19 minute read
És de 887 euros, tot i que ha anat reduint l’endeutament
ECONOMIA El Vendrell és la capital comarcal amb el deute per càpita més elevat
Els ajuntaments de la província continuen reduint l’endeutament, tal com mostra el darrer informe del Ministeri d’Hisenda
Alexandre Nadal
Els ajuntaments de la demarcació de Tarragona continuen reduint el seu deute malgrat les despeses derivades de la pandèmia de coronavirus. Els principals consistoris de la província han disminuït l’endeutament en els darrers anys, tal com es desprèn de les dades de L’Informe del deute viu de les entitats locals que el Ministeri d’Hisenda va publicar el passat dimecres i que detalla la informació a data 31 de desembre de l’exercici anterior.
La capital comarcal amb el passiu per habitant més elevat de la demarcació és el Vendrell, amb 887 euros. L’Ajuntament vendrellenc, que té una població de 38.000 persones, té un deute de 34.017 milions d’euros. Tot i així, la capital del Baix Penedès manté en els darrers anys la reducció del deute públic municipal.
Reus és la segona capital comarcal amb un deute per habitant més elevat de la demarcació, amb 877 euros per ciutadà. La capital del Baix Camp, que també ha experimentat una reducció del deute respecte a l’any 2012, manté un endeutament de 93.069 milions d’euros.
Les dades de l’últim l’informe també reflecteixen que l’Ajuntament de Tarragona té actualment un deute de 119 milions d’euros, respecte als 187 de l’any 2012. Aquesta reducció també es reflecteix en el deute per ha-
bitant, que ha passat de 1.404 a 872 euros i se situa com la tercera capital comarcal amb més deute per habitant. Tortosa, per la seva part, té un deute per persona de 828 euros. L’Ajuntament de Tortosa, com la resta de municipis, manté la reducció del seu dèficit i deu actualment més de 27 milions.
A l’altre costat de la balança se situa Gandesa, amb un deute de només 3 euros per habitant, després de la destacada reducció del deute que ha dut a terme l’administració municipal des de 2017.
Alguns municipis que no són capitals comarcals, però que tenen un considerable pes demogràfic també han experimentat grans reduccions de deute en els darrers anys. A tall d’exemple, Vila-seca té, segons les dades de l’informe del Ministeri d’Hisenda, un deute de 5 euros per habitant i la seva població veïna, Salou, un deute de 63 euros per ciutadà. A Sant Carles de la Ràpita, el deute per càpita és de 213 euros i al municipi de Deltebre de 310 euros.
La tendència a reduir l’endeutament per part de les corporacions municipals s’ha produït arreu d’Estat espanyol, segons mostren les dades publicades el passat dimecres pel Ministeri d’Hisenda. Els municipis han reduït el deute un 5,5% respecte a l’any anterior, fet que suposa la xifra més baixa des de l’any 2002.
El deute viu és la totalitat del deute pendent de pagar que tenen les administracions municipals, procedents de préstecs a llarg termini amb entitats financeres i avals amb el compromís de retornar-lo en un termini determinat. Es tracta del capital pendent d’amortitzar, per part dels diferents ens locals, més els interessos generats pel mateix deute.
