49 minute read
Presenten la diagnosi del document, fruit de la participació ciutadana
El document, fruit de la participació ciutadana, planifica el futur de la capital del Baix Camp a deu anys vista
Redacció
La diagnosi del pla estratègic Reus Horitzó 32 projecta una ciutat amb més zones verdes i humides i més cohesionada i multicultural. L'alcalde, Carles Pellicer, i la vicealcaldessa, Noe· mí Llauradó, van presentar ahir la diagnosi, el document fruit de la participació de la ciutada· nia que identifica les debilitats, fortaleses, necessitats i oportu· nitats de Reus, una eina bàsica per engegar la propera fase del procés: la definició de la ciutat a 10 anys vista.
La diagnosi estratègica parti· cipada compta amb les aporta· cions dels integrants del Fòrum Ciutadà, repartits en la Taula Transversal i la Taula Sectorial, així com dels representants d'al· tres administracions de l'entorn recollides en el Fòrum Territori· al. També recull les aportacions dels grups municipals i del cos tècnic de l'Ajuntament de Reus. Aquestes aportacions configu· ren els continguts qualitatius de la diagnosi, que se sumen als continguts quantitatius, que s'hi han incorporat a partir de dades, estudis, estadístiques d'altres plans sectorials i estratègics que disposa l'Ajuntament de la capi· tal del Baix Camp o bé altres ins· titucions com l'IDESCAT.
Aquesta tasca quantitativa i qualitativa ha permès realitzar una mena d'anàlisi DAFO, una eina que serveix per identificar les Debilitats, Amenaces, Forta· leses i Oportunitats, per tal de detectar i conèixer tots aquests aspectes de la ciutat i envers els que s'han de treballar, en al· guns casos, per potenciar·les i, en d'altres, per resoldre·les. La diagnosi estratègica participada, publicada al web de Reus Horitzó 32, estructura els continguts d'acord amb els eixos del pla estratègic. Durant la presenta· ció, feta ahir, es van citar alguns exemples de les temàtiques que s'han detectat a cada un dels ei· xos, fent una «pinzellada» dels aspectes més rellevants, tal com va dir la vicealcaldessa, Noemí Llauradó. L'àmbit de qualitat de vida a la ciutat, tracta temes com la importància de tenir present l'emergència climàtica en relació amb la contaminació acústica i atmosfèrica o la necessitat de de· finir el model econòmic i de con· sum de la ciutat del futur. També es considera prioritari treballar per assolir una ciutat diversa i multicultural, amb una millor convivència i més cohesionada.
Pel que fa a les oportunitats a Reus, destaca la necessitat del servei de cures, que es consi· dera una de les problemàtiques importants a abordar a causa de l'envelliment de la població o l'ocupació, ja que es considera prioritari resoldre la dificultat d'encaixar l'oferta formativa i les demandes del mercat. S'ha ressaltat la necessitat de dispo· sar de més zones verdes i espais humits per combatre la possible pujada de les temperatures, en· vers l'eix per poder gaudir de la ciutat. També fer servir la cultura i l'esport com a elements cohe· sionadors de la població i de la promoció de la salut, i donar pri· oritat a la mobilitat a peu, poten· ciant el transport públic davant el transport privat.
En l'àmbit cultural, s'exposa la importància de generar sinergi· es que permetin l'atracció cap a Reus de professionals i amateurs. Es considera que caldran espais d'assaig, residències i localitzaci· ons específiques perquè el talent local pugui treballar i desenvo· lupar·se, a més de la possibilitat de disposar d'un observatori de ciutat que permeti detectar les necessitats de la gent i també recollir indicadors que mostrin l'evolució de la ciutat en tots els àmbits.
La fase prospectiva es preveu iniciar al març amb les pròximes reunions del Fòrum Ciutadà, que a partir d'ara dividirà les taules de treball a partir dels eixos es· tratègics. També està prevista una nova trobada de la taula de tècnics de l'Ajuntament a l'abril. Aquesta feina de prospecció, permetrà dibuixar el procés par· ticipatiu obert a la ciutadania, que es farà durant els mesos de maig i juny, tant de forma pre· sencial com telemàtica.
GERARD MARTÍ
L'alcalde, Carles Pellicer, i la vicealcaldessa, Noemí Llauradó, durant la presentació de la diagnosi, ahir.
Entre els mesos de maig i juny, hi haurà un procés participatiu obert a la ciutadania de Reus
POLÍTICA
El PSC insta l'Ajuntament a establir caixers automàtics en dependències municipals
El grup municipal presentarà dues mocions al plenari de divendres
Redacció
El grup municipal del PSC pre· sentarà dues mocions en el ple· nari d'aquest divendres. La pri· mera va enfocada al servei que ofereixen els bancs, que cada ve· gada estan tancant més caixers i oficines, i la segona és sobre el veïnat del barri de la Pastoreta. Arran de la pandèmia, s'ha ac· celerat el procés de digitalització en la banca i, ara, és molt com· plicat aconseguir una atenció presencial. Això també ha com· portat que tanquin moltes ofici· nes i, amb el pas cap al pagament a través de les targetes de crèdit i per Internet, també a la retirada de molts caixers. «Aquests dos punts han provocat una exclu· sió financera i bancària molt important amb el col·lectiu de la tercera edat, ja que no tenen tan· ta facilitat per fer les gestions en línia», ha dit el portaveu del PSC a Reus, Andreu Martín. El grup socialista demanarà en el ple· nari de divendres que l'Ajunta· ment tracti amb les entitats ban· càries la instal·lació de caixers automàtics de retirada d'efectiu de forma accessible i segura per a la ciutadania en edificis o es· pais municipals, especialment en aquells barris on hi hagi aquesta mancança. «Aquesta mesura ja està emparada per la Llei 33/2003 de patrimoni de les Administracions Públiques i, per tant, el Govern no pot posar cap excusa per tombar aquesta inici· ativa», destaca Martín. «Seguint l'exemple de l'Ajuntament del Vendrell, també volem pressio· nar els bancs perquè atenguin presencialment en bona part de l'horari d'oficina i no fins a les 11 h», argumenta Martin, qui detalla que «per això també proposarem sancionar aquells bancs que no atenguin més ho· res amb un impost de 10.000 euros per l'ús de la via pública». La segona moció, tracta envers la manca d'inversió pel mante· niment dels carrers i l'impuls del comerç al barri de la Pastoreta: «Hem pogut veure com falta un punt de neteja en molts llocs del barri. També hi ha voreres, algu· nes massa estretes, i asfaltat en mal estat», ha dit Martin. El grup també continua insistint en la creació d'un pas de vianants a l'avinguda Sant Bernat Calbó. Per tot això, el PSC a Reus por· tarà al plenari de divendres una moció per tal d'analitzar l'estat dels carrers, revisar l'enllume· nat i incrementar la neteja de la via pública en aquesta zona. Per tal de promoure el comerç local existent i incentivar l'arribada de noves persones emprenedo· res i comerciants, els socialistes demanaran fer polítiques de captació i cuidar els locals buits per tal de fer·los més atractius.
CEDIDA
Martín: «Poposarem sancionar, amb 10 mil euros, aquells bancs que no atenguin més hores»
CIUTADANIA
Irene Avilés, una jove de 25 anys amb una discapacitat del 86% de grau dos, fa una crida per tal de poder entrar al mercat laboral
Noemí Solla
Irene Avilés és una noia de 25 anys que té una discapacitat del 86% de grau dos. Des dels 18 anys no troba feina, ni tan sols adap· tada per les seves limitacions físiques. Actualment, va amb ca· dira de rodes, necessita el suport d'una persona per acudir al lava· bo i només la seva mare, amb qui conviu, rep una ajuda econòmica de 600 euros al mes. «Em sento molt impotent i desemparada perquè ningú m'ajuda. He anat a diferents associacions, com la Montsant o Baix Camp, a més de parlar amb l'ONCE. Massa temps insistint i anant darrere i ningú em dona resposta ni suport de cap mena», ha comentat Avilés.
