22 minute read
Una veïna va publicar les imatges a les xarxes i la policia va intervenir
MALTRACTAMENT ANIMAL
Rescaten un gos que patia pallisses de l’amo per un vídeo a les xarxes
Els Mossos investiguen quin grau de responsabilitat té el propietari sobre les lesions de l’animal
Paula Montalvo
Els Mossos d’Esquadra han obert diligències per conèixer l’abast penal d’un presumpte cas de maltractament animal en un pis de Tarragona, on han rescatat el gos que presumptament patia les agressions. El passat dissabte, un usuari anònim va compartir un vídeo a través de les xarxes socials on l’investigat apareixia de forma explícita com aquest propinava una pallissa a l’animal.
Una persona va ser testimoni de com l’individu estava maltractant el seu animal de companyia a l’avinguda d’Andorra. Amb l’ànim de denunciar-lo, va gravar l’escena, la qual s’ha compartit en diverses plataformes d’Internet i va arribar als Mossos d’Esquadra. Arran d’aquestes imatges, el cos policial va poder localitzar l’habitatge de l’individu i hi van acudir per intervenir el gos en qüestió i el presumpte agressor.
Un perfil anònim va ser l’encarregat de compartir a través de les xarxes socials la gravació que havia fet una persona anònima el passat dissabte. Segons explicava el compte, l’autora del vídeo no donava la cara per por a represàlies amb l’amo de l’animal. A més, a les xarxes socials es va incloure l’adreça exacta de l’habitatge on s’estava produint aquell maltractament. En concret, a l’avinguda d’Andorra. Gràcies al vídeo i després de rebre diverses trucades de ciutadans que també denunciaven els fets, els Mossos d’Esquadra van localitzar i acudir al pis en el qual s’hauria comès el maltractament la tarda del mateix dissabte. Una vegada al pis, els agents van emportar-se l’animal. A més, van comprovar que no hi hagués més animals al pis. Després de l’informe de lesions que un veterinari n’extregui del gos, el cos policial investigarà quin grau de responsabilitat se li atribueix al propietari.
Falta de protocol
Mònica Pàmies, activista animalista i regidora de la CUP a l’Ajuntament de Reus, va ser una de les persones que va trucar als Mossos d’Esquadra per demanar una actuació urgent. Segons relata en declaracions a Diari Més, va estar en contacte amb la comissaria de Mossos de Tarragona durant tot el dia fins que va assegurar-se que el gos ja no estava al pis. «Arrossego anys d’experiència sobre com tractar casos de maltractament i vaig veure que els Mossos no tenen un protocol clar a seguir», denunciava Pàmies.
Segons l’activista, en un primer moment, els agents no van tenir intenció d’emportar-se el gos. «Asseguraven que no li veien ferides sagnants a l’animal i que l’amo tenia tots els papers en regla. Què saben si aquell animal té una fractura que li està afectant algun òrgan? L’havia de visitar un veterinari», remarcava. Alhora, apuntava al fet que els Agents Rurals tenen un protocol específic per animals i lamenta que «no hi hagi comunicació entre cossos de seguretat».
Finalment, els Mossos van admetre a Pàmies que no sabien on havien de portar al gos. En aquell moment, l’activista va intentar buscar alguna protectora que se’n fes càrrec. Tot i això, finalment el cos policial va acabar gestionant el cas com si es tractés d’un gos perdut i va ser l’empresa encarregada que va recollir el gos i el va dur, finalment, a la gossera municipal de Tarragona.
«A la gossera es va quedar sol tot el diumenge perquè no hi treballa ningú aquell dia, no es pot deixar així un animal acabat de maltractar. A banda que no el va veure cap veterinari fins ahir –diumenge– al vespre, quan l’haurien d’haver atès de manera immediata. Aquest gos feia temps que patia agressions, al vídeo es veu com ni es queixa dels cops que rep: ja estava acostumat a les pallisses», denunciava Mònica Pàmies. L’activista reclama una unificació de protocol a favor dels animals entre tots els cossos de seguretat, per tal d’aconseguir una major efectivitat en les seves actuacions.
