Ofereix més possibilitats d’aprenentatge dins de l’entorn natural

EMPRESA

Redessa fomenta la connexió entre professionals i empreses

El programa s'iniciarà al gener de 2022

Redacció

Redessa va presentar ahir «la Comunitat Redessa», el nou programa d'activitats i serveis a través del qual es fomentarà la interacció i la connexió entre els professionals de les empre· ses instal·lades. Als centres de Redessa treballen uns 1.300 professionals cada dia, distri· buïts en 150 empreses i amb la creació d'aquest programa es vol fomentar els espais de col· laboració on establir contactes i detectar noves oportunitats de negoci.

Teresa Pallarès, la regidora d'Economia, Coneixement i Habitatge i alhora consellera delegada de Redessa explica que «volem potenciar que les empreses instal·lades siguin una referència per a la resta de la Comunitat Redessa, generant més sinergies i donant eines que facilitin el seu creixement». Aquest programa treballa amb el principi «Compartir és la clau de l'èxit», per això, amb l'inici del nou any estan pre· vistes jornades professionals centrades en aspectes jurídics, econòmics, de comunicació, comercials, entre d'altres, que volen ser un espai d'intercanvi d'experiències. Els membres de la Comunitat Redessa també podran participar en les sessi· ons formatives de les pròximes edicions de la Incubadora TIC i de l'Innolab, les quals compten amb mentors de primer nivell en l'àmbit de la innovació i el creixement empresarial a través de les noves tecnologies.

Ser membre també com· portarà tenir accés exclusiu a plataformes especialitzades en Blockchain, ciberseguretat, 5G o intel·ligència artificial junta· ment amb altres actuacions per fomentar aquesta interacció i connexió com ara l'organitza· ció d'afterworks i meetups o bé visites culturals, sortides espor· tives o activitats més informals vinculades al temps de lleure, en col·laboració amb Reus Pro· moció, sempre que la situació sanitària ho permeti.

FENÒMENS

GERARD MARTÍ

Persones contemplant el fenomen al carrer del Vidre, ahir.

El Sol il·lumina el carrer del Vidre a través de Sant Pere

Ahir, 21 de desembre, va coin· cidir el solstici d'hivern amb la repetició d'un fenomen digne d'observar: el Sol va travessar els finestrals del campanar de Sant Pere creant un joc de llums i colors que es podien contem· plar des del carrer del Vidre. Com aquest és l'únic moment de l'any en què es produeix aquest «prodigi», una bona quantitat de ciutadans es van aplegar abans de les deu del matí al citat carrer per tal d'ob· servar aquest esdeveniment que molts també van intentar fotografiar. No està clar si el fet de poder observar el sol a través dels finestrals en aquesta data és fruit de la casualitat o va ser intencionat per part dels cons· tructors de l'església Prioral per veure aquesta màgica escena però, en qualsevol cas, com que el Sol avança més baix a l'horit· zó, és possible observar·lo des de la perspectiva del carrer del Vidre. Redacció

Redacció

L'edició d'enguany dels Retau· les Vivents de Nadal es durà a terme en esglésies de Reus i es veurà reduïda tant en format com en participants atesa la si· tuació pandèmica. Es represen· taran quatre dels vuit retaules: el de la Creació, l'Anunciació a Maria, l'Anunciació als pastors i el Naixement, on també es podrà veure l'adoració dels Reis Mags al nen Jesús.

En el retaule de la creació, en· guany es recupera la participa· ció de les ballarines del col·legi Sant Josep, ja que l'any passat no van poder participar. Paral· lelament, els infants tornaran a participar enguany, ja que l'edi· ció de l'any passat els ho va im· pedir l'afectació de la pandèmia. En total hi participaran 30 nens i nenes, la majoria dels quals ja havien participat en altres edici· ons, tot i que també n'hi ha que ho faran per primera vegada.

