Establirem programes d’atenció comunitària com la prevenció de l’obesitat, sobretot en nenes i nens, la prevenció de les malalties cardiovasculars amb la promoció de ciutats cardiosaludables i cardioprotegides. Promourem la Salut en mirada de gènere, establint programes específics com el de la prevenció del suïcidi, la lluita contra la solitud, o donar més visibilitat a algunes malalties. Fomentarem la identificació, formació, i acompanyament d’agents comunitaris, promotors de salut en col·lectius i àrees de risc (joves i lleure, i immigració i barri, persones amb capacitats diverses i/o amb malalties mentals i autonomia personal, gent gran i habitatge) en base al teixit associatiu dels nostres pobles i ciutats. Col·laborarem amb el sistema de vigilància i alerta de salut pública i la gestió de crisis d’emergències mediambientals, alimentàries, i la prevenció d’accidents NBQ (nuclears, biològics i químics). Abordarem, mancomunadament, i amb els recursos específics de la Generalitat l’atenció a les persones drogodependents, introduint l’abordatge de l’addició al joc i a les noves tecnologies, atenent que el 24% dels joves entre 15 i 22 anys té problemes d’addicció, elaborant plans, programes i protocols concrets d’actuació.
Enfortir les polítiques públiques en matèria de salut Consolidarem i farem extensius a tot el territori els Consells Municipals de Salut amb participació de professionals, associacions i usuaris, essent l’òrgan en matèria de salut del municipi. Impulsarem, per tal de visualitzar la importància de la salut en els municipis, la creació de la regidoria de salut en el municipi, des d’on es vetlli transversalment per les polítiques de salut. Promourem l’adhesió al moviment de Ciutats Saludables i les seves xarxes, ja constituïdes, tant a Catalunya com a Espanya i Europa.
1.5 TRANSPORT PÚBLIC I MOBILITAT EFICIENT, SOSTENIBLE I A L’ABAST DE TOTS ELS POBLES I CIUTATS La mobilitat i el transport han esdevingut cabdals en qualsevol anàlisi i elaboració d’estratègies orientades a intervencions en el medi territorial. En aquest context, tant pel que fa a la qualitat de vida de la població, com a la creació de condicions que afavoreixin la igualtat d’oportunitats en matèria d’accés als serveis, a l’ocupació i a la formació, la mobilitat és una peça clau. Però avui dia també és un vector estratègic principal en el referent a la sostenibilitat ambiental. Una mobilitat sostenible és, doncs, una fita irrenunciable que estructura i condiciona qualsevol política pública en aquest àmbit. La necessitat de combatre el canvi climàtic, de reduir emissions, i de cercar tecnologies netes s’ha convertit en un objectiu tant o més important que la pròpia eficiència del sistema de mobilitat. PÀG 22
