Dossier Botanica Aplicada by Miguel Miguel

y1l *-ü0s0

Universitat de Girona

Práetiques de botánica apticada 2007^2009

Conxi Rodríguez-Prieto

Area de Batánica Departament de Ciéncies Ambientals

64.¡e¿l Ar io.dno,

Ar.r*., ,

/"¡e^'... Benc<¿ ¡ Jrene Ccs-bo.¡

He\s.r: fgltnot Rqdcr$qn Cec,iL"e.

Asnadna. Rqnda

/¡A¡o R.nsotf

? ? ? á a!,

-t

Íxnnx

tt á á t, á

pn-icrrca r: La zonacií de les comunitats bentdniques marines sobre substrat

rocós

al á

a a a a a a a a a

I I I

t t I t I t

..................3

Conceptes previs........... Objectius.....,

llaterial

de camp

Material de laboratori

............... i I ...

........................... I I

Situació de la zona de mostreig.......

P¡otocol de camp....... .....................

Req¡rlfefc

Resultats I: presentació del transsecte.

Resultats 2: presentació de la taula d'abundáncies

................16

Qüestions

PRACTICA 2: Biomassa i estructura de les comunitats fitobentdniques marines de substrat rocós.............. r9 Nocions básiques de producció primária, biomassa i estructura del fitobentos

marí.............

.................

I I I

t I I I ) )

I ) ) ) ) ) ) ) )

Resultats 4: dibuix esquemátic de la

comunitat................

...............34

PRACTICA 3: Estudi comparatiu de diverses comunitats fitobentóniques

marines....

....................3j

Nocions prévies Objectius......

....39 Resultats: dendrograma de similitud qualitativa entre mostres

dendrograma de similitud quantitativa entre mostres utilitzant valors de superficie a1gal............. Qüestions

pnAcnca

¿:

R.esolucié d'un problema

d'ecologia.......^...

............43

Nocions prévies

Objectius

I\,,fetrirr de ¡le¡lpc

ACP

Qüestions

BIBLIOGRAFIA

RECOMANADA

......................4e

APENDIXS

Apdndix 2 - Factors de conversió utilitzats per calcular les biomasses de ceries aigues (en g) a partir d'estimacions de la superfície algal (en cm2) (Ballesteros,

Apéndix 4 -Taula de

pi- pi - - iog: a Pt Pt

per al cálcul de l'índex de diversitat (Frontier,

1992)..

i969)...........

...........53

.......61

Práctiques de Botánica Aplicada - UdG

PNACTICA

LA ZONACIÓ DE LES COMUNITATS BENTÓ]\IQUES MARINES SOBRE SUBSTRAT ROCÓS Conceptes previs La llum, indispensable per a la vida dels vegetals, determina la separació del fons marí en dues grans franges: la zona litoral o fital, on la ilum és suficient per mantenir una forma de vida fotosintética , i la zolnaprofunia o afital, on no és possible la vida vegetal. El límit entre aquestes dues zones varia segons la clarédat de les aigües; en mars oligotrdfics, d'aigües transparents, com la Mediterránia oriental, es troba als voltants dels 100 m de profunditat, perd en aigües més térboles té una amplitud molt inferior.

&mrbd@{

S¡É.nnFarfó( iJ)

Principals divisions del bentos nrarí. Es senyalalazona més profunda del mar Mediterrani: 3600 m a la Fosa del Tirré (Ros

eral rr

Margalef, t9g9).

La zona fital es compartimenta en quatre nivells: supralitoral, mediolitoral, infralitoral i circalitoral. En la

definició de nivell no intervé cap noció de batimetria, sinó que es té en compte la preséncia d'unes comunitats concretes. Són, per tant, els factors ambientals i també biótics els qué determinaran l'amplitud dels nivells en un lloc determinat. Aquests factors (intensitat de llum, disponibilitat hídrica, hidrodinamisme, concentració de nutrients, direcció de les onades i dels corrents, depredació i competéncia, entre altres) varien principalment en I'eix vertical, és a dir, en fondária. Aixó fa que els organismes bentónics, que busquen les condicions óptimes de creixement, es distribueixin dins de Cadascun dels nivells en banáe, horitzontals més o menys amples i paral'leles al nivell del rrar. Aquesta distribució particular dels organismes s'anomena zonació i és molt evident en aigües somes, és a dir, al supralitoral i sobretot al mediolitoral, on la humectació i la llum presenten el seu gradient més fort i la competéncia per l'espai és máxima. A causa d'aixó, al mediolitoral, sobretot en llocs batuts, les comunitats es disposen en bandes molt estretes que reben el nom de fácies horitzontals o cinturons. En profunditat les fronteres entre ies diferents bandes no són tan netes i la zonació es desdibuixa. De manera similar, en I'eix horitzontal els horitzons poden quedar interrornputs a causa de les

€)

Práctiques de Botánica Aplicada - UdC

vafiacions locals dels parámetres físics, o fins i tot per variacions de factors biótics, com la pressió que poden exercir deteminades poblacions d'herbívors.

t t

v *

V Y V t€

Hidrodinamisme -

Disponibilitat

hidrica

V V V V V V Y

Organ isrres fotos intetitzadors I :::

Animals herbívors

Llum D-^^^:r rlgl5l()

Variacró amb la fondária dels factors ambientals que afecten al bentos marí (A) l

i distrjbució de les principals

estratégies trófiques

(B) (Folch Guilien,

984).

NIVEI,L SUPRALITORAL

El nivell supralitoral és la zona que limita amb les comunitats terrestres i s'estén fins al límit superior de les marees vives. Normalment estd emergit i durant la major part de I'any l'única aiglra que hi arribá pro.ré de !a pluja o dels esquitxos de les ones. La seva amplada veÍical depén de la velocitat de dessecació de ia zona, que oscil.la entre els 30-50 cm dels llocs encalmats i molt assolellats i els 3-4 m dels llocs més exoosars d'orientació nord. Les condicions de vida en aquest nivell són molt dures, amb ilargs períodes de dessecació i variacions molt grans de temperatura i salinitat. Aixó fa que molt pocs organismes s'hagin adaptat a viure en aquest nivell, i que les espécies que l'ocupen siguin, no tan sols al Mediterrani, sinó a tots els mars del món, espécies vicdries, és a

dir, espécies molt properes taxonómicament.

Líquens

Verrucaria symbalana

Cianobacteris

Epilítics iendolítics. Poden penetrar fins a a un substrat angulós

AIgues

Fauna séssil o vágil

cm de profunditat, fragilitzantlaroca i donant lloc

i tallant

Absents, excepte a les cubetes, on trobem, entre altres, Chaetomorpha aerea, Cladophora sp. i P o lys ip

v V v v v

honi a s ertul ar ioi des

Melaraphe neritoides i Melaraphe punctata (gasterdpodes herbívors) Eur ap hi a depr ess a (cirrípede fi ltrador)

€ € €

e * e

e V e v e V

vv V v vv e P

e'|

el vst

Pr-áctiques de Botánica

Aplicada - UdG

11-]S:.4 f,E

;hill,li

ü,lH

iúsÉa.L-1!'. u,4l'

illl'\r,áii

n.qE,ñf;F: lLrslr

11,r,

_,t ::l,rrTJ¿ü¡ "

íc.rln;

r.r¡, HÉsf.r!

t¡

.-J I

,ik* át * ¡

{.n

i1¡;;i;;1

i,**1t.}i

$'fl,duft$ r.i.T';"+fitfl ,.fHH.#,# ";i.r

'g$'.Wtr',* ;i, -

iiI

i-[*u;

ii],

$i" +l:l

qffim'fi,,

,5,riEÉ',:

{'i;rltti,til

.t t-.

,{LGUES VERDES

.r# /*'i,"1i,

ALGUES ROGES

Ulva rigida ,:-&

Blidingia ntinima

l.¿h,

JíiW

UIva compressa

,+* F;o

Ace labu lar

,^IGUES

ace ta

bulunt

BP.LT,NES

r-, j .-rir ',- r'I ''.u-J

Ralfsia verrucosa

:"}5}

Nentoderntatingitanlnl

\+'¡.

a,,^t^^^:-^ *-):,, tYStosetra meatlerrattea

{ i-?dil .Lr]il

Bangia atropurpurea

V. , t' t:.

Ceramiunt ciliatum

Gelidiunt pusillunr

'rr'/

;

*'*u:-i!. '; **ih

i:!ti;'!.i:|,/',;k-ei

i,.¡ {fr'

s':*t r,'

r-TQUENS

Verrucaria symbalana

ANIMALS

1X-.

.d.#

Porphyra leucosticta

dbLithophyllurnbyssoides I

1 b:: . ;.r "f .

Lirhophyllun incrustans Neogoniolithon brassica-

Jtorna

' !-

Laurencia nantllosa

:ju

;fu\l't fúF;er'

! I

,::1ir1i

€& # J}\

Melaraphe neritoides Chthantalus stellatus

Paracentrolus lividus

t i

lus ga

I I opr

ov inc ial is

Corallina elongato

Dife¡ents models de zonació sobre substrat rocós corresponents a sis indrets dels Paisos Catalans. El transsecte de les illes Medes representa la zonació típica dels penya-segats. exposats al N, de les Alberes i de I'Empordá. Els transsectes de Tossa de Mar ca¡acterifzenlazonació de la costa de la Selva i mode batut) o de la costa Brava i de les Alberes (mode calmat). Els transsectes de Cabrera i cala Ratjada representen, en batut i calmat respectivament, ia zonacjó característica de les costes insulars i de gran part del País Valenciá. Finahnent, el transsecte del maresme és propi de Ilocs alterats per I'home : mit-janament pol luits o bé sotmesos a factors catastrófics amb una freqüéncia elevada. S'observa la disminució de I'amplitud dels estatges supralitoral r nediolito¡al en disminuir la disponibilitat hídrica i ausmentar la insolació (Folch Guillén- 1984)

tÉf 6

Práctiques de Botánica Aplicada - UdG

NIVELL MEDIOLITORAL

El nivell mediolitoral, anonenat intermareal en els mars freds, és la zona afectada per les onades o per les :r !J^^ -^+ r:":Ji- en dues zones: una part superior, només mullada per les onades, iuna pañ inferior, lrrGr!!J Pvr ut vlu submergida quan les aigües són altes (marees lunisolars i barométriques). En zones molt batudes són clarament distingibles les parts següents:

Mediolitoral superior

Mediolitoral mitiá

Cianobacteris

Cianobacteris endolítics i epilítics

Rivularia mesenterica

Algues

Hap

ongi dí on ntacr

a verructtl os a Ne ntali on he lmínthoide s C aI I i I hantni on granuI atunt

En llocs molt batuts: Li t hophyl lum b),ss oide s G as tr oc I oniunt c I ay aÍunt

Ralfsia verrucosa

BtVopsis mltscosa Osntundea pinnatifida

os p

arpunt

Rí ss oé

A I'hi'r'ern també hí són comunes: Bangia afropurplu'ea Porphyra leucoslicta P o llts ip

6¡r¡o

r Íu

lar i oid

Mediolitoral inferior Rivul ari a

Er-r e

ntes

nteric a

llocs més encalmats:

N e nt ode r nta

ngit anu nt

Gelídiunt ptLsilltnt Cerantiunt ciliattun

Fauna

Chthantalus ste I latus (cirrípede llltrador) hanta lus nt o nt a gu i i (cirrípede fi ltrador) P a t e I I a rlt s t i c a (EasIerópode herbívor)

C hf

Monodonta turb¡nata (gasteróoode herbívor) A[¡t¡ ¡ ¡ ¡,t ga I I opr ovi n c i a/rs (bivalve fi ltrador) A c t i ni a e c hi n a (cnidari microdepredador)

NIVELL INFRALITORAL

Al tercer nivell de la zona fital, el ni.¡ell infralitoral,

comenga allá on es troben les primeres espécies que no supoften una emersió continuada (el nivell del 0 bioldgic). En fondária arriba fins al lloc on desapareixen les fanerdgames marines (entre 15-2A m al cap de Creus, 35-40 m a les llles Baiears i fins 80 m en mars oligotrdfics tropicals). El factor limitant més important en aquest nivell és la llum, el qual ens permet diferenciar entre espécies fotófiles, que necessiten com a mínirn un 10-150A de la llum incident en superfície ler mantenir una productivitat positiva, i espécies esciófiles, que necessiten cont a mínim el0.5 % d'aquesta llum. Qr-ran els valors són inferiors al 0.5010, la domináncia és animal. sistema bentónic assoleix en aquest nivel1 i en el nivell circalitoral una estructuració elevada, motivada principalment per I'estabilitat de les condicions arnbientals i per la fcfta competéncia dels organisrnes per I'espai. Aquest s'organitza tant horitzontalment com verticalment, i a les comunitats més ben estructurades s'observen diferents estrats de vegetació, dominats per espécies de rnodes estables. Als llocs amb estrés físic o biótic dominen les espécies oportunistes.

g g g g g g g € €

€ €

g € g €

g € € € € € € € €

e € e € € €

v € €

V V V € V V € € € € €

V V hl

Pr:crrques de Botánica Aplicada - UdG

Estructrrració vertical d'una comunitat algal dominada per una espécie del génere Cystoseira (Ros el a/. ln Margalef, 1989)

Comunitats infralitorals fotdfiles de llocs batuts sobre fons dur Als llocs batuts de la franja infralitoral (de 0.5 a 1 rn de fondária) s'instal'la una comunitat dorninada a la costa catalanaper Cystoseira mediterranea. Altres espécies vicáries d'aquesta ia substitueixen a altres regions de la Mediterránia. Sembla que totes deriven d'un ancestre comú, l'espécie atlántica C. tamariscifolia, i que es troben en procés d'especiació. En aquesta comunitat, la vegetació s'estructura vefticalment de manera complexa, i s'observen fins a 4 o 5 estrats diferents: un estrat arborescent, de25-30 cm d'algada, constituil per Cystoseira; un estrat epifític que creix sobre els troncs i rámuls de Cystose¡ra; i finalment, un subestrat herbaci i un altre d'incrustant que es desenvolupen en l'ambient ombrívol que es crea sota Cystoseira, i que estan formats per espécies d'algues esciófiles o hemiesciófiles. En l'estrat incrustant també participen el material esquelétic o les closques de poliquets, briozous i gasterdpodes. Els animals més comuns en aquestes comunitats són el cirrípede Balanus perforatus i el bivalve Mytilus galloprovincialis. Les Cystoseira de llocs batuts són forga sensibles a la contaminació i a altres tipus d'estrés, i desapareixen al voltant dels focus contaminants. El poblament resultant és molt simple tant en composició florística com en estructura. Soi estar dominat per Corallina elongata, acompanyacia per aigunes especies tionitrofiles, com I'enciam de mar (Ulva rigida) i multitud d'animals filtradors i suspensívors.

Comunitats infralitorais fotófiles de fons rocós de mode calmat

Els poblaments de Cystaseira de mode calmat s'assemblen, estructuraiment, als de mode batut. L'espécie dominant, perd, a poca profunditat, és C. brachycarpa var. balearica o la seva espécie vicária C. crinita. La desaparició d'aquestes espécies de Cystoseirc, que representen l'estrat arbori, deixa pas a comunitats de port arborescent, integrades principalment per algues fotófiles, com ara Stypocaulon scoparium o Padina pavonica. Si existeix una forta pressió d'herbívors, causada normalment per les garotes Parctcentrotus lividus i Arbacia lixula, pot arribar a desaparéixer també l'estrat arbustiu i deixar lloc al que s'anomena en ecologia un 'jardí'per la seva pobresa en nombre d'espécies i diversitat. En els jardins dominen les algues incrustants calcificades, com Lithophyllum incrustans (al golf de Lleó) i Neogoniolithon brctssica-florida (a la resta de la Mediterránia).

Práctiques de Botánica Aplicada - UdG

A més profunditat es localitzen ies comunitats de C. sduvageauctna (entre 10-20 m) o C. spinosa (entre 1 0-40 m), o altres comunitats relacionades amb aquestes perd sense estrat arborescent, com ara la comunitat de Codium vermilara que trobem al goif de Lleó.

frf * * € € €

g € €

.Comunitats infralitorals esciófiles de fons rocós

En indrets batuts perd poc il'luminats, normalment parets vefiicals, les espécies esciófiles són molt competitives i substitueixen els boscos de Cystoseira i les algues fotófiles, i deixen pas a comunitats herbácies o arbustives d'espécies esciófi les.

fondária, alazona cálida de la Mediterránia, es troba I'associació de Botryocladia botryoides, i a la parl més septentrional, les comunitats estan dominades per espécies atlanticoboreals, com Plocantiunt cartilagineunt, Lomentaria articulata i Titanoderma pustulatum var. confine, així com altres espécies entre les quals destaca Scholtera nicaeénsis. En aquest tipus de comunitats també són molt abundants els hidraris, recobefts de petites algues roges laminars de la família de les Delesseriácies.

