Primer Premi-Primer Cicle
Punt i coma Irati Casas Martínez 2n ESO B Des de sempre els números decimals han estat menyspreats pels números naturals, perquè no eren ni un numero ni altre, estaven al mig. Un dia, al 1998, el número 4,451 estava preparat per emprendre un viatge cap a Anglaterra ,concretament a Londres, perquè volia veure món. Estava nerviós per saber com viurien allà els números. Estava ja a l’aeroport amb les maletes, quan de sobte va veure a uns quants números naturals rient-se d’ell. Estava avergonyit, llavors es va anar cap a un altre lloc,
per dins volia cridar i dir-los quatre coses, però ell no era molt valent. Al arribar, al principi no va adonar-se de res estrany, però al passar una estona es va adonar que el tractaven com a un número natural, és a dir, els números menyspreats a Londres eren els naturals i els de classe alta els decimals. Es va emocionar tant que va decidir que pot ser es quedaria una bona temporada allà. Si es quedava allà s’havia de buscar un treball amb el que pogués pagar el lloguer. El van contractar a una empresa que estava cooperant amb la NASA en un projecte. Estava excitat perquè era un treball molt important. L’11 de Desembre estaria rumb a Mart i arribaria al planeta roig al Setembre del 1999. El llançament va tenir èxit i van sortit de la Terra. Tot anava be fins que els humans que dirigien la nau des de la Terra van perdre el contacte amb ella. Tots els números es van posar histèrics, no sabien com actuar sols sense l’ajut dels humans. La nau es va estavellar a
Mart, molts dels números van sobreviure però altres no van tenir tanta sort. Els que havien viscut van voler parlar a veure si trobaven el problema que havia fet que allo pases. Al principi creien que era alguna cosa dels motors. Al final cansats de tant rumiar van descansar, ja ho parlarien demà. El 4,451 va fer un amic, el 6,789. ̶ No ets d’aquí, no? - va dir el 6,789. -No, vinc de Barcelona, està a Espanya. - va dir orgullós. -Però allà utilitzen un altre sistema, no? - va dir el 6,789 estranyat. -Que vols dir amb això? - va preguntar el 4,451 encara més estranyat. -Que a Espanya el punt s’utilitza per separar les centenes i la coma per als decimals, pero aquí és al contrari, la coma l’utilitzem per a les centenes i els punts per als decimals. - va dir el 6,789.
Llavors va ser just en aquell moment que el 4,451 es va adonar de que tractava el problema. D’ell. Els humans havien pensat que ell era un número natural i no un decimal. Tot trist va explicar-li la seva deducció al 6,789. El seu amic va fer cara de sorpresa per no haverho notat, però un parell de segons després va començar a riure. El 4,451 no entenia perquè es reia, havia sigut culpa seva i va començar a pensar que s’estava rient d’ell, cosa que no era certa. El 6,789 en adonar-se que el 4,451 s’estava enfadant li va dir que no s’estava rient d’ell, s’estava rient del humans. -M’estic rient perquè m’estic imaginant como o que diran el humans quan s’adonin d’aquesta estúpida errada.- va dir el 6,789 divertit.- La premsa s’afartarà de riure! Aquella tarda ho van explicar a la resta de números que no ho sabien. Rient-se, tots els números, van passar la resta de l’eternitat a mart, fins que una altra nau vingués a buscar-los.
(Basada en fets reals)
Segon Premi- Primer Cicle
El valor de x Imane Kharbouch el Kachari 2n ESO C Aquesta història té origen en el Tema 5: Equacions del llibre de matemàtiques de 2n d’ESO. Un matí 𝒙 volia anar a treballar amb el seus companys, els Nombres Enters. Quan va arribar al treball els seus companys li van dir: Número -4: Eh tu! Saps que tens problemes amb el Senyor 0? 𝒙: Què? Però jo què he fet? Número -4: Doncs no ho sé, però quan va arribar aquesta matinada semblava molt enfadat i va preguntar per tu per tot arreu.
𝒙: I on he d’anar, al seu despatx? Número -4: Jo crec que sí. Si no pregunta-li a la secretaria Número 3. 𝒙: D’acord, moltes gràcies. 𝒙 va anar a al despatx del director, però no el va trobar. Va baixar una altra vegada les escales i es va trobar amb la secretaria Número 3: 𝒙: Senyora Secretaria, em podria dir on està el director? Secretaria Número 3: Oh, 𝒙! T’estava buscant el director aquesta matinada, ara ha anat a esmorzar. 𝒙: I saps per què m’estava buscant tant enfadat? Secretaria Número 3: No ho sé…, però el vaig escoltar parlar sobre el teu contracte. 𝒙: Quin misteri…, però moltes gràcies Secretaria. Quan vingui el Senyor 0 em podries avisar?
Secretaria Número 3: Clar que sí, fins després 𝒙. 30 minuts després: Per megafonia: *Senyor 𝒙 dirigeix-te al despatx del Senyor 0, gràcies.* 𝒙 es va dirigir espantat al despatx del Senyor 0. Senyor 0: Seu-te si us plau 𝒙. 𝒙 es va seure sense dir res. Senyor 0: Volia parlar amb tu molt seriosament sobre el teu rendiment a aquest treball. El treball consisteix en fer quaderns de matemàtiques per a nens i nenes de les escoles de Barcelona, i vostè els està fent fer coses de batxillerat. Aquesta acció s’ha repetit més de 10 vegades fent que la nostra bossa de diners baixi moltíssim. Per això vull acomiadar-te d’aquest treball. Ets un bon noi però no estàs fet per fabricar quaderns. 𝒙: Però Senyor 0, sap que necessito els diners per a la
meva mare que està malalta. El Senyor 0 no va dir res i es va dirigir cap a la porta invitant a 𝒙 sortir del seu despatx. 𝒙 va sortir del despatx i després va decidir anar-se’n cap a casa. De camí a casa es va trobar amb un anunci d’un treball de detectiu privat. Va anotar l’adreça i es va dirigir cap allà. Quan va arribar hi havia un noi que l’havia preguntat quines són les teves habilitats per ser detectiu privat. Ell va respondre: 𝒙: Soc un número anònim, és a dir, puc transformar-me en qualsevol número del món. Noi: D’acord, et farem una prova i ara et direm els resultats. Després de la prova: Noi: Molt bé 𝒙, està dins del nostre Departament Privat d’Equacions i Àlgebra. Et veiem demà al matí en aquest mateix lloc.
𝒙: Moltes gràcies, fins demà. 10 anys després: 𝒙 es va tornar el detectiu privat més conegut del món, guanyava molt més diners que amb el seu antic treball. Un dia 𝒙 anava per el parc i es va trobar amb el Senyor 0: 𝒙: Oh, Senyor 0! Com estàs? Senyor 0: Molt bé, i tu? 𝒙: Bé, m’estic guanyant la vida. Senyor 0: Ah sí? I de què treballes? 𝒙: Treballo de detectiu privat. Senyor 0: És veritat, has escoltat que el nou detectiu privat més conegut del món és anònim? M’agradaria un munt tenir-lo com treballador. 𝒙: Però si ja m’has tingut com treballador. Senyor 0: Com? Ets tu el detectiu privat?
𝒙: Sí, ho sento Senyor 0 m’he d’anar cap a la meva mansió, he de fer una reunió. El Senyor 0 no va dir res i només va assentir amb el cap. I així el Senyor 0 es va sentir avergonyit d’haver acomiadat a 𝒙 del seu treball això li va fer saber el veritable valor de 𝒙.