns (més o menys) 18 milions de persones a l’atur, i que estan esperant les seves oportunitats. La majoria de les polítiques actives es dirigeixen per atendre concretament aquest problema. Fa falta assenyalar que no solament no hi ha hagut increment net en l’ocupació sinó que a més a més, existeix un segon grup (9 milions de persones) que no són demandants actius d’ocupació, és a dir, són aquells que emergeixen com a demandants quan la conjuntura política i econòmica els indica que poden trobar algun treball i inclús regularitzar els seus currículums. A aquests grups de ciutadans europeus, fa falta afegir-ne un tercer grup que és el conjunt de persones que ni tan sols es poden imaginar una situació de futur desitjable i que és de difícil quantificació. La gran majoria d’aquest últim grup són els que s’instal·len amb més facilitat en l’exclusió social, aquells pels que tan sols existeix el reducte de l’atenció social com a punt d´enganxall amb la nostra societat, democràtica i participativa.

És en aquest grup on hem de fer una reflexió profunda i plantejar-nos que per a la construcció de la UE no podem negar a ningú el dret a la seva participació, a l’aportació de les seves capacitats, al dret a restablir-se com agents actius i a recuperar la seva dignitat com a persones partícips d’un projecte comú: la construcció de l’Europa de les Persones, dels grups heterogenis, de la transversalitat , de la dimensió local i no solament del Capital i del Mercat.

La idea que s’està formant en general entre tots els agents socials és que és necessari arribar a un consens d’intervenció comú en “lo social”, que ens permeti contribuir a la creació del que anomenem com la Inserció per l’Econòmic, dintre del que anomenem Economia Social i que la concebem com un conjunt interrelacionat de processos que van produint un resultat social Ponència Estratègica

6è Congrés

Som Societat, Fem Economia

constatable, amb la incorporació d’actius socials a activitats econòmiques i que provenen de sectors d’exclusió social.

Com a conseqüència de la col·laboració entre lo públic i lo social, podem assenyalar aquell conjunt de respostes que s’han anat articulant, girant al voltant de tres models:

1. Les iniciatives on la formació professional és prioritària i que estan sostingudes per un entorn pedagògic, tenint aquesta formació una relació directa amb el treball. 2. Les iniciatives on l’activitat principal gira a l’entorn de la intermediació amb el mercat de treball, compartint activitats laborals amb més o menys durabilitat. 3. Les iniciatives que amb una dimensió territorial implantada en un context de desenvolupament econòmic local, i on el conjunt de les accions, amb un sentit horitzontal, tenen com a objectiu l’ocupacionalitat dels sectors més dèbils.

Passar a l’acció des d’una òptica moderna, suposa tractar els problemes amb un criteri de participació activa. Es tractaria d’aconseguir, mitjançant projectes empresarials innovadors, que els col·lectius en situació d’exclusió, passin d’actituds passives a actituds actives, incorporant-se a la comunitat per sumar totes les seves capacitats.

Només mitjançant una incorporació activa en la Comunitat, la persona és capaç de desenvolupar processos que contribueixin a ser “reconegut” com a subjecte positiu i participar plenament dels drets i els deures que el “subjecten” a la mateixa.

Ponència Estratègica

6è Congrés

Som Societat, Fem Economia

Avui la societat industrial té com a valor positiu i fonamental el treball, que produeix la capacitat d’autonomia que genera tota activitat econòmica dins de la comunitat. A la nostra societat no li agrada que es col·loquin en el seu entorn persones o col·lectius “dependents” i als quals, d’alguna forma, fa falta atendre’ls desviant recursos públics i privats. No obstant, últimament estan apareixent idees com Responsabilitat Social de les empreses que, més per motius de marketing, estan aportant recursos econòmics que no acaben d’encertar amb la clau de compartir dita corresponsabilitat amb les entitats que treballen en l’entorn de la inserció per l’econòmic en el mercat. Trobem més decidida i reguladora per produir inserció directa, l’actitud del Govern de la Generalitat a la proposta del seu Departament de Treball i Indústria de no permetre cap adjudicació pública a empreses que no compleix el 2% de reserva de discapacitats. Així com el que queda de manifest en l’article 19 de la Llei 7/2004 de 16 de juliol, de mesures fiscals i administratives de contractació preferent, fins el 20% dels contractes menors.

