30 minute read
Es preveu que el canvi duri cinc mesos un cop comencin els treballs
NETEJA La retirada dels contenidors soterrats durarà 5 mesos i valdrà 700.000 euros
La substitució de les 109 illes restants per contenidors de superfície serà l’any vinent i començarà pel centre i la zona nord
Roger Freixa
L’Ajuntament de Tarragona invertirà 704.760 euros en l’eliminació de les 109 illes de contenidors soterrats que queden a la ciutat. Els treballs per treure’ls i substituir-les per altres de superfície tindran un termini d’execució de cinc mesos i es duran a terme durant 2023. La retirada dels contenidors soterrats començarà alhora a la zona centre i a la zona nord.
L’actuació al centre de la ciutat tan sols durarà dues setmanes i, una vegada enllestida, l’empresa adjudicatària substituirà els dipòsits de recollida d’escombraries de Llevant (en cinc setmanes) i, posteriorment, de Ponent (en dotze setmanes). Una vegada finalitzada aquesta fase, tots els equips s’uniran als treballs de la zona nord, on hi ha el major nombre de contenidors soterrats de la ciutat, 74 dels 109. El plec de condicions del projecte preveu que la retirada de cadascuna de les illes duri cinc dies laborals.
A banda de l’eliminació dels contenidors, l’empresa té l’obligació de transportar i gestionar la ferralla, de reomplir l’espai i de subministrar i instal·lar els nous contenidors de superfície. A més, l’extracció de les illes i la reposició s’haurà d’adaptar al paviment del seu entorn. D’aquesta manera, es donaran quatre tipologies de solució, tot i que la principal, en 97 dels casos, serà la reconversió del paviment en calçada. En unes sis illes, es generarà vorera, i, en unes altres tres, parada d’autobús. En les tres illes restants es generaran zones enjardinades.
El projecte, redactat per l’arquitecte Francesc Puig, suposarà el final dels contenidors soterrats a Tarragona, després que l’Ajuntament ja retirés, el 2020, 119 illes que havien finalitzat la seva vida útil. En aquest sentit, el consistori també contempla petites modificacions de quatre de les illes eliminades fa dos anys, tres de les quals requereixen ampliacions de la zona de càrrega de la parada d’autobús per tal d’arribar als 13 metres mínims de longitud.
El canvi de model de recollida d’escombraries, a través del futur contracte de la neteja, que entrarà en vigor l’abril de l’any vinent, pretén augmentar el reciclatge i la recuperació de residus. El consistori considera que els contenidors soterrats no s’ajusten als criteris mediambientals vigents, a banda de les dificultats
de la recollida que comporten quan s’hi acumula l’aigua de la pluja. A més a més, la substitució d’aquest sistema suposarà un estalvi econòmic d’uns 200.000 euros a l’any i acabarà amb les males olors i les humitats que se’n generen al voltant i el soroll provocat pel buidatge, dos dels motius de queixa dels veïns.
El futur contracte de la neteja pretén millorar el servei de recollida d’escombraries a partir de diferents mesures, com la implantació progressiva, a tota la ciutat, dels contenidors tancats, els quals funcionen mitjançant una targeta identificativa dels usuaris.
CRISTINA AGUILAR
Imatge d’arxiu d’una illa de contenidors soterrats a Sant Pere i Sant Pau. L’empresa adjudicatària també instal·larà els nous contenidors de superfície
AJUTS
Destinen 1,6 MEUR a activitats i produccions culturals
La Diputació de Tarragona ha obert la tercera convocatòria d’ajuts per a microempreses i professionals autònoms de l’àmbit cultural. Enguany, la institució destinarà més d’1,6 milions d’euros, gairebé el doble que l’any passat, a 137 activitats i produccions noves per tal d’incentivar, reforçar i fer créixer el sector a la demarcació. Els ajuts s’han concedit, d’una banda, a activitats d’interès públic, i com a novetat inclouen circuits o gires en equipaments i espais de gestió municipal o de cogestió publico associativa a la demarcació de Tarragona. D’altra banda, es destinen a la creació intel·lectual o al procés d’elaboració de noves produccions (discs, exposicions, publicacions, audiovisuals o guions, entre altres). L’import màxim que s’ha concedit a cada sol·licitant és de 14.724 euros per a activitats i produccions, i de 18.405 euros per a circuits o gires.
