La vicealcaldessa fa balanç dels dos anys de mandat

Noemí Llauradó Vicealcaldessa a l’Ajuntament de Reus «Nosaltres treballem sempre per poder liderar la ciutat des de l’alcaldia»

Llauradó destaca la progressió que ha tingut ERC a la ciutat i compara el Reus Horitzó 32 amb mètodes de futur com els que realitzen a Donosti

Nil Morato — Fa un parell de setmanes van presentar el Fòrum Ciutadà del Pla Estratègic Reus Horitzó 2032. Senten que la iniciativa és més d’ERC?

— En absolut, hem anat deixant clar que és un pla de ciutat, no és de Govern. Reus Horitzó 32 va a deu anys vista, per tant, no sabem qui estarà governant la ciutat i a més la manera que s’ha volgut fer el pla és al contrari de què se situï en el si del Govern o de l’Ajuntament. Aquesta planificació estratègica de ciutat ho fan ciutats molt grans, no només a Catalunya, sinó també a l’Estat i a nivell europeu. Un dels models que ens agrada i que creiem que els ha servit és Donosti, on tenen un servei dins l’Ajuntament únicament destinat a la planificació que els ha permès apuntalar la ciutat amb uns determinats objectius com el centre culinari basc, un pull de noves tecnologies i han apostat molt per l’envelliment actiu i lliguen la marca Donosti amb recerca i innovació.

— Tenen presents els plans estratègics que s’han fet anteriorment?

— Si mirem altres plans estratègics que tenim en el passat també ens han servit per tenir projectes transformadors. En el pla estratègic del 2005 vam poder parlar de la vianalització del centre, que la gent quan ens visita és una de les coses que crida l’atenció i que fa més amable una ciutat i va ser transformador, o la xarxa d’escoles bressol, o l’hospital universitari, el centre de la imatge a Mas Iglesias. Com va dir la directora de l’Escola Marià Fortuny en la presentació del Fòrum Ciutadà, s’ha de somiar en gran, tenir aspiracions ambicioses com a ciutat, això permet avançar. Ara mateix la ciutat es pot permetre tenir aquests moments de planificació perquè econòmicament la situació ha millorat molt.

— Insisteixen que és un pla de ciutat, però de moment des de l’oposició se’n desmarquen.

— L’únic grup que se n’ha desmarcat és la CUP, però així i tot també va plantejar que continuarien volent proposar projectes per la ciutat per millorar la qualitat de vida de la ciutadania. Tindrem ocasió de parlar de propostes en altres espais. El que és important és la bona predisposició que hi ha de tothom de planificar la ciutat, això sí que és compartit per tothom.

— Hi ha qui pensa que el pla serà difícil d’executar en funció del Govern que hi hagi.

— Per això el que volem és que no sigui d’un Govern, si no el més ample possible i que hi siguin representades moltes mirades. Com més mirades, millor. És molt difícil que el Govern, sigui quin sigui, no consideri seves unes propostes que ha fet una gran part de la població reusenca.

— Creu que realment el Fòrum Ciutadà abraça tota la ciutat, es veuen representats tots els barris?

— No només en el Fòrum Ciutadà. Aquest és l’òrgan principal, però no és l’únic. S’inclourà tot el que sorgeixi del procés participatiu que es durà a terme l’any vinent, tot el que ens vindrà del Fòrum Territorial, el que ens puguin aportar els grups polítics en la comissió de seguiment, la visió que tingui el personal de la casa. S’ha volgut obrir al màxim i, en el cas del Fòrum Ciutadà, s’ha fet un gran esforç perquè hi hagi aquestes visions diferents, és paritari, intergeneracional, diferents orígens, etc.

— Teniu alguns municipis confirmats o d’altres que hagin rebutjat entrar al Fòrum Territorial?

— De moment, en totes les trucades que hem fet ens han confirmat l’assistència. Veuen una iniciativa bona que es tingui en compte la seva visió.

— Pot compartir-ne alguns?

— Encara no perquè estem fent trucades i no volem desvelar noms fins que no les hàgim fet totes.

— Hi ha algun límit econòmic en el Reus Horitzó 32?

— De moment, tot el que hem fet fins ara ho hem fet internament perquè és un pla de ciutat, però que l’impulsa l’Ajuntament i ho hem fet amb recursos propis. Això no vol dir que si en un moment determinat pel procés participatiu necessitem algun assessorament doncs que recorrem a tercers i la despesa que comporta sigui més gran.

— A l’hora d’executar els projectes que puguin sorgir, marqueu algun límit inicialment?

— Ho veurem el 2022, sabrem quins projectes sorgeixen, què implica, què s’haurà de preveure en pressupost municipal i què haurem d’anar a buscar en altres administracions. Ara és precipitat perquè encara no sabem que en sorgirà.