L'última feina que va tenir Avilés va ser a la Selva del Camp: «Vaig entrar amb 17 anys com auxiliar administrativa a una empresa, on vaig estar set me· sos. Quan vaig acabar, ja tenia els 18 anys complerts i, tot i ha· ver treballat amb la discapacitat acreditada, no em van renovar contracte». Des de llavors, l'afec· tada no s'ha pogut reincorporar al mercat laboral.
Avilés pateix Tetraparèsia, motiu pel qual va en cadira de rodes elèctrica. Depèn d'una ter· cera persona per anar al lavabo, vestir·se, dutxar·se o, fins i tot, tallar segons quin aliment quan ha de menjar. També té diabetis tipus I i necessita d'una bombo· na d'insulina, ja que no es pot punxar sola i ha d'acudir a l'hos· pital cada setmana per tal de ser atesa. Té dificultats per parlar i una gastroparèsia (l'estómac i l'intestí prim no li funcionen bé, motiu pel qual ha de portar una dieta molt estricta). Ha tingut diverses pancreatitis i el passat desembre li van dona l'alta hos· pitalària després d'haver estat cinc mesos ingressada a causa de tenir molt baixes les defenses.
Tot això li ha provocat limi· tacions de tota mena, especial· ment socials i laborals. «He estat buscant feina per Reus, però en tot aquest temps no m'ha sor· tit res. Sé que la meva situació és complicada, ja que no puc realitzar gairebé la majoria de les tasques que la resta de per· sones poden fer, però tampoc m'ha sorgit l'oportunitat, per tal de poder treballar en un espai i entorn adaptat a persones com jo, amb discapacitats o moltes limitacions». L'afectada va de· cidir demanar l'incapacitat la· boral, després de molts anys en què «em donaven llargues a les poques entrevistes de feina que feia, moltes ja centrades per a discapacitats».
Segons ha explicat Avilés a Diari Més, li han denegat l'inca· pacitat laboral, tot i tenir un 86% de discapacitat, perquè no havia cotitzat el mínim que se sol·licita (un 20% a partir dels 16 anys), un fet que ella mateixa defineix com injust: «Jo no he decidit anar amb cadira de rodes ni tampoc trobar·me amb aquesta situació. Ja m'agradaria no haver de de· pendre de la meva mare, tan eco· nòmicament com cuidant·me i ajudant·me com ho fa amb as· pectes bàsics i quotidians com, per exemple, dutxar·se. Tinc 25 anys i vull treballar, però si no puc fer·ho o bé no em deixen intentar·ho, tampoc puc viure sense cap ajuda». La mare de la jove obté 600 euros per la seva manutenció: «Tenint en compte que a casa tenim altres despeses, com el lloguer i les factures cada mes, i que la meva dieta costa bastants diners, amb això no po· dem fer pràcticament res».
Irene Avilés fa una crida per tal de conscienciar la societat envers aquesta problemàtica que, com ella, també pateixen altres persones amb limitacions físiques, i espera rebre alguna so· lució com més aviat millor.
GERARD MARTÍ
Irene Avilés, la jove de 25 anys, a la plaça de Gandhi, ahir.
Avilés: «M'han denegat la incapacitat laboral tot i el meu grau de discapacitat»
POLICIAL MEDI AMBIENT
Dos detinguts per una trama que formalitzava parelles de fet fictícies
L'operació es va fer a principis d'enguany
Redacció
La Policia Nacional ha detingut quinze persones, tretze a Giro· na i dos a Reus, per formalitzar parelles de fet fictícies amb ciutadans estrangers amb l'ob· jectiu de regularitzar la seva situació administrativa a Espa· nya. A tres dels detinguts se'ls imputa pertinença a l'organit· zació criminal. L'operació es va fer a principis de l'any 2022 amb l'oficina d'estrangeria de la subdelegació del govern a Girona, la tresoreria general de la Seguretat Social, la Policia Nacional de Reus i la Policia Local de Salt. Els detinguts po· saven en contacte ciutadans es· trangers que no tenien permís de residència amb ciutadans espanyols per formalitzar di· ferents tràmits administratius. Els ciutadans natius eren per· sones amb pocs recursos eco· nòmics o bé amb dependència a substàncies estupefaents, als quals els oferirien entre 1.000 i 3.000 euros per tal d'unir·se en parella de fet amb aquests ciu· tadans estrangers, amb l'única finalitat d'obtenir una Autorit· zació de Residència de Familiar Comunitari, no arribant, en alguns casos, ni a conèixer les seves respectives identitats. Després de les investigacions, els agents van determinar que tres persones estaven dirigint un entramat criminal dedicat a l'afavoriment de la immigració clandestina, incorporant do· cumentació falsa a un proce· diment administratiu, amb la finalitat de servir de base a una resolució oficial de concessió d'Autorització de Residència de Familiar Comunitari. L'opera· tiu va culminar amb la localit· zació i detenció de quinze per· sones pels delictes de falsedat documental i afavoriment a la immigració il·legal, tres d'elles també per pertinença a orga· nització criminal. La policia continua treballant en la loca· lització i detenció de més d'una trentena de persones, les quals haurien estat participant en aquests fets.
Comencen les xerrades per l'autoconsum energètic
L'Ajuntament vol augmentar les xifres d'autoconsum a la ciu· tat amb una nova campanya in· formativa dirigida als veïns dels barris per donar·los a conèixer les bonificacions del 50% de l'IBI pels habitatges que apostin per aquest sistema de produc· ció energètica. El cicle de xer· rades comença avui al Centre Cívic Migjorn, situat a la riera de l'Escorial número 24, pels residents dels barris Fortuny i Juroca. L'acte, que es realitzarà a les 19.30 hores, comptarà amb la presència i participació de l'alcalde, Carles Pellicer, i el re· gidor de Medi Ambient, Daniel Rubio. L’autoconsum facilita que la ciutadania i les empreses puguin generar i gestionar la seva pròpia electricitat renova· ble, situant·los en el centre del nou model energètic i avançant cap a un sistema de generació elèctrica més net, millor distri· buït i amb una major participa· ció ciutadana. Redacció
FELICITACIONS
Envia el text i la foto de qui vulguis felicitar a publicitat@mestarragona.com
POLÍTICA
La CUP de Reus portarà a ple una proposta per invalidar el procés participatiu del Carrilet engegat pel govern (Junts, ERC i Ara), fer valdre les 9.000 sig· natures pel no tancament del Mercat del Carrilet i promoure una Iniciativa Legislativa Popu· lar sobre el futur del Mercat. La formació fa una crida a la ciuta· dania per participar en l'assem· blea oberta que es durà a terme demà a les 18 h. a l'avinguda del Carrilet. Marta Llorens, por· taveu del grup municipal de la CUP, titlla de «teatralitat» l'exposició dels resultats per part de la regidora d'Urbanis· me, Marina Berasategui (ERC), i posa de relleu la «manca de consideració» pels veïns del Carrilet, ja que des de la CUP consideren que el procés parti· cipatiu hauria d'haver permès a la ciutadania fer propostes fora del guió marcat, una situació que no s'ha donat, segons ob· serven els cupaires. Redacció
Econeteges Tarragona
Tel. 622 727 555
econetegestgn@gmail.com
Mantenimientos de limpieza - Comunidades de vecinos - Oficinas - Comercios - Domicilios particulares - Pulidos Abrillantados y restauración de suelos de: microcemento. - Mármol, granito, hormigón.