Els dies de representació seran el 26 de desembre a la Prioral de Sant Pere seguit dels pròxims 1 i 2 de gener, a la Pu· ríssima Sang i a la parròquia de Sant Josep Obrer, respectiva· ment. Els actes programats per Sant Esteve i l'1 de gener seran a les 20 h., mentre que el 2 de ge· ner es realitzarà a les 12 h.

Els Retaules Vivents estan or· ganitzats pel Patronat Foc Nou amb la col·laboració de l'Ajun· tament de Reus, entre d'altres. A banda dels Retaules, l'entitat executa una altra activitat que es diu Els Reis a casa, la qual repetiran per segon any conse· cutiu a causa de l'èxit de l'any passat.

La idea d'aquesta iniciativa, en la que els reis visiten les cases de Reus, va sorgir després d'un any tan complicat a causa de la pandèmia i les restriccions que hi havia llavors per la covid, un 2020 en el que no es van poder celebrar molts actes a la capital del Baix Camp com, per exem· ple, la tradicional cavalcada de Reis. Enguany es repetirà el 5 de gener al vespre i el 6 de gener al matí.

Les famílies que vulguin acollir als Reis a les seves llars hauran d'enviar un correu elec· trònic a l'adreça patronatfocnou@outlook.es. o bé contactar a través de les xarxes socials per tal d'avisar als Reis i que aquests puguin organitzar amb temps les visites a les llars i la feina que tindran a l'hora de repartir els regals a tots els infants de Reus.

Després de 33 anys realitzant Retaules Vivents de Nadal a la ciutat i tot i haver·hi noves restriccions que se sumen a les últimes afectacions de la pan· dèmia, s'espera amb il·lusió la participació de la ciutadania envers aquesta i la resta d'ac· tivitats de Nadal organitzades a la ciutat tal com ha expressat l'Arnau Fernández, tresorer del Patronat Foc Nou: «A més de la disposició de gel hidroalcohòlic, hi haurà control d'accés a les esglésies on, un cop dins i amb l'aforament ple, no es podrà tor· nar a entrar si es desitja sortir».

EDUCACIÓ

L'escola bressol El Marfull inicia un projecte pilot de jardins artístics

L'objectiu de les activitats és que els infants interactuïn amb la natura, la música i l'art als patis.

Noemí Solla

L'escola bressol municipal El Marfull ha iniciat un projecte pi· lot de jardins artístics per tal que els infants més petits interactuïn amb l'entorn natural, l'art i la música a través dels sentits en els patis.

Aquesta proposta, impulsa· da per la regidoria d'Educació, l'Aula de Sons i Les Artistes Lo· cals, neix arran de la inquietud d'afavorir el treball en xarxa des de l'etapa més primerenca dels nens de les escoles bressol: des de nadons fins als tres anys.

Adreçat a tota la comunitat o equips educatius, els infants i les seves famílies i altres entitats que hi col·laboren, compten amb una amplitud d'objectius que tots tenen en comú un tret caracte· rístic: oferir noves possibilitats d'aprenentatge envers discipli· nes artístiques amb la natura.

Gràcies a la música i l'art en diferents representacions, els in· fants aprendran a través de l'ex· ploració a l'aire lliure, interactu· aran directament amb els sentits a les diferents activitats i alhora descobriran diferents conceptes gaudint i creant amb aquestes disciplines per tal de potenciar les seves capacitats cognitives.

Actualment, l'escola bressol municipal El Marfull és l'única que compta amb aquest projec· te de vuit sessions de 40 minuts que es duran a terme un cop al mes i que, més endavant, s'es· pera desenvolupar a la resta dels patis de les escoles bressol.

Les activitats apliquen la dan· sa, la veu i els instruments musi· cals a través de jocs, audicions i tallers per treballar la creació, la imaginació i la interacció amb les disciplines artístiques.

GERARD MARTÍ

Alguns nens i nenes de l'escola bressol municipal El Marfull durant l'activitat artística, ahir.

