
27 minute read
L’illa de la plaça de l’Oli és un dels punts negres del barri
MUNICIPAL L’acumulació de brossa a la via pública de la Part Alta s’agreuja durant l’estiu
Les AVs Part Alta i Ara Part Alta critiquen la falta de neteja de la zona i l’incivisme d’alguns veïns que deixen les seves bosses al mig del carrer
Sergi Peralta Moreno
Un cop aixecades les restriccions per la pandèmia, els turistes tornen a trepitjar Tarragona. Els carrers de la Part Alta s’inunden cada dia de visitants que anhelen descobrir els secrets de la ciutat, però, pels voltants de la Catedral, s’amaga una desagradable sorpresa: l’acumulació d’escombraries. A la plaça de l’Oli, la situació és especialment complexa. Els contenidors d’aquest indret ja estan plens a vessar de caixes, ampolles i bosses abans d’arribar a l’hora de dinar. «Sempre estan els contenidors plens perquè hi llancen la brossa els restaurants i els ciutadans. A vegades, no pots ni entrar a la plaça i has de llançar les bosses des de lluny. Veus les muntanyes i au, una més», denuncia Manel Rovira, president de l’associació de veïns Part Alta. «És el barri més abandonat de Tarragona», lamenta.
Malgrat ser un tema que porta cua des de fa anys, Rovira analitza que, aquest estiu, el volum d’escombraries que es veu pels carrers s’ha «duplicat» arran de l’arribada dels turistes, cosa que provoca que els restaurants i les terrasses estiguin «treballant molt» i, en conseqüència, generin més residus.
«El problema no va a menys; va a més. No dono tota la culpa a l’Ajuntament, però sí que el culpo de no recollir la brossa. Quan tens els contenidors plens, deixes la bossa a terra, no la tornes a portar a casa», declara Rovira.
Quim Castellví, president de l’associació de veïns Ara Part Alta, també ha detectat que s’està vivint un estiu «molt dolent» i arriba a qualificar la neteja del barri de «zero». Recrimina al consistori que l’única actuació que du a terme per revertir la situació sigui «regar» els carrers amb «aigua a dojo», quelcom que, en la seva opinió, no s’hauria de fer per la situació de sequera que s’està vivint i perquè es formen tolls que tarden a assecar-se. A més, l’aigua esquitxa les portes, fet que les oxida i les omple de «porqueria».
Incivisme perenne
Per a Rovira, però, els problemes no cessen aquí. Critica que hi ha una sèrie de ciutadans que, en lloc de portar les escombraries al punt de recollida, les deixen al bell mig del carrer i que, com que no hi ha vigilància, queden impunes. «Per no anar al contenidor, que s’han de desplaçar 50 metres, ho deixen a la primera cantonada i ja ho recollirà algú», lamenta. Castellví també ho ha detectat i apunta que la brossa «sempre prolifera als mateixos llocs». És per això que proposa el retorn de la policia de barri, d’una patrulla de la Guàrdia Urbana que recorri a peu els carrers i que es conegui la Part Alta per controlar qualsevol irregularitat. «Aquests senyors que llancen la bossa de brossa al lloc que no els correspon, ells ja sabien qui eren i els avisaven», recorda. «S’ha de controlar i vigilar la gent que llança la brossa a les cantonades. Sabem on ho fan, però si no posen cap persona allà, la gent ho va deixant i ja ho plegarà algú altre», afegeix Rovira, que assenyala que s’hauria de passar a recollir la brossa dos cops al dia, sobretot a l’estiu, ja que amb un «no n’hi ha suficient».
Castellví adverteix que la manca de neteja no és l’única qüestió que s’hauria d’abordar al barri, sinó que també denuncia la incipient inseguretat i l’aspecte d’«abandonat» que li transmet el nucli antic. «Que som patrimoni de la humanitat, Déu meu. És lamentable i vergonyós. A vegades em fa vergonya dir que soc de Tarragona», conclou.