SEGURETAT
Tarragona acull el simulacre de risc químic més gran fet mai a Catalunya
Fins a 65.000 persones estan cridades a participar-hi aquesta tarda, a partir de les 18.30 hores
Redacció
Cinc municipis del Camp de Tarragona participaran aquesta tarda en el simulacre d’accident químic més gran que s’ha fet mai a Catalunya. Fins a 65.000 persones de Tarragona, Vilaseca, la Canonja, Salou i Reus estan cridades a participar-hi. La hipòtesi de sinistre serà una fuita de clor en una empresa del polígon petroquímic sud, que tindria un radi d’abast de tres quilòmetres. La prova començarà a les sis de la tarda i a les 18.30 hores sonaran les sirenes de risc químic. És aleshores quan està previst que les persones que es trobin dins de la zona d’influència hauran de rebre una alerta al seu telèfon mòbil. Es tracta d’un sistema que s’estrenarà per primera vegada a Catalunya i que gestiona l’Estat.
De les 45 sirenes que Protecció Civil té al voltant dels polígons petroquímics en sonaran 20, les que agafen l’àmbit d’incidència del fals accident. En concret, les zones que participaran en el simulacre són els barris de Ponent de Tarragona, les urbanitzacions Covamar i Mirador de Salou, una part d’un polígon industrial de Reus i tota la població de la Canonja i Vilaseca (nucli urbà i la Pineda). Les sirenes donaran pas a l’activació del Pla d’emergència exterior del sector químic de Tarragona (PLASEQTA) per una simulació d’una fuita de clor; amb l’objectiu principal que es confini la població, en la mesura del possible, no més de 15 minuts.
Una de les finalitats de fer la prova a la tarda és veure com reaccionen tant alguns comerços com les activitats extraescolars. Des de Protecció Civil han reconegut que no saben quin percentatge de la població reaccionarà positivament al simulacre i al confinament, però que aspiren a què les empreses abaixin les persianes. Els responsables del cos han apuntat que algunes empreses grans, com PortAventura o algunes petroquímiques, s’han compromès a activar el pla d’autoprotecció i simular el confinament. A banda, també hi haurà complicitat per part de cadenes de supermercats i establiments de petit comerç de barri. Això ha de permetre que els ciutadans que a aquella hora siguin al carrer puguin confinar-se ràpidament.
Des de Protecció Civil han recordat que en cas que es produís un núvol tòxic una persona que es confinés a casa amb portes i finestres tancades reduiria a tan sols un 10% els efectes de la toxicitat; mentre que si les finestres del domicili estiguessin obertes el nivell, s’incrementaria fins al 30%. A més, també caldria apagar els aparells de climatització i intentar evitar quedar-se en un cotxe. En el cas del simulacre d’aquesta tarda, s’ha instat els usuaris del transport públic a què baixin del vehicle i intentin tancar-se a un edifici. Una mesura que també és recomanable per als conductors de vehicles privats. ma Cell Broadcasting, batejat a l’Estat com a ES Alert, d’avís a telèfons mòbils. El servei, que serà el primer cop que es provi a Catalunya, dona resposta a l’obligatorietat establerta per la normativa europea de comunicacions electròniques als estats membres per disposar d’un sistema públic per enviar alertes als telèfons mòbils en cas de catàstrofe o emergència greu en una zona. El missatge que rebran els usuaris és una alerta i no pas un SMS. Activarà el so del mòbil i no marxarà fins que el receptor l’hagi llegit i aturat manualment. De tota manera, en cada dispositiu es visualitzarà d’una forma diferent.
Amb motiu de l’activació del simulacre d’accident per risc químic d’avui, les diferents conselleries de l’Ajuntament de Tarragona, coordinades per Protecció Civil, ja han deixat tot enllestit per participar-hi activament aquesta tarda, amb voluntat que serveixi d’aprenentatge i sensibilització al màxim nombre de tarragonins i tarragonines.
SOCIETAT
UP4Diversity, un programa per prevenir la violència contra joves LGTBIQ+
Un equip d’investigadors de la URV ha creat aquest projecte i ha format a més d’un centenar de professionals de l’àmbit educatiu en tot l’Estat
John Bugarin
«La resposta comunitària és la millor manera per prevenir la violència contra els joves del col·lectiu LGTBIQ+», assegura Oriol Rios, coordinador principal d’UP4Diversity. Aquest programa, finançat per la Comissió Europea, va néixer de la mà d’un equip d’investigadors de la Universitat Rovira i Virgili (URV), encapçalat per Rios, per intentar posar solució a «una problemàtica que existeix a tota Europa». Aquest projecte gira entorn de la formació, sobretot, de professionals de l’àmbit educatiu. «Segons les darreres enquestes, els joves i menors LGTBIQ+ asseguren que un dels aspectes que més els preocupa és l’assetjament en contextos educatius», apunta.
