Portfolio de un joven arquitecto by Miquel Peguero Yus

Hola!

mp . y

Sant Quirze del Vallès, Barcelona miquel.peguero@gmail.com (+34) 661 433 424

Miquel Peguero Yus (07.10.1995)

Sobre mi

Habilitats informàtiques

Hola! Sóc un jove arquitecte graduat per l’ETSAV-UPC (2013-2020) amb ganes d’aprendre i guanyar experiència dintre del món de l’Arquitectura i el Disseny. Em considero una persona entusiasta i seria, m’agrada treballar en equip i m’interessa una arquitectura coherent en consonància amb el seu entorn.

Dibuix i modelatge 3D Bentley Microstation Revit AutoCAD Google Sketchup Enscape3D

· · · · ·

Hobbies & Interessos

Edició Adobe Photoshop Adobe Indesign Adobe Illustrator

····· ····· ·····

Dibuix · Bioconstrucció · Música i Concerts · Fotografia amateur · Disseny · Cuina · Càmping · Bricolatge

Idiomes Castellà Català Anglès Francès

(natiu) (natiu) (C1 Cambridge) (A1 DELF)

· · · ·

Informació Geogràfica QGIS trademark OSGeo Project

Presentacions Microsoft Power Point Prezi

· · · · ·

····· ····· ····· ·····

Background acadèmic

Experiència & Reconeixements

Febrer 2021 - Actualment La Salle Bonanova, Barcelona MGIRC - Màster Universitari en la Gestió Integral de la Construcció especialitzat en Rehabilitació i Restauració de Patrimoni.

Febrer 2021 - Actualment Arquitecte a Santi Vives Arquitectura Col·laboració en la redacció de projectes bàsics i executius, modelat 3D i maquetes físiques.

Novembre 2020 - Gener 2021 Curs d’Especialització en Sistemes CAD: Revit CIM-UPC 2017 - 2018 Technische Universiteit Eindhoven (TU/e), Eindhoven (Països Baixos) Erasmus durant un curs acadèmic 2013 - 2020 ETSAV - UPC, Sant Cugat del Vallès Grau en Arquitectura 2011 - 2013 Escola Frederic Mistral - Tècnic Eulàlia, Barcelona Batxillerat Tecnològic 2002 - 2011 Escola Municipal de Música Can Barra Escola de Música 1998 - 2011 Escola Avenç, Sant Cugat del Vallès Primària i Secundària

Agost - Setembre 2020 Col·laboració en la fase de construcció d’una reforma d’una cuina i menjador a Gavà. Octubre 2019 - Maig 2020 Pràctiques al SPIGU (Servei de Planejament i Gestió Urbanística) de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallés. Elaboració de documents del planejament urbanístic, col·laboració, entre d’altres, en la modificació puntual del Pla General Metropolità. Abril - Juliol 2019 Participació en la fase de construcció i de concurs de l’equip To (ETSAV) dins de la competició Solar Decathon Europe 2019. Octubre 2018 Exposició d’un projecte a “Hackató: Re-descobrint les Rondes”, organitzat pel CTPA. Juny 2018 Exposició d’un projecte “Year Event Via Urbanism”, organitzat pel departament d’Urbanisme de la TU/e. --

pg. 34

pg. 16

pg. 26

pg. 06

pg. 40

pg.

Dispositiu d’Incertesa Calculada. Localització: Can Boixeres (Hospitalet de Llobregat, Espanya) Professor: Xavi Vancells Gener 2019 Projecte en grup amb Ignasi Boldú Sortim a investigar les Rondes de la ciutat de Barcelona i els espais residuals entre la infraestructura i la ciutat. Escollim l’Hospitalet a la zona de Can Boixeres, un espai amb diverses infraestructures colonitzables, identifiquem: panells publicitaris, línies d’alta tensió, parkings, dos aqüeductes, una masia okupada i una xemeneia d’un antic vapor. També els espais entre aquestes infraestructures estan coberts d’una trama d’horts i barraques de la gent del barri (actualment en procés de desallotjament). Es defineix l’àrea com a Parc Productiu, ja que els horts i la seva restauració és un dels punts principals de la nostra actuació junt amb una millor connexió del parc. El projecte requereix de diferents actuacions al voltant d’aquestes infraestructures per a activar i consolidar el parc com a un tot al llarg del temps, ja que es treballarà per fases. Ens centrem doncs en la infraestructura que trobem més problemàtica i que té més potencial: el Pàrking Esplugues, un pàrking situat al mig del parc i a una cota més elevada. És el punt d’unió dels dos aqüeductes. Es projecta un “Dispositiu d’Incertesa Calculada” (com el Fun Palace de Cedric Price), amb els següents principis: estructura modular, fàcil muntatge i desmuntatge i muntatge a una nova localització (efímer), que el seu programa sigui el No Programa: qualsevol activitat que necessiti el barri podrà ser absorbida i realitzada dins d’aquesta nova estructura. We go out to investigate the Rondes of the city of Barcelona and its residual spaces between the infrastructure and the city. We the area of Can Boixeres (in l’Hospitalet), a space with several colonizable infrastructures, we identify: advertising panels, high voltage power lines, parkings, two aqueducts and a chimney from an old factory. Also the spaces between these there’s a pattern of private orchards and huts from the people of the neighborhood (currently in demolition process). We design the area as a Productive Park, since the orchards and their restoration together with a better connection of the park are are the main concepts in our project design. The project requires different actions around these infrastructures to activate and consolidate the park as a whole over time, as it will develop in several phases. We focus therefore on the infrastructure that we find most problematic and has more potential: the Esplugues Parking, a parking lot located in the middle of the park and elevated from the rest of the park. It is the union point of the two aqueducts. A “Calculated Uncertainty Device” is projected (like the Fun Palace of Cedric Price) with the following principles: modular structure, easy assembly and disassembly and assembly again in a new location (ephemeral), that its program is the No Program: any activity in the neighborhood can be absorbed and carried out within this new structure.

PRINCIPIS DE PROJECTE

N-340

ESPLUGUES

estació Can Boixeres

HOSPITALET

alt eD

da d

Ron

CORNELLÀ

riu Llobre

gat

[Exclusivamente para uso académico]

Catàleg de Zones Colonitzables PRIMERA APROXIMACIÓ

pont Ronda de Dalt línies d’alta tensió panells publicitaris skyline urbà

estació de Can Boixeres vies de tren + cablejat horts urbans

entrada estació (rehabilitada) entrada metro (rehabilitada) línies d’electricitat

skyline Collserola + urbà Ronda de Dalt línies d’alta tensió

línies d’alta tensió panells publicitaris desnivell

aqüeducte Can Cervera horts urbans skyline barri

Can Cervera (okupada) barraques horts urbans

desnivell ocupació temporal deixalleria

[Exclusivamente para uso académico]

Catàleg de Zones Colonitzables DETECCIONS Detectem diverses infraestructures susceptibles de ser colonitzades al llarg del temps. Les analitzem segons cinc paràmetres: superfície, vida útil, cost, circulació i espai verd, per tal de saber el seu potencial com a futur projecte. S’observa que la zona amb la puntuació més alta és la del parking L’ Esplugues, per tant el punt de partida del projecte té sentit que esdevingui des d’aquesta infraestructura.