DIARI MÉS
La façana del consistori del Vendrell, en una imatge d’arxiu. Reus i Tarragona lideren el passiu municipal a la demarcació en ser les més poblades
L’endeutament per càpita municipal de Vila-seca és de 5 euros i el de Gandesa, de 3
ARQUEOLOGIA
Excavacions en un jaciment de Subirats a càrrec de l’Institut Català de Paleontologia
ACN
Les excavacions paleontològiques al jaciment dels Casots, a Subirats (Alt Penedès), han posat al descobert restes de cocodril i rinoceront de fa 16 milions d’anys. També s’ha localitzat el crani d’un felí primitiu «únic a Europa», ha explicat l’investigador de l’Institut Català de Paleontologia i codirector del jaciment, Isaac Casanovas. Després que el 2019 s’excavés per primera vegada a l’indret després de quasi tres dècades, la pandèmia va obligar a ajornar els treballs l’any passat, que aquest 2021 s’han pogut reprendre. L’equip encarregat dels treballs confia a poder extreure les restes localitzades durant aquesta campanya. El jaciment dels Casots va ser el primer declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. l’any 1995. Situat a tocar del Castell de Subirats, data de fa uns 16 milions d’anys i és un dels principals jaciments d’aquesta edat que hi ha a tota Europa. «Aquesta zona era molt humida on hi vivien animals, entre ells cocodrils, cérvols, el que coneixem com a gos-ós o, fins i tot rinoceronts», ha manifestat el codirector del jaciment, l’investigador Isaac Casanovas.
Treballs per extreure l’esquelet de cocodril del jaciment.
AMB PIRELLI ON TU VULGUIS
COMPRA PNEUMÀTICS PIRELLI
DE LLANDA 17” O SUPERIOR I ACONSEGUEIX FINS A
100€ EN XECS REGAL
(a triar entre Amazon, Solred o El Corte Inglés)
Registra’t en www.pirelli.es/promoverano
Promoció vàlida de l’1 de juny al 15 d’agost de 2021 o a esgotar existències per a pneumàtics Pirelli de Turisme, SUV/4X4 de la gamma Summer i All Season de llanda 17” o superior. Registres vàlids al 31 d’agost de 2021. Bases legals i tallers adherits disponibles en www.pirelli.es/promoverano.
ACONSEGUEIX FINS A 100€
EN XECS REGAL
COMERÇ Nadal proposa un model similar a les APEU sense cobrar una quota
L’anterior consellera, Mary López, ja havia posat sobre la taula l’aplicació de les àrees econòmiques
Biel Roquet-Jalmar
El nou conseller de Comerç a l’Ajuntament de Tarragona, Dídac Nadal (Junts per Tarragona), proposa un model similar a les APEU (Àrees de Promoció Econòmica Urbana), que agafaria la base d’aquest òrgan –emparat per una llei de la Generalitat– per tal de reactivar el comerç de la ciutat, però sense arribar a cobrar una quota des del consistori. El pagament correspondria a la prestació del servei de tot el que comprèn la dinamització de l’espai en qüestió, però Nadal és partidari d’evitar arribar fins al final del camí. L’anterior consellera de Comerç, Mary López (Esquerra Republicana), ja havia posat sobre la taula pocs dies abans del canvi de carteres la possibilitat que Tarragona apliqués les APEU en diverses zones de la ciutat.
«L’instrument de les APEU encara trigarà anys a implementar-se a Tarragona, però es poden utilitzar mecanismes similars sense arribar a liquidar la quota des de l’administració», explicava Nadal al Diari Més. Aquesta eina comprèn un conveni publicoprivat en el qual un agent econòmic proposa a l’Ajuntament la delimitació d’un àmbit d’especial per la seva rellevància comercial i, com a mínim, hi han d’estar d’acord el 25% de comerços de la zona. «Es planteja un programa més o menys ambiciós, de tres a cinc anys, de dinamització i activitats diverses o, en el més agosarat dels casos, l’ús dels locals desocupats a canvi d’alguna contraprestació al propietari», explicava Nadal sobre la possible aplicació a Tarragona d’un model similar al de les APEU. «Són un instrument molt adequat per la revitalització dels espais, perquè efectua una anàlisi molt profunda de la situació de dèficits i possibilitats dels nostres carrers i comerços», detallava el conseller de Comerç. A Tarragona, no obstant això, Nadal seria partidari de no aplicar les quotes als comerços d’aquestes zones perquè abans «hem de recuperar la confiança entre l’administració i els negocis». «En una primera etapa no es podran aplicar en la seva plenitud, però sí que voldríem dur a terme un test en algun àmbit en tota la seva extensió», raonava el regidor de Junts. Així, Nadal afirmava que «la intenció de la conselleria de Comerç és avançar amb aquests instruments per conèixer a fons la naturalesa i situació de cadascun dels comerços» i, a partir dels resultats de l’estudi, «ser capaços de revitalitzar el teixit comercial amb una millora de la imatge, mobilitat en tots els sentits, espais per a vianants o un estudi d’urbanisme efímer per tal d’aplicar-lo».