Més d’un centenar d’educadors i educadores de tot l’Estat han participat en les diferents sessions de formació que ha dut a terme l’equip d’investigadors de la URV. «En total han sigut 20 hores i anaven dirigides a persones que treballen en universitats i instituts, així com, a educadors socials», comenta Rios. En definitiva, a tots aquells professionals que durant el desenvolupament de les seves tasques puguin interactuar amb joves LGTBIQ+. El programa de formació d’UP4Diversity consta de sis mòduls que van des del retrat de la situació que viu el col·lectiu, fins a l’explicació de les estratègies a seguir per prevenir la violència contra aquest. «Hem creat uns materials que són gratuïts i oberts per a tothom», indica Rios. Aquests es poden consultar i descarregar a la web www.medis-dpedago.urv.cat/up4diversity/ en castellà, anglès, danès, flamenc o grec; ja que es tracta d’una iniciativa que va néixer a Tarragona, però que està ideada perquè es dugui a terme també arreu del continent.
Testimonis actius
En els dos primers mòduls, s’explica en quina situació es troben actualment els joves LGBTIQ+, així com es descriu l’assetjament i la violència contra aquest collectiu en contextos digitals. El nucli de la formació es troba al tercer, en el qual s’exposa l’enfocament de la intervenció dels espectadors que defensen les víctimes de les agressions.
«És molt necessari formar a la societat perquè sigui activa i reaccioni quan presenciïn situacions de violència contra persones del col·lectiu, el que es coneix com a standup approach», reconeix Rios. En els tres mòduls restants es descriu com la participació de la comunitat en l’elaboració i responsabilitat de les normes pot ajudar a prevenir la violència. També es recuperen altres «actuacions i estratègies d’èxit», que han funcionat en la creació d’espais segurs.
Segons la darrera enquesta de l’European Union Agency for Fundamental Rights al 2020, dos de cada cinc persones LGTBIQ+ van afirmar que van patir algun tipus d’assetjament. En les conclusions d’aquest mateix informe s’exposa que sis de cada deu evitaven anar de la mà amb les seves parelles en públic i una de cada tres se sentia discriminada quan menjava fora o socialitzava. «És important formar a aquells professionals que treballen amb joves d’aquest col·lectiu, però també ho és fer pedagogia amb la resta de la societat perquè sigui conscient d’aquest problema», aclareix Rios. Per això, en les dues conferències que s’han organitzat des d’UP4Diversity, s’han obert les portes no només a professionals, sinó també a joves i famílies interessades a formar-se en prevenció de violència contra les persones LGTBIQ+.
UP4DIVERSITY
Imatge dels formadors dels diferents països on s’ha dut a terme el programa Up4Diversity.
EMPRESA DESTACADA
Marebens celebra 70 anys de vocació de servei i innovació en la gestió immobiliària
L’empresa ha evolucionat i ara està centrada a oferir un servei integral a les propietats verticals
Anna Ferran
Un referent a la ciutat de Tarragona i al conjunt de la demarcació, no només per la seva llarga trajectòria, sinó per la seva clara vocació de servei i el seu esperit innovador en l’àmbit de la gestió immobiliària. Marebens celebra enguany el seu 70è aniversari i ho fa amb plena consciència del camí recorregut, però amb la vista posada en l’avui i en el demà.
Fundada l’any 1952 per Lluís Martí i Gavaldà –un dels impulsors del Col·legi d’Administradors de Finques de Tarragona–, va ser el seu fill petit, Enric Martí, qui va agafar les regnes del negoci, que aleshores encara s’anomenava Finques Martí, a principis dels vuitanta. Ara, la tercera generació, amb Enric Martí Represa al capdavant, lidera un nou capítol. Segona i tercera generació coincideixen en la importància de tenir una visió emprenedora i moderna del sector immobiliari i de la gestió empresarial. «Portem molts anys al sector, però ens sentim cada cop més joves», afirmen.
Visió i resiliència
Enric Martí pare, artífex de la consolidació i expansió de l’empresa, comenta que al llarg d’aquestes set dècades han vist tota mena de moments: «Hem patit crisis als 80, als 90, als 2000 i ara sembla que entrem en un altre cicle de pessimisme. Hem vist moltes alegries i drames, però l’experiència ens diu que tot s’estabilitza». I afegeix: «No ens fan por els cicles econòmics, l’habitatge és i serà sempre un bé de primera necessitat i la nostra missió és facilitar la vida tant a propietaris com a llogaters».
