Garantirem el compliment de la legislació en matèria d'igualtat d'oportunitats i accessibilitat per a les persones amb capacitats diverses als museus, centres culturals o d'art (espectacles, actes, esdeveniments, etc.) i instal·lacions esportives que gestioni o depenguin de la corporació local. Promourem la participació de les persones amb capacitats diverses a les activitats esportives, posant especial èmfasi en els infants i joves amb discapacitat. Aplicarem el principi d’accessibilitat universal per tal d’eliminar qualsevol barrera física o comunicativa que impedeixi el ple gaudiment de les activitats esportives inclusives. Potenciarem la participació de les persones amb capacitats diverses (física, intel·lectual, sensorial o malaltia mental) en tots els àmbits de la vida econòmica i social dels municipis Crearem, on no n’hi hagi, un Consell Municipal de Persones amb Discapacitat, òrgan paritari de trobada i debat sobre accions públiques entre l’ajuntament i el sector de la discapacitat. Cedirem espais o lloguers socials per a entitats d’iniciativa social sense afany de lucre. Establirem millores en les ordenances fiscals en el tractament del mecenatge i fomentarem la responsabilitat social corporativa/empresarial. Proposarem la modificació de la Llei d’hisendes locals, contemplant l’exempció de l’IBI dels immobles d’ús d’entitats d’iniciativa social: escoles, centres d’atenció diürna, establiments residencials, centres de serveis especialitzats, etc. Promourem l’accés a la borsa de voluntariat de l’ajuntament per a acompanyaments i suports al lleure de les persones amb discapacitat, especialment dels infants i joves.
3.4 POLÍTIQUES PÚBLIQUES D’INFÀNCIA: BANDERA DE FUTUR A Espanya les polítiques d’infància són competència exclusiva de les Comunitats Autònomes, tot i que l’Estat té un paper clau en la coordinació d’aquestes polítiques mitjançant plans nacionals i programes específics i la promoció dels objectius de les recomanacions europees per trencar les desigualtats entre la infància. Durant el període del govern tripartit a Catalunya es va impulsar un canvi d’orientació de les polítiques socials d’infància, encaixant-les en una orientació més universalista de les prestacions socials, ampliant els drets i l’atenció a la petita infància (0-3), lluitant contra la segregació escolar i treballant en la conciliació de la vida familiar i laboral. L’aplicació de fórmules d’excessiva austeritat a la gestió de la crisi econòmica per part dels governs de l’Estat i de Catalunya a partir de 2010, va trencar aquesta línia de treball, de manera que en l’actualitat España i Catalunya estan a la cua d’inversió de PIB en polítiques d’infància. El creixement de la pobresa infantil, que és pobresa de les famílies, les desigualtats educatives, l’impacte de les retallades en el sistema de protecció, la falta d’una visió holística de la infància i la família, i les noves PÀG 56