FELICITACIONS
Avui la mama fa anys. Si la veieu feliciteu·la que estarà contenta o tru· queu·la, que segur li en· cantarà.
COSTA
El repartiment fiscal del CRT torna a enfrontar Salou amb Vila-seca
Granados afirma que l’Ajuntament veí i la Generalitat actuen en connivència per «forçar» un canvi
Sílvia Jiménez
La vella ferida pel repartiment de la fiscalitat generada pels terrenys del Consorci Recreatiu i Turístic PortAventura que va enfrontar Salou i Vila·seca l’any 2013 fins que totes les parts van arribar a un acord al novembre ha tornat a obrir·se. L’Ajunta· ment de Salou acusa la Gene· ralitat i el municipi veí d’actuar en «connivència» per forçar un canvi en els Estatuts que regu· len el repartiment fiscal entre els consistoris que, segons l’alcal· de, Pere Granados, podria posar en perill els inversors del futur projecte Hard Rock. Per la seva banda, fonts de l’Ajuntament de Vila·seca afirmen que divendres passat es va arribar a un acord en el si del CRT. Afegeixen que les modificacions que s’han de· manat no afecten el municipi de Salou, sinó que busquen el «reequilibri» després que s’hagi hagut de modificar el Pla Direc· tor Urbanístic (PDU) arran d’una sentència que l’anul·lava parci· alment. Per la seva banda, fonts de la delegació de la Generalitat de Catalunya a Tarragona asse· guren que divendres hi va haver un principi d’acord que, a hores d’ara, encara està negociant. En resum: la polèmica està servida de nou.
Segons l’alcalde de Salou, Pere Granados, l’Ajuntament de Vila· seca «afirma que no aprovarà el PDU si no es modifica la fiscali· tat», el que qualifica d’«amenaça brutal» –que ha arribat a través de la Generalitat–, ja que consi· dera que trenca amb els acords que es van signar amb una vigèn· cia de 20 anys, fins al 2032, i amb els acords plenaris dels respec· tius ajuntaments. Segons Grana· dos, «els reajustaments realitzats en el PDU no afecten ni condici· onen el sistema de redistribució fiscal vigent recollit en els Es· tatuts del Consorci». Granados afirma que el que es vol és forçar el canvi a l’apartat b de l’article 52 sobre la redistribució dels tributs locals; un apartat que recull que «els ingressos fiscals provinents de l’increment de l’aprofitament comercial, residencial o hoteler que suposi qualsevol altre pro· jecte en relació amb l’autoritzat per la Llei 2/89 s’assignarà ín· tegrament a l’Ajuntament del territori municipal on es mate· rialitzi la implantació». «Per què van en contra dels seus propis actes? I per què la Generalitat s’alinea amb Vila·seca? Què vo· len que marxin els inversors?», es pregunta Granados. La Junta de portaveus de Salou aprovava ahir «instar a les parts consorci· ades a respectar·ne la vigència i obligacions fins al seu termini fi· xat el 3 de febrer de 2032, tal com estableix l’article 6».
ACN
Terrenys del CRT on es construirà el futur complex Hard Rock.
«Reequilibri», segons Vila-seca
Per la seva banda, fonts de l’Ajuntament de Vila·seca afir· men que la modificació del PDU ha comportat una afectació en terrenys del seu terme municipal i fora de l’àmbit del CRT, per la qual cosa «s’ha demanat un ree· quilibri». Sostenen que els per· centatges del repartiment fiscal continuaran invariables i que, en cap cas, afectaran Salou.
Divendres es va celebrar una reunió al CRT en la qual va participar la delegada del Go· vern, Teresa Pallarès, el director d’Urbanisme de la Generalitat, l’arquitecte del consorci i els al· caldes de Salou i Vila·seca, on s’hauria arribat a un acord, se· gons afirmen fonts de Vila·seca. Per la seva part, la delegació del Govern ha declinat fer declara· cions sobre el que considera un principi d’acord que encara s’es· tà negociant entre les parts.
VALLS
El regidor de Medi Ambient deixa el càrrec per motius personals
Bàrbara Flores i Martí Barberà el rellevaran
ACN
El regidor de Sostenibilitat, Ser· veis Ambientals i Medi Natural, Xavier Salat, ha renunciat a l’ac· ta de regidor de l’Ajuntament de Valls després de gairebé tres anys de servei. Fonts munici· pals, expliquen que Salat deixa el càrrec per motius personals i ho desvinculen del procés d’elaboració dels plecs per a la licitació del contracte de neteja, recollida de brossa i jardineria. Bàrbara Flores, de Junts, entrarà com a nova regidora i assumirà la regidoria de Medi Natural. Tindrà les competències dele· gades de gestió de les tasques relacionades amb la protecció del medi natural, medi rural, animals i torrents. Mentre que el regidor d’Hisenda i Contra· ctació i Salut, Martí Barberà, es farà càrrec dels Serveis Am· bientals, amb competències delegades de gestió dels serveis de recollida d’escombraries, neteja viària i jardineria. L’alcal· dessa de Valls, Dolors Farré, ha afirmat que respecta la decisió personal de Salat i li ha agraït la voluntat de «servei i l’esperit de treball que sempre ha demos· trat a favor de la ciutat». Farré també ha destacat el seu «esforç i capacitat» durant la pandèmia per mantenir sempre actius els serveis públics de neteja viària.
TERRES DE L’EBRE
La portaveu del PSC a Amposta, Anna Tomàs, es dona de baixa
La portaveu municipal del PSC d’Amposta, Anna Tomàs, va anunciar que ahir va presentar la baixa voluntària del partit, però que continuarà al consis· tori com a no adscrita. Tomàs ho va justificar per «desavi· nences de pensament polític i d’estratègia de fer política municipal amb alts càrrecs de l’executiva de Federació de les Terres de l’Ebre, i també en menor mesura amb l’executiva local» arran «d’algunes deci· sions que ha pres des que és portaveu del grup municipal». La regidora, per qui el moment de l’anunci ha de permetre al partit poder preparar amb «su· ficient antelació» la candidatu· ra per als comicis de 2023, ja ha avançat que la seva voluntat és poder també presentar·se a les pròximes eleccions. «Sempre he tingut vocació de servei a la ciutadania i que aquest pas no suposa la meva desvinculació de la política municipal». ACN
CONCA DE BARBERÀ
Sarral inaugura la sala de vetlles municipal i la plaça de la Societat
La presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, visita el municipi
Redacció
La sala de vetlles de Sarral ja està a punt per donar servei als veïns i veïnes que ho necessi· tin, i també als de la resta de la comarca. L’alcaldessa de Sarral, Victòria Cañís, acompanya· da de la resta de la corporació municipal i la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, van inaugurar el pas· sat dissabte passat l’equipament municipal. L’equipament ocupa 300 m2 i està situat al costat del cementiri. Disposa d’un ampli jardí d’entrada, de grava d’ala· bastre, el guix icònic del qual Sarral és capital artesana nacio· nal i que s’ha incorporat a altres espais de l’equipament. A més, compta amb una sala principal
CEDIDA
Imatge de la nova sala de vetlles a Sarral.