— Pel que fa al balanç de man-

JOAN CARLES

La vicealcaldessa de Reus, Noemí Llauradó.

En el mandat passat érem la regidora Flores i jo, i en aquest som sis amb uns àmbits de gestió pública importants Passat l’estiu avançarem com serà el procés participatiu perquè la ciutadania pugui decidir sobre l’espai del Carrilet

dat, com valora els dos primers anys?

— Ha estat una mica especial sobretot arran de la pandèmia de la covid, que va trasbalsar tot. Valoro que hem pogut anar duent a terme molts projectes que ja els teníem previstos en el PAM i d’això n’estem contents. Per exemple tenim el Centre Social El Roser, les obres de la Boca de la Mina, s’està treballant pel Centre Cívic Gregal, el desplegament dels carrils bicicleta en el qual destinarem 1 milió d’euros, entre altres. Aquests projectes van avançant, però és cert que amb la pandèmia vam haver de replantejar una mica i això va provocar que projectes que teníem pensats a mitjà termini, els acceleréssim. És el cas de la digitalització, del teletreball, la relació entre ciutadania i Ajuntament per via telemàtica, també per disposar de més espais per a vianants, etc.

— Canviaria alguna cosa?

— Hi ha qüestions que ens hem de plantejar que no hem fet prou bé. Per exemple, durant la pandèmia hi va haver menys presencialitat dels serveis de l’Ajuntament i potser hauríem hagut de posar un servei extra per atendre telefònicament la ciutadania, vam detectar que hi havia una bretxa digital que encara va aflorar més en determinats sectors de la ciutat. També en l’àmbit de la vacunació, encara que no ens correspon a nosaltres com a ciutat, sinó que és del Departament de Salut, vam trigar unes setmanes de més a poder disposar d’un punt de vacunació, que era una de les qüestions que més ens preguntava la ciutadania.

— Aquests problemes com l’escletxa digital, estan solucionats ara?

— Sí, perquè és una de les línies estratègiques bandera més importants dels fons europeus que venen. No només poder disposar dels dispositius informàtics i de connexió, sinó també de formació perquè qualsevol persona tingui eines per poder valdre’s per ella mateixa per utilitzar aquestes noves tecnologies. Des de la regidoria de Bon Govern, Participació i Serveis Generals s’està treballant molt seriosament per capacitar la població en aquest sentit i tenim diferents punts d’atenció que t’ajuden a relacionar-te amb l’administració a través de les noves tecnologies.

— Aquest és el segon mandat i amb una clara progressió de regidors. A la tercera va la vençuda?

— Nosaltres treballem sempre per poder liderar la ciutat des de l’alcaldia. Crec que tots els partits ho volen. Sí que és cert que des d’ERC hem vist un progrés considerable perquè hem triplicat el nombre de regidors. En el mandat passat érem la regidora Montserrat Flores i jo, i en aquest som sis, que a més portem uns àmbits de gestió pública de la nostra ciutat importants.

— Diu que ERC porta gran part del pes del Govern. Se senten amb més poder?

— El que tenim és una governança compartida en què les decisions es prenen de manera consensuada. Aquesta governança compartida creiem que va bé per tirar endavant els projectes de ciutat i estem molt contents del govern que conformem, crec que actuem de manera cohesionada i ens sentim per igual.

— No veu que hi hagi competència per veure qui del Govern fa més coses que els altres?

— En absolut. Treballem com un equip que és com ha de treballar el govern que té una coalició. Evidentment tothom té el seu punt de vista, però a l’hora de governar consensuem les decisions i treballem com un sol equip.

— Creu que s’ha deixat de banda a Ara Reus en alguns moments?

— No. Funcionem com un equip i prenem les decisions consensuadament.

— En la presentació del Reus Horitzó 32, només va parlar l’alcalde i la vicealcaldessa, sense fer-ho el tercer soci de Govern.

— El pla és de ciutat, no de Govern. Està liderat per l’alcalde, Carles Pellicer, i per la vicealcaldessa perquè s’ocupa de la transversalitat i la planificació, per això hi havia l’alcalde i la vicealcaldessa. Si l’hagués impulsat la regidoria de Participació o la de Medi Ambient, hi serien els regidors en qüestió.

— Anunciava que en les pròximes setmanes es podrien tenir novetats del Mercat del Carrilet.

— La idea és que puguem sortir en les pròximes setmanes a explicar les línies mestres que es tenen pensades com a Govern en aquell espai, no només en l’equipament. Perquè volem una nova centralitat per potenciar el sud de la ciutat, que es mereix una transformació urbanística. Passat l’estiu avançarem com serà el procés participatiu en què la ciutadania podrà dir la seva.

— Aquest procés participatiu serà condicionat o es podran presentar els projectes que vulgui?

