10 minute read
Servirà per fabricar polipropilè de gran resistència
INDUSTRIAL
Repsol estrena un nou reactor per a fabricar polipropilè de resistència
El projecte ha gaudit d’un pressupost de 31 milions d’euros i ha tingut una durada de 36 mesos
Redacció
Repsol compta amb la primera planta de la península Ibèrica per a la fabricació de polímers d’una molt alta resistència a l’impacte. El complex industrial de Tarragona ha instal·lat un nou reactor per a la seva fabricació. Per produir aquests materials avançats, la companyia ha transformat una de les unitats del complex amb un cost total de 31 milions d’euros, destinats a noves inversions i a la transformació de la línia de producció, i que s’emmarca en la línia estratègica de fabricar productes diferenciats.
Aquest polipropilè és un producte d’alta especialització, que aporta un gran valor afegit en mercats com el de l’automoció, ja que permet aportar solucions competitives de menor pes tot aconseguint una millora rellevant en les propietats mecàniques de les peces finals, principalment la resistència de l’impacte. Gràcies a aquestes característiques, aquests tipus de polímers serveixen com a matèria primera idònia per a la fabricació de para-xocs i diferents elements interiors i exteriors dels vehicles que requereixen especial fermesa, com panells de portes i instruments. El seu ús en aquestes peces augmenta la protecció de l’habitacle. Un turisme conté una mitjana de 70 quilos de polipropilè, dels quals uns 30 són d’alt impacte.
A més, aquests materials també són útils per a altres tipus d’aplicacions, com la fabricació de maletes, equipament esportiu o carcasses de grans bateries, que poden aprofitar les seves característiques particulars per millorar les seves prestacions. Aquesta nova gamma de polímers té menor densitat que altres materials utilitzats tradicionalment en l’automoció, de manera que contribueix a disminuir el pes total dels vehicles. Això redueix les seves emissions i amplia la seva autonomia. Aquest projecte reforça el paper de Repsol com a subministrador clau per al sector de l’automoció i com a companyia compromesa amb el medi ambient, en el marc de l’objectiu d’arribar a zero emissions netes d’aquí poc menys de tres dècades, l’any 2050.
Per fabricar aquesta nova gamma de polímers, la companyia ha instal·lat un segon reactor en una de les unitats
El polipropilè és un material resistent molt empleat en la indústria de l’automoció
Les obres s’han executat en dues parades de planta, l’octubre del 2019 i l’abril d’aquest 2021
de producció de polipropilè del complex industrial de Tarragona. El termini d’execució total d’aquest projecte ha estat de 36 mesos, des de la seva aprovació a finals de juliol de 2018, fins a la posada en marxa a finals de juliol d’aquest any. El projecte s’ha executat en dues parades de planta, l’octubre de 2019 i l’abril de 2021. Les obres de construcció s’han allargat més d’un any i s’han vist afectades per la pandèmia de la covid-19, que va interrompre les obres durant uns mesos.
Tot i això, es van poder solapar activitats i comprimir terminis per tal de minimitzar els efectes sobre el calendari de construcció. Per al muntatge de tots els equips de l’edifici principal, s’ha optat per una solució avançada basada en un total de 4 mòduls que es van construir, fora de la planta, amb tota la seva estructura, línies i instrumentació, al mateix temps que s’avançava en la construcció dels fonaments.
Repsol fabrica i comercialitza una àmplia varietat de productes químics, que abasten des de la petroquímica bàsica fins a la derivada, entre els quals es troba una àmplia gamma de poliolefines, totes 100% reciclables. La companyia aposta per una química eficient en el seu procés industrial i orientada a l’economia circular, amb l’objectiu de reciclar el 2030, l’equivalent al 20% de la seva producció de poliolefines.
MEDI AMBIENT
GERARD MARTÍ
La zona incendiada, propera a un barranc, no va ser gran.