PROMOCIÓ
Maria José Escusol recull la cistella de Caprabo i Diari Més
Maria José Escusol, la guanyadora de la cistella de productes Caprabo que sorteja Diari Més, ja té a les seves mans els productes d’alimentació i cura personal que s’inclouen al cistell. La Maria José Escusol ha recollit el seu premi, que va acon· seguir a l’atzar en participar en el sorteig que es fa dos cops al mes des del web www.diarimes. com. Actualment, està en marxa un nou sorteig, el guanyador del qual es donarà a conèixer el dia 25 de febrer.
serveis d’advocacia
A FONS Mediació, el poder del diàleg voluntari i de l’entesa per a resoldre conflictes
Aquesta mena de processos suposen un estalvi de temps i de diners, però sobretot, redueixen l’estrès emocional que comporta un litigi
Anna Ferran
Ens trobem immersos en un conflicte. Pot ser una separació o divorci, la custòdia dels fills, dis· crepàncies en una herència o al· guna qüestió relacionada amb el nostre lloc de treball, etc. Com en molts altres aspectes de la vida, tenim diverses formes d’afron· tar·lo? Una d’elles és engegar un procés judicial, per tal que un magistrat, amb la llei a la mà, dic· tamini qui té la raó. Ara bé, tenim una altra opció per a resoldre el nostre conflicte; una opció que, a poc a poc, està adquirint més pes gràcies als avantatges que presenta. Parlem de la mediació.
Enguany es compliran 10 anys de l’entrada en vigor de la llei que adapta i regula els processos de mediació. El text defineix la me· diació com «aquell mitjà de solu· ció de controvèrsies, sigui quina sigui la seva denominació, en la qual dues o més parts inten· ten voluntàriament assolir per elles mateixes un acord amb la intervenció d’un mediador». La definició del concepte mediació inclou ja alguns dels avantatges que ofereix aquesta alternativa a la via judicial.
Engegar un procés de media· ció és un acte voluntari de totes les parts implicades. Això impli· ca una activitat proactiva envers el procediment i, en termes ge· nerals, una predisposició a tro· bar una solució, que ha d’ajudar al fet que la mediació pugui arri· bar a bon port. A més, el fet que sigui un procés voluntari permet que ningú estigui obligat a dur·lo fins al final o que s’hagi d’acon· seguir un acord de bon o mal grat. Així doncs, la llibertat que porta de manera implícita pel fet de ser voluntari fa que tothom se senti més còmode. I justament aquí és on radica una de les claus del seu èxit.
Aquí, però, no s’acaben els avantatges. La cap del Servei de Gestió Econòmica, Personal i Obres dels Serveis Territorials del Departament de Justícia a Tarragona, Anna Alcaraz, ex· plica que «la mediació suposa un estalvi en tots els sentits: econòmic, perquè els processos judicials són cars; emocional, perquè evita el desgast del liti· gi; i de temps, perquè són més ràpids que els jutjats, que ja sa· bem que tenen un problema de saturació». Pel que fa a l’estalvi econòmic, cal tenir en compte que un litigi a primera instància té un cost mitjà d’uns 10.000 euros, segons dades del Banc Mundial. En canvi, un procés de mediació ronda els 2.500 euros de mitjana, cosa que suposa una reducció del 76% del cost. Pel que fa a l’estalvi de temps, els processos de mediació es poden resoldre en setmanes o uns pocs mesos, mentre que els processos judicials es poden arribar a allar· gar anys. Per últim, cal destacar l’estalvi emocional que suposa un cost de mediació. La seva na· turalesa obliga que totes les parts hagin d’asseure’s, amb bona pre· disposició per a aconseguir una bona entesa. Això redueix la ten· sió i l’estrès i afavoreix la comu· nicació entre tots els implicats. La presidenta de la Comissió de Mediació de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Tarragona (ICAT), Maria José Bertomeu El fet que les resolucions siguin acordades fa que la satisfacció sigui molt superior «a la que hi ha quan un jutge dicta sentència i una part guanya a l’altra, o fins i tot cap de les dues està contenta, amb la mediació les solucions són winwin».
PRESSFOTO
El caràcter voluntari de la mediació crea un clima propici per a arribar a acords on totes les parts implicades guanyin.
Es calcula que un procés de mediació és un 76% més econòmic que un judicial El 80% de les sol·licituds de mediació van acabar amb una resolució positiva a Tarragona
La mediació a Tarragona
Segons dades del Departament de Justícia l’any 2020 es van iniciar 2.777 sol·licituds de me· diació, de les quals 1.777 van ser a les comarques de Barcelona, 396 a les de Tarragona, 338 a les de Girona i 258 a les de Lleida. En el cas de 2021, es va registrar un petit retrocés de sol·licituds derivat de l’impacte de la co· vid, ja que les restriccions per a l’atenció presencial van deixar fora les persones que no utilitzen la via digital. També van afectar les limitacions d’accés als jutjats, que és on es presta el servei de manera presencial. Així doncs, en l’àrea de l’ICAT es van regis· trar 105 sol·licituds de mediació, respecte a les 132 registrades el 2020.
El que sí que va patir un incre· ment, que evidencia l’eficàcia d’aquest mètode, va ser el per· centatge de sessions informati· ves que van acabar derivant en un procediment de mediació que conclou amb una solució pactada entre les parts. L’any passat va ser del 80% a l’àrea de l’ICAT, cosa que suposa sis punts percentuals per sobre de l’índex del 2020 (74%) i deu per sobre de 2019 (70%). En xifres absolutes, el nombre de procediments aca· bats de manera satisfactòria va ser de 70, superant àmpliament les 40 de 2020.
Dades com les registrades a Tarragona permeten als lletrats reivindicar la mediació com una de les solucions més adequa· des per a resoldre conflictes. En aquest sentit, la presidenta del Consell de l’Advocacia Catalana, M. Eugènia Gay, ha destacat la rellevància de la mediació com a la millor via per «a través de la negociació, la cultura del pacte, l’acord, la conciliació i la concòr· dia ser capaços de tancar moltes de les controvèrsies que afecten la ciutadania».
Especialistes en l’assessorament i planificació de testaments i herències. Raval St. Pere, 28 · 43470 LA SELVA DEL CAMP · T. 977 844 781 ficsergrup@ficser.com · www.ficser.com
SERVEIS JURÍDICS RECOMANATS
Col·lectiu Ronda, assessorament jurídic compromès amb la defensa dels drets de les persones treballadores
Enguany, aquesta cooperativa d’advocats i advocades celebra 50 anys d’història en els quals han treballat per aconseguir unes relacions laborals més justes
Redacció
Col·lectiu Ronda és una coope· rativa d’advocats i advocades que entenen l’exercici del Dret com un instrument per acon· seguir unes relacions laborals més justes i transformar la so· cietat sobre la base del respecte i la dignitat. D’aquí el seu com· promís i fidelitat a uns valors que ha mantingut al llarg del temps, basats en els principis de dignitat, justícia social, equitat, democràcia i independència política, econòmica i sindical. Enguany, la cooperativa, que té la seu a Barcelona i despatxos arreu del territori, té el goig de celebrar els seus 50 anys d’his· tòria.
A Tarragona, Col·lectiu Ron· da té despatx propi des del 2012 per atendre les persones clients de la zona. L’any passat va can· viar d’adreça, però continua si· tuat a la mateixa Rambla Nova, on ja estava. Un nou espai més ampli que ha servit per poder millorar l’atenció en un despatx més còmode i ampli, a mida de les necessitats de creixement del mateix Col·lectiu.
