EN RECORD DE L’ORIOL TRIAS I JOVER

Feia molts anys, molts, que el teníem a Tona i ens ha deixat de sobte. Els seus pares hi passaven els estius, mentre ell i les seves germanes formaven part del grup estiuejants molt propers als veïns del poble. La família Trias i Jover, doncs, es va establir a Tona on, amb el pas dels anys, l’Oriol hi va construir la seva llar familiar amb la Margarita. Ja feia 12 o 15 anys que s’hi havia quedat a viure.

L’Oriol i jo ens coneixíem de sempre. Sabeu què va fer estant separat de la feina i mig jubilat? Un dia va venir a casa i em va comentar que necessitava fer alguna cosa útil pel poble. Ell sabia que jo col·laborava amb la Parròquia de Tona i, en pocs dies, ja formava part de la colla que dúiem a terme el trasllat de la vella “Càritas Parroquial” al carrer Fusteret.

El trasllat al carrer Fusteret va ser laboriós però força ràpid gràcies a la col·laboració de la propietària del local, la Carmelita; al constructor Pere Duran que prescindí del que havia estat el seu magatzem; a en Josep Maria Jofre, qui va dissenyar el local per desenvolupar la nova activitat; i a en Josep Picó, qui ens va adequar el local “oblidant-se” de presentar factura.

Un cop el local va ser inaugurat i beneït pel Sr. Bisbe, ens calien més prestatgeries que l’Oriol no recordo d’on les va aconseguir. Des d’aleshores, l’Oriol ha sigut el motor i organitzador del nou Rebost Solidari. El contacte amb el Banc d’Aliments ja el teníem encarrilat, com també amb l’Associació La Nau, proveïdora de roba i productes de neteja.

Un pas important d’aquesta nova etapa va ser l’adquisició d’una càmera de conservació d’aliments, donació d’una empresa de Vic; i, poc més tard, la compra a mig preu d’una de congelació. Amb aquestes millores, es va poder rebre amb regularitat tota classe d’aliments i mantenir-los en condicions adequades. Les recollides a Barcelona, que fèiem amb la furgoneta familiar, eren regulars i freqüents. Recordo amb nostàlgia els mini-esmorzars tot esperant el torn per omplir la furgoneta.

Amb els anys, l’Oriol va anar perfeccionant la difícil gestió que comporta tirar endavant el Rebost: control de proveïdors, control de famílies que reben els aliments, control de voluntaris que ajuden a distribuir els aliments... Va estar sempre actiu en trucar a diferents portes per aconseguir més aliments i subvencions, va teixir col·laboracions amb els Bancs d’Aliments de Centelles, Hostalets i Vic. Tot gràcies també, a l’ajuda inestimable de la Lourdes, amb qui formaven un binomi essencial per al bon funcionament del Rebost.

Podem dir que l’Oriol s’ha dedicat al voluntariat d’una manera total, guanyant-se el respecte i l’estimació dels usuaris del Rebost i dels voluntaris. Ens ha deixat un buit molt difícil d’omplir. Ens queda el record d’una bona persona i l’estimació de molta gent que l’ha conegut.

No voldria cloure aquest escrit de record i reconeixement a la seva persona sense oblidar la faceta de donador de sang i plasma durant molts anys que ha completat amb el gest suprem de la donació del seu cos.

En resum, hem perdut un amic entranyable que mantindrem sempre en el record.

Un bon amic.