Arreu de la ciutat
Per la seva dispersió geogràfica, Tarragona podria comptar amb diverses Àrees de Promoció Econòmica Urbana –o els instruments similars que planteja la conselleria de Comerç– arreu del municipi. «A la ciutat, aquestes àrees es veuen claríssimes», recalava Dídac Nadal. Al centre de Tarragona, el conseller de Comerç plantejava que «si quan inaugurem el Mercat de Pagès de la plaça dels Carros som capaços de generar un altre pols d’activitat dinamitzadora a la plaça Prim, fem urbanisme efímer al carrer Apodaca i programació d’activitats, tallant el carrer a vianants unes hores», seria un bon exemple d’APEU, que englobaria tota la Part Baixa, afegint-hi el carrer Reial. Nadal també plantejava una altra àrea de promoció com la dels carrers per a vianants d’August, Sant Agustí, compte de Rius, plaça Verdaguer i el tram superior de la Rambla Nova. També la Part Alta. «Aquestes anàlisis són molt importants i encara més als barris», explicava Nadal, pel que s’obren escenaris en diverses zones geogràfiques de Tarragona, de nord a sud i de Ponent a Llevant. Per exemple, al voltant dels mercadets de Bonavista, Torreforta o la Móra.
GERARD MARTÍ
Segons Nadal, espais comercials com la Rambla Nova serien ubicacions ideals per a una APEU.
Nadal: «Són adequades per a la revitalització dels espais, amb una anàlisi profunda» La Part Alta, el centre, la Part Baixa o els barris perifèrics podrien acollir àrees de promoció
POLICIAL
Un conductor begut provoca un xoc en cadena sense ferits
Un conductor begut va provocar un accident en cadena a Tarragona durant la matinada de dissabte a diumenge. Els fets van tenir lloc al passeig marítim Rafael Casanova, a l’altura dels apartaments Mare Nostrum. Segons la Guàrdia Urbana de Tarragona, el succés va implicar tres vehicles: un Lexus va impactar amb un Peugeot i l’impacte va provocar que aquest vehicle s’estavellés amb un altre, un Toyota. Aquesta topada a tres bandes no va provocar cap ferit. La Guàrdia Urbana de Tarragona va rebre l’avís a les 00.22 h. de diumenge i es va traslladar al lloc dels fets amb una patrulla d’atestats que van realitzar la prova d’alcoholèmia a tots els conductors implicats. En aquest moment van localitzar que un dels implicats havia donat positiu penal i van procedir a obrir diligències per un delicte contra la seguretat del trànsit. Redacció
SUCCESSOS
DIARI MÉS
Un nen de 6 anys, a punt d’ofegar-se al mar
Un nen de 6 anys va estar a punt d’ofegar-se ahir a la tarda a la platja del Miracle de Tarragona, pels volts de les 15 h. Els socorristes van evitar un tràgic desenllaç. El menor presentava símptomes d’ofegament en el moment del rescat i va ser traslladat en ambulància a un hospital de la ciutat. Redacció
Carla Aguilar Cunill Portaveu del grup municipal d’En Comú Podem a l’Ajuntament de Tarragona «Des del govern s’està donant la visió que l’oposició és compacta i no és així»
«No tenim un full de ruta de bloqueig», diu la líder d’En Comú Podem, que ja fora del govern ha aturat dos projectes importants al ple municipal
Biel Roquet-Jalmar – Com està?