La vinculació de Col·lectiu Ronda amb Tarragona va co· mençar ja l’any 2003 quan al· guns dels seus professionals es van fer càrrec de la defensa del personal del CAP Tàrraco afec· tat per intoxicacions a causa d’unes fumigacions. La sentèn· cia va acabar reconeixent el mal causat a les persones afectades i, des d’aquell moment, es va començar a treballar en altres casos d’accidents laborals i ma· lalties professionals, una de les àrees de pràctica del despatx.
L’any 2012 obria despatx pro· pi a la Rambla Nova, al centre de la ciutat, tanmateix des del 2009 ja existia un petit despatx al Port de la ciutat i es van co· mençar a atendre altres casos d’empreses, com Repsol, sem· pre defensant la persona treba· lladora i no l’empresari, que és el que ha caracteritzat la història de Col·lectiu Ronda, constituïda com a cooperativa d’assessora· ment jurídic amb valors de base social i un compromís per fer del Dret l’eina per caminar cap a la dignitat i la justícia social.
Una cooperativa que enguany arriba als 50 anys d’història
Enguany Col·lectiu Ronda cele· bra els seus 50 anys d’història. Una fita assolida amb l’esforç de tots i totes les professionals que en formen part, actualment més d’un centenar, esdevenint la cooperativa jurídica més gran d’Europa. Tarragona és un dels despatxos fora de la capital comtal, però Col·lectiu Ronda compta amb sis despatxos més arreu del territori.
És la manera que té d’atendre els casos de més a prop i de do· nar un servei més personalitzat. En el cas de Tarragona, també a la seva àrea d’influència, cap a les Terres de l’Ebre, el Priorat i Baix Camp.
Nascuts inicialment com a despatx laboralista, Col·lectiu Ronda va anar potenciant amb el temps noves línies dedicades a atendre, com a assessoria ju· rídica, els drets de les persones
i col·lectius en qualsevol dels aspectes de la seva vida, en àre· es com el Dret bancari o el de família i el dret administratiu, a banda d’assessorar entitats de l’economia social. El reconeixe· ment de la cooperativa ve avalat per les seves pròpies xifres: més de 3.000 nous casos i més de 20.000 consultes ateses cada any, la gestió i acompanyament de més de 200 entitats d’econo· mia social i més de 10.000 per· sones abonades.
GERARD MARTÍ
Les advocades de Col·lectiu Ronda expliquen que el nou despatx de Tarragona els ha permès millorar l’atenció als clients.
Col·lectiu Ronda
Rambla Nova, 47, 2on 2a. Tarragona Telèfon: 977 23 22 44 www.cronda.coop Per al Col·lectiu, el Dret és l’eina i l’instrument per a caminar cap a la dignitat i la justícia social
Un centenar de professionals formen part de Ronda, esdevenint la cooperativa jurídica més gran d’Europa
A FONS
Anna Ferran
Començar de nou, sense llastres que ens lliguin a (males) decisions ni deu· tes impossibles de saldar. Lluny de ser una visió idealitzada, més pròxima a la ficció que a la realitat, iniciar una nova etapa des de zero és possible. I ho és gràcies a la Sego· na Oportunitat. Aquest mecanisme permet alliberar·se dels deutes contrets, o dit de manera col·loquial, fer cau i net. Aquesta opció legal, vigent a l’Estat des del 2015, és l’alternativa per a particu· lars i autònoms al concurs de creditors que tenen les empreses. Així doncs, mitjançant un procediment legal, i sempre que es com· pleixin una sèrie de condicions, una perso· na física o un autònom que té un volum de deutes impossible d’assumir, pot exonerar part o la totalitat del seu passiu, cosa que li permetrà començar de nou, sense càrre· gues financeres a l’esquena. És per això que s’anomena segona oportunitat.
La Segona Oportunitat va entrar en fun· cionament el 2015. Malgrat que és un me· canisme encara molt desconegut, el cert és que any rere any, les xifres de persones que s’hi han acollit han anat creixent. La pandè· mia ha suposat un augment exponencial de les sol·licituds de Segona Oportunitat. I és que amb el confinament, l’aturada obligada de l’activitat i les successives restriccions han estat moltes les persones que no han pogut continuar fent front a les seves càrre· gues financeres i finalment han apostat per un procés concursal individual que els per· meti alliberar·se de les càrregues de la vida passada i engegar de nou.
A falta de fer·se públiques el tancament de 2021, les dades de 2020 i del primer se· mestre de 2021 són suficients per a mostrar com han crescut els processos de Segona Oportunitat. En el conjunt de l’Estat, el 2020 es van dur a terme un total de 8.507 concursos de persones físiques i en el pri· mer semestre de l’any passat, aquesta xifra ja ascendia als 7.125. Cal destacar que Cata· lunya agrupa el 32% de les sol·licituds, sent la comunitat autònoma on s’engeguen més procediments d’aquesta mena.
L’Observatori de la Insolvència Personal, vinculat al Col·legi d’Advocats de Barcelo· na, ofereix una dada que il·lustra perquè aquests procediments van a l’alça. I és que el 95% d’ells s’acaben concedint, per tant, és complicat, si es compleixen els requisits establerts, que la persona que ha engegat un
QUAN LA LLEI ET PERMET COMENÇAR procés de Segona Opor· tunitat no pugui deslliu· DE NOU rar·se dels seus deutes. L’estudi de l’Obser· vatori de la Insolvència Personal també posa llum sobre quin és el
Un estudi de l’Observatori de la Insolvència Personal perfil de deutor més habitual que recorre a indica que el 95% dels processos s’acaben concedint aquest mecanisme. En un 58,39% dels casos és un treballador, mentre que en el 16,4%, es tracta d’un autònom. Al darrere d’aquestes xifres, però, hi ha històri· es reals, expliquen des de Repara Tu Deuda, el primer despatx especialitzat de l’Estat en processos concursals personals. Un veí de Reus va aconseguir cancel·lar a principis d’any un deute de 64.497 euros. CJ, separat i amb una filla a càrrec, va muntar una fran· quícia el 2013. L’empresa no va complir amb el contracte de permanència de 10 anys i el van obligar a tancar, després d’haver realit· zat grans inversions, detallen els seus advo· cats. Ara, gràcies a la Llei de la Segona Opor· tunitat, pot començar de zero. Un altre cas del territori que ha gestionat aquest despatx és el d’una veïna de Tarragona, que es tro· bava en una situació d’insolvència després de divorciar·se i haver d’assumir tota sola el pagament de la hipoteca. L’entitat bancària, en aquesta ocasió, no va acceptar la dació en pagament, però ara el Jutjat de Primera Ins· tància número 3 de Tarragona ha fallat al ser favor i li ha cancel·lat el deute que supera els 230.000 euros.
Aquest procediment perdona els deutes de persones físiques i autònoms, perquè puguin continuar sense llastres.
SERVEIDESTACAT
Estivill Assessors, especialització i innovació al servei de les empreses
La llarga trajectòria d’aquest despatx reusenc, fundat el 1934, els ha fet un dels referents
Redacció
Experiència, personalització, compromís amb el client, efi· càcia i qualitat. Aquests són els valors que defineixen Esti· vill Assessors. Aquest despatx reusenc fundat el 1934 és un dels referents en l’assessora· ment d’empreses i particulars en l’àmbit econòmic, fiscal i la· boral de la demarcació. Ara bé, Estivill Assessors són més que una assessoria en alt grau pro· fessionalitzada. Els diferencia una forma de treballar pròpia i totalment orientada a trobar la solució que millor s’adeqüi a les necessitats dels seus clients. Per a fer·ho, compten amb un equip humà de més de cin· quanta persones qualificades, eficients, motivades i amb una àmplia experiència: advocats; graduats socials, graduats en administració d’empreses, as· sessors fiscals, diplomats en administració pública, tècnics en prevenció i informàtics.
