El davanter centre va marcar en el temps de descompte

FUTBOL

Lupu rescata un punt d’Alcoy (1-1)

El Nàstic van acabar empatant un partit on, de nou, van mostrar dues cares ben diferenciades, una fràgil i una millorada amb un menys

ALCOYANO NÀSTIC

1 1

Alcoyano. Bañuz, Soler, Álvaro Vega, Raúl González, Lillo Castellano, Moyita (Víctor Revert, 85’), Fran Miranda, Juanan, Armental (Pedro, 89’), Agüero (Primi, 89’) i Rubio (David Conejero, 79’). Nàstic. Manu García, Pol Domingo (Javi Bonilla, 74’), Quintanilla, Montes Arce, Joan Oriol, Aarón Rey (Marc Álvarez, 84’), Marc Montalvo, Gorostidi, Andy Escudero (Alexandru Tirlea, 48’), Guillermo (Andrei Lupu, 74’) i Pablo. Gols. 1-0, Moyita (12’) i 1-1, Lupu (91’) Àrbitre. David Cambronero (Castella i la Mantxa). Va mostrar la targeta groga al visitant Marc Montalvo i targeta vermella directa a Eric Montes Arce. Incidències. Partit de la jornada 17 disputat a El Collao.

Arnau Montreal Quesada

El Nàstic de Tarragona va salvar un punt d’Alcoy per acabar l’any gràcies al gol de Lupu en el temps de descompte. El davanter grana va tornar de la lesió de la millor manera possible per salvar un punt d’un partit on el Nàstic va mostrar dues cares ben diferenciades. Una molt més fràgil a la primera meitat, on no van ser rivals de l’Alcoyano, i una altra de millorada a la segona, amb un home menys després de l’expulsió de Montes Arce.

El Nàstic arribava a Alcoy amb acumulació de lesionats. Eric Montes Arce va ser l’escollit per formar la parella de Quintanilla a la defensa, segon partit consecutiu del manresà a l’eix de la defensa. Les lesions també van provocar canvis al mig del camp. Pedro del Campo es va quedar sense viatjar per una molèstia fibrilar i Gorostidi va ser l’escollit per acompanyar a Montalvo. D’altra banda, Andy Escudero va recuperar la titularitat en el retorn al seu anterior estadi.

Els grana tornaven al Collao, un estadi on tenen molts bons records respecte a la darrera temporada. Això va ajudar a l’equip durant els primers minuts del duel. El Nàstic va començar més animat, buscant el desequilibri i el control del duel, però aquesta sensació de seguretat es va esfumar igual de ràpid que va arribar. Als cinc minuts de partit, l’Alcoyano ja va donar un avís del qual seria la resta de la primera meitat. En la primera jugada que van tenir en un córner, Manu García va haver de salvar el Nàstic en dues ocasions. Primer, Rubio va rematar de cap completament sol al punt de penal i Manu va haver de volar per evitar el gol. El refús el va agafar un jugador local, però el porter grana es va fer enorme per tornar a aturar la pilota. La defensa grana, tota dins de l’àrea, es va quedar estàtica. Cada vegada que l’Alcoyano agafava la pilota, el Nàstic estava en problemes i el primer gol del partit no va trigar a arribar.

Després d’un remat de cap al mig del camp, Armental va guanyar la partida a Quintanilla per controlar la pilota a la frontal de l’àrea grana. El jugador de l’Alcoyano va superar el duel primer amb el defensa basc i després va driblar a Montes Arce. Una vegada vençuts els dos defensors, l’Alcoyano tenia fins a tres homes dins de l’àrea completament sols. Moyita va ser l’escollit i, amb tota la tranquil·litat del món, va batre a Manu García a plaer.

L’Alcoyano es va avançar en el marcador i el Nàstic va començar a mostrar una cara molt similar a la que es va veure contra l’Osasuna. El conjunt local penetrava la defensa grana amb la mateixa facilitat que un ganivet talla un tros de mantega. Mentrestant, el Nàstic no trobava el camí a l’àrea rival i les seves ocasions acabaven malbaratant-se o en faltes en atac. Guillermo estava envoltat en una particular baralla amb la defensa rival i va acabar per desesperar-se.

