Informe sobre els joves i les polítiques de joventut

Informe sobre els joves i les polítiques de joventut 2015 Doc1 del pla local de joventut 2016-19 d’Escaldes-Engordany

1

TAULA DE CONTINGUTS

1.- PRESENTACIÓ..................................................................................................................... 3 2.- METODOLOGIA .................................................................................................................. 4 3.- ANÀLISI DELS DIFERENTS ÀMBITS............................................................................. 6 POBLACIÓ, COHESIÓ SOCIAL I ESTILS DE VIDA .......................................................... 6 EDUCACIÓ - FORMACIÓ ..................................................................................................... 10 TRANSPORT I MOBILITAT ................................................................................................. 17 TREBALL I EMPRENEDORIA.............................................................................................. 19 HABITATGE............................................................................................................................. 24 SALUT ....................................................................................................................................... 27 PARTICIPACIÓ ....................................................................................................................... 31 OCI I TEMPS LLIURE ............................................................................................................ 35 JOVENTUT EE......................................................................................................................... 40 4.- SÍNTESI................................................................................................................................ 45 OPORTUNITATS..................................................................................................................... 45 FORTALESSES ........................................................................................................................ 55 MANCANCES........................................................................................................................... 55 5.- REPTES PEL PLA LOCAL ............................................................................................... 57

2

1.- PRESENTACIÓ Definides de manera molt resumida, les polítiques de joventut són les accions fetes des de les entitats públiques per millorar la qualitat de vida dels joves i això en qualsevol àmbit que els afecti.

El marge d’intervenció és tan ampli com amplis són els interessos dels joves, però sempre partint d’uns criteris propis i diferents que justifiquen la intervenció específica.

En alguns àmbits com ara la informació, la dinamització o el foment de la participació treballem de manera autònoma. Mentre que en els sectors liderats pels departaments específics com ara els relacionats amb la formació i l’autonomia dels joves, fem un treball complementari i de suport que preferiblement ha de ser coordinat amb dits departaments.

El treball es realitza per un equip especialitzat en la interlocució amb els joves. Necessitem conèixer les seves necessitats i interessos i per tant cal disposar d’eines professionals per conèixer la seva realitat objectiva i també per entendre el seu punt de vista.

El present document és el resultat de l’esforç realitzat durant el 2015 per recollir dades sobre la situació dels joves, per visibilitzar les polítiques de joventut, per entendre la interpretació que fan els mateixos joves i per coneixer les seves propostes.

La finalitat és, a partir de tota la informació recollida i les conclusions definides, disposar de material per planificar el treball a realitzar en els propers quatre anys en el pla local de joventut 2016-2019.

Abans de passar als continguts cal especificar que estrictament amb el terme joventut ens referim als joves amb edats entre 15 i 25 anys, tot i que en les dades recollides normalment ens referim als joves 1530 i en el pla local de joventut també inclourem el col·lectiu d'adolescents 12-15 anys que també són objectiu prioritari del nostre departament.

El present document ha estat elaborat per l'equip tècnic de joventut, es a dir la Mireia Jimenez, el Jimi pujol i el Miquel Millán i per fer-lo em contat amb l'assessorament del gestor cultural i especialista de polítiques de joventut Pep Montes.

El mateix equip serà el responsable del disseny del pla local de joventut seguint el model de desenvolupament de les polítiques locals de la diputació de Barcelona.

3

2.- METODOLOGIA El treball de recerca i anàlisi es va fer entre el març i novembre del 2015 i el gener del 2016 es van presentar les conclusions.

La metodologia utilitzada ha estat recollida de dades estadístiques, entrevistes en profunditat amb informadors privilegiats i organització de grups de debat.

En la recollida de les dades estadístiques s’ha consultat la web del departament d’estadística del govern d’Andorra així com l’enquesta de salut d’Andorra, el estudi sobre els joves d’Andorra així com altres dades de les webs oficials dels ministeris, de l’observatori social andorrà, de l’estudi de l’UNICEF sobre la infància.

En les entrevistes en profunditat han participat responsables del Comú d’Escaldes-Engordany:

Ana Garcia, cap del departament de cultura Bàrbara Escudero i Carles Martí Cap i sotcap del servei de circulació Esther Cervòs directora del departament d’urbanisme Isabel Roge, cap del departament de medi ambient Maite Tauste, cap del departament de finances.

Maria Fernandez, cap del departament d’infància Maria Lupiañez, Vanessa i Judith, cap del departament de gent gran i dinamitzadores.

Raquel Garcia, cap del departament de Recursos humans Toni Lopez i Cyrille Ferrandis cap i responsable d’activitats del departament d’esports.

També es va fer una enquesta a uns 30 treballadors del Comú (equips de circulació, jardineria, manteniment del prat del Roure i neteja) per conèixer més sobre els usos i costums dels joves a l’espai públic i especialment al Prat del Roure.

Del Govern d’Andorra:

Agustí Pifarré secretari d’estat del departament de joventut i voluntariat Anna Pons responsable del pla nacional contra les drogues del Ministeri de Salut i Benestar Cristina Vilanova cap de l’Area de medicaments, productes i tecnologies del Ministeri de Salut i Benestar Jesús Galindo, cap de l’Àrea de seguretat alimentària i entorn del Ministeri de Salut i Benestar

4

Gonçaus, responsable del projecte d’atenció a la petita empresa (tallers d’emprenedors) Joan Carles Villaverde, cap d’atenció social i primària del Ministeri de Salut i Benestar Joaquim Torredà, director de formació professional i serveis escolars Laura Vilella, cap d’Unitat del servei d’ocupació (departament de treball) Rosa Vidal, cap de l’àrea de prevenció, promoció i vigilància de la salut del Ministeri de Salut i Benestar Ruth Mallol, cap d’àrea d’atenció social a la infància, Ministeri de Salut i Benestar Sònia Llorens directora del departament d’habitatge.

I d’altres entitats:

Florenci Pla, director de la Universitat d’Andorra Isabel Castelao i Anna Arias, directora i responsable de projectes de la Creu Roja andorrana Meritxell Vidal, directora de l’escola Sagrada família Joan Micó, director del Centre de Recerca i estudis sociològics

Per conèixer l’opinió dels joves s’han organitzat diversos grups de debat i entrevistes:

Grups de joves creadors (10 assistents) Grup d’usuaris de l’espai Jovent de 12 a 14 anys (8 assistents) Grups d’usuaris de l’espai de 15 a 17 anys (12 assistents) Grup general joves de 18 a 30 anys (3 assistents) Entrevistes individuals a 4 joves (19,21,21 i 21 anys)

Per tant uns 30 responsables i 40 joves més els participants a l’enquesta han participat en l’elaboració d’aquest document. Hem d’afegir també els joves que han participat indirectament en converses informals durant el contacte diari als equipaments i programes de joventut i que ens han donat un coneixement igualment valuós.

5

3.- ANÀLISI DELS DIFERENTS ÀMBITS L’objectiu és intentar elaborar una diagnosi que d’una forma orientativa, ens ajudi a tenir una fotografia de la situació dels joves en el moment actual. Ni en la recollida de dades estadístiques ni en el recull de les polítiques públiques que s’estan desenvolupant ni en la recollida del punt de vista dels joves tenim l’ambició de ser exhaustius ni tan sols arribar a un nivell estadístic representatiu. Som conscients de les limitacions pròpies i per tant de les limitacions d’aquest estudi, però partim de la idea d’aprendre fent i per tant fins i tot amb aquestes limitacions creiem que es justifica l’esforç i el temps per realitzar-lo.

Els apartats seleccionats són els tradicionals en els que classifiquem la intervenció pública. Com tota classificació respon més a les necessitats d’organitzar la informació que a una classificació real ja que les fronteres entre àmbits són difoses. Hem començat per fer una anàlisi del context sociodemogràfic per passar després a analitzar els dits àmbits.

POBLACIÓ, COHESIÓ SOCIAL I ESTILS DE VIDA La composició per edats i la composició nacional així com els diferents estatus de residència condicionen el tipus de recursos i serveis als que es dona prioritat. Els factors culturals però també els econòmics i socials de distribució també influeixen en els estils de vida i la cohesió. Conèixer totes aquestes condicions és una eina per comprendre la situació dels joves.

Dades L’any 2014 la població d’Escaldes-Engordany era de 14.002 persones dels quals el 15,5% eren joves de 15 a 29 anys Pel que fa a la composició per nacionalitats i tipus de residència, actualment la població resident a la parròquia d’EE és andorrana en un 64%. Aquest percentatge ha augmentat de manera considerable en els darrers anys (47% en l’any 2000). L’accés a la nacionalitat de les persones nouvingudes, al creixement natural del nombre d’Andorrans degut als nascuts dels pares arribats al país o als efectes de la crisis (sortida del país de persones residents) en són segurament els motius.

Com a conseqüència del creixement de la població amb nacionalitat andorrana, la proporció de ciutadans procedents dels tres països d’immigració tradicionals s’ha reduït de l’any 2007 al 2014 passant en 6

el seu conjunt de suposar el 48 % al 29 % (portuguesa en un 14%, espanyola en un 12%, francesa en un 3%).

En quant a les persones procedents d’altres països aquests constitueixen el 7% de la població. Segons les dades publicades el major nombre de residents són d’origen europeu (Anglaterra, Itàlia, Alemanya i Holanda), seguit de sud-americans (Xile, Uruguai i Argentina), països asiàtics (filipines, india) i africans (principalment Marroc). Existeix també un gran nombre de residents de doble nacionalitat i altres amb nacionalitat no identificada (categoria altres en les dades del departament d’estadística del Govern d’Andorra).

Durant el 2014 les persones amb permisos de residència tipus autorització d’immigració inicial era de 6.111, el 52 % dels quals “temporal”, el 19% “residència”, el 18 % “residència i treball”, el 5% “treballadors d’empreses estrangeres” i el 6% “altres tipus d’autoritzacions”.

En quant a composició per grups d’edat després d’un creixement ininterromput durant dècades, durant els darrers anys, la parròquia d’Escaldes - Engordany ha perdut població total. El descens en nombres absoluts pot tenir com a causa el gran nombre de persones que van abandonar el país durant els anys de crisi econòmica sense menystenir l’efecte d’algunes actualitzacions del cens de residents realitzades durant aquest període. En el moment actual el nombre de joves de 15 a 29 anys censats Escaldes - Engordany va ser de 2.170 (tal i com hem dit això suposa el 15,5% de la població de la parròquia).

L’Evolució de la població jove segueix una tendència a la baixa des de l’any 2010 i això tant en xifres absolutes com en percentatge. Per tant el descens en el nombre de joves ha estat major que el descens en la població general de la parròquia.

La reducció del percentatge de joves segueix la tendència general dels països de l’entorn però, en el cas de la nostra parròquia així com d’Andorra, sembla que aquesta tendència sigui encara més pronunciada.

En relació a l’evolució dinàmica de la població (és a dir en el moment actual), el nombre de naixements, mig per dona entre 15 i 49 anys va ser de 1,25. Mentre que el nombre de naixements de mares amb edats de 20 a 29 anys a nivell nacional van ser 211 (any 2014). En general es segueix una pauta de reducció en el nombre de naixements i es continua endarrerint l’edat de maternitat que actualment està als 32 anys.

7

En quant a les persones amb autoritzacions d’immigració inicials arribades durant l’any 2014 es van donar 1.072 a joves de 18 a 25 anys. Creuant les dades obtenim que aproximadament uns 557 d’aquests ho van ser del tipus “temporal”, 203 “residència”, 192 “residència i treball”, 54 “treballadors d’empreses estrangeres” i 66 “altres tipus d’autoritzacions”.

Pel que fa a les baixes del país, durant l’any 2014 hi van haver 30 joves de 18 a 25 anys que es van donar de baixa, xifra ja molt inferior a la dels anys de la crisi en els que aquesta xifra es multiplicava. Això podria suposar que la tendència a abandonar el país s’ha reduït En relació a les formes de vida segons l’estudi joventut a Andorra 2010 el 39 % dels joves entre 17 i 30 anys, convivien amb els pares mentre que el 61 % s’havien independitzat sigui quina sigui el tipus de convivència (amb parella 42%, sol 11% amb companys de pis 4% o amb altres persones 2%).

Els motius dels joves que continuaven convivint amb els pares ho feien principalment perquè encara estaven estudiant (28%), per manca de recursos econòmics (21%), perquè encara es sentien massa joves (15%) o per raons de comoditat i bona convivència (12 i 9% respectivament).

Dels joves emancipats van trobar com principals dificultats per emancipar-se la manca d’ingressos (31%) i el preu de l’habitatge (25%) i només el 20% no va trobar cap dificultat especialment.

L’edat mitja al matrimoni l’any 2014 va ser de 38 anys pels homes i de 35 anys per les dones, edat bastant avançada.

Polítiques públiques1 Govern d’Andorra Departament d’immigració Observatori social del Centre de recerca i estudis sociològics

Anàlisi dels joves En relació a la composició nacional, en les reunions amb els joves no s’ha tractat aquest tema específicament.

1

A efectes d’aquest document inclourem en aquet apartat totes les accions realitzades dins de cada àmbit que puguin ser utilitzades per la població jove. Quan incloguem accions realitzades per entitats privades ho especificarem.