Els canvis legislatius en matèria d’habitatge també han tingut un gran impacte en el mercat. Martí pare recorda quan als anys 80 es va liberalitzar el mercat dels lloguers, cosa que va capgirar per complet el sector. Justament va ser aquell el moment en què Marebens es va consolidar, gràcies a diversos encàrrecs per part de grans firmes com la Caixa o Acciona per a gestionar la venda dels seus actius a la província, que combinava amb la seva tasca inicial de gestió de comunitats de propietaris.
Servei integral
Progressivament, Marebens ha anat deixant de banda la gestió de les comunitats de veïns i ha posat el focus en la gestió de propietats verticals, és a dir, d’edificis amb un únic propietari destinats al lloguer. A banda de la gestió dels lloguers, també duen a terme els projectes de rehabilitació d’aquesta mena d’immobles, oferint un servei integral que fa més senzill tot el procés als seus clients. Actualment, administren més de 1.500 immobles de lloguer, entre Tarragona i Valls, mercat al qual van accedir després de l’adquisició de Finques Cabré al 2007 i que es va integrar plenament a Marebens a partir de 2012.
Si bé la gestió de lloguers i la rehabilitació d’edificis són la base del seu negoci, continuen realitzant operacions de compravenda, tant per a particulars com per a empreses patrimonials. En l’actualitat, Marebens comercialitza la promoció immobiliària més gran que s’està construint al territori, situada a Salou, a primera línia de mar, en un complex d’alt standing.
Vocació de servei
Les persones han estat el centre de la filosofia de Marebens. «Som conscients que assolir els 70 anys és quelcom extraordinari. Probablement, el secret és creure fermament en la vocació de servei, en voler sempre ajudar als nostres clients, intentar sempre buscar noves maneres de treballar i sobretot, estar envoltat d’un equip humà ben cohesionat. Per nosaltres primer és el servei i després el resultat econòmic», asseguren.
Aquesta vocació de servei els impulsa a innovar en tots els aspectes, també el tecnològic. «Apostem per la simplificació de processos, la gestió de la informació i per un servei eficient. No podem donar l’esquena a l’evolució tecnològica, hem d’aprofitar-la per a ser millors», apunta Enric Martí fill. La millora contínua i l’adaptació a les demandes de la societat expliquen com Marebens ha esdevingut una referència al llarg d’aquests 70 anys. «La nostra intenció és continuar el llegat i portar Marebens als 100 anys», afirma l’actual gerent. I el seu pare afegeix: «Tenim la confiança dels nostres clients i una generació que ve darrere per a seguir millorant i aportant solucions als reptes del sector».
GERARD MARTÍ
Enric Martí pare i fill, la segona i tercera generació al capdavant de Marebens. «L’habitatge serà sempre un bé de primera necessitat i la nostra missió és facilitar la vida a propietaris i llogaters»
CULTURA Els músics de carrer reserven una mitjana de 14 hores al dia per actuar
L’Ajuntament ha rebut, des de 2018, 172 instàncies per tocar als punts habilitats de la ciutat
Roger Freixa
L’Ajuntament de Tarragona ha rebut un total de 172 sol·licituds de músics per tocar al carrer des de l’any 2018, any d’inici del programa Tarragona Patrimoni, músics al carrer. Alhora, registra en els darrers sis mesos una mitjana de 14 hores reservades al dia per actuar als punts habilitats de la ciutat, dues de les quals són per a la Part Alta.
La Rambla Nova, la plaça del Fòrum, la plaça Corsini, la plaça de les Cols, el Portal del Roser o el passeig de les Palmeres, així com la plaça de Pere Anglada de Sant Salvador o la de la Constitució de Bonavista, són alguns dels llocs d’interpretació musical permesos. Tanmateix, el consistori estableix un límit d’actuacions diàries als diferents punts musicals per no provocar molèsties contínues a les persones que viuen o treballen a prop. En alguns casos, només es permet una actuació al dia, mentre que en altres es permeten fins a quatre, dues al matí i dues a la tarda. Els horaris establerts són d’11 a 14 hores i de 17 a 21 hores, tot i que el màxim permès per actuació és de dues hores.
De les 172 instàncies per aconseguir acreditació, 12 han estat presentades aquest 2022. Tanmateix, l’any que més sol·licituds es van rebre va ser el 2020, amb un total de 52. La gaita, la guitarra, el clarinet, el trombó, l’acordió, el saxòfon, l’harmònica, el violí o, fins i tot, l’ukelele són alguns dels instruments, a banda de la veu, que han omplert de so els carrers de la ciutat. La varietat també es trasllada als gèneres musicals, ja que entre el conjunt d’intèrprets destaquen diferents estils. Clàssica, pop, rock, jazz, blues, reggae, gòspel, balada, flamenc... Tarragona ha comptat amb melodies molt diverses que
GERARD MARTÍ
Imatge d’un músic de carrer tocant la guitarra i cantant a la Rambla Nova de Tarragona.