Avui la societat civil, i de manera excepcional en casos com l’ONCE, està articulant solucions socieconòmiques que estan aconseguint resultats de reincorporació laboral i social importants, sobretot per als col·lectius més desfavorits, però una característica d’aquestes solucions és la seva difícil visibilitat al estar molt difoses en el territori. Com la idea de sentir-se abrigades, aquestes experiències es van organitzant al voltant d’un nou concepte que, partint dels debats que s’han generat des de l’Economía Social, s’està denominant com Economia Social i Solidària.

Amb els ulls de l’Economia Social, és aquí on podrem identificar el conjunt de respostes que des de diferents racons s’estan organitzant davant al repte que suposa pels governs, per la societat, pels agents socials i pels ciutadans, i que ocupen espais d’activitat econòmica i de corresponsabilitat social; està produint un sector que ve a complementar al del treball protegit dels centres especials Ponència Estratègica

6è Congrés

Som Societat, Fem Economia

de treball i que a Catalunya, queda recollit com les Empreses d’Inserció, mitjançant la Llei 27/2002 de 20 de desembre de 2002.

Les recents investigacions socials en matèria de serveis comunitaris, han posat en evidència que els canvis que han patit l’oferta i la demanda de serveis, sobretot els de proximitat, han determinat l’exigència de disposar de noves formes d’organitzacions que permetin concentrar els avantatges d’una gestió privada amb l’orientació de l’interès col·lectiu. Entre les noves formes d’organització, estan les empreses amb un objectiu social, que poc a poc es va transformant en el que avui diem Empreses Socials o Empreses d’Inserció ja anomenades. El paper d’aquestes organitzacions té un futur important.

En un recent informe realitzat per CCOO en el qual s’analitzen els diferents dispositius d’inserció que es fan servir , el de les empreses d’inserció, és el que més alta valoració arribar a tenir. Aquestes empreses, creades mitjançant la corresponent llei aprovada pel Parlament de Catalunya, les enquadra i els permet un àmbit legal d’intervenció, venen a contribuir a les polítiques actives posant a disposició de les administracions els seus recursos humans, tècnics i financers provenint dels seus promotors, per participar en projectes innovadors que tinguin com a objectiu la incorporació d’actius socials a la nostra comunitat.

Aquestes empreses d’Inserció, a diferència d’altres sectors, han estat capaços de transformar recursos de subsidiarietat en recursos econòmics i mercantils, destacant per les bones pràctiques que venen desenvolupant en activitats econòmiques i mercantils que agafen amplis sectors, moltes d’aquestes bones pràctiques estan afiliades a la nostra Federació.

A més a més, i a diferència de les empreses ordinàries on el treball és un factor de producció en moltes ocasions d’estrès i marginació i on és una utopia pensar en trobar una feina que sigui creativa per al ser humà i, per tant, el més Ponència Estratègica

6è Congrés

Som Societat, Fem Economia

allunyat de l’objectiu fonamental com la formació d’un projecte personal i de vida, al tenir aquest un caràcter precari i superficial, en canvi en les empreses d’Economia Social (on recollim les noves formules de c.e.t.s. i de e.i.) és tot el contrari al tenir l’objectiu de produir precisament itineraris personalitzats i també d’inserció i al tenir una funció participativa i de redistribució dels recursos laborals i un funcionament democràtic.