CEDIDA
La plaça de l’Oli és un dels punts negres d’acumulació de brossa. El retorn del turisme ha provocat que els restaurants generin molts més residus
Rovira i Castellví reclamen més presència policial per evitar mostres d’incivisme
FESTES
La Cucafera buscarà princesa i cavaller el dissabte 13 d’agost
La llegenda es representarà el 17 de setembre
Redacció
Una nova edició del càsting La Cucafera busca princesa i cavaller tindrà lloc el pròxim dissabte, 13 d’agost, a la plaça de les Cols, en el marc de les festes de Sant Magí 2022. La convocatòria es dirigeix a infants d’entre 6 i 12 anys. Per participar en les proves, cal enviar un correu electrònic a cucaferatgn@ hotmail.com, des d’on es facilitarà un formulari i el poema que hauran de memoritzar. El jurat, a l’hora d’escollir els representants, tindrà en compte la capacitat de memorització i la posada en escena, així com l’actitud dels candidats. Segons els organitzadors i les famílies dels infants escollits en edicions anteriors, es tracta d’una experiència única. El 30 de juliol, la Cucafera va despertar després de dos anys de letargia, durant les festes del barri del Port, envoltada de centenars de ciutadans que es van apropar a la plaça Prim. Un cop despertada, cal trobar el cavaller capaç de capturar-la i la donzella que la domesticarà. La llegenda es representarà la nit del 17 de setembre en l’acte La Cucafera baixa, durant les festes de Santa Tecla.
INDÚSTRIA
El complex industrial d’Ercros redueix els accidents un 67%
Continua treballant en la seva descarbonització
Redacció
El complex industrial d’Ercros a Tarragona va reduir el 2021 els seus índexs d’accidentalitat i d’emissions. En concret, l’índex de freqüència d’accidents, que mesura el nombre d’accidents per cada milió d’hores treballades, tenint en compte només el personal propi, es va reduir un 66,9% respecte de l’any anterior. Pel que fa a l’índex d’emissions, que mesura les substàncies emeses a l’aire i a l’aigua i els residus generats, va caure en un 7,5%. D’aquesta manera, Ercros continua treballant en la descarbonització de la seva activitat segons el pla estratègic 3D. La feina de la companyia del sector químic per millorar en els aspectes relacionats amb la sostenibilitat la van portar a rebre el rang de platí d’EcoVadis, amb una puntuació de 84 sobre 100, una dada que la situa entre l’1% de les empreses que millor compleixen les bones pràctiques ambientals, socials i de governança, de les 75.000 avaluades. El complex de Tarragona, compost per les fàbriques de Tarragona, Vila-seca I i Vila-seca II, va facturar més de 350 milions d’euros l’any 2021.



EDUCACIÓ La URV acceptarà alumnes amb TEA al curs per a joves amb discapacitat intel·lectual
El Programa Inserlab orientarà professionalment per primera vegada persones amb autisme
Roger Freixa
El Programa Inserlab de la URV fa cinc anys que s’encarrega d’oferir des de fa cinc anys orientació professional a joves amb discapacitat intel·lectual. Aquest pròxim curs, per primera vegada, s’acceptarà també a persones amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA). L’Associació d’Asperger i TEA del Camp de Tarragona, Aspercamp, celebra la notícia, ja que mínim tres joves de l’entitat participaran en el programa, segons explica la coordinadora d’Inserlab, Teresa Torres-Coronas.
La finalitat del curs, d’una durada de vuit mesos i destinat a gent d’entre 18 i 30 anys, és facilitar la inserció sociolaboral oferint eines per desenvolupar diferents habilitats per descobrir les capacitats i els interessos de cadascú. A més, ofereix l’oportunitat de continuar amb el cicle formatiu. «Molts joves no saben de què volen treballar, així que el programa els ajuda a descobrir els seus veritables interessos. Els ensenyem diferents espais de feina, com el laboratori o el treball d’auxiliar», assenyala la coordinadora. Les classes es duen a terme entre els campus Catalunya i Sescelades.
«Cada any ens adaptem a les característiques dels alumnes perquè tenim perfils molt diferents, però la filosofia és la mateixa», apunta Torres-Coronas sobre un curs finançat per l’ONCE i fons socials europeus. Aquest finançament permet acollir 15 estudiants, però la URV pot arribar a assumir dos estudiants més.