La proposta musical és molt variada: pop, rock, balada, jazz o, fins i tot, música dels Balcans
En els darrers sis mesos, els artistes han reservat un total de 2.387 hores per tocar a Tarragona
ha permès els vianants escoltar, fins i tot, música brasilera i dels Balcans.
La proposta tan heterogènia està vinculada al gran nombre de nacionalitats, ja que, entre els músics amb autorització, hi ha persones d’Argentina, Brasil, Colòmbia, Uruguai, Romania, Lituània, Rússia, Polònia i altres indrets del món. A més a més, tot i que la majoria de músics que reserven hores viuen a Tarragona, també hi ha altres que es desplacen des de municipis pròxims, com Salou, el Catllar, el Vendrell o la Pobla de Montornès. Tarragona s’ha convertit en un espai de difusió artística. En els darrers sis mesos, els músics han reservat un total de 2.387 hores, amb una mitjana setmanal d’entre 90 i 100 hores.
Pel que fa al procés d’autorització, els intèrprets que volen exposar la seva música o versions a Tarragona presenten la sol·licitud a l’Ajuntament amb un resum de la seva formació i l’experiència musical, a banda de detallar quins instruments pretenen tocar al carrer, el gènere musical i el repertori. L’equip tècnic del consistori, abans de concedir l’acreditació, estableix una trobada amb el músic en qüestió per conèixer-lo i escoltar-lo actuar.
D’altra banda, una vegada l’intèrpret ha aconseguit el permís, truca amb una setmana d’antelació per reservar l’espai que desitgi, si està disponible. Per la seva banda, el consistori elabora un quadrant amb els horaris establerts que envia a la Guàrdia Urbana i als mateixos músics.
Tarragona Patrimoni, músics al carrer pretén estimular i fomentar la música als carrers de la ciutat per crear complicitat entre els artistes i els ciutadans. Des de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament, es va proposar la idea el 2018 perquè la música en viu i de proximitat tingués una major presència i que Tarragona es convertís en un aparador poc convencional dels músics emergents.
FELICITACIONS
Ahir dia 1 de novembre, aquest nen tan guapo i tremendo va fer 9 anyets. Com passa el temps! Moltes felicitats Pau, de part de tota la teva família que t’estimem moltíssim! Gràcies per alegrar-nos la vida!
CINEMA
El CaixaForum acollirà demà la preestrena de ‘La maternal’
La directora Pilar Palomero torna enguany a la programació del REC 2022 amb La maternal, el seu darrer treball cinematogràfic. Aquesta pel·lícula serà l’encarregada d’inaugurar les sessions prèvies del Festival, que es duran a terme al CaixaForum Tarragona. La projecció del film farà demà, a les 19 hores, quinze dies abans de l’estrena oficial del film als cinemes, prevista pel 18 del mateix mes. Per una altra banda, ja estan disponibles els primers abonaments d’entrades per poder gaudir de les projeccions del Festival REC 2022, que enguany es durà a terme del 30 de novembre al 7 de desembre de 2022. Tot i que encara no s’ha desvetllat la programació, ja es poden comprar els abonaments de 3, 5 i 8 entrades, per al festival a través de la web https://www.festivalrec. com/2022/10/ja-a-la-vendaels-abonaments-del-festivalrec-2022/. Redacció
SOCIETAT
Ricomà i Fortuny amb l’alcalde de l’Alguer, Mario Conoci.
Commemoren els 50 anys d’agermanament amb l’Alguer
L’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, i el primer tinent d’alcalde i conseller de Relacions Exteriors, Jordi Fortuny, van participar aquest cap de setmana a l’Alguer als actes en commemoració del 50è aniversari de l’agermanament entre la ciutat italiana i la catalana. Ricomà va ser rebut per l’assessor a la cultura de l’Alguer, Marco di Gangi, i el delegat del Govern a Itàlia, Luca Bellizzi. La delegació tarragonina va visitar el paratge natural del Capo Caccia i el golf de Porto Conte i el museu dedicat a la vida i obra de l’escriptor francès Antoine de Saint-Exupéry, autor del Petit Príncep, entre altres. Hores després, l’alcalde de Tarragona va presidir, amb el síndic de l’Alguer, Mario Conoci, l’acte de commemoració de l’agermanament al Teatre Cívic Gaví Ballero, que va cloure amb el concert de la cantautora tarragonina Anna d’Ivori. Redacció
OCUPACIÓ
El conseller Manel Castaño parlant als joves participants.