Programa: Skatepark Locals comercials Venta de menjar (foodtrucks) Mirador

Objectiu: Connectar el Parc des de l’altra banda de la Ronda.

Programa: Entrada a l’Estació Entrada al Parc Espai de trobada

Objectiu: Connectar amb la ciutat i donar accès al Parc Productiu.

Programa: Oci Rocòdrom Plaça

Objectiu: Activar l’àrea dels horts existents.

Programa: Oci Rocòdrom Plaça

Objectiu: Activar l’àrea dels horts existents.

Programa: Activitats al servei del barri i del Parc: culturals, educatives, de lleure, comercials...

Objectiu: Catalitzador d’activitats i necessitats.

Programa: Tallers Comerços Galeries d’exposició Plaça

Objectiu: Potenciar i reforçar l’Eix del Parc.

Programa: Mercat Parking Lleure Parc

Objectiu: Dotar al barri de una zona d’aparcament amb diverses funcions afegides..

Programa: Objectiu: Organitzador dels horts Centre de control i gestió de les parCasal Socialpara del Barri cel·les d’horts. [Exclusivamente uso académico] Activitats Culturals Llar d’infants

[Exclusivamente para uso académico]

AXONOMETRIA DE PROJECTE + CALENDARI

[Exclusivamente para uso académico]

Essent un Parc Productiu amb una gran quantitat d’horts dissenyem un calendari per a saber quan plantar i recol·lectar diverses fruites i verdures. A més al calendari apareixen diferents esdeveniments socials: BBQ populars, tornejos esportius, tallers... L’estructura i el Parc en general són els encarregats d’absorvir les activitats les quals el barri no se’n pot fer càrrec, en aquest cas hem buscat diferents grans festivals que s’hi fan al barri o voltants i proposem diferents zones del parc per a fer-los.

[Exclusivamente para uso académico]

Les diferents intervencions es fan gradualment. Cadascuna es fa deixant passar un temps per a consolidar-la i en cas de que funcioni adequadament es procedeix a la següent fase per acabar de consolidar el Parc Productiu en la seva totalitat.

suportant activitats...

sivamente para uso académico]

Maquetes d’Incertesa Interactives: 3 EN RATLLA Estructura en 2D de un dels mòduls amb ranura per a passar-hi les fitxes + suport Fitxes de paviments (vegetal, ceràmic, plàstic...) Fitxes d’activitats com a elements activadors de l’espai Fitxes de mobiliari i de vegetació com a elements reguladors de l’espai Fitxes de coberta (lona, vegetal...) Paviments: paviment existent

paviment ceràmic

paviment plàstic

paviment d’àrid compactat paviment vegetal

coberta vegetal

coberta de policarbonat

coberta sense res

Cobertes: coberta de lona

Elements activadors:

[Exclusivamente para uso académico] [Exclusivamente para uso académico] [Exclusivamente para uso académico]

[Exclusivamente para uso académico] 14

paviment de formigó in situ

Maquetes d’Incertesa Interactives: TAULELL D’ACETATS Taulell amb les dimensions entre pilars de l’estructura Diferents trames (desde paviments vegetals fins a paviments ceràmics i de formigó) Activitats de petit i gran format (partit de bàsquet, mercat, concerts...) Mobiliari divers (graderies, skateparks...) Arbrat amb espècies autòctones

[Exclusivamente para uso académico]

[Exclusivamente para uso académico] 15

“Tidal Village”. Localització: Gat van Den Ham (Biesbosch, Països Baixos) Professor: Hans Snijders Juny 2018 Projecte Individual L’àrea de projecte, coneguda en holandès com Gat van Den Ham (forat de pernil), és una zona de rierols originats durant la inundació de Santa Elisabeth l’any 1421. Aquest sistema hídric es desenvolupa de manera anàloga a l’actual Parc Nacional de Biesbosch. Posteriorment aquesta zona queda delimitada dins del dic de contenció que rodeja el riu Amer per prevenir inundacions. Sota una influència d’una marea de 30 fins a 70 cm, depenent de l’època de l’any i amb una gran diversitat de flora i fauna, aquesta zona hauria de pertànyer al Parc Nacional. Per això el projecte tracta de donar-li la identitat de Biesbosch, dotant-la de vivenda sostenible i d’activitats en consonància amb la natura per a que el projecte sigui rentable. L’aigua serà l’element vertebrador encarregat de dotar de vida, d’energia renovable, d’oci i de beneficis econòmics a una àrea que actualment roman estancada dins d’un règim d’agricultura extensiva. Aquest nou programa crearà l’anomenada “Tidal Village” (Poble de Marea). The project area, known in dutch as Gat van Den Ham (ham hole), is an area of creeks and streams that originated during St. Elisabeth’s flooding in 1421. This water system develops analogous to the current Biesbosch National Park. Later, this area is delimited inside the Sea Dike due to the risk of seasonal floodings. Under the influence of a limited tide: between 30 an 70 cm depending of the season, and a great diversity of flora and fauna this area needs to belong to the National Park’s identity. So this project tries to give the identity of Biesbosch: a sustainable project in accordance with nature; living with and from the nature. The water will be the vertebrating element to endow the area with life, renewable energy, leisure activities and living in the nature in order to enrich an are nowadays with regime of extensive agriculture. This new programme will creat the so called Tidal Village.

Gat van Den Ham 1900 (amunt), Gat van Den Ham a l’actualitat (avall), Pintura de la inundació de Santa Elisabeth l’any 1421 (dreta).

retornar el seu passat històric i la identitat del Biesbosch + viure AMB i DE la natura

Casa flotant dins del Biesbosch, agricultura de canya (amunt), Gat van Den Ham l’any 1960, quan la presa marítima es va construir (avall i dreta).

BIOMES DEL BIESBOSCH El Parc Nacional gaudeix d’una gran diversitat de flora i fauna que viu de l’aigua. Per tant, són tots aquests diversos biomes, boscos i paisatges els que s’introduiran dins del nou Gat van den Ham.