Entre 0

1 m de

Entre 1 i 30 m de fondária els biótops esciófils són molt heterogenis i iri domina localment, a ia Costa Brava, alguna de les espécies següents: Dictyapteris polypodioides, Hc¡limeda tunc¿, Flabellia petialata, Phyllophora crispa o, Rhodymenia ardissonei.

mode batut i fotdf¡l Cys t os

m e di f err an

C er am i u ¡¡'t

B o er ges en i el I a

rg aiu

ft'u

n¡ode calmat i

Stypocaulon s copariunt Padina pavoníca

cu I os

fotdfil

A c et abul ari

a ac et abulun¡

Dictyota fasciola var. repens

Btyopsis dttplex

Laurencia obtusa Tdonia aíomaria

mode batut i esciófil

mode calmat i esciófi|

os sum rus cifo lium Cladophora pellucida

Espécies de profunditat

Ap o gl

Flabellia petiolata Gr at eloupi a dichoÍ ont a

Gyntnogongrus Hyp o gl

cr enul

afus

sum hyp o gl o s s oi des i a arlicul at a

L ont ent ar

a P loc amiunt carti lagin eum P eyss on

nel i a squ am

Schottera nicoeénsis

Fq¡rnq.

otus liv i Cus (equinoderm herbívor) Ar b a c i a I ixul a (equinoderm herbívor) P atella coerulea (gasterdpode herbívor) A n emoni a sul cat a (actínia microdepredadora)

P ar ac entr

€ € €

g € g € g g € € € € € € € € ¿ € € €

tr/

v€ €

€ é

e #

a/ F

v € v vtf

Práctiques de Botánica Aplicada - UdG

NiVELL CIRCALITORAL

i s'extén fins a la fondáriaondesapareixlavidavegetal(unsT0malaCostaBravaifinsaunsl00maleslllesBalearsiales El nivell fital més profund s'anomena circalitoral. Limita per la parl superior amb el nivell infralitoral,

aigües altament oligotrófiques de la Mediterránia oriental). Perd la vida vegetal no s'extingeix de cop, sinó que ho fa prógressivament, desapareixent primer les espécies que ocupen I'estrat erecte, i, seguidament, les dels altres esfrats. En contaposició, l'abundáncia d'organismes animals es va fent cada cop més gran. En aquest nivell, I'estabilitat de les condicions ambientals (principalment llum i temperatura) permet una gran estructuració de les comunitats i s'hi obtenen els valors més elevats de riquesa especifica i diversitat' En el nivell circalitoral menys profund i més ben il.luminat existeixen encara alguns boscos de Cystoseira, peró la manca de llum fa que siguin forga més esclarissats que els de I'infralitoral. A més fondária, les algues creixen molt lentament per la baixa irradiáncia, i moltes d'elles opten per calcificar-se per evitar ser eliminades pels herbívors. El creixement superposat d'aquestes espécies endurides i la lenta compactació de les restes d'algues i animals i el sediment, va originant una eitructura óomplexa, molt foradada, que pot assolir alguns metres d'algada: el coral.ligen. En ell són molt abundants també els animals de totes classes que busquen substrat o refugi en aquest biotop. El coral'ligen és I'ecosistema més ric del Mediterrani quant a nombre d'espécies, comparable amb bellesa i complexitat als esculls coral'iins. Sobre substrat sorrenc, enfre 25-40 C80) m de fondária, en llocs amb corrents de direcció constant, es forma el grapissar. El grapissar está format per acumuiacions impoftants d'algues calcáries arboriformes o iamilars, de vicia lliure. En aiguns iloÁ recobreixen totalment el substrat amb gruixos de hns 15-20 cm. Eis fons de grapissarno són massa productius, peró són responsables de gran part dels sediments biogénics de les zones costaneres.

per acabar amb ies comunitats vegetais de fondária, cal esmentar ies comunitats de Laminarials de profunditat. L'única espécie de Laminaria endémica del Mediterani, L. rodriguezll, és una espécie de mida gran que forma comunitats molt laxes entre 65 -100 m de profunditat. Segurament la temperafura és el factor que limita el creixement d'aquestes comunitats a menys fondária. Per altra banda, a I'estret de Messina i al mar d'Alborán, es poden observar, entre 25-100 m, sobre petites pedres, arenes o graves, comunitats dominades per l'espécie atlántica L. ochrocleuca.

Coral'ligen (Ros er al. ínMargalel 1989)

tÉJ

Práctiques de Botánica Aplicada - UdC

Principals organismes animals séssils o vágils que podem trobar en el transsecte

Euraphiadepressa (supralitoral)

Chthamalus stellatus (mediolitoral)

Chthamalus montagu¡¡ (mediolitoral)

d d d € é é

g é é

g g g €

Manadonta turbinata

Melaraphe neritaides (Supralitoral i a vegades rnediolitoral)

(mediolitoral)

d g g g g g g

Patellarugba

Patella coerulea

(mediolitoral)

(infrafitoraf)

4é u':,

Balanus pertoratus (infralitoral)

Actiniaqhina (infralitoraf)

€ € € € € € € € € € € € € € € € € € € € € € €

V IJ

Práct:ques Ce Borá¡ica Aplicada - UdG

Obiectius ' Introducció al coneixement de la zanació litoral sobre substrat rocós i dels principals organismes i comunitats dels nivells superiors.

' Realització de diversos transsectes orientats a l'estudi bionómic delazonade Roques planes (Torre Valentina, Calonge). ' Comparació de l'amplitud i la composició dels diferents estatges segons l'orientació, la il.luminació i la inclinació del substrat, i segons l'hidrodinamisme d,e la zona.

Material de camp. (el material senyalat amb un I el portaran els professors) - cinta métrica de 15 m de llargada * - metre rígid de plástic * - brúixola * - clinómetre * - plaques de PVC * - esca{pa i martell * - bosses de plástic + - etiquetes de paper vegetal * - formaldehid al40%o * - vestit de bany i/o vestit isotérmic - ulleres i tub (els que en tinguin)

Material de laboratori - liapis de colors - escaire i cartabó - transportador d'angles (un per grup) - calculadora - lupa binocular i microscopi óptic * - portaobjectes i cobreobjectes * - aigua de mar *

J d

Práctiques de Botánica Aplicada - UdG

Situació de la zona de mostreig

Roques Planes (Calonge)

*"/ é é é é é é é

ñ_.. r 'c_-" -t'--

,Ll{l

Lr .::.r-,.i

;ja

é é é é é é

8i:t¡l

-;t

ltr ! r¡lr¡¡

: :,..

Euqur

i¿Fñ¡lriJ Ll¿'frii,¡Ct:

C¡i*lla.der:

g;li-frr¡Eeli:.

g € €

Lioc de trobada: iviesón Don Sancho

;+$E=: .

ñ\¡"

é é € € € € é € é € € € € É € € €

¡ XV-

.""r:*i

j{'1

#r#,

,,,WF

l.)a

#t'"' í.Y.,

uÁ*i i')ls$ ,.{*}:,

tt-c2'l

YiZt

iJ¡--i ?.// -4.

,¿'; E

;I"':'.-,

Foques P/anes

* Av. Pelai Martinez

** Av. Antoni Gaudí

Camping Treumal

# € # € € €

P t/ t.'

Práctiques de Botánica Aplicada - UdG

Protocol de camp - El professor indicará el lloc cn s'ha de realitzar el transsecte per tal que entre els diferents

grups

s'estudiih condicions diferents d'exposició de la costa, il'luminació, hidrodinamisme i inclinació del substrat. - A la zonaindicada pel professor l'alumne triará un lloc on lazonació sigui clara, és a dir, on no hi hagi gaires esquerdes o cubetes on s'acumuli l'aigua, ja que en aquests llocs creixen altres organismes i la zonació es desdibuixa. - Fixar la cinta mdtrica a les roques de manera que quedi ben tibant. - Mesura¡ l'orientació del transsecte.

- Mesurar la inclinació de la cinta métrica.

- Agafar les dades per dibuixar posteriorment el perfil del transsecte al laboratori, mesurant I'algada del terreny respecte a la cinta. La llargada del transsecte dependrá del lloc on es realitzi i será indicada pel professor. - Mesurar 1'AVM (algada vertical del mediolitoral) de lazona.

- Estimar I'abundáncia deis organismes existents en els diferents trams del transsecte, segons I'escala següent:

*: i: 2: 3: 4: 5:

organisme present organisme present en organisme present en organisme present en organisme present en organisme present en

< 5 oA de la superfície observada un 5-25 Yo de la superficie observada un 25-50 %o dela superfície observada un 50-75 Yo dela superfície observada > 75 Yo de la superfície observada

Anotar a les i7 h en punt el niveil del 0 instantani. Important: s'han de recollir i posar en bosses de plástic etiquetades totes aquelles espécies abundants que no hagin pogut ésser determinades in situ per a determinar-les posteriorment al laboratori. No cal agafar-ne gaire

cal fer-ho amb cura, tenint en compte que la base (i, si existeix, el disc basal) són imprescindibles per determinar-les. Les espécies molt robustes i les incrustants s'han d'agafar amb quantitat,

escarpa i maftell.

Práctiques de Botánica Aplicada - UdG

Els resultats s'hauran de presentar en forma de transsecte, on figurin les espécies dibuixades segons la simbologia establerta (apéndix 1, p. 51),

i on es ressalti la seva

trobades

abundáncia,

així com l'estrat al qual pertanyen. L'escala vertical i horitzontal que s'utilitzará será 1:20.

AI transsecte, cal que hi figurin també un mapa amb la seva localització,la data en qué ha estat fet, I'orientació, la inclinació,

I'AVM, el mode, el nivell del 0 biológic (nivell per sobre del qual

no poden viure ies espécies que ngcessiten una immersió constant)

i el nivell del 0 instantani.

Confeccionar una taula d'abundáncies en la qual figurin, en abscisses, les diferents espécies trobades

al transsecte

El gráfic cal que mostri i'abundáncia

ordenades per nivells (supralitoral, mediolitoral

ordenades la fondária a la qual es troben a escala 1:20. les diferents esoécies del transsecte a cada nivell.

infralitoral),

: - h¡ad,no, Arnau, ) Lu/ie f\{. pa*re rJrene- Cae6)

t¡dra

Per^utí

) fatiAra

- fkfuudua fio..^dn

'Dafrt:

"?.4

ftb.er

ÚPtt^lr

Rgdaidgl^

.?0oX Fiene s

'Éqfu.k

EruAa^ia

)

\K' ,s" ^

*Jl

Ct^)

-.!--.._:.3¿. ,.-,-, :,-:

' EspEcigs'. F ñav..-oLoclrcrfs i

- AklrreB, I

'A.ef,a¡o^1a^¡o'

a¡eiahulorn

'Ctaetpntnrd1q-

'glggbÉrgra

,¡"to

''go;

"p. Y

'htporngr,ti* sitt+o9.-,

ffi

'Gquntoa,}nrh f

'Rr¡.r\grire rneseu\uicA

' ¿¿¡fiamnlur' $et.I€hu)

txQC¡p¿AlFlWr

'{gsrc

=t'tP!¡f

,Lo¡Lrülu,o

f^ry-Y w

'Li*{pdruu*¡n

/Z.: *{-"!¡

'9o¡li$-A FarÑxnrcc.

SilF¿o.^¡-cl^

ry t-

. .ü.,i..ua ru.rrq gorrr,P€SBA-. go rrvP€SBA- .

qfr qV

't\)eqqo'uol'i+{0on b,nsx¿q&nid.a V

L*grlud- L*)

'rd ;

,31

.a)

$t 3 EI

,!U

zQf

I o

d 'ct

n .¡ LI

$t fii

$ {l gt

ft tl

i:;

$l "¿l

ol 'cl

d¡

fl {l

*t $

kri

F'or'rd<ldq

.gl sl

Ít *l

gl EI

xt 'Él

$l Él Él

fil

$ .a

'6t

ü 3 6

{¿

dl $

Íj

z$ pl

J3t .sl -{- |

5t 'il

€t

st 'úl

Inhgra.nto

Anadna Arnau Loc,a fl .Eerre.

Irerg, b-(b,i CecLLio flolero

, Ltb*o i¿nóafr' ;EiftrnaM ) Ariodne eandc

¡l J fl !l gril 3

(*)

G*p

t .Jl

fl tf' 6

I'crbdnc/.a *i\

fll

3l #l

€]

H $

fl fil

3l 3l #l

-?l

Ér

Él

-sl '6rl

'gI

fil 5t

JI gl

fl #l Hpl ¡-l

,3¿

\r"-

u1'

'*;>^¡' f

E;.

iffirr fi ü

' $ tú*rr

, f,u

ir' f

h4' {,,q''

1,,'*

i'' 'r"fu

Él

jt jt s¡ rl

i'i- IfÉr- fftltl **',

¿¿'u'¡¡.i¿

-r'''

ii,{,r

sl >l bl a)

8l sl cl FI

.*l

rft I

.51

ryl .gl .31

: ot' 6

H g

i*":;,=

3l gl pl

'6J

ft I"l EI

6 '9 d -4

{ 5l dl 3l 4

d,l

?esenf

| < ;'/^

E-25,/.

; zs-fu'/. I sl)-a:: / ü >+s/ Eóctrtcr

{:za

Qüestions

- Qui és el 0 bioldgic? Quin és el criteri que s'utilit

€i c ircl':.6tc dtl d nTse\\ c.,yu-SsdA

zapersituar-lo?

;UVt

-.)1'.'L\t'*

q.nlj1S"6ét;g".t^

h.rrr ü'.:r\.r.

\e 1.¡i-,-mrl$<:.t:+"*.¿n\ e-"bmet*üe,i- gt g3}+e"t g\tttt¿ñ 1er -sttr_:crr-\c ¿ -\(_\ f.e-.inEiel c\e \c' lxit'ne;rctéspecfe'"¡e.c <:: ccqcr5 .\ct4rrn\crr üflc\ ecnel.,iC "l

ccfttt(\;it(\ii mediolitoral? rdq erü\+cxc\\ mrrrtcttkx.\ es&Je¿rn"iner.T9,¡- t.^ c¡1^.,pq...'¡eicr

- Com es determina el límit entre el nivell supralitoral i el

€t -llmif ü-,,he *

.t*\

erpkiee €l trn"\ ertb¡e, AqwÑs'ñts\\s- gi q\\A os c\r=eqs:.efo á¡g+bb ' _ ,-. de\\e$ü} Los,cocc\c¡qJ\.(\$nr"a*rfu:'s+"''- :

- Per qué es mesura I'orientació dels transsectes?

j..

*.,

}ocri*eniLliif,ri ht{.t,1 .; tezqüe Tt*-c"iedcx. ,^ {ud"r.. ,*oi$l?4 ccrñ .*^xi i ens i,,.n, cbt-ean'irÉüi" :0tcrrrrpti**.d. -l cc:i-'rpcsicicÍcje\s \rcr-i\re\x, - Per qud és important la inclinació del substrat??erg*d cr[ec\ci i t c+\K\rlrtttqyde lttinn '. 1re cr\ .q¡r,h.fc.L '^u&rt s*6=tn.\ , *n As r''bEh.kg tndh.kcwriL.- iné., !tL,"n tl.s .r¿bse=, dd\.mer{te¿ncrn\, (isteei:ar¡ aü Trr:\err.cr.het,k-**¡,r \Lx:-rvr<-*}.-\"t-

- Quin parámetre ens mostra si un lloc és batut o encaimat? ¿IAVM

Ca&gcrfc".:fÑd qrü ms\l¿ttcx*) . GR\ rxc$:r*Syü A\N mc;pc }oo*drarjilni.,ri._.,¡e

En dos llocs igualment batuts peró amb diferent inclinació del substrat, en quin d'aquests llocs el mediolitoral té un AVM més sran?

a*n\r üt l):s $\.c- iq:c\sxrqrn\ k:k,:\s q:ie 'AiJM

Jn&trc.rt{de\ sle::hrtt i\ qc,t$ñ\etx *indy<ln r:c, *inds¡orr vc.\n:" Jo:- cr\etw\qtx v".\o: de AVM io..qp* lNr¡t*l \\c &Fhn Ce'k irx\f"crcrs.ici üü kt rhc* stnc Oo''I' ni¿accl.to$\\\=sis\e -.G. Grr¡

- Descriu els transsectes que han pogut donar lloc als dos gráfics d'abundáncies que apareixen a continuació. ili tquQc.. ol, e-árlc*üq.aig, Á. tu1,ñ€sd:Lü1 -g" orrl \{r:r¡\c:c'te i**-itho. x,esQ.\l*\ ri>-x u,ru tr;,.;.e., ,irroe I l.a\$'ic:, - ( AVn > ,t ) €> t<¡¡<\a ci' un l&r*c At--n i ir {L,rn.ncr\ l- .l^* e¿.,,s.:\scrn q,ys *L2g,p1;r q.r<-i;cr c:pe<re,r '{.tof, lt,l . n{ €vs L.¡<-trrl!\-\ r{\{i. á \<¡¡...:rr \.< :}1"e¡l\lly":: -a2atr:s*.* "vg;'-an(¡ -ld>.,ru s l"o C<t ?r\ae¡\' em u,-c' ",-orfl Sq\*¡;lc- . !ep rf'iL"rrr*t¡e{**.. €€ iu¡-rl'u€. locq(i er\';

seplcr<r\e.\ ¡aÁ.na¡pufr6g,n\ f.r É_*p.¡t_. gbf¡ies:.* ; t't*i-: l/ir"tr-!ll: '. .- ;¡r-d\-,,\='* <'\'¡ t.*S-\ F-r. {JrÚs*'qr*¡ .r¡" I {-:tt--!-b ls.Lg."(*"S .< /t.i..*P-*q- ¡mrrcn\c-vr<c- i ,"i-r,t=i-\ e" fr=tu a<* r't^\ '-"c'\*ri\'rn'*vnr:r-ts g<'t erf€<.e. e,\=s 3r*p ?\rs ( t.pr<l\rrr pt* i, t-=" ,.,.tj,q{.\= r-t\, ¿¡g rvscie L*\rr$L'e{<s*\ 4 ot;.sc*q,vcrq \r-e.' 6,4q ,{,-s*s,\*\ e\*: ,.e,¡ cJ,¡<.\€_, *r;.._..r,rvrcl ,r_q€:tn/ '(g erE Ls-n.s r, o . hri r-eq-i,\¿.a.\ ¿r\i Tfut, ",ri..e ¿* co.trscs*ro-\, tt.. ,.I,ecl_r \cts¡¡-nes. rno e1 {rcyás-rrc- ¡ritsq--nF :. hi ra¡sei _¿¡=-t teS "moi\ qo,-¡\s¿6r,.rrrlr<16 ¿{e q,."qJ&er¡oe {igos

-!' o'>-t<.-..'¡-

Iq tq*€o

p<r\c.,r17q.1r\g ,¡l

crr <:l'+.n<¡iQ.r.<.gr" 1} (o\c€si)i-/ñ ca \,s.yr \c,-.¡*g..\* vrs(.\zq*\ ¿É 9-L lg,-.q a-É'-"*t'[ q.'sY'q i{€ e-' elf'('c\Y\c< ( A.ril (r'sn i<:<\e <7 ei e\¡.e¡\ 1r<;s < e t). Ce .r¡c) de¡\o..¡,\ cre) gu<- .:^ h,\ $=!>etl, A¿' ú:n r1'^<s -'+ qr¡C ($"r\ *t' q-t:,cé.u <rq .rÁex 'i.r1trcr..(r\oc -k

J d

€>¡>ic'e1 ''r<¡e\oP> ?s1-i'\c.É. €.i 3 7- ,,J c¡b-.¡ci€¡,vri.\ ¡il-.:-¡ pe5 ,t c. re:,s\r,¿^\s :\re , c.on C..¡éf ,,¡c. *f:^ ^^ ff*..n¡'.rl.s.als¡q€?.vr.].r..e¡i^.tr.:\g¡\Tqn!€,.¡:xie:Yncter\rarqf*{t5.rmc{<\a<-'¡*

,:.:-l^rt' l,:-l:

.:.*- .r

s(\e:'r¡r ,:* _..:*=-: €.) lve,<*\* :*a

e¡,rq.<-r€.r r:,{

.ne(

=* u,-n t<s'¡<e<-\<

de Botánica Apricada -

udG

n niiuctiques

e^1 +;\

xlui,r\r_*.\

p.\-r\

f.-.