La Casa d’Oficis de Campclar i la Part Alta forma a 28 joves
La novena edició de la Casa d’Oficis de Campclar i la Part Alta, promoguda per Tarragona Impulsa, va finalitzar el passat divendres amb la participació de 28 joves. L’eix central d’aquesta edició ha estat la descoberta del patrimoni històric i cultural de la ciutat i s’han ofert tres especialitats: Community manager, restauració i rehabilitació de pintura i restauració i rehabilitació de fusta. «Els participants finalitzen amb una motxilla plena d’aprenentatges, apoderats i deixant la seva petjada al patrimoni de la ciutat», va manifestar el conseller d’Ocupació i Desenvolupament Econòmic, Manel Castaño. Aquest projecte està subvencionat pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc del Programa de suport als territoris amb majors necessitats de reequilibri territorial i social: Projecte Treball als barris. Redacció
MEMÒRIA
El Quartet Gerhard reuneix 480 persones al concert en record dels difunts
Els assistents van poder gaudir de 45 minuts de música clàssica a la plaça de les Cols
Roger Freixa
«La música és una molt bona manera de recordar els difunts», deia Josep Solà, veí de Santa Coloma de Farners que ahir va escoltar el concert a càrrec del Quartet Gerhard a la plaça de les Cols, on es van reunir unes 480 persones per recordar els éssers estimats que els han deixat i per gaudir de les melodies clàssiques del grup instrumental de corda català.
«La música és un llenguatge universal», expressava abans de l’actuació l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà. Per segon any consecutiu, l’Ajuntament i el Tanatori Municipal organitzen per Tots Sants aquest acte emotiu a càrrec del Quartet Gerhard, que va tocar peces de diferents artistes, com Komitas Vardapet, Johann Sebastian Bach o Dmitri Shostakóvich, qui va reflectir en la seva obra la commoció que va viure pels fets de la Segona Guerra Mundial. «La qualitat del grup és de primer ordre», va remarcar Ricomà, qui també va destacar la gran salut musical de Tarragona. «Des de l’Ajuntament l’hem de promocionar i compartir perquè la gent gaudeixi», va manifestar l’alcalde i president de l’Empresa de Serveis Funeraris Municipals de Tarragona (EMSERFUMT).
Entre els assistents al concert, que va durar uns 45 minuts, hi havia gent de totes les edats. «Coneixem el grup i hem pensat que venir era una bona manera d’aprofitar el dia festiu. Ens agrada la música i el lloc està molt ben escollit», exposava el tarragoní José Luis Andrés des de les escales de la Catedral, on també es trobava Aleix Vaqué, també músic. «El Quartet Gerhard té força fama, ja els he escoltat altres vegades i avui que era festiu m’ha semblat bona idea venir», relatava.
El grup musical és una formació de cambra avantguardista de reconegut prestigi internacional. El seu nom homenatja el compositor català Robert Gerhard. «Era un home decidit, que es va unir al moviment avantguardista d’aquella època –primera meitat del segle XX– i va lluitar per la seva idea de música d’una manera que ens sentim molt identificats», comenten des del quartet. Alhora, la violinista, Judit Bartolet, va fer referència a l’emotivitat i la sensació de comunitat que va provocar el concert: «Ha estat bonic veure el sentiment amb què la gent sentia les peces que interpretàvem».
Des del consistori, asseguren que «la idea és consolidar l’acte», tal com va explicar Ricomà. Per aquest motiu, l’1 de novembre de l’any vinent es tornarà a dur a terme.
GERARD MARTÍ
Imatge del concert d’homenatge als difunts, a càrrec del Quartet Gerhard, a la plaça de les Cols de Tarragona.
El grup instrumental de corda va tocar melodies de compositors com Bach o Shostakóvich «Ha estat bonic veure el sentiment amb què la gent sentia les peces que interpretàvem»
DIFUNTS
GERARD MARTÍ
Un home observa un nínxol durant la seva visita al cementiri pel dia de Tots Sants.
El cementiri de Tarragona s’omple de flors en record dels difunts
Centenars de persones van voler visitar els seus familiars i amics morts
John Bugarin
La calma que caracteritza sempre el cementiri de Tarragona es va veure interrompuda ahir pels centenars de persones que van anar-hi a visitar els seus difunts. La presència de famílies, parelles i amics, però, no va fer desaparèixer la solemnitat també tan pròpia d’aquest lloc. Com és habitual, algunes persones van aprofitar per netejar els nínxols dels seus difunts i posar els rams de flors. La vivesa dels seus colors contrastava amb la melancolia d’aquells qui recordaven els seus éssers estimats, mentre observaven fixament el lloc havien sigut enterrats. Les passes dels qui passejaven pel cementiri i el murmuri que es desprenia de les converses de les famílies eren els únics sorolls que trencaven amb la intimitat que atorgava el silenci a aquells qui anaven sols. La d’ahir va ser una jornada de retrobaments per a totes les persones que en algun moment de la seva vida van perdre a algú important.