– Bé, afrontant una nova etapa i buscant els mateixos objectius que teníem, de fer Tarragona una ciutat millor. Això ho podem fer des del govern i des de l’oposició.
– S’ha plantejat deixar-ho?
– En absolut. Aquesta situació m’ha reafirmat. Tenim molt clar que hem de complir els mandats de l’assemblea, encara que altres partits considerin que potser no importa tant.
– Han estat setmanes difícils.
– Era una situació que ja havíem previst. No pensàvem que arribés, ha estat molt en fred.
– Com s’ha comportat ERC?
– Han estat deslleials cap a nosaltres i cap a la ciutat. Si jo fos un dels socis que ara comencen, no em generaria confiança. S’han tirat a una piscina sense aigua sense tenir clara una majoria i això és el que més inquieta.
– ERC deia que el temps corria. Han pecat d’impacients?
– No sé què esperaven amb relació a Junts. Ja tenien la resposta.
– Com de proper era el pacte amb la CUP?
– Calia que ERC es mogués, una ampliació ha de ser pactada entre tots els membres del govern. No només ens havíem de moure nosaltres, sinó tothom.
– La CUP diu que es reunia amb el govern.
– ERC no tenia la legitimitat per a fer-ho. Nosaltres estàvem fent un esforç per arribar a una entesa amb la CUP. De fet, la tarda abans de l’ampliació estàvem plantejant els passos per buscar una sortida. Les coses anaven bé.
– Parla del cartipàs?
– El cartipàs i el funcionament del govern. Havien negociat amb
GERARD MARTÍ
Carla Aguilar ha estat la segona tinent d’alcalde durant la primera meitat del mandat.
competències nostres.
– ERC, CUP i Junts diuen que el seu lloc hauria de ser al govern.
– El lloc d’En Comú Podem és amb les seves bases i complint els mandats de l’assemblea.
– Quina serà l’estratègia ara?
– La mateixa, defensar el nostre programa. Abans des del govern, ara des de l’oposició. Ho farem amb responsabilitat. El ple de l’Ajuntament està molt polaritzat. Aquest últim moviment ha violentat més unes relacions que ja estaven tocades. Per una banda hi ha el bloc del govern, per l’altra l’oposició que està molt distanciada. I després hi som nosaltres, que votarem amb el que creiem.
– No els hem de comptar al mateix bloc que PSC, Cs i PP?
– No. Actuem per compte propi. Des del govern s’està donant la visió que l’oposició és compacta. Sembla que qui ha pactat som nosaltres. Qui té un pacte és el govern, i difícil de definir.
– Vostè és la peça clau del ple.
– Ara mateix, sí. Estem encantades de determinar les polítiques, però estaria bé que hi hagi més ponts entre tothom.
– El govern els acusa de «bloqueig». Serà la tònica habitual?
– Prendrem les decisions amb allò que ens presentin. No tenim un full de ruta de bloqueig, sinó de millorar la ciutat. Amb els Consells de Districte hi estem absolutament d’acord, és un projecte de ciutat que ens creiem, però veiem que no surt amb força. Buscarem que es faci millor.
– Els dos últims plens demostren que hi havia discrepàncies internes amb ERC?
– No hi havia hagut discrepàncies importants, però importa el com. Els Consells de Districte o qualsevol altre gran projecte els pots fer de diverses maneres. Volem que perdurin, i per això cal més consens per tenir més força.
– Han parlat amb calma amb l’alcalde Pau Ricomà (ERC)?
– Hem parlat de temes logístics necessaris de tractar.
– L’ha decebut Hermán Pinedo (no adscrit)?