FASES Restauració dels antics rierols: La restauració seguirà la morfologia de l’antic Gat van Den Ham (abans de la inundació de 1421) i en un lapse de 5 a 10 anys s’iniciarà la següent fase. La restauració dels antics rierols consisteix en excavar nous canals, restaurar els que ja hi són i plantar vegetació autòctona de la zona. La nova entrada d’aigua a la zona crearà un paisatge més dinàmic en consonància amb el seu context territorial. L’aigua (l’agent bàsic del Parc Nacional de Biesbosch), per tant, és l’element principal del projecte ja que, gràcies a aquest, portarà nova flora i fauna, energies renovables i econòmia a l’àrea. fase_1 [Exclusivamente para uso académico]

fase_2 [Exclusivamente para uso académico]

fase_3 [Exclusivamente para uso académico]

fase_4 [Exclusivamente para uso académico]

fase_5

[Exclusivamente para uso académico]

Gat van Den Ham

Biesbosch Parc Nacional

riu

Drimmelen

Masterplan de la “Tidal Village” dins de l’àrea del Gat van Den Ham:

APROPAR-SE AL PAISATGE Paisatge pla? L’àrea i els seus voltants ens presenten el típic paisatge holandès; un paisatge pla. Aquest ritme horitzontal és trencat per tres elements verticals: petits grups d’arbres a la separació entre camps, una central elèctrica a la llunyania amb una gran torre de refrigeració i les respectives línies d’alta tensió. Aquest projecte tracta de canviar-ho. En comptes de tenir diversos pals d’alta tensió al llarg del paisatge, els nous dics seràn els encarregats de conduir el cablejat d’alta tensió de l’energia renovable: no més alta tensió! Per a trencar la horitzontalitat del paisatge es projecten unes noves muntanys (“muntanyes holandeses”), aquestes funcionran com a punts de referència de tota l’àrea: no més planitud!

Paisatge actual

Projecte de transformació dels dics.

Nou paisatge amb les “muntanyes holandeses”

Excavant... Com es fan aquestes “muntanyes holandeses”? Gràcies a la restauració dels rierols i l’excavació d’aquests hi ha un munt de terra sobrant. Aquesta terra residual serà reutilitzada per tal de crear aquestes “muntanyes holandeses”. Aquests nous punts de referència ajuden a l’usuari a tenir una referència visual, fent que el paisatge sigui més dinàmic, a més a més aquestes muntanyes seràn capaces d’allotjar cases. Prenent el concepte de “Tidal Village” de viure amb i de la natura aquestes cases seràn totalment sostenibles.

CIUTAT RESILIENT A L’AIGUA Com s’utilitzen les marees? Sent l’AIGUA l’element clau del projecte, l’ENERGIA ve de l’aigua (energia maremotriu). El nou paisatge està vinculat a l’aigua i aquest canvia i se’n nodreix d’ella. Jugant amb les marees als perímetres de les illes, la natura del mig funciona com a vas comunicant, inundant-se quan la marea puja i buidant-se quan aquesta baixa. Les comportes es tanquen i s’obren depenent de l’ús que se li vulgui donar, sent així una natura resilient a les inundacions. Gràcies a l’aigua el projecte (la “Tidal Village”) obté ENERGIA, OCI, RECURSOS i VIDA.

NATURA MAREOMOTRIU

La mare

a puja, p

erò les

...les co

tes esta c omp or

mpor te

...el pa

s s’o

n tanca

des....

me igua co bren i l’a

da p e r rc s’inun

comple

nça a flu

t, la ma

rea

ir gener

ia i in nt energ

’obren baixa i s

...l’aigua

[Exclusivamente para uso académico]

u n dan t

les com

flueix c

el parc..

por tes..

rols g p als rie

e n e r an t

energia

“SUSTAINABLE LIVING” El projecte fortament vinculat a la natura no pot desenvolupar-se de cap altra manera que dins del marc de la SOSTENIBILITAT. Per això es prenen tres punts clau del projecte on cadascun és capaç de funcionar autònomament sense terceres parts energètiques:

sight-seeing sight-seeing tower fresh-water tower

Frontera d’agricultura high-tech (agricultural border): situada al sud-oest del Gat van Den Ham. Cases dins del dics (dike house): vivendes sostenibles repartides al llarg dels dics de contenció. Cases a la muntanya (mountain house): habitatges sostenibles semienterrats a les diverses “muntanyes holandeses” que es projecten dins del Gat van Den Ham.

photovoltaic high-tech agriculture green-house layer

agricultural border creek irrigation system water pump desalination plant

fresh-water distribution

photovoltaic

solar heat panels

Biesbosch fauna

hot water drinking water

dike house

desalination plant grey water

tidal energy Biesbosch forest

heat/cooling plant

bed reeds filtration

sight-seeing

passive heating and cooling system

ventilation

bed reeds filtration

earth tubes

Biesbosch flora & fauna

sight-seeing

heat storage constant temperature

creek

bed reeds filtration

water pump

mountain house

fresh-water distribution rain water storage

tidal energy

Una Vil·la i Dues Entrades. Localització: Sin Pieter (Maastricht, Països Baixos) Professor: Andre Walraven Gener 2018 Projecte Individual La premisa amb la que es comença aquest projecte neix de l’encàrrec de dissenyar una casa per a una parella de “nous rics”, on el desig dels inquilins és mostrar la seva riquesa i el seu benestar econòmic. El projecte tracta de donar la volta a aquest desig de “mira què tinc” jugant amb les visuals dels usuaris que experimenten la casa: els propietaris i, més en concret, els convidats. La vil·la, però, tracta d’amagar-se, en un principi (l’accès a la parcel·la és des de dalt i la vil·la queda enterrada), i anar-se revelant poc a poc a mesura que la persona es mou per la parcel·la, casi com una obra teatral on els protagonistes són la successió d’espais, els mobles de disseny, escultures, obres d’art... i el convidat és un espectador. Ocultant, per això, allò que el client no vol mostrar al públic. The project starts from the task of designing a house for a new rich couple, where the tenants’ desire is to show off their wealth and economic well-being to the guests. The design is to rethink this idea of “look what I have” and it is solved by playing with the visuals of the users who experience the house: the owners and more specifically the guests. The villa is hidden at first (you access the house from the top and the rest of the villa is buried) and gradually reveal itself as the person moves through the complex, almost as a theatrical play where the main characters are the succession of spaces, the designer furniture, sculptures, works of art... and the guest is a spectator. Not allowing the guest to see the more private parts of the daily life.

Seduint al convidat: La visual des de l’entrada principal de la vil·la mostra la casa en una direcció donant al convidat una visió del que està passant a dins i de què hi ha dins: mobles de disseny, escultures i pintures, de primeres mostra la vida luxosa d’una parella adinerada. La casa mostra i deixa intuir allò que el propietari vol i amaga la resta. LA ENTRADA PRINCIPAL DÓNA LA PRIMERA IMPRESSIÓ DE LA VIL·LA.