La innovació, formació i tre· ball en equip formen part de l’ADN d’Estivill Assessors. La seva metodologia de treball es basa en el coneixement previ i detallat de l’empresa, amb l’ob· jectiu de proporcionar l’asses· sorament i consell més adequat en cada cas, oferint un tracte personalitzat per part dels pro·
fessionals assignats.
Dins del sector empresarial, ofereixen externalització, inte· gral o parcial del treball de ges· tió laboral, fiscal i/o comptable, assistència i assessorament extern, tant en fase estratègica com en el seu desenvolupa· ment, donant suport jurídic, legal i pràctic en les àrees de recursos humans, fiscal, eco· nòmica i mercantil.
A Estivill Assessors, exer· ceixen la seva professió amb el ferm propòsit de fer créixer el negoci dels seus clients, mi· nimitzant al màxim els riscos, fent créixer la rendibilitat de la seva empresa i generant con· fiança. També miren d’afavo· rir·los en qualsevol tràmit que els pugui aportar benefici, un tema molt necessari en aquest moment tan crític que ens toca viure. Així doncs, tramiten totes les subvencions que pu· guin afavorir als clients, sense diferenciar entre gran empresa, pimes o autònoms.
Àmplia cobertura
A Estivill Assesors creuen fer· mament en el treball en xarxa i la col·laboració amb altres professionals que els permeten donar cobertura als seus cli· ents amb independència d’on es trobi ubicat el seu centre de treball.
Ofereixen assessorament, externalització de la gestió empresarial, defensa jurídica, protecció de dades
Treballen per a fer créixer el negoci dels seus clients, minimitzant riscos i generant confiança
SERVEIS JURÍDICS RECOMANATS
CIMS JURÍDICS ADVOCATS, l’honestedat i la informació com a base de l’exercici del Dret
El bufet tarragoní ofereix uns serveis integrals en qualsevol àmbit del dret, si bé estan especialitzats en la tramitació d’expedients de Segona Oportunitat
Redacció —Quins són els àmbits del Dret en els quals treballa CIMS JURÍDICS ADVOCATS?
—CIMS JURIDICS SLP, treba· lla en l’àmbit Civil, Mercantil, Penal, Administratiu i Laboral. Comptem amb especialistes en cada branca.
—Un dels seus àmbits d’especialització és la Segona Oportunitat. Què ens poden dir sobre la nova Segona Oportunitat i de la nova reforma de la Llei concursal que es farà enguany?
—La reforma de la Llei Concur· sal que s’està preparant preveu una variació en la regulació actual de l’anomenada Segona Oportunitat que pot comportar que, alguns els crèdits que de facto actualment s’exoneren, potser no es podran exonerar en un futur. El que sabem fins ara és que s’acotaran molt més el tipus de crèdits exonerables i els que no, ja que ara s’està apli· cant una interpretació àmplia per part dels Tribunals, que la nova llei vol establir de forma diferent.
—Davant d’aquest canvi legislatiu, què recomanen a les persones que s’estiguin plantejant engegar un procediment de Segona Oportunitat?
—Els recomanem que ho facin abans de l’entrada en vigor de la nova Llei, que es preveu en· tre el juny i el setembre vinents. En aquest sentit, volem desta· car que continuem sent, des de 2019, el despatx d’advocats de Tarragona que tramitem més expedients de segona oportu· nitat i concursos consecutius
CEDIDA
Ofereixen una gestió personalitzada perquè cada cas té característiques pròpies que fan que no s’admetin comparacions.
Recomanen engegar ara els concursos i processos de Segona Oportunitat, abans que la llei es reformi
derivats de l’expedient.
—Per aquells que ho desconeguin, en què consisteix la Segona Oportunitat?
Són el despatx de Tarragona que ha tramitat més casos de Segona Oportunitat des de 2019
—La Segona Oportunitat és una eina molt apta i útil per aque· lles persones i empreses que arrosseguen deutes que no els permeten tirar endavant. Així doncs, facilita una sortida als deutors, amb una proposta de pagament que inclou una qui· tança de deute i una espera per poder pagar els deutes, i sus· pensió immediata de les exe· cucions i embargaments sobre els seus béns i drets. Per tant, permet a les persones i empre· ses tornar a començar, sense de deutes i obligacions.
—A qui va dirigida?
—Les empreses també s’hi po· den acollir, així com qualsevol persona, sigui autònoma i tin· gui un negoci, com qualsevol altra persona que tingui deutes als quals no pot fer front.
—També representen processos concursals per a empreses?
—Sí, som administradors con· cursals i portem concursos de diferents empreses tan davant dels Jutjats de Tarragona, Barce· lona, Girona, València, Castelló, i Illes Balears.
—Com entenen l’exercici del dret des de Cims Jurídics Advocats?
—La nostra honestedat. No prometem, ni diem al client el que vol sentir, sinó el que real· ment es pot fer i el resultat que es pot obtenir, mai amb falses o aventurades promeses. El client sap, des de primer moment, les possibilitats d’èxit o fracàs del seu expedient.
—Per últim, què caracteritza els seus serveis?
—La informació de la tramita· ció de l’expedient en tot mo· ment i una gestió personalit· zada per cada client. Mai hi ha dos casos iguals, cada cas té les seves pròpies característiques i no admet comparacions amb d’altres.
www.cimsjuridics.cat
Av. Ramon i Cajal, 19 2n 1ª. 43001 TARRAGONA 977 25 19 66 joancorominas@cimsjuridics.cat albasaura@cimsjuridics.cat
FISCAL Les sancions per no declarar béns a l’estranger se suavitzen
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea va declarar il·legal i desproporcionat el model 720
Anna Ferran / Agències
Després d’anys d’advertències, peticions i recursos interposats pels afectats, a finals de gener el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) declarava il·legal el funcionament de la declaració de béns i drets a l’estranger, més conegut com el model 720 d’Hi· senda. Concretament, el tribunal rebutjava la imprescriptibilitat de la norma i les sancions associ· ades, que definia com a «despro· porcionades». Així mateix, els magistrats europeus considera· ven que amb aquesta declaració es posaven traves a la lliure cir· culació de capitals. La sentència concloïa així una llarga llista de peticions i reclamacions per part d’institucions diverses, com la Comissió Europea, que havien sol·licitat al govern espanyol que es modifiqués la legislació. Ara, dues setmanes després de la sen· tència del TJEU, l’executiu ja ha presentat les principals modifi· cacions que s’aplicaran al model 720 perquè compleixi amb el dic· tamen europeu.
Just després que es fes pública la resolució europea, la ministra d’Hisenda, María Jesús Mon· tero, puntualitzava el TJEU no qüestionava tot el model, només alguns aspectes, de manera que aquest seguiria en vigor. Monte· ro anunciava que la modificació de la norma havia d’estar apro· vada abans del 31 de març, ja que aquesta és la data quan expira el termini per a presentar la decla· ració d’aquest exercici. Dijous de la setmana passada, ja es feien els primers passos. Montero va aprofitar la tramitació d’una re· forma de l’Impost de Societats, en la Comissió d’Hisenda del Senat, per a introduir una esme· na que modificaria els aspectes declarats il·legals del model 720. Les esmenes ara s’hauran de validar primer al ple del Senat i després tornar al Congrés perquè s’aprovin definitivament.
Com era i com serà el 720?
