Ascensors adaptats per a cases particulars

· Ascensor velocitat reduïda (Homelift). Hidràulics, i Elèctrics ECO sostenibles de baix consum.

· Plataformes salva escales verticals.

· Cadires i plataformes salva escales.

· Muntacàrregues industrials.

- Especialistes en accessibilitat vertical.

- Tracte directe i personal.

- Equips a mida, adaptats a espais reduïts. - Assessorem i trobem la millor ubicació i solució difícil que gestió que, situava la creació de la comarca a un altre ritme si es compara amb la creació del Moianès, per exemple. Vuit municipis van votar a favor, però els pobles amb nom de sant – Sant Boi de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Feliu Sasserra i Santa Maria de Merlès- ho van fer en contra.

Només Sant Feliu ha optat per entrar a la mancomunitat -l’òrgan transitori que s’acaba de crear- i més endavant, quan vegin com funciona la nova realitat comarcal, ja decidiran en una nova votació si volen serhi. Els quatre restants, per ple, han votat que no volen formarne part.

Per Josep Pujol, alcalde de Sant Agustí, la creació de la comarca “no té gaire sentit” perquè “igualment s’haurà d’anar a buscar els serveis a altres comarques, com el de les escombraries”. “No és rentable”, ha conclòs. A més, segons ha explicat, “hi ha massa administracions” i, precisament, caldria eliminar-ne i fer que les gestions i la comunicació “sigui més fàcil per poder treballar”. “No podem pas dir que sí si ha sortit que no”, ha assenyalat en referència a l’entrada a la mancomunitat. “Aquí clarament hi havia aquest sentiment del no”, ha afegit.

Alguns pagesos i ramaders veuen la nova comarca com l’oportunitat d’acostar els serveis

Josep Salvans és un pastor ju- bilat que tothom coneix pel sobrenom de Cuca i també és membre de la Plataforma Lluçanès és Comarca. “Si les coses que ens afecten les decidim des del territori sempre anirem més bé”, ha destacat. No és que no se sentís ben representat per Osona: “Però clar, sempre som els petits i ara serà diferent”, ha assenyalat.

En el mateix sentit s’ha expres- sat Abel Peraire, ramader de Prats de Lluçanès. “Els pobles del ‘no’ tard o d’hora acabaran veient que la gestió directa del territori és molt més positiva que haver d’anar a picar la porta a llocs més grans”, ha apuntat. “Competir per uns recursos amb la Plana de Vic no hi tenim res a fer, en canvi, entre nosaltres la gestió pot ser molt més directa”, ha sentenciat.

L’hospital d’Olot prova un dron per rebre mostres de l’ambulatori

màxim de real possible. Malgrat que la idea era reproduir el trajecte entre el CAP d'Olot i l'hospital, la normativa actual impedeix circular els drons per sobre de zones urbanes i s'ha simulat el trajecte en una zona rural reproduint la mateixa distància.

Ripoll viu un 28-M amb incerteses

Aleix Freixas (ACN).- La Fundació Hospital d'Olot i l'empresa AldoraTech han fet una prova pilot aquest dimecres per transportar mostres biològiques de l'ambulatori a l'hospital amb drons. Es tracta d'una prova per demostrar si el servei funciona i permet l'estalvi de la petjada de carboni que suposa enviar mostres amb vehicles sobre rodes i fer-ho amb drons.

Per fer la prova s'han agafat vint voluntaris que han donat 10ml de sang cada un d'ells. La sang s'ha distribuït en 40 mostres i s'han fet dos viatges al laboratori clínic que té l'hospital. L'objectiu era fer una simulació el

El trajecte de la prova pilot s'ha fet en 4 minuts, mentre que el temps per carretera és de 7. Això implica un 43% del temps de transport dels 1,7 km que hi ha entre els dos equipaments. La velocitat mitjana de la nau és de 9 m/s.

Anàlisi en bones condicions

Una vegada el dron ha aterrat a l’entrada de l’hospital, s’han portat les mostres al laboratori. La referent en Innovació de la fundació, Neus Domènech, ha detallat que l’estat de les mostres que s’han transportat era bo i s’han pogut analitzar en bon estat. El dron, que pesa 9 kg, pot transportar un màxim de 6 kg més. Va equipat amb una caixa que està refrigerada i a l’interior hi ha les mostres corresponents.

Lourdes Casademont (ACN).- Ripoll afronta el 28-M amb moltes incògnites al tauler de joc i amb la marxa de Jordi Munell (Junts) després de 12 anys d’alcalde i 32 a la política local. Caldrà veure si la seva successora i regidora, Manoli Vega, manté suports o si, per contra, els regidors i ara caps de llista Chantal Pérez (ERC) i Enric Pérez (PSC) aconsegueixen l’anhelat canvi de cicle que posi fi a l’hegemonia postconvergent. Els partits a la taula de joc

Fa un any Junts va presentar oficialment la seva substituta, l’empresària Manoli Vega, elegida per unanimitat i amb una clara voluntat continuista en l’acció de govern. El 1999 va entrar com a regidora a l’oposició amb CiU i després va estar al capdavant de la Unió de Botiguers de Ripoll.

ERC estrena cap de llista, Chantal Pérez, regidora a l’oposició. Advocada de professió i actualment secretària d’un jutjat de pau, afronta els comicis amb el repte de revertir la sagnia de regidors que la formació ha experimentat en els últims anys. ERC no ha guanyat mai a la capital del Ripollès si bé va governar amb Teresa Jordà del 2003 al 2011 amb el PSC i ICV i després només amb socialistes.

El PSC, va viure el 2019 un revulsiu de vots passant d’1 a 3 amb Anna-Belén Avilés com a cap de llista, que fa un pas al costat i passa a ser número 2. El partit torna a apostar per Enric Pérez, treballador de la Fundació MAP i fins ara també regidor. Ja va ser cap de llista del PSC el 2007 i el 2011. També va ser president del Consell Comarcal.

Alternativa per Ripoll-CUP també renova el cap de llista i ho fa amb el periodista, antropòleg social i professor d’institut Dani Vilaseca. La formació ha passat d’1 regidor el 2015 a 2 el 2019 i s’han marcat com a objectiu tenir la clau per un govern d’esquerres.

La regidora d’extrema dreta Sílvia Orriols, va sortir elegida el 2019 com a cap de llista del Front Nacional de Catalunya (FNC). A principis del 2020 va trencar amb el partit i va passar a ser regidora no adscrita a l’oposició. Ara es presenta com a cap de llista d’Aliança Catalana. Durant la campanya passada, els partits amb representació i a proposta de la CUP van acordar fer un cordó sanitari al FNC per la seva “ideologia xenòfoba”. La ciutat estava commocionada pels atemptats i es temia que això avivés discursos d’odi.