Ensurt a l’Anella Verda amb un incendi a la zona del Llorito
Ensurt ahir a la tarda a l’Anella Verda de Tarragona. Pocs minuts després de les 19 h. els Bombers de la Generalitat van rebre l’avís d’un incendi a la zona del Llorito, concretament en un indret proper a un barranc. Els Bombers, que van desplaçar fins a set dotacions terrestres i un helicòpter, van controlar ràpidament l’incendi. El terreny cremat va ser relativament petit i no es van haver de lamentar danys personals. El foc va alertar veïns del camí del Llorito, que connecta el cementiri de la ciutat amb aquest santuari. Es tracta d’una zona molt boscosa i molt utilitzada per gent que hi va a córrer, passejar o en bicicleta. Precisament, l’Ajuntament ha destinat aquest estiu mig milió d’euros a prevenir incendis a l’Anella Verda, amb l’arranjament de camins forestals, l’obertura d’àrees estratègiques i d’una zona de seguretat. Redacció
Les vendes de BASF creixen el segon trimestre un 56% fins als 19.800 milions
BASF ha aconseguit un segon trimestre molt sòlid propiciat per l’augment de preus i volums. Les vendes han crescut un 56% fins als 19.800 milions d’euros i els fluxos de caixa operatius han estat de 2.500 milions d’euros, molt per sobre –295 milions més– que els del mateix trimestre que l’any passat. «S’ha mantingut el fort ritme de creixement dels últims dos trimestres: gràcies a un nivell de preus i volums més gran, avui podem presentar uns sòlids resultats per al segon trimestre de l’any», va declarar Martin Brudermüller, president de la Junta Directiva de BASF ES, qui es va encarregar de presentar els resultats del segon trimestre juntament amb el director financer de la companyia, Hans-Ulrich Engel. El 9 de juliol, BASF ja va publicar xifres provisionals per a aquest trimestre i va elevar les seves previsions per al conjunt de l’any 2021. «Hem aconseguit un augment dels volums i els preus en totes les regions i segments en comparació amb el segon trimestre de 2020», va assenyalar Brudermüller. Redacció
EDUCACIÓ
La nova consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, visita alguns campus universitaris
Biel Roquet-Jalmar
Més personal docent i una millora de les instal·lacions universitàries. Aquestes van ser les principals demandes de la rectora de la Universitat Rovira i Virgili, Maria José Figueras, a la nova consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, que va visitar diversos campus de la URV, tant a Tarragona com a Reus. Els responsables del centre tarragoní van voler portar Geis a diversos espais «per presentar des dels campus més moderns, amb tecnologia obtinguda amb els ajuts FEDER, fins a les antigues facultats d’Educació i Psicologia i el campus reusenc de Medicina, Empresarials o Arquitectura, que necessita un desenvolupament», explicava Figueras.
Així, la intenció dels dirigents de la URV era «balancejar les coses bones i les precàries, que són moltes i comuns a tot el sistema públic català d’universitats». En aquest sentit, Figueras recalcava la necessitat de «disposar de més professorat, més qualificat, i captar i retenir talent. És on nosaltres voldríem aquesta inversió». A més, la rectora de la Rovira i Virgili apuntava que cal «donar un impuls a aquests edificis que necessiten una modernització». Precisament, la facultat d’Educació i Psicologia va ser una de les visitades per Geis. Figueras recordava que «té el 15% dels nostres estudiants de grau i màster i és la que té les infraestructures més antigues». «A les infraestructures més penoses que tenim, amb els recursos propis i les ajudes municipals, no podem engegar una transformació global de la facultat. Calen més ajudes», exigia Figueras.
Una de les demandes de la URV, tal com recalcava Figueras, és «recuperar la capacitat econòmica, diners que hem anat perdent, que ens permetien promocionar més persones». «Les accions de reforç del professorat són essencials», deia la rectora. En aquest sentit, la consellera Gemma Geis explicava que «un dels principals instruments per captar i retenir talent és l’eliminació de les taxes de reposició», que limiten les noves places creades, fet que depèn del govern espanyol i no de la Generalitat. Geis destacava la importància de la URV –«una universitat consolidada, potent en recerca, docència i transferència»– i la resta de les universitats: «Si volem recuperar-nos d’aquesta pandèmia i preveure’n de possibles, la inversió en recerca i investigació és la millor prevenció». «Catalunya no pot avançar a dues velocitats, sinó a una i teixint aliances al territori per fer un pas endavant en recerca i coneixement», deia.
GERARD MARTÍ
La consellera Gemma Geis, al centre, conversa amb la rectora Maria José Figueras, d’esquena.