REUS Les estrelles brillen de dia en un cementiri ple en record dels difunts
Centenars de ciutadans van passejar-se ahir entre els nínxols fins a ‘retrobar-se’ amb els éssers estimats que ja han marxat
Sergi Peralta Moreno
La vigília de Tots Sants va sumir Reus en la malenconia. Va ser un dilluns lúgubre i el cel lluïa un vestit compost únicament amb l’escala de grisos. La pluja amenaçava de fer acte de presència. Els núvols estaven de dol. No obstant això, arribat l’1 de novembre, el panorama va canviar per complet. Aquells que han abandonat el món terrenal i que ja són al cel van voler acompanyar les persones que han deixat enrere. Les seves àuries esteles van il·luminar un dia brillant, resplendent. No volien que fos un dia de tristesa i de lament, sinó de celebració i d’homenatge per una vida plena.
El Cementiri General de Reus va ser ahir l’escenari d’una interminable desfilada de centenars de peregrins que, rams en mà, recorrien la carretera de Montblanc per anar a recordar els seus difunts. Només travessar la porta que separa els mons dels vius i dels morts, els reusencs eren rebuts per un duet de violoncellistes. Emoció a flor de pell –no podia faltar El cant dels ocells, popularitzat per Pau Casals–, les llàgrimes no van tardar a deixar-se veure. Perquè sí, aquest any els rostres eren ben visibles, només ocults per ulleres de sol. Les mascaretes formaven part del passat. Abraçades i petons van tornar a ser les reines que eixugaven els plors i que dibuixaven més d’un somriure als llavis dels familiars, amics i coneguts que deambulaven per davant dels nínxols, escalfats la perenne calor de les estrelles que havien obligat a canviar la indumentària: de la trenca i la rebeca s’havia passat als vestits fins i als polos.
Si bé el Mausoleu del General Prim i les volàtils papallones del nou espai dedicat al dol perinatal, instal·lat en un dels xiprers més antics, visible just entrar al recinte, captaven durant uns segons la mirada dels ciutadans, pocs eren els que s’aturaven a observar-los amb deteniment. Tenien pressa. Les hores que podien passar parlant amb els seus difunts eren limitades i s’havien d’aprofitar al màxim.
A l’illa número 5, la família Martínez vetllava pel record de l’avi Valentí, que se’n va anar el 2020 víctima d’un fatídic càncer. En César, el seu net, de 20 anys, intentava dissimular el seu lament. Era el primer cop que visitava el lloc on reposava el seu «Déu». «No havia vingut abans perquè vaig ser un covard, però volia que l’avi sabés que mai no l’he oblidat», comentava. «Ni ho faré», afegia. L’àvia Àngela s’havia fos en una abraçada amb ell. «A què era guapo, el iaio?», preguntava a en César.
Des que en Valentí va morir, tres membres més de la família han estat atacats pel terrible malson del càncer. Després de tanta experiència en combat, demanen una mica de tranquil·litat. «Cuideu-vos molt» era l’expressió que més es repetien.
A l’altra banda de les installacions es dirigia Josefa, de 55 anys. Per arribar al nínxol on reposen els seus pares i un nebot, havia estat acompanyada per la magnanimitat del violí i el clarinet que sonaven en diferents indrets, que abraçaven els reusencs i les reusenques en aquests moments de dol. «M’han alegrat el dia. Venia amb els mocadors a la mà, però és un goig escoltar-los. Podria passar-m’hi hores, si no fos perquè m’espanta estar en un cementiri», declarava. En arribar al destí, Fina es va creuar amb la seva neboda, Sonia. De la sorpresa inicial es va passar a la rialla i ambdues es van apropar per ferse dos petons a les galtes. «Quant de temps!», exclamava Sonia. «Com està el teu home? I el fill? Que té xicota, ja?», li preguntava a la tieta.
«Venir aquí per Tots Sants té això, també: retrobar-nos amb la gent que estimem, posar-nos al dia i abraçar-nos després de tants anys», valorava Fina. En el seu cas, les seves germanes ja havien anat abans per netejar els nínxols i oferir quatre frescos rams de flors i un rosari de pètals de roses.