8

En quant a la cohesió social tampoc s’ha parlat directament però diversos joves sí han manifestat de la bona convivència a la parròquia malgrat alguns conflictes sobre temes d’aparcament en zones peatonals, gossos que embruten, petits conflictes al Prat del Roure.

En general els joves creuen que la convivència a la parròquia és molt bona.

Anàlisi tècnic El percentatge de població jove de la parròquia es bastant reduït fins i tot si el comparem amb països de l’entorn. Això respon probablement a causes migratòries tot i que la natalitat també juga un paper important.

La forta emigració en els anys de crisi i que ha comportat una baixada de població, especialment de població jove. Tot i que aquesta tendència sembla que s’ha frenat en el moment actual.

De fet a Andorra la piràmide poblacional dibuixa una figura bastant peculiar, doncs la franja 35-50 anys és la més nombrosa, mentre que les altres franges són bastant més reduïdes, això fa que en el moment actual hi hagi un cert equilibri però es preveu que en uns anys es requereixi més població jove per sostenir el sistema.

En quant a la nacionalitat i l’origen dels residents les dades no ens permeten fer una fotografia de la composició nacional. Malgrat això, es pot dir que la immigració extraeuropea a Andorra és majoritàriament dels països de llatinoamerica i en molta menor proporció la dels països africans i asiàtics.

El fet que l’emigració a Andorra hagi estat provinent de països amb menys expectatives econòmiques, fa que aquelles persones que aconsegueixen mantenir un lloc de feina, assoleixin un nivell de vida segons les seves expectatives. Això es veu més clar en les segones generacions ja que semblaria que malgrat algunes diferencies percentuals, els fills dels pares i mares provinents primer d’Espanya i després de Portugal estiguin accedint per exemple als nivells formatius superiors.

Les expectatives ha estat un factor molt important ja que les persones provinents de rendes iguals o superiors a l’Andorrana han tingut molta més rotació que les persones provinents de països amb rendes més baixes. Tot i que la rotació no depèn únicament de les rendes i també està influenciat pels estils de vida.

L’emancipació és fa a edats bastant joves sobre tot si ho comparem amb els països del sud d’Europa, però a Andorra conviuen dos models

9

d’emancipació. El primer seria el dels joves que han vingut al país a treballar i que s’han independitzat pel mateix procés d’emigració i arribada al país (22-23 anys). Aquests joves treballen a edats més primerenques i viuen sols o compartint pis. L’altre model seria el dels joves que han nascut o resideixen al país des de la infància. Aquests joves acaben els estudis més tard i també s’emancipen més tard, a més quan ho fan, habitualment és amb un projecte de vida en comú amb la parella (als 27-28 anys).

Per una altra banda sembla la forma de convivència s’ha modificat. Si fins fa unes dècades el matrimoni era la causa d’emancipació de l’habitatge, avui en dia està molt generalitzada la convivència prèvia abans del matrimoni, sent el matrimoni una fase posterior una vegada la vida en parella està consolidada o davant l’arribada dels fills.

A l’hora de ser pares, la tassa de natalitat a Andorra és baixa comparada amb els països de l’entorn. Les causes poden estar en les dificultats per conciliar la vida laboral i familiar o bé el factor cultural en el que ja no és determinant el fet de ser pare o mare com sí ho era uns anys endarrere. Les polítiques d’infància no han revertit aquesta tendència.

Si valorem l’ús del català com a factor d’integració al país, els nivells han augmentat molt. Aquest fet està determinat per la emigració del país durant els anys de crisi que ha estat especialment de les persones que portaven menys anys de residència al país i que per tant en tenien un domini més baix que el de les persones més arrelades.

En general es podria parlar que l’andorrana, és una societat amb una mentalitat urbana, amb uns conceptes morals oberts i tolerants i oberts i amb un grau d’autonomia. Malgrat la relativa petitesa de poblacions com ara Escaldes-Enorgany, la forma de vida seria més la d’una ciutat més gran.

Conclusions De l'anàlisi de la realitat en l’àmbit del context sociocultural concloem que el Pla Local d'Escaldes-Engordany hauria d’assegurar que els projectes i serveis oferts pel Comú s’adeqüen a tots els perfils de joves intentant arribar al màxim nombre possible sense oblidar els potencials usuaris treballadors immigrats temporers joves.

EDUCACIÓ - FORMACIÓ

10

La formació és l’eina principal pel canvi social. L’educació formal afavoreix l’entrada al mon laboral i també la creació d’una identitat pròpia (tot i que en menor mesura que en generacions anteriors), facilita l’autonomia i l’emancipació així com la creació dels projectes de vida personals.

La revisió que hem realitzat passa per conèixer l’estructura formativa de la població jove i especialment la que en el moment present està en formació, així com les seves dificultats en els diferents nivells.

Dades Durant el curs 2015-2016 a la parròquia d’Escaldes-Engordany hi havia 523 alumnes estudiant l’ESO. Aquests alumnes estan molt distribuïts pels diferents centres del Principat.

En concret 139 alumnes estaven escolaritzats al Liceu Compte de Foix, 109 a l’escola Andorrana d’Encamp, 57 a l’escola andorrana d’Ordino, 53 a la Sagrada Família, 51 al col·legi Sant Ermengol, 38 al Institut espanyol, 23 al Col·legi Janer, 19 a l’escola andorrana de Santa Coloma, 10 al col·legi dels Pirineus i 9 a l’escola andorrana del Roc (9). 15 alumnes cursaven estudis ESO a l’estranger.

No s’han pogut obtenir dades sobre altres indicadors com el fracàs o l’abandó escolars doncs no podem afirmar que aquest problema sigui menor al dels països del nostre entorn.

En quant a la formació postobligatòria es van matricular, 173 alumnes a batxillerat i 43 a la formació professional. Igual que en el cas anterior, els alumnes estan molt distribuïts pels diferents centres del país.

Els estudiants per centre serien en batxillerat 59 a l’escola andorrana de batxillerat, 58 al Liceu Compte de foix, 31 al col·legi Sant Ermengol i 1 al col·legi dels Pirineus.

I pel que fa als estudiants de formació professional assistien 33 al Liceu Compte de Foix, 24 al Institut espanyol i 20 al centre de formació professional d’Andorra (20).

En quant a la formació superior el curs 2005 hi havia a EscaldesEngordany 207 joves cursant estudis universitaris, (1066 a tot el principat l’any 2005 però 1.428 l’any 2013).

Del total nacional 431 cursaven els seus estudis a Andorra (40%), mentre que 503 ho feien a Espanya (47%), 131 a França (12%).

11

Pel que fa a les àrees d’estudi seleccionades, el 30 % estaven cursant carrers de l’àmbit de les ciències jurídiques i econòmiques, el 20 % ciències de la salut, el 19% ciències tècniques, el 12% ciències humanes i socials, el 10% ciències de l’educació, el 5% ciències experimentals i la resta altres àrees.

Segons dades del departaments d’estadística per l’any 2005, pel total nacional, el percentatge d’estudiants universitaris era de 64 % de nacionalitat andorrana, 26 % espanyola, 3% francesa i 8% altres nacionalitats. Doncs la població de nacionalitat altres països té un percentatge menor d’estudiants en formació superior que el que li correspondria.

En quant al gènere, segons les dades nacionals hi havia una gran diferència entre el percentatge de dones i el percentatge d’homes cursant estudis universitaris sent un 57 % en el primer cas i un 43 % en el segon.

Aquesta dada era confirmada en l’estudi “joventut d’Andorra 2010” en el que el 15,6% de les dones de 17 a 29 anys davant del 13,5% dels homes, havien assolit el nivell d’estudis universitaris.

En relació al nivell d’instrucció de la població general, segons l’estudi “joves d’Andorra 2010” el 19,3% dels joves de 26 a 30 anys tenien un nivell d’estudis universitaris. Segons aquest mateix estudi el 43,5% dels joves de 21 a 25 anys tenien un nivell d’estudis batxillerat o FP mentre que 65,4% dels joves de 17 a 20 anys havien superat el nivell d’estudis d’ESO.

Polítiques públiques Ministeri d’educació i sistemes educatius Primera i segona ensenyança sistemes educatius andorrà, espanyol i francès en diverses parròquies Graduat de segona ensenyança per a candidats lliures Batxillerats artístic i de comunicació, científic i tecnològic, econòmic i social, humanístic i lingüístic del sistema educatiu andorrà i dels sistemes educatius Ensenyament professional sistema educatiu andorrà (nivell diploma i nivell batxillerat): microinformàtica i xarxes, estètica, cosmètica i perfumeria, secretariat multilingües, sociosanitari, activitats esportives i de lleure, animació socioeducativa Diploma oficial de reconeixement de l’experiència en els àmbits de professions sanitàries i socials, secretariat multilingüe, animació socioeducativa (DEP i BP) Batxillerat professional del sistema educatiu francès: comptabilitat, cuina, comerç i restauració, electrònica 12

Programes específics de l’escola andorrana: Socioeducatiu (escola andorrana) i aula taller Programa FOCUS: foment de l’ocupació pels joves de 16 a 18 anys.

Beques del govern d’Andorra per l’estudi Centre d’autoaprenentatge del Català Universitat d’Andorra Estudis universitaris d’ensenyament professional superior en administració i finances i en informàtica de gestió Estudis universitaris presencials en ciències de l’educació, infermeria, informàtica i administració d’empreses a la Universitat d’Andorra Estudis universitaris virtuals diversos a la Universitat d’Andorra i en col·laboració amb la UOC Estudis de Màster i postgrau diversos Altres EFPEM: monitor de lleure, educador esportiu de determinats esports de muntanya...

Comú d’Escaldes-Engordany (diversos departaments) El Comú afavoreix que els estudiants de diversos àmbits puguin realitzar pràctiques en els diversos departaments del Comú: infància, (DEP, Mas Blanc, Licee Compte de Foix) gent gran, esports, medi ambient, administració (Licee Compte de Foix, BP) i cultura (Licee Compte de Foix, DEP secretariat multilingüe i batxillerat andorrà) principalment.

Joventut ee Com es obvi, l’educació especialitzats. Joventut ee col·laboració:

és tracta des dels departaments però realitza accions de suport i

Orientació socioeducativa al servei d’informació i orientació Sala d’estudi nocturna Reserva la sala Educació no formal a l‘espai jovent Educació en competències transversals mitjançant projectes d’associacionisme i participació.

Anàlisi dels joves Pel que fa a l’educació obligatòria (primària i secundària), els joves, en general, consideren que és de bona qualitat. Els joves més grans remarquen el gran avantatge que suposa acabar el nivell formatiu 13

obligatori dominant tres llengües com a mínim. També consideren molt positiu el fet de que al país es pugui triar entre diferents sistemes i creuen que s’hauria de fomentar el intercanvi entre els diferents centres i sistemes (per exemple fer una setmana de l’estudiant amb activitats diverses).

Entre els estudiants de batxillerat, consideren que al país no hi ha suficients formacions, troben a faltar estudis de mecànica, electricitat i similars.

En relació a l’orientació acadèmica, el grup de joves que van cursar o estan cursant en el moment present, estudis superiors a l’estranger, en general consideren que la rebuda als seus centres educatius va ser bona i suficient. Alguns però troben a faltar una informació més detallada no tant de la carrera en si sinó dels continguts de les matèries. També proposen d’organitzar grups en el que els joves que ja estiguin cursant determinats estudis o que ja estiguin integrats al mon laboral puguin explicar als joves que estan decidint sobre el seu futur professional.

Els joves que han cursat estudis universitaris a Andorra destaquen els avantatges de poder estudiar sense haver de marxar, poder estar amb la família i els amics, reduir despeses i en general no perdre el contacte amb el País.

Els joves del grup universitaris a l’estranger, consideren que estudiar fora del país és una experiència que els ha ajudat a emancipar-te i fer el salt a l’edat adulta. No vol dir que els joves estudiant al País no ho facin però el procés és diferent. Estarien d’acord en que el interès per estudiar a França ha augmentat des de que les beques a Espanya han disminuït i ha fet aquests estudis més inaccessibles per alguns joves.

La majoria coincideix és en que no tenien informació sobre com integrar-se al nou lloc durant els primers mesos i que hauria estat molt important tenir referències sobre com organitzar el canvi de forma de vida, el canvi de forma d’estudiar, etc. Per alguns d’ells estar sols en una ciutat desconeguda i amb pocs contactes els ha estat una situació nova i inesperada. Alguns proposen d’organitzar grups en els que els joves que estiguin estudiant puguin orientar als joves que estan a punt d’iniciar la carrera.

En general els joves es mostren conscients que actualment és imprescindible estar ben format per accedir a un lloc de treball en bones condicions. En els nivells universitaris es valora com a molt necessari la formació a nivell màster més que la de grau.

Alguns problemes concrets amb els que s’han trobat alguns joves són la gestió de la documentació per sol·licitar les beques ja que s’ha de 14

fer una vegada s’ha iniciat el curs (amb la qual cosa s’han de desplaçar diverses vegades al país). Aquest problema és més gran segons la distància del teu centre de formació (per exemple Paris).

Un altre tema que es repeteix és l’ús que se’n fa de les beques ja que hi ha la creença que hi ha beques que s’utilitzen malament i a més no s’atorguen en funció de la necessitat. Això es considera injust ja que és precisament entre els joves que menys ho necessiten, els que farien un us menys correcte, segons el coneixement d’alguns joves.