— Passat l’estiu ho explicarem amb més detall i concretarem com serà aquest procés.

— En quin estat es troba el desdoblament del CAP Sant Pere?

— Estavem pendents que hi hagués un nou Govern a la Generalitat. Ara ja hi és i reprendrem les converses per l’objectiu compartit que tenim de desdoblar el CAP Sant Pere perquè és necessari que estigui més a prop de la població a la qual s’ha d’atendre.

BUSCO PISO

EN REUS, PAGO AL CONTADO,

INTERESADOS LLAMAR AL 600 595 648

MEDI AMBIENT

Empreses reusenques competiran per la millor iniciativa ecològica

Les empreses adherides al Pacte Medi Ambient advoquen per un model de producció sostenible

Judith Llauradó

La regidoria de Medi Ambient i Recursos Humans de l’Ajuntament ha fet pública la convocatòria per a la I Edició dels Premis pel Medi Ambient Ciutat de Reus que es celebrarà aquest 2021. Aquesta iniciativa té com a finalitat reconèixer públicament les millors accions empresarials per minimitzar l’impacte ambiental negatiu de la seva activitat productiva. Les empreses candidates al premi han d’estar adherides a la plataforma Medi Ambient Ciutat de Reus i haver implementat alguna bona pràctica com a manifestació del seu compromís amb el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) en el període 2020-2021.

Cada empresa podrà presentar un màxim de dues bones pràctiques i s’estableixen tres premis en funció de la mida de l’empresa participant, dotat cadascun d’una quantitat de 2.000 euros. Independentment de si són o no premiades, totes les accions seran difoses com a exemple de contribució de la plataforma al compromís de Reus amb el desenvolupament sostenible. El termini de presentació de candidatures serà de l’1 de setembre al 6 d’octubre. El veredicte es farà públic en un acte organitzat entre l’Ajuntament i la Cambra de Comerç el 20 de novembre.

EDUCACIÓ

Un total de 500 alumnes han participat en tallers de consum conscient

Busca aconseguir compradors responsables

Aquests premis formen part del pla que va anunciar l’Ajuntament al març d’enguany, en què es preveien dos anys d’activitats per implicar al conjunt de la ciutadania en la cura del medi ambient. En aquesta mateixa línia, l’Ajuntament va aprovar divendres passat al ple el Pla Local de Prevenció de Residus. Aquest pla defineix dotze accions per implantar en el municipi fins a l’any 2026. L’objectiu és que el 2023 cada ciutadà generi un 15% menys de residus que el 2010.

Economia circular i verda

Medi Ambient Ciutat de Reus és una plataforma formada per empreses reusenques que reconeixen la seva responsabilitat a l’hora d’aturar el canvi climàtic i els seus efectes. Aquestes empreses, conscients de la necessitat d’un canvi de model productiu, treballen per millorar l’eficiència energètica i material a través de l’optimització de processos. Admeten el gran potencial dels models de producció o prestació de serveis lligats a l’economia verda i circular, ja que permeten generar ocupació i contribueixen a mantenir les empreses al territori, desenvolupant així al desenvolupament local sostenible.

Amb aquest concurs podran demostrar el seu compromís amb el planeta que els proporciona la seva matèria primera.

FESTES

La Carrutxa homenatja els 25 anys de l’Àliga de Reus amb una exposició

Compta amb un recull fotogràfic de la figura

Redacció

La regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Reus ha coordinat una proposta de tallers de consum conscient que ha estat seguida per 500 alumnes de Cicles Formatius de grau mitjà i superior i del Centre de Formació d’Adults dividits en un total de 19 sessions.

Aquesta activitat ha permès a l’alumnat conèixer millor com som com a consumidors. Han realitzat diferents propostes i jocs en els quan han analitzat quin paper té el màrqueting a les decisions de consum i de quina manera la publicitat condiciona a l’hora d’escollir un producte o un altre. La finalitat del taller és aconseguir consumidors més crítics i, per tant, més conscients i responsables amb les decisions finals de compra. S’ha buscat que els joves reflexionin sobre els valors a l’hora de comprar, les necessitats que es busquen cobrir davant del comprat, però també quin és el futur que volen construir i quines alternatives de consum conscient tenen al seu abast. Aquesta iniciativa forma part del Programa de cooperació territorial per l’orientació, avenç i enriquiment educatiu en la situació d’emergència educativa del curs 2020-2021.