¿.

€ ¿ ¿ ¿

ét o a p/

a I'e

rnr

ria

syntba lo na

;

lJ-

p, L'erntcaria qmbalana

Meldraphe ner¡to¡de.t

Monodonta tilrbinatd Po lys i phoni

.se

€t

la rioicles

'ladophora coelorhn.r Il¡.\so¿lla vemrcuk)sa Ne md I ¡oil he

lm¡nt ho

¡de s

.-"

. . li¡;::;;i;;;;;;,;,;i;;;---*Ne mql ion he lmi nthoi des

Rdlfiia \'!tnrco.ta Li

llalfiia

verntc<tsa

op lty l lu m b y.s.s o i d e.s

NeoXonh

I ¡ thDn b

(iel¡d¡¿tm

ms: ¡cn-Íot¡ ¿o

pu.t¡lhn

o.al linácies incrustants

- I

(:oralt¡na ebngqta Myt .

lu.s ga

ls I o.te i tu

bp rov nc i a I i.s meLl i te tq nea

'y.ttose¡fd conprc.tsq

I t tholh) l I tth nctustant t

(-eranntn \,¡rgahtm

-.,---*---"i--------" -------t------.

[. i t hop

hy I hm n

r.s

t a n.s

¡lalahus perlórahts Patellq coentlea Htpneq m¡61¡hrh¡.t

flfgailtm LAUfenctd ablü,rQ

('hampia parwla

Dicfiola fascir¡la var. repen!

¿ é) €) ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ é)

D¡.tyata Jil.rcnla \-at repen.\ 'olpomena .vnuosa

¿ €l g) é) €, ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ € € ¿ € € € € € € € €

c € J

Botánica

\plicada - UdG

PRACTTCA2 BIOMASSA I ESTRUCTURA DE LES COMUNITATS FITOBENTÓNIQUES MARINES DE SUBSTRAT ROCÓS Nocions básiques de producció primária. biomassa

estructura del

fitobentos marí La contribució del bentos a la producció primária del mar és molt minsa. Es calcula que és de I'ordre d'una centdsima part o inferior a la de la producció planctdnica. Malgrat aixd, a la zona costanera supera ámpliament

la producció del fitopláncton i representa una contribució important d'energia en forma de rnatéria orgánica particulada, de ia qual depenen molts organismes.

La producció primária de les comunitats bentoniques mediterránies és molt.yariable ioscil.la entre els i00 i els 4000 g ps ta-' any.-t ¡0. 1-2.4 g C

m-2. dia-r.).

grans trets, es pot considerar que la producció és baixa o

molt baixa en el nivell supraiitoral i augmenta en profunditat fins a assolir un máxim d'uns centímetres per sota el nivell del Inar, en la comunitat infralitoral de llocs batuts de Cystoseira mediterranea (a ci'alguna de les seves espécies vicáries). Finalment,

la producció primária decreix, igual que la llum, en l'infralitoral

iel

circalitoral, fins a arribaÍ azera quan acaba lazona fdtica.

Les variacions en

l'eix verticai suggereixen que són dos eis factors principals que limiten la producció

bentos vegetal: la disponibilitat d'aigua, al nivell supralitoral

i al mediolitoral, i la llum a sota

del

del nivell del

mar. D'altra banda, el fet que les comunitats fotdfiles de llocs encalmats tinguin valors de producció menors

que les de llocs batuts suggereix

la imporláncia d'un

tercer factor:

concentració de nutrients.

L'hidrodinamisme permet mantenir una elevada captació de nutrients i CO2 quan la concentració en 1'aigua

és

baixa. En altres paraules, l'energia exosomática fa ci'activadora de la producció.

Quant a la biomassa de les comunitats vesetals marines, s'obsen a que també está íntimament relacionada amb els factors fisicoquímics. És molt baixa al supralitoral, a causa de la manca d'humectació, i augmenta a mesura

que ens apropem al

nivell del mar. Al nivell infralitoral, la biomassa, que és alta en els primers

metres,

disminueix en fondária. Aquesta disminució no és proporcional a l'extinció progressiva de la llum, a causa del

fet que les algues de profunditat, que creixen lentament, inverleixen molta energia en

I'adquisició

Práctiques de Botánica Aplicada - UdG

d'estructures carbonatades, així com en

la síntesi de productes de defensa química per lluitar contra els

herbívors i per impedir ser recobeftes per altres organismes en la forta competéncia pel substrat.

i Foód¡rl¡ | (r¡,

l_ a

T¡pus

O Cdm¿t O Pol luit Uoll betut

:_.-:

M¡tér¡! or0¡ñr€.

Producc;ó oñ uñ lt¡ns¡dta Or5rcnrbit,t¡t hidñca

-pñE

Lfum

41rl

Fdldari. tml

I I4

vpamcÓ D€ t¡,

DIVE RSITAT E SPE

L' E ST R TJCTU

FICA I sttat

\,1¡vet

t;eta) de les comu,',;¿ts

li-

íobentóniques al llarg d'un transsecte tipus a Tossa de :=

Mar \Selval L'augment de

= ----t'

estructurac¡ó i ndtca graus

més eleva(s de companr menlació i una repanicó més laxa de les espéaes en augmentar la londárta. La máxima divetsitat s'obté. petó. a fondáries inter.

médies (1G20 ml. on les condicions són ópttmes

per al

desenvalupament

d'un gtan nombre d'espe.tDc

aln2lc

ñicannihil'¡at

hídríca. nutrients i IIum <An hattméttieampnl nFl pl< {2alñt' tFal v e¡e, ^ral¡p

Ant uvuuJ¡

prrncipals que regeixen

I'estructuta t la dnámica de les camun'tals ltlobentonr ques. €51

ruc

ur¡

Dircall ¡t --

lDibuix Eduard

Claveto original d E. Ballesterosl

Nulrlents

Llum

F&to.ú c¡letróllcr

Dl¡poñlbtlll¡t

hfidr{ca

Folch Guill¿919e9

r-::- : -;! :: B,:,i:tc:

.\p)icada - UdG

Producció. biomassa i estructura dels diferents nivells estudiars

-{i nirell supralitoral, les estimacions de producció primária s'aproximen als 5 g ps m-2. any.-, q2 g C m-2 any'). El Valor mitjá de biomassa está al voltant dels 5 g C m-t.Els motius de les baixes produccions primáries

són la duresa de les condicions físiques, que no permeten la preséncia de molts productors primaris, creixement extraordináriament lent del liquen Verrucaria symbalana. El període més productiu

és I'hivern,

quan les baixes temperatures, el grau més alt d'humectació

i la poca irradiáncia faciliten el desenvolupament dels organismes. L'estructuració d'aquest nivell és molt baixa, ja que hi viuen molt poques espécies i es troben sempre en un únic estrat incrustant.

Nota: les basses supralitorals es compoñen de manera inclependent de la resta i són nuclis imporlants de producció:

els

poblaments d'algues fitoplanctdniques poden arribar a produir 0.5 g C m-2. dia-'. perd aquesta producció és consumicla durant la nit. la qual cosa fa que siguin sistemes molt tancats i que no tinguin una aportació imporlant en Ia resta del sistema bentónic. La diversitat aquí és també molt baixa.

Al nivell mediolitoral, la disponibilitat

més alta d'aisua

les condicions físiques nenys rígides que les del

nivell supraiitoral permeten assoiir una riquesa específiea-, una biomassa, un reeobriment i una di-.,ersitat n,'és elevats que les d'aquest nivell. El període de producció comenga al final de la tardor i és máxirn al final cle I'hivern iprincipi de la primavera. El flux d'energia (P/B) és elevat, i les espécies presenten una taxa elevada cie renovació, amb una producció rnitjana de 700 g ps m-2 any-' 1300 g C m-2 any-t) iuna biomassa cle 25a gC

*-t

' En eI trotloir de Lithophyllum byssoide.t, aquest i aior pct ser molt eleyat, a causa del seu esquelet calcari.

Els llocs batuts delazona infraiitoral superior. inlés concretament les comunitats de Cy5¡p5eirc¡ mediterroner, presenten els valors máxims de producció de totes els comunitats mediterránies (4000 g ps m-t any-r:900 gC

m-' any-';, grácies a les altes irradiáncies i a l'energia exten.)a apoftada per l'hidrodinamisme. La biomassa pot superar ets 1000 g C

m-2

La biomassa d'algues fotófiles infralitorals es troba entre 100-800 gCm-2.L'estructura d'aquestes comunitats

Ia seva diversitat són més elevades que les dels nivells més o menys emergits, a causa de l,estabilitat dels lactors ambientals.

Al nivell circalitoral,

les comunitats de Cystoseira zostercides tenen una producció de

seva biomassa oscil'la de 500-800 g C

8l g C m.-2 .any.-,..La

m-'. Del coral'ligen no existeixen estimes gaire precises, perd

es pensa

que la producció está al voltairt dels 50-500 g ps m-2 any-r.Com la major part d'aquest pes eorrespon a carbonats, les estimes de producció són relativament baixes (20-30 g C m-'any-t).L'estructuració d,aquestes comunitats és máxima a causa de la estabilitat del medi.

Práctiques de Botánica Aplicada - UdG

Obiectius . Aprendre els conceptes de mostra fitosocioldgica, inventari, cobertura, superfície algal, biomassa i diversitat . Mostratge

i quantificació de comunitats vegetals marines

Estudi de la composició florística de les comunitats bentdniques marines

Estudi estructural de les comunitats bentdniques marines

Material de camn - bruixola * - clinómetre * - quadrat de filferro de 20 x 20 cm2 - regle de fusta* - esearpa i martell * - etiquetes de paper vegetal * - formaldehid 40 oA * - etiquetes de paper vegetal * - bidons per recollir aigua de mar (1 bidó per grup) - vestit de bany i/o vestit isotérmic - ulleres i tub (els que en tinguin)

Material de laboratori - safates de separació + - 1 pinces - I pinces de rellotger - 1 fulla d'afaitar - lupa binocular i microscopi * - portaobjectes i cobreobjectes * - retolador per a transparéncies - estufa * - paper de plata * - dessecador + - balanga de precisió * - calculadora

(el material senyaiat amb un * el portaran els professors)

I Pn;¡rcues de Boti¡ica Aplicada - UdG L)

Protocol de camp - El professor indicará les comunitats que cal mostrejar, i dins d'aquestes cal triar Dna zonacom més homogénia millor.

- Mesurar la cobertura (percentatge de substrat recobert en projecció vertical pel conjunt d,espécies de la vostra mostra).

A¡otar data, lloc, fondária, AVM, orientació general i inclinació del substrat on es fa el raspat. - Realitzar un raspat de 20 x 20 cm2 i recol'lectar tots els organismes presents, amb ajut de l,escarpa , -

el martell.

- Fixar les mostres préviament etiquetades amb formaldehi

d a:4 yo en aiguade mar.

Práctiques de Botánica Aplicada - UdG

J ¿ J¿ II -'l

Protocol de laboratori

1 q 'l-l

- Rentar les mostres repetidament amb aigua de mar per eliminar el formaldehid

- Separar i identificar totes les espécies de la mostra - Un cop separades i identificades totes les espécies, quantificar-les:

¿l

Mesurar la superfície algal 1en cm2) de totes mostra

cadascuna de les espécies presents a la

Sa¡). Tmportant: a les espécies la superfície de les quals sigui insignificant se'ls assignará un valor de

superficie algal de 0.1 cm2.

Mesurar la biornassa (en g ps) de cada espécie . Tarar

B¡), procedint de la manera següent:

retalls de paper d'alumini de diferents dimensions

. Col'locar cada espécie en un paper .

d'alumini tarat i etiquetat

Assecar les espécies a i'esf¿ia, a 60 oC i fins a pes constant.

. Pesar les espécies

Impoftant:

seques

i restar Iatara en aquest pes.

a les espécies amb biomassa insignificant se'ls assignará el valor de 0. I g.

A les espécies la biomassa de les quals sigui

indeterminable, aquesta es calcuiará

partir de dades de superfície algal (apéndix2, p. 53).

- Finalment, a cada espécie se li assignará un grup ecológic. Un grup ecoldgic és un grup d'espécies

9u€, en una regió determinada, té un comportament ecológic semblant

una

preséncia

menyspreable en els llocs que no presenten els carácters ecológics del grup. Els grups ecológics als quals pertany cada espécie figuren a l'apéndix 3 (p. 55).

¿ ¿ € € € € € ¿ €

é ú ¿ € € € €

e € e e € e e e e € € €

e e € e e e € e ,

Prácriques de Botánica Aplicada - UdG

Resultats I

Uns primers resultats es presentaran en forma d'inventari (taula 1, p.27 i taula lb, p. 29), en el qual, a més de les característiques de la mostra, el nom, la superficie algal (Sar), la biomassa

(Bi)

la reproductivitat (Gi) de les diverses espécies, s'han de fer constar els

parámetres

mostrals següents:

nombre total d,espécies de la mostra

Sa¡ (en cm2;

superficie algal total

Sumatori de la superfície algal de totes els espécies de

la mostra

B¡ (en g ps)

biomassa total

sumatori de la biomassa de totes les espécies de la mostra

H'= diversitat de la mostra Es caicula mitjangant la formula de Shannon (194g):

H': -

t' --o i Pt r.,o, Pi Pr

'll

Aquesta formula es pot modificar r¡tilitzant qualsevol mesura que quantifiqui l,abundáncia de les espécies, com atala superfície algal o la biomassa (Margalef, 1974). per tant H,5, és la diversitat estimada utilitzant la superfici e algal, i H'.u utilit zant labiomassa. Els valors de diversitat associats a cadascun dels quocients p.i/p.t., els podeu trobar a l,apéndix + (p. 6l).

Práctiques de Botánica Aplicada - UdG

Es completará la

DQ'

taula2 (p. 31) i taula 2b (p. 32), on:

domináncia qualitativa d'un grup d,espécies:

DQr

:(Q/n)*100

nombre d'espécies total de I'inventari

DSai

efectiu d'un grup d'espécies

i DBi -

domináncia quantitativa d'un grup d'espécies, calculada en funció de la superficie algal (DSa¡) o en funció de la biomassa (DB.¡):

DSa¡.: [Z Sa' grup lSa1.1

DB;

* i00

: [I n, grup lB{ ] * 100

Per simplificar les taules, agruparem els grups ecoldgics en supergrups, utilitzant els supergrups que figuren a i'apéndix 3 (li. 55).

Es faran els histogrames de les dornináncies quantitatives dels diferents grups ecológics per a les 4 comunitats estudiades.

F:¡cricues

Botánica Aplicada - UdG

RESULTATSl-Taulal Nom dels participants

t:Jc¡rr n Bencs,

5rene.

