«L’evolució ha d’anar cap al sud, però no hem d’oblidar la zona nord»

L’arquitecte creu que el nord de Reus necessita una «reordenació» per a garantir la convivència entre veïns i vehicles

JOAN CARLES

Aigües de Reus renova i repara la xarxa d’abastament a diferents punts

Quan Teresa Pallarès va proposar a Joan Carles Gavaldà ser el seu número 2, l’arquitecte va sentir «vertigen». Amb tot, l’entusiasme de la candidata i el fet de sentir que s’estava valorant la seva trajectòria van decantar la balança. «Si la meva família no em responia amb un ‘no’ rotund, tenia molt clar que diria que sí», afirma.

— Quin retrat fa de Reus?

— Ens trobem en un moment molt interessant. Gràcies al treball liderat per l’alcalde Pellicer, l’Ajuntament té unes potencialitats i una situació econòmica que han de permetre completar una transformació molt important, que serà causada per elements com el TramCamp, que farà entrar a la ciutat nous fluxos de ciutadans a qui s’ha de donar servei. També hi haurà qüestions d’ordre social, com respondre a la problemàtica de l’habitatge.

— Cap a on hauria de ser la transformació?

— Ha de ser una evolució on ningú quedi despenjat. La ciutat s’ha de transformar i ha de tenir capacitat per acollir a tothom, i que tothom s’hi senti còmode perquè se li estan donant tots els serveis i perquè el seu projecte de vida pot avançar. Això ho hem de fer per a la gent de Reus, però també hem de tenir aquesta visió de capitalitat al Camp de Tarragona i més enllà.

— Parla d’acollir tothom. Ens referim a tenir més habitatges?

— Per descomptat. Tenim una ciutat amb una tensió d’habitatge important. Hi ha un dèficit d’habitatge a l’abast. Possiblement, si ho analitzem bé, tenim prou habitatges, però alguns s’han envellit i no tenen les condicions suficients perquè siguin atractius. També hi ha necessitat de renovació del parc d’habitatge. L’Ajuntament ha de potenciar la construcció als solars de propietat municipal i ha d’apostar clarament per l’habitatge protegit. La iniciativa privada i la pública han de conviure. Això ja s’ha començat a fer, però s’ha de continuar potenciant. La nova Llei d’Habitatge és molt interes- sant de cara al llogater, però farà que alguns propietaris no posin els habitatges a l’abast. L’Ajuntament aquí té molta feina a fer.

Gavaldà considera que queda molta feina a fer per a incrementar el parc d’habitatges.

— Amb Pallarès com a regidora, s’han iniciat projectes d’habitatges, però requereixen anys per a completar-se.

— És cert. La construcció de nous habitatges comporta un ritme, comporta uns anys, i hi ha necessitats que són imperioses. En aquest moment, s’estan una tercera línia, els grans tenidors, com la Sareb. La Teresa ja ha fet contactes amb aquesta entitat per a fer una cessió de tots els pisos que té a la ciutat, que estan buits la major part d’ells.

— En matèria d’urbanisme, els esforços s’han centrat en el creixement cap al sud. L’evolució ha de continuar cap allí?

— L’evolució ha d’anar cap al sud perquè ha de ser una àrea de nova centralitat, però no hem d’oblidar el nord, on tenim una problemàtica de comunicacions. És una zona que queda fragmentada per la via del tren. Hem de tenir elements per saltar aquesta via. Hi ha una peça molt important que és la platja de vies d’Adif. Tot aquell àmbit ha de ser una nova zona verda, lligada amb aprofitament urbanístic. No deixa de ser una ampliació també del parc d’habitatge.

— S’hauria de reordenar la zona nord?