El dispositiu especial
L’Ajuntament de Reus va impulsar un dispositiu especial per facilitar l’accés dels ciutadans al cementiri. Les mesures van incloure l’habilitació de nous espais d’aparcament, una línia especial d’autobús llançadora i l’ampliació dels horaris del servei de transport públic. «M’ha anat molt bé això de poder agafar l’autobús davant de casa, al centre, per apropar-m’hi. Així no
em canso ni arribo suada de tant caminar», valorava Josefa.
César Martínez i el seu tiet, David, no estaven tan satisfets. Malgrat l’habilitació de múltiples zones d’estacionament al voltant de la carretera de Montblanc, consideraven que era un «laberint» trobar aparcament i maleïen haver-se trobat amb un dens trànsit per arribar al cementiri, que els havia fet «arribar més tard del que voldríem». «Ho arribo a saber i vinc caminant», expressava en César. En David era més conciliador: «No passa res. Ara anem a fer una barbacoa al mas i tot solucionat», concloïa.
GERARD MARTÍ
Les famílies es van poder tornar a reunir, abraçar-se i petonejar-se, ja sense mascaretes. «Venir aquí per Tots Sants també té això, retrobar-nos amb la gent que estimem»
RELIGIÓ
Què és el columbari?
MÒSSEN PERE DALMAU Rector de la parròquia de Sant Joan de Reus
Què ha de tenir una imatge perquè cridi l’atenció i sigui entès el seu missatge? Una imatge de tres metres de llargada i u trenta d’alçada és insuficient tot i estar a peu de carrer. Comprovat. Ben segur que els publicistes s’escarrassen per trobar maneres de comunicar el que interessa.
Fa anys, que al costat esquerre de la parròquia de Sant Joan Baptista hi ha un cartell –diria prou visible– que on posa «CRIPTA COLUMBARI». Es veu de lluny. Just a sota, amb unes lletres més petites, hi ha una frase una mica més llarga que ho explica: «Espai per a custodiar les cendres dels difunts». Sembla prou clar, però ja té vuit paraules. Un ha de fixar-se per llegir-ho i, és clar, pensar uns instant el què significa.
És habitual que quan preguntes què és un columbari als qui fins i tot han visitat l’església no sàpiguen què respondre.
Fa unes setmanes Reus Ocult, admirable entitat que ajuda a descobrir espais poc conegut va oferir la possibilitat, per segona vegada, de veure el columbari. Amb sorpresa i admiració, les més de quatre-centes persones que «el descobriren», reconeixen majoritàriament que no sabien què era un columbari.
Columbus ve del llatí. Els romans oferi-
en sacrificis als déus i creaven uns espais perquè els coloms hi poguessin fer els seus nius. Es pot veure encara avui el columbari romà a Vila-rodona, on queda clar. Doncs aquest nom –columbari– es presenta com un conjunt de «forats» ben ornamentats, on es dipositen les cendres dels difunts.
Al mig de la ciutat, sota la Capella del Santíssim de la parròquia de sant Joan Baptista hi ha el Columbari, amb uns murals amb de Fra Angelico. El silenci, la pregària, els plors, els records, la intensitat dels sentiments, els textos per ajudar al consol... són ben visibles especialment quan cada primer dissabte de mes, a les 10 del matí, se celebra l’Eucaristia per tots als que allí esperen la resurrecció.
Aquest Columbari permet dipositar les cendres d’una persona o també hi ha espai per quatre, entenem familiars. S’acull també aquells que no estan en condicions per poder assumir el cost que suposa la concessió per cinquanta anys.
El valor afegit que la parròquia ofereix és un equip de persones, professionalment preparats, que acompanya el dol. Es fan les sessions necessàries perquè cadascú pugui assumir serenament el fet de la mort d’un familiar. Conscients que cada vegada més hi ha una voluntat d’incineració dels difunts, l’Església ofereix aquest espai, recordant que no és desitjable tenir-les a casa, llençar-les a qualsevol lloc... Aquest «espai sagrat» afavoreix la pregària, el recolliment, la proximitat i dignifica comunitàriament el fet de la mort.
Sempre que es demani, es pot visitar.
RECORD
AJUNTAMENT DE REUS
Una ofrena floral per a homenatjar els morts
L’alcaldessa accidental de Reus, Noemí Llauradó, i altres membres de l’equip de govern van participar ahir en una ofrena floral per homenatjar les persones que estan enterrades al cementiri. L’acte va tenir lloc al panteó dels Fills Il·lustres. La comitiva també va dipositar una rosa en memòria de Xavier Amorós. Redacció.
