«Amb tots els que tinc al darrere, he de seguir sumant per retornar la confiança»

Arnau Montreal Quesada

— Com valora el darrer any?

— El 2022 va ser un molt bon any. Vaig començar guanyant la medalla de bronze a la prova de Mitja Marató en els Jocs Iberoamericans, després vaig participar en el Campionat d’Europa a Múnich amb una onzena posició i plata per equips. Finalment, el desembre vaig batre el rècord d’Espanya a la Marató de València. Estic contenta perquè aquesta última prova va ser la cirereta del pastís d’un gran any que em va consolidar com una de les millors maratonianes.

— Ha passat més d’un mes de la gesta de trencar un rècord de 27 anys. Com se sent?

— Ara que ja ha passat un temps, valoro encara millor haver superat una marca que havia estat imbatuda durant 27 anys. Ferho posa en valor el treball que faig cada dia. No treballo per ser la inspiració de ningú, però si serveix per atraure a més joves al món de l’atletisme, m’alegra molt. Quan llegeixo els comentaris que em deixen per les xarxes socials, em treuen més d’un somriure.

— Quant de temps portava darrere del rècord?

— L’any 2020, durant la pandèmia, vaig consensuar amb el meu entrenador, Jordi Toda, el repte de córrer a ritme de rècord d’Espanya. Inicialment, només volia aguantar com més quilòmetres millor amb el nou ritme i gestionar el temut mur de la marató.

Aquell mateix any, a València, em vaig quedar a 17 segons del rècord. Va ser en aquell instant quan vaig veure que era possible.

Des de llavors, vaig treballar per aconseguir-ho i, finalment, vaig batre el rècord a València.

— Què és el mur de la marató?

— A les distàncies llargues, el cos experimenta un cansament diferent del d’una cursa curta. Arriba un moment que el teu cap et diu que ja has arribat al límit i et dona l’impuls de frenar, però t’has de saber sobreposar a la situació i continuar endavant. És un joc entre ment i físic, per això gaudeixo tant d’una marató.

— Com es prepara el cos per aquesta prova?

— S’ha de fer un entrenament diari. Has de practicar les tirades llargues i ritmes específics per anar educant el cos durant la duració d’una cursa.

— També té la seva part estratègica.

— Les ciutats no són planes, així que a mi m’agrada estudiar-me el recorregut abans de començar. És un petit ritual previ a cada competició, perquè els petits detalls són els més importants. S’han de localitzar els quilòmetres més durs, on pots córrer amb el vent en contra, els girs i zones complicades. Si tens tot això al cap, durant la cursa no et sorprèn.

— Vostè és de Valls, com ha ajudat la seva ciutat en el desenvolupament de la seva carrera?

— Els meus inicis en el món de l’atletisme van ser a Barcelona, però va ser en el retorn a Valls amb Jordi Toda quan vaig agafar l’ambició i la passió. Quan entreno per Valls, creuar-me amb gent que em coneix, que m’anima i s’alegra per mi, m’ajuda a continuar endavant. A més, quan l’Ajuntament va posar el meu nom a la pista de la ciutat també va ser una alegria i motivació. Penso que, amb tots ells al darrere, he de seguir millorant per retornar la confiança que han dipositat en mi.

— Quins són els pròxims reptes de cara a la pròxima temporada?

— A l’estiu, es disputa el Mundial d’Atletisme a Budapest. Si tot va bé, podré disputar la marató i començar a preparar-me per a l’objectiu a llarg termini, que és poder competir en els Jocs Olímpics de París 2024. Tots els camins apunten cap allà.

— Seria la segona participació després de Tòquio.

— Els Jocs de Tòquio van ser molt especials, però també perquè va haver-hi moltes restriccions per la pandèmia. Estàvem aïllats en un hotel i, al final, la prova de la marató es va dur a terme a Sapporo. Estic encantada d’haver viscut uns Jocs únics, els guardo molt d’afecte, però espero estar a París.

— Té la mínima olímpica per participar.

— Sí, però la Federació Espanyola d’Atletisme encara ha de mostrar els criteris, si no passa res, hi seré.

El Centre d’Esports Constantí va presentar els dotze equips el darrer diumenge en el marc de la Festa Major d’Hivern del municipi. Els més de 200 jugadors i 22 entrenadors dels equips de les categories babies fins als veterans es van reunir al Camp de Futbol Municipal de la Coma per fer-se la foto oficial. Redacció