Figueras instava a Geis a recuperar capacitat econòmica per reforçar el professorat
FORMACIÓ
Formar els docents d’avui per a impulsar els científics del futur
La Fundació Universitat Rovira i Virgili ha creat un nou postgrau en STEAM a l’Educació Infantil i Primària que capacita els mestres i els dona eines per a ensenyar ciències de forma efectiva
Anna Ferran
Impulsar les vocacions científiques entre els més petits és un compromís adquirit per un gran nombre d’actors socials, entre ells administracions públiques, institucions acadèmiques i empreses privades. Per aconseguir es materialitzi, cal alguna cosa més enllà de projectes, plans i discursos de suport per part de les institucions implicades. Els docents, des de les seves classes, juguen un paper crucial a l’hora de despertar l’interès en la ciència i la tecnologia entre infants i joves. Ara bé, no sempre disposen dels recursos, coneixement i suport necessaris per a implementar un canvi real a les aules. És per això que la Fundació Universitat Rovira i Virgili (FURV) ha creat el nou Postgrau en STEAM per al pròxim curs 2021-22.
Aquest programa formatiu està dirigit especialment a mestres d’educació infantil i primària que vulguin ampliar els seus coneixements en metodologies d’ensenyament cientificotecnològic, així com per a persones amb altres perfils professionals relacionats amb l’ensenyament en les etapes d’Infantil i Primària, explica la directora del postgrau, Maite Novo.
«A la Secundària i al Batxillerat, hi ha molts esforços encaminats al foment d’aquestes vocacions. En canvi n’hi ha molts menys en etapes més inicials,
malgrat que es tracta de les etapes clau on es desenvolupa el coneixement i el pensament científic i s’estableixen les bases de les vocacions», apunta Novo. La voluntat de posar a disposició noves eines i recursos didàctics per aquestes primeres etapes educatives i la necessitat real dels docents a incorporar-los és, segons indica la directora del nou programa formatiu de la FURV, un dels motius que hi ha al darrere de la nova titulació. En aquest sentit, cal tenir en compte que en la formació universitària de grau no es pot oferir una especialització en aquest àmbit, per limitació de crèdits, cosa que deixa als futurs docents amb certes mancances a l’hora d’afrontar l’ensenyament de les ciències.
Aprendre ciència fent ciència
«La ciència no és inassolible. És pensament, esperit crític i tot un conjunt de processos molt humans que ens permeten descobrir el món», assegura la directora del postgrau, apel·lant tant als mestres com als alumnes. «La ciència és un procés d’aprenentatge i descoberta a partir de preguntes, evidències i arguments», afegeix en aquest sentit Maite Novo. I afirma: «Tots som científics en potència». En aquesta línia, el coordinador acadèmic d’aquesta nova titulació, Carles Lozano, apunta que en l’ensenyament de les ciències «cal anar més al procés que no pas al contingut. No hem d’explicar ciència, hem de fer que la canalla l’experimenti i així, divertint-se i aprenent, sorgeixen les vocacions científiques».
Aquesta és la filosofia de fons del Postgrau en STEAM. El programa formatiu, que s’impartirà virtualment i que té la matrícula oberta, està dividit en tres blocs. En el primer d’ells, s’oferirà una primera aproximació a l’STEAM. En el segon bloc, s’oferiran diverses metodologies d’ensenyament de les ciències i en el tercer i últim bloc del postgrau, se centrarà en l’àmbit de la tecnologia i la creativitat, per a oferir eines que ajudin a introduir la robòtica, el pensament computacional, però també la capacitat de pensar de forma diferent a l’hora de donar resposta als reptes que es plantegen.
El tercer bloc també posarà el focus en la creació de projectes STEAM a l’escola i en la possibilitat d’obtenir recursos econòmics per a fer-ho possible. Carlos Lozano subratlla que aquesta etapa final del postgrau servirà per crear una comunitat alumni que tingui una continuïtat en el temps i que serveixi com a espai de trobada dels professionals davant de les possibles dificultats o reptes que es puguin trobar de cara al futur.
Amb tot, el coordinador acadèmic remarca que la nova titulació vol contribuir també a potenciar la «capacitat de lideratge» dels docents, ja que l’objectiu final és que esdevinguin «un catalitzador a l’hora d’introduir les metodologies STEAM al seu entorn educatiu i un motor de canvi dins del centre».
El postgrau va dirigit especialment a docents que vulguin ser un «motor de canvi dins del centre»
CEDIDA
L’experimentació és la clau en l’ensenyament cientificotècnic.