En el cas concret dels joves amb interessos professionals artístics es considera que és un àmbit en el que tenen poc suport a nivell de beques i similars i que en general tenen moltes dificultats per trobar sortides formatives.

Anàlisi tècnic Els centres educatius estan transformant la seva forma d’ensenyar per adaptar-se a la nova societat en la que ja estem. El treball per competències i per projectes i l’obertura a l’aprenentatge aplicat serien algunes de les característiques que ja s’estan imposant en els projectes educatius. En aquest context és molt important l’experiència, la transferència de coneixement i el contacte amb l’entorn comunitari.

L’oferta educativa postobligatòria al País cobreix una amplia gama de possibles interessos dels joves, no obstant té les limitacions lògiques de les dimensions del país. A l’hora d’impulsar una nova formació s’ha de valorar el interès i per tant l’existència de futurs alumnes però també s’ha de mesurar que hi hagi la necessitat real no només en el moment actual sinó que aquesta necessitat sigui a mig - llarg termini.

Això seria amb la finalitat de no fer un esforç en un sector formatiu que no tingui perspectives d’assumir els treballadors formats.

L’orientació dels joves es fa pels professionals a l’escola, però encara hi ha marge en quant a complementar-ho amb projectes innovadors que des d’una altra perspectiva aportin informació i suport complementari.

Aquesta orientació no es pot limitar a saber els interessos dels joves i fins i tot no és suficient amb una anàlisi de les seves competències; cal estar molt ben informat de les tendències futures en el mon laboral i saber trobar l’escletxa en el que cada jove pot trobar el seu lloc per tal que tingui més eines per decidir.

La Universitat d’Andorra té bona acceptació. Pot ser una primera opció de joves que no volen marxar del país per cursar els seus estudis o que confien en aquest centre però també és el centre a on estudien joves que no poden marxar i per tant han de triar entre les

15

formacions ofertes. Quan els joves trien més en funció de les seves possibilitats econòmiques que en funció dels seus interessos, el risc d’abandonaments augmenta.

Per una altra banda no es creen noves carreres que podrien tenir bona sortida al país com ara turisme o comerç ja que els joves no es senten atrets per aquests sectors laborals i no s’omplirien les places míimes.

En quant al cas concret dels estudiants universitaris de ciències de l’educació al País, es troba a faltar la possibilitat de convalidar els estudis amb Espanya (ja que el nombre de crèdits d’aquesta carrera és major al d’Andorra i al d’altres països europeus) i per tant la necessitat d’organitzar una formació tipus màster que equipari els estudis al nivell de grau universitari d’aquest país.

En relació al paper de joventut i les possibles col·laboracions, es destaca la capacitat d’interlocució amb els joves que pot ser una bona eina per fer-los arribar la informació. Els interessaria molt que joventut a partir d’aquesta proximitat amb els joves pugui informar i sobre tot explicar millor als joves els recursos educatius del país. Això però comportaria potser un major coneixement dels recursos i serveis.

Altres possibilitats de col·laboració amb els centres formatius diversos, depèn de l’organització i disponibilitats dins de dins de cada centre. En el cas concret de l’àmbit universitari estaria molt enfocat a la disponibilitat d’espais i als horaris de les sales d’estudi per part del Comú ja que és la demanda que fan els seus alumnes.

A nivell més concret sorgeixen possibilitats de col·laboració en l’organització de formacions de català i de primers socors.

Conclusions De l'anàlisi de la realitat en l’àmbit de l’educació i la formació concloem que el Pla Local de Joventut d'Escaldes-Engordany hauria de prioritzar aspectes com l’orientació vocacional i educativa però buscant complementar els serveis d’orientació que ja hi ha als centres educatius. En aquest cas la metodologia podria basar-se més en la interacció per compartir experiències entre joves en diferents moments de la formació. En quant als continguts de l’orientació buscant un servei complementari s’hauria de focalitzar més en els continguts de les matèries i en els facors socials d’anar a estudiar fora d’Andorra.

La cessió d’espais per motius de formació, el suport a gestions, la dinamització i intercanvi entre centres educatius o el suport a la 16

difusió de les necessitats manifestades pels joves, són altres àmbits que hauria de treballar prioritàriament el pla local de joventut.

TRANSPORT I MOBILITAT Dades No hem trobat dades sobre mobilitat. Seria interessant trobar dades per conèixer els hàbits i necessitats dels joves en relació a la mobilitat interna (transport urbà), la mobilitat per raons d’estudis a l’estranger, la emigració per causes laborals i també la mobilitat com a experiència formativa.

Polítiques públiques Govern d’Andorra Carnet Bus lliure Beca de transport escolar Beca de desplaçament pels estudiants a l’estranger Bus nit (en col·laboració amb empresa d’autocars) Comú d’Escaldes-Engordany Gestió dels aparcaments comunals (gratuïtat primera mitja hora).

Tarja d’aparcaments comunals Bus comunal a Engolasters (diferents períodes).

Aparcaments bicis.

Parada bicis elèctriques (empresa) Joventut ee Gestions per fer la tarja d’aparcaments comunals.

Informació transport urbà.

Suport en la recerca d’informacions sobre transport internacional.

Anàlisi dels joves En relació a la mobilitat interna els joves troben que l’aparcament a la parròquia continua sent car. Alguns joves han fet propostes concretes com augmentar la gratuïtat dels aparcaments de la primera mitja hora a la primera hora completa, un bus comunal per pujar a Sa Calma i Vilars, aprofitar els espais buits a la zona del parc del roure per fer aparcaments o fer un carril bici pel centre de la parròquia.

En el cas del transport urbà alguns joves opinen que falten més parades i més freqüència de pas i també que quan es varien els horaris i parades caldria donar més informació als ciutadans, per 17

exemple mitjançant els agents de circulació o els mitjans de comunicació...

En el cas concret del bus nocturn molts opinen que es modifiquen els horaris sense avisar i que això fa que molts joves acabin no agafantlo. El grup dels adults joves especialment consideren que tot i que el preu és el correcte, degut a la manca de conscienciació entre els joves del risc de conduir havent begut, estaria bé buscar formes d’abaratir el preu mitjançant targes mensuals o de determinats viatges.

Entre els estudiants de batxillerat, consideren que els ajuts a la mobilitat són insuficients. Per exemple els estudiants matriculats en centres a la seu d’Urgell no tenen dret a la tarja de bus pels estudiant pel fet d’estar escolaritzats fora del país tot i que s’han e desplaçar diàriament.

En relació a la mobilitat internacional per motius d’estudis, els joves estudiants a l’estranger, opinen que el transport a les principals ciutats que reben estudiants andorrans és desigual. Alguns consideren que a Tolosa hi ha massa poca freqüència de transport mentre que altres ciutats com ara Barcelona, sí que és suficient.

També creuen que l’ajuda complementària que dona França pel transport posa en desavantatge als estudiants de Lleida o Barcelona.

Alguns d’ells confien en el cotxe compartit i valorarien molt que hi hagués un portal web que facilités els contactes.

Anàlisi tècnic No hem pogut contrastar algunes de les dades que han sorgit de l’anàlisi dels joves. En el transcurs d’aquest estudi no s’ha mantingut cap entrevista amb responsables de transports. Caldria més informació.

A nivell europeu el programa Erasmus plus treballa per fomentar la mobilitat internacional com una forma de viure la ciutadania europea.

Els joves d’Andorra no poden accedir als beneficis d’aquest programa com sí que ho poden fer els joves dels països europeus o d’altres països no europeus que tenen convenis de col·laboració establerts en aquest àmbit.

Conclusions De l'anàlisi de la realitat en l’àmbit de la mobilitat concloem que dins d'aquest àmbit, en el marc de les polítiques de joventut, el Pla Local de Joventut d'Escaldes - Engordany hauria de prioritzar disposar de més dades sobre mobilitat, trametre les demandes de revisió de

18

preus i estudi de viabilitat de canvis horaris en determinades freqüències....Altres prioritats serien la promoció del bus nocturn, la informació al jovent sobre itineraris de les línies d’autocars, parades, canvis i/o la recerca de informació sobre les possibilitats i limitacions dels joves d’Andorra per accedir als programes de mobilitat europeus.

TREBALL i EMPRENEDORIA El treball, juntament amb l’educació, la salut i l’habitatge són àmbits en els que clarament els recursos especialitzats són els que poden tenir un impacte en la millora de les condicions de vida dels joves.

Tot i això, el coneixement de la situació actual dels joves resulta indispensable si volem tenir una idea general del seu moment vital.

En aquest apartat hem inclòs també l’emprenedoria com una forma d’ocupació.

Dades Segons les dades de l’estudi “joves d’Andorra 2010” dels joves de 17 a 30 anys del principat, el 69,1 % estaven treballant mentre que el 18,6% estudiaven el 6,3% estudiaven i treballaven al mateix temps i el 5,8 estaven a l’atur.

Durant el darrer període les condicions econòmiques s’han anat deteriorant cosa que advertim a partir de l’evolució del salari què s’ha anat reduint progressivament des del 2008 al 2013 passant de 1620 (per la franja 20 a 24) als 1499.

El juliol del 2015 al País hi havia 5886 joves de 15 a 29 anys treballant (no hem trobat publicades les dades desglossades per parròquies). D’aquests joves el 30% ho feien al sector del comerç i reparació de vehicles de motor, el 16% al de l’hoteleria, el 13% en activitats immobiliàries i serveis empresarials, el 9,2% en activitats socials i serveis personals, el 9% en administració pública i seguretat social, el 5,6 % en activitats sanitàries i veterinàries, el 5,2% en el sistema financer, el 4,5% en la construcció, el 3,2 % en indústries manufactureres, el 2% en transports i comunicació, el 1% en educació i menys de l’1% en la resta de sectors.

No hem trobat dades del tipus de contacte dels joves (temporalitat).

Dels joves desocupats de 18 a 39 anys 183 es trobaven d’alta al servei d’ocupació a l’agost 2015 (61 joves de 18 a 25 anys i 122 joves de 26 a 39). D’aquests 15 (8,2%) estaven rebent la prestació econòmica per desocupació involuntària.

Tampoc hem trobat dades sobre població desocupada. Les altes al servei d’ocupació poden ser una referència però només representa un part ja que al no estar

19

vinculada l’alta en aquet servei amb cap prestació (però sí amb la bossa de treball o amb les formacions ocupacionals), probablement hi ha molts joves sense feina que no es coneixen.

Polítiques públiques Servei d’ocupació Bossa de treball Contractes d’aprenentatge (de menors) Prestació pels desocupats del Govern d’Andorra Programa de foment de l’ocupació pels majors de 18 anys Contracte per afavorir la contractació indefinida dels joves amb formació Formació “com puc fer-me autònom?”

Ministeri d’economia Taller d’emprenedors Pla d’empresa online Actua (ADI) Servei d’atenció a la petita empresa Microcrèdits per petites i mitjanes empreses (vigent fins el 2015) Crèdits innovador (vigent fins el 2015) Ministeri d’educació Catàleg de formacions ocupacionals pels inscrits al servei d’ocupació (col·laboració amb el servei d’ocupació).

Departament de joventut (govern) Fòrum estudiants – empresa Comú d’Escaldes - Engordany (diversos departaments) El Comú d’EE afavoreix el treball temporal dels majors de 18 anys durant els mesos d’estiu (150 joves aprox. Contractats durant l’estiu 2015) com a monitors en les activitats, guies turístics, vigilants dels circuïts de natura, guies culturals.

També durant els estius, s’afavoreix que els joves de 16 a 18 anys tinguin una primera experiència laboral com a personal de suport als departaments de cultura, gent gran entre d’altres. L’estiu del 2015 20 joves van estar treballant un mes en el marc d’aquest programa.

Els joves que vulguin iniciar un negoci tenen exoneració total de les quotes el primer any i parcial el següent

20

Joventut ee Orientació sociolaboral al servei d’informació i orientació

Anàlisi dels joves Els estudiants universitaris troben que estaria bé fomentar les pràctiques en els sectors relacionats amb les seves formacions. Es dona la paradoxa que quan venen a treballar a l’estiu es troben que els llocs laborals pels quals s’estan formant, moltes vegades estan ocupats per persones sense formació.

Creuen que caldria una ajuda per contactar amb el mon laboral per tal de poder tenir una experiència laboral durant els estius. Això a més, els afavoriria els contactes i els possibilitaria la integració laboral una vegada acabats els estudis amb la qual cosa també es fomentaria el retorn dels joves que estan estudiant fora.

Per fomentar que les empreses s’interessessin en organitzar pràctiques per estudiants universitaris proposen la creació d’un segell de qualitat per qualificar les empreses segons el resultat de dites pràctiques (or, plata...).

En relació a les pràctiques consideren que haurien de ser remunerades i que les no remunerades només les poden fer els joves que no tenen la necessitat d’ingressar diners ja que si hi ha la necessitat possiblement treballaran en un altre àmbit no relacionat amb la seva formació i perdran aquesta oportunitat.

Específicament en la formació “ciències de l’educació” d’Andorra, els estudiants consideren que hi ha poques oportunitats per fer pràctiques. Consideren que la seva carrera es molt pràctica i que com s’aprèn a ser bo en aquesta professió és sobretot preparant activitats.

Creuen que una part d’aquesta experiència es podria aconseguir si els espais de lleure i joves facilitessin aquestes col·laboracions amb la Universitat i de fet ja s’estan fent coses en aquest àmbit.