Imatge del gos maltractat a la gossera municipal de Tarragona.
Els Mossos d’Esquadra van conèixer a través de les xarxes el cas de maltractament del gos El cos policial va demostrar no tenir un protocol d’actuació definit, segons Pàmies
CEDIDA
ADMINISTRACIÓ
La Diputació aprova l’actualització de normes contra l’assetjament
L’ens vol promoure un entorn de treball segur
Redacció
El primer Ple de l’any a la Diputació de Tarragona va aprovar per unanimitat la modificació del Protocol per a la prevenció i el tractament de l’assetjament en l’àmbit laboral de la institució, per tal d’adaptar-lo a l’evolució jurídica i normativa, a les actuals directrius europees i als nous procediments existents en relació a aquesta matèria. En la mateixa sessió també s’ha aprovat el nou Protocol per a la prevenció i el tractament de l’assetjament en els centres educatius de la Diputació de Tarragona, amb mesures específiques en aquest àmbit. Les noves propostes incloses en els protocols contra l’assetjament de la Diputació tenen com a objectiu facilitar i fer encara més efectiva l’aplicació de mesures per garantir la integritat i dignitat en l’entorn laboral. El Protocol per a la prevenció i el tractament de l’assetjament en l’àmbit laboral de la Diputació de Tarragona defineix el marc de prevenció, de detecció, d’identificació i d’actuació davant l’assetjament psicològic, sexual, per raó de sexe, per identitat de gènere i orientació sexual, per mòbil discriminatori o per qualsevol altra modalitat d’assetjament en l’àmbit laboral, amb la finalitat d’eradicar aquest tipus de conducta a la corporació. Entre els canvis que s’han incorporat al pla hi ha l’actualització de les possibles tipologies i classes d’assetjament que es poden produir en l’àmbit laboral, la seva aplicació a persones externes que tinguin una relació contractual amb la corporació, o la nova composició i funcionament de l’òrgan d’Investigació, el termini de la qual es redueix. Un altre canvi és la regulació més àmplia de les mesures cautelars, entre altres múltiples modificacions. La presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, ha destacat que «la millora de les polítiques públiques també ha d’incidir en la cura dels servidors públics».
PORT
Un nou servei del Port creix el 37% en els últims tres mesos
El Sistema d’entregues d’Agroalimentaris (SEA) ha registrat un creixement d’un 37% en utilització en els darrers tres mesos. El SEA tanca així els seus 15 mesos de funcionament amb un total de 5.689.999 tones mogudes. Es tracta d’un creixement fruit de la implantació progressiva d’aquest sistema a través de la integració de més i més usuaris en el servei. Aquesta major integració d’usuaris del SEA s’ha traduït en un augment dels lliuraments i de tones mogudes. Els lliuraments efectius en els últims tres mesos han augmentat en un percentatge similar als usuaris i les tones total mogudes han crescut en un 36%. La directora comercial del Port de Tarragona, Genoveva Climent, ha explicat que «és una dada que confirma la capacitat del sistema per millorar l’operativa de càrrega de productes agroalimentaris en els molls de Tarragona».
SANITAT
Augmenta l’espera per a operacions no urgents al Camp de Tarragona
Des de l’inici de la pandèmia, s’ha més que duplicat el temps per a les intervencions de pròtesi de maluc
Verònica Tapias
El temps d’espera per als pacients que necessiten operacions no urgents s’ha incrementat considerablement a la Regió Sanitària del Camp de Tarragona des que va començar la pandèmia de la covid-19. L’anul·lació d’intervencions que s’ha produït en reiterades ocasions provocada per les diferents onades d’expansió del virus ha provocat un augment tant dels dies d’espera com del número de pacients que apareixen a les llistes. Si comparem dades del mes de desembre de 2019, quan encara no havia esclatat la pandèmia del coronavirus, amb les del mateix mes del passat 2021, les xifres mostren una pujada prou considerable. Pel que fa a les llistes d’espera de pacients que necessiten intervencions de pròtesi de maluc, l’increment és de 102 pacients, passant dels 181 de 2019 als 283 de 2021, el que suposa un augment del 56,36%. En aquest tipus d’operacions, la mitjana dels dies d’espera és de 186, 97 dies més que al 2019, amb un increment del 108%, el que significa més que duplicar el temps que els pacients han d’esperar per poder accedir a aquest tipus d’intervencions.
