«El relleu generacional del sector de l’aigua és una oportunitat per als joves»

L’Escola de l’Aigua i l’Institut Pere Martell impulsen dos cicles formatius en modalitat dual, que preparen els futurs professionals d’un sector essencial

CEDIDA

Anna Ferran

— Què és l’Escola de l’Aigua?

—És una institució educativa creada pel grup Agbar ara fa 10 anys, que té com a principal missió la formació, capacitació i qualificació dels professionals del sector de l’aigua i del medi ambient. Per tant, formem i desenvolupem professional dins de l’àmbit del grup Agbar, però també de la resta del sector dels serveis d’aigua. És una iniciativa tractora amb un valor social més enllà dels interessos productius de la nostra empresa. Així mateix, també tenim una línia de serveis d’educació ambiental, amb programes escolars i de sensibilització, per al conjunt de grups de relació implicats en la gestió de l’aigua, que, al cap i a la fi, som tots.

—Quina formació imparteixen?

—El nostre focus és la formació professionalitzadora, és a dir, aquella formació que habilita i dona competències per a ser un bon professional. I això ho fem en els diferents nivells formatius. A l’àmbit universitari, amb el Màster en Tecnologia i gestió de l’aigua i amb diferents postgraus. I també en l’àmbit de la formació professional. Dins d’aquest, tenim diverses branques. D’una banda, oferim formació contínua per a professionals en actiu, per a garantir l’upskilling i el reskilling necessaris en el context actual de transició verda i digital. També disposem de programes d’acreditació de competències dels professionals en actiu. I després tenim els programes de formació professional dual, que són la nostra aposta per a la incorporació de joves professionals.

—Com sorgeix la idea d’impulsar la FP Dual des de l’Escola de l’Aigua?

—Van ser una aposta que vam fer des del minut zero de la implementació de la formació professional dual a Espanya, ara fa 10 anys. És una aposta estratègica que s’ha materialitzat en forma de col·laboració publicoprivada, ja que anem de bracet de les administracions i els centres educatius públics i tot amb l’objectiu de desenvolupar els millors professionals en l’àmbit de l’aigua. Cal tenir en compte que, quan vam decidir tirar endavant aquest projecte, no només vam haver de promoure la modalitat dual, sinó que vam haver de promoure uns estudis específics del sector de l’aigua, perquè no exis-

A l’Escola de l’Aigua capacitem i qualifiquem professionals de tot el sector de l’aigua i el medi ambient tien. I ho vam fer en col·laboració amb l’Institut Pere Martell de Tarragona, que van ser pioners a Catalunya i al conjunt de l’Estat en impulsar formació professional d’aquest sector.

—Un dels ensenyaments de formació professional dual que impulsen és el cicle formatiu de grau mitjà en Xarxes i Estacions d’Aigua. Faci-me’n cinc cèntims.

—Aquest cicle habilita els estudiants per a incorporar-se en els equips de gestió de les xarxes urbanes d’aigua, cosa que engloba xarxes de distribució de l’aigua, però també clavegueram i drenatge urbà. Així mateix, els

L’FP dual ofereix més ocupabilitat i un aprenentatge més divers i vinculat a les pràctiques professionals titulats també poden treballar en les estacions de tractament d’aigua, siguin potabilitzadores o depuradores. Addicionalment, els seus coneixements es poden aplicar en altres àmbits com l’agricultura i la instal·lació de reg o els processos industrials.

—I pel que fa al cicle formatiu de grau superior en Gestió de l’aigua, quines serien les sortides professionals?

—El cicle habilita els alumnes per ser responsable dels equips d’operació i manteniment de la xarxa i les instal·lacions i per ser responsable de plantes de tractament d’aigua de mida petita, com poden ser les de la indús- gua. Una bona part dels alumnes ve del batxillerat. Són joves que, en lloc de fer una carrera universitària, opten per una formació que saben que li donarà una ocupabilitat més ràpida i, que els permet continuar estudiant en el futur. En els dos cicles, tant en el de grau mitjà com en el superior, hi ha un grup important d’alumnes que venen del món laboral. Són persones que decideixen ampliar els seus estudis, que en alguns casos fa anys que treballen en el sector de l’aigua, i que ara volen aprofundir-hi. —Com s’estructura el temps entre l’institut i l’empresa?