Les ocasions de l’Alcoyano no paraven d’arribar i entre Manu García i el pal el Nàstic evitava que el marcador s’ampliés encara més. Amb el pas dels minuts, el Nàstic recuperava la possessió, però no trobava la manera d’incomodar la porteria rival. De fet, durant els primers quaranta-cinc minuts, l’Alcoyano va xutar vuit vegades a la porteria grana i, en canvi, el Nàstic no va incomodar el porter rival en cap ocasió. El partit va arribar al descans amb victòria local i amb un Nàstic que havia mostrat la cara més fràgil.

A l’inici del segon temps, el Nàstic va tornar a començar amb força, però la galleda d’aigua freda no va trigar en arribar. En una acció fortuïta, Eric Montes Arce va ser expulsat amb vermella directa després de donar un cop a un jugador localque estava a terra. El linier estava just davant i va veure l’agressió i l’àrbitre no ho va dubtar. El que va ser l’heroi del partit contra el Barça Atlètic, va complicar les opcions de remuntada al Nàstic, perquè els d’Agné van haver de jugar tota la segona meitat amb un home menys.

Inexplicablement, amb un home menys, el Nàstic va millorar. L’Alcoyano es quedava sense forces amb el pas dels minuts i les seves ocasions cada vegada eren més fàcils de controlar per la defensa grana. Ander Gorostidi es va posar l’equip a l’esquena i va liderar un contraatac que va acabar ell mateix amb un xut fora de l’àrea que es va estavellar amb el pal. De nou, el migcampista basc es va quedar a mil·límetres d’estrenar-se amb la samarreta grana.

L’Alcoyano també va tenir les seves ocasions. De fet, també va estavellar la pilota al pal, però aquesta va ser l’única jugada de perill que va tenir a la segona meitat, tot i ser superior en nombre de jugadors. Agné va moure

ALCOYANO/SÍLVIA CALATAYUD

El partit va destacar pel constant xoc entre els dos equips que van escalfar l’ambient i va resultar amb Eric Montes Arce expulsat.

LES DADES

CLASSIFICACIÓ Equip Pts J G E P GF GC 1.Eldense 31 17 9 4 4 24 13 2.Castellón 29 17 8 5 4 23 14 3.Real Murcia 29 17 8 5 4 23 15 4.Osasuna Prom. 28 17 8 4 5 23 15 5.Amorebieta 26 17 7 5 5 22 15 6.GIMNÀSTIC 26 17 7 5 5 19 21 7.Real Sociedad B 25 17 6 7 4 23 19 8.SD Logroñés 25 17 7 4 6 24 22 9.Barça Atlètic 25 17 7 4 6 17 19 10.Alcoyano 23 17 6 5 6 17 18 11.La Nucía 23 17 5 8 4 17 19 12.Numancia 23 17 6 5 6 13 15 13.Real Unión 22 17 6 4 7 19 23 14.Cornellà 21 17 5 6 6 12 16 15.At.Baleares 20 17 4 8 5 17 18 16.Intercity 19 17 5 4 8 21 20 17.UD Logroñés 18 17 4 6 7 18 18 18.Sabadell 18 17 5 3 9 18 26 19.Bilbao Ath. 14 17 3 5 9 13 26 20.Calahorra 13 17 2 7 8 11 22 RESULTATS Jornada 17, Primera RFEF Castellón-R.Sociedad B 1-1 Amorebieta-Intercity 1-0 UD Logroñés-La Nucía 1-1 Barça Atlètic-Real Unión 2-1 At.Baleares-Real Murcia 0-3 Osasuna Prom.-Sabadell 2-0 Bilbao Ath.-SD Logroñés 0-2 Eldense-Calahorra 4-0 Alcoyano-GIMNÀSTIC 1-1 Cornellà-Numancia 1-0 PRÒXIMA JORNADA Calahorra.-Cornellà UD Logroñés-Barça Atlètic Real Murcia-Amorebieta R.Sociedad B-SD Logroñés Numancia-Osasuna Prom. Intercity-Eldense GIMNÀSTIC-At.Baleares Real Unión-Castellón Sabadell-Bilbao Ath. La Nucía-Alcoyano

banqueta i va donar entrada a Lupu i Javi Bonilla. El davanter tornava després d’un mes aturat per una lesió i ho feia de la mà del seu company amb la millor connexió, Bonilla. L’efecte dels canvis no va ser immediat. L’Alcoyano volia matar el partit allargant les seves possessions i fer passar els minuts. De fet, Vicente Parras va exhaurir gairebé tots els canvis en els últims minuts de duel per guanyar minuts.