El model 720 obliga els titulars de comptes en entitats financeres, títols, actius, valors, béns immo· bles, monedes virtuals o assegu· rances de vida valorats en més de 50.000 euros i amb residència a Espanya a informar a l’Agència Tributària sobre la seva existèn· cia. També s’ha d’informar si en els següents exercicis, aquest pa· trimoni s’incrementa en més de 20.000 euros.
Si bé es tracta d’un model informatiu, el fet de no presen· tar·lo o fer·ho fora de termini tenia, fins ara, unes sancions altíssimes, que podien arribar fins al 150% de la quota de liqui· dació, és a dir, superar el valor dels béns. Justament això és el que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha declarat il·legal i ara es canviarà. Les esmenes afegides a la llei el passat dijous indiquen que la sanció per no presentar aquest model infor· matiu seran de 200 euros, o de 150 si no es presenta incorrecta· ment, tal com estableix el règim general de la Llei General Tribu· tària. Així mateix, s’ha eliminat la imprescriptibilitat, de manera que l’obligació d’informar sobre l’existència d’aquests béns pres· criu al cap de quatre anys, com estableix la norma general. Des de la seva entrada en funciona· ment s’han interposat multes per un valor superior als 230 milions d’euros i ara caldrà determinar si la lletra petita de la sentència obligarà el govern a retornar les sancions.
123.000 MEUR a l’estranger
El model 720 va entrar en funci· onament el 2012 com un meca· nisme de la llei de lluita contra el frau fiscal que va impulsar l’aleshores ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro amb l’objec· tiu d’aflorar patrimoni ocult des· prés de l’amnistia fiscal que va dur a terme el govern Rajoy. En el seu primer any en actiu, aquesta declaració va treure a la llum més de 88.000 milions d’euros de béns a l’estranger. El segon any en va aflorar 20.713 milions i en el tercer 14.324.
IJEAB
Es manté l’obligació d’informar sobre els actius a l’estranger sempre que superin els 50.000 euros.
El govern ha introduït unes esmenes per adaptar-se a la sentència que han de ser validades Les multes es regiran per la Llei General Tributària i rondaran entre els 150 i els 200 per no informar
ACTUALITAT
Van presentar les seves reclamacions al Congrés.
L’Advocacia reclama una reforma de la llei de la justícia gratuïta
Asseguren que el model actual és insostenible
Redacció
El Consell General de l’Advoca· cia Espanyola (CGAE) reclama als partits polítics una reforma de la Llei d’Assistència Jurídica Gratuïta per garantir la sosteni· bilitat del sistema, ampliant les actuacions cobertes i millorant la retribució dels professionals que exerceixen el torn d’ofici. Ho va fer en el marc de la jorna· da El futur de la justícia gratuï· ta, que es va celebrar al Congrés dels Diputats el passat 21 de gener. La presidenta del CGAE, Victoria Ortega, va afirmar que «la Llei del 1996 era magnífica, però al cap de 25 anys exigeix una reforma per adaptar·se a les necessitats de la societat». Antonio Morán, president de la Comissió de Justícia Gratuïta del Consejo General de l’Advo· cacia i degà del Col·legi d’Ad· vocats de Saragossa, va afirmar que cal canviar la llei per garan· tir que el sistema sigui «equili· brat i sostenible».
En aquesta línia, el degà del Col·legi d’Advocats de Madrid, Jose María Alonso, va demanar que s’ampliïn les actuacions lle· trades cobertes per l’assistèn· cia jurídica gratuïta: «Des del mateix moment que un jutge requereix la intervenció d’un advocat al Col·legi, l’advocat té dret a ser compensat, cal ge· nerar automàticament els seus honoraris. Cap advocat ni advo· cada ha de treballar de franc». I va detallar una sèrie de casos en què l’assistència lletrada és pre· ceptiva i, tanmateix, no estan contemplats per l’assistència jurídica gratuïta, com ara l’as· sistència a persones jurídiques en procediments penals, els macrojudicis o les reclamaci· ons prèvies via administrativa. També va reclamar que es pa· gui la intervenció de l’advocat o l’advocada en els processos de mediació, de segona oportu· nitat o quan exerceix l’acusació particular. Alonso va demanar a més que s’actualitzin els crite· ris per a la retribució dels pro· fessionals, que va qualificar de «vergonyosa».
ACTUALITAT
El torn d’ofici recupera la seva activitat prepandèmia
El 2020 les assistències van caure un 14,5%, segons el CICAC
Redacció
Les actuacions del Torn d’Ofici i Assistència al Detingut (TOAD) van experimentar a Catalunya una recuperació de gairebé el 9% el primer trimestre de 2021, després que l’any 2020 es tanqu· és amb un descens d’un 14,5%, segons les últimes dades ofertes pel Consell de l’Advocacia Cata· lana. Així, les dades certifiquen una progressiva normalització de l’activitat en aquest període, quan es van sol·licitar 54.582 peticions de reconeixement del dret a justícia gratuïta, davant les 50.237 que hi va haver el pri· mer trimestre de 2020.
Aquesta evolució positiva de les dades del TOAD condueix cap a la progressiva norma· lització de l’activitat del torn d’ofici després que la pandèmia provoqués al 2020 una caiguda del 14,5% de les assistències. La paràlisi de les actuacions judici· als a causa de les restriccions pel coronavirus, sobretot durant els primers mesos de l’estat d’alar· ma, i les dificultats per posar en marxa sistemes telemàtics d’as· sistència a tot el territori són les principals raons del descens de l’activitat durant el 2020. Amb la recuperació del primer tri· mestre de 2021, les actuacions del TOAD s’aproximaven ja a les dades prepandèmiques de 2019. La paralització de l’activitat judicial o «el desconeixement d’una part dels usuaris sobre l’ús de les noves tecnologies van dificultar, sobretot durant el primer confinament, el desen· volupament normal del TOAD, que afortunadament ja s’ha anat corregint amb el pas del temps», indica la presidenta del Consell, M. Eugènia Gay.
SERVEIS JURÍDICS RECOMANATS
Badia-Ballvé-Susín, experts en dret bancari, dret concursal i segona oportunitat
Redacció
Al llarg dels darrers 40 anys, el Bufet Badia·Ballvé·Susín ve a donar resposta a moltes de les necessitats dels seus clients que, d’acord amb la legislació vigent, obtenen respostes a moltes de les seves inquietuds a tots els nivells de drets reivindicatoris. En els darrers mesos, s’han in· crementat els problemes de la gent, a l’hora de fer front als pa· gaments compromesos, el que ens ha comportat una situació de crisi generalitzada. Davant aquesta situació, el bufet ofe· reix solucions legals a diferents aspectes.
Llei de Segona Oportunitat
La legislació referida, en tràmit de modificació, es dirigeix a aquella gent que, com particu· lar, autònom o empresari, no pot fer front al pagament dels seus deutes, fixant una fórmu· la, via reestructuració del deu· te, que mitjançant quitances i esperes desemboqui, en cas de no obtenir un acord extrajudi· cial, en la sol·licitud davant del Jutjat de l’exoneració del passiu insatisfet, dit en altres paraules, el perdó dels deutes.
La situació d’insolvència veu en aquesta llei de l’any 2015, poc publicitada, una sortida amb seny al greu paradigma de mi· lers de persones que, arrossega· des per una situació de crisi, ho ha perdut tot, atorgant·los una segona oportunitat per afrontar un nou futur.