El resultat és una contribució a la dignitat de la persona com “un jo” participatiu, i on l’activitat laboral no ha de ser solament una transacció de recursos, sinó una font de relacions identificatòries entre les persones i una xarxa de relacions socials normalitzades i socialitzants que garanteixin qualsevol procés de permanència en la societat i més d’integració social.

Des d’aquests objectius, les Empreses Socials, per tant, contribueixen no solament a recuperar actius socials, sinó que recuperen actius societaris al inculcar un sentit de participació social als treballadors i també actius econòmics al transformar recursos procedents de les prestacions amb caràcter d’assistència social en recursos ordinaris amb valor afegit mitjançant plusvàlues socials.

Si mesurem tot l’anterior amb els nostres principis i el nostre esperit al iniciar l’experiència en les nostres empreses, veurem que l’esperit amb el que es creen les empreses d’inserció, s’identifica plenament amb els principis de l’Economia Social, democràtica i participativa.

La nova Empresa Social és un espai específic que permet configurar des de la competència individual fins la intel·ligència col·lectiva, mitjançant una cooperació creativa basada en la confiança de tots els seus membres i fonamentada sobre l’articulació dels desitjos individuals i les aspiracions col·lectives. Ponència Estratègica

6è Congrés

Som Societat, Fem Economia

És evident que si l’aventura emprenedora de la inserció per l’econòmic no tingués riscos i fos més fàcil, la nostra societat i el nostre teixit econòmic i industrial estaria ple d’empreses d’inserció, donat el nombre de llocs de treball necessaris. Si això no és així és perquè existeix una càrrega cultural important en la nostra societat que es reprodueix i penetra en totes les escletxes de la nostra economia i que prové d’un rebuig inconscient al “diferent” que es tradueix en una oposició frontal a tota aquella forma d’organització productiva incòmoda i no “lògica” perquè exigeix explicacions comprensibles.

Davant aquest nou repte que suposa la creació d'espais econòmics possibles per a les empreses d'inserció, és evident la necessitat de reivindicar la formació d'un nou perfil professional que és el d'Emprenedor Social. Sobre això, en la nostra Federació saben i molt.

Aquests perfils hauran d’estar capacitats per a la realització de projectes innovadors en un context de desenvolupament econòmic i local. Hauran d’assumir el compromís de compartir i de participar dels mateixos valors i cultura d'empresa amb persones procedents de situacions d'exclusió. Hauran de ser capaces d'experimentar nous models d'organització, en la mesura que sigui possible, i compartir els riscos que suposen unes noves regles de joc en els terrenys monetari, financer, jurídic, econòmic i social, diferents fins ara a les normes més relacionades amb situacions de serveis socials. Una altra de les seves habilitats serà el posseir la capacitat d'oposar enfront dels models plans, repetitius i lineals, models que facin de l'aprenentatge actiu, basat en l'experimentació, l'avaluació, la valorització i la difusió de situacions noves o inèdites en la creació de riqueses, un model generador d'aires nous en l'economia del desenvolupament participatiu i democràtic.

És

evident

que

l’esforç

d’aquests

nous

emprenedors,

haurà

d’estar

acompanyat, al marge d’un marc normatiu desenvolupat, per les propostes Ponència Estratègica

6è Congrés

Som Societat, Fem Economia

realitzades des de les nostres administracions, que incloguin instruments que permeten facilitar el desenvolupament d'aquest tipus de projectes empresarials: Les Clàusules Socials i el Finançament Solidari.

Les Clàusules Socials vénen a representar l'aportació de recursos des de les administracions públiques, com a reserva tutelada i

procedents dels

pressupostos ordinaris destinats en el capítol de les inversions i del subministrament de béns i serveis. Aquests recursos es disposen en forma de condicions reservades en els plecs de les clàusules particulars recollides en els Concursos Públics.