C.erbó

Lrd¡cl fon*ctH tcth rnc? BccJcu.Ccn Ai,rcrdrrr Arndü

Comunitat mostreiada Exposició eeneral Tipus de substrat Inclinacié del substrat (o Fondaria lcm Cobertura (Yo Superficie mostrei ada (cm

Supergrup

Llista d'espécies

ecológic

glaozonia me lanoide a' s tadium A glaozonia parvula' stadiurn Amphiroa risida Ant ithamni on cruciatum Aphanocladia stichidi osa 'lossum ruscifolium '

Briopsidal s indeterminades s e nie I Ia frut i cul o sa

B oe r se

on c o rvmb o sum on sranula lum C al l¡ thamni on te tra sonum Ceramium ciliatum var. robustum Ceramium codii Ceramium echionotum Ceramium flaccidum Ceramium strictum Ceramium virgatum Chqetomoroha aerea Chamoia oartula C hondracanthus ac icular is C a I I i t hamn

C allithamni

Cladophora coelathrix Cladaphora nellucida ora nrolifera Cladophora sal, Colaconema doviesii Colpomenia sinuosq Coral. I inácies indeterminades

Carallina elonsata Crouania attenuata Cutleria adspersa Cvstoseira c Cvs I o se ir a me dite rrane a Dasva risidula Dictiotals indeterminades D i c tv oo teris p olvn odi o ide s Dictvota dichotoma

Dictvota fasciola Dictvota linearis ctocarpácies indetermin ades e r om orp ha mu I t iramo s a Ervthrotrichia carnea E

E nt

Fa lkenber sia rufolanosa' stadium Feldmannia slobifera Fosliella farinosa '

G as tr o

c I

ium

c I

avatunt

Sa¡ Sa¡lSlr (-XSa¡/Sat)

Logz(Sa¡/Sat

B¡/Bt

G)G¡/BI

J d

Práctiques de Botánica Aplicada - UdG

Tauia 1 iconti*uacini Grup Llista d'esricies

ecol*gic

lftTs

Cz i:d,n¿m pusillum ',.:

íI

iütrl

SO I11

,]reteiauúta

Grtrí\*sc

S't

bu pergru p

ecoló

phl-b

e'4

{-¡ tSsiiSat} L*s:{SaiiSat}

-i*;5n,

ci {},4ü

t;i

d d

f3' i-XB¡/8tl Log:iBi,'Bi:

:0.*¿ s e>

G e;.-4G

illtctna

iPn:r

i iigilü{!¿Gn vtr ían*hv mcar"ws i-iaiontthvs

¿ ¿ ¿

;

Pxresi

i'15'15

'Phta 5i

riti

*l ., (} ."fe)

ií{¿i1;ctstts par¡uia

c>-ffi6

F*g¡-

d d d

?nÍ*

ierDostohcn¿a secunüü r¡ . 1 !1¿rúcsrprr#nw rcfte#ü t7 ¿icenúründrü 3a ilvpnea musciiormts

5i+ c.e4 ,

c4-&

ie"'cl¿ r

f,3'(34

C-a-f-?

,dl.p* qie¡ssu rn

hvs a gi cssa ¡ces

jafi:ü n¿bens vw. ccrntculaia

'': :LtrAreft{$ aaülusü {ve ftr.ünfi

L ]eü

I I {

phf

Ptr;

iüwü n¿*tns

¡?hr ,. ehr l¡i

O.-4 J<¡

ü"C,4ü

iu'4'te;

&.ü-4ü

i r- ;l¡:r¡:¡n' i it¿ m f Rf¡'iJ.$íc,?.t 1

i t t

0fr

l'2\, t

lwm

CIf ü

rcU i¿?{um

l L'jmsxtsrw cíffieiíasa ü s c oüu i a ru í?1 ta mem i: r sn# í s ü lJssü pnr"' í / u**t n i Í e rn* ns

L,iiü

n ús

,\,'! e i

rú h ürt't

otems:¡'iü¡?

.-';t,!-

!{ü

he ! ¡ntnt hü | üe.s

{ nt* i*

Ít

t.-,

t? ""

b r asstc

*tIu y

t c"

fu rn )u n c ! 5, :un

i) sm+; ¡t t;€ ü ii i rtnü:

,?;#.;u;;

iIi

srrv$¡¡Jü¿i

i Ptr.fc- flHI¿ s t

I f;¡r¡;;:sicn¡*¡n i *rtu t :i; ¡'r¡ i iiir,:-**¿r$l'l/¡.s sl i1,s r: 3:t : i ,t¡r,-;f,'tr {i2i,¿ *rt {:isii. ,. i'

,'i;sscetj irl

G.u5 : o

:l s1

SIC

:-**-@.

c. e-¡1*

"'grr7t€1Jics:

PhE , Phf

js€.t6

{i-

o-ac>

d{" I

:1. lq

i *'¡t,i¿'nsrrs *i;¡#i¡ i

t''lj#r¡grn{J

i S¡r'r*c*

cf},?-tr ¿t- c I

¡g¡l g¡*e r#J

L,'

i.;s r,Í¡tf

sr#r?#r¡;drtr

¿?

ptr$f

Prf-gs¿I

Í,{

rf íil''*r?

firI L

ü1sl

3,e6

€Trr.Íg

t !c)

13 ei 4e)

6.€ 5>P

er,\.,

,-r¡.|g'-_'F-,-. issr tqela¡¡*\qvie grqle]hrbm

o4 3c: ¿) ü4ü _sg ,gT^rs! l/¿:5 *c>_- ,_.o.c^O

lPntq_

3-i '-.

r {i

C}. {}4E5

-sesl i¿'tg. $,e-.* e"o'ro .3(> o.O4o * fJhtCst io.t¿

is"t't to it:,'n,tr !.3

o,C]4ü c.c--4il

:q.üi t9 -_-g-_gj-9_-.__. o ;19L.-r1c-:.__Q-.9á9_----_---.. --Q-'Q4s _ito._

5¿qzi'

;, ,.ir'r a J'; .:r;¡: "¡; j. ' .... 1-i.!a ,'4/"..>-

¿{3

,"::

¡=65

ü,-46,

* € ¿ ¿ ¿

¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ { { { { {

d /

'\ i flr,' ,t. 29 ü,, 4v Í.-bto t'

Práctiques de Boránica Aplicada - UdG ri

"fr

RBSULTATSI-Taulalb GRUP

qÉu'ú#W I éo.cr'\e Afne

HÑse (stqs

Nom dels participants n<s.d€5

(Ff(as R-q.,f ?,_¡ii. ffik:se€r!. I

WW*hl,sl*,,fiH Comunitat moshejada

/Dz( o

Tipus de substrat Inclinació del substrat

Abril Granític

Superfi cie mostreiad a {rclrr,2

aozon ia melanoidea' sladiuttt 'Aglaozonia parvula' stadiunt Anl ithantni on cntc iatunt ossum ruscifolium

B oe

rge s en ie I la fru

I I i thamni

cu I os a

on co rymb osunt

Callithamnion let Ceramium cilialum var. robustunt Cerantium codii Ceramium echionolunt Ceramium {laccidunt Ceramium striclunt

Tt. *3

Ceramiunt virgalunt

Ch on d ra can thu s a c i cula ri s

Colaconenta daviesii Coral.linácies indeterminades r r 34.0

Crouania allenuata

Cy.st osei

ed i l eruan ea

Di ctiotals indetermillades

Dictyota linearis es

indetenninades

En I erom

ornho

mu I t i rom

Eryf

t. i ch i a

rot

osa

n?ea

I?a I kcn b c rgi a ru{o I ono.ta' Feldmannia clohi{bra '

A*|*on¡^l

ad i u nt

'oro

SSPsQ

4,8# a.i8

ssP'0

45"v1 ó.tJ6

sP s?

45ftn

a.L

415Jffi

a.L6

{rhlv.r*r*L

És¡ac^eü-J i,l,l&'* úr.& 55P:[

4182:0,

Btéfu*"

á*outt&¿¿tr-'(

E TNs?

Z Qc sQ 9s Prt

30 nffiff^no Jv

PJ'

fiñFf rlm¿rhe,n^'ffi

Taulalb(rontinuació) , Z *1. ¿tC""i ;;',r**"',1-t

g-'i

Cs0

1,*l

0.03

e .1&

6.LQ +A

o. QB

SSPsQ

a,A^0

"3.5

Práctiques de Botánica Aplicada - UdG

-\J

1,36, Sar ,

Sa¡

Sa¡. ,

ium c lavatunt

G a stro cl on

Gelidium pusillum Gclidium spinosunt

Haliptilon vi

Hernosiphonia tenella

Hvnopl

o s sum hYP o gl o s s oi de

Jania rubens Jania rubens vu. corniculala Liebmannia leveillei h o phvl

unt in cnt sl an s

thophvl lum orbi culatunt

sinhonia scoqulorunt Iúe I ob

m em

branacea

Mesophyllum altemans N em a I i on helnt inthoi des i

ol ithon bras si ca$ ori

Osmundea Pinnati/ida P eyssonn

c Ii

a ro sa -m a ri n a l';gx ! co! s

Plocamium carti Polysiphonia mottei P o I vs i phon

serlul a ri oi des

Pte ros i tth on i a Paras ili ca I?h i za c I on

i unt I o

rl uo sunt

Rhodonhtil I i s diva ri ca ta ia ardissonnei osinhon lontentaria

oria cirrosa

1593.3.

onema cornu-cerv,

Ti tcn Ti

ad ertn a c ora I I inae

lan od er¡n a Pustul alunt

UIva ramu'lasa Valonia ulricularis

i Br (en cm2 i en Il'Sa i H'Bi (bites

Sat

UUg --

@sp. _

linZc*

alvo óp.

lre** \ 5óPst

e$Pd

@@sóPÉl orx¡oc¡tum u.sl fu sspC Aciretcssa vjdoúSh'j ;j'

42.5

o,03

o,rl o.4 o.lB a.sz .o.4 o.4 2s.G3 oO{t ?o.s3l o.z4

44.o1 o.q'l

i::r

6\ *;71

Sai

F:actiques de Botánica Aplicada - UdG

RESULTATS 2 -Tar¡la 2

Nom dels participants

frcgwsT?Arws

Localitat Comunitat mostrej ada

:r{'rm:e ¡ ru*

Data

Exposició gengral

Ci.*fqrq\q'=txKd

(*xwtqtc

Tipus de substryt

cffi

s*ri

Inclinació del substrat (")

1C,Z-

Fondária (m)

Coberfura (%)

(.*t)

luper fície mostrej ada AVM (m)

OCr n.<

aLl..-

c.34

Itf ode

&=utt'k

ecológic

Supergrup

f',

iRS

4 4.

PhI

J 1 ,4

fh¡B PhlCsl

$$8il SC|-l

CCsl

)r(

4 L

rt\T\

ETNsI

SSPsI

6{7-

Total

DSa¡

C"C-C

<na/-

JV /t)

I I

i I i

RMsl PhI PhIB FhICsl SSBsI

SCsl CCsl

ISR ETNsI SSPsI

/"ftuf

f,'" %R

"{1...É\q

q..ct ^7

....----......_.srrF¡..,.8,.d...:ñ-_........18.....

ñ: 4.

t{* ', -^ ¿i "(

¿,1 ,,,2J

c:i q,c9 3*tB -i.,

á&..i+4

c\'a {,)^C<

f;"*ñ¿ Á c,Q :q"-qJ &.q%

c..'"Ge

?,,O.2

\2,.42

8.,5= "3"4R

gc{,,-q

Cfr-¿fL*

J& Ar

1 ftÍ\B

r UUTO

8n üfi fl)* üs

5c{.J,q üo.k3 e}'.

HistograrÍla (pen DSa¡)

ñl¡.

fL¿

-'l L

DB¡

""+

\._J

cl,-5s<

^X*:.cJft

Jcf:.,'C-&

Práctiques de Botánica Aplicada - UdG

RESULTATS 2 - Taula2b

GRUP

Nom dels participants

a.j

üowe do**tu{ /{w^l¿n- fus* b {**Cv* ünL"z f-¿ryr- FuJq , * f{*",{' (É*n'k'(d

t**trrg'a

V;far

Utronfta b\err¡

tf *-('uer*'{¿

k¿qú]

Anod,na Arnarr

trygrÉgcdn

crrclq

BllTt3ts-flÜ

$rffi,

Corbd Ceál,jo flsel¡r

t{ercscrqs t*.gtÉs

kdur hrÉcrtí

tl4g;¡rr b\g¿t{: f,fiQ,€ t

fvfugrrtt

FJ, Benc.€,

ltfftrnq Podoidsl brioctnq f\ancU

Ttefikr

Spqtrs HcB fitqryffit',W{e:bg -Bsisr:SIh!*Jd.\*-.S, :Y*#'9fs..f..¡fuM* _-gI,u; . 24 lcLloS '2;\l6L /Og ' ^ ?*fsp"lag

e*3H#

Localitat Comunitat

Data

po.¡*.**gc,;¿t q'""¿

tr.vnnsició

Tips:illh$sl"

q"rAnfiúF t¡.$L

-f'ltt

-ffi*frs

-qil*ni$:s

4fu*

Inclinació l")

c.Jq qc? dz

F'ondária lm)

qija #,

4ac t@

\LeC

K'.rTT

AVM (rn)

Sunergrup

ecoldgic

RMsl

t{ol{

DQ DSai DBi

C(J:Ü

,tblr\

,¿

-l"b

PhI

\.5\ c.3\

PhIB

\;5\ c.96

PhICsl SSBsI F"p$-_

CCsl " IFR FTIJSJ SSPsI

Total

'72ft ) ¡\ ,,&.a\ q: ^62

3*:-*"*:?

./tffi

rft.qt

Bc,'lu,l'

DSai DB¡

DQ O

-a"K#- Í:*

6.tr1

DSai o

ÉrCá- "" "1,-Q* -

DB¡

O -O,}ryJ

o.€

É^<,1d\ 5qi3 12,.W--.--3l1,* -"ffi¡# Le,,@ ü"i3 ll.le I qq no j ?s"'iz Q,oQ o.tg O,YL o.os t{ (X q-6ü {r,21}- Ú-¿6 &,*"'2* . *-" SS"' tk-*Sget-Q 4¡b.¿rb '235 1'6$- -"-p-#F*-"""-"" 9:i: _3.pa - p,B#--g.}-k o.S ? "33

---

gJJ

i3"9k-"-.34'q5 -]5:H

Zh.W .g.gl,

B&kÉ

"ü *-,33

roe

4q) o.8/l

i+--

c"cAh¡tl¡G-L

Mode

4cs¡#

.-1"É,

1á

- -ü-*,ffi."

-- "t" :t

o,z8 4.oq

()aü, l'3: -.s".nQ "" l?:$"tá..*t: Á,ffi'ls:--A

qü

ryr

.47

\.{,.SLi

25,?*

','44f+i

[o*

3.?4

#:lf

c).gs

6"W

%.q6

ffi.d+

qq.q% qq,qq

4w3,-,

4s.06

Pnáctiques de Botánica Aplicada - UqG

aa JJ

RESIJLTATS 3 - FIISTOGRAMES

GRUP

GRLTP 2

DSa¡

DSa;

100

Supergrup tAr, "

u_l

7i=^=(nLnrJ -

GRUP

Lf<

PgEEEEI E E=2w)

2 ff ecológic -v)e

[J.r u)

tu tZ

Supergrup

#ecológic

ñ2

GRUP 4

DSa¡

100

Supergrup

? co z z z z ú Z & ecológic ú E A EHAH ñn v) z

Supergrup ecolÓgic

J¿ 34

Práctiques de Botánica Aplicada - UdG

RESULTATS 4 - Dibuix esquernátic de Ia cornunitat

GRUP I

&,e"e¡¿i¿d.J}."

utft$xc¡*

GRUP 2

GRUP

¿ ¿ ¿ ¿

II I1

1 él

II II II II II I ¿l Iq á

GRUP

á ¿ ¿

I I e II á

d ¿ ¿

Práctiques de Boránica Aplic ada

UdG 35

Qriiestions

Per qué quan volem conéixer I'estructura d'una comunitat mostregern una área elegida de forma subjectiva?

\ Ilodrec <\e,(hnosc¡. s"\yr$1n , i ñtr\ g Cn(.'\üxqc\ .\e _.":-51"^q** T+q,,E Jo .r^.,ño s{c$r repxess\á..scs de !c. **üñatoXñeá: {*\ f\S

,i\!

\.r'¡t

Quines són les diferéncies enfre ers conceptes de cobertura,'recobrim*, comunitat?

, ,,ro"rficie algar

..te#.,:

u'e¿ht=.\

¿e s'J.sh$ en go\eo,re *:\ .ry*\e 'gl .r*.,1.:nt d)*p.qd= ¿- S"il"tt*lT=+*r\ el uq\a:r t.ndx\sm

.cbe*u=d. és ,/iO'A €.1 cqr

d,una

írLe:,brcr\x*trert""*.r**ll;*J*T*'i:*e-g=.".{*q*-I"

I I )

A quin niveil o nivélis de la zona litorai irupruiitoár,

"t*rii-'"llil t',"iili*"r)

- una cobertura més gran _> i.r$tcrtito=s¡\ - un recobriment vegetal més gran :_ lnñ1qr\l.\crKa\ - una diversitat més elevada?._> tsñscesfr¡:ñ*- una estabilitat més gran?-+. ".ñs<¡.R\c::c\ '

creus que hi haurá

- on

esperaríeu trobar una cobertura més altaa un lloc batut o a un lloc encalmat del infralitoral superior?

*4:e

$* :S*.fu;..-ru;\ uo" o¡¡nWs $k:o1T\ .ü.G; =,*"ñ.i¡ ,\ca.t,

+F*Écder.-hnJm* -)* rc\u. ü ntq¡er\ .tA -.i** i*

- Quin

és el supergrup ecológic l'abundáncia del qual ens indica que una localitat está contaminada per matéria orgánica?