Així mateix, també és d’espe· cial rellevància tot el que fa re· ferència als requeriments ban· caris per avals, que també han de tenir la seva resposta acurada al respecte. De fet, un dels àm· bits d’especialització d’aquest bufet tarragoní és el dret ban· cari. En aquest àmbit, duen a terme nombroses defenses de consumidors afectats per casos d’abusos, com ara les clàusules sòl, la restitució dels pagaments de constitució d’hipoteques o els venciments anticipats, en· tesos com a abusius. Tot dins de la normativa i la jurisprudència a l’efecte.
Dret concursal
Seran moltes les empreses que es veuran abocades, especial· ment per la situació de la co· vid·19, a una situació d’insol· vència, amb conseqüències de tota mena, de manera directa pels seus representants legals, en perill de posar el seu patri· moni sota dubte. El compli· ment de la legislació a l’efecte comporta la presa de decisions urgents, sigui per buscar la vi· abilitat empresarial o sigui per buscar un tancament ordenat, amb especial referència a la si· tuació deutora de la societat, sigui amb les administracions públiques, Seguretat Social i Agència Tributària, com també amb els seus creditors bancaris i tercers. Prendre les decisions acurades pot ser l’inici d’una solució en positiu del problema. No oblidem que la moratòria concursal finalitza el pròxim 30 de juny i, per tant, serà a partir d’aquell moment quan s’hau· ran de fer actuacions per evitar responsabilitats dels adminis· tradors, tant davant dels ma· teixos creditors societaris, com respecte de les administracions públiques. En aquest sentit, des de Badia·Ballvé·Susín indiquen que un assessorament acurat estalviarà problemes posteriors.
Actuacions en via penal. Negligències mèdiques i accidents. Delictes econòmics i societaris
Tant pel que fa a la defensa com a la interposició d’accions de caràcter penal, es necessita una acció jurídica amb àmplies garanties i, per tant, el suport jurídic professional hauria de ser una exigència irrenunciable a l’hora de la compareixença davant dels Jutjats especialitzats en el tema, per garantir un exer· cici de drets sense cap tipus de dubtes. Així mateix, tot el que fa referència a delictes econòmics i societaris, requerirà, també, un suport legal acurat, com el que ofereixen aquests advocats.
Temes societaris
Independentment de la via con· cursal i preconcursal, la vida societària comporta problemes de tot ordre, entre accionistes i tercers. També aquí és cada cop més necessari comptar amb una informació jurídica amb garan· ties per fer front a les qüestions que la vida societària comporta en sí mateixa.
A més a més, l’anàlisi objecti· va a l’hora d’escollir les diferents opcions empresarials fa neces· sari buscar una ajuda professio· nal, com la que posa a disposició Bufet Badia·Ballvé·Susín que doni resposta, des d’un punt de vista jurídic, amb implicacions d’ordre fiscal.
Aquest despatx també està especialitzat en casos de Dret Penal, Negligències Mèdiques i accidents
El bufet tarragoní ofereix un assessorament expert en temes societaris Són especialistes en la defensa dels consumidors davant condicions abusives dels bancs
Badia - Ballvé - Susín
Av. Roma 7, 8a planta Tarragona 977 229 545 www.badia-advocats-com
IL·LUSTRE COL·LEGI DE L’ADVOCACIA DE TARRAGONA
La formació de l’ICAT recupera presencialitat sense abandonar el format ‘online’
La reforma laboral, la violència econòmica vers les dones o les novetats a la llei concursal, temes destacats d’un programa transversal
Redacció
Fidel a la seva vocació de do· nar resposta a les necessitats formatives de l’advocacia tar· ragonina, l’ICAT ha programat per a aquest primer semestre de 2022 diverses activitats sobre qüestions en què els professi· onals del Dret necessiten actu· alitzar els seus coneixements. Un calendari on recupera força la presencialitat, dins la dinà· mica de retirada de restriccions per combatre la pandèmia de la covid·19. Una tendència que no va en detriment de les sessions que es faran online, una via que s’ha potenciat molt durant la pandèmia i que ha tingut una gran acceptació per les facilitats que permet, tant a ponents com als assistents a les conferències i sessions formatives.
Un exemple clar de la vocació de sortir al pas dels canvis legals amb xerrades específiques són les diverses sessions dedica· des a la recent reforma laboral i les seves múltiples derivades. Com també ho és la conferència programada per al 9 de març a càrrec del magistrat Roberto Niño sobre els canvis a la Llei Concursal, en concret centrada en els plans de reestructuració. Destaca també, per ser un
CEDIDA
Algunes de les xerrades estan obertes a la ciutadania.
tema de gran preocupació so· cial, la conferència titulada La reparació del dany causat a les víctimes per l’impagament de la pensió: la violència econòmica que pronunciarà a comen· çaments de març Lucia Avilés, jutgessa del Penal Número 2 de Mataró (data encara per confir· mar).
En la mateixa línia de tractar temes que van més enllà dels aspectes professionals perquè tenen una dimensió de proble· màtica social, l’ICAT programa també xerrades obertes a la ciutadania. Exemples d’aquesta línia que permet reivindicar la funció social de l’advocacia se· rien la xerrada que està prevista per al 6 d’abril sobre l’ocupació d’habitatges i els drets humans, a càrrec d’Hèctor Simon, pro· fessor a la URV i membre de la Càtedra UNESCO d’Habitatge; o la que pronunciarà el pròxim 20 d’abril l’advocat Juan Jiménez sobre els aspectes civils, penals i administratius de la protecció dels animals.
Dia CURSOS 1r SEMESTRE 2022 - IL·LUSTRE COL·LEGI DE L’ADVOCACIA DE TARRAGONA
Hora Modalitat A càrrec de Títol
23/2 17 h. Online Alejandro Fuentes Lojo. Advocat
28/2 17 h. Presencial
Oscar Mendizábal. Jutge (pendent) 17 h. Presencial Lucia Avilés. Jutgessa del Penal Núm. 2 de Mataró
9/3
17 h. Presencial
Roberto Niño. Magistrat 16/3 17 h. Online Eugenio Ribon. Advocat. President Associació Espanyola de Consum 23/3 17 h. Online Joan Agustí. Magistrat TSJ
6/4
17 h. Presencial Hèctor Simon. Professor agregat de Dret Civil en la Universitat Rovira i Virgili i membre de la Càtedra UNESCO d’Habitatge L’ocupació d’habitatges sense títol habilitant i els drets humans i fonamentals en conflicte
20/4 17 h. Online Juan Jiménez. Advocat
25/4 17 h. Online
28/4 17 h. Presencial Jose Juan Moreno Magistrat Jutjat de Família a Barcelona La modificació del Codi Civil envers a la custòdia compartida en gossos i mascotes en els assumptes de separació i divorci
Oscar Mendizábal. Jutge
4/5
17 h. Online Zayda Sierra. Lletrada Administració Justícia. Servei inspecció CGPJ Su Execució del pacte de venda de l’habitatge familiar incorporat al conveni regulador aprovat en sentència
11/5 17 h. Online Joaquin Delgado. Magistrat
18/5 17 h. Online Adrià Todolí. Professor UV Morositat i comunitat de propietaris
Qüestions pràctiques dels processos de la seguretat social La reparació del dany causat a les víctimes per l’impagament de la pensió: la violència econòmica
Avantprojecte Text refós Llei concursal: Els plans de reestructuració
Aspectes processals de la reclamació del cartel de cotxes
Indemnitzacions addicionals a taxades a l’estatut dels Treballadors
Subrogació legal i convencional en successions d’empresa
Proposició, pràctica i valoració de la prova digital en l’àmbit penal
Control de l’activitat per mitjans digitals i vulneració dels drets fonamentals
