40
DISSABTE, 21 DE GENER DE 2012 | Diari de Girona
CULTURA I SOCIETAT
Pirateria o lliure intercanvi? Usuaris i afectats gironins discrepen sobre la legitimitat de Megaupload, el major portal de pirateria del món, tancat
per l’FBI, mentre el seu creador, Kim Schmitz, comença a tenir problemes amb la justícia després de fer-se milionari REUTERS
GIRONA | DANIEL BONAVENTURA
El major portal de pirateria d’Internet, Megaupload, va quedar dijous tancat per ordre de l’FBI i els seus responsables, encapçalats per l’alemany Kim Schmitz –o Dotcom–, acusats pels Estats Units de dirigir un negoci il·legal des de Nova Zelanda, han estat detinguts. Als seus 37 anys, Dotcom es troba, segons la premsa local, entre les deu persones més riques de Nova Zelanda i és un apassionat dels cotxes de luxe, les dones i les mansions. Fa uns anys va ser multat pels Mossos d’Esquadra a Catalunya amb 315 euros per conducció temerària quan participava a la Gumball 3.000, una cursa de cotxes de luxe que recorre Europa. A l’extravagant fundador de Megaupload, Megavideo i Megalive, filials del seu grup Megaworld amb seu a Hong Kong, se l’acusa d’haver practicat de jove el comerç amb targetes de crèdit robades i altres sonades estafes financeres. Però els seus portals d’intercanvi d’arxius són molt apreciats per molts usuaris d’arreu del món que es descarreguen pel·lícules, sèries de televisió, programes informàtics, música i tot tipus d’arxius digitals. Per al realitzador Isaki Lacuesta, però, Schmitz és un llop sota una pell de xai: «M’alegro que hagin detingut un delinqüent. Està bé que se sàpiga que aquests suposats amics de la cultura popular s’estan folrant a costa de la bona gent. Els operadors de comunicacions i bandits com aquest s’estan lu-
Kim Schmitz té fins i tot un helicòpter privat.
DECLARACIONS
ISAKI LACUESTA
GERARD BAGUÉ
REALITZADOR DE CINEMA
PERIODISTA I REALITZADOR DE DOCUMENTALS
«Me n’alegro. Kim Schmitz és un delinqüent. Dintre de Megaupload i ha Megavideo, dissenyada per piratejar. Es folra a costa de la bona gent»
«Jo tenia arxius a Megaupload. No es pot tancar un lloc perquè alguns hi fan pirateria. Seria com tancar la frontera de la Jonquera perquè alguns fan contraban»
EDMON ROCH
MANEL BAYO
REALITZADOR I PRODUCTOR DE CINEMA
VIDEOARTISTA I PROFESSOR D’ART
«La meva Bruc és la pel·lícula més piratejada el 2011. La lliure circulació està bé, però ha de tenir el consentiment del propietari»
«Jo baixava pel·lícules, sèries, música i de tot. Sóc contrari a les lleis antipirateria, beneficien els artistes rics»
EL NAIXEMENT D’UNS MÚSICS La sala La Mirona de Salt acollirà aquesta nit (23 h) el concert en record de Joan i Pau Cardona, dos germans músics gironins tràgicament desapareguts fa 10 anys en poques setmanes de diferència per causa d'una malaltia. En Joan, «Ninyín», era guitarrista de Sopa de Cabra. Un nombrós grup de músics de diverses formacions pujaran desinteressadament aquesta nit a l’escenari per recuperar temes inèdits dels Cardona.