En general els estudiants universitaris i especialment els que cursen els estudis fora d’Andorra consideren que el seu esforç està poc valorat. Troben que a les empreses valoren molt més l’experiència que la formació i en canvi per les ocupacions més tècniques els exigeixen el màxim nivell.

A més. diversos joves manifesten que una part principal dels joves que coneixen (90%) estan ocupant treballs precaris, estan sobrequalificats i moltes vegades amb gerents que no sempre tenen la preparació i professionalitat que caldria esperar.

21

Anàlisi tècnic Durant les darreres dècades, Andorra, va generar molts llocs de treball que no necessitaven estudis formals i per tant ha estat un focus d’atracció per persones amb professions no qualificades o qualificades no formalment (construcció per exemple o serveis tècnics) això fa que el nivell formatiu de la població en general no estigui al nivell d’altres països de l’entorn.

Durant molt de temps la manca de formació no ha estat cap dificultat al país i el nivell de incorporació al mon de treball en acabar l’ESO estava en uns percentatges molt alts (estudi sobre la inserció laboral dels estudiants d’ESO de l’any 2004 del CRES).

Però durant els anys de crisi la situació ha canviat. S’han perdut 7.000 llocs de treball especialment en sectors com el de la construcció. La demanda de treballadors amb major formació i experiència ha augmentat. L’oferta de llocs de treball “no qualificades formalment” ha baixat. Per primera vegada és gran el nombre de persones residents habituals treballant en temporada d’hivern a les pistes d’esquí.

Actualment ja es dona la situació que bastants joves sense qualificació tenen dificultats per integrar-se al mon del treball d’una forma estable. La percepció és que això no passa entre els joves amb major formació que encara tenen un accés correcte al mon laboral després de cursar els estudis o la formació. Aquest accés però no sempre és en les ocupacions en les que han estat formats o en les condicions d’estabilitat que desitjarien.

En general molts empresaris no s’arrisquen a contractar joves menors de 25 anys. Hi ha l’opinió de que els joves menors d’aquesta edat no compleixen o no accepten l’autoritat exigint unes condicions laborals que els empresaris no volen assumir.

En general hi ha la impressió de què una part important dels joves està desmotivat per la recerca de feina igual que per la feina en sí mateixa, falta realisme i capacitat de sacrifici.

En quant a les professions amb més demanda de feina no hi ha una orientació molt definida. Per una banda hi ha relativament bastant oferta de places d’administratiu però també és el sector en el que hi ha més demanda. El mateix passa amb professions que requereixen una formació o experiència reduïda com la de peons de construcció, ajudants de cuina, cambreres d’habitacions, personal venedor, de restauració, de serveis personals (perruqueria i estètica)

22

Poden haver demandes molt específiques per les que es demana formacions molt específiques. Per exemple hi ha una certa demanda de treballadors del sector de la informàtica (programadors) però en aquest cas l’habitual sol ser que també sigui necessari el domini de determinat llenguatge de programació amb la qual cosa també es limita l’accés dels desocupats.

Algunes de les necessitats de treballadors més especialitzades no es poden cobrir amb personal resident i s’acaba cobrint amb la contractació de persones de fora del País.

En quant a les condicions laborals, actualment en el mon laboral hi ha molta rotació. A la rotació tradicional dels sectors temporers (pistes, hoteleria, restauració) s’afegeix que altres contractes que fins ara s’havien fet de forma indefinida ara es fan per un temps limitat de 2 o 3 mesos, durant el temps que duri l’obra o el treball concret.

En els contractes indefinits els empresaris eviten la sobrequalificació pel risc de perdre al treballador en quant tingui una oportunitat més d’acord amb la seva formació.

A Andorra la crisi en el mon laboral ha deixat diversos sectors de població en una situació sensible. Els joves en són un i afegeixen a aquesta manca de llocs de treball la seva natural manca d’experiència.

Els programes de formació ocupacional haurien de tenir en compte la realitat del país i amb una mirada a mig - llarg termini. No té sentit encetar formacions que formaran a futurs desocupats una vegada el sector estigui col·lapsat. S’ha de partir de la realitat del País i per tant es requereix bona coordinació entre els sistemes educatius i el mon laboral.

En quant a l’emprenedoria la principal dificultat pels joves és la falta d’experiència en el món de l’empresa. Poden tenir formació però desconeixen la part més pràctica. Abans de muntar la pròpia empresa es recomana que els joves ja hagin treballat.

La falta de finançament (socis inversors) també és una altra dificultat. La despesa per l’obertura del negoci és una quota anual del registre de comerç (uns 200 euros) + impost de radicació (actualment exent a Escaldes-Engordany) + alta al registre de comerç + l’assegurança com autònom (aquesta darrera, és mensual des del moment de l’obertura del negoci i per tant és la despesa més gran per als joves emprenedors).

En l’àmbit de les necessitats detectades i que poden esdevenir oportunitats de col·laboració en projectes concrets hem detectat la 23

possibilitat de treballar en l’àmbit de l’emprenedoria sigui fomentant la cultura emprenedora mitjançant el treball amb projectes, fomentant l’organització de xerrades o tallers relacionats, detectant interessos de grups concrets de joves que vulguin emprendre en àmbits específics, etc.

En quant a l’àmbit laboral, també hem detectat possibilitats de col·laboració com són el treball amb joves desocupats en quant a orientació i treball en valors i actituds de forma complementària a la primera orientació que poden rebre al servei d’ocupació. També la possibilitat de continuar oferint places de treball per afavorir la integració dels joves en programes socials.

Conclusions De l'anàlisi de la realitat en l’àmbit del treball i l’emprenedoria concloem que dins d'aquest àmbit el Pla Local de Joventut d'EscaldesEngordany hauria de prioritzar les actuacions pel foment de les pràctiques professionals (estudiants universitaris a l’estranger i ciències de l’educció a Andorra), l’orientació laboral, el suport a l’emprenedoria o el suport als joves més vulnerables.

HABITATGE Dades Segons les dades del departament d’estadística, l’any 2012, el 20% dels joves emancipats eren propietaris del seu pis, el 14% estaven pagant una hipoteca mentre que el règim majoritari era el de lloguer amb el 66% dels joves emancipats.

Pel que fa a l’evolució dels preus dels lloguers a Andorra, entre els anys 2010 i 2012 (darrera dada recollida) el preu de l’habitatge va caure de més d’un 9 % en dos anys, passant dels 520 euros de mitja als 477. L’evolució en els preus de compra probablement ha seguit una tendència similar.

Prenent com a referència el salari mitjà dels joves de 25 a 29 anys assegurats, aquest era el 2012 de 1546 euros (1502 l’any 2015) Per tant la proporció del salari mig destinat al lloguer l’any 2012 seria d’un 31%.

Polítiques públiques Departament d’habitatge (govern) Subvencions pel lloguer del Govern d’Andorra (35% de subvenció sobre el preu de l’habitatge).

24

Crèdits per l’emancipació pels menors de 30 anys (màxim de 2000 o 4000 euros en funció de si l’emancipació la fa una persona o dues juntes) Crèdits per accedir a un habitatge de lloguer (crèdits tipus 0 sense límit d’edat) Exempcions fiscals per la compra d’habitatge (4% per l’habitatge habitual) Bossa d’habitatge (actualment no està operativa per manca de demanda) Àrea d’atenció social primària (Govern) Prestacions socials diverses del govern.

Prestacions socials diverses comunals.

Comú d’Escaldes-Engordany Tràmits habitatge.

Exoneracions activitats infància i adolescència.

Joventut ee Oficina jove de l’habitatge (extensió servei de tràmits Comú).

Anàlisi dels joves Segons els joves actualment el principal problema per accedir a l’habitatge és la manca de treball que asseguri uns ingressos estables. Actualment una persona que cobri el sou mínim no pot ser independent a Andorra. Els sous mitjos també obliguen a anar a viure als llocs menys adequats.

Consideren que davant aquesta situació (el sou mínim no assegura el dret a emancipar-se i fer la teva vida autònoma) s’haurien d’augmentar els ajuts a l’emancipació per assegurar que tots els joves que es volen emancipar poden fer-ho. Opinen que aquestes ajudes haurien de ser més progressives i que poguessin anar variant per adaptar-les a la millora (o empitjorament) de la situació laboral dels beneficiaris. Però també hi ha joves que opinen que les ajudes poden desmotivar per la recerca de feina i que, per tant, les ajudes només s’haurien de donar als joves que demostren un cert compromís.

Alguns joves creuen que la convivència en els blocs de pisos pot ser una oportunitat per crear xarxes de col·laboració veïnal i comunitàries si hi ha un equip o entitat que dinamitzi i que això beneficiaria la solidaritat, el treball associatiu, la implicació de les persones en el seu entorn i en general una ciutadania més activa i compromesa.

25

Expliquen experiències de coveinatge en comunitats de veïns i experiències similars en les residències universitaries.

En quant als estudiants universitaris a l’estranger comenten que per llogar pis s’han trobat que les agències demanen dipòsits de fins a 6 mesos o bé l’obligació d’obrir un compte al país (França o Espanya).

Es demanen si això no es podria reconduir mitjançant convenis entre els dos països. Per una altra banda comenten que serveis com el CROUS (Centre nacional de residències universitàries i escolars francès) són d’una gran utilitat pels estudiants que volen anar a residències al País veí.

Anàlisi tècnic En relació a l’habitatge, cap a l’any 2005 es va detectar un canvi de tendència en els lloguers. Des d’aquest any, els joves han passat a estudiar cada vegada més i per tant l’emancipació també ha estat més tard. Això també ha suposat un impediment per accedir a l’habitatge de forma autònoma. Al mateix temps, els preus de l’habitatge es van començar a disparar. Aquest augment de preus però s’ha frenat i en els darrers anys la tendència ha estat a disminuir el preu. En el moment actual hi ha molta oferta de pis de lloguer i els preus han baixat. Les ajudes a l’habitatge cada vegada s’adrecen més a pal·liar les conseqüències de la crisi i la falta de treball en les famílies vulnerables i menys com una ajuda adreçada a facilitar l’accés a l’habitatge entre la població en general. El perfil dels demandats s’ha modificat.

A Escaldes-Engordany a més hi ha les problemàtiques típiques de les zones centrals, bàsicament els pisos són més cars tan de lloguer com de compra. Els joves i la gent gran de vegades s’ha de desplaçar a viure a altres parròquies a on els preus són una mica més accessibles però amb les incomoditats d’haver de baixar o d’estar allunyats d’alguns serveis.

Si considerem les dades de població per veure les necessitats d’habitatge podem comprovar que la majoria de joves de 17 a 30 anys viuen independents (61%) i per tant han hagut de buscar pis durant aquesta edat i la majoria d’aquests joves (el 80 %) han optat per l’opció del lloguer.

Conclusions De l'anàlisi de la realitat en l’àmbit de l’habitatge i social concloem que dins d'aquest àmbit i en el marc de les polítiques de joventut, el Pla Local de Joventut d'Escaldes-Engordany hauria de prioritzar atansar els serveis de l’habitatge als joves així com facilitar les

26

gestions necessàries, també trametre les propostes dels joves als departaments especialitzats. Finalment atansar la informació sobre els recursos disponibles per buscar habitatge a l’estranger (per motiu d’estudis).

SALUT En una edat en la què la majoria de problemes de salut provenen de conductes i hàbits de risc les polítiques de joventut poden tenir un paper en la prevenció i promoció de conductes alternatives. L’oci és un moment privilegiat per la prevenció i per l’aprenentatge d’hàbits i interessos alternatius. També tenim un paper en l’organització d’activitats informatives, tallers, xerrades, etc.

Dades Segons l’enquesta de salut 2011 del departament de salut els trastorns crònics més freqüents entre els joves de 15 a 34 anys són el dolor cervical (6,5%), l’ansietat (5,8%), els problemes nerviosos/depressions (5,1%) i el mal d’esquena crònic (5,1%), pels homes mentre que per les dones són el dolor cervical (14,5%), les al·lèrgies cròniques (14,2%), l’ansietat (13,3%), la mala circulació (11,7%), els problemes nerviosos/depressions (10,8%) i el mal d’esquena crònic (10,8%).

En quant al pes i en relació als joves de 15 a 34 anys un 7% dels nois i un 20 % de les noies tindrien baix pes mentre que l’obesitat seria d’un 7% dels nois i d’un 3% de les noies.

I pel que fa al consum de substàncies en els darrers 30 dies abans de l’enquesta els joves de 14 a 17 anys havien consumit begudes alcohòliques en un 61,6% mentre que havien consumit cànnabis en un 21 %.

En quant al consum de tabac el 40% dels homes i el 31,7% de les dones entre els 15 i els 34 es declaren fumadors habituals (cal dir que en l’estudi de l’observatori CRES-IEA primer semestre 2010, aquest percentatge per la població general del país és del 31 % mentre que els que fumen ocasionalment serien el 5,8% ) Segons aquesta enquesta el 65% dels joves s’inicien en el consum de tabac abans dels 16 anys. Per una altra banda a la majoria dels nois i noies que fumen, els agradaria deixar de fumar.

Pel que fa al consum d’alcohol, un 9% de les dones i un 17% dels homes es podrien considerar consumidors de risc.

27

No s’han trobat dades relatives als accidents de transit relacionats amb l’alcohol en l’edat juvenil.