– Sí. No només ha decidit quedar-se al govern, sinó també no seguir el que s’havia votat en assemblea per unanimitat. El més greu és que els partits del govern l’acompanyin. És una deslleial-
Perfil A les mans, la clau de la governabilitat
Pocs pensaven abans de les eleccions municipals del 2019 que En Comú Podem seria una peça clau a l’Ajuntament de Tarragona. I ho està sent. Primer, per decantar la balança i fer alcalde el republicà Pau Ricomà per acabar amb dotze anys de govern del PSC. Dos anys després, l’entrada de la CUP i de Junts ha canviat el panorama. Carla Aguilar, ara en solitari, es planta a la segona meitat del mandat fora del govern, però sabent que té la clau de la governabilitat de Tarragona.
La moció de censura ara mateix no és viable, ens hem de redirigir, no puc dir si ho farem més endavant o no
tat. Que un partit democràtic que hagi signat el pacte antitransfuguisme ho defensi és inconcebible. S’està governant amb un trànsfuga i això és una realitat.
– On hauria de ser Pinedo?
– Que retorni l’acta per coherència i ètica. Vam obtenir dos regidors com a espai polític.
– Han estat guiats des de Barcelona, tal com defensen els partits del govern i Pinedo?
– Totes les decisions s’han pres des de Tarragona. Ara ens trobem en una emergència socioeconòmica i vam decidir que volíem un govern d’esquerres.
– Hi haurà moció de censura?
– No. Ara mateix no és viable, estem en un moment en el qual hem de redirigir-nos. No puc dir si la farem més endavant o no.
– Estan en bones mans les seves carteres?
– S’han quedat en moltíssimes mans. Hem portat una càrrega important, però ens n’hem sortit molt bé. No em quedo tranquil·la amb la incorporació de Junts. Diuen que tenen una absoluta concordança amb els nostres projectes i a mi em sembla impossible per definició.
– Quins projectes li han quedat a mitges?
– El nou quiosc de la Rambla Nova, que aproparà l’Ajuntament a la ciutadania en serveis com el d’Atenció a les Dones o de diversitat sexual i de gènere. Per aquest estiu teníem preparat el Servei d’Atenció als Homes. També s’estava treballant en la millora de la inserció sociolaboral i la seguretat de les persones LGBTIQ+. La platja per a gossos estava a punt. Des de Serveis Socials volíem aprofitar el rebuf de la covid per poder tornar a impulsar les polítiques presencials. El romanent s’havia deixat molt ben preparat per tal que es poguessin aprofitar tots els diners.
– Quin llegat deixa en feminismes i LGTBIQ+?
– Portar les polítiques feministes a l’actualitat.
– Se’n penedeix d’alguna cosa?
– Políticament ho hem fet tan bé com hem sabut.
– El 2023 quin paper jugaran?
– Hem de continuar sent clau en les polítiques de Tarragona.
– Repetiria?
– Sempre estarà a les mans de les bases, però jo estaria encantada.
Generalitat i Ajuntament confien a donar-li ús esportiu al Palau a la tardor
La Generalitat i l’Ajuntament de Tarragona confien que el Palau d’Esports Catalunya pugui tenir un ús esportiu a partir de la tardor d’enguany. Així ho van afirmar el passat divendres l’alcalde de la ciuta de Tarragona, Pau Ricomà, i la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, que va fer una visita institucional a la ciutat de Tarragona. Les dues administracions van informar el març que la fórmula jurídica per desencallar la cessió de l’equipament, que es troba bloquejada des de la seva construcció en motiu dels Jocs Mediterranis del 2018. El conveni que van subscriure aleshores permetia la «regularització juridicopatrimonial» del solar en el qual està construït així les obres de l’equipament.
El professor Joan Prat rep la Medalla d’Honor 2021 de la Xarxa Vives d’Universitats
La Universitat CEU Cardenal Herrera (UCH) va acollir el passat divendres l’acte de lliurament de la Medalla d’Honor 2021 de la Xarxa Vives d’Universitats. Els guardonats d’enguany van ser l’antropòleg Joan Prat i Carós, a proposta de la Universitat Rovira i Virgili (URV); el químic Carles Solà Ferrando, a proposta de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); i el físic Ramon Lapiedra i Civera, a proposta de la Universitat de València (UV). L’acte va ser presidit per Vicente Navarro de Luján, que és el president de la Xarxa Vives i rector de la UCH. L’antropòleg i professor Joan Prat i Carós va ser el primer dels homenatjats en rebre la Medalla d’Honor 2021 de la Xarxa Vives d’Universitats.