Pel que fa a les mateixes xifres per a les operacions de pròtesi de genoll al Camp de Tarragona, les llistes d’espera passen dels 436 pacients abans de la pandèmia als 612 de l’últim mes de 2021, xifres que representen un increment del 40,3%. Aquests més de 600 pacients tenen una mitjana de dies d’espera de 194, 80 més que al 2019, amb un increment del 70%.
En el cas de les operacions de cataractes, les xifres també van a l’alça, tot i que la pujada està més continguda. Es registra un augment de 141 pacients en les llistes d’espera, passant dels 1.715 pacients de 2019 als 1.854 de 2021 (+8%), i un increment del temps d’espera de 21 dies, passant dels 73 de desembre de 2019 als 94 del desembre passat (+28%).
Terres de l’Ebre
A la Regió Sanitària de les Terres de l’Ebre, les xifres també registren un increment generalitzat tant de les llistes com del temps d’espera per a intervencions no urgents. Igual que al Camp de Tarragona, les operacions que mostren una pujada més pronunciada són les de pròtesi de maluc, amb un increment del 47% en el número de pacients, passant dels 66 de desembre de 2019 als 97 del mateix mes de 2021 (+31 pacients). El temps d’espera per a aquestes intervencions també ha augmentat i passa dels 66 dies de les xifres prepandèmia a les 94 de finals de l’any passat (+28 dies), el que suposa un increment del 42,4%. En el cas de les intervencions de pròtesi de genoll, l’augment també es força considerable. Es passa dels 168 pacients en llista d’espera de 2019 als 210 de 2021 (+26,7%), i dels 71 dies de temps d’espera de 2019 als 98 de l’any passat, amb un augment de 27 dies, un 38% més.
En les operacions de cataractes, tot i que la llista d’espera de pacients s’ha reduït en un 73,8%, passant dels 802 de 2019 als 210 de l’any passat, els dies que aquestes persones han d’esperar per poder entrar a quiròfan també registren un augment important, passant dels 73 dies en temps prepandèmia a 98 l’últim mes de l’any passat, el que suposa un increment del 34,24%.
En el cas de les intervencions de cataractes, s’ha incrementat en 21 dies la llista. Imatge d’arxiu.
La llista d’espera per a operacions de pròtesi de maluc ha augmentat en 97 dies respecte al 2019 Dels 436 pacients en llista d’espera per la de pròtesi de genoll de 2019 s’ha passat als 612
GASTRONOMIA
Vuit pastisseries de Tarragona són entre les cinquanta millors de Catalunya
Aquestes distincions les atorga l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts en el marc d’una Mostra
Redacció
Vuit pastisseries de la demarcació de Tarragona han entrat al llistat de les 50 millors de tot Catalunya aquest any 2022. La Mostra, organitzada per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts té com a objectiu posar en valor l’activitat professional del sector pastisser entre el públic general i, a més, els guardons reconeixen els millors establiments de Catalunya, a qui otorguen la Fava de Cacau, a través d’un procés de selecció realitzat per professionals del sector. Aquest any les pastisseries tarragonines que han guanyat la Fava de Cacau són la Pastisseria Cal Jan (Tarragona i Torredembarra) la Confeteria Padreny (Reus), la Pastisseria Bahia (l’Ampolla), la Pastisseria l’Obrador (El Vendrell), la Pastisseria La Font (Cambrils), la Pastisseria Larrosa (Flix), Peralta Pastissers (Tortosa) i Xocosave Xocolateria (Riudoms). Cal Jan ha guanyat també la Fava d’or a la millor pastisseria del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.