Segons l’enquesta de salut 2009 el nombre de naixement per cada 1000 nenes de 15 a 17 anys era de un 0,09% (1,4% a Espanya), mentre que el nombre de naixements de mares de 15 a 19 anys va ser de 11 naixements.

Polítiques públiques Àrea d’atenció social primària de salut Consulta Jove als centres de salut d’atenció primària.

Ministeri de salut i benestar Pla Nacional Contra les Drogues (PNCD).

Campanyes diverses del Ministeri.

Servei andorrà d’atenció sanitària Unitat de Conductes addictives.

Creu Roja andorrana Tallers de dispensació responsable d’alcohol.

Altres programes relacionats amb el consum d’alcohol actualment no es realitzen per la revisió metodològica que s’està realitzant.

Joventut ee Col·laboració en diverses campanyes informatives sobre temes de salut (dia internacional de la SIDA, dia del tabaquisme...).

Col·laboració en els tallers contra el consum de cànnabis del PNCD.

Anàlisi dels joves Els joves, en general consideren que els serveis de salut del país són satisfactoris però troben a faltar més difusió d’alguns serveis: per exemple la Unitat de Conductes Addictives (CA), la consulta jove...

També creuen que manca informació sobre temes de sexualitat, consum de drogues, tabaquisme...

Els joves són conscients que un canvi d’hàbits no s’assoleix amb un taller o una xerrada per això consideren que tot i que iniciatives com les xerrades i els tallers (fiquen per exemple els del Pla Nacional Contra les drogues a les escoles esmentat anteriorment) són bones 28

iniciatives, haurien de tenir un complement que oferís una regularitat.

Proposen que aquestes iniciatives es complementin amb l’atenció directa d’especialistes als punts joves que puguin estar disponibles fàcilment per qualsevol consulta dels joves interessats. Aquestes, doncs haurien de ser personalitzades i en la màxima privacitat.

En quant el treball educatiu que es fa creuen que no sempre és fa de manera òptima. Consideren, per exemple, que en el tema de la sexualitat s’ha incidit massa en el SIDA i massa poc en les conseqüències que pot tenir per uns joves estudiants el ser pares: canvi de vida total. Creuen que incidir en aquests factors seria més eficaç doncs respon mes a les autèntiques motivacions dels joves.

De totes maneres creuen que a la societat andorrana el tema de la sexualitat encara és un tabú com ho demostra que a diferencia dels països de l’entorn, l’accés a la píndola del dia desprès estigui totalment plena de complicacions.

En relació al tema del tabac consideren que a Andorra les condicions són molt favorables pel consum. El preu és molt baix i la publicitat és lliure i molt agressiva. Aquests factors es combinen amb la manca de consciència dels joves.

En relació al consum d’alcohol els preocupa el gran consum que es fa per joves adolescents en els locals nocturns i dubten que es faci una venta responsable. Diversos joves han presenciat adolescents de 15 anys intoxicats “tirats” pel carrer. Alguns consideren que l’Administració no para prou atenció a aquest tema. Per exemple, a les festes majors es fa un consum excessiu, però això és per part de tothom.

Creuen que per evitar accidents de trànsit relacionats amb el consum d’alcohol, s’hauria de fomentar molt el bus nocturn. Consideren que la freqüència del bus no hauria de ser regular sinó ser més intensa en els horaris de màxima necessitat (22 a 23 h i 3-4 h). Creuen que el preu és el correcte però que vista la poca consciència general que hi ha dels riscos de l’alcohol convindria subvencionar part del preu, fer vals de 10 viatges o fins i tot organitzar campanyes en les que es regalessin aquests vals. També creuen que la informació de les parades o la venta de bitllets hauria d’estar als mateixos locals de consum d’alcohol (màxima accessibilitat als joves).

En general les campanyes de prevenció haurien de ser obertes, limitar-se a informar, no espantar, fer servir material audiovisual, reflexions personals (debats), lectures, animacions...

29

Anàlisi tècnic Alguns tècnics mencionen la necessitat de més dades i que aquestes s’actualitzin amb més periodicitat doncs en el moment actual no es pot saber la gravetat d’alguns possibles problemes de salut ja que les enquestes que es fan no cobreixen totes les problemàtiques i es fan amb massa diferència de temps.

Preocupa el problema de salut en relació al consum d’alcohol i substàncies. Es considera que no es fa un consum responsable i que els locals són un lloc clau però que hi ha dificultat per arribar als responsables i fins i tot el fet de fer arribar material informatiu (material creu Roja alcoholímetres i similar) és bastant complicat pel gran nombre de locals, els horaris, la dificultat per contactar amb responsables...

El treball de prevenció de la salut que es desenvolupa des de l’administració central està molt orientat als infants ja que es coneix que és en l’edat infantil quan s’estableixen hàbits de vida. Les diverses campanyes (per exemple campanya contra l’obesitat infantil “Nereu”) es realitzen directament amb les escoles o a través d’altres entitats com els metges de capçalera.

El treball que es fa doncs no es pot adequar al format dels punts joves ja que el material no està pensat per aquestes edats ni per aquests formats.

Per una altra banda tenen establert que el seu referent en relació als joves és el departament de joventut i voluntariat del Govern i que, en cas d’iniciar qualsevol intervenció ho vincularien a través d’ells i no directament.

Malgrat això, els tècnics responsables dels diferents departaments i programes de salut, ofereixen la seva col·laboració en cas d’organitzar xerrades relacionades amb els medicaments, la salut alimentària....

En quant a la prevenció destaquem la necessitat de facilitar la coordinació amb els locals nocturns de la parròquia per tal d’afavorir el coneixement dels empleats en quant a els campanyes de la creu roja així com la distribució responsable de begudes entre el col·lectiu jove o la implicació en les campanyes de salut.

Conclusions De l'anàlisi de la realitat en aquest àmbit concloem que dins d'aquest àmbit i en el marc de les polítiques de joventut, el Pla Local de

30

Joventut d'Escaldes-Engordany hauria de prioritzar col·laborar en les campanyes realitzades pels departaments especialitzats, adaptant-les als joves i als formats dels serveis de joventut. També incloure tots els aspectes preventius en activitats educatives i dins de les programacions d’activitats. Altres prioritats haurien de ser recollir dades i trametre dubtes sobre els horaris dels autocars, promocionar el bus nocturn com a eina de prevenció dels accidents, mediar amb els locals nocturns per la distribució de material (alcoholímetres) i per la difusió de la informació sobre el transport públic nocturn i la venta responsable d’alcohol...Finalment crear canals de col·laboració, de derivació i d’enllaç amb els serveis especialitzats.

PARTICIPACIÓ Una societat oberta a la participació és una societat més saludable.

L’existència de mecanismes de participació facilita la integració, responsabilitza i ben gestionada pot enfortir vincles i crear teixit social. Els joves tenen un accés més limitat als mecanismes de participació i per tant als potencials beneficis de la mateixa esdevenint també això una limitació per la societat en si mateixa.

Dins d’aquet apartat de la participació incloem la implicació en assumptes públics, l’activitat associativa i el voluntariat.

Dades Segons l’estudi joves a Andorra 2010 el nombre de joves afiliat a una associació va ser del 23 % (10,4 % associacions esportives o de lleure, 5,8 % associacions culturals i artístiques, 1,5% associacions de joves, 1,1% associacions professionals, un 0,8% associacions polítiques i un 0,9% altres tipus d’associacions).

En relació a les associacions pròpiament joves (gestionades per joves segons el reglament de subvencions) no es coneix un cens per associacions joves i son un apartat dins dels cens general d’associacions sense cap identificació diferent. Tampoc es coneix una forma de contacte de la majoria de les associacions dites juvenils amb la qual cosa desconeixem el seu nivell d’activitat.

Polítiques públiques Consell General Consell general dels joves d’Andorra Entitats nacionals de Joves

31

Forum Nacional de la joventut Subvencions i ajudes per fomentar l’activitat associativa (Govern d’Andorra) Subvencions a entitats juvenils Subvencions diversos a associacions esportives o culturals Comú d’Escaldes-Engordany Subvencions a entitats culturals Subvencions a clubs esportius Altres formes de participació Delegats i altres equips de participació dins dels centres educatius.

Entitats associatives amb activitat anual a la parròquia d’EE: Esbarts Santa Anna, Unió Pro-turisme d’EE , Associació amics del Pont dels Escalls Estructures participes de serveis com el consell universitari Bossa de voluntaris del Departament de voluntariat del Govern d’Andorra Servei de voluntariat de la Creu Roja Andorrana Joventut ee Procés d’elaboració del pla local de joventut Equips de col·laboradors de projectes (corresponsals informadors, col·laboradors puntuals de l’Espai Jovent...)

Anàlisi dels joves En general no hi ha un concepte clar de participació. Entre els adolescents es considera participació aspectes tan diversos com participar a classe o informar a un turista però també proposar coses a l’espai o participar en activitats esportives.

La majoria dels joves reconeixen com un projecte de participació els delegats de les classes així com la participació en les eleccions per fer-ho, el voluntariat en la creu roja o participar en gales benefiques per recollir diners per activitats solidaries Hi ha la idea que els joves no tenen interès o no saben com participar. Alguns d’aquests joves consideren que la participació no és només una motivació i que es un aprenentatge, per tant hauria de ser una competència a adquirir des de petit a les escoles i als projectes de les polítiques de joventut.

32

Alguns joves es queixen que les persones que els atenen no poden decidir i que de vegades són filtres que dificulten poder arribar a les persones que prenen les decisions. Altres joves al contrari creuen que les administracions tenen molt bona predisposició per donar suport als joves que volen engegar projectes però que els mateixos joves no estan motivats o no s’impliquen.

Els joves de més edat es consideren participatius però manifesten que sempre es troben els mateixos a tots els processos i estructures participatives.

En relació a l’associacionisme creuen que la manca de tradició de participació fa que les associacions tinguin un treball molt feixuc.

Consideren que en aquests àmbits és més important la creació de relacions de companyerisme i amistat i que són aquestes més que els propis objectius de les associacions les que poden mantenir accions a mig - llarg termini.

Una part dels joves també creuen que s’ha de potenciar el treball voluntari però que actualment les possibilitats de fer-ho comporten un compromís a mig terme i que molts d’ells no es poden implicar a aquest nivell ja que estudien fora. En cavi veurien molt millor voluntariats puntuals.

Finalment es considera que no es fa cap seguiment o no es coneix de la implicació política per part dels joves i que seria interessant conèixer les dades de participació electoral desglossades per edats.

Anàlisi tècnic Més enllà de les pràctiques esportives o artístiques en les que hi ha un percentatge relativament alt de joves implicats, a joventut entenem que la participació està més vinculada al mon associatiu o “preassociatiu”, també el voluntariat i a la implicació en els assumptes públics.

Durant el treball realitzat per fer aquest document hem constatat que l’hàbit de participar segons aquest model de participació, no és massa fort. El nombre de joves actius formant part de grups més o menys formalitzats és petit (o és poc visible?).

La resposta dels joves a la invitació de participar en el present estudi, per exemple, tampoc ha estat elevada. En concret es van organitzar grups de debat adreçats a joves universitaris, a joves treballant al Comú d’Escaldes-Engordany a joves treballant de monitors d’estiu i als joves en general de 12 a 17 anys així com als usuaris del punt d’informació però l’assistència en tots aquests grups va ser molt baixa.

33

Es detecta una desconnexió entre els joves i els assumptes públics. O no veuen que això els afecti perquè creuen que no farem res que els pugui interessar o no estan motivats per implicar-se. Convé que també fem autocrítica i reconeixem que en els darrers anys la participació juvenil no ha estat a l’agenda o que la metodologia emprada no ha estat la correcta.

Entenem que per participar s’ha de veure el interès, s’ha de saber com i finalment s’han de tenir oportunitats reals i adaptades per ferho. Aquestes tres condicions es poden impulsar per part de l’administració local sempre que no es faci com una mesura cosmètica sinó que es faci amb voluntat d’incloure el criteri dels joves i donar-los veu en la pressa de decisions.

El baix interès suscitat per processos com aquest estudi, lluny de ser una mala notícia, ens sembla molt significatiu. En primer lloc ens obliga a replantejar-nos el nostre treball. Alguna cosa no s’està fent bé quan la majoria dels joves entenen que no té cap interès assistir a un grup de debat o fer una entrevista per parlar de les seves necessitats amb el departament de joventut. Per una altra banda ens sembla una oportunitat per iniciar un treball per canviar la tendència.

No és menys cert que el temps que els joves dediquen a projectes de participació no te cap reconeixement oficial. Sense dubte les hores que un jove destina a planificar, negociar, programar, treballant en equip, mediant, prenent solucions i responsabilitats té una potencia educativa molt important. És una font d’aprenentatge de competències transversals imprescindibles per molts dels llocs de treball en la societat actual.

Seria necessari doncs primer de tot educar en i per la participació, en segons lloc crear estructures i processos participatius i en tercer lloc fer un reconeixement oficial d’aquesta feina.

En relació a la participació política, els percentatges de vot no són alts (57% en les darreres eleccions comunals entre la població general) i més tenint en compte el gran nombre de residents sense dret a vot. Caldria analitzar quina repercussió te aquest darrer fet en quant al sentiment de pertinença al país i a través d’aquest en la integració i la cohesió social.