Amagar l’edifici: Essent un edifici enterrat i tenint l’accés des de dalt (a la cota superior) , fa que l’edifici quedi ocult.

Entrar: L’accès a la vil·la és gràcies a unes escales. Aquest descens fa que la vivenda es vagi revelant pas a pas.

Línies visuals: L’edifici té dos principals visuals donades pels dos accessos: una dóna una visió transversal dels dos blocs gràcies a les corredisses, s’observa la successió d’espais; l’altra entrada més privada flanquejada pels dos blocs i amb vistes als afores de Maastricht i al riu Maas.

riu

Maa

(1)

(2)

(3)

(4)

(5)

(6)

Procés constructiu: (1) Primer, es detecten les corbes de nivell per a poder enterrar parcialment l’habitatge: una per col·locar l’edifici a 62,5m, i l’altra per a col·locar l’entrada a 66m, amb una diferencia de 3,5m entre les dues. (2) Amb els dos nivells esollits és necessari col·locar murs de contenció per a contenir les terres i poder tenir dos replans (a 62,5 i a 66m). El mur de contenció té forma de “C” per a suportar la terra i poder marcar el permítre inicial de la vil·la. (3) Procedim a col·locar dos blocs: un per contenir les activitats de lleure i l’altre com a casa per a la vida quotidiana. Aquests dos blocs estan separats, connectats mitjançant un pati. (4) Els dos blocs queden rodejats per patis privats, d’aquesta manera s’aconsegueix una millor il·luminació i ventilació de l’espai habitable. L’espai de l’entrada serveix per a que els automòvils puguin maniobrar i aparcar. (5) Els accessos a la casa són gràcies a escalinates: Una de més privada per a un accès ràpid a la vivenda i l’altra més teatral per als convidats des del qual es pot observar transversalment dels dos blocs la seqüència d’espais i atmosferes. (6) Finalment, una petita caixa s’afegeix al bloc d’oci per a guanyar més superfície coberta, creant un retranqueig per a gaudir de més privacitat. També s’obren petits patis a dins per millorar la il·luminació interior.

Planta única Dos pastilles: un per a “primeres” necessitats i l’altre per a l’oci. Dos accessos: un més privat amb vistes al riu Maas. L’altre per als convidats. Diversos patis: per connectar l’edifici, per suportar diferents activitats (de petita escala) i per a crear diverses petites atmosferes més privades.

AA’

BB’

CC’

DD’

Vista des d’un dels accessos a la vivenda

Vista dins de la vivenda

Vista des del pati

Vista des d’un dels accessos a la vivenda

Secció DD’ en detall: L’estructura i la construcció de la casa es diferencien en dues parts o dues façanes: La façana interior: s’encarrega de suportar l’edifici, una llosa i pilars de formigó. L’acabat interior és de panells d’1 cm de formigó, donant un acabat sobri i simple des de dins per a que els objectes de disseny guanyin importància. La façana exterior: consisteix en blocs de pedra calcària. Cobreix tot l’edifici com una doble pell pero no participa en aguantar els esforços de la vivenda. El mur de contenció, per altra banda, està fet de blocs de pedra calcària reforçada per tal d’absorbir els esforços del terreny.

Aparença i textura: L’aparença i la textura de la vil·la ve donada pels blocs de calcària: s’escullen aquests blocs ja que a menys de 500m de la parcel·la hi ha una pedrera de roca cacària i productes derivats d’aquest. Maastricht es coneguda per ser la zona més muntanyosa dels Països Baixos, la roca calcària està present en el paisatge de la zona.

ENCI B.V. pedrera (Maastricht)

blocs de pedra calcària pels murs de contenció

1. gravel Ø 3cm 2. geotextile layer 3. topsoil 4. limestone retaining wall 5. grip plate 6. metallic net 7. retaining wall armouring 8. limestone wall 9. rain drip 10. gravel Ø 3cm 11. concrete plate 12. retaining wall foundation 13. grip plate foundation 14. geotextile layer 15. waterproof membrane 16. drenage tube 17. gravel Ø 3cm 18. geotextile layer 19. leveling screed 20. waterproof membrane 21. thermal insulation XPS 22. gravel Ø 1-2cm

23. gravel Ø 3-5cm 24. underfloor heating 25. wood pavement 26. wood beams 27. pre-fabricated archered lightened ceramic brick 28. pre-stressed joist 29. zinc helmet 30. acousitc insulation 31. concrete panel 32. wood beam 33. upper window frame profile 34. double glazed glass with an air chamber 35. lower window frame profile 36. limestone piece with a rain drip 37. waterproof membrane 38. geotxtile layer 39. foundation 40. foundation column

Rehabilitació Post i Pre Industrial. Localització: Segle XX (Terrassa, Espanya) Professor: Benjamín Pleguezuelos, Isabel Castiñeira Gener 2017 Projecte Individual L’àmbit se situa en un barri amb un passat i present industrial, a la frontera que la Via del Ferrocarril i la Rambla de Terrassa creen. El projecte s’encarrega de connectar el barri del s.XX amb el Parc de la Cogullada, continuant l’eix verd que ve des de Vallparadís. La idea general de l’actuació és la de retornar a la ciutat de Terrassa el seu passat industrial, mantenint i rehabilitant els antics vapors ara ja en desús. S’escull una parcel·la situada al perímetre del barri, amb naus existents per tal de crear un complex que englobi un equipament, habitatge social i espai públic. Es projecta un mercat (degut a la falta de mercat al barri) que faci la funció de distribuïdor de l’espai i que sigui capaç d’assolir el desnivell de la parcel·la gràcies a un sòcol continu on s’hi projecten locals. Els habitatges socials per altra banda creen una frontera acústica entre la sorollosa Via del Ferrocarril i la parcel·la. Deixant un espai central per a l’ús públic. The area is located in a neighbourhood with an industrial background, surrounded by the Via del Ferrocarril and La Rambla de Terrassa, the project is responsible of connecting the neighbourhood with the Cogullada park, continuing the green axis that comes from the Vallparadís park. The general idea of the action is to return to the city of Terrassa its industrial past, maintaining and rehabilitating the old vapour factories now in disuse. The chosen plot is located on the perimeter of the neighbourhood, with existing old factories in order to create a complex that encompasses an equipment for the neighbours, social housing and public space. A market is projected (due to the lack of market in the neighbourhood) that would function as a distributor of the space and that will be able to absorb the difference in height within the plot thanks to a continuous plinth, the social housing on the other hand creates an acoustic border between the noisy Rambla de Terrassa and the plot; leaving a central space for public use.