El jurat del certamen està format pel professorat de pastisseria, periodistes de gastronomia i pastissers que no disposen de pastisseria en propietat però que exerceixen el seu ofici en restaurants o acadèmies. L’equip del jurat el lidera Marc Balaguer, Campió d’Espanya de Pastisseria l’any 2015 i Subcampió del Món de Gelateria el 2018.
Adrià Aguilera, un dels pastissers de Cal Jan, ha indicat que aquest guardó «és un premi a la feina que fem als nostres establiments, amb esforç i amb constància. Estem molt contents que la feina hagi donat el seu fruit».
Una altra de les obres que varesultar premiada va ser el seu Panettone artesà de xocolata, el 2021. Aguilera ha afegit que ja estan pensant en noves obres per seguir mantenint la qualitat dels seus establiments i, possiblement, optar a més premis d’ara endavant. Segons el pastisser, «després del panettone ve el croissant. Ara no ens aturarem. El premi ha estat una cosa que ens ha motivat, i mirarem d’assolir fites més grans». Els establiments de Cal Jan estan dirigits per tres socis, i apleguen un total de 20 treballadors. La pastisseria tarragonina està situada al Mercat Central.
El premi de Sant Vicenç dels Horts ha arribat enguany a la tercera edició i es fa en el marc d’una mostra internacional de pastisseria que aspira a consolidar-se com a referent.
SERVEIS SOCIALS
El Govern destina un milió i mig d’euros a les cures
El Govern destina 1,5 milions d’euros al desplegament del programa TempsxCures al Camp de Tarragona. Arreu de Catalunya s’han previst 20 milions. El projecte té com a objectiu garantir les cures dels infants de zero a catorze anys i permetre la conciliació de les dones. És un programa adreçat a tothom, però es prioritzarà les famílies monoparentals, dones en situacions d’atur de llarga durada, de violència masclista o migrades. Els ajuntaments i consells comarcals seran els encarregats de gestionar els recursos i d’escollir els serveis que s’oferiran. En la visita institucional aquest divendres a la Selva del Camp (Baix Camp), la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, ha afirmat que aquesta iniciativa «revaloritza» les cures. La consellera ha assegurat que el programa contribuirà a incrementar l’ocupació en aquest àmbit.
URBANISME
Comencen les reformes al parc infantil del carrer del Riu Anoia a Campclar
Es canviarà el terra, el qual estava en molt mal estat i provocava que ningú en fes ús
Paula Montalvo
El parc infantil del carrer del Riu Anoia a Campclar tornarà a estar en bon estat pels infants. L’Associació de Veïns del barri va anunciar la passada setmana que l’Ajuntament havia començat a treballar en la rehabilitació del parc infantil, el qual estava en molt mal estat.
Tal com explica Martina Roncero, presidenta de l’Associació de Veïns de Campclar-Zona Esportiva, les obres consistiran, principalment, a renovar el terra de cautxú, ja que s’havia deteriorat amb el pas del temps. «Ha arribat el punt que ningú hi va pel mal estat en el qual es troba», assegura Roncero. Alhora, celebra que, per fi, la reforma d’aquest espai d’oci s’hagin iniciat: «És una reivindicació que fa molts anys que arrosseguem».
La presidenta assegura que desconeix quin termini tenen els operaris per entregar el parc acabat, però declara que durant la primera setmana de treballs encara estan extraient el sòl de cautxú antic.
A l’espera de l’Anella Park
A més, el barri comptarà d’aquí a pocs mesos amb un nou parc. En el marc dels pressupostos participatius celebrats per l’Ajuntament de Tarragona, l’AV va presentar un nou projecte que va ser escollit pels veïns de la ciutat.