El bell mig de la plaça del Mercadal, davant l’atenta mirada de les autoritats, va ser l’indret elegit per l’escola Rubió i Ors per a traslladar la seva reivindicació: demana disposar de més zones verdes a la ciutat. Per a fer-ho, va emprar els recursos de l’art, del teatre, de la dansa. Flors, sòl, asfalt. Tots els elements que expliquen el desenvolupament urbanístic d’una urbs van ser representats per l’alumnat en l’espectacle Llavors... «Per a fer un Reus millor, cal plantar les llavors», es va sentir per megafonia. Immediatament, les gotes d’aigua van entrar a escena per ruixar les plantes i aconseguir que germinin, amb la inestimable ajuda del sol radiant. «Neces- sitem que la natura formi part de la nostra cultura», va ser l’expressió pronunciada per deixar palesa la seva proclama. L’escola Rubió i Ors va denunciar així la manca d’espais naturals a la ciutat, una observació que van determinar que calia traslladar a l’Ajuntament. Des del balcó del palau consistorial, els regidors en van prendre nota. engegant alguns projectes com el tema de la Hispània, però després hi ha també aquests propietaris que no s’atreveixen o no veuen atractiva la possibilitat de posar a l’abast els habitatges. Els hem de fer veure que realment els estem ajudant. Per a fer-ho, els processos administratius han de ser àgils, clars, i hem de demostrar que les subvencions no són només una promesa, sinó que són una realitat. Hi hauria

— Aquella zona necessita una reordenació. En aquest moment, la plaça d’Almoster és un dels punts sorollosos de la ciutat. La densitat de trànsit fa que, si passeges per allà, estàs en tensió. Hem de pensar que aquest espai estarà a la perifèria de la Zona de Baixes Emissions i, per tant, pot arribar a concentrar molt més trànsit del que ara té. S’han de donar unes solucions que puguin fer conviure la mobilitat amb els espais residencials.

El POUM que tenim ara data del 1999. Hi ha hagut moltes modificacions puntuals, però s’ha de tenir una visió global. El POUM s’ha de redactar de nou. Abans no arribem a això, hem de posar ordre a certs punts, com el disseny de les zones nord i sud.

Aigües de Reus va començar ahir obres de renovació i reparació de la xarxa d’abastament en diferents punts de la ciutat. Paral·lelament, l’empresa municipal també va iniciar treballs amb l’objectiu de millorar la gestió de la potabilitzadora i la qualitat de l’aigua tractada. La primera intervenció consisteix, d’una banda, en la reparació de la xarxa d’abastament al carrer Closa de Mestre, amb la instal·lació de 110 metres lineals de canonada de fosa dúctil de 200 mil·límetres, operació que compta amb un pressupost de 48.174,55 euros. D’altra banda, s’estan instal·lant tres nous encreuaments de la xarxa d’abastament –en concret, al carrer del Doctor Ferran, el passeig Sunyer i la riera de Miró–, amb un pressupost de 74.278 euros. Aviat també està prevista la reparació de la xarxa d’abastament del carrer Robert Aguiló –entre els carrers del General Moragues i del doctor Robert–, actuació que compta amb un pressupost de 96.435,87 euros, i la renovació de la xarxa de sanejament al carrer Tívoli –entre els carrers Ample i de Castellvell–, per 78.300,92 euros. Aigües de Reus també ha iniciat les obres per a la construcció d’un bypass a l’edifici de sortida de l’Estació Potabilitzadora d’Aigua Potable amb l’objectiu de millorar la gestió de la planta i la qualitat de l’aigua tractada. La intervenció no afecta el servei i té una durada prevista de dos mesos. Redacció

L’actor David Bagés protagonitza la nova conversa del Prosceni Reddis Bartrina

El Prosceni Reddis Bartrina tornarà aquesta tarda a l’edifici de la plaça del Teatre amb una edició especial. En aquesta ocasió, l’actor Marc Martínez conversarà amb David Bagés, conegut en el món de la interpretació pels seus papers en sèries com La Riera, Nissaga de poder, Temps de silenci o Ventdelplà. Nascut a Reus, Bagés va iniciar-se en el teatre al Bravium Teatre i al Col·lectiu de Teatre La Vitxeta. Format a l’Institut del Teatre de Barcelona, també ha participat en programes de televisió amb caràcter alternatiu i contracultural produïts per Televisió Espanyola, com Plàstic. En teatre, ha destacat per les seves interpretacions a obres com Mein Kampf i L’auca del senyor Esteve Redacció

La professora de dansa Núria Díez s’incorpora a la candidatura del PSC

per Erika Molina