«Tenim exalumnes que ara estan treballant, però el percentatge és molt baix. A més, la pandèmia els ha perjudicat», explica Torres-Coronas. També informa que molts es presentaran a les oposicions per cobrir quatre places de subaltern a l’Ajuntament de Tarragona per a persones amb discapacitat intel·lectual. «Tenen un dossier de 400 pàgines que s’estan estudiant per presentar-se a l’examen del gener». detalla la coordinadora d’Inserlab.
Per la seva banda, la directora d’Aspercamp, Laura Recha, es mostra molt satisfeta que finalment el programa permeti l’entrada a persones amb autisme. «No tot el col·lectiu que representem necessita aquesta mena de formació, però hi ha alguns als quals de vegades se’ls fa difícil seguir un cicle ordinari», exposa. Recha indica que el curs Inserlab ajuda a millorar l’autonomia dels alumnes per tal de facilitar la seva entrada al món laboral. Arreu de l’estat espanyol, hi ha unes 30 universitats que ofereixen aquest programa.
A banda d’Inserlab, la URV compta amb un servei d’atenció a les persones amb diversitat funcional per tal que els estudis es puguin adaptar a tots aquells alumnes que ho necessitin.

Imatge de la visita de representants d’Europe Direct TGN al curs Inserlab per debatre sobre l’Europa del futur.
Tres joves d’Aspercamp formaran part del programa Inserlab del pròxim curs acadèmic
EMPRENEDORIA
Els guanyadors del programa Explorer viuen uns dies de formació a Porto
El projecte guanyador, ‘Legalbytes’, és una assessoria d’actius digitals creada per dos advocats
Redacció
L’equip de Legalbytes, guanyador de la IX edició del programa Explorer impulsat pel Banc Santander i amb el patrocini de l’Ajuntament de Tarragona i la URV, ha viscut uns dies de formació i mentoria a Porto (Portugal) amb la resta de guanyadors dels altres centres participants del programa a Espanya, Portugal i Llatinoamèrica. Aquest és el premi que s’han endut els advocats tarragonins Aarón Simón i Eduard Pinedo que han creat una assessoria d’actius digitals especialitzada en cryptocurrecies, NFT’s, CBDC, entre altres actius. Legalbytes, que treballa des de les fases més embrionàries fins al producte final, és un projecte que s’ha pogut perfeccionar durant cinc dies a la ciutat portuguesa a càrrec de les sessions d’acompanyament de la European Innovation Academy. Durant dotze setmanes, els participants d’aquest programa van poder formar-se i adquirir habilitats emprenedores, així com els coneixements necessaris per a construir i validar la seva idea de negoci i que aquesta contribueixi a aconseguir els Objectius de Desenvolupament Sostenible per a l’any 2030.
AJ. TARRAGONA

Imatge dels dos guanyadors tarragonins a Porto (Portugal).

MEDI AMBIENT
Més espais verds a la ciutat
L’ajuntament continua enjardinant diferents zones de la ciutat amb la voluntat de fer més amable l’espai públic, tal i com expressava la consellera Elvira Vidal a través de les xarxes socials. En aquest cas, la fotografia correspon a la zona que hi ha entre el barri del Port i l’accés al Serrallo, just abans del pont, un lloc molt transitat per als tarragonins i tarragonines, sobretot durant l’estiu. Redacció.

MUNICIPAL La Móra-Tamarit continua esperant que li enviïn les seves dades econòmiques
L’associació de veïns del barri va sol·licitar rebre la informació per avaluar si era viable convertir-se en una EMD o, fins i tot, segregar-se de Tarragona
Sergi Peralta Moreno
L’alcalde, Pau Ricomà, i el conseller Xavier Puig van visitar aquest dissabte les festes de La MóraTamarit, que van tenir lloc entre el dia 3 i ahir. Aquest podria ser un acte més en la seva agenda, però que adopta un to especial si es té en compte que l’associació de veïns (AV) del barri ja va plantejar l’any passat la possibilitat de convertir-se en una Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) o, encara més enllà, d’independitzar-se de la ciutat. «Els hem amenaçat de segregar-nos. Amb la segregació, tenen l’obligació de donar-nos les dades econòmiques», explica el portaveu veïnal, Francesc García.
