VIC ÉS UNA DE LES CIUTATS ON LA GENERALITAT EXPROPIARÀ habitatges buits DE GRANS TENIDORS

El Govern demanarà als propietaris que acreditin que estan ocupats i els oferirà destinar els pisos a lloguer social.

Lluís Sibils (ACN).- El Govern iniciarà accions per expropiar fins a 189 habitatges buits propietat de grans tenidors de 14 municipis -entre els quals hi ha Vic- declarats de demanda forta i acreditada i amb demanda de meses d’emergència per destinar-los a lloguer social. Així ho reflecteix l’acord de Govern aprovat aquest dimarts en el Consell Executiu. La Generalitat requerirà als propietaris d’aquests prop de 200 habitatges que acreditin que el seu pis no està desocupat i, si no ho poden fer, s’iniciarà un procés de negociació perquè els destinin a lloguer social i en última instància s’optarà per l’expropiació forçosa. El Govern espera poder disposar dels primers habitatges a partir del 2024.

Per ara, la Generalitat disposa ara d’uns 5 milions d’euros que servirien per expropiar, de moment, entre 50 i 70 habitatges per destinar-los a lloguer social, tot i que no des descarta acollir-se a una nova línia de crèdit per augmentar aquesta xifra.

La gran majoria dels habitatges pertanyen a grans propietaris com bancs i fons d’inversió i provenen d’execucions hipotecàries o dacions en pagament, tot i que la Generalitat ha declinat especificar la identitat dels tenidors. D’aquesta mesura, n’estan exclosos els petits propietaris.

Els 14 municipis on s’han detectat els 189 habitatges són Cornellà de Llobregat, Figueres, Lloret de Mar, Mataró, Mollet del Vallès, Reus, Roda de Berà, Rubí, Salt, Tarragona, Valls, Vic, Viladecans i Vilano- va i la Geltrú. Són les localitats amb forta demanda acreditada d’habitatge social que van respondre a l’oferiment de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya a 45 municipis per adherir-se a un conveni per detectar i registrar els pisos buits i amb un major increment de sol·licituds valorades per les meses d’emergència. En aquest sentit, el Govern espera que aquesta iniciativa suposi un efecte multiplicador i la resta de localitats s’hi vagin afegint.

31.198 habitatges buits

A tot Catalunya, hi consten

31.198 habitatges buits, incloent els de Barcelona, que té una mesa d’habitatge pròpia; i hi ha 1.800 casos a les meses d’emergència. Per detectar els pisos buits, es creuen dades com el padró i els consums i també es fa una inspecció física.

El conseller de Territori, Juli Fenrández, ha explicat que l’objectiu és “mobilitzar” el parc d’habitatge social disponible per donar resposta als ciutadans en situació “d’alta vulnerabilitat” i ha afegit que el Govern utilitza “totes les eines que té a la seva disposició” per donar resposta a les situacions de vulnerabilitat i emergència habitacional.

Passos abans d’arribar a l’expropiació forçosa

Els pisos que poden ser expropiats consten en el registre d’habitatges buits i que un cop s’hagi detectat que porten més de dos anys sense ser habitats de manera injustificada, es farà un requeriment al propietari perquè en el termini d’un mes acrediti que no està desocupat. Si demostra que està ocupat o que per exemple està en el mercat de lloguer ordinari, l’expedient quedarà tancat.

En cas contrari, s’obrirà un període de tres mesos per tancar un acord entre les parts sobre el destí de l’habitatge. Una de les opcions és pactar un preu de venda o que el propietari i l’administració arribin a una entesa per destinar-lo a lloguer social per als col·lectius amb vulnerabilitat acreditada. En aquest cas, la durada dels contractes són els que estableix la LAU: de set anys si són de persones jurídiques i cinc si són de persones físiques.

Però si després dels tres mesos no es tanca un acord, el procés d’expropiació tirarà endavant i passaran a mans de la Generalitat després d’abonar una quantitat equivalent al valor cadastral a la Caixa General de Dipòsits a disposició del propietari i es deixaria la concreció del seu valor real per més endavant.

La gestió dels pisos expropiats aniran a càrrec de l’Agència d’Habitatge, que els destinarà a famílies vulnerables incloses en les meses d’emergència d’aquests municipis o a col·lectius com les víctimes de la violència masclista.

Fernández reivindica que són mesures “tangibles” davant de les del govern espanyol

En la roda de premsa posterior al Consell Executiu, Fernández va reivindicar que la posada en marxa els propers dies del procés d’expropiació d’habitatges buit forma part d’un paquet de mesures “tangibles” i ho va contraposar amb els anuncis del govern espanyol en matèria d’habitatges que “no porten gaires novetats”.