Les pròpies condicions de productivitat, qualitat i eficàcia que imposa el Mercat, fan difícil la competitivitat de les empreses d'inserció en el mateix pel que aquestes han de trobar aliances estratègiques que, recolzant-se en una bona i permanent especialització de les seves activitats així com una dedicació al territori on presten els seus serveis, aconsegueixin fer-se un nínxol en l'activitat econòmica en la qual desenvolupa les seves propostes d'inserció social i laboral.

Aquests recursos esmentats són les condicions d'accessibilitat a les activitats econòmiques esmentades de les empreses d'inserció directament o en col·laboració amb les empreses ordinàries mitjançant convenis específics. Existeix el risc que si aquestes empreses d'inserció no se senten protegides per una legislació, encara inexistent a l’Estat, es converteixin en prestadores de mà d'obra barata per a sobreviure. És necessari, doncs, que el consens al que s'arribi en la pràctica d'aquestes condicions de mercat, sigui el més ampli possible i acceptat per tots els agents socials.

Avui en un context de l’Economia Global i a on el neoliberalisme ocupa un espai ideològic important, les iniciatives que des de l’Economia Social estan Ponència Estratègica

6è Congrés

Som Societat, Fem Economia

apareixent i que se les coneix com Economia Solidària, és la conseqüència d’una resposta social a la lògica capitalista.

Aquest conjunt de respostes empresarials, contribuïen a demostrar que encara existeix democràcia i solidaritat econòmica i que una altra globalització és possible.

Per a tot això, i des del nostre 6è Congrés, haurem de recollir l’esforç realitzat pel conjunt d’entitats promotores d’aquestes experiències i oferir-les el nostre més ferm recolzament i la nostra indiscutible solidaritat. L’experiència que la nostra Federació porta en la seva història, ens permet reconèixer quan una empresa és solidària i democràtica i, per tant, rebre el més fort dels nostres desitjos d’èxit empresarial. Ben segur que qualsevol d’aquestes empreses que s’apropi a la nostra organització, tindrà els serveis i l’assessorament necessaris per contribuir al seu èxit, perquè darrera del nom segur que trobarem persones.

Ponència Estratègica

6è Congrés

Som Societat, Fem Economia

LA FORMACIÓ, EINA DE FUTUR EMPRESARIAL

L’estratègia de futur que avui presentem no pot oblidar que dins de l’Estratègia Europea per a l’Ocupació, fruit del Consell de Lisboa de març del 2000, s‘adopta com a objectiu estratègic l’aprenentatge permanent al llarg de la vida, com a mesura per aconseguir una economia europea dinàmica i competitiva, capaç de créixer econòmicament de manera sostenible amb més i millors ocupacions i major cohesió social, en l’horitzó del 2010.

Alhora, el Memoràndum sobre l’aprenentatge permanent fixa entre les seves prioritats augmentar els nivells generals de formació i qualificació en tots els sectors, garantint la formació de qualitat i assegurant al mateix temps que els coneixements i les capacitats dels ciutadans s’ajustin a les transformacions dels requisits laborals.

En aquesta línia, la FESALC, des de la seva creació i més intensament en els darrers quatre anys, ha estat treballant aquesta estratègia en benefici de l’Economia Social.

L’escenari formatiu actual té dues fonts principals de finançament de la Formació. Per una banda, comptem amb la formació Contínua de Reciclatge del Departament de Treball i Indústria de la Generalitat, que en l’últim any i com a conseqüència dels canvis polítics de les darreres eleccions, ha sofert canvis considerables que han afectat als diferents centres homologats de forma

Ponència Estratègica

6è Congrés

Som Societat, Fem Economia

diferent, però que la FESALC ha mantingut els ingressos referents a aquesta formació encara que distribuïts en poques especialitats.

D’altra banda i on s’ha treballat intensament aquest any ha estat en “estar” entre els gestors dels Contractes Programes gestionats pel Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya. Aquest organisme gestiona els fons transferits a la nostra comunitat autònoma, que abans gestionava la Fundación Tripartita para la Formación en el Empleo, anteriorment FORCEM.