Sota el nom Anella Mediterrània Park, la seva idea proposava instal·lar un parc infantil inclusiu i ecològic amb zona de restauració al voltant de l’actual Palau d’Esports i que podria costar sobre uns 40.000 euros.
Segons el projecte que van presentar, la intenció és «dotar en la gran esplanada de gespa de la zona perimetral amb un parc inclusiu ecològic en la qual es fomenti el joc i la pràctica esportiva per a un rang molt ampli d’edat, passant des dels més petits fins a adolescents».
A més, remarquen que «en aquest parc hi ha de tenir cabuda totes les capacitats per estimular tots els sentits i, alhora, que es conscienciï en la protecció del medi ambient». Segons posa sobre la taula la proposta del projecte, la idea és complementar l’espai amb una tirolina o un tobogan de gran recorregut per algun dels múltiples vessants existents al parc.
Martina Roncero explica que tenen moltes ganes de tirar endavant aquest projecte. És per això que ja tenen programada una reunió amb la consellera de Participació Ciutadana i Districtes, Paula Varas, per tal d’engegar maquinàries.
Imatge de l’inici de les obres la passada setmana, quan van començar a arrancar el terra malmès.
L’AV espera que, amb el sòl de cautxú nou, els usuaris tornin a fer ús del parc
PACIFISME
Les escoles commemoren la mort de Ghandi
Redacció
Aquest dilluns i al llarg de tot aquest curs se celebra la desena edició del projecte Educació per la Pau i celebració conjunta del Dia Escolar de la No Violència i la Pau (DENIP), una iniciativa impulsada per l’Ajuntament de Tarragona que planteja línies de treball sobre l’educació per la pau, que puguin ser desenvolupades i assumides pel major nombre d’escoles de la ciutat, a través d’activitats compartides i de l’avaluació d’aquestes activitats. El DENIP és una temps de treball d’educació no-violenta i pacificadora, difosa internacionalment i impulsada fa més de 40 anys pel mestre mallorquí Llorenç Vidal. És considera l’experiència més important d’educació per la pau del nostre temps. El DENIP se celebra anualment el 30 de gener en commemoració de la mort del líder pacifista Mahatma Gandhi (2 d’octubre de 1869 - 30 de gener de 1948), tot i que enguany, en ser diumenge aquest dia, l’acte tindrà lloc el dia 31.
A causa de la situació sanitària, l’acte es farà en format telemàtic, i caldrà accedir-hi mitjançant l’enllaç https:// us02web.zoom.us/webinar/ register/WN_jWwzHPppRNaNz1jyEzDA3Q. Amb el Projecte Educació per la Pau hi participen la regidoria d’Educació a través de l’Institut Municipal d’Educació de Tarragona, Projecte Educatiu de Ciutat, Ciutat Amiga de la Infància la regidoria de Cooperació i el Consell Municipal de Cooperació i Solidaritat de Tarragona i Europe Direct, impulsat pel Grup de Tarragona de la Xarxa d’educadores i educadors per a una Ciutadania Global. L’esdeveniment inclourà la participació d’alumnes del Col·legi La Salle Torreforta, l’Escola Pau Delclòs, l’Escola de Pràctiques, les Escoles d’Educació Especial Estela, Sant Rafael i Solc, l’Institut Pons d’Icart, l’Institut Torreforta i l’Escola Municipal de Música de Tarragona.
CULTURA
Jordi Llort-Figuerola exposa ‘Distopies del plàstic’ a l’Aula d’Art de la URV
La mostra d’activisme mediambiental recupera un espai que havia tancat per la covid
Redacció
L’artista Jordi Llort-Figuerola ha fet convergir la seva professió i el seu activisme mediambiental en els treballs que es mostren a l’exposició Distopies del plàstic, per fer evident la contaminació del litoral. Ha utilitzat com a matèria primera precisament les evidències, els residus, que el mar ha dipositat a les platges de Tarragona com a material de les obres que es poden veure fins al 28 de febrer al CRAI campus Catalunya. Aquesta és la primera exposició que impulsa l’Aula d’Art de la URV després de dos anys aturats per la pandèmia.