Malgrat tot, reconeix que, avui dia, encara no hi ha novetats sobre la voluntat de la zona d’emancipar-se. «Encara estem a l’espera. Encara no ens han donat les dades. Ens les han promès i esperem tenir-les durant aquest any. Llavors, farem la valoració de si realment anem cap a un camí o cap a un altre», detalla el president de l’AV.
Les reclamacions dels ciutadans de La Móra-Tamarit es remunten a l’any 1973 quan, segons detalla García, els alcaldes de les pedanies de Ferran i Monnars van demanar a Tarragona que retornés a Tamarit el seu antic estatus perquè no s’havien complert una sèrie de promeses que s’havien fet amb l’annexió del municipi el 1950. «Estem al 2022 i tot segueix més o menys igual», lamenta el portaveu veïnal.
«Inversions, aquí, zero», continua García. «Hi ha moltes coses que no tenim i necessitaríem», diu. Detalla que al barri no tenen consultori mèdic, ni locals socials, per a la gent gran o per als joves, mentre que el canal va ple de residus fecals. «Tenim tots els problemes del món», remarca.
García agraeix que el govern de Ricomà «sembla que ens escolta i que vol fer coses», però avisa que els ciutadans ja han perdut la paciència. «Les paraules no ens serveixen de res. Ens serveix que facin efectives les seves paraules. Hi ha hagut paraules des de 1950. El 1973, ja estaven emprenyats de tanta paraula i, ara, continuem emprenyats», exposa. «Si no vas amb dades, continuen sent paraules, i de les paraules ja n’estem una mica tips. Els fets són l’important», conclou.
En aquest context, García està convençut que ara és el moment de mobilitzar-se. «Això és un tema endèmic de La Móra-Tamarit, és un tema de tota la vida. Anem pel camí de l’EMD o per la segregació, però alguna cosa hem de fer. El que no podem és estar en aquesta situació i no fer res», critica.
Del 3 d’agost fins a ahir, el barri de La Móra-Tamarit va recuperar les seves festes després de dos anys amb limitacions per la pandèmia de covid. El retorn del ball, el gran absent de les celebracions del 2020 i el 2021, va ser el gran aŀlicient perquè els veïns es bolquessin als carrers. Ni tan sols la pluja que va caure el vespre del divendres va impedir l’expansió de l’alegria i la xerinola de les 300 persones que es van congregar al camp de futbol per moure l’esquelet, xifres similars a les que van registrar la projecció a la fresca de la pel·lícula Aladdin, el dijous, i el sopar popular del dissabte.
«La gent té ganes de tornar a la normalitat. En té moltes ganes. Han estat bé, les festes. La gent ha vingut i ha participat en tots els actes», comenta García.
CEDIDA

Les festes del barri van tornar a reunir centenars de persones després de dos anys amb limitacions.
García espera disposar dels informes abans que acabi l’any per decidir quin rumb prendre Els veïns fa anys que reclamen inversions per un barri que no té consultori mèdic
EDIFICIS A MIDA DE L’AGENDA 2030 ...................................................................................