PROBLEMA: Barri aïllat amb fronteres molt clares, tot i estar en una posició molt cèntrica de la ciutat. RESPOSTA: Connectar el barri amb el centre de Terrassa. Connectem el barri del s.XX incorporant-nos a la xarxa de carrers peatonals ja existents del centre de la ciutat i ampliant-la fent que s’expandeixi per dintre d’aquest. D’aquesta manera els vianants podran anar passejant tranquil·lament i de forma agradable gaudint de les possibilitats que oferirà el nou projecte en el barri.

PROBLEMA: Barri amb un % de zones verdes pràcticament inexistent. RESPOSTA: Incrementar el % de zones verdes tenint com a motor Vallparadís a Est i el parc de la Cogullada a Oest. Ja que una de les fronteres d’aquest barri és el parc de Vallparadís, optem per incorporar-lo i integrar-lo de manera que creï zones verdes i d’oportunitat per a nous equipaments, creant un EIX que connecti el parc de Vallparadís amb el de la Cogullada, trencant el perímetre del barri i connectant-lo al.

PROBLEMA: Zona industrial estancada en edificacions del S.XX, moltes sense ús. RESPOSTA: Fomentar la cultura partint del projecte de Sala & Badrines, i la proximitat amb la zona universitària i UPC de Terrassa. Degut a la proximitat amb la Zona Universitària es preten donar als joves estudiants i llicenciats una oportunitat per a començar i d’aquesta manera mantenir un barri intergeneracional on les activitats culturals donguin vida i rejoveneixin el barri.

Procés volumètric de rehabilitació de les naus existents i conversió en MERCAT i ESPAI PÚBLIC:

[Exclusivamente para uso académico]

Axonometria de la proposta de mercat + espai públic + habitatge social:

[Exclusivamente para uso académico]

La illa projectada es situa al final de l’eix verd que connecta el barri amb el parc de Vallparadís.

Placetes: El mercat consta de diversos accessos per salvar el desnivell de 4 metres entre la cota de carrer i la cota de la plaça, aquest accés serveix a l’hora com a espai de trobada i de descans dins de la plaça, on els locals que situats al sòcol queden integrats dintre d’aquest accés donant lloc a places secundàries. L’edifici de mercat també s’encarrega de articular l’espai públic creant diferents espais de transició, de pas, de reunió...

[Exclusivamente para uso académico]

CO VI ME VEN RÇ DA IG SE

LO C

PA S

IG SE PA S

AÇ A PL PA S

AT RC LE

ME TA L 41

Secció axonomètrica transversal: la successió de diversos espais amb diferents graus de privacitat, ús i flux de gent crea un collage d’espais diferents activant l’espai públic i els espais privats en cada moment. Secció longitudinal: la relació entre els locals en planta baixa i la plaça queda estretament lligada, dotant a la plaça de les mateixes activitats que s’hi duen a terme dins dels locals.

La Masia de Can Rabella: transformació

en escola de cuina i producte per assolir una nova centralitat dins del parc de Can Mates. Localització: Parc de Can Mates (Sant Cugat del Vallés, Espanya) Professor: Joan Curós Vilà Juny 2020 Projecte de Final de Grau (nota: 9) El concepte de masia catalana es vincula a una construcció rural que gestiona un conjunt de finques conreables, dins d’ella s’hi barrejava la vida domèstica amb la producció, transformació i emmagatzematge dels productes cultivats a les mateixes terres. Durant els darrers 50 anys, degut a la industrialització del sector primari i a l’abandó rural, les masies catalanes han patit un procés de descentralització. Si més no algunes s’han rehabilitat i han passat a formar part del sector terciari: cases rurals, restaurants, etc. Algunes resten abandonades, congelades en el temps, enmig d’un creixement urbà frenètic, veient com les terres on abans s’hi cultivava ara s’hi alcen blocs de vivendes. El projecte té com a objectiu revaloritzar el sector primari dins del municipi de Sant Cugat del Vallés, però Com podem transformar el model de ciutat jardí en paisatge productiu? A Catalunya i als països mediterranis en general, menjar no és només obtenir nutrients, si no que va acompanyat d’una sèrie de relacions socials que l’envolten característiques de la nostra cultura: Per què no afegim aquest tarannà a la part productiva de l’alimentació? La nova masia respon a la cadena de conceptes associats al procés alimentari (de la terra al plat), des de la seva producció fins a la degustació, passant per l’elaboració i experimentació amb el producte per a tenir un resultat final, dins del marc de l’educació i ensenyament. La reconversió de Can Rabella en Escola de Cuina no té cap altra pretensió que la de posar en valor el Patrimoni Alimentari i el Patrimoni Arquitectònic Vernacle; dues herències culturals que a vegades semblen oblidades. The concept of a Catalan farmhouse is linked to a rural construction that manages a set of cultivable lands, within the domestic life was mixed with the production, transformation and storage of products grown on the same land. Over the last 50 years, due to the industrialization of the primary sector and the rural abandonment, Catalan farmhouses have undergone through a process of decentralization. Some of them have been rehabilitated and had become part of the tertiary sector: rural houses, restaurants, etc. Some are abandoned, frozen in time, in the midst of the urban growth, seeing as the land where it was once cultivated, now blocks of flats emerge. The project aims to revalue the primary sector within the municipality of Sant Cugat del Vallés, but: How can we transform the garden city model into a productive landscape? In Catalonia and in the Mediterranean countries, food is not just about obtaining nutrients, but is accompanied by a series of social interactions that surround the characteristics of our culture: Why not add this social interactions into the food production? The new farmhouse responds to the concepts associated with the food process (from the land to the dish), from its production to tasting, through the elaboration and experimentation with the product to have a final result, within the framework of education and teaching. The conversion of Can Rabella into a Cooking School has no other pretension than to highlight the Food Heritage and the Vernacle Architectural Heritage; two cultural heritages that seem forgotten nowadays. recurs online: https://upcommons.upc.edu/handle/2117/329201

L’Agricultura minvant

Actualment a Catalunya la major part de terres llaurades es concentren a la Depressió Central i a la Plana de l’Empordà. El Vallès Occidental és una de les comarques amb menys hectàrees llaurades, això és degut a la situació geogràfica i que és una de les comarques amb més densitat demogràfica i amb més desenvolupament industrial. A Sant Cugat la superfície agrícola ha anat disminuint notablement durant el darrer lustre. Actualment Sant Cugat és el municipi amb menys % de terres llaurades (0,3%) de la zona. 43

Al supermercat sí, però a l’horta no

“Només un 15% dels aliments frescos són conreats a Catalunya.” Horts de Can Mates

Tot i això a Sant Cugat hi trobem una petita xarxa d’horts municipals gestionats per diverses entitats municipals, en contraposició amb una xarxa de grans superfícies amb aliments importats de fora del país. També es detecten possibles equipaments per a reforçar la xarxa d’horts. Amb això, es realitza un estudi d’aquests Horts Urbans per tal de tenir unes bases amb les que actuar per a canviar el model de consum del municipi: 1. Horts de Can Canyameres.