Conclusions De l'anàlisi de la realitat en l’àmbit de la participació concloem que el Pla Local de Joventut d'Escaldes - Engordany hauria de prioritzar el suport als joves que volen desenvolupar els seus projectes, el foment d’un voluntariat adaptat a les possibilitats reals dels joves, la creació 34

d’oportunitats a on els joves es puguin implicar activament, el reconeixement dels aprenentatges no formals en aquestes tasques i la inclusió de la participació com una part imprescindible de tot el treball realitzat des del nostre departament.

OCI I TEMPS LLIURE En el moment actual hi ha consens en afirmar que l’oci i el temps de lleure s’han convertit en moments privilegiats per la construcció d’identitats en els joves. En aquests temps adopten unes preferències estètiques, uns hàbits, es vinculen a unes activitats a una forma de ser i es fan amistats diverses.

L’ús del temps lliure amb activitats amb contingut que promoguin el creixement personal són una bona eina preventiva en favor dels hàbits saludables. El temps d’oci i temps lliure a més, és el moment en el que els serveis de joventut podem realitzar la nostra feina més important que és la interlocució amb els joves. En aquests moments els podem arribar a conèixer, saber quins problemes, dificultats i interessos tenen. És per això que ens interessa estar assabentats de quins hàbits tenen els joves en relació a aquest àmbit i potenciar-lo en els seus aspectes més positius. Dins d’aquest àmbit incloem tant les activitats culturals, com les esportives, com les de lleure.

Dades Les dades que hem obtingut en relació al temps lliure són les de l’estudi del CRES “joventut Andorra” del 2010.

Segons aquest estudi el 45,9% dels joves de entre 17 i 30 anys practicaven esport com a mínim de tant en tant entre setmana i el 8% addicional gairebé tots els caps de setmana. La realització d’alguna activitats artística la feien el 16% com a mínima de tant en tant entre setmana i el 7% com a mínim de tant en tant algun cap de setmana.

L’activitat de sortir a la muntanya estava més concentrada durant els caps de setmana, pràcticament el 48 % van manifestar fer-ho de tant en tant..

L’oci nocturn era una altra activitat típica del cap de setmana ja que el 25% van manifestar anar a la discoteca o de copes gairebé cada cap de setmana i el 34% addicional fer-ho de tant en tant.

35

En relació a les activitats de consum cultural els percentatges en els que ho feien al menys de tant en tant (cap de setmana o entre setmana) van ser: anar al cinema 54%, llegir llibres 56%. La lectura de premsa diària la feien més del 52%.

Finalment altres activitats bàsicament de lleure es feien gairebé cada dia com per exemple veure la televisió 77%, estar al carrer 44%, videojocs 18%, Internet 74%.

Polítiques públiques Comú d’Escaldes-Engordany A continuació mencionem algunes de les possibilitats que troben els adolescents i joves per invertir el seu temps lliure.

L’Espai Jovent és l’equipament adreçat específicament pels joves. En aquest equipament també es poden afegir als programes i actuacions desenvolupades pel departament de joventut en l’àmbit de la creació (joves creadors i talentejant), o bé l’oci i la dinamització (activitats al carrer, programacions joves) o finalment els diversos cursos i tallers organitzats.

La biblioteca comunal és un servei molt utilitzat pels nens i joves fins els 25 anys, sobre tot en períodes de vacances.

Les exposicions del CAEE són molt valorades pels adults i joves, especialment pels majors de 25 anys. De manera específica adreçada als joves també organitzen tallers i activitats fins els 16 anys sobre tot en el marc dels esports d’estiu, de pasqua, etc. L’arxiu nacional també rep visites puntuals de joves estudiants.

Al taller tèxtil tenen un programa per atansar la creació tèxtil als infants i joves, (trenant fils i colors) tot i que actualment els assistents tenen entre 10 i 11 anys.

Les escoles d’art i música reben infants i joves fins els 16 anys. A l’escola de música hi ha un grup específic de 14 a 18 + possibilitat de fer classes individuals. A l’escola d’art pels majors d’edat amb classes de pintura, de modelatge, de tècniques tradicionals xineses, balls de saló, step coreografiat, dansa en línea, cuina, brodat, vidre, tèxtil...

Els concerts (sala d’actes del comú i sala del Prat del Roure) i altres actes com el mercat de Sant Jordi, també tenen una bona acceptació per part dels joves.

36

Les xerrades (filosofia, cultura, temes concrets, exposicions...) tenen assistència sobre tot de públic universitari.

A la parròquia hi ha diversos equipaments per la pràctica esportiva: centre esportiu comunal (piscina, gimnàs, sales d’activitats...), zona poliesportives Prat del Roure (tennis, futbol, skateparc, basquet...), Zona esportiva de Sant Jaume (basquet i futbol), rocòdrom de Caldea, Pavelló Prat del Roure (pista multiesports)...

Durant el curs escolar, el Comú pel seu compte o en col·laboració amb els clubs esportius assegura l’oferta d’una gran varietat de formacions esportives: natació, tennis, escalada, skateboard, futbol, arts marcials, fitness junior...

També s’organitzen activitats pels infants i joves fins els 17 anys durant les vacances escolars: esports d’estiu, setmanes joves (vela, BMX, volta a Andorra a peu, campus voley, esports de gel... Algunes d’aquestes activitats s’organitzen conjuntament amb els altres comuns.

En la parròquia, el Comú també ha preparat estructures per fer activitats esportives en l’entorn natural com ara els circuïts de Btt, de running i d’orientació d’Engolasters o les parets naturals d’escalada. Durant l’estiu també s’organitzen sortides de muntanya guiades.

Altres Molt diversos dins els Comuns i la iniciativa privada.

Joventut ee Activitats d’oci i dinamització Activitats de promoció dels joves creadors

Anàlisi dels joves Les activitats de lleure varien molt amb l’edat. Els adolescents fan activitats més relacionades amb l’àmbit esportiu (bici, futbol) i familiar (estar a casa, pesca amb els pares) però també sortir o anar amb els amics (sense motiu aparent), veure la tele, ordinador...

Alguns dels joves (els de més edat) valoren molt positivament que des dels espais de lleure s’iniciïn activitats lúdiques amb un contingut formatiu com els debats de drets humans o els programes de radio.

Consideren que aquestes fórmules tenen uns beneficis pels joves que es mantenen i que poden marcar un canvi de trajectòria.

37

Com és normal l’oci nocturn augmenta amb l’edat, començant primer per tenir permís per dies puntuals (aniversaris, festes, etc) i anant guanyant progressivament en autonomia.

Entre els joves i joves adults (com és lògic) hi ha més autonomia: vehicle propi, escapades fora d’Andorra, i també més limitacions: els estudis i els horaris laborals propis i dels amics.

Entre els joves més grans també es repeteix l’opinió que l’oci dels actuals adolescents ha canviat en relació a les generacions anteriors.

Consideren que ells feien més coses, estaven més implicats i aprofitaven més els espais públics. Consideren que ara el temps lliure és més ociós, més privat (videojocs, Internet) i una part consideren que hi ha massa permissivitat en relació a l’oci nocturn dels més petits (inicien massa aviat) i en relació al consum d’alcohol per part d’aquests.

Els joves amb aficions relacionades amb la creació consideren que el Comú d’Escaldes - Engordany és un dels que organitzen més coses en aquest àmbit però que haurien de poder fer encara més coses i de major format.

Malgrat l’anterior, en relació a l’oci i lleure una part d’ells consideren que les activitats a Escaldes - Engordany estan molt orientades cap els infants o cap els adults mentre que les activitats per la població jove queden més en un segon terme.

Exposen que a altres parròquies els joves tenen més protagonisme.

Mencionen l’exemple de la festa de la joventut d’Andorra la Vella a on els joves poden arribar a decidir i organitzar activitats. També consideren que les festes majors d’Encamp i Sant Julià són molt més participades pels joves. Troben a faltar una comissió de festes a on els joves puguin dir la seva i creuen que això es un punt bastant negatiu que limita molt el interès dels joves. Valoren que la implicació dels joves com a organitzadors en les activitats festives és important ja que després, els resultats també arriben a ser més divertits i més adaptades a les preferències dels mateixos joves.

En relació a propostes concretes, els joves de 12 a 18 anys proposen l’obertura de la piscina en horari nocturn o l’aprofitament dels espais de la zona del Prat del Roure que actualment estan desocupats i que podrien servir per ampliar el parc. També troben a faltar un espai al que poder accedir gratuïtament en horari nocturn encara que només fos alguns divendres fins a les 23 hores com a alternativa als locals nocturns. Igualment els agradaria tenir un espai obert els caps de setmana. Demanen que es facin més activitats durant l’estiu, sortides fora d’Andorra o sortides a la natura amb pernoctació, per exemple 38

els caps de setmana. Finalment demanen que es millori el material que hi ha a l’espai bàsicament els jocs (videojocs principalment).

Els joves de 18 a 25 anys, entre les seves propostes concretes, diuen que els preus de la piscina pels estudiants és massa alt ja que ells fan us poques setmanes a l’any (els que estudien fora) i proposen un carnet especial pels períodes de vacances. Altres propostes són un lloc per còrrec en el nucli urbà, la possibilitat d’accedir al camp de futbol en els horaris que està desocupat i la reparació i aprofitament de la paret d’escalada del riu. També comenten que alguns espais a la zona del prat del Roure estan tancats i inutilitzats.

Consideren que el Comú podria ajudar a organitzar activitats per les que calen recursos com ara trials de motos, bicis, jeeps, esports d’aventura i acció o bé altres. També activitats per fomentar projectes conjunts aprofitant el màxim els recursos de la parròquia com una funció de dj a Vivand, una desfilada a l’illa o una col·laboració amb Caldea.

Altres joves comenten que no hi ha espais destinats als grups de música o per altres activitats. Els que hi ha són pocs i privats i els joves no s’ho poden costejar. També demanen l’organització de més concerts amb músics i cantants joves i de sessions Jam,

Anàlisi tècnic Des del Comú d’Escaldes-Engordany l’oferta d’activitats de consum i pràctica cultural i esportiva és molt elevada i els joves tenen gran nombre d’opcions per triar.

L’àmbit d’oci i temps lliure gestionada des de joventut sempre ha de tenir el component de dinamització. Dinamitzar és fer que els joves s’ocupin de les seves coses. El mon de l’oci és una experiència ideal perquè els joves s’impliquin en els seus assumptes.

Les característiques del país fan recomanable que qualsevol possibilitat de treballar el temps lliure en horaris de nit i caps de setmana es faci de manera coordinada i a nivell nacional.

Conclusions De l'anàlisi de la realitat en l’àmbit de l’oci i el temps lliure concloem que dins d'aquest àmbit i en el marc de les polítiques de joventut, el Pla Local de Joventut d'Escaldes-Engordany hauria de prioritzar ampliar l’oferta d’espais i recursos per tal que els joves siguin els protagonistes del seu temps lliure no únicament com a consumidors d’activitats sinó com a organitzadors, potenciar l’oci des de la vessant més educativa i creativa i fomentant la prevenció i el 39

desenvolupament de competències durant aquests moments i activitats. Sense oblidar adaptar els recursos als moments en els que els joves necessiten. Els joves reclamen més protagonisme en l’activitat de la parròquia, demanen participar en una comissió de festes, projectes participatius com hi ha a altres parròquies i en general fomentar més el lleure juvenil amb activitats més adaptades als seus gustos i interessos.

JOVENTUT EE Anàlisi dels joves En relació als serveis de joventut ee, els joves usuaris de l’Espai jovent (12 a 18 anys) valoren molt positivament el fet de tenir un lloc de trobada i de lleure. Alguns joves valoren molt les activitats de la programació i l’assistència sol ser bastant bona.

Els joves més grans, en general no coneixen massa que a l’espai també poden trobar altres recursos. En concret pocs d’ells coneixen l’existència d’un servei d’informació. Preguntats específicament de com hauria de ser aquest per tal que els interessés “usar-lo”, comenten que hauria de disposar de material per orientar en temes com beques de postgrau tipus fullbright, estudis sobre especialització a Andorra o màsters en general i també ajuda per la gestió de documentació per la sol·licitud per les beques pels estudis, ajuts a l’habitatge, transport, etc. En segon lloc valorarien que aquest servei pugues orientar en el mon laboral, ofertes de feina. Finalment valorarien trobar informació sobre activitats durant els caps de setmana.

Alguns joves coneixen els projectes de promoció dels joves creadors, els valoren positivament i voldrien que es fessin més activitats similars.

Anàlisi tècnic La visió de la joventut per part dels tècnics i responsables comunals és positiva. Com a dificultats del jovent actual, fan menció de l’actitud enfront de la vida i també de la manca d’oportunitats.

Una part dels responsables considera que un dels problemes de la joventut o d’alguns joves és la seva desmotivació, manca de curiositat i desorientació sobre tot en les edats adolescents.

També es menciona la necessitat de més obertura i tolerància cap els altres i finalment la integració al país: conèixer el patrimoni, els valors i aprendre a cuidar i valorar l’entorn natural i urbà.

40

En general es considera que als joves se’ls donen missatges negatius sobre el fet jove i també sobre el seu futur i això té un efecte negatiu en la seva imatge pròpia i expectatives.