L’exposició és fruit de quatre anys de treball multidisciplinar, en què Jordi Llort-Figuerola ha aprofitat aquells plàstics que no poden arribar a reciclar-se per encapsular-los en una obra. S’estructura en quatre àrees, de les que en destaca una reinterpretació d’El tapís de Tarragona, de Joan Miró i Josep Royo, fet amb l’assemblatge de residus de les vuit cales de la ciutat. El que de lluny és un tapís de plàstics, de prop és una màquina del temps: a través d’espiells que s’il·luminen es poden veure diorames en miniatura de les escenes de la vida de Joan Miró que van inspirar la creació de l’obra original. .El que en aparença és una exposició desenfadada té un gran substrat de crítica, com ho demostra l’àrea de La Càpsula del Temps. Si bé hi ha plàstics que acaben reduïts a pols i conformen aquella contaminació menys evident, n’hi ha d’altres que ni tan sols són reciclables, petits objectes que, per la seva singularitat, Llort-Figuerola ha petrificat en motlles de reïna.
El tapís de Miró i Royo, reinterpretat per l’artista.
URBANISME S’adjudiquen les obres per la millora de la plaça d’Antoni Correig i Massó
L’àmbit d’actuació abasta uns 560 metres quadrats, que es reformaran amb un pressupost de 110.878,77 euros amb IVA
Noemí Solla
Les obres sobre la millora a la plaça d’Antoni Correig i Massó, al barri Mare Molas, han estat adjudicades. La reforma pretén retornar la centralitat a l’espai, al mateix temps que aconseguir més inclusivitat i accessibilitat. El projecte, el qual va ser la proposta més votada dels Pressupostos Participatius 2019, compta amb un pressupost de 110.878,77 euros (IVA inclòs).
Juegos Kompan S.A. i Construccions Vinaixa S.A. han estat les dues empreses licitadores del projecte presentat per Jordi Clua i Veronica Trevejo Carrillo. Finalment, tot i això, Juegos Kompan S.A. ha estat l’empresa adjudicatària de l’oferta que busca la idea de remodelar l’àrea de jocs per infants per tal de transformar-lo en un espai accessible i inclusiu, especialment per a persones amb diversitat funcional. L’objectiu de la intervenció a la plaça és «retornar-li la centralitat que mereix i que pugui acollir de manera adequada una part de la vida social del municipi i convertir-se en un espai més per estar dels veïns de la zona». L’àmbit d’actuació abasta uns 560 metres quadrats.
Inicialment, el projecte va ser aprovat per decret de la regidora delegat de l’àrea d’Hisenda el 30 de desembre de 2020, però es va completar amb caràcter definitiu el 10 de març de 2021. Posteriorment, va ser modificat en data 20 de setembre de 2021, fins que el passat dilluns es va adjudicar, amb un termini per a la formalització del contracte de 15 dies hàbils següents, a comptar des de la notificació del decret l’adjudicació.
A falta de la formalització del contracte, fa un any es coneixien les característiques de les obres que transformaran la plaça d’Antoni Correig i Massó, les quals volen centrar-se, especialment, en la zona on es troben els jocs infantils, els quals tenen «un desgast molt evident pel transcurs dels anys i de l’ús». També ho faran amb el pas de formigó que creua l’espai en diagonal, el qual presenta, avui dia, un estat que provoca constants ensopegades.
La reforma té relació amb els Pressupostos Participatius de 2019, en el marc dels quals va prosperar una proposta que demanava un nou parc infantil i la instal·lació d’un paviment de cautxú. Segons la mateixa documentació: «Els jocs infantils se substituiran amb la finalitat de revalorar i consolidar l’espai públic que utilitzen els veïns, per transformar-lo en un espai accessible i inclusiu per a persones amb diversitat funcional».