MUNICIPAL

Alcaldia vol atorgar la Medalla de la Ciutat a l’INS Pere Mata

L’alcalde ha iniciat el procediment administratiu necessari per atorgar a l’Institut Pere Mata la Medalla de la Ciutat. Enguany l’entitat celebra el seu 125 aniversari, ja que va ser fundada a finals del segle XIX per acollir un establiment psiquiàtric seguint els criteris assistencials més avançats d’Europa. Actualment és un referent tant de la societat reusenca com en l’àmbit estatal pel que fa a l’atenció integral a les persones amb problemes de salut en els àmbits de la Salut Mental i Sociosanitari per tal d’aconseguir la seva recuperació amb el major grau d’autonomia i de qualitat de vida possible. El consistori vol guardonar l’entitat amb una de les distincions de la ciutat per la seva tasca relacionada amb la docència, la formació i la investigació, així com pel seu impuls per integrar la salut mental a la xarxa pública especialitzada. Redacció

Redacció

Amb motiu de la Festa Major de Reus i del 25è aniversari de l’Àliga de Reus, l’entitat Carrutxa ha volgut homenatjar l’emblemàtica figura del seguici. Ho fa a través d’una exposició titulada Sortí l’Àliga i dansà. 25 anys de l’Àliga de Reus.

Aquesta exposició compta amb diferents continguts sobre la bèstia festiva i de reflexions com, per exemple, els motius que l’han portat a ser avui la reina de la festa. També s’hi troben un seguit d’imatges de l’Àliga, des de la seva construcció fins als seus balls més solemnes. Es pot visitar a les tardes de dilluns a divendres fins al dos de juliol al local de l’entitat.

Aquesta figura va ser reincorporada a les festes el 1996 per iniciativa de dues entitats reusenques: la Carrutxa i el Collectiu Reusenc d’Activitats Culturals (CRAC). Aquesta segona entitat és l’actual portadora de l’Àliga al seguici. Les referències històriques de la bèstia reusenca es remunten a l’any 1627 i va sortir fins al 1738, últim any en què apareix documentada la seva sortida. L’àliga reusenca actual va ser una nova creació de l’escultor Manel Llauradó per a la seva reincorporació com a element festiu.

EDUCACIÓ

L’INS Gabriel Ferrater obté el ‘Label France Éducation’

L’Institut Gabriel Ferrater és l’únic centre de Catalunya que ha obtingut un segell de qualitat en l’ensenyament del francès, el Label France Éducation. Aquest guardó l’atorga el Ministre d’Afers Exteriors de França a centres d’arreu del món que ofereixen un ensenyament de la llengua i de la cultura franceses amb la màxima qualitat i excel·lència. Entre els més de 300 centres seleccionats, l’institut reusenc ha estat distingit perquè ofereix, entre altres, el francès com a primer i segon idioma durant tota la secundària i és un dels centres pioners en la implantació del Batxibac a l’estat Espanyol. A més, les classes participen en activitats d’immersió lingüística i diversos projectes. Avui a les 12 h. representants de l’Ambaixada francesa, del Departament d’Educació i de l’Ajuntament assistiran a la concessió del guardó al mateix IES. Redacció

VEÏNAL

JOAN CARLES

Veïns gaudint del vermut organitzat per l’AAVV El Roserar

Un centenar de veïns al vermut a favor de la Lliga contra el Càncer

El Roserar farà una segona acció solidària

Redacció

L’Associació de Veïns El Roserar de Mas Iglesias va organitzar ahir un vermut solidari per recaptar fons per la Lliga Contra el Càncer. La tempesta va obligar a suspendre l’assemblea de veïns i veïnes prevista per les 11 h., la qual es celebrarà més endavant.Tot i això, els veïns del barri van poder gaudir del vermut solidari organitzat per l’associació a favor de la Lliga Contra el Càncer. Un centenar de persones s’hi van apropar per participar-hi i gaudir de la música en directe del Duo Jess’ Voices, també veïns del barri. Encara no s’ha fet el recompte dels fons recaptats durant la jornada d’ahir, tot i que el president de l’associació, Francesc Jornet, va dir haver quedat molt satisfet per la rebuda que va tenir l’acte. Diumenge que ve, 27 de juny, l’associació celebrarà una altra jornada festiva solidària, aquest cop en benefici del Banc d’Aliments. El programa durarà tot el dia. Començarà amb un esmorzar al Passeig Bernat Torroja, continuarà amb una plantada de roses al Parc del Roserar i un recital de poesia, i finalitzarà amb un concert solidari. Una vegada finalitzada, es farà un recompte de les dues accions benèfiques.

SOCIETAT

Reus Refugi demana ser ‘terra d’acollida’

Amb motiu del Dia Internacional de les Persones Refugiades l’entitat Reus Refugi va organitzar ahir un acte. L’associació lamenta que «en el 70è aniversari de l’aprovació de l’Estatut del Refugiat, seguim sense ser refugi» i demana al govern central ser terra d’acollida. S’hi va barrejar la reivindicació de la llibertat de tothom a moure’s traspassant fronteres, amb actuacions musicals i la lectura de testimonis, poesia i literatura. Redacció