Normalment més del 80% del nostre temps passa a l’interior dels edificis, on vivim, treballem o ens relacionem amb altres persones. Un percentatge que s’ha elevat al 100% durant el confinament, i en un espai únic: l’habitatge. Una crisi que ha tret les misèries de les llars i edificis mal construïts o amb poc manteniment, però també ha posat en relleu la importància que té la sostenibilitat en l’ edificació per a la salut i el benestar dels seus ocupants. Per contrarestar els efectes negatius que ha tingut aquesta pandèmia, i assolir l’ODS 3 (Objectiu de Desenvolupament Sostenible), serà prioritari rehabilitar amb criteris d’eficiència energètica per reduir les emissions al llarg de la vida útil de l’edifici i assegurar les condicions d’habitabilitat -condicions de benestar tèrmic i acústic, bona qualitat del l’ aire interior...- dels habitatges. La implantació, cada vegada més gran, d’ energies renovables en els edificis, serà determinant per atendre una demanda apressada per l’ increment dels preus energètics. També, com no, per combatre el canvi climàtic provinent de l’ús de recursos naturals fòssils. Les plaques fotovoltaiques, les calderes eficients, l’aerotèrmia, els punts de recàrrega de vehicles elèctrics són només alguns exemples de les tecnologies que ja s’han implantat a les comunitats de propietaris. A més de la tecnologia eficient, la revisió de normes, com el Codi Tècnic d’Edificació –CTE-, tendeix a aconseguir edificis de consum d’energia gairebé nul, de recent construcció i àmpliament rehabilitats. La regeneració urbana serà determinant per crear ciutats sostenibles i eficients, que tindran com a protagonistes els edificis residencials. I és que la crisi de la COVID-19 ha despertat l’interès per l’aprofitament dels espais sense ús, principalment terrats i cobertes. El contacte amb la natura i una major eficiència i estalvi energètic dels edificis està motivant l’ aparició de cobertes verdes o enjardinades, capaces d’ aportar solucions al ecosistema a través d’ una gestió eficaç de les aigües pluvials i una reducció de l’ efecte illa de calor al centre de les grans urbs. La contribució del sector de l’ edificació serà decisiva per a la sostenibilitat i el desenvolupament de les comunitats i ciutats on es preveu un creixement poblacional per damunt dels 5.500 milions d’habitants per a l’any 2030. La vida útil de l’edifici va íntimament relacionada amb l’ús i la gestió de les seves instal·lacions. Per això, és recomanable realitzar auditories energètiques a les comunitats de propietaris per gestionar correctament els consums generals, tant d’ aigua, com de llum o gas. Però, a més, s’han de controlar els residus: aquells d’un sol ús de manera inadequada per les pròpies llars -tovalloletes, oli d’ús domèstic, etc.- i els generats per les obres de construcció o reforma. L ‘ Administrador de Finques, com a prescriptor i agent necessari en el manteniment dels immobles, pot aportar un gran valor sostenible a les decisions que es prenguin en el si de les comunitats de propietaris. En aquest sentit, aquest ODS 12 està molt lligat amb l’ODS 13- Acció pel Clima-, perquè de les decisions que s’adoptin a les comunitats -substitució de calderes de carbó per altres més eficients de gas, biomassa..., instal·lació de panells solars o punts de recàrrega per a vehicles elèctrics, per exemple-, dependrà que es pugui combatre el canvi climàtic i els seus efectes.
COL·LEGI D’ADMINISTRADORS DE FINQUES DE TARRAGONA

Saps si el teu administrador està col·legiat?
Truca’ns i t’informarem. Col·legi d’Administrador de Finques de Tarragona.

DROGUES Desmantellen una plantació de marihuana en una sala de concerts
Els Mossos d’Esquadra van decomissar 550 plantes i van detenir els dos responsables de la sala i el jardiner del cultiu
Redacció
Els Mossos d’Esquadra van desmantellar el passat 3 d’agost una plantació de marihuana que s’ocultava a les golfes d’una sala de concerts de Reus, en actiu i oberta al públic, i va detenir tres homes de 28, 54 i 62 anys, com a presumptes autors dels delictes contra la salut pública i defraudació de fluid elèctric. Els Mossos van decomissar 550 plantes, i una instal·lació de 70 llums i nombrosos extractors d’aire.
Les detencions són resultat d’una investigació oberta a principis del mes de juliol arran d’unes informacions que apuntaven que en una sala musical de la capital del Baix Camp, en actiu i oberta al públic, s’estava cultivant marihuana amb l’agreujant que hi havia un alt risc d’incendi per la concentració de centenars de persones els dies de concert. Durant la investigació, la policia va comprovar que el local utilitzava aires condicionats molt potents, sempre en funcionament, que es podien observar clarament des del seu exterior. A més, l’empresa subministradora d’electricitat va constatar que la lectura en el consum era molt elevat per la qual cosa aquesta sobreexplotació de la línia exposava la nau a un alt risc d’incendi. Davant del recull de fets de la investigació i els diferents indicis incriminatoris, dimecres passat es va realitzar una entrada i perquisició dins la nau investigada on es va detenir els dos responsables de la sala i un home que feia tasques de jardiner.
