MÚSICA
Miquel Gené El Trio per a piano, clarinet i viola, K. 498, anomenat Keggelstatt (les bitlles), hauria estat concebut per W. A. Mozart durant una partida d’aquest joc al jardí de la família Jacquin. L’obra, composta el 1786, està dedicada a un dels membres de la família, Franziska, i consta de tres moviments de tempo moderat i gran unitat temàtica. Els dos temes de l’Andante inicial, elegant i reposat, semblen sorgir d’una mateixa idea. El Minuet, de caràcter afirmatiu i ple de desplaçaments mètrics, es veu contrastat per un Trio fosc i de textura fugada que acaba impregnant la coda de la reexposició. El Rondó és una conclusió lluminosa i despreocupada, el punt d’arribada cap a on tota l’obra sembla confluir des de l’inici. Entre 1849 i 1853 Robert Schumann escriu una sèrie de peces per a diferents instruments solistes i piano destinades a ser comercialitzades dins del cercle d’intèrprets aficionats. Aquestes obres constitueixen una exploració sistemàtica de les possibilitats idiomàtiques de les diferents formacions. A les Fantasiestücke, op. 73 podem intuir la dualitat de la personalitat de Schumann. El piano organitza l’agitació emocional, des de la qual creix la tensió melòdica, tendrament apassionada a la primera peça, inestable i carregada d’ansietat a la segona, i convulsa a la tercera. Les tres peces queden unides per les indicacions attacca i per una xarxa de connexions temàtiques. A les Märchen, Schumann vol traslladar el món dels contes de fades al format instrumental. El compositor sembla buscar un so més fosc i ric, però que alhora pugui esdevenir brillant. Els moviments monotemàtics creen un ambient de contenció i sequedat i, tot i
que hi ha un contrast considerable entre ells, són íntims en la seva naturalesa i el seu lirisme és d’una profunda simplicitat. L’obra de György Kurtág mostra un interès persistent pels homenatges. Els sis moviments d’Homenatge a Robert Schumann fan referència a alguns dels personatges de l’imaginari d’aquest últim. El primer, fet amb petits gestos melòdics, presenta el Johannes Kreisler d’E.T.A. Hoffmann, protagonista del cicle de peces per a piano Kreisleriana, op. 16. El segon, un breu cànon, es refereix a Eusebius, l’introvertit àlter ego de Schumann. El tercer ens remet a Florestan, el revers d’Eusebius, agitat i ferotge. El quart moviment es basa en la línia d’un poema d’Attila Jószsef: «Jo era un núvol, ara el sol brilla…», i serveix com a preludi per al cinquè, inspirat en les Fantasiestücke, op. 12, de les quals pren el títol i el caràcter. El moviment final introdueix Meister Raro, un personatge que fa de mitjancer entre els dos extrems de l’esperit de Schumann, i que Kurtág barreja amb la música del compositor medieval Guillaume de Machaut.
MÚSICA DE
5
ANTIGA
CAMBRA
NOVEMBRE A partir de
DIDO & ENEAS, ROBERT KING
10€
TABEA ZIMMERMANN, LA VIOLA
L’òpera de Purcell amb la interpretació històrica de Robert King
fotografia: Robert King © Keith Saunders
COMENTARI
→ Xerrada prèvia gratuïta amb l’entrada del concert Un mar entre terres · Sala 1, 19.30h
L’Auditori és un consorci de
Principal mitjà patrocinador
2 DE NOVEMBRE DE 2014 SALA 2 ORIOL MARTORELL
TABEA ZIMMERMANN viola JÖRG WIDMANN clarinet DENÉS VÁRJON piano
Visiteu-nos a Segueix-nos a
Comenta aquest concert amb
#L’AuditorienViu
TABEA ZIMMERMANN
PROGRAMA NOVEMBRE DE 2014
DIUMENGE 2
18h
viola
TABEA ZIMMERMANN viola JÖRG WIDMANN clarinet DENÉS VÁRJON piano
ROBERT SCHUMANN
Märchenerzählungen, op. 132
2/
ROBERT SCHUMANN
Fantasiestücke, op. 73
3/
GYÖRGY KURTÁG
Homenatge a Robert Schumann, op. 15
1/
Zwickau, Saxònia 1810 – Endenich, Renània 1856
Lugoj, Hongria 1926
(1853)
(1849)
12’
Zart und mit Ausdrick Lebhaft, Leicht Rasch und mit Fenner
4/
A. 5 / WOLFGANG MOZART Salzburg 1756 – Viena 1791
(1990)
9’
I. Les curioses piruetes del mestre de capella Johannes Kreisler - Vivo II. El cercle limitat - Molto semplice, piano e legato III. ... i Florestan va sentir de nou el contorn dels seus llavis tremolar dolorosament - Feroce, agitato IV. Jo era a l’ombra, i el sol és de tornada... (fragment/fragment) – Calmo, scorrevole V. En la nit – Presto VI. Adéu (el mestre Raro descobreix Guillaume de Machaut) - Adagio, poco andante
PAUSA
ROBERT SCHUMANN
Com a solista de cambra, Tabea Zimmermann actua regularment amb artistes destacats com Jörg Widmann y Christian Tetzlaff. El seu extens repertori abasta una quantitat important d’autors contemporanis com ara Sally Beamish, Wolfgang Rihm, Heinz Holliger o Ligetti que va escriure la Sonata per a viola dedicada a ella. Aquesta temporada 2014-15 té previst participar en una sèrie de tres concerts al Wigmore Hall amb Garth Knox, Antoine Tamestit i Rosalind Ventris, també solistes de viola importants, dedicat a la història d’aquest instrument des del barroc fins a l’actualitat, amb obres de Purcell, Schumann, Brahms, Xostakóvitx i Hindemith. Amb l’Arcanto Quartet, fundat l’any 2002, Zimmermann ha dut a terme la major part de la seva activitat cambrística. En l’àmbit de la docència, ha estat professora a les universitats de Saarbrücken i Frankfurt/Main i, des del 2002 a la Hochschule für Musik “Hanns Eisler” de Berlín.