El treball presentat per la FESALC va estar entre els tretze expedients aprovats, essent el nostre el cinquè en millor puntuació tècnica de sol·licitud. La FESALC va poder accedir a la sol·licitud d’aquest fons com a Federació representativa de l’Economia Social a Catalunya i la qualitat de la sol·licitud presentada va donar els resultats esmentats.

Però un cop arribat a aquest punt, ens troben davant d’una problemàtica molt important que condiciona el futur de la formació com a servei en general. En aquest Contracte Programa, la FESALC només té la possibilitat de gestionar formació d’empreses d’Economia Social, tenint en compte que hi ha altres sol·licitants que poden ofertar formació dels seus Contractes Programes a tots els treballadors de totes les empreses i, entre elles, les d’Economia Social. És a dir, ens trobem limitats al nostre entorn empresarial sense poder sortir als altres, mentre que patronals i sindicats sí poden entrar a treballar en el nostre.

Amb aquests antecedents coneguts caldria fer una reflexió conjunta sobre diferents aspectes:

La FESALC fins a la data gestionava una oferta de formació contínua de reciclatge subvencionada per la Generalitat i el Fons Social Europeu dirigida a les PIME, sense diferenciació de la seva forma jurídica. De les PIME que hi han Ponència Estratègica

6è Congrés

Som Societat, Fem Economia

participat, només un 6% han estat empreses d’Economia Social en el darrer any 2004. La resta de les PIME participants han considerat que l’oferta formativa ofertada i en la forma presentada s’adaptava a les seves necessitats. La qualitat oferta queda demostrada en els resultats obtinguts en les diferents valoracions que des del departament de formació es realitzen basant-se en els procediments establerts en el nostre sistema de qualitat. Els nivells de satisfacció han estat el darrer any d’un 79,6 %, dada que es veu reforçada per la fidelització observada per part d’algunes empreses i treballadors que fan formació amb nosaltres any darrera any.

Les PIME d’Economia Social són empreses amb les mateixes necessitats que qualsevol PIME que vulgui ser competitiva en el seu mercat. Per tant, i igual que la resta de teixit empresarial, han d’estar preparades per donar resposta a les necessitats del seu procés productiu o servei i a les demandes del seus clients, però també han de poder estar preparades per anar-se adaptant i, si fos necessari, a avançar-se als canvis del seu entorn empresarial.

La Formació Contínua és l’instrument per garantir que el capital humà de les empreses, tant els treballadors de base com els equips gestors, s’adapti a la societat del coneixement i de les noves tecnologies i que mantinguin la seva capacitació professional davant dels canvis dels processos productius. És a dir, que estiguin en millor posició davant de les exigències del mercat actual o futur.

És la interiorització d’aquest fet per part de les empreses i els seus recursos humans el que ha de possibilitar afrontar amb èxit les dificultats o les expansions en les que en un moment donat es puguin trobar les nostres empreses.

La FESALC està treballant intensament en donar aquest recolzament a totes les empreses d’Economia Social, possibilitant la formació de les persones que Ponència Estratègica

6è Congrés

Som Societat, Fem Economia

les integren mitjançant la utilització dels recursos econòmics disponibles i obtinguts de les diferents administracions públiques en base a una gestió de qualitat dels mateixos.

D’altra banda, seguim treballant per millorar, fet pel qual el Departament de Formació es va certificar per AENOR en la norma UNE-EN ISO 9001:2000 durant el febrer del 2004 i aquest febrer passat ha renovat la seva certificació. Aprofito per felicitar al Departament de Formació per la feina feta i a la vegada animar a la resta de companys de la Federació que ha iniciat el procés de certificació aquest any.