El Nàstic no abaixava els braços i Joan Oriol enviava les pilotes a la zona de perill. En una d’aquestes pilotes llargues, Marc Álvarez va forçar un mal refús d’un defensor local i Javi Bonilla va rebre la pilota al vèrtex de l’àrea. El sorià va aixecar el cap i va fer el que millor sap, posar la pilota a l’àrea amb un centre mil·limètric. La connexió va funcionar i Lupu va exercir de killer per volar i rematar amb un gran gest amb el cap per marcar l’empat. Lupu va marxar lesionat després de marcar el seu primer gol a Copa del Rei, i va retornar a lliga també amb un gol sota el braç. Aquesta diana va empatar un partit on el Nàstic va tornar a mostrar dues cares ben diferenciades.

El Nàstic va salvar un punt del Collao gràcies a Lupu. Els grana van acabar sumant per a acabar l’any en sisena posició, empatats a punts amb l’Amorebieta, el cinquè.

Raül Agné: «Som capaços del millor i del pitjor»

El tècnic del Nàstic de Tarragona, Raül Agné, va sortir satisfet després que el seu equip rescatés un punt en l’últim partit de lliga. Tot i això, el Nàstic va tornar a mostrar dues cares ben diferenciades, així que va destacar «hem guanyat un punt, però no ens podem permetre aquest tipus d’accions com la de l’expulsió». De cara a les irregularitats de l’equip, el tècnic va mencionar que «no pot ser que dins d’un partit es juguin tants. Hem d’estar per sobre d’això, ara mateix som capaços del millor i del pitjor, amb una mala primera meitat i una millor segona part». Agné va condemnar «les faltes de concentració» que van provocar la fragilitat de l’equip a la primera meitat, però també va subratllar que «la part positiva és que hem recuperat a Lupu». De cara a fer la carta als reis, Agné va puntualitzar que «si veus la primera part en fitxaries a tres i si veus la segona no fitxaries a ningú. Hem de controlar les emocions en certs moments del partit i ho millorarem». AMQ

Ari Sánchez cau a la final del Máster i perd el número u

Final trist per l’any de la reusenca Ari Sánchez en el món del pàdel. Ella, amb la seva companya Paula Josemaría van perdre per 3-6, 6-4 i 6-4 contra Gemma Triay i Alejandra Salazar a la final del Barcelona Master Final, l’últim torneig de la temporada. La dura derrota va significar més que perdre un torneig, Ari Sánchez també li van prendre la primera posició al rànquing del World Padel Tour. La reusenca va aconseguir enguany ser la número u gràcies al seu gran rendiment, però Triay i Salazar van recuperar la posició guanyant una final que va estar competida fins al final. El Palau Sant Jordi de Barcelona va vibrar en un duel on es van veure moltes remuntades. Sánchez i Josemaría van començar colpejant primer, però Triay i Salazar van saber recompondre’s i van batre a la reusenca amb dos contundents sets que van acabar 6-3 i 6-3. Redacció

HOQUEI PATINS

El Reus Deportiu i el CP Calafell passen de ronda a la Champions

El Reus Deportiu Virginias i el CP Calafell fan la gesta i es classifiquen de cara a la fase final de la WS Champions League. Els roig-i-negres van fer com a líders de grup en la seva estada a Itàlia. En tres dies intensos, els de Jordi Garcia van guanyar dos dels tres partits, el primer contra l’HC Valdagno per 4-6 i l’últim contra l’HC Braga en duel de màxima igualtat que va resoldre Checco Compagno amb un doblet. Els reusencs van empatar contra l’OC Barcelos, equip que va passar com a segon classificat. D’altra banda, el Calafell va passar com a segon de grup. Els verds van començar la fase amb derrota contra l’Oliveirense portuguès, el líder del grup. Tot i això, els de Ferran López es van aixecar i van classificar amb dues grans victòries. La primera contra el Grosseto per 1-6 i l’última, ahir, contra el Diessbach per 5-3. Els dos equips acabaran l’any amb derbi el dijous. AMQ

L’ENTRENADOR

Reactiu. Quan les coses no funcionaven, va posar les peces que van remuntar el duel.