2. Horts de la Figuera.

1.977 m2 totals / 1.295 m2 cultius

3. Horts Avinguda Roquetes.

1.531 m2 totals / 910 m2 cultius

4. Horts M. Sant Francesc.

5. Horts carrer Andana. 6. Horts de Mira-Sol. 7. Horts de Can Mates. + MASIA EN DESÚS Masia de Can Rabella

875 m2 totals / 396 m2 cultius

398 m totals / 258 m cultius 2

398 m2 totals / 258 m2 cultius 2.800 m2 totals / 2.660 m2 cultius

2.990 m2 totals / 2.262 m2 cultius

Can Rabella: Adjacent als Horts de Can Mates hi trobem una masia en desús la qual podria ser l’encarregada de generar aquest canvi del model de consum i d’alimentació (local, menys emissions de CO2, més sostenible...) Retornant així una identitat agrícola de proximitat ja perduda a la ciutat de Sant Cugat.

Transformar el model de ciutat jardí

Canvi de paradigma: de la ciutat jardí a la ciutat agrícola.

Espai Verd Públic

Com podem transformar el model de ciutat jardí en paissatge prodcutiu? S’identifiquen totes les superfícies agrícoles de Sant Cugat juntament amb les zones verdes públiques responen a aquest canvi de model de ciutat i obtenim: Sup. agrícola = 135ha vs Zones verdes = 251ha

fruita verdura mixte

Producció per hectàrea

Consum personal any

Hab. a abastir per ha

Sup. necessària per hab. a l’any

50.000 kg/ha 20.000 kg/ha 51.000 kg/ha

120 kg/any 150 kg/any 270 kg/any

416,7 hab 133,3 hab 188,9 hab

24 m2/hab·any 75 m2/hab·any 53 m2/hab·any

Espai Verd Privat

Corredor Verd Urbà = Parc de Can Mates

unitat familiar (3 - 4 membres) x · y = 120 m2

Per tal de dur a terme un nou model de ciutat i un nou model d’alimentació sostenible i de proximitat es proposa convertir el paisatge de zones verdes urbanes en un paisatge productiu així com el verd privat, i dedicar part del jardí privat a cultius per a poder tenir un consum de verdura autosuficient. 45

17ha 27,5ha Horts + Masia

4,5h

Finalment identifiquem un corredor verd fins al centre del municipi

El Parc de Can Mates Boehringer Ingelheim España SA

horts de Can Mates

masia de Can Rabella

FGC S1 Terrassa

mirador de escola Turó Can Mates de Can Mates

escola La Farga

S’identifiquen diversos elements pròxims al parc i que poden participar (tant negativament com positivament) dins del paisatge productiu. - La Masia de Can Rabella: edifici encarregat de la gestió i de posar en valor el parc productiu. - Elements Educatius: essencials per a enfortir el nou model de ciutat. - Elements Comercials: el propi parc pot convertir-se en un d’ells o establir una simbiosi amb aquests. - Elements de Paisatge: el mirador de Can Mates i les infraestructures vials i industrials són uns elements que encapsulen al parc. - Elements de Connectivitat: permeten l’accés fàcil de persones i mercaderies i mantenen el parc marcat al mapa. - Elements d’Esbarjo: potencien el parc. 46

El Parc Productiu de Can Mates 1a FASE (2021) superfície = 0,9 ha proveïment aprox. = 175 hab

2a FASE (2022) superfície = 1,45 ha proveïment aprox. = 270 hab

FASE 1(2021) escola Turó de Can Mates

FASE 1(2021) escola concertada La Farga

Per dur a terme un procès de modificació d’aquesta escala cal avançar lentament, treballant per fases per a assentar les bases del que vindrà a continuació: 1a FASE (2021): Els elements ja existents com Can Rabella, l’escola de La Farga, l’escola del Turó de Can Mates i el mercat municipal de Mira Sol són els principals agents que cal que promoguin el Parc i es nodreixin dels seus fruits, educant i promovent el consum local. 2a FASE (2022): Es comença a col·lonitzar zones del parc que rodegen a la masia. 3a FASE (2024): Es segueix col·lonitzant el Parc més extensivament. 4a FASE (2027): Finalment els camps de conreus de l’Oest es cultiven de manera local ja que actualment es troben en guaret. 47

PROGRAMA

La masia respon a la cadena de conceptes associats al procés alimentari (de la terra al plat), des de la seva PRODUCCIÓ fins a la DEGUSTACIÓ, passant per l’ELABORACIÓ i EXPERIMENTACIÓ amb el producte per a tenir un resultat final, dins del marc de l’EDUCACIÓ i ENSENYAMENT, sostingut per elements de SUPORT per a que la resta de conceptes puguin assolir-se. Tenint en compte que aquests conceptes van de la mà i es solapen l’un amb l’altre.

Nova Circulació i Nous Eixos

La masia actualment té una circulació molt marcada en l’eix Y, però per tal de fer la masia més permeable i accentuar la relació amb els horts i el parc es projecta una nova circulació en l’eix X, atravessant la masia transversalment i dividint-la en dos.

Pati Cobert: Ordre, Il·luminar, Confort i Connectar

El pati cobert ràpidament es converteix en l’element ordenador de l’espai seguint l’estructura rectangular dels murs de càrrega existents i connectant les diverses estances al voltant del pati central. També serà l’agent bioclimàtic de la masia regulant la ventilació i la climatització d’aquesta mateixa.

Redefinició de l’Opacitat

Trobem una masia molt opaca, amb molt poques obertures i les obertures existents son petites. Es pren com a estratègia il·luminar des de dins de la masia, d’aquesta manera les façanes exteriors romanen massives (mantindran la inèrcia). El bloc central (antigament un pati cobert) s’encarregarà d’il·luminar la resta d’estances de l’edifici.

Nova Envolupant i Nova Volumetria

Finalment partint d’una envolupant en molt mal estat, s’actua rehabilitant algunes parts, enderrocant d’altres i projectant una de nova. Degut al solapament de diversos usos i construccions, la masia té un caràcter poc uniforme, per això s’hi fa un recrescut per a unificar els diversos volums i plans de coberta.