Consideren que s’hauria de treballar més la part emocional i les habilitats al mateix temps que els continguts d’informació i sensibilització sobre temes de salut, etc. Aquests continguts s’haurien d’adaptar a les diferents edats juvenils. Creuen que en determinades edats i temes funciona millor el format de debats (temes com la violència de gènere per exemple) Alguns consideren que avui en dia és més necessari que mai fomentar que els joves estiguin actius i també que desenvolupin una mirada critica no consumista en relació als seu entorn. Per treballar amb joves cal conèixer els seus interessos i crear xarxes d’activitats al voltant, afavorint que s’impliquin en organitzar activitats i a on es puguin expressar i que siguin educatives, que transmetin valors de cura pels espais i pels altres.

De l’opinió d’alguns responsables i sobre tot de l’enquesta que es va fer a alguns treballadors del Comú (jardineria, servei de circulació, neteja viària, manteniment, esports) sobre la convivència al Prat del Roure també es va evidenciar la concentració d’un gran nombre de joves en aquest parc i l’existència de conflictes valorats com a moderats per la majoria dels enquestats.

Entre les dificultats principals dels joves mencionen els temes econòmics que comporten dificultats d’accés a l’habitatge, l’accés als locals en casos dels emprenedors...

L’altre problema entre els més grans seria el tema laboral per la seva manca d’experiència i la situació econòmica del país.

Finalment els responsables opinen que els joves tenen necessitats d’espais propis dels joves a on puguin organitzar les seves activitats i a on també trobin suport per desenvolupar els seus projectes. Els espais actuals són massa institucionals i per tant no són els llocs a on els joves es trobin a gust. Aquesta necessitat segueix durant els caps de setmana ja que molts joves volten per les zones comercials i no tenen un espai a on fer activitats o simplement quedar amb els amics En relació a la comunicació dels diferents departaments amb els joves, cada departament té els seus propis canals especialment en les xarxes socials. També es confia molt en que si els joves tenen interès tenen fàcil accés a tota la informació exposada en aquests suports, en cartells, en díptics.

41

Per una altra banda alguns departaments no tenen una necessitat real de comunicar-se amb els joves o ho fan de manera indirecta a través dels centres educatius.

En altres departaments però consideren que aquests canals de comunicació moltes vegades són insuficients ja que no hi ha el feedback necessari que ajudaria a avaluar el propi treball així com el interès suscitat per les diferents propostes.

Molts veurien interessant la possibilitat que joventut pugui fer aquesta feina de lligam més directe amb els joves no únicament de difondre la informació sinó també explicar-la, recollir el feedback i més tard trametre’l als departaments interessats.

En relació a la comunicació entre joventut i els altres departaments les opinions són diverses. Els responsables dels departaments que no treballen en projectes adreçats directament a la població consideren majoritàriament que la comunicació és bona però limitada ja que, en realitat les necessitats de comunicar-se són limitades a poques activitats o projectes.

En canvi, els departaments que treballen directament en projectes adreçats als ciutadans, especialment esports, gent gran, infància i cultura, consideren que si bé la comunicació és bona es podria millorar, que el fet de treballar en departaments diferents fa que treballem de manera més individual. També consideren que caldria conèixer-nos més, iniciar algun altre projecte conjunt de petit format que ens interesses a les dues parts i tractar d’anar teixint sinergies.

Molts d’ells creuen que s'hauria de treballar més conjuntament. Es proposa fer una trobada conjunta a nivell tècnic en la que cada professional presenti als altres la seva feina. El major coneixement mutu podria fomentar la creació de sinergies. Però també surt el neguit de no iniciar reunions sense tenir un projecte o objectiu que el justifiqui i que sigui interessant per tots els departaments implicats.

En general s’identifica molt el departament de joventut amb el treball amb adolescents. Els tallers i l’espai jovent són dos dels recursos més coneguts. Altres programes coneguts són la sala d’estudi nocturna, la gala de les arts escèniques i el cinema a la fresca.

El servei d’informació es poc conegut i els que sí han sentit parlar no coneixen molt bé quins són els objectius o en quines condicions o forma es pot fer us d’aquest servei. Però al mateix temps es considera que els joves necessiten més orientació tant personal com també per decidir els estudis i laboral.

42

En general es veu que joventut hauria de tenir més capacitat d’arribar a més joves, d’aquesta forma també podria esdevenir una eina interessant pels altres departaments. En aquest sentit es proposa treballar més amb les escoles i també fer més feina “de carrer” anant a buscar els joves als seus llocs de referència.

De manera general es repeteix l’opinió que seria positiu que joventut aprofités els seu contacte amb els joves per sondejar els gustos i les necessitats que tenen els joves en relació als seus departaments, trametent-les als departaments involucrats. També es repeteix l’opinió que joventut pot fer una bona feina de difusió de l’activitat dels diferents departaments comunals entre els joves.

En relació a propostes concretes de col·laboració destaquen les següents.

Cultura: gimcana cultural en els espais culturals de la parròquia, joves guies del granit amb la gent gran, passaport cultural, gala talentejant ...i en general tots els equipaments culturals podrien participar en els programes de dinamització juvenil. Es considera que la cultura és un benefici pel desenvolupament personal i que s’hauria d’atansar als joves fent especial incidència en dos col·lectius amb els que es tenen més dificultats d’accés com són els joves que marxen a estudiar a fora d’Andorra i els joves que comencen a treballar.

Esports: esports d’estiu i altres petits projectes que puguin sorgir i que podran anar creixent. (tenint clar en què està especialitzat cada equip) i sobre tot treballar plegats facilitant que els joves que fan activitats esportives tinguin fàcil accés a l’espai i biceversa. Això seria positiu pel intercanvi entre els joves i també per un millor us dels recursos.

Tràmits: tramitació de determinades gestions d’especial interès pels joves (es valora el fet que l’equipament de joventut pot ser un espai més acollidor i amb més temps per explicar als joves els tràmit).

Gent gran: carrosses de carnestoltes, passejades intergeneracionals, participació dels guanyadors del talentejant en el saló de la gent gran, contractació puntual de joves desocupats per fer tasques de suport a algunes activitats de la gent gran. Des d’aquest departament es proposa buscar projectes intergeneracionals i que joventut faci aquesta feina d’atansar els joves a la gent gran (treball mutu).

Infància: presentació de tallers, jocs o representacions organitzades pels joves davant dels infants dels espais o les escoles bressol, si mai es fan xerrades de professions als joves, venir a explicar el treball de les puericultores i monitores dels espais de infància, acompanyar per facilitar l’accés dels infants de 12 anys a l’espai jovent (sembla que 43

alguns tenen una mica de respecte per entrar), facilitar l’accés dels joves que coneixen i que es podien beneficiar de l’assistència a l’espai jovent.

Medi ambient: organitzar conjuntament amb els guies de muntanya sortides a la natura. En aquest departament es treballa per donar a conèixer la parròquia, aspectes de reciclatge, d’educació cívica, campanyes de sensibilització, xerrades, sortides a la natura, però ho fan a través de l’Andorra sostenible (Govern d’Andorra).

RRHH: col·laborar en possibles xerrades que poguéssim fer amb joves per motivar-los a buscar feina, que des de joventut s’organitzessin sessions formatives sobre institucions d’Andorra pels joves que es presenten als edictes per exemple de treball d’estiu pels menors 16-18 anys.

Urbanisme: assistir a possibles xerrades amb els joves en els què es plantegessin temes relacionats amb urbanisme

Conclusions De l'anàlisi de la realitat en aquest àmbit concloem que dins d'aquest àmbit i en el marc de les polítiques de joventut, el Pla Local de Joventut d'Escaldes-Engordany hauria de prioritzar treballar per la interlocució entre el Comú i els mateixos joves per incloure el seu punt de vista en les decisions comunals. Caldria desenvolupar un treball transversal i el pla local de joventut és una bona oportunitat per començar a fer-ho.

44

4.- SÍNTESI OPORTUNITATS POBLACIÓ, COHESIÓ SOCIAL i FORMES DE VIDA Què passa?

possibles causes

Què s'està fent?

Possibles actuacions

Baixa proporció de joves del Emigració moments de crisi país Envelliment de la població Joves marxen del País.

Fer accions per facilitar el retorn dels joves estudiants universitaris per exemple fomentant el contacte entre els empresaris i els joves estudiants mitjançant pràctiques professionals?

Tot i la crisi continua havent Motius laborals una part de joves que venen a treballar com a temporers al país

Intervencions en favor dels joves temporers? Conèixer les seves necessitats?

45

EDUCACIÓ I FORMACIÓ Què passa?

possibles causes

Què s'està fent?

Transformació forma d'educar Per adaptar-se a les noves Projecte corresponsals als nivells ESO necessitats: + competències + treball per projectes + aprenentatge - servei.

Possibles actuacions Més col·laboració amb els centres educatius.

Al país manquen algunes Algunes formacions podrien tenir el Diversitat de formacions ja Orientació dels joves interessats per aquestes formacions bastant atractives risc de saturar el país d'alguns existents formacions a les opcions fora del país així com pels joves (mecànica, professionals en poc temps. de les possibilitats de beques i ajudes. electricitat...)

Limitacions oferta formativa

Dimensions del país.

Possible saturació de professionals a mig termini.

Recerca informació sobre possibilitats a fora d’Andorra i gestions.

Manca d'informació sobre els Orientacions més centrades en les Equips d’orientació a continguts dels estudis carreres que en els continguts escoles. específics de les matèries a estudiar Servei d’informació ee

les Orientació més especialitzada en els continguts de cada carrera i formació.

Xerrades de joves que hagin cursat determinats estudis per passar una informació més experiencial i concreta.

Certa dificultat dels estudiants Orientacions massa centrades en les a l'estranger per adaptar-se a carreres i menys en els canvis i les les noves ciutats i llocs noves formes de vida. d'estudi.

Orientació més especialitzada en la reflexió sobre la necessitat d'adaptar-se al país, preveient situacions.

Xerrades de joves que hagin cursat determinats estudis per passar una informació més experiencial i concreta.

Dificultats dels estudiants a La tramitació s'ha de fer presencial. l'estranger per tramitar les Distància dels llocs d'estudi. beques una vegada iniciats els cursos

Recerca d’informació i trametre dificultat a la taula de joventut.

Mal us de les beques en alguns Alguns joves no les necessiten i no casos les destinen a la finalitat oficial.

Trametre aquesta dificultat a la taula de joventut.

46

aquesta

Manca de control Poques opcions als joves amb Manca de informació interessos de formació artística Manca d'ajudes Manca de sortides formatives

Beques del Govern (Sergi Especialitzar una part del servei d'informació Mas) en aquest àmbit.

Activitats del Comú d’EE Continuar oferint ajudes a la formació mitjançant les beques talentejant - Carisma.

Continuar promocionant altres projectes que ofereixin beques (beques Sergi Mas).

Abandonament estudiants UDA Molts estudiants inscriuen a l'Uda coma primera opció però hi ha un grup que trien carrera de les presents per tal de no marxar del país.

Informació més completa en aquest àmbit.

Dificultats de convalidació de A Espanya la formació equivalent té la carrera de l'Uda ciències de una durada de 240 crèdits. l'educació en relació a Espanya No existeix un màster que faci que els crèdits siguin equivalents amb Espanya.

Passar la informació a la taula de joventut.

Orientació millorable en quant Més enfocada a les competències i a perspectiva en els propers gustos del jove i a les necessitats anys actuals però amb menys perspectiva

Completar l'orientació tradicional amb coneixement de la progressió de les diferents professions al país o a l'entorn immediat.

Pasar información a la taula de joventut.

Manca de professionals de Manca d'atractiu pels joves dels determinades professions amb estudis de carreres com turisme o sortida al país comerç

Campanya de promoció d'aquestes carreres.

Incloure aquesta informació en les orientacions.

Accessibilitat limitada de la Els joves que poden estar al FOCUS informació als joves, ja no estan escolaritzats especialment de programes com el FOCUS

Difondre aquests projectes mitjançant els canals habituals i el treball de proximitat.

Joves nouvinguts al país que no parlen català

Cursos de català i centres Organitzar grups de treball conjunt per d'aprenentatge del català fomentar tant l'aprenentatge com la cohesió i integració dels nouvinguts.

47

TRANSPORT I MOBILITAT INTERNACIONAL Què passa?

possibles causes

Aparcament a EE car i insuficient

Què s'està fent?

Preu públic

Manca de transport públic a Manca de demanda? algunes zones altes (Sa Calma i Vilars) Insuficiència bus parades i horaris

urbà:

Gratuïtat primera mitja hora.

Targes d’aparcament.

Gratuïtat primera hora.

Fer nous aparcaments als espais vuits del Prat del Roure.

Transport públic a Engolasters

Bus comunal?

faltes

Enquesta sobre el transport?

Estudiar o trametre aquestes dades.

Manca d'informació dels horaris i les parades en el bus urbà i el bus nit Manca d'us del bus nit

Possibles actuacions

Enquesta sobre el transport?

Recerca i actualització d'aquesta informació.

Campanyes informatives Poca conscienciació entre joves?

Manca d’informació? Horaris?

Manca de demanda?

els

Campanya de conscienciació.

Bonus per baixa el preu. Informació als locals nocturns Adaptar la freqüència als horaris de màxima afluència.

No accessibilitat dels estudiants a la Seu d'Urgell a la tarja de bus escolar

Recerca de informació i comunicació taula de joventut.

Desigualtat entre els ajuts al Semblaria que a França el govern transport pels estudiants a França i francès dona ajudes Espanya complementàries.