La superfície es pavimentarà perquè la que existeix actualment és de terra, un fet genera problemes per la poca protecció que proporciona enfront de les caigudes dels jocs infantils i també per l’efecte que provoca el fort vent de la zona que se l’emporta. També s’’adequarà el pas de formigó que creua la plaça i es collocaran sis bancs nous, substituint els cinc de fusta actuals.
Quatre peces de jocs infantils es canviaran per noves d’acer galvanitzat: una de més gran conformada per una estructura de joc distribuïda al voltant d’una torre vertical amb tres mòduls d’activitats, per una edat superior a sis anys, i un gronxador amb dues cistelles i dues molles. Es generaran dos espais de joc, separats per diferents edats, les quals estaran aïllades de la zona de sorral. La idea és que les zones de joc siguin tres, a la part central de l’àrea d’intervenció, dues d’elles amb paviment de cautxú continu amb tres tonalitats i una de sorra.
Per garantir la seguretat dels infants que hi juguin, s’ha optat per tancar el recinte de parc infantil en part del seu perímetre amb un tancament arbustiu. D’aquesta manera, l’entrada al recinte estarà a més de 15 metres del trànsit rodat, quedant així totalment protegit, tal com concreta el projecte. L’arbrat preexistent no es modificarà, això permetrà que l’espai sigui igualment agradable, sobretot durant els mesos d’estiu.
OLÍVIA MOLET
Imatge d’arxiu de la plaça d’Antoni Correig i Massó, on tindrà lloc la reforma.
JUDICIAL
La CUP denuncia el govern municipal per mala praxis en el control de colònies de coloms
El grup municipal va presentar la denúncia als jutjats de Reus divendres
Redacció
La Candidatura d’Unitat Popular de Reus retreu que «el govern municipal anunciés al 2019 la posada en marxa del sistema ètic de control de colònies de coloms, l’alcalde Carles Pellicer i el regidor de Medi Ambient, Daniel Rubio, no els hi han fet arribar cap document de seguiment o estudi de la seva implantació». Sobre aquest pla, la CUP va sollicitar informació detallada com els informes de seguiment, les zones d’implantació, l’evolució de les colònies o el recompte periòdic de la població, entre d’altres, per tal de confirmar la seva efectivitat, la qual s’ha contrastat en altres municipis com Barcelona, on ja està implantada des de 2016. En aquest sentit, el grup municipal de la CUP sospita que el principal sistema utilitzat actualment a Reus és el de la captura i posterior sacrifici. Una pràctica que la Candidatura ha denunciat repetidament en Comissions Informatives municipals i en mitjans de comunicació, per ser «un sistema il·legal, cruel, caduc, innecessari i del tot irregular». Lamenten que aquesta denúncia constant no hagi produït cap canvi en els mètodes emprats per aquest govern de Junts, ERC i ARA. La CUP explica el funcionament actual sobre el control de colònies de coloms urbans: «Hi ha un treballador municipal que, previ avís dels serveis tècnics de la regidoria de Medi Ambient, circula amb una furgoneta sense identificació i es dirigeix als punts on s’ha detectat més població de coloms. Aquest treballador fa la captura de grups de coloms i els trasllada directament al centre contractat. Aquest centre està l’homologat per a sacrificar aus afectades per epidèmies greus com la grip aviar de granges de Catalunya i Aragó». La CUP assegura que no hi ha triatge i que tots els coloms capturats per l’Ajuntament de Reus són gasejats i després emmagatzemats en congeladors en el mateix centre. Es tracta d’un sistema que va en contra del principi de sacrifici zero de la Llei catalana de Protecció animal de Catalunya. Finalment, el grup municipal considera que possiblement el motiu pel qual l’Ajuntament de Reus tria el sacrifici continuat i no un control ètic és perquè es tracta d’un sistema senzill i econòmic.
CEDIDA
Diferents components de la CUP a Reus amb alguns membres d’associacions animalistes.