En la línia de millorar també ens volem adaptar, i ens volem adaptar a les necessitats de les PIME d’Economia Social, a les vostres necessitats. Com a concreció d’aquest propòsit vàrem presentar un projecte a la convocatòria per a la realització d’Accions Complementàries i d’acompanyament a la formació promoguda pel Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya. El projecte presentat i aprovat

és una acció d’investigació i prospecció de caràcter

transversal i intersectorial, concretament, és un estudi de les necessitats de formació de les Societats Laborals de Catalunya.

Durant aquest any 2005 estem desenvolupant l’esmentat estudi amb un primer objectiu que és el d’identificar, descriure i analitzar les problemàtiques generals i les necessitats reals de les Societats Laborals de Catalunya per poder implementar nous criteris en el disseny i planificació dels plans i actuacions de formació.

D’altra banda, i com a segon objectiu ens hem proposat conèixer i analitzar les competències específiques que requereix l’exercici de la funció gerencial en les Societats Laborals i definir les accions i processos formatius que són necessaris per atendre-les. Ponència Estratègica

6è Congrés

Som Societat, Fem Economia

L’estudi proposat ens ha d’ajudar a tots, empreses i Federació, a fer una reflexió conjunta i a posicionar-nos al respecte. Les conclusions de la feina realitzada es presentaran en una jornada de difusió de l’estudi cap el mes d’octubre d’enguany, jornada a la que esteu tots convidats i de la que s’informarà puntualment.

La FESALC, a més de treballar per millorar i adaptar-se, també treballa per innovar. Al voltant d’aquesta consigna gira el projecte europeu en el que la FESALC està participant des del Departament de Formació.

En aquest cas, participem en un “Leonardo da Vinci”, projecte que s’ha batejat amb el nom de “@languages: Virtual Learning Languages in a Multicultural Professional Environment” dirigit al desenvolupament de les competències lingüístiques en anglès de les PIME.

El projecte està liderat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i comptem com a socis amb la Charles University, Institute for language and Preparatory Studies, Foreing Languages Teaching Department INTEX de la República Checa, la Hellenic Organization for Small and Medium Size Enterprises and Handicraft S.A (HOMMEH S.A) d’Atenes i la Fondazione Aldini Valeriani de Bologna (FAV).

L’objectiu del mencionat projecte és el de desenvolupar una eina formativa innovadora i d’alta qualitat per a l’aprenentatge de l’anglès utilitzant les noves tecnologies,

adaptada

als

requeriments

del

personal

les

PIME,

concretament dels departaments comercials.

La utilització de les noves tecnologies en aquest projecte està dirigida a dos aplicacions: sobre el material didàctic i sobre l’entorn virtual d’aprenentatge.

Ponència Estratègica

6è Congrés

Som Societat, Fem Economia

Treballar amb la UOC, universitat capdavantera en la utilització de les noves tecnologies a l’àmbit formatiu, i amb els altres socis d’aquest projecte ens permetrà beneficiar-nos d’altres experiències que, sens dubte, ens enriquiran a tots; al mateix temps que podrem aportar una visió d’empresa molt útil, real i necessària en l’àmbit de l’ensenyament representat en aquest projecte per les dues universitats.

El compaginar els interessos del món educatiu i el món empresarial és un dels objectius indirectes d’aquest projecte en el que la FESALC, com a representant de la nostra realitat, aportarà les vostres experiències, necessitats i inquietuds.

Per aquesta nova etapa que iniciem, des de Formació, ho fem amb l’esperit de desenvolupar la nostra capacitat d’innovació, de competitivitat i d’iniciativa pròpia dels nous projectes.

És un moment de reptes, faran falta noves idees i noves formes de pensar però tirar endavant no serà possible sense la col·laboració de les empreses.

És per això que us convidem a participar en totes les propostes ara presentades i futures amb el convenciment que a major implicació i participació de les empreses d’Economia Social, majors beneficis per a totes les persones que la formem.

Ponència Estratègica

6è Congrés

Ponència Estratègica

Som Societat, Fem Economia