Carmelina Cardona MESTRA I GERMANA D’EN JOAN I D’EN PAU
n Pau i en Joan eren els meus germans petits, als quals sempre havia acompanyat – «vigilat»– mentre baixàvem a jugar al carrer Bailén de Girona. Els nostres jocs eren amb els veïns d'escala i de carrer. Les nenes fèiem cabanes als vagons del tren de Sant Feliu. Els netejàvem per dins. Després venien els nens,
E
que eren els indis o els americans –no ho recordo amb precisió– i ens feien fora per quedar-se'ls ells. Després, quan vam marxar a viure a Barcelona, per motius de feina del pare, els caps de setmana veníem tota la família a Girona i, si no, ens permetien de venir a passar els caps de setmana tots sols a la ciutat. Els meus germans grans no venien, llavors era jo la responsable dels dos petits (en Joan i en Pau, que tenien 14 i 15 anys). Agafàvem el tren el divendres a la tarda i tornàvem el diumenge a la nit. Mai arribaven puntuals, ja que ramblejàvem fins el darrer moment... Potser arran d'això sempre vam tenir molta connexió tots tres. A casa sempre es va viure la
música: la mare era molt alegre i sempre cantava, el pare era un gran entusiasta de la música clàs-
crant a costa del treball dels altres, i cada vegada costa més treballar», diu l’autor de la premiada Los passos dobles, des de la seva residència al barri de Sant Daniel de Girona, on treballa en nous guions. En el mateix sentit s’ha expressat el director i productor de cinema Edmon Roch: «Em sembla una cosa lògica», diu, en referència al tancament de Megaupload, i argumenta que «si bé l’intercanvi d’arxius és en principi positiu, aquest ha de tenir sempre l’autorització dels propietaris». «Imagina’t què passaria si fossin cotxes!», comenta, i afegeix que la seva pel·lícula Bruc ostenta el lamentable honor de ser la més piratejada entre les espanyoles el 2011. A l’altre costat de la polèmica trobem el videorealitzador i professor d’art Manel Bayo, un profús usuari de Megaupload, fins ara. Bayo parteix del principi que hi ha artistes i propietaris rics i artistes i propietaris pobres, i creu que la lluita contra la pirateria beneficia els primers. «No crec que la cultura hagi de tenir un format de negoci amb una propietat tan exagerada sobre les coses. Internet va néixer pirata, és un indret de domini lliure i així hauria de continuar». Finalment, el periodista Gerard Bagué, usuari de Megaupload que no practica la pirateria, sinó simplement hi deposita arxius per a ús personal o per feina, creu que és injust tancar-ho tot perquè uns fan pirateria: «Seria com tancar la Jonquera perquè uns hi practiquen el contraban», diu.
apster va ser un software de distribució i intercanvi d’arxius de música en format MP3 creat el 1999 per Shaw Fanning. La plataforma web va ser una de les pioneres en les anomenades xarxes P2P (xarxes entre parells), però va haver de tancar l’any 2001 per les nombroses demandes contra els drets d’autor imposades per discogràfiques i músics de renom com Metallica. En dotze anys, han anat sorgint noves plataformes –eDonkey o Bittorrent– o nous sistemes basats en noves tecnologies com l’streaming –Spotify o Grooveshark–. De debò creuen alguns usuaris que no hi haurà alternativa al tancament de Megaupload? Les normatives que lluiten contra la pirateria com la llei Sinde, la SOPA o la PIPA cada cop s’endureixen més, però la xarxa i alguns dels seus usuaris cada cop són més llestos i les alternatives no trigaran a sorgir a
sica i quan podia n'escoltava i els diumenges posava sardanes. La nostra àvia era professora de piano i de dansa rítmica i quan anàvem a casa seva sempre ens feia audicions. Ella intentava ensenyar-nos a tocar el piano... però ja se sap... A les nenes també ens ensenyava danses perquè l'acompanyéssim mentre tocava. D'adolescent, jo vaig començar a estudiar guitarra, però com que només feia escales me'n vaig cansar... En Pau va ser el que va agafar la guitarra i va aprendre'n tot sol. Llavors en Joan li va demanar que li ensenyés i així van començar tots dos al món de la guitarra. En Pau també practicava amb el piano de l'àvia i amb la meva flauta quan jo estudiava magisteri. Ells dos van ser els qui van introduir a casa The Beatles i el rock & roll, encara que va ser abans, de més petits, que una noia que ajudava ma mare a les feines de casa ens va connectar amb la música ie-ie. De ben jovenets ja assajaven a la terrassa del carrer Bailén i jo feia de públic. Llavors em demanaven la meva opinió. La veritat és que encara recordo com em vaig esgarrifar quan vaig escoltar
per primera vegada El sexo. La música em va agradar molt però la lletra... ui, si els meus pares ho escoltessin! Van anar passant els anys i sempre vaig ser la seva fan incondicional, fessin el que fessin, junts o per separat. També eren uns grans amics meus i jo ho era d'ells; ells m'aportaven de la vida la visió masculina que em faltava i jo la femenina, sempre parlàvem sense embuts. Per això quan van marxar em vaig proposar un objectiu: donar a conèixer a tothom el seu treball musical dels darrers anys de la seva vida, un treball al qual van dedicar moltes hores. L’objectiu es farà per fi realitat aquesta nit a La Mirona. Ara sóc mestra. A l'escola cada any a finals de gener celebrem el Dia de la Pau. La professora de música treballa una cançó que fa referència al tema en concret i després tota l'escola el posa en comú. Aquest any em donen suport al record cap els meus germans i cantaran El so de la llum, tema d'en Joan, i llegirem un poema d'en Pau, Oda a les pàtries.
Miquel Cornellà PERIODISTA
SORGIRAN ALTERNATIVES
N