Recerca de informació i comunicació taula de joventut.

Dificultat de contacte per compartir cotxes

Web per contactar i compartir pis.

Manca d’accés als programes de la Unió Europea de voluntariat i mobilitat (ERASMUS +)

Recerca de informació i comunicació taula de joventut.

48

TREBALL I EMPRENEDORIA Què passa?

possibles causes

Què s'està fent?

Possibles actuacions

Dificultat per accedir a Les universitats de referència no pràctiques professionals tenen contactes amb empreses relacionades amb les d'Andorra formacions que cursen els joves a l'estranger

Programes per fomentar les pràctiques professionals.

Segell de qualitat per les empreses col·laboradores en les pràctiques.

Dificultat pràctiques estudiants l'educació a

Programes per fomentar les pràctiques professionals.

Segell de qualitat per les empreses col·laboradores en les pràctiques.

per accedir a Es tracta d'una carrera amb una professionals pels orientació molt pràctica i aquestes de ciències de són especialment importants Andorra

Gran nombre de joves amb contractes en males condicions i sobrequalificats, alta rotació, contractes molt breus...

Residents treballant joves que al quedar sense feina han de marxar del país.

Dificultats d'inserció dels joves Mala fama dels joves menors de 25 amb manca de qualificació anys (se'ls atribueix manca de responsabilitat, de capacitat d'esforç, manca d'actituds i expectatives no realistes).

Manca de competències sociolaborals d'alguns joves

Tutories amb joves en recerca de eina.

Treballar conjuntament amb el servei d'ocupació.

Dificultats emprenedors

Fomentar la cultura emprenedora mitjançant el foment de la implicació dels joves en projectes, etc. xerrades i tallers

pels

joves Inversió inicial alta.

Manca de l'experiència necessària

49

SALUT Què passa?

possibles causes

Què s'està fent?

Possibles actuacions

El nombre de joves que s'inicien en el consum d'alcohol i substànces entre els 14 i 17 anys

Manca d'informació?

Campanyes d'informació i sensibilització no arriben?

Manca d'un servei d'assessorament proper que serveixi de complement a la informació?

Venta no responsable de consum als menors?

Consulta jove Tallers del pla nacional contra les drogues (cannabis i properament alcohol) Unitat de conductes addictives (UCA)

Presencia d'assessors especialitzats als punts joves.

Campanyes més centrades en el llenguatge i interessos dels joves que fomentin la reflexió i que utilitzin llenguatges juvenils (audiovisuals, debats....)

El percentatge de joves de 15 Preu baix del tabac? a 34 anys fumadors/es és alt Publicitat agressiva?

A la majoria dels joves fumadors els agradaria deixar de fumar Percentatge de joves que fa un Venta no responsable de consum Tallers de dispensació responsable consum d'alcohol considerat de als menors? d'alcohol pels responsables de les risc és alt.

Manca de control en les festes barres. majors i altres?

Percentatge alt de joves amb sobrepès i amb baix pes Manca de dades sobre accidents, alcohol i joves.

Les campanyes de prevenció estan centrades en els infants (per exemple programa NEREU per l'obesitat infantil).

Material alcoholímetres als locals Facilitar la coordinació creu roja-locals (creu Roja) de la parròquia Bus nit Són el col·lectiu més accessible (pediatres, escoles) i a més és l’edat en la que consideren que s'adquireixen hàbits.

Conèixer les campanyes i negociar l'adaptació a la població jove.

Implementar-les en els nostres canals de difusió i al centre jove.

Salut treballa amb joventut de Govern i no directament amb

Plantejar joventut.

50

prioritats

a

la

taula

de

els Comuns No es coneixen serveis com ara l'UCA Molts joves no fan servir el bus Manca de conscienciació? nit malgrat el consum d'alcohol Preus dissuasoris?

Manca d'oportunitat?

Manca d'informació?

Parades i horaris no adaptades?

Campanya informativa i de sensibilització. Abaratir els tiquets per exemple fent abonaments i fent sortejos de promoció.

Proposar modificació horaris.

Atansar la informació als locals nocturns.

51

PARTICIPACIÓ Què passa?

Escàs moviment associatiu juvenil?

Les associacions juvenils no tenen visibilitat

possibles causes Manca d'un cens d'associacions juvenils.

Dificultat de contactes.

No es coneixen accions per donar-les a conèixer.

Manca de tradició d'associacionisme juvenil

Què s'està fent?

Possibles actuacions

Subvencions anuals (govern Andorra) Accions per donar visibilitat a Fòrum Nacional de la Joventut les associacions juvenils Foment dels grups promotors joventut ee

Els joves no tenen Manca de tradició participativa?

Procés participatiu interès en participar en La motivació a participar va molt lligada a joventut. l'administració pública? l'aprenentatge de com fer-ho.

Alguns joves viuen el paper dels tècnics com una forma de frenar les seves demandes.

Els joves no veuen l'efecte de la seva participació en accions concretes que els importin.

Faltes oportunitats de participació que siguin ben estructurades i en les que els joves tinguin una capacitat real de participar, no només donar opinions sinó decidir.

La participació juvenil no està a l'agenda. No es fomenta la consulta als joves o el coneixement del seu punt de vista en les decisions polítiques.

pla

local

de Projectes educatius al centre jove i en col·laboració amb els centres educatius.

Crear estructures i processo participatius en els que els joves tinguin un paper de participació real.

Propostes de voluntariat Es requereix un grau de compromís que no Diversos organismes que treballen Fomentar oportunitats no adaptades a alguns sempre els joves poden oferir (per exemple joves amb voluntaris voluntariat adaptat a joves universitaris a l'estranger) possibilitats dels joves Manca de participació Falta d'una planificació per conèixer i reconduir-la, política dels joves no hi han dades.

No hi ha reconeixement oficial de les tasques de voluntariat, participació o associacionisme

de les

Recerca de dades o demanda als organismes oficials.

Campanya per atansar els joves a la vida política al país.

Dia del voluntariat (Govern Andorra) Organitzar un diploma oficial a nivell comunal o nacional (taula Diploma de participació Joventut ee Trobada de voluntaris fem pinya de joventut) (Joventut ee)

52

OCI I DINAMITZACIÓ Què passa?

possibles causes

Cert descontent dels Activitats a EE molt joves amb l'oci a la enfocades cap els infants i els parròquia adults i molt menys els joves.

No es donen oportunitats als joves per implicar-se en l'organització.

No hi ha comissió de festes de joves (fiquen d'exemple la festa de la joventut d'Andorra i la comissió de festes d'Encamp).

Falten activitats d'oci nocturn.

Falten activitats d'oci durant el cap de setmana.

Falten activitats d'oci durant l'estiu.

No hi ha suficients oportunitats d'oci cultural pels joves creadors.

No hi ha espais per assajar accessibles als joves.

Què s'està fent?

Possibles actuacions

Activitats, Fomentar la implicació dels joves en el disseny, planificació, equipaments i organització i implementació d'activitats d'oci. programes dels Obertura d'espais d'oci en horari nocturn. departaments de Obertura d'espais d'oci durant el cap de setmana i en joventut, esports, col·laboració amb altres administracions. cultura...

Augmentar el nombre d'activitats adreçades a fomentar la creativitat i l'oci de creació cultural.

Creació d'una comissió de festes.

Creació d'espais per assajar (tallers d'arts plàstiques, bucs d'assaig...).

Organitzar durant l'estiu activitats que no puguin organitzar els joves per ells mateixos com ara trials de motos, bicis i jeeps, esports d'aventura...

Trametre algunes propostes concretes adreçades a altres departaments com ara: espai per córrer al nucli urbà, ampliació del parc amb els espais buits, accés lliure al camp de futbol en determinats horaris, reparar i habilitar la paret d'escalada del riu, adaptar el preu d eles piscines als estudiants que només venen en vacances, obertura piscina en horaris nocturns,

53

ESCALDES-ENGORDANY Què passa?

possibles causes

Què s'està fent?

Possibles actuacions

Desconeixement del servei de informació per part dels joves no usuaris de l’Espai jovent

Manca d’especialització necessària en els temes que els afecte.

Manca de difusió suficient.

No hi ha una campanya específica. El punt es dona a conèixer periòdicament en la nostra plataforma web

Campanya de difusió del punt fent incidència en la informació disponible sobre el tema que més els interessa (per exemple beques de postgrau tipus full bright, estudis sobre especialització a Andorra o masters en general, ajuda per la gestió de les sol·licituds de beques, ajuts a l’habitatge, transports...orientació laboral, ofertes de feina, agenda cultural durant els caps de setmana...).

Campanya de difusió coordinada en la taula nacional de joventut??

Identificació del servei de joventut amb un logo i una imatge.

Donar més visibilitat al servei, firmant documents, anunciant-lo visiblement a l’equipament...

Material de promoció tipus bolis, motxilles o altres.

Participació en actes i events com a servei d’informació.

Dotar-nos d’un potent banc de recursos amb informació interessant per molts tipus de joves.

Manca d’interès dels joves majors de 18 anys pels serveis oferts pel departament de joventut d’EE

Dissenyar i implementar nous serveis i projectes que estiguin basats en l’anàlisi de les seves necessitats, que es gestionin tenint en compte la seva òptic ai que tinguin una qualitat i una assignació i un suport suficient.

54

FORTALESSES

Departament específic per les polítiques de joventut.

Equipament propi Pressupost propi Equip tècnic amb formació, experiència i autonomia per dissenyar i gestionar els projectes.

Plataforma web consolidada.

Autonomia en el disseny i difusió del material de promoció Contacte amb un relativament alt nombre de joves a l’equipament espai jovent.

Projectes de foment de la creació juvenil consolidats.

Treball de proximitat a les escoles (corresponsals) Entorn de l’equipament lloc habitual de trobada dels joves (Prat del Roure) Quantitat i qualitat dels equipaments culturals i esportius de la parròquia.

Existència del Fòrum Nacional de la Joventut.

MANCANCES

Manca de centres ESO a la parròquia (Només Sagrada Família amb una classe per curs).

Cap centre de formació postobligatòria a la parròquia Una gran proporció dels joves cursant estudis universitaris marxen del país.

Limitada polivalència de l’equipament de joventut (espai Jovent) Pressupost reduït durant els darrers anys.

Manca de reconeixement oficial del nivell tècnic dels professionals de joventut.

Manca de referents visibles en relació a les associacions i grups juvenils. Manca de visibilitat de les associacions teòricament actives. Absència de treball en comú entre joventut ee i les associacions juvenils Limitada capacitat de interlocució i convocatòria. Treball de proximitat incipient (a excepció de l’Espai Jovent) Manca de tradició de polítiques de joventut altres que les de lleure adreçades als adolescents 12-16.

Manca de tradició de participació juvenil, manca d’estructures i processos consolidats a on hi hagi una participació real.

Inexistència d’una estructura de interlocució entre els joves de la parròquia i l’equip comunal (consell de joves).

Insuficient coneixement dels serveis de joventut tant per part dels joves com per part dels professionals de les diferents administracions.

55

Limitat desenvolupament, coordinació i articulació de les polítiques de joventut a nivell nacional. Manca d’una regulació marc actualitzada.

No encès als programes europeus relacionats amb la mobilitat internacional (voluntariat, camps de treball, estudis...)

Manca de programes a nivell nacional de suport al suport a l’emancipació/autonomia dels joves vehiculats a través dels serveis de joventut.

Manca d’estructures i de tradició de treball transversal comunals.

56

5.- REPTES PEL PLA LOCAL Per augmentar el nostre coneixement, cal augmentar la capacitat d’interlocució amb els joves fent-nos presents als espais a on estan.

Només així serem capaços de conèixer el seu punt de vista, detectar les seves necessitats i escoltar les seves demandes. Per fer això ens cal estendre els serveis de proximitat, augmentar la qualitat dels mateixos i fer que funcionin en ambdues direccions. També ens cal dotar-los de capacitat d’interlocució real.

A partir del coneixement hem de ser capaços de desenvolupar serveis i projectes que responguin a les necessitats dels joves tant en els continguts com en la seva estructura i disseny per tal que els hi sigui atractiu de trobar-se i això tenint en compte que els joves són molt diferents i que les necessites del jove de 16 a nivell de informació per exemple no tenen res a veure amb el de 24 com tampoc te res a veure el que treballa amb el que no, el que ha vingut a treballar de fora o el que porta molts anys de residència...

El desenvolupament de serveis requereix uns equipaments adequats per desenvolupar-los. Hem de poder dotar-nos d’uns equipaments amb més possibilitats i més polivalents que es puguin gestionar de forma més flexible i que disposin de diferents espais pels diferents interessos dels joves ja sigui per fer reunions, per instal·lar el despatx del seu grup d’amics, per organitzar les seves activitats, per assajar amb el seu grup de música...

Les polítiques de joventut són polítiques fetes per professionals però una de les seves ambicions és oferir als joves oportunitats per experimentar i créixer en l’exercici de la ciutadania activa. Ens calen estructures pensades específicament per fomentar l’esperit crític dels joves per fomentar el debat i el intercanvi, la crítica i la recerca de solucions. Però sobre tot ens cal que aquests espais de comunicació no es quedin en els mateixos joves, cal que l’administració prengui interès actiu pel que pensen, vulgui escoltar-los, atendre les seves crítiques i propostes i treballar conjuntament amb els joves de manera honesta per la solució dels seus problemes.

57