En l’escorcoll, els Mossos van haver d’accedir a la plantació, situada a la planta superior de la sala de festes, mitjançant un ascensor que s’activava amb una clau i que només s’aturava en una estança, la zona on hi havia el cultiu. La sala estava oculta i aïllada, per la qual cosa no desprenia cap mena d’olor, i el sistema era «molt sofisticat per passar desapercebut per als clients i els treballadors de la sala», precisen les fonts. Un cop finalitzada l’entrada, van precintar la installació i aquesta no podrà reprendre cap activitat sense sotmetre’s a les inspeccions municipals.
Els detinguts van passar divendres 5 d’agost a disposició judicial davant del jutjat en funcions de guàrdia de Reus com a presumptes autors dels delictes contra la salut pública i defraudació de fluid elèctric, un delicte que, segons Endesa, l’empresa d’electricitat, ha incrementat notablement en els últims anys, ja que al tancament del 2021 l’empresa ha obert 119 expedients de frau vinculats a les plantacions de marihuana localitzades a l’interior d’habitatges o edificis del Camp de Tarragona. Aquesta xifra suposa uns 26,03 GWh d’energia recuperada (els anomenats quilowatts fantasma). S’ha de tenir en compte, però, que aquestes xifres corresponen tan sols als fraus que han estat detectats i desconnectats.
Tal com alertava l’empresa subministradora del cas de la sala de concerts, els perills d’aquestes sobreexplotació són els incendis. En els últims anys s’han registrat nombrosos casos d’incendis en habitatges dedicats al cultiu de marihuana, no només en zones aïllades sinó en pisos pertanyents a blocs d’habitatges, cosa que és una amenaça per a la seguretat de la resta de veïns. A més, les infraestructures elèctriques utilitzades en aquestes instal·lacions són cada vegada més sofisticades i, en alguns casos, demanden una potència equiparable a una d’ús industrial, la qual cosa evidencia l’enorme càrrega elèctrica que suporta la xarxa de distribució.
CEDIDA

Captura de les imatges dels Mossos d’Esquadra on es mostra plantació i el sistema.
Per accedir a la plantació només es podia pujar amb un ascensor que s’activava amb una clau
Sorigen actua aquesta tarda en el cicle musical de ‘Biblioteques Chillout’
Sorigen, un grup del Baix Camp, actuarà aquesta tarda, a les 18 h., als jardins de la Biblioteca Central Xavier Amorós, en el cicle Biblioteques Chillout. Es tracta d’una iniciativa amb què Jordi Sugranyes, musicòleg local, proposa nous grups de música emergents del territori, que fan una sessió en la qual combinen la música amb l’explicació dels seus referents musicals i literaris. L’entrada és gratis, però s’ha de reservar plaça a l’enllaç del cicle. Després de dos anys preparant el seu disc gravat a Wood wave Studio i Radish Records, el grup Sorigen presentarà el seu àlbum La nostra història. La formació es va crear l’any 2018, quan tres amics decideixen començar el projecte. Amb el temps, han arribat a ser sis intèrprets i tots comparteixen el gust per la música festiva que va des del rock i l’ska fins a estils més moderns i electrònics. Durant el febrer de 2020 van començar a gravar el seu primer disc a l’estudi Radish Records de Tarragona, però va esclatar la pandèmia i només van poder enregistrar dos temes. A causa de les mesures de confinament van aturar tot el procés de gravació i es van centrar a enllestir la resta de temes de l’àlbum. Davant dels seus problemes econòmics, el grup va crear un crowdfunding per ajudar a pagar les despeses dels estudis de gravació i poder fabricar el marxandatge de l’àlbum. Redacció
URBANISME
CEDIDA

El pont que passa per sota de les vies del tren i dona accés al barri Gaudí torna a estar obert al trànsit després de la recepció parcial de l’obra per part de l’Ajuntament de Reus. Les feines que falten, principalment de pintura i acabats, es desenvoluparan fins a mitjans de setembre i no es preveu que s’hagi de tornar a tallar la circulació pel pont. A la vegada, s’ha incorporat, provisionalment, una rotonda a la cruïlla entre l’avinguda de Països Catalans i la de Jocs Olímpics per a facilitar les incorporacions i els girs i reduir la velocitat. Redacció
SOCIETAT

La Fundació Mare de Déu de Misericòrdia rep suport de Reddis i la Caixa
La Fundació Privada Reddis i la Fundació la Caixa donaran suport a la Fundació Benèfica Privada Mare de Déu de Misericòrdia, que té com a objecte l’acolliment de persones en risc d’exclusió social. L’acord d’ambdues fundacions busca millorar les condicions d’acollida de 24 persones en règim residencial i amb necessitat d’atenció física i psíquica, que disposen de pocs o nuls recursos. El centre acull homes i dones sense llar en situació d’exclusió social, vinculades a l’atur de llarga durada, amb manca de vincles familiars i absència de recursos econòmics.