*t*b=rtp c=S\tc \üe ec\ñr i\dtco <sñqtn\scricg*

i.c é

ErN=¡ t En quin sentit afecta la contaminació no orgánica als diferents parhmeires estructurals? diferéncia amb la contaminació orgd.,nica? euina és la

_€t -

á ccñ.:*sRsncSg re ox6rnftn , {k\*\*s".\=

dixr¡¡6'¡ir, q*or1.é *b*=Jl}üü .uí+.i" t'k"i; =m\S .*iltrcdor

hr\

üü"ü-"

T.¡+q1ü\qS *h..\*cLb, d*& ,*;r-\c*L dc ¡¿:"ccn.¡n*efo T*.é ctcrr¡mesx els enrcnds

la cetrrrn\scrcge-o{gn\cri Ínrrercoes\c,. L .rt=qos,ütt\t o$.r-"r*\x "i.. g"isk.*.";; L="eies

$e on \*rur&s

*f"*\^ñ=\"^.J \|, f or., .1"=.*qer":." !c. dr.rEsS\ñ Arsrcstnu\:\. ,ffi^P:Fy,

,rbke

,J 36

Prectiques de Botdnica Aplicada - UdG

- Explica a grans trets I'estructura de la comunitat que ha estudiat el teu grup de práctiques i comparala amb I'estructura de les comunitats estudiades per la resta ders grups. )''o

c*o"vti\o"\

e-t\rra\s¡rq

ea \t-te

J á á á

\^A .6ni be"^ .!.€w¡¡^\ms.\, <q€aq.\ ,i .*S fo<* .<¡ls,.rniro*\ ai -Si.yp-g5s\tg^ -:|ssfaYl*r'rt;: .c.es s*q,e'slfufs €m

lxQ'imscit' . L'ea?i.te *t'j"lt¡" ¡timctge\s phl¿sl i ?hI

'""ttr''€i\*'coQs' iizesso-g"o

*-r ¿

ogs \rrc€s ¿Éy^srársnrv?, e c,ogldc,r -f.u{i{-e,srsFi\:{*, pes\esr'¡ cQ. ¡F-g PhSc qve <ss\ñ€3\É^ñ

q' &et-s o{tr rnse(e seeslisq.ns1F ,.ogr.r,.*\. Aqo-.b., .o-.r}"rri\q\ €; \¡/yr d7s\o*erc<b (t"ry"Pctss.re h ¿t\*'\ , rr\<3 ets\o.r.l- le ote\<<s.6 sle crsbre1no .*.-*ff-l_ rmintirne, c¿\'\ó üa t*t "* "","";-i.. -(<t\r\ e- €e. or."'g<s"rs-1.{,. pef p-*f I;; <r\xd tttR -ñsQq(c* ¡ ?A. tss<\s- ol'r¡,vrs. -.crr,o"-rl\q.\ !.e,n e¿\cr.rc\rtrqcLtt' 1)4 o\.oo\ \po' -e e¡\rq\ o¡sbsw.n . lo. ¿rneixirrnq ol.,rnt>rq! ¡s.re o' hs \\.ta\ 2's1 .it^stq t"o*g\*$ r.l'rs cle .o.n^sr,n\!q\ o^e l+. frloso!\ss> Lern trr."n-ts '. e'ns ltrolsT á ¿=,qá\qr^\ a."nno- fenimF € n re.rntt< r' épcrco- €t e J *^tr <'t¡ ?*= '"

c7s\ecers'\o* 'rne"\r\etssq{rr\qR €r¡ -g .€o co.r¡rt-r\q\ ¡nsg\.csat<. "Ai,?€*s,€*.isr2 'oz 'l '"'\i' 9try=s écotq e,.', rr"r. 4e<- 4o\rr\- l' C¡v.c¡ex ote ¿;''{esd\+ ú tte 9-<fscerrcc\¡*rn ..€ rn\>rinr, ¡¡{c crt.nesr\\q\ or o¡tc,r\ \ipos c¡r< t*totttt\q}' (el'P\cssqe ' l* +t"rmecli f€(s.e¡oecre a s ai.st"t-s *\^e €-a c7s\sce\se\v-cn ^rc.,m7 ol' t" '¡tod'\*'o tg€*'ce\ 3s\\ " q\r'Ya hi hc. q.y\ .¡ryrt¡'ns¡c -ro"rr.4se ar eoflir*le.r (,.r*.g\-ole,r PhT ) ?hIS ' t{o3o{s:l*'n rmisryn€ - €€s É"st<t3r{¡fs c<-s€i,tr\cs 1-á tm^Xros\crr$s *¡n o\Xt }c^ 'r'"s\-ecs eho(ea <a¡e.u\ PhxB {.s e€ ,rn$ -"ae€(srq¡nb', ^o ¡e6slrarttF ..'"'>'E <"4 ehr ' i t*<e\e¡r"' Yo*e <; ¿,''r*¡losn\ re{&-a-^ =o-e .tn€-eg 3*sq, t^. c¡ss\ag\<s ' €cá.ae.c d.c¡.,.!- c¡. $n et"cef t,. 4'h..oo .(e -'?* eQs pc<ic e o,tt ss¡ret\s t**rti\ ?nJ -{os \rñ 3.*p ecsQogl<- Y€a€'{s',^-\ el'<oges*c 1.'*- 4

1 *-l

?-1

d *-1 d

\<> loe

\rs{s

]F*rn'r* rqáCr'tas

e*eoqf-*xr\r< {€* S& F*e

6re'<frennT

.¿o}\

<..¡rn

\¡. eBr*ea\ 3t.rf

ee{\}ertqr¡nt\

gruLsÉ\t^\*o*

S€5-

dlq¡nni,m.,cre a'.o\.."itédeevr..q.^\

eo fes eagQcie': -fo\ofi-{oo -. €roto €rr qrn ..@4. <e.Qry.sF ,( ds pubs\r* SBtCebq - €€ s*y,rer\r.s¡ tteQóarc -ttá a -r"g*r\o-,.t é éTñ¡¡l )s, toe €- "€-c loc¡s o(e rmss\st\¡ ¿ri qsroiSq ailr.r.oceiSoo- o{a '}n\t /i oixl ,-ro\¡.icryr\s eil vrco,cserr.\ts.7 -?q !.r{¡€ t-t'-.-á

I'o{l.¡*q

coam..r,",\\q\

ofc*o.tr.< -p .tlpre¡rne¡,rF c{'<opér.ren s'9.*s\.snn\S'lt¡ get\l^"7'er.¡\S q' o3rrteo\ S\^e' I'o' ce'a{s'mirn¡'<-t- e1e €o .*tn*...\.-F €>6r€rcs -€¡¡,. 4".rtxq o\i'¡'tssi\s\ *L 3ue*"-.

a a

x x

á CT

Práctiques de Botánica Aplicada - UdG JI

pnAcucA

ESTUDI COMPARATIU DE DIVERSES COiVIUNITATS FITOBENTÓNTQUES MARINES Nocions prévies L'estudi de la biosfera es fonamenta a co*parar ecosistemes, és a dir, a avaluar les semblances o dif.eréncies entre les seves pafts homdlogues. En aquesta práctica estudiarem la vegetació fitobentdnica d,una regió determinada mitjangant la comparació dels inventaris de la fracció argal obtinguts en diverses comunitats de la zona' Per fer-ho utilitzarem el cluster-ano11'sis. métode que ens permet agrupar les mostres segons les seves afinitats qualitatives o quantitatives i visualitzar els grups resultants en un espai de dues dimensions.

{,a rnaÉ¡'ir¡ de dades

? lr

t}r e

rra r e r re c c c e ¡t

t;-

ttIt

Els inventaris obtinguts en l'estudi de les mostres es presentaran en forma de taula de doble entrada (matriu) de p columnes (objectes) i n línies (descriptors). Fer a I'ecóleg, els descriptors són eis atributs, les variables

els carácters amb qué es descriu I'objecte d'estudi; en el nostre cas, les espdcies. Els objectes que es comparen sólr les rnostres, les localitats o les observacions.

Les descripcions que formen un descriptor poden ser de natura qualitativa (preséncia-abséncia) o quantitativa,

per tant' a les matrius pot figurar un simple senyal de preséncia-abséncia o bé ia mesura d,un parámetre (superfície algal, biomassa..'). També hi pot haver indicacions sobre vitalitat. aere.eació, cicle anual... Tots aquests criteris poden servir per a formar grups.

N[atrius d'afinitat

Si en una matriu de dades es compara una mostra amb totes les altres,

s'aconsegueix una matriu d'intersimilitud (o intercorrelació) que expressa I'afinitat entre inventaris (matriu e). Aquesta matriu és quadrada i simdtrica en relació amb una de les diagonals. i totes les espécies tenen el mateix pes, siguin característiques, preferencials, accidentals o ubiqüistes. També es pot calcular la matriu d,afinitat entre els descriptors (entre espécies) (: matriu R), que expressa el grau d'associació entre les carácters utilrtzats (les

espécies)' Si I'associació és total, els carácters són redundants

i valen com un de sol. Normalment interessa treballar amb la matriu Q, perd la matriu R pot donar també forga informació: permet veure si les espécies van

Práctiques de Botánica Aplicada - UdG

associades

i si

reaccionen de

mateixa rlanera,

permet obtenir criteris per classificar possibles

observacions.

Per comparar les mostres, agrupar-les o separar-les, és a dir, per calcular les matrius Q

coeficients de similitud qualitatius (Sorensen, Jackard,...)

i R, s'utilitzen

els

quantitatius (Czekanowski, correlació de

Pearson...). Com que dins d'un poblament homogeni la similitud quantitativa difícilment pot superar el 80 % i

la qualitativa el

o%,

es considera que dues mostres amb aquesta similitud són iguals. Per sota d'aquest

nivell, són poc, bastant o molt diferents.

Expressió

i les altres.

Per confeccionar e! dendrograrna es poden utilitzar diferents mdtodes d'associació. Eis més comqns són el dels

Iligams sirnples (singte linkage), el dels lligams complets (complete tinkcge) i el s¿v¿n¿ct. En el métode dels lligams simples. quan un nou objecte s'ha d'incorporar a un grup ja format. el lligam es forma amb l'ob.jecte del grup més proper al nou ob.jecte. En el mdtode dels lligams complets. la fusió dels grups depén de l'objecte del grup que está més allunyat del nou objecte. ,Aquest m¿tode és el més estricte.

tots els ob.iectes del grun. F,n el BAI'ERAGE (UPGMA

i un objecte no pot entrar en un grup llevat que estigui lligat

group average) interessen els grups perd no la posició exacta dels

lli-^-" f^---+. i ,rrÉdrrrr rurrrrarr. nQU€St métode calcula la mitjana aritmética de la semblanqa entre el nou objecte

i cadascun dels membres del

grup. Tots els objectes tenen el mateix pes. En general, el métode dels lligams simples provoca una contracció de I'espai, el de lligams complets el dilata i eI BAVER4GE el conserva.

La confecció del dendrograma es fará amb el métode de Montford utilitzant el métode d'associació BAVERAGE

del

i recalculant la matriu d'afinitats cada vesada.

Important: els dendrogrames tenen I'avantatge de permetre la visualització de la matriu inicial d'una manera simple i clar4 perd tenen l'inconvenient de ser molt sensibles al tipus d'algoritme escollit per fer els grups.

Imponant: el cálcul matricial és el més simple

efrcag

i el que s'adapfa millor al cálcul per ordinador. Cal remarcar,

peró, que cap

tractament de dades (procés matemátic) no pot superar I'elecció inicial personal del nombre de mostres, l'elecció dels grups que hem d'estudiar

presa a d'ori sen.

1 I € € € €

visualització) d'afi nitats

Per visualitzar els resultats de manera rápida utilitzarem els dendrogrames, que redueixen a un espai jerarquitzat de dues dimensions les relacions multidimensionals qr.re existeixen en una matriu entre cada mostra

€) € € € € € € € €

ni els errors de determinació o de recompte que es facin. El que

I'inici del treball influirá en tot el

és clar és que tota decisió subjectiva

procés. La meticulositat estadística és obligada. peró no elimina els errors

€ €

€ € ¿

I ?

a é) ?

¿ / € { { { {

{ { { € { J € { (

( { {

P:-:;:::r-<---- _-

.\nlicada - UdG Borá¡ic¿ -_'* '-_ 'ts

Obiectius Comparar qualitativament

quantitativament les comunitats mostrejades

intentar establir-hi les

dif-eréncies a partir dels resultats obtinguts.

Protocol -

utilitzar les dades de les mostres quantificades per tots els grups (p. 29)

- Confeccionar un dendrograma qualitatiu amb les dades dels inventaris dels diferents grups: . Transformar la matriu d'abundáncies en una matriu de preséncia-abséncia . Calcular la matriu

d'afinitat entre mostres utilitzant l'índex de Ssrensen .\^ S,.,

..r,

t" = b+c * lao

on S

(x,, xr)

és

la siiiiiii¡ud entre els inventaris x,. ixr.

nombre d'espécies comunes entre els dos inventaris

b nombre d'espécies de x, c nombre d'espécies de

. Realització: métode de

Montford i B-averaee.

- Confecció de dendrogrames quantitatius (respecte a la superficie algal i respecte a la biomassa) amb les dades dels inventaris dels diferents grups: . Calcular la matriu

d'afinitat entre mostres utilitzant l'índex de Czekanowsky:

S1*r,*21

= 12> finf (Pi.1 Pi"z)] / (Pt*r + Pt.2)l . 100

on 51*r.*z¡.és la

similitud entre els inventaris x,. i x,

inf (Pi"r Pi*2)

és

el valor de l'ínfim del superficie algal o de biomassa de les dues mostres

Pt",. + p¿*r. és la suma de la superficie algal o de la biomassa totals de les dues mostres

Reaiització: métode de Montford i lligams simples.

¿ ¿ ¿

l0 Práctiques de Botánica Aplicada

UdG

Resultats

Dendrograma de similitud qualitativa entre mostres, utilitzant els valors obtinguts peis grups de práctiques més els de les columnes A, B, c, D de la Taula I b (p. 29), que corresponen a 4 comunitats similars a les estudiades. I f I

r00

a. L)

Bil'

:ri

cJ,l)

:\ 2

r00

15,c 'r€.4 ./s"rt

A ú

2K" A

$ 100

':,:.

..." ;. .

JC-C b*.:.) 100 "36.4 J-1-o AI. A

n,A

42.1

2t:.,q

?4,,(;

8,,ü g,R

8"+

'7.r1

l+3 2s, I

, rl

r00

152.

&.s

)

¡00

B"C-

l,l

ql.5 NC g;h 3

A )c,4 ^"4 \JJ 'D +q"v .+l.e

i., 5

Jc.n

q2."1

(

r00

t00

rclrD

,l 2

45) ¿1"'*

)

-€r

'-f

,lt 3 A

Jt3

F'2

rt)

r 2)

r00

€"

q.,h

3.{l

Js.Á

l,c

fie.

r00

6"5

R.e qR

¡Zt

r00

r-l

.:>

100

o/o

C g"

3 A

¿ € ¿ ¿ € ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ € ¿ ¿ ¿ ¿ ¿

-/-'' \

¿ € ¿ € / € (

? ?

de similitud qualitativa

r00

100

r00 r00

*6"4 ls,,l 100 g,,R A 'ls"o lü.c 6.5

r00

ZJ,O

100

[B,c.'l . n)

I00

?tCl*D

i;: li

r00

2üA

100

r00

'Brr"

A :

g"x

100

lr,x

:.:i.!

D 4 *3

r00

¿ ¿

¿ € € € € ¿ ¿ € € € ( € ( I

IF.D

-.i!-rL--_.

¡¿

14 ," t-

? ? A t-

tr v ,4

4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 A

? z 7t f-

lfr I

a J

)"6

4,c & f'r

',,.,,.tr.:,

,:1ffi

', I

o.9

L2 'l

r00

C.5 c.+

),A .3 o-B

4+C 2+n.}l ,tr-C

;{i|¡

100

"18 45".t e,{"'l 4.1

T-\

r00

E l

? 7 IA

7--

Dendrograma de similitud quantitativa entre mostres, utilitzant valors de superfície algal. S'utilitzaran ^es dades de ies mostres dels grups de práctiques més les dades de les columnes A, B, C, D de la Taula 1b (p 29), que corresponen a 4 comunitats similars a les estudiades.

?, t^ -l;

,D,

Res u Ita ts

E F tr

', ,,li

;:. - l.t l. ...:

/'1

iri:,ii

íil¡

:.'ll,]É

100

c"cl

"12

2Í. E

100

,:-'*:

100

i;ir"f.:.;ii+l:

:::

BltD ,/,2.3

:,1:ri:

,liilil:i::1!

r00

c)"5

100

r00

100

r00 100

,N+C ,f

r00

z 3

h.4

100

4,,O

o.c?

¡\

3 i)

T) rn I rL)t

r00

CS /2.s 45"q c.'+ D '7..6 q"5 c"-B c>

c. ¡J

(

100

e a

-¿,

Ll¡

100

r-.i

100

t00

?,Y.?i

.CJ

100

r00

100

4'C 2+& 3 4rC 2rB 42"b *3 4,c A c

)s< -/-\t0\

100

:¡_i

100

c9 c

iri r00

c=5

D ?,e N,,8 üB

' ..

,.;.

