SOL GABETTA violoncel
Va aconseguir el reconeixement internacional després de guanyar el Premi Jove Artista de Crédit Suisse al 2004 i debutar amb la Filharmònica de Viena i Valery Gergiev. Nominada a un Grammy, va rebre el Premi Jove Artista 2010 de Gramophone i el WürthPreis 2012. Després del seu aclamat debut amb la Filharmònica de Berlín i sir Simon Rattle al Festival de Pasqua de Baden-Baden (2014), va debutar amb l’Staatskapelle Berlin (2014). Altres compromisos de la temporada 2014/15 inclouen el seu debut amb la Simfònica de Toronto, una gira europea amb la Filharmònica de Londres i Vladimir Jurowski i recitals per tot Europa amb Bertrand Chamayou. Gabetta ha estat artista en residència del Festival SchleswigHolstein durant l’estiu del 2014 i anteriorment ho va ser a la Philharmonie i a la Konzerthaus de Berlín.
MÚSICA DE
En l’àmbit de cambra, ha actuat arreu del món en sales com la Wigmore Hall de Londres i el Théâtre des Champs-Élysées a París i la seva passió per aquest tipus de música s’evidencia al Festival Solsberg, fundat per ella mateixa a Suïssa. Va ser nomenada instrumentalista de l’any als Premis Echo Klassik 2013 per la seva interpretació del Concert de violoncel de Xostakóvitx amb la Filharmònica de Berlín i Lorin Maazel.
EL VIOLONCEL DE SOL GABETTA
CAMBRA
Fotografia → © Marco Borggreve
BERTRAND CHAMAYOU piano Chamayou ha actuat en sales com el Théâtre des Champs Elysées, el Lincoln Center, la Herkulessaal de Munic i el Wigmore Hall de Londres, i en els festivals Mostly Mozart de Nova York, Lucerna, Rheingau, Gergiev de Rotterdam i Klavier-Festival Ruhr. És un intèrpret habitual de música de cambra, amb companys com Renaud i Gautier Capuçon, Quatuor Ebène, Antoine Tamestit i Sol Gabetta. A la temporada 2014/15 realitza una gira per Europa amb Gabetta, per promocionar el seu primer CD junts, de la mà de Sony i amb el pianista Roger Muraro interpretarà Visions de l’Amen de Messiaen al ChampsElysées de París. Ha fet nombrosos enregistraments d’èxit, inclòs un per a Naïve amb música de Franck, que va ser guardonat, entre d’altres, amb l’Editor‘s Choice de la revista Gramophone. El 2011, va celebrar el 200 aniversari de Liszt amb un CD de les Années de Pèlerinage completes, també amb Naïve, que va interpretar en sales de tot el món i va rebre magnífiques crítiques. També és l’únic artista que ha guanyat tres vegades el prestigiós premi Victoires de la Musique. Recentment ha signat un contracte d’enregistrament en exclusiva amb Warner / Erato.
4 DE FEBRER DE 2015 SALA 2 ORIOL MARTORELL
Segueix-nos a
SOL GABETTA violoncel BERTRAND CHAMAYOU piano
Comenta aquest concert amb
#L’AuditorienViu
COMENTARI
PROGRAMA
Miquel Gené FEBRER DE 2015
DIMECRES 4
20.30h
Sol Gabetta violoncel Bertrand Chamayou piano
1/
LUDWIG VAN BEETHOVEN
Set variacions sobre un tema de La flauta màgica, WoO 46 (1801)
FELIX MENDELSSOHN
Sonata per a violoncel i piano en Re major núm. 2, op. 58 (1843)
Bonn 1770 Viena 1827
2/
Hamburg 1809 Leipzig 1847
FRÉDÉRIC CHOPIN
Zelazowa-Wola, prop Varsòvia 1810 París 1849
4/
FRÉDÉRIC CHOPIN
25’
15’
Sonata per a violoncel en Sol menor, op. 65 (1846)
10’
I. Allegro assai vivace II. Allegretto scherzando III. Adagio IV. Molto allegro e vivace
PAUSA
3/
30’
I. Allegro moderato II. Scherzo III. Largo IV. Finale. Allegro
Gran duo concertant sobre temes de Robert le diable, B. 70 (1832)
El temps i la durada del concert són aproximats. Agrairíem que apaguéssiu els mòbils, desactivéssiu les alarmes sonores i continguéssiu els estossecs. Un mocador redueix notablement el soroll.
12’
Mitjans patrocinadors
Cap al 1796 Ludwig van Beethoven va escriure dues sèries de variacions per a piano i violoncel basades en temes lírics provinents del Judas Macabeu, de Haendel, i de La flauta màgica, de Mozart. L’any 1801 Beethoven torna per última vegada a aquest format i utilitza novament La flauta màgica com a font d’inspiració, de la qual extreu el duet “Bei Männern, Welche Liebe Fühlen”. Beethoven proposa set variacions sobre aquest duet que elabora amb els seus recursos habituals: desplaçaments mètrics (núm. 1), gust pel virtuosisme de caire improvisat (núm. 2 i 5), variacions melòdiques (núm. 3), canvis de mode (núm. 4) i de mètrica (núm. 6) i una combinació de tots ells (núm. 7). Beethoven conserva la identitat del tema mitjançant l’estructura harmònica, el sentit anacrúsic de la melodia i la idea original de composició a duo. Felix Mendelssohn va escriure la Sonata en Re major, una de les seves quatre composicions per a violoncel, l’any 1843 a Leipzig, i la va dedicar al violoncel·lista Mateusz Wielhorski. L’obra, amb fermes arrels clàssiques, ens mostra un temperament romàntic en les referències constants que el compositor fa a altres obres. El tema principal de l’Allegro conté el mateix impuls que l’inici de la seva “Simfonia italiana”. L’ambient del segon moviment ens transporta al Somni d’una nit d’estiu, que Mendelssohn escrivia en aquell mateix moment. L’Adagio, construït com un coral, mostra la seva fascinació per la música de J. S. Bach. «Escric poc i ratllo molt.» «De vegades m’agrada i de vegades, no». «La llenço a un racó i després la torno a agafar.» Amb aquestes paraules, es referia Frederic Chopin al procés de creació de la Sonata
en Sol menor, el qual se’ns revela com a mínim problemàtic. Chopin no va escriure massa obres per a altres instruments que no fossin el piano, del qual n’era un virtuós. Tot i això, la Sonata per a violoncel, una de les seves últimes composicions datada el 1846, ens mostra una obra de gran coherència estructural, en la qual les idees es desenvolupen a partir d’una gran varietat de motius mínims. Auguste Franchomme, a qui estava dedicada l’obra, també va ser el responsable que Chopin dugués a terme, catorze anys abans, l’encàrrec del seu editor de compondre una obra a partir de l’òpera Robert le diable, de Giacomo Meyerbeer. Tot i que en un inici Chopin va declinar la petició, Franchomme el va convèncer de fer-la junts. El primer va escriure la part de piano i va establir l’estructura formal de l’obra, mentre que el segon s’encarregà de les parts de violoncel. Com era d’esperar, el resultat va ser una obra d’un lirisme desbordant.
YUJA WANG “Una tècnica pianística sobrehumana i una eloqüència artística insuperable” San Francisco Chronicle → Dilluns 9 de febrer a les 20.30h Sala 1 Pau Casals
Concert enregistrat per Catalunya Música que s’emetrà properament