CULTURA La ‘Starraco Unlimited’ tanca amb una bona acollida dels tarragonins
El festival de ciència-ficció i fantasia aplega fans del manga, ‘Star Wars’ i ‘Harry Potter’ al Palau de Fires i Congressos
Alexandre Nadal
La quarta edició de la fira Starraco Unlimited ha tingut una bona acollida per part dels tarragonins. Famílies i grups d’amics –alguns d’ells disfressats– s’han apropat aquest cap de setmana al Palau de Fires i Congressos de Tarragona per gaudir del festival de ciència-ficció i fantasia, que enguany ha tingut com a protagonista el món de Harry Potter.
«Hem vingut per veure l’ambient i per fer el freak, perquè ens encanta disfressar-nos, fer el freak i perquè ens agraden els còmics, les pel·lícules d’anime i tot aquest món», va afirmar Pablo Antonaya, de Tarragona, un dels assistents al festival que va acudir a la cita disfressat de gladiador. Antonaya va explicar que va venir vestit per a l’ocasió perquè forma part d’un grup de recreació del món dels gladiadors.
La fira va oferir als assistents tota mena d’expositors i també concursos de disfresses, algunes conferències, exposicions i projeccions de documentals.
«A mi m’està encantant perquè això de disfressar-te, venir sent tu mateix i que tothom t’entengui, està molt bé», va apuntar Adde, també de Tarragona.
«M’ha impressionat perquè hi ha molts espais, vas coneixent els diferents estands que hi ha i te n’adones del potencial que té Tarragona en l’àmbit creatiu i fantàstic, que s’ha unit avui aquí d’una manera molt bonica. Ens ho estem passant molt bé», va manifestar la Patrícia Bazaga, que va venir de Barcelona i era la primera vegada que visita la fira.
«Vam venir perquè pensàvem que hi hauria moltes més coses de Harry Potter i ens hem trobat que és molt general, sí que hi ha un documental de Harry Potter, però poca cosa més», va lamentar Elena Martín, una altra visitant al recinte.
«Hi ha molt marxandatge de Harry Potter», va explicar Lidia Pedrosa, que va trobar a faltar «llocs per a fer-se fotos i més recreacions». «De Harry Potter hi ha ben poca cosa», va assenyalar.
«L’anterior edició va ser molt bona, però enguany, en fer-se el mes de juliol, l’assistència ha estat una mica més justeta», va apuntar Manu Vaquero, de la botiga Master of 8 Bites de Barcelona, que va muntar una paradeta a la fira. Vaquero va comentar que el que més es ven són «figures vintage, figuretes antigues de joguets de la nostra infància», va dir.
«M’ha sorprès que hi hagués tanta gent, crec que s’ha mantingut l’afluència de visitants respecte a l’última edició», va afirmar Miguel Ángel Mújica, un dels paradistes que va venir des de Barakaldo per a instal·lar un estand de la botiga que té, anomenada Mano del Friki.
«A mi també m’ha sorprès molt que vingués tanta gent havent-hi la pandèmia, em pensava que no vindria tanta gent, però veig que sí, la gent ha respost molt bé i m’ha sorprès força», va manifestar l’Star, de Tarragona. «Ha estat una mica el que s’espera de la gent de Tarragona, dissabte molta gent, diumenge al matí han anat a fer el vermut i després a tocar ferro», va comentar.
GERARD MARTÍ
Assistents es fotografien amb persones disfressades de ‘Caçafantasmes’.
GERARD MARTÍ
Participants a les xerrades de la ‘Starraco Unlimited’.
www.diarimes.com
Mira les imatges a la web