:;,

{

", 'i

,1,

100

r00 r00

oA de

100

) 'a

3 TJ .1

J A

similitud quantitativa

J¿ A1

Práctiques de Botánica Aplicada - UdG

Qüestions

¿ ¿ ¿ ¿

- Expliqueu el resultat dels vostres dendrogrames.

quunkhkt., ctlx:ru(¿ñn q,-e. k co*'.urnthcft A i C son €o q$ cr.¡e- ffi *"k\s do'cñnpCeoq¡$L \* "*do ):e*\hnt* Ae*\krtt= \Er o. &s ü*.r. u do'cñ node^ cx$¿ I".$r$i'' ü*nr-*\t\s $phchk¿n Jo ?: en ctte$i* *S.rr*t* " i*"",.rñ$ok #yfTr.,,,Q*..,, =sofuxfuss.\".\*o eí Lt ¿."a"pp.,i.o.h*G otsss<¿m q.,. lo cr,,¡uoi\qt Z I B son ns\t qi\TruTr\ r.\rsqE Lvs,tcE{c¡)(r}[ts9llg&fl¡s¡ 5rt\1rf,,-Ncs.. Aqusa\€ o \.lcb qé+oseiro...ehf""o\g\ co:stcotcsñ\ \r rri\rLde d.s' qro.t A{".^l"a \cf':r(si-*\rñ)\ -sirnibus lo-.rmuo',to\ D, qx. co*xeopcnro CCrs\hsodqse&, iJrser,."., 1ue 6 mú srn{b¡¿ q k' co*nsñ.k\s & S*l"oi-o rrnJ,"|e*'L"e.l, fspezüoep otssran. üfoó , \ü a-*:. \,. (h-.,\\i.*" Astq€\s^ A tS+.& ql* (rL.hr-¡-,-q ¡nedtlel'rqn hqbt\a"en crneCÍs be,futs , cc.rn.¡n?tc*s de CTs l¿*i<t

i" C..''=.\\scr éescsh

áo\ octtpos.

crsr.¡s\\e-a-

e^c,s' ctr].!o. \t^ Jo*o*n-r\q:kide tl dendoqr$mc\'lssnW u,-t.J q\noff*á'¡ sns }** scpf""{üi{," 9*\''o'i=.. &¡Gxs¡\Rg seÉK- de \á crlr.{\-ñk\ de ¿rN.R=s \in\ | r}\s e,ñd ÑQgtss.cjaüN+

(cvnuvr\tokss,,ocsn\.:sn\,cerclrr.)el.^qem,.¡.n\\\se¡:r*urn\rqder:. slo csn\.:sn\'cerclrr .)e le^ qx=cn¡.l.$wks e¡:.0\urn\rqder:. ccv,'nrrvr\hkg

ftÁne-nb \* o***t\r.\ 'sc\e\ys sstttc.ur\ á^.h <e*nsqdr<* A. gr, *t="1.*ck\ sn*.ñ.-Ql\crxs\" €F.i drer¡rtox ea. {rctr: c"os\\*,$e¡ Tr e\s Ée+Rea )* ***non*c\s jnSroL\\crl.l!" de. T¡e <$ .Ie¡r "'l* mc-<\Rce*g^:¡\o ¡* qJ¿ tun.d:? o.rn\decrls mnoil c[tRxeñs. €n conelusi'd, el dembgxsemcr qss\fr\cNt:

o"rbc*

de .le" cernun\to\s.'

üAe .n=rx"fli\.r$oJa snecfrcfli\

¿*..h^ lc[ñ\cxlo\

tl*f,"4lnp"; G d*Ñ

¡.

"crR&deFr¿'*-L

Jbt\"dÍ

ne a**n üe$xe \ &t*odg *=".* c-¡Qtr&).Fs\ Iea C}lff\\if\\\\Is \(i qrs\b ct5q:<¡rsns¡s.\ \*\ *r. *.*.*=* -g¡ án abx\rFcj¡3i\-g **: -b{. F..s "= (J)\eze\ss .Loo*t = S _tq5-p. l*, r iV-I'\.*.,.t*.., Ctxd...* lle t.,=o *sc *ii ces,-rs\\JÑs S cle -Ic Trrrtr'crlJ

n nsr}ít-"-*"É"" C="r. qie .cc:;n6 \é *n E-E 11o$e 1res*1r.-cr | üt*ncScl C|teopLte¿ ü c¡.¡e sooh*. eá q¡e <xg.rgr";-tRtcc*rrñf=\=

*tt ' *p"ie,o s\á?[*lqel¿ ''¡o\é *¡"Jc,""p\e -Nil*"cttocL. xg¡\trc,.. r \ .$-¿qpe'Ye^ *+üG.iJ Él \e\ cñxL tre- Lr. S desdc4pc\¡ncr -io o*"*\krf ( lo***\YA *..*ltre¡dn. deontoad:* \et (tyP.... - ¡ü'., s\r *E Feo¿'fu'rn ) cc.."n ^ q cc,,'.rn\)c,ikr\ *# ¡Scsr-rQcrsr h 3' ( c,>á--i\.* "*,gÉts{c. .\o*:icrc¡ac¡. Te. ETN) . A? xd eÁ cr.:q\u\ o '\* s¡r:t'tsñ-\c\ *f ür"ip$ ccuon*.¡.cff\ts i, 'jer \t*+, )o LP=*.*=^*otod* qen "$tt eaf5t'.ni b** relü \e \ec, Asrrlca c\¡*'.'óüncf,¿r =4,-:\r¡ 8n c¡or\s* r e) den\prrsnc-ar"\t\.\+, cá .¡n ...ñ.S. "müf,"je'|tr Jt eo\-cr3 cJc. lert cstsr.¡qu t:

.,i *t, li

Laiu

) ) ¿ ¿

J\,.

E rt F tr

? ? 7 7 tr 7

a 7 ? 7 F -

a a

z e 7

rz r t t z z a a a

z z e

f'¿

Práctiques de Botánica Aplicada - UdG

pnAcucA

RESOLUCIÓ D'UN PROBLEMA D'ECOLOGIA Nocions prévies L'análisi multivariable és un métode molt més complex que el "cluster-analysis', i irnpossible de realftzar sense l'a-iut d'un ordinador. La major parl de dades ecológiques presenten una distribució multidimensional

(el nombre d'eixos es correspon amb el nombre de descriptors que hi ha en I'estudi), ien el fet que és impossible representar url gráfic d'aquestes característiques sobre el paper. Per aquesta raó, I'análisi

muitivariable intenta

reduir I'espai buscant la projecció del diagrama multidimensional en els dos o tres plans més interessants sintetitzin la major variabilitat (de la informació) de ia matriu de dades inicials.

crue

Fer ier aixd cai trobar els cios o tres eixos principals cÍe la distribució de probabiiitat de les nostres mostres. El primer eix será la Iínia que passa per la dimensió més gran de l'el.lipsoicle d'aquesta distribució. Els eixos següents passaran per les direccions successivament més cuftes i ortogonais

entre elies de I'el.lipsoide de n dimensions. L'análisi trobará les coordenades de les nostres observacions sobre els nous eixcs, és a dir. disposará (ordenará) els objectes (mostres) en un gráfic format per diversos eixos, que es corresponen a diferents relacions d'ordre.

Les técniques d'ordenació reben el nom de métodes factorials, i nosaltres principalment ens centrarem en l'análisi de components principals, que consisteix a calcular la matriu de les dades centrades, seguidament, calcular la matriu de dispersió d'aquestes dades, i a partir d'aquesta trobar els vectors propis (les direccions dels eixos principals)

els valors propis (la quantitat de varidncia explicada per cadascun deis nous eixos).

Finalment, se situaran les mostres en els eixos resultants després de la rotació d'aquests mateixos eixos per tal de situar l'eix de máxima variáncia en el pla horitzontal.

Impoftant:

cal tenir en compte que l'análisi de components principals (ACP) está descrit per a dades amb distribució multinormal,

L'ACP no es pot utilitzar quan les observacions són interdependents. La matriu de dispersió no pot ser calculada a partir d'un nombre d'observacions p inferior al nombre de descriptors pefque. quan p < n, no es poden fer més que p

- I comparacions independents.

Práctiques de Botánica Aplicada - UdG

Obiectius L'estudi d'uns inventaris realitzats en 120 comunitats marines ha permds confeccionar una matriu d'abundáncia (en superfície algal) de 52 espécies en aquestes comunitats. A partir de l'análisi de components realitzats apartir d'aquests valors, hem d'intentar esbrinar quines són les comunitats que

s'han estudiat, quines són les seves espécies característiques i quins són els factors principals que en determinen la seva distribució.

Important: Les dades han estat simplificades

i d'un conjunt de DA mostres inicials, n'hem deixat un total de 12.

que pertanyen a 4 tipus diferents de comunitats marines.

.,-.-

1---

,. ¡. Rorinica

\Iatriu

Anlicada - UdG

de dades Mostres

Espécies btl ari a

I I etabulum

0.2 0.0 0.0

1.0

0.0 0.0

0.1

0.0 0.0

0.0 0.0 0.0 0.0

0.1

0.0 0.0

0.0 0.0 2.0

0.0

3.0 2.0

0.0 0.0

0.0 6.0

0.0 1.0

0.0 8.0

0.0 0.0

0.0 0.0 0.0 0.0

0.0 0.0

0.0 4.0

0.1

1.0

0.0

0.1

0.5

0.0 0.0

0.0

0.5 0.0

0.0 3.0

0.0 0.0

0.0 0.5

0.0

e I I ar i ae

n t r ip i nnatunt .lqlaozonia chilosa

0.0 0.0

.llsidiunt corallinum

0.0 0.0 2.0

0.0 0.0 0.0

.r, c

et a

.i g I a ot h ant ni on .1

g Ia

amni

o th

mp hir

furc

oa cryptarthr odia

.lmphiroa rigida .1 n t i

hamní on

0.0

1.0

0.0

3.0 0.0

1.0

0.r

2.0

0.0

0.0 0.6

0.0

0.1

0.0 0.0

0.0

0.5

0.0

0.2 0.5

0.0 0.0

0.0

0.0 0.0

0.0 8.0

0.0

3.0 0.0

10.0

12.0

0.0

0.0 0.0

3.0

1.0

9.0

13.0

0.0

0.1

1.0

0.0 0.0 0.0

0.0 0.0 0.0 0.0

5.0 0.2 0.0

6.0 10.0

siliquosum var. I obophorunt Ceramiunt virgatunt C h ondracanthus acicularis Cladophora prolifera Cladophora sericea

0.0 15.0

0.0 25.0

0.0

0.0 0.0

1.0

0.0

0.1

0.5

1.0

0.0 0.0

0.0

10.0

0.5 12.0

0.i

i.0

0.2

Colpomeni.a peregrina

0.0 20.0

0.0 18.0

0.5 0.0

2.0 0.2

0.0

0.0 5.0

0.0 10.0

0.0 0.0

0.1

0.2 0.5

0.2 0.0 0.0 0.0 4.0

0.3 0.0 0.0

0.0 2.4 0.0

0.0

1.0

0.2 0.0 0.0

0.0

0.0 0.0 0.2 0.0 0.0 0.0 6.0

r ge s e nie

IIa

s t

ichidios a

frut

i cul os

C erantíunt

Corallina elongata Crouanía attenuata Cryptopleura ramosa C),s t os e ir a c onxpres s a Cvs t os ei

nte di

0.2

tercane a

Dasya coryntbifera D icty

opteris po lyp odioi

Dictyota díchotoma var. intricata F a I ke nb ergia rufo lanos a' stadium G as ü' oc I onium c lavatunt G e l i díum c orneum v ar. pec f inotunl Gelidiunt spinosunt Gloiocladia furcata Halicystis panula Haliptilon virgatunt Herposiphonia tenella Jania ntbens Janía rubens var. cornículata Laurencia pelagosae Liagora viscida '

Lít hophyllun íncrus tans

Mesophyllun alternans l{vr i ogr amnte dis tr o ma tic a ,\i e o g oní o I ii lion ntamil I o s unt Padina pavonica P eyssonnelia rosa-marína f. saxicola P I oc

amium cartilagineum

P s e udoc h I or o de

mis

fur

Ralfsia vernrcosa Se b denia r odrigueziana Sphacelaria cirrosa Sphacelaria plumula SNlonenta alsidií S l'-,'p

o c au I o n s c op ar iunt

I,'lva prolífera L'it,a rigída

ceI

at a

7.0 10.0

10.0 0.5 0.1

0.0

2.4

2.0

95.0 0.0

100.0

c.c 01

0.1

c.0

de s

1.0

3.0 0.6 0.0

0.0

0.0 0.0 0.0 0.0

0.0

1.0

0.1

1.0

-i0

i.0

0.0

0.0 0.0

1.0

t.0

1.0

0.0 0.1

0.0 0.0

0.0 0.2

5,0 0.0 0.0

0.1

0.0

0.5 15.0

0.4

i.0

45.0

22.0

0.0

1.0

23.0

40.0

0.0 0.0

0.0

0.2

45.0

0.0 0.0 22.0

0.0 0.0 36.0

0.0

0.6

0.1

00 20

0.0 0.0 2.0

0.0

0.0 0.0 8.0 1.0

0.0 0.0 0.2 0.0 0.0

0.0 0.0 1.0

1.0

0.5

0.c

0.0 0.0 3.0 1.0

t.0

6.0 8.0

LC 0.0 0.5 0.0 2.0

2.0 0.0 0.0

u.)

i.0

3.0 0.0 0.0

0.0

8.0 5.0 0.0

0.0 0.0 0.0 1.0

0.0

0.1

0.4

0.0

60.0

82.0

0.0

35.0

1.0

50.0 0.0

0.0 0.0

0.0

22.0

40.0

0.0

0.0 0.0

60.0

0.0

0.1

1.0

0.0

U-U

0.0

ó4.U

0.0

3.0

5.0

0.0

0.0 0.0

25.0

4.0

2.0 2.0

0.0

).u

2.0

0.0

i.0

1.0

).u

2.0 0.0 2.0

5.0

0.0

1.0

0.5

0.0 5.0

0.0 2.0

0.0 5.0

0.0

2.0

2.4

0.0 0.5

0.2 0.5

0.1

0.0 10.0 0.0

0.5

2.4

80.c

65.0

0.2

0.1

0.0

1.0

0.0

1.0

0.5 95.0 0.0 2.0

0.0 32.0 0.5 0.0

0.0 2.4

0.0 0.0

0.5

0.0

0.0 3 0.0

0.0 5.0

1.0

0.0 0.0

1.0

0.0 0.0

0.0 40.0 0.0

0.0 55.0 0.0 0.0

0.0 0.0

1.5

2.0

0.0 1.0

0.0 0.0

3.0 0.0

0.0

0.1

0.0

2.0

0.1

0.0 2.0

0.0 2.0 0.0 16.0

0.0 0.0

0.5

0.5 0.0 0.0 0.0

1.0

0.0

10.0

45.0

0.0

70.0 0.0

0.2 2.0

0.0

1.0

0.0 2.0 0.0 0.0 0.5 0.0 0.0 5.0

0.i

43.0

1.0

0.0 2.4 1.0

0.r

5.0

0.0

0,r

0.0 0.0

0.0

5.0 0.2 1.0

0.0

2.0

26.0

0.5 0.0

0.0 5.0 0.0 0.0 0.0

0.0

1.0

35.0

0.0 2.0

1.0

0.5

0.0

0.0 0.0

0.0

0.0 0.0 0.0

1.0

0.1

IJ.U

1.0

0.0 0.0

1.0

0.0

1.0

p hanoc

0.0

0.0 0.0

0.r

.-1

ladia

0.0

I ad o der mu nt

0.0 4.0 0.0

1.0

0.0

1.0

0.5

0.0

0.5

10.0

22.0

5.0 5.0

5.0

c.0 0.0 0.0

3.0

6.0 4.0

6.0

Práctiques de Botánica Aplicada - UdG

PC EXTRACTED3 FACTORS

FINAL STATISTICS VARIABLE

COMMLINALITY

VARI

.98268 .94790 .97029 7 6843 .75865 .92127

VAR2 VAR3 VAR4 VAR5 VAR6 VART VAR8 VAR9 VARIO

FACTOR

EIGENVALUE

PCT OF VAR

CUM PCT

5.27858

44.0 22.7 21.3

44.0 66.7 88.0

2.727&9 2.5587 |

.977 64 .81 176

.92037

.'t6838

ROTATED FACTOR MATzuX (només per les l2 mostres que constituiran el nostre estudi) FACTOR

VARl

FACTOR

.20778 -.00560 .12924 .87396 .86798 .95612

VAR2 VAR3 VAR4 VAR5 VAR6 VART VARS

-.05244 -.06324 -.04665 .85260

VAR9 VAR]O

VARI I VARI2

.93977

]

\TRTICAI-FACTOR

.@n

-.05416 -.03 I 56

-.05724 -.05609 -.040ó6

.98675 89799

-.03 807

.957 47

l 9930 .19588 . l 5600

-.04167 -.04080 -.02976

SYMBOL VARIABLE

I 2 3 4 5 6 7 8 9

ljucn

- 'lccLc= e l, hidYcütsost',isñe

COORDINATES

VARI

(.20778, .96879)

VAR2 VAR3 VAR4 VAR5 VAR6 VART

(-.00s60, .97208) (.12924, 97601)

VARS

VAR9 IU VAi(IU

fediax-

-.4307 4

.88 84 7

HORIZONTAIFACTOR

FACTOR

.96879 .97208 .97 601 -.uJo / / -.04600 0't377 -.03456 -.03723

VARII

12 VARI2

(.87396, -.03677) (.86798, -.04600)

(.9s612, .07377) (-.05244, -.03456) (-.06324, -.03723) (- 04665, -.03807)

(.85260,.19930)

(.88847,.r9588) (.93977, .ts600)

n 1,.