Raül Agné

Expulsat. D’heroi a dolent. Va ser expulsat a l’inici del segon temps i va deixar al Nàstic amb un home menys.

Eric Montes Arce

Despertat. Va anar de menys a més amb una primera part més grisa i un líder en els contraatacs de la segona.

Ander Gorostidi

Recanvi. Va entrar per recompondre la defensa a la banda dreta després de l’expulsió.

Alexandru Tirlea

Salvador. Sense les grans aturades durant tot el partit, el Nàstic no hauria acabat remuntant.

Manu García

Esforçat. Com la tònica general a la defensa, va anar de menys a més i va intentar jugades ofensives.

Joan Oriol

Substituït. Va tornar en el que va ser el seu estadi fa uns mesos i no va poder aparèixer gaire en atac.

Andy Escudero

Superheroi. Va tornar després d’un mes aturat per lesió amb un gol que va rescatar un punt d’Alcoy.

Andrei Lupu

Patidor. Com tota la defensa, es va desfer al primer temps i va millorar a la segona. Va acabar substituït.

Pol Domingo

Efímer. Totes les seves accions ofensives acabaven tan ràpid com es van iniciar. Partit gris de l’extrem.

Aarón Rey

Lluitador. Es va barallar amb els defenses tot el que va poder, però no va ser molt desequilibrant.

Pablo Fernández

Assistent. Va tornar a mostrar la seva connexió amb Lupu amb un centre mil·limètric i salvador.

Javi Bonilla

Superat. Durant la primera meitat va tornar a mostrar la seva cara més fràgil. Està lluny del seu nivell.

Alex Quintanilla

Sancionat. Va veure la cinquena targeta groga i no podrà jugar el pròxim partit de lliga l’any que ve.

Marc Montalvo

Barallat. Des de l’inici del partit va acabar enganxat amb la defensa rival, que el va desesperar.

Guillermo Fernández

Revulsiu. Va sortir per acabar d’esvalotar la defensa rival i ho va aconseguir provocant l’empat.

Marc Álvarez

CELEBRACIÓ

Els argentins celebren a la plaça de la Font la victòria de la seva selecció al Mundial de Qatar

Argentina va guanyar per penals a França i va fer esclatar l’eufòria entre els tarragonins presents

Redacció

La plaça de la Font de Tarragona es va convertir en l’epicentre del món argentí durant la tarda d’ahir. Més d’un centenar de persones van vibrar, patir, protestar i van esclatar d’eufòria celebrant la victòria d’Argentina del Mundial de Qatar 2022. Leo Messi va aconseguir aixecar el seu anhelat Mundial per igualar a la llegenda de Maradona i afegir, d’aquesta manera, una estrella més sobre l’escut de la seva selecció. El partit va estar a l’altura del final d’un Mundial. França i Argentina van xocar com dos trens de mercaderies en un partit on es va poder gaudir d’un futbol molt bonic, ple de gols i d’emoció fins al final, que va arribar a la tan emocionant tanda de penals. Tot això es va viure d’una manera molt diferent de la plaça de la Font. Els argentins, i algun seguidor francès, es van aplegar als bars de la zona per presenciar l’equip i van viure emocions del tot diverses. L’emoció va esclatar ben d’hora amb els gols de Messi i Di Maria a la primera meitat. Els càntics ressonaven per la plaça tarragonina i augmentaven a mesura que passaven els minuts. De l’emoció i de la festa, va passar a la tragèdia. En qüestió de dos minuts, Mbappé va empatar el partit i l’ambient va canviar en un instant. Els nervis van regnar, mentre que l’eufòria dels francesos es feia forta tot i estar envoltada en un mar de color blanc i celeste. Els argentins es van quedar muts, es menjaven les ungles, però l’impacte va durar ben poc perquè la seva passió va tornar a créixer per donar suport als seus jugadors. El partit va arribar a la pròrroga i Leo Messi va aconseguir posar el 3-2. Després dels nervis de gairebé dues hores de partit, l’alegria va ser màxima, però deu minuts després el gol de Mbappé va portar el partit als penals. Argentina no va fallar, Leo Messi va aixecar el seu trofeu i tota la plaça de la Font va ser una festa.

GERARD MARTÍ

Argentins amb la samarreta de la selecció i una imitació de la Copa del Món.