Salut i Ciutadania dobla l’oferta de casals d’estiu per la primera infància
La regidoria de Salut i Ciutadania, a través del SOAF Mas Pintat, ha doblat aquest estiu l’oferta de casals per a la primera infància durant el mes d’agost. Aquesta ampliació permet facilitar un servei per a conciliar la vida laboral i familiar a aquelles famílies que ho necessitin, tenint en compte que l’oferta de cures i lleure per aquesta franja d’edat durant el mes d’agost és limitada. L’oferta d’enguany consisteix en un casal a l’EMB l’Olivera i un altre a la Ginesta. En total, 80 places per a les quatre setmanes d’agost, de l’1 al 26, que ja s’han emplenat pràcticament. Aquesta oferta cobreix les edats dels infants des de les 16 setmanes de vida i fins als 3 anys i els seus germans grans de fins a 6 anys. Els anys anteriors, el casal d’agost s’havia realitzat a les instal·lacions de l’escola de bressol Marfull. El servei que s’ofereix de 9 h. a 13 h. és totalment gratuït, amb acollida des de les 8 i menjador de 13 h. a 15 h., per a les famílies que ho requereixin. Els equips estan formats per tècnics d’educació infantil i monitors, liderats per un director, tots amb una contrastada experiència i habilitat en la cura dels infants d’aquestes franges d’edat. El tema d’aquest any és Un estiu màgic. La primera setmana de casal es va desenvolupar amb normalitat i els infants van poder gaudir de manualitats, tallers de psicomotricitat, jocs d’aigua, i moltes activitats més. Redacció
Redacció
L’empresa reusenca de cosmètica natural Freshly Cosmetics tindrà enllestit el centre logístic de Gandesa aquest octubre i donarà feina a unes 150 persones en els pròxims tres anys. Els cofundadors de la companyia preveuen invertir-hi uns cinc milions d’euros. Així ho van anunciar en l’obertura de la botiga física al centre de Reus, al carrer Monterols, és la segona a Catalunya i primera a la demarcació de Tarragona. La seva posada en marxa ha suposat una inversió d’uns 150.000 euros. En sis anys, aquesta jove companyia ha passat de facturar 300.000 euros a 45 milions d’euros i exporta a 36 països, amb el repte d’obrir-se a nous mercats. La facturació a l’estranger ha crescut fins al 30% en l’últim any. Fa sis anys que Freshly Cosmetics va començar a treballar des d’una petita oficina a la capital del Baix Camp i ha anat creixent fins a assolir els 1,2 milions de clients arreu del món. La previsió és que al setembre s’inauguri la tercera tenda a Catalunya, a les Glòries de Barcelona. «És un somni complert, poder tornar a casa i obrir una botiga és increïble», afirmava Miquel Antolín, un dels cofundadors de l’empresa.
INFRAESTRUCTURES L’Ajuntament millorarà la seguretat de la caserna de la Guàrdia Urbana
El projecte preveu la construcció d’un espai tancat amb vidre antibales i portes corredisses accionades des de l’interior
Anna González
L’Ajuntament de Reus ha tret a exposició pública un projecte per a reformar l’accés de la caserna de la Guàrdia Urbana, que actualment no compleix les condicions de seguretat. La proposta, que compta amb un pressupost de 127.900,80 euros (IVA inclòs), preveu la construcció d’un espai petit tancat amb vidre antibales i dues portes corredisses accionades des de l’interior per poder retenir l’usuari en cas de perillositat. La zona d’atenció al públic també comptarà amb vidres antibales, per protegir la guàrdia urbana o els treballadors que atenen els usuaris.