F |"|

? ? 1 4 4 4 4 4 4 I 4 4

Prácriques de Bolánica Aplicada - UdC

HORIZONT{I FACIOR

I \ERTICAIFACTOR

SYMBOL VARIABLE

( vr f

^ -\Y \)i

COORDINATES

I VARI 2 VAR2 3 VAR3 4 VAR4 5 VARs 6 VAR6 7 VART 8 VAR8 9 VAR9 IO

'rñ]l

€o..k'o) z\\urn

II I2

(.20778, -.03074) (-.00560, -.0s41 6) (.12924, (.87396, ( 86798, (.95612,

-.03 I 56)

-.05724) -.05609) -.04066) (-.05244, .98676) (-.06324, .89799) (-.0466s, .957 47)

VARIO

(.85260, -.04t67) (.88847, -.04080) (.93977, -.02976)

VARII VARI2

t 4 4 rt |lr

¡? i?

ñ.lex HORIZONTAI FACTOR

a;.

""\obÑt\.r\

VERTICAL FACTOR

*"nLietA

S\ANBOL

VARTABLE

C(:')r

I VAR1 2 VAR2 3 VAR3 4 VAR4 5 VAR5 6 VAR6 7 VART 8 VARS 9 VARg

B R

E E E

t t

{ldc= z: htdzr\i<rurn\snnq

p F

fo.{o* s r e"\Jr$h*\ o"A*e-*'ut

10 VARIO

COORDINATES

(.96879, -.03074) (.97208, -.0541 6) (.97 601, -.03 I 56) (-.03677, -.0s724)

(-.04600, -.0s609) (.07377, -.04066) (-.034s6, .98676) (-.03723, .89799) (-.03807, .9s747) (. l 9930, -.04167)

VARII

(. l

VAR12

(.l5600, -.02976)

9588, -.04080)

J 48

Práctiques de Botánica Aplicada - UdG

Qüestions - Completa la següent taula

Nivell

Grau de contaminació orgaruca

Comunitat 1 Comunitat 2 Comunitat 3 Comunitat 4

- Qué són els valors propis?

esr: ind3lyen J.. Í]:^.y*\"re 3rcpk ffi$a\ d" cxrsitsd.,. gue e$ko cccic:sc¡,rs\ deiá. rr,ci::" e-nc$ c'*hcto¡cs. - Qué són els vectors propis?

€(sr:e&xe grcpts

\ert <Si:.eccfcns ch\5 elxas fpAn-*gcie.

- Quins són els factors de distribució trobats i per qnlé?

e¡ ñxbz J ú,b-Í$r* -i e¡rs exgtccr Jtv, 4q7".¡e l*sc-¡¡ftiixlcr. Aqr",o\ f.r.ht= fJrs S?cüct -lct c¡ccnu<r\tcr\ C Ll* ler rncn¡cr\fcrts,B'l'1. 2", c.*.rlit\*\ C qFtC Les¡petqqa ?oL dea=fÉrs escfülds¡ esr casril, , i* cesrurr,ortcr\:= '3 TO eaKs Ao\"o¿dca sr.otrxSfii:¡.-Rqrr,en\ txrl- copU.f"r_ frlóQtb, . 'e¡,E Ár cc'rn ¡n'rtc* ci, aetL Cvs¡v-*"t=1.'un de¿i¡-{pto-z- H'b\t\ . L*cos*¡\*\c\k de C. erisr* \¡e*' e"shfi-c*'-sirude* -e1cüs inÉerSeas slqit$ *.sLN\e^ io{,r:Qt+0."b tl focL*{.*." qn.xtl.i\$*"

€¡ "fc!+F:r- ,rr i'v,td'ibdtcprn\sm*.-i 7 F.y 4q"*f Coth¡:- ess +p.so jr^cr**,",i.r*\ X

-ffi

xc, z?¡d.'\wr*ls*t "i$ot U tr".:E *í.tvrtt-Jgló-l c , -

dg'cscnssi'\kÑ A \dc'itc\ e.s qtn\ñlsfrshñ.;ts .ro q*A.n*tc..t¡<lusgrihqr¿ .ü.ü-}i;{e:nb h ss\or\en un^dsrn-\ 6.*t* oñr$i.Ár.c"R^E É. ütp.&. de^I.e trsir¡t¡-r\Ñs .tuJ.g esr¡t¡\\Ñs B,'O: oc*sc\e\ r:s t\qtñ B,'Q : i'rs üqtr:\ -1--dbr' cl(tc\xc,rt*c,.Ñ."s*e cl\t.t=.atsc,.m."srne Cvr*> oqnttres ¿1 fbclrc,-L 3 ú )eA€\c\SkÑ qsñd.us¡SF\ i t¡ns exp\tcsi*:ci a¡.31" é jc^rwuñmclh. AqÉ,c-oF {L*r,rerese.€o.sg>. \.ortr*qR\Ñq de \eo ü"rt¡stc*s -cibr' .A,Bi\) , 1o-

kf*

¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿

c c c d d

I I I tt I I I tf tt tI I

f f

( ( (

P:rcrrques Je Botánica .{plicada - UdG

BIBLIOGRAFIA RECOMANADA Ballesteros E. 1984. Els estatges supralitoral i mediolitoral de les illes Medes. Dins: EIs sistemes naturals de les illes Medes (Ros, J.D., Olivella, I. & J.M. Gili, eds.). Arx. Sec. Ciéncies, 73 : 645-659. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Ballesteros E.1992. Els vegetals i la zonació litoral: espécies, comunitats ifactors que influeixen en la seva distribució. Arx. Sec. Ciéncies, l01.Institut d'Estudis Catalans. Barcelona.

Ballesteros 8., Garcia A., Lobo A. & J. Romero. 1984.L'alguer de Posidonia oceanica a les illes Medes. Dins: Els sistemes naturals de les illes Medes (Ros, J.D., Olivella, I. & J.M. Gili, eds.). Arx. Sec. Ciéncies, J3:645-659.Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Bennet D.P. & D.A. Humphries. 7978. Introducción a la ecología de campo. H. Blume. Madrid.

Boudouresque C.F. 1984. Groupes écologiques d'algues marines et phytocénoses benthiques en Méditerranée nord-occidentale: trne revue. G. Bot. Irü1., 118 (1-2) suppl. 2:7-42. Boudouresque C.F. & A. Meinesz A. 1982. Découverte de l'herbier de Pasidonie. Parc National de Port-Cros, Parc }Jatural régional de la Corse et G.l.S. Posidonie.

Braun Blanquet J.1979. Fitosociología. Bases para el estudio Madrid.

d.e

comunidades vegetal¿s. H. Blume.

Causton D.R. 1988. Introduction to Vegetafion Anall,sis. Llnu,in Hyman. Londres.

Crawley J. 1991 . Plant Ecology. Blackv¡ell Scientific Publications. Oxford. Feldmann J. 1937. Recherches sur la vésétation marine de la Méditerranée. Rec. Trav. Sta. Mar. Endoume, 31 (7): 5-137.

Folch Guilldn R. (ed.) 1984. História natural dels Palsos Catalans, vol. IV. Vegetals inferiors. Enciclopédia CataIana. Barcelona.

Foleh Guilldn R. (ed.) 1989. História natural dels Psisos Cetalans, vcl. Encicl opéd ia Catalana. B arcelona. Frontier S.

& D. Pichod-Viale. 199i. Écosystémes;

Xil/.

Sisten¡es naturals.

sÍructure, fonctionnement, évolution. Masson.

París.

Giaccone G.1912. Elementi di Botanica marina. Pubbl. Ist. Bot. Univ. Trieste. ser. did.: 1-41. Gounot l'4. 1969. Méthodes d'étude quantitative de la végétation. Masson. Paris.

Greig-Smith P. 1983. Quantitative Plant Ecology. Blackwell Scientific Publications. Oxford.

Lancis SáezC., Boronat Tormo J., Esclapés Peralta A., FresnedaSáez M. & J.A. Tormo Ballester. 1990. Guía práctica para el estudio de los ecosistemas. Instituto de Cultura Juan GilAlbert. Alacant.

, 50

Práctiques de Botánica Aplicada - UdG

Legendre L.

&P. Legendre. 1979. Écotogie numérique.Masson. paris.

Margalef R. 1967. Ecología marina. Fundación La Salle de Ciencias Naturales. Barcelona. Margalef R.1974. Ecología. Omega. Barcelona.

Molinier R. 1960. Étude des biocénoses marines du Cap Corse. Vegetatio, 9: 120-192,217-311.

Moore P. D.

& S'B' Chapman. (eds.) 1986. Methods in Plant Ecologlt. Blackwell Scientific

Publications. Oxford.

Ott J.A. 1980. Growth and production in Posidonia oceanica (L.) Delile. Mar. Ecol.,

47-64.

Ros J.D., Romero J., Ballesteros E. & J.M. Gili. 1989. Buceando en aguas azules. El bentos. In: El Mediterráneo Occidental (Margaiei R. ed.):235-297 . Pergamon press Ltd., Oxford. Salvayre H. 1990. Techno-écologie de I'environnement.Eaudéveloppement. Millas. Shannon C.E' 1948. A mathematical theory of communication. Bel. Syst. techn. Journ., 27: 379-423, 623-656.

d d d ¿ d

c c

d d ¿ d 4 q d d d

ts ]t

P¡¡c¡;¡¡e-:

F r; -

:: B::i;;ca

APÉNDIX

_A.plicada - UdG

l'¡ aa

SIMBOLOGIA

e 7 7 ?

ALGUES

(R) = Rhodophyta

A sp ar agop

B o er ges en

i eII

frut i cul os a (R)

tl-

Ceramium cilitatum (R)

iunt v ir gatwr (R)

acroc

rpunt (F)

ir g a ru n (R)

sp.

.1Y Y

"*{r

(R)

Laurencia sp (R)

ú Cladophora sp.(C)

LitltoplryI|unt ál ssoides (R)

Codium fi'agile (C)

*Ytfk >F-€

Colpomenia sinuosa (F)

Mes oplDtl I um altern ans

(R)

Nemalion hei m i nthoi des (R)

Corallina elongafa (R)

*Y* -1+

Coral.linácies incrustants (R)

Nem odernta

t i ngi t

anunt (F)

Padina pavonica (F)

^e <rdP v

Cyst os

eira compress a (F)

é4

m edi

Peyssonnelia sp. (R)

í*

/J.txt

Dictiotals laminars dicótomes lF)

H a I ipti I on

is (R)

a ci cu I ar

Hapo I ospong i di o n

Jania

Chaetomorpha aerea (C)

F F p b b

thus

Hildenbrandia sp. (R)

Cystos eir a

J}ij\ C h on dt" ac an

éa F

E E E E E

Gelidium pusíllum (R)

I C er ant

4 4 4 4

%i '' F

¡t&

Bryopsis muscosa (C)

é4 pt ,

,ru

is ar nt at a (R)

a atr opurpur e a (R)

B an gi

á á ¿

ts 4

Gelidiunt spinosum (R)

? g

F I

'ii;".;:

Aglao;onia parvula (F)

? ? ? ?

pc 4

(F) = Phaeophyceae

teruan ea (F)

ñ-r W

tr, tp

Ulva compressa (C)

P I o c ant

iunt c art i I agin eum (R)

lf-h

t Ralfsia vertucosa (F) Riss oéll

a verrucul

a (R)

F al kenb er g i a rufo I an

s ta

astro cl o n íu m cl av a tunt (R)

dium (R)

X nn.0

KT)

Stypocaulon

cop ar

Ulva rigida (C)

ium (F)

\tu lr

Práctiques de Botánica Aplicada - UdG

CIANOBACTERIS Rivularia mesenterica

Cianobacteris

FAUNA Actinia echina Anemonia sulcata

*S-

Arbacia lixula

Melaraphe neritoides Monodonta turbinata

á Mytilus gall opr ovincialis

\¡Jl Balanus perforatus

fvl l-)

Patella rustica

Chthamalus montaguii

Patella coerulea

Chthamalus stellatus

Euraphia depressa

P ar ac

entr atus

dus

w J¡(-

r_..-._ _: ¡- rrnrÁni¡r \ ^licadr _ L.dC

-rptrnrx

Factors de conversió utilitzats per calcular les biomasses de certes algues (en g de pes sec) a a

partir

partir d'estimacions de la superfície algal (en cm2) (modificat

de Ballesteros, 1992)

Totes, excepte foliácies, amb esquelet calcari o

incrustants................

gruix Foliácies, de dues o més capes de gruix.... Foliácies, d'una sola capa de

stadium Coral'linácies incrustants (diverses espdcies) Corallina elongata, Amphiroa rigida Hapalospongidion macrocarpum ............ Hildenbrandia canariensis............ Jania sp. pi., Haliptilon virgatum Lithophyllum stictaeforme (coral'ligen) Lithophyllum stictaeforme (grapissar) ........... Lithophyllum inuustans.............. Lithophyllum orbiculatum............ Mesophyllum a1ternans................ Peyssonnelia rosa-mo1ina........... Ralfsia verrucosa Neogoniolithon sp... 'Aglaozonía melanoidea'

.............. Cianobacteris no colonials

Cianobacteris colonials

Líquens

..............0.010

..............0.003 ...0.005

...............0.018 ....... ........0.1C0 0.030 0.009

...,...0.020 .0.020

.......A.n4 ................0.082 0.175 .0.020 0.100 0.078

.....0.015 .0.292

.0.018

.........0.004

0.0i0

Prรกctiques de Botรกnica Aplicada -

Udc

I )

)

4,.,:,.,.: j:

Bciinjca.\plicada - UdG

)

rpÉlnx:

) )

Crups ecoldgics (Boudouresque, 1984)

CRUPS SUPfuTITORAIS - Crup oe les especies de Ia roca supratitoral

I ¡' I I I'

GRUPS

MEDIOL]TORAIS

R\l - Grup de les espécies de la roca medjolitoral aYq - Crup de les espécies de la roca med;oliloral

superior - Crup de les esp¿cies de la roca mediolilor¿l miudna I L\1M2 - Grup de les esp¿cies de Ia roca mediolitoral mitjana 2 L\.fl - Grup de les espécies de la ¡oca mediolitoral inferior E\f - Grup de les espdcies del lrottoir mediolitoral f\1 - Crup de les espicie. de la franja mediol¡rolal - Crup de les e.pécies de prute5 medrolilorals

R\f\fl

ú\l

I I I I ,

GRUPS FOTÓF'ILS INFRALITORAIS Phl , Grup de les espdcies fordfiles infralito¡als PhlB - Grup de les esp¿cies fotófiles infralitorals de mode batul PhlC- Grup de les esp¿cies fotdfiles infralitorals de mode relativament calmat Phll-- Grup de les esp¿cies lotófiles infralitorals termdfiles de substrat dur PhlM - Grup de Ies esp¿cies fotdfiles infralito¡als, Iermófles. de substrat tou PhlG - Grup de lcs esp¿cies foidfiles infralitorals de liocs sobreexplotats per herbivors GRUPS ESCIoFILS

SIC- Grüp de les esp¿cies escidfiles infralitorals icircalitorals SI - Grup de les espécies escidfiles infralitorals I

I I , '

SSB -

SSBf- Grup de les esp¿cies esciófiles super.ficials de mode batut. d'afinitats lredes SSBc - Grup de les esp¿cies escjdfiles superficials de mode batut. d afi¡itats cdlides GRUPS ESCIOFILS DE MODE

RELATIVAMENT CALMAT

SC - Grup de les espécies esciófiles de mode relativament calmat SCI- Grup de les esp¿cjes escidfiles de mode relati\rament calmat inf¡alitorals SCIT - G¡up de les espécies escidfiles d9 mode relativament calmat, infralitorals, tolerants AS - Grup de les esp¿cies antiescióñles CC - Grup de les espécies de concrecions circalitorals CCT - Grup de les esp¿ci€s de concrecjons circaljtorals tolerants SRh - Grup de les espécies escidfiles ¡eófiles SN4

GRUPS ESCIOF]LS DE MODE BATUT 6rup de Ies espécies escidfiles superficials de mode batut

- Grup de les espécies escidfiles de substrat tou

CRUPS DE POL LUCIO ETN - Grup dc lcs esp¿cies eutrdfiques irionirrdfiles PHIP - Grup de les esp¿cies fotófiles inf¡alitorals de mode relativament calmat de medis portuaris HSPP- Grup de les espécies hemiesciófiles de petits poÍs

ALTRES GRUPS ISR - Grup de les espécies infralitorals de substrat dur, rocós en paÍicular HP - Grup de les esp¿cies dels alguers de fanerdgames marines, Pos¡donúi oceaníca en particúlar LRE i SSP - Esp¿cies amb ámplia distribució ecoldgica i esp¿cies sense significació precisa.

J¿ i6

Priictiques de Botánica Aplicada - UdG

Esquematització de les relacions entre diversos grups ecológics en funció de la zonació, el mode

rl.luminació

5C¡APHILE

PHOTOFH I LT

suPFr-

LIIIOR^L

I r

F{ED

t- ri{s-

! ¡ TIORAL

6 t_ NA-

I HF

LITlORÁL suP€ s I

tuq

FhtE

BATfU

tlf RA'

tP'I

5.54

1,, I

LlfTo*^L SUPERIEI,IS

;¡¿.)+E JÍFENI

c I RC.{-

L¡TTON.TL

stt

s¿f¡l

E ITT

¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿

ii .Pilfl

i la

¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿

¡[J

¡s

r-::-l J/f/? I

L E

? ? ?