Plantes

accés wc

sala de serveis

aula dutxes

magatzem

accés productes

pati semi-cobert

menjador

pati exterior

hall

pou

cuina

accés

planta baixa

aula teòrica

aula pràctica espai de consulta

planta primera

planta coberta

Seccions

HIVERN

aula hivernacle

bomba

inèrcia

pou (dipòsit aigües pluvials)

Axonometria de l’espai central “el cor de Can Rabella”

efecte hivernacle

inèrcia

ESTIU

ventilació creuada

convecció

ventilació creuada

Codonyer, Cydonia oblonga Arbre Fruiter Caducifoli (fins a 6m d’alçada) Fulles ovalades i flors de pètals blancs o rosa clar Fruit: CODONY (de septembre a desembre)

El pati interior cobert es proposa com a una reminiscència de la història de la masia, ja que antigament aquest espai era un pati interior cobert, es projecta amb una coberta hivernacle de manera que sigui capaç de respondre a les necessitats bioclimàtiques de la masia, i que prengui el paper d’element ordenador dels espais, un lloc de de trobada i descans. S’hi fa un escocell per a plantar-hi un arbre caducifoli per a que reguli els rajos solars segons l’època de l’any, l’arbre escollit és un codonyer, un arbre fruiter que a la tardor embriagarà la masia amb la seva dolça olor.

Detalls Constructius

Coberta del Pati Interior - L’Agent Bioclimàtic de la Masia: DETALL 1_Trobada entre la coberta rehabilitada i la coberta hivernacle del pati 1. Biga triangulada (h=445mm) 2. Fixació de la biga al cèrcol mitjançant perns d’anclatge (Ø=8mm) i reomplint la junta amb resina Epoxi. 3. Mur de mamposteria existent (e=500mm) 4. Cèrcol de formigó armat 5. Banda de compressió 6. Junta de dil·latació de neopré (e=30mm) 7. Gero, format català (290x140x50mm) 8. Cumbrera ceràmica 9. Teula ceràmica àrab (500x220mm) fixada mecànicament 10. Placa asfàltica ondulada impermeable Onduline®, evita condensacions gràcies al format ondulat 11. Entrevigat amb panell sàndwich (21.+22.+23.) 12. Placa superior d’aglomerat (e=19mm) 13. Aïllament tèrmic de suro negre natural (e=160mm, δ=100kg/m3) 14. Planxa inferior de fusta de pi, acabat (e=22mm) 15. Rastrells de fusta 16. Biga rectangular de fusta massissa (80x120mm)

22. Aïllament tèrmic de suro negre natural (e=160mm, δ=100kg/m3) 23. Planxa inferior de fusta de pi, acabat (e=22mm) 24. Rastrells de fusta 25. Encavallada de fusta 26. Pletina d’acer (e=15mm) 27. Perfil T soldat a la pletina, suport per a la encavallada 28. Cèrcol de formigó armat 29. Passador (Ø=16mm), comprimeix les pletines. 30. Mur de mamposteria existent (e=450mm) 31. Canaló de xapa (Ø=220mm) 32. Fusteria galvanitzada 33. Planxa de policarbonat (e=40mm) 34. Soldadura 35. Biga triangulada (h=445mm) DETALL 3_Coberta del pati amb mecanisme per a la seva obertura 36. Perfil d’acer d’encaix (e=5mm) 37. Planxa de policarbonat de coberta (e=40mm) 38. Estructura de suport de les planxes 39. Eix de rotació (Ø=16mm) 40. Perfil tubular d’acer (Ø=36mm), rotació per les obertures 41. Guia per a regular l’angle d’obertura 42. Cordó superior 43. Diagonal 44. Cordó inferior

DETALL 2_Trobada a entre la coberta rehabilitada i la coberta hivernacle 17. Pardal, Passer domesticus (h=18cm) 18. Teula ceràmica àrab (500x220mm) 19. Placa asfàltica ondulada impermeable Onduline® 20. Entrevigat amb panell sàndwich (21.+22.+23.) 21. Placa superior d’aglomerat (e=19mm)

Detalls Constructius

Pati Cobert - El Cor de la Masia: DETALL 1_Estintolament en mur de mamposteria: 1. Mur de mamposteria existent (e=450mm) 2. Egües IPN 100 3. Parell de perfils d’acer IPN 160 4. Rigiditzadors (Ø=8mm) 5. Reblert de mamposteria de l’estintolament 6. Reblert de mamposteria de l’estintolament 7. Dintell amb trenca-aigües 8. Marc de fusta de pi 9. Fusteria massissa de pi (porta) 10. Doble vidre 4/12/4 11. Dau de formigó en projecció

25. Rajola ceràmica disposada en punta 26. Morter adhesiu per a rajoles 27. Làmina impermeable bituminosa 28. Llosa de formigó armat amb pendent 2% 29. Llit de grava 30. Fonamentació actual de l’edifici mitjançant mur de roques (h=1m) 31. Base de sorra (e=90mm) DETALL 3_Escocell per al Codonyer del pati cobert: 32. Rajola ceràmica disposada en punta 33. Morter adhesiu per a rajoles 34. Làmina impermeable bituminosa 35. Junta de dil·latació de neopré (e=30mm) 36. Bloc de formigó 37. Llosa de formigó armat amb pendent 2% 38. Llit de grava 39. Reblert de terra 40. Filtre geotèxtil 41.Tub de drenatge circular de polietilè d’alta densitat perforat (Ø=100mm) 42. Terra compactada 43. Làmina nodular drenant de polietilè fixada mecànicament 44. Matarracons de morter de ciment 45. Graves per a drenatge 46. Menta, Mentha longifolia (h=80cm) 47. Codonyer, Cydonia oblonga (h=6m) 48. Arrels Codonyer (Cydonia oblonga) 49. Adolescent (h=1,50m)

DETALL 2_Trobada entre l’espai interior i el pati cobert: 12. Rajola ceràmica disposada en punta 13. Morter adhesiu per a rajoles 14. Morter amb additius 15. Panell aïllant (e=100mm) 16. Tub PE-XA (Ø=45mm) 17. Làmina impermeable bituminosa 18. Llit de grava 19. Llosa de formigó armat 20. Junta de dil·latació amb junta de poliestiré expandit 21. Marc de fusta de pi 22. Fusteria massissa de pi (porta) 23. Doble vidre 4/12/4 24. Junta de dil·latació de neopré (e=30mm)

Detalls Constructius

Recrescut de la zona Nord - La Nova Façana i els envans interiors: DETALL 1_Trobada del nou forjat amb els nous envans interiors amb aïllament acústic (separen les aules de la resta) 1. Maó buit doble, gran format (705x515x50mm) 2. Aïllant acústic COPOPREN® (e=40mm, δ=80kg/m3) 3. Junta de dil·latació de neopré (e=20mm) 4. Banda acústica 5. Rajola ceràmica disposada en espina de peix 6. Morter adhesiu per a rajoles 7. Forjat in-situ amb armadura 8. Revoltó ceràmic raspat vist (588x220x140mm) 9. Bigueta pretensada de formigó 10. Làmpara Steinhauer BV (60W / 850 lumens)