L’edifici de la Guàrdia Urbana, ubicat a l’avinguda Marià Fortuny, es troba en bon estat de conservació, però el consistori proposa la reforma de l’accés principal perquè sigui més accessible i segur a la vegada. Les obres preveuen un tancament sota el forjat existent, que mantingui el doble d’espai, de manera que els usuaris externs es quedin a l’entrada i no tinguin accés a l’interior de l’edifici si no és necessari. Simultàniament, es construirà una rampa a l’exterior que salvarà el desnivell entre l’edifici i el carrer, amb un mur de protecció de formigó armat que, a més, es folrarà amb una xapa de tipus patinable que servirà per protegir l’accés a qualse-
CEDIDA

Imatge de l’accés actual a la caserna de la Guàrdia Urbana de Reus.
L’adequació de les instal·lacions és un dels eixos previstos en el PAM 2019-2023
vol impacte en un possible intent d’accés a l’interior de la caserna amb algun vehicle. També es disposaran 5 pilones exteriors, del mateix material, per protegir la porta de la sortida d’emergència. A la part posterior de l’exterior de l’edifici hi ha un pati de pas on s’instal·larà una reixa metàl·lica que donarà accés mitjançant un codi o targeta. De la mateixa manera, es codificarà la porta d’accés de l’entrada posterior.
Donat que l’edifici estarà en obres, s’aprofitarà per fer un canvi en la seva distribució. La zona de l’arxiu actual s’ampliarà i s’adequarà com un despatx. També es crearà un passadís interior per accedir a la resta de les oficines.
Aquest és un dels projectes relacionats amb la caserna de la policia municipal d’aquest mandat, juntament amb la installació d’una galeria de tir que, des de fa un mes, està pràcticament enllestida a falta d’uns tràmits administratius. Ambdós projectes s’han dut a terme per a actualitzar la comissaria i adequar-la a la normativa actual, com en el cas de la sala de tir, ja que les lleis contemplen la formació continuada dels agents pel que fa a les tècniques de seguretat i les pràctiques de tir. Fins ara, l’espai predeterminat per realitzar aquesta formació no comptava amb les condicions de seguretat necessàries, i s’ha adaptat per a fer pràctiques de contenció, control i arrest amb armes blanques o altres estris i objectes perillosos.
Així, l’adequació de les installacions i l’equipament de la Guàrdia Urbana és un dels punts que recull el Pla d’Acció Municipal 2019-2023. Aquest eix inclou la renovació progressiva de l’equipament i altres materials de treball, que estaria dut a terme en un 50%, segons l’última actualització dels percentatges del portal de transparència. També inclou adequar les instal·lacions de la comissaria, realitzat en un 40%, i renovar progressivament la flota de vehicles, un 25% feta. La compra de tres motocicletes el passat mes de maig és un exemple de la renovació de la flota. De fet, van ser les primeres que van implantar la nova imatge corporativa que s’aplicaran als nous vehicles que hi ha previst comprar en els pròxims mesos.
EMPRESA
Freshly Cosmetics oferirà 150 llocs de feina a Gandesa en tres anys
L’empresa ha obert una botiga al centre
MOBILITAT
Surten a licitació les obres del carril bici de Sant Bernat Calbó
L’Ajuntament de Reus ha tret a concurs públic del contracte d’obres per a la construcció del carril bici de l’avinguda Sant Bernat Calbó, que anirà de la rotonda de la plaça Europa a la plaça del Santuari de Misericòrdia. La licitació del contracte té un pressupost de 234.482,92 euros (IVA inclòs) i un termini d’execució de tres mesos. Les ofertes dels interessats es poden presentar fins al pròxim 5 de setembre. L’actuació forma part del projecte de Zona de baixes emissions i actuacions de mobilitat sostenible. El tram s’enllaçarà amb el carril bicicleta de l’avinguda de Cambrils, el de la plaça Europa i el tram de l’avinguda Sant Bernat Calbó ja projectat. També servirà de connexió amb la futura via ciclista de l’avinguda Països Catalans. El projecte preveu dos carrils segregats a la calçada de la via, un per cada sentit a cada costat d’avinguda. Redacció