NADAL

Els Retaules Vivents de Nadal es faran a l'interior de les esglésies

També es realitzarà ‘Els Reis a casa’ per segon any consecutiu

El Patronat Foc Nou i el consistori organitzen els Retaules Vivents de Nadal

INFRAESTRUCTURES Un grup inversor construirà a Cunit un ‘glàmping’ on es podrà practicar surf

El projecte generarà més de 500 llocs de feina i contempla la rehabilitació integral de la històrica Masia de Cal Pla i dels seus jardins

Redacció

Cunit ha estat el municipi triat per implantar un càmping·resort amb una llacuna que permetrà practicar surf. El projecte, que fins ara és inèdit a Catalunya, suposarà una important inver· sió al municipi i fomentarà un canvi revulsiu en l’àmbit turís· tic i econòmic. A més, generarà 150 llocs de treball directes i 390 d’indirectes. D’altra banda, el projecte contempla la rehabilita· ció integral de la històrica Masia de Cal Pla i dels seus jardins, un element únic i excepcional del Patrimoni Local de Cunit.

Aquest càmping·resort a l’ai· re lliure s’anomena glàmping –combinació de «glamurós» i «càmping»– i es basa en un estil d’acampada amb comoditats i, en alguns casos, serveis d’estil complex que no solen estar as· sociats al càmping tradicional. Aquest estarà integrat al paisatge i mantindrà el màxim d’elements naturals i vegetació possible amb una implantació totalment res· pectuosa amb l’entorn i amb el paisatge. El complex integrarà, a més, una llacuna de grans di· mensions per la pràctica del surf. A la vegada, el projecte preveu recuperar part dels cultius, ara abandonats, per promoure dins de l’activitat el consum de pro· ductes de quilòmetre 0.

Aquest càmping·resort in· clourà el Wavegarden Barcelona· Cunit, una instal·lació dedicada a l’aprenentatge i la pràctica lliure del surf. La seva distribu· ció contemplarà un espai central que, en aquest cas, serà una lla· cuna d’aigua dolça a l’aire lliure, complementada de dos edificis amb instal·lacions de suport. La llacuna es diferenciarà en dues zones per experts, amb onades de 2 metres d’alçada i 15 segons de recorregut, i dues zones de debutants on les onades trenca· ran com a escumes de 60 centí· metres i 10 segons de recorre· gut. Serà un lloc obert al públic, d’entrada lliure, i a on només es pagarà per fer servir la llacuna d’onades o la botiga i servei de restauració. La llacuna d’ona· des serà un Wavegarden Cove, la tecnologia que ofereix la més gran varietat d’ones i capacitat d’usuaris. El projecte contempla també la rehabilitació integral de la històrica Masia de Cal Pla i dels seus jardins i es recupera· rà així un element modernista únic i excepcional del Patrimoni Local de Cunit, que esdevindrà el referent del conjunt del projecte. La rehabilitació de la masia es podria convertir en el centre de formació dels enginyers que han de mantenir les instal·lacions de Wavegarden a tot el món. Així, es planteja com a element central que presideix l’accés al conjunt i que un cop rehabilitat li atorgaria identitat al conjunt.

Ahir al matí, el govern muni· cipal i el grup inversor van pre· sentar l’avanç del projecte amb el qual començarà la consulta pública i les alternatives plan· tejades. Així, l’equip de govern municipal veu amb bons ulls l’arribada d’aquesta gran inver· sió a Cunit i considera que es tracta d’una «oportunitat única en molts sentits. El foment de llocs de treball pels cunitencs i cunitenques n’és un dels motius, però també el fet que suposi a Cunit en el mapa amb una ofer· ta única ara per ara a Catalunya. Prioritzem també el seu caràcter sostenible i el respecte a tot l’en· torn».

CEDIDA

Serà el lloc ideal per aprendre a fer surf per a gent de totes les edats i de tots els nivells.