22. Llit de grava DETALL 3_Recrescut de la façana Nord amb una nova façana de maó cara vista amb càmara d’aire ventilada i gelosia enfront les finestres 23. Rajola ceràmica disposada en espina de peix 24. Morter adhesiu per a rajoles 25. Forjat in-situ amb armadura 26. Revoltó ceràmic raspat (588x220x140mm) vist 27. Bigueta pretensada de formigó, vist 28. Alumna asseguda (h=1,15m), llegint Clon de Kant de M.Noguera 29. Gero vist, format català (290x140x50mm) 30. Aïllament hidròfug GUTEX® (e=80mm, d=140kg/m3) 31. Làmina impermeable bituminosa 32. Càmara d’aire ventilada (e=75mm) 33. Gero vist, format català (290x140x50mm) 34. Armadura prefabricada en gelosia d’acer galvanitzat (Ø=8mm) 35. Trava de parets amb connector de rodó d’acer en Z (Ø=6mm) 36. Cèrcol del forjat 37. Gero vist, format català (290x140x50mm) per la cara llarga 38. Marc de fusta massissa de pi 39. Junta de dil·latació de neopré (e=20mm) 40. Vidre 4/12/4 41. Fusteria massissa de pi (finestra oscilobatent) 42. Marc de fusta massissa de pi 43. Gero vist en projecció a mode de gelosia, format català (290x140x50mm) 44. Escopidor de rajola ceràmica fina amb trenca-aigües (d=150mm) 45. Mur existent de mamposteria (e=600mm)

DETALL 2_Trobada de la solera existent amb els nous envans interiors amb aïllament acústic (separen les aules de la resta) 11. Maó buit doble, gran format (705x515x50mm) vist 12. Aïllant acústic COPOPREN® (e=40mm, δ=80kg/m3) 13. Sòcol ceràmic (h=150mm) 14. Làmina impermeable bituminosa 15. Rajola ceràmica disposada en punta 16. Morter adhesiu per a rajoles 17. Morter amb additius 18. Tub PE-XA (Ø=45mm) 19. Panell aïllant (e=100mm) 20. Banda acústica 21. Llosa de formigó armat

Detalls Constructius

Hivernacle Exterior (tipus túnel) - L’Aula de Natura: DETALL 1_Trobada de la coberta amb la façana i l’obertura per a la ventil·lació creuada: 1. Coronament de façana amb perfil d’acer galvanitzat 2. Travesser de fusta 3. Planxa de policarbonat translúcid, obertura (e=20mm) 4. Perfil tubular d’acer (Ø=36mm), rotació per les obertures 5. Trencaaigües 6. Junta de dil·latació (e=20mm) 7. Planxa de policarbonat translúcid, façana (e=40mm) 8. Eix de rotació (Ø=11mm) 9. Caneló d’acer galvanitzat (Ø=200mm) 10. Fusteria d’alumini 11. Planxa de policarbonat translúcid, coberta (e=40mm) 12. Biga en arc 13. Rosca (Ø=8mm) 14. Corretja d’acer 15. Perfil L 50 (e=4mm) 16. Pilar d’acer IPE 140 17. Perfil d’acer tubular rigiditzador (Ø=35mm)

24. Morter d’anivellació (e=40mm) 25. Pern d’anclatge (Ø=16mm, d=450mm) 26. Resina Epoxi 27. Mur de mamposteria existent (e=500mm) 28. Planter de fusta 29. Alfàbrega, Ocimum basilicumW DETALL 3_Trobada de la façana de policarbonat amb el terra: 30. Pilar d’acer IPE 140 31. Planxa de policarbonat translúcid, façana (e=40mm) 32. Muntant de fusta 33. Perfil d’acer tubular rigiditzador (Ø=35mm) 34. Cibulet, Allium schoenoprasum 35. Farigola, Thymus vulgaris 36. Taula de cultiu de xapa galvanitzada 37. Llosa de formigó 38. Mallat d’acer 39. Membrana separadora 40. Llit de graves (e=150mm) 41. terra compactada 42. Junta de morter 43. Junta de dil·latació amb junta XPS 20mm 44. Placa d’anclatge (e=10mm) 45. Pern d’anclatge (Ø=16mm, d=450mm) 46. Resina Epoxi 47. Sabata aïllada de formigó 48. Formigó de neteja (e=70mm)

DETALL 2_Trobada de la façana amb mur de mamposteria existent: 18. Planxa de policarbonat translúcid, façana (e=40mm) 19. Perfil d’acer per suportar la façana de policarbonat 20. Muntant de fusta 21. Travesser de fusta 22. Pilar d’acer IPE 140 23. Placa d’anclatge (e=10mm)

L’Hivernacle Exterior - L’Aula de Natura

Aquesta aula dona resposta al pati exterior de la masia, dotant-lo d’un espai educatiu gràcies a una infraestructura propiament agrícola com és un hivernacle de tipus túnel on s’hi poden plantar plantes de fora de temporada o fins i tot no autòctones.

La Cuina de Can Rabella - Espai Didàcta

La cuina de la planta baixa es manté en relació constant amb el menjador: apropant consumidor i producte i convidant-lo a formar part del procés d’el·laboració i experimentació amb els aliments. L’espai de la cuina presenta diverses rehabilitacions constructives per tal de que la configuració de l’espai sigui la que es preten: els caps d’algunes biguetes del forjat existent es reforçen, els murs de càrrega interiors (de maó massís) s’estintolen i posteriorment es cobreix el perfil IPN 160 amb les restes de maó del estintolament conformant un dintell.

Les Façanes Exteriors

L’estratègia per a la rehabilitació de les façanes exteriors consisteix en treure l’enfoscat existent, el qual està molt malmès, i deixar a la vista els murs estructurals de la masia: de mamposteria i de fàbrica. A les obertures (tant a les existents com a les noves) s’hi aplica un nou enfoscat de guix en tot el seu perímetre per a enmarcar-les i per a impermeabilitzar-les. La trobada de la façana amb el sòl es resol amb un sòcol a 1m d’alçada per a protegir-la.

La reconversió de Can Rabella en Escola de Cuina no té cap altra pretensió que la de posar en valor el Patrimoni Alimentari i el Patrimoni Arquitectònic Vernacle; dues herències culturals que a vegades semblen oblidades.

TO - Solar Decathlon Europe 2019 Localització: Szentendre (Budapest, Hungría) Abril 2019 - Juliol 2019 Participació en la fase de construcció

Fotografies: Andres Flajszer Photography

Reforma a Gavà: la cuina de la Vero. Localització: Gavà (Barcelona, Espanya) Agost 2020 - en procés Participació esporàdica a l’obra

Gràcies!

Miquel Peguero Yus miquel.peguero@gmail.com (+34) 661 433 424