? €

Supergrups ecolügics

? ¿

RMSI = RM.I. RN4S + RMN4]

+RN4M2+RM] + E]\,I+ F]vl +GM

PhI

PhIB

Phlcsl SSBSI

PhlC + PhlT + PhlM + PhlG SSB + SSBI+ SSbc

SCsl = SIC + SI + SC + SCI + CCsl

:CC+CCT+Srh+SM

ETNSI

E'fN + PhIP + HSPP

a a €

]SR

!SP.i =LRE+

SCIT+ AS

a 1 a

SSP

a 4 a a )

Pri¡iques de Boúnica -Aplicada - Udc

5',7

DiDEX AIFABÉTIC DE LES DIFERENTS ESPÉCIES AMB EL GRUP ECOLÓCIC AL QUAI- PERTANYEN (rnOdifiCAI Boudouresoue. 1984)

A c e ta bu I a r i a a c e I a bu l',t u1

PhIC

B. muscosa

B. penicillutn B. plumosa

SCI

PhIP

SSBC

Acínelaspora vídov¡chii (= A. crínita) A cr o

dí s clts

rid o|

ic h í

Acrosorium unc¡nalum A c r o sy mp hy t o n purpur ífe r u nt Aeodes marEinato AIIaothamnion ca da|unl A feldmanníae A.

PhIC CCT CCT CCT

cc SSBf

ftrcellariae

A. negleclunl

Alsidtunt caralinunt A. helminfhachorton Amphíroa cryptafifuodía A.

rigida

Anadyonene stellata c lad odermunl

A nl íl hamnion

C a I os ip h on i a ve r mí cu I ar i s

CCT A. heterocladunl A. tenuistimum

SIC

SRh

PhIM

prolifera

PhIM

Ceramium ber¡holdií

C. ciliatunl C. codii C. echionotunt

FM SC

SSBf

gracíll¡üun var. bysso¡deum C. virgatunl C. silíquosunt var. lobophorunt C. lenuissimum C.

ccT

Chaetomorpha aerea

I e gans

SSBf

Champia

A. spirographidis A phanoc la dia s tíc hídíos a A p o g I o s su nt ru s c ifo I iunt

HSPP S]

ntit hamníone

I Ia

Arthrocladía úllosa Asparagops$ alhata Asperococcus bullosus var. profundunt Audouine

I Ia b

onne mais on¡ae

A. chylocladiae

SIC SRh

ISR SRh SC

PhIC

SSBf RM RM A. ttloliníer¡ A. nemalíonis

PhIC

RMMI

A. tríf la

B Bangia atropurpurea Blastophysa úizopus Blidingia chadefaudii B. minima B onnema ís onia asparagoides B. clavata B

or g e s e nie

II a

frut

í cu I o s a

Borgeseniella deludens Bornetia secundíflora Botryocladia boergesenii B. botryoídes B. chiajeana B. nicrophysa

Brongníartella byssoídes Bryopsis adríatica B. duplex B. hypnoídes

RMS

C. mairei C. tenuissíma C hondrcc an t hus

RM SC

RM] PhlC HP PhIC

a c í cu I ar i s

PhIP CC

Chondrymenia lobata Choreonen\a thuretii

PhI

Chrysymenia renfricosa C hy I oc I ad í a ve r t ic i I I at a Cladophora coelolhrix C. dalmatica C. echinus C. hutchinsiae C. laetevirens C. lehmanniana C.

pellucida

prolífera

C. serícea C I adosr ephus spo ngi

PhIP

C. coralloides C. effusum C.

ftagile

Phrc SSBc

RMM2 PhIC SCI

RMM2 SCI SSB

ElN os

us f .

rr i c

C. vermilara

SC SSBc SC SC SRh

C. sínuosa Camps ot hannion gr acil linlu

Cruoría cruoríaefurnis

Ph]C PhIC

PhIG

scI

C ont ar ¡ ní a pey s s o n ne I i a efornx ¡ s

Crouanía attenuala

ISR PhIP PhIP

C. thuyoides

Corallina elongata

I I at

SCI

Colaconema davíesíi Colpomenia peregr¡ha

C. squamariae

ccr

s]ubsp. tomentossoides

PhIB PhIB SI

SCI

Ph]C

Chondrya boryana C. dasyphylla

Codium bursa

PhIC PhIB

ISR PhIB

panula

RMMI SCI SC

HP HP HP

C nteclilerranea Caulerpa olivierí

RMMI

Castagnea q,linclrica C. itegttlaris

SSBf

Calothríx parasit¡ca Carpomitra costata

PHI

PHI PhIT

scl RMMI

C-

SBf

PHIT PhIT

SM PhIG

osunl

SIC

SC SCI SC

a' st^drüm

C a I I i t ha mhi o n c orym b

SCI

SSBf

'.4. me lanoídea' stadiüm 'A. panula' Stadtüm

Catlíblephais ciliata Callithamniella tíngitana granulatunt C. letragonum

A. tenuissímun A. trípinnatunl '.4 gl aoz onia c hil

HSPP SSBc SC

ISR Phl CCT

A PATTJT dE

J :S

Prictiques de Bot¿nica Aplicada - tJdG

Cnpropleura rantosa

SC SC

Cr|ptanemia lanalion C. tunaefarmis Cutler¡a adspersa C. nultlida Cvntodocea nodasa

SM PhlP

'Falkenbergia rufolano,rd ' stad ium

SRh PhIP

Feldmdnnia caespitula Fe I d m a n n op hycu s rq)s s i ae FlabelIia petiolata Fos[íella farinosa vat. solmsiano

PhIM

brarc lryc a rpa

\ ar.

C. barbata C caespilosa C. contpressa

PhIC PhIC PhlC PhIC

C crinita

Phic

C. crinítophylla C. elegans C. mediÍerranea C. schffieri

PhIC PhIB PhIB PhIC SCIT PhIB

Crs I ase

b a I

earica

C spinosa C. slricla

C..asferoides

SRh

Ph]B D. acellaÍa

onium c layatton Ge!idiella antipae G. pannasa G asl roc

Pht PhIC

G. lubrica G. ranellosa G

|ídi u

SSBc

ar n e1ut1 yaf . pe

c I i natu]11

G. crinale G. spinos nl

r ¡s

l¡1

'Derbesia Ienrissi a' sIad¡Ltn1 De r m a I al í | h

an c a)\fi

t1i

Di c l-!o pl e rí s p o b)p adi

o i de

Phl SSB

Graci laria

PhI C

d)'n asPar

ngiLtm rcPe n s

Digenea sintplex Dípt e r os ipl1 on i a r i geüs Dis c as pord ngiun nesa rl hr ocarpLoll Dudrcsnaya vrticillata

SC CC

PhIT Ph]T SC]

CCT

CC SSB SS Bc

f l¡cina

GriJjlrhsia barbata

PhIT SC SI IJS PP

C../losctLlosa G.

litrcellala

G. genorafae

o¡ttuttioides

SSB

6. phrllanphora G. schousboei Gulsonia nodulosa

SSBc

SCiT CC

s g r i,[¡i t hs

G. crenulatus

Gt,nt E c t o c a rptr s c onfe m oi d e s

SRN

Etltocladia najut

ccT

¡s ma t1l a gne

E4t hrogl ossunt

ba I e aricunt

E. sandrianun¡ Etyl hrcpe | | í s d i sci gera

PhlC SC SC

ETN ETN ETN ETN

Etythrclríchía carned E. ciliaris E. inesliens E. obscura

E. pseudodiscigera

ETN

E. rosea

HSPP

E sintplex

ETN Ph]M

Es pero med it e r r a nea'

sladivm

ol h

m ni o

e I ega

SSB

Ph]P

Elacltís¡a stellaris

pa p i I I osu nt ordl I i col a

GrateIanpia díchotoma

Gy nt n o g o n g

Eryl hr ocys

HP CCT EM

G it

C on i ol i t lt on

D D

G sandriana

ETN

PhIC PhIC Ph]B

spiralis

Ph]B

SSBI

Diü!*ata dichotona var. dtchotoma vaÍ. inlricata D fasciala var. repens D. linearis

D dichatana

pusillunt

GiJJbrdia ntitchellae

audia sphaceIaríoides Glaioclodia fltrcafa

Ph]T

SIC

Das\1c I ú dLts ve r ni cu

ISR

PhIB SSBc

D Dasya cotTntbíJbra

ISR CC

'Hallcistis parut

¡1

' sladtttn

AS Haliplíld1 rírgatunl Haladíclyon nírabiIe Halapithls incünüs IJalapteris rtlíc¡nd Halymenia

H. latifolia

PhiT SCI

Phlt' SC]T CC CC

foresia

Ha pa I osp ongi dio n ntac r ocarpn

ti1

Haraldía lenorüandi¡ ]lerponema valiantei

S] Ph] B Pht c PITIC

Herposíphonia sectrnda

SIC

Ethelia Jissurafa Eirpogadon plantLs

ccr

E spinellus

CCT

He teros ip ha

ilia i,u rde

üat1n

R\'1S

FM Hydroc

Ia t

hrus

la I hr atLts

'Hy nte n ac lon iu nt

serpeni' stadium

Hvpnea musciforntís H. hypaglossoides

PhIT SC Ph

SIC

¿ ¿

? ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿

€t

¿ ¿ ¿

¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿

¿ ¿ ¿ /

a ?

( ¿ ¿

¿ ¿

I a I a 4 ¿

4 a a

a a a

I )

P.:::iques C. Bolánica .{plicada - UdC

Jania adhaerens rubens . J. J rubens yar. carniculala

PhIT PhI PhIC

Kallvt

enía patens K. reníJbrnzis

CC SC SC

K. reqLt¡enii K. spathulata Kuckuckia spínosa

SM PhIC

FM SM SCI SC

PhIP

o Osklundea

pimlatifda

Osmundaría volubilis

Lam¡naría /odriguezíi Laurenc¡a mícrocladia

SH¡

PhIT

L. ob¡ttsa L. papílIosa

L. pelagosae

sRh

Lejolisia necliteftanea Líagara dislenla

SCI

PhI

L. \,iscida

Liebnatlnia leyeillei Ih

oderma adri

ict

Lithopllyl lun incrusÍans L. racemtts L. stictaeforne (=L. expansum) L. byssoídes L¡tholhamnio]1 barnetií L. corallíoides L. frnliculasunT L.

RMMI

Nereía Jiliformís NeurocauIon foIiosunt N i t op hy I I u nt pu nc t a tum

Nemalíon helmínthoídes Nemoderma tingitanum Ne og oni o I i I h on ¡na n i I I o s u nI

philíppii

L. sonderi L. yalens Lobophora raríegata Lomentaúa articulafa L. clavaeformis L. clavellosa

L. linearis L. vertic¡llata

Petaloniafascia Pelssonne[ía armorica

HSPP

PhIM PhIP

ISR

Ph1

SC SC SC P. dubyi

ISR

SC SC

SRh SC

EM CC

SIC SCI Shr SCI

SIC

P. rasa- arina f. rasa-n1arú1a P. rasa-narina f. saxicala

SM SM

SM AS SC

SCIT Phyllaríopsis bret iceps Phyllophora heredia

SRN

src S]

P hymat ol i t hon

alc

areuill

SSBf SC

PhIT FM SCI

Platythamníon plwnula yar. bebii P. plunula var. críspus P.

SCI

plumttla var. plumula

SC SI

PIeonosporíum borreri P I aca miLtn ca r ti I ag ¡neun1 Polysiphonía baryalensis P. elongata

P. sertularíoídes

RMS

SBf SC

cc RM

P.:tubulifera Maslígocoleus testarunl Me re dí t h i a mi c r op hy I I a Me lobesía n¡entbranacea Me s op hy I I u nt a

IC SlC

PhIC PhIC PhIC

CC SCI

Lophocladía trichoclaclus L op ho s ip h oni a rep t ab unda L. scopulortrm

Pad¡na pavon¡ca P a I moplryl lunt crassu nt Pedobesía I amourotLxii Penic¡llLts capítatus

Ite

r nans

RM SC SSB SIC SC

RMMl Porphyra leLLcosticta

Microcladia glandtrlosa Microdictyon tenlrius

CCT

Monosporus pedícellatus

SIC

Myr¡actula gracilís Myríogramne carnea M. díslromafica M. minnta

P teroc

Pterosíphonia pennata P. spiniJbra

M. lrístonalicum Ilyríonenra orbículare M. strangulans

SC SSB SSB

HP Ph]P

RMS RMS RMS

P. l¡nearís P s e td oc lt I or o d e s mi s fur c e | | a t a

Pseudocrouonia íschiana P s eud o lit h op hyl l m c a biochae ladie I la capí

I I ace

Ptilothannion plunTa

SIC SSBc SC

SSB SSB HSPP SC

PrActiques de Botánrca Aplicada - UdC

R Ra d ic i I i ngua t hys a n or h

ízans

SIC

Ralfsia verrtrcosa Rhodochorton haückii Rh o d ot ha tnhie I I a c

dí í

Rhodymenia ardissonei Rhizaclonium tortuos m Rissoélla vetuculosa

Rivularía ah'a R. mesenlefica Rodr ígueze I la b orne R. ligulata R.

RMI SC

cc cc PhIT

Spa t ogl os su

t11 s

Ph]T t hs i ano

PhI SSB

RMS SM

ccr

CC SC SCI CC SCI

ol ieri

a-" --" ^t ^^ L-,,- ^- -^ )^-,,^ Spe rm S.

o Ih

n ¡on

johannis

fl o b e I I atLnl

S. repens

Sphacelar¡a cirrosa S.

ftrrcígera

S. hystrtx S.

plumula

S. rribuloides Sphae roc occus c or onopifoIius S. rhizophylloides Sp h o n dí I o t ha m n io n mu I t íJi dunt Sp o r oc hnus p e duncu I a tus

orol i t hon me diÍerraneunl Spyridia Jilanentosa Stilophora rhizotles Stypocaulon tcopariüm Sírepsithalia líagorae Slyloneha alsidii Sp

cc PhIC Phl S

SBc

PhIB CCT

Ph]T SCI

SM CC SRh

src PhIT PhIC PhIC PhIC ISR

T Taonia atonúria Titanodernta coral linae Tríchosolen myura

PhIC ISR

PhIT

U Ulva compressa U.

fexuosa

U. intestinalis

RMM2 PhIP PhIP

Lt.

jugoslavíca

ETN

prolifera

ETN PhIP

U. rígida

U rotuúdata U. víolacea

Wrcngelía penícillata

PhIT

pinnaÍa

Schottera nicaeénsít Scytosiphon lomentaria Sebdenia dichotoma S. rodrigtreziana Seíraspora apiculata S. sphaerospora

Verrucaría symbalana

SSB

RMMI RM RMS

Sargassum vulgare S auv a ge au g I oí a gr iff

utricularis

PhIC SIC

tii

Rytiphloea tínctor¡a

Valonía ntacrophysa V.

HSPP

ETN

nar d i n ia pr o I o typlts

Zonaria tournefortií

SCI

Zoslerocarpus oedogoníun1

SRN

? P f. la fl I

Pr¿ctiques de Botánica Aplicada

Udc

APÉNDIX 4

A -

Taula de

-liogr4 pt pt

per al cálcul de l'índex de diversitat

(Frontier, 1969)

4 4 ,;

4 4

p, pt

p,,

p', p'

p¡

p¡1

a a 4

a {

'll { { ,tt €

a a a 1l

a a

a a a

a ¡

t I ¡

I ¡

I ¡ D

001

.010

.19

.455

.002

.018

.20

.464

.003

.025

.21

.004

.032

.2.2

.018

.005 .006 .007

.515

.'13

.332

.512

.'l4

.322

.48

508

.15

.481

.49

.504

.76

.30

2.3

.488

.50

.500

7'7

.044

.24

.494

.495

.78

280

.050

.25

.500

.52

.491

.'t9

.269

.53

.485

.80

.25 8

.480

.008

.056

.26

.505

.009

.06

.2'7

.5 10

.01

.4ó

.066

.514

.4'7

.290

.81

.246

.82

.235

.29

.51 8

.56

.468

.83

.223

.152

.30

.521

.5',¡

.462

.84

.21|

t86

.31

.524

.58

.456

.85

.r99

.05

.216

.32

.526

.59

.449

.86

.06

.244

.33

.528

.60

.442

.87

.01

.I75

.269

.34

.529

.61

.435

.88

.) 62

.08

.292

.35

.53 0

.62

.428

.89

.09

.t50

.313

.36

.531

.63

.420

.t0

.332

.3',7

.531

.64

.150

.38

.531

.65

.39

.530

.02 .03 .04

.11

. .

.t2

t87

.90

.137

.91

.i24

.404

.92

.66

.396

.93

.09'l

.t3

.383

.40

.529

.6'7

.387

.94

.084

.14

.391

.4t

.52',1

.68

.37 8

.95

.070

.15

.41I

.42

.526

.69

.369

.96

.05'7

.16

.423

.43

.524

.'10

.360

.97

.043

.17

.435

.44

.521

.71

.351

.029

.445

.45

.51 8

.72

.341

.99

.01 4

L00

.000