—El primer any els alumnes estan de manera exclusiva al centre, si bé es fan algunes visites tècniques i es tenen algunes xerrades amb personal de l’empresa a mode introductori. És a segon quan es fa l’estada a l’empresa. El 70% de les hores lectives es passen a l’empresa i el 30% al centre. Si es fa el còmput dels dos anys, gairebé la meitat del temps lectiu del cicle és a l’empresa. Cal destacar que és una modalitat dual retribuïda. I ha estat així des que van engegar el programa ara fa 10 anys. Agbar i la resta d’empreses que s’hi han sumat hem apostat des del minut zero perquè aquesta dualització fos amb retribució a través de beques salari. En aquell moment no era normatiu, ni tan sols a Catalunya, però nosaltres ja vam fer el pas endavant. —Quins avantatges té per als alumnes?

El canvi tecnològic permet que professions molt masculinitzades s’obrin al talent femení tria. En el cas concret de l’Institut Pere Martell, moltes de les persones que fan aquest cicle superior troben feina a les plantes de tractament d’aigües de procés de les indústries del polígon químic o bé en plantes de tractament d’aigües urbanes petites.

—A quin perfil d’alumne van dirigits?

—En el cas dels cicles formatius de grau mitjà, la majoria de persones que s’incorporen són estudiants que surten de l’ESO i opten per aquest camí. En el cas del cicle formatiu de grau superior, alguns alumnes venen del grau mitjà, sigui del de l’aigua o d’altres de la família d’Energia i ai- bé i demostres les teves habilitats, serà molt més fàcil que, un cop acabats els estudis, et puguis incorporar a treballar en aquesta empresa, perquè ja tenen unes referències teves.

—Quin grau de demanda hi ha en el mercat laboral de professionals del sector de l’aigua?

—El sector de l’aigua és un sector molt estable des del punt de vista laboral. Ho és per diverses raons. D’una banda, perquè es tracta d’un servei bàsic. D’altra banda, perquè és un servei fonamentalment material i que comporta infraestructura. I aquesta estabilitat fa que hi hagi una rotació relativament baixa. Ara bé, ens trobem en un moment de relleu generacional, que ja s’està produint i continuarà en els pròxims anys. Per tant, ara hi ha una oportunitat per accedir a aquest sector professional.

—Les xifres evidencien que els joves amb formació professional tenen menys taxa d’atur i explicava que hi ha una necessitat de professionals qualificats. Què cal fer per a promoure l’FP, especialment la centrada en sectors industrials, entre els joves?

—Són dos: més i millor aprenentatge i més ocupabilitat. Pel que fa a l’aprenentatge, aprens més perquè ho fas de forma més diversa, ja que a l’aula s’hi suma un nou context, com és l’empresa, que també ho fa més divertit. A més, es tracta d’un aprenentatge més concret, perquè estàs al lloc de treball i està totalment vinculat a les pràctiques professionals. I tot sense oblidar la part de l’aula, que és fonamental, ja que és on s’ofereixen coneixements generals, que permeten que els professionals tinguin una visió més completa i àmplia que no tindrien si només es quedessin amb la part concreta i pràctica d’estada a l’empresa.

—I pel que fa a l’ocupabilitat?

—Si ho fas bé a l’estada a l’empresa, tens la meitat de la feina guanyada. A les empreses ens costa trobar talent. És una paradoxa, especialment veient les xifres d’atur, però és així. Per tant, si com alumne funciones

—En primer lloc, cal informació. Hem de ser capaços de difondre més i millor els cicles formatius. En aquests últims 10 anys s’ha avançat molt en matèria d’FP. El camí recorregut és molt important. La concepció de l’FP a nivell social i la legislació han canviat molt en aquest temps, però encara ens queda molt per fer. La segona cosa que cal fer és orientar. Hem de ser capaços d’explicar millor als joves les diferents opcions d’estudi que hi ha i fer una orientació més personalitzada en base a les necessitats, els interessos, capacitats i talent de cadascun dels estudiants. El tercer aspecte fa referència a la capacitat de resposta que la formació té a les demandes del mercat laboral. Cal flexibilitat i ara encara tenim un sistema rígid, que no sempre s’adapta a les necessitats territorials i de perfils professionals. I per últim, en els sectors de caràcter tècnic i tecnològic, tenim com a repte important la incorporació de les dones. El canvi tecnològic, amb la digitalització, la robòtica, etc., és una oportunitat perquè unes professions on l’element físic tenia molta presència, cosa que era un fet i un pretext perquè fos una feina molt masculinitzada, pugui obrir-se cap al talent femení.