15’
Lebhaft, nicht zu schnell Lebhaft und sehr markiert Ruhiges Tempo, mit zartem Ausdruck Lebhaft, sehr markiert
(1851)
Nicht schnell Lebhaft Rasch Langsam, mit melancholischem Ausdruck
Trio Kegelstatt, K498 Andante Menuetto Rondeaux: Allegretto
El temps i la durada del concert són aproximats. Agrairíem que apaguéssiu els mòbils, desactivéssiu les alarmes sonores i continguéssiu els estossecs. Un mocador redueix notablement el soroll.
Fotografia → © Marco Borggreve
DÉNES VÁRJON 15’
Märchenbilder, op. 113
(1786)
Zimmermann va estudiar amb Ulrich Koch a Friburg i amb Sándor Végh al Mozarteum de Salzburg. Considerada per molts com la millor violista actual, col·labora regularment amb orquestres com les filharmòniques de Berlín i d’Israel, la Simfònica de Londres o l’Orquestra de París.
15’
20’
Mitjans patrocinadors
piano
Va començar els estudis musicals a l’Acadèmia Franz Liszt amb S. Falvai, G. Kurtág i F. Rados i va assistir a classes magistrals d’András Schiff amb qui continua col·laborant. Várjon participa habitualment en festivals com ara Salzburg, Lucerna, Biennal de Venècia, Marlboro (EUA), Ruhr, Weimar, Edimburg i, amb Heinz Holliger, al Ittinger Konzerttage de Suïssa. Ha actuat amb orquestres com la Camerata Salzburg, l’Academia de St. Martin-in-the-Fields, les de Cambra de Viena, Lausana i Franz Liszt, la Tonhalle Orchestra, les filharmòniques de Sant Petersburg i Estrasburg, la de Cambra Escocesa i la d’Europa, la del Capitole de Toulouse i la del Festival de Budapest, entre d’altres, amb els directors més importants. En l’àmbit de cambra ha treballat amb solistes com Isserlis, Kavakos, Schiff, Bell, etc. A més, actua regularment amb la seva esposa, la pianista Izabella Simon. Ha enregistrat per al segell Teldec Homenatge
a Paul Klee amb A. Schiff, H. Holliger i l’Orquestra del Festival de Budapest i per a PAN-Classics Homenatge a Géza Anda. També ha gravat obres de Schumann, Berg, Janacek i Liszt. Várjon és professor a la Universitat Liszt de Budapest i ha guanyat importants premis. Desde la temporada 2010-11 és professor invitat del Bard College (EUA).
JÖRG WIDMANN clarinet
Widmann va néixer a Munic el 1973 i va estudiar clarinet amb G. Starke i, més tard, amb Ch. Neidich a la Juilliard School de Nova York. Als onze anys va començar els estudis de composició i, posteriorment, va continuar amb W. Hiller, H.W. Henze, H. Goebbels i W. Rihm. Com a músic de cambra col·labora regularment amb artistes de l’alçada de Tabea Zimmermann, Heinz Holliger, András Schiff, Christine Schäfer i Gidon Kremer i en l’àmbit simfònic ha treballat amb orquestres com ara la Gewandhaus de Leipzig, la DSO Berlin, la Bayerischen Rundfunks, la Royal Philharmonic Orchestra o l’Orquesta de Cambra d’Irlanda. També l’han dirigit mestres com ara von Dohnanyi, Cambreling, Eschenbach, Zinman i Nagano. Ha estat compositor i artista en residència del Festival de Salzburg, el de Lucerna, la Orquestra Filharmònica de Colònia i el Konzerthaus de Viena, i la temporada 2010-11 de l’Orquestra de Cleveland. L’any 2001, va ser nomenat professor de clarinet de la Universitat de Friburg, i de composició el 2009. Jörg Widmann també ha rebut importants premis nacionals i internacionals en diverses ocasions. Fotografia → © Marco Borggreve