TARRAGONÈS

Constantí rep 37.000 euros pel Pla Educatiu d’Entorn 2021-2022

Desenvoluparà noves activitats educatives

Redacció

L’Ajuntament de Constantí ha rebut una partida de 37.029 euros addicionals del Departa· ment d’Educació per a desen· volupar accions educatives més enllà de l’horari lectiu i durant l’estiu en el marc del Pla Educa· tiu d’Entorn del curs 2021·2022. Segons el consistori, en l’actu· al context, Educació ha donat continuïtat al Pla de millora d’oportunitats educatives que el curs passat ja va permetre al municipi rebre una assignació. La finalitat d’aquest pla és llui· tar contra les desigualtats edu· catives d’origen socioeconòmic, centrant l’atenció en els centres educatius amb més complexitat educativa i en la participació dels ens locals. El pla situa el principi d’autonomia dels cen· tres i la dimensió comunitària de l’educació com a estratègia clau per reforçar l’equitat del sistema educatiu. Es preveu la dotació de recursos als centres educatius mitjançant un acord de corresponsabilitat i la incor· poració de mesures per impul· sar i promoure el treball en xar· xa, la coordinació i el lideratge de l’Administració local a través dels plans educatius d’entorn.

DECENNALS 2021+1

Una publicació recull la ‘Galeria de Ciutadans Il·lustres’ de Valls

Ha estat presentada pel Centre de Lectura

Redacció

El Centre de Lectura de Valls presenta una publicació en for· mat carpeta la qual contindrà 25 fitxes que recolliran la història dels diferents vallencs inclosos en la Galeria de Ciutadans Il· lustres. L’objectiu de concebre el projecte com una carpeta composta per làmines és que es pugui anar actualitzant cada vegada que s’incorporin nous ciutadans a la galeria. Aquesta serà la primera publicació a la història de Valls que ressenyi a tots els ciutadans il·lustres fins al moment. L’entitat vallenca va engegar el cicle de conferències titulat Festes Decennals 2021-21. Vallencs Il·lustres, el qual va co· mençar al mes de gener de 2020 i s’ha allargat fins aquest mes de desembre. Ara, amb aquesta pu· blicació, es vol culminar aquesta tasca divulgativa. La publicació ha estat coordinada per l’histo· riador Pol Montserrat i Rovira, i hi han participat fins a 22 po· nents, els quals han redactat els textos sobre la història del vallenc il·lustre que cadascú va ressenyar a la seva conferència. El disseny ha anat a càrrec del vallenc Edu Vidiella, i els gravats i les fitxes, de Núria Esteve.

RECONEIXEMENT

El celler Les Vinyes del Convent obté el Premi Qualitat Ebrenca 2021

Reconeixen la qualitat de les intervencions arquitectòniques fetes i la transcendència al territori

Redacció

El celler Les Vinyes del Convent, l’únic situat a Horta de Sant Joan, ha rebut el Premi Qualitat Ebrenca 2021. El guardó va ser atorgat el passat dissabte per l’Associació Amics i Amigues de l’Ebre i els col·legis professio· nals d’Arquitectes de la Demar· cació de l’Ebre, i Aparelladors i Arquitectes Tècnics de les Ter· res de l’Ebre.

Els Premis Qualitat Ebrenca 2021 volen reconèixer la qua· litat de les intervencions ar· quitectòniques que s’han dut a terme darrerament en l’àm· bit de les quatre comarques ebrenques subjecte a diferents criteris. Entre els aspectes que valorar els guardons, desta· quen l’accessibilitat, l’eficiència energètica, la innovació tecno· lògica conceptual i estilística, la qualitat d’execució i acabats, la funcionalitat, el disseny arqui· tectònic i la repercussió al ter· ritori. També s’ha reconegut la tasca d’altres professionals vin· culats a projectes arquitectònics i als promotors per la voluntat de transcendir al territori amb els projectes pioners.

En aquest sentit, cal destacar que Les Vinyes del Convent ha estat dotat amb la tecnologia més puntera perquè tot sumi a l’hora d’aconseguir uns vins excel·lents, però sense oblidar en cap moment el compromís amb el territori. Les vinyes crei· xen en paratges singulars i el celler ha fet una aposta decidida per la Garnatxa, la varietat em· blemàtica de la comarca.