El conseller ho va dir en referència, per exemple, a l’anunci de Pedro Sánchez sobre els avals hipotecaris en el 20% de la compra de nous habitatges per part de joves o la mobilització de 50.000 habitatges de la Sareb. “Que la Sareb vol vendre pisos no només ho sabem sinó que fa mesos que treballen en una d’aquestes línies”, va assenyalar el conseller.

Amb tot, el titular de Territori va comentar que en una qüestió tan “rellevant” com la manca d’habitatge assequible “és que les mesures vagin acompanyades d’un desplegament immediat”.

La compravenda d’habitatges a Catalunya creix un 14,7% el 2022 amb 102.231 operacions

Es tracta del major augment interanual des del 2007 i el comprador estranger segueix guanyant terreny (13,6% del total).

ACN (Foto: Getty Images).- La compravenda d’habitatges a Catalunya va créixer un 14,7% el 2022 amb un total de

102.231 operacions. Es tracta del major increment interanual des del 2007 i en un any on el comprador estranger ha seguit guanyant terreny (el 13,6% del total de compravendes), segons l’Associació d’Agents de la Propietat Immobiliària (API). No obstant això, en l’últim trimestre de l’any es va patir un

“lleuger refredament de les xifres globals”, reconeixia el director de la Càtedra en Mercat Immobiliari, Luis Fabra. La compravenda d’habitatges a Catalunya entre octubre i desembre va ser de 24.038 operacions, un descens del -10,9% en comparació amb el tercer trimestre de 2022 (26.966) però un 8,7% més que el quart trimestre del 2021.

“Si agafem el conjunt de l’any, el 2022 ha estat fantàstic i un excel·lent any”, va apuntar Fabra, que va detallar que s’ha mantingut el percentatge d’un

(Segueix a la pàg. 44)

(Ve de la pàg. 42)

85% de compravendes d’habitatge usat i un 15% d’habitatge nou, i amb Barcelona acaparant sis de cada deu transaccions immobiliàries a Catalunya (66.537, un +15,1% interanual). Només la demarcació de Lleida presenta xifres negatives amb 1.271 compravendes d’habitatges durant el 2022 (el 5,3% de quota de mercat i un descens interanual del -7,9%).

Els preus segueixen a l’alça: 2.417 euros/m2 de mitjana

Pel que fa a preus, la quantia del m2 segueix a l’alça a Catalunya -2.417 euros/m2- però amb tendència a l’alentiment (un +1,1% de taxa trimestral i un 6,7% interanual). “Hem fet les coses molt bé durant el cicle immobiliari actual, de 2014 a 2022”, afirmava el director de la Càtedra en Mercat Immobiliari. “Estem en 2.417 euros/m2 de mitjana a Catalunya. Hi ha hagut set o vuit anys consecutius de creixement dels preus, però ha estat molt moderat i sovint per sota del 5% anual”, va constatar Fabra, que va recordar que Catalunya queda lluny dels màxims històrics de 2.975 euros/m2 de mitjana del 2008. “En aquella època experimentàvem increments de preus interanuals del 15 i del 20% el m2. Ara això no passa, i és una altra fortalesa de l’actual mercat immobiliari”, reflexionava.

Increment de contractes de lloguer

En paral·lel, el percentatge de compravendes d’habitatges per estrangers a Catalunya va registrar el 2022 un nou màxim. En el quart trimestre, el 15,6% de les compres van correspondre a estrangers (3.745).

D’altra banda, el número de contractes de lloguer va registrar un lleuger increment en l’últim trimestre disponible –el tercer trimestre del 2022- amb 37.992 contractes a Catalunya (un -7,2% interanual), amb Barcelona molt destacada acaparant 28.969 del total.

81.151 hipoteques a Catalunya, un 15,3% més interanual

Finalment, i pel que fa a nombre d’hipoteques sobre habitatge a Catalunya, va ser de 81.151 el 2022, amb un des- cens trimestral del -5,9% però amb un increment interanual del 15,3%. “Tenim un mercat hipotecari actiu, i això és una bona notícia”, va aplaudir Fabra, que només va lamentar la pujada dels tipus d’interès i l’impacte de la inflació que es va notar a finals d’any. “El tipus d’interès mitjà dels nous crèdits hipotecaris ha estat del 2,6%, significativament més alt que el trimestre precedent (2,27%)”, va reconèixer.