El document que teniu al davant, és una publicació digital creada per a la trobada d’escaladors oberturistes als cingles de Vilanova de Sau, celebrada el juny del 2016 a l’Hotel Restaurant la Riba, de Sau. Hi trobareu ressenyes i fotografies de gairebé la totalitat de vies d’escalada obertes fins al moment en els cingles de Vilanova de Sau. L’escalada d’aquests cingles, com en general, l’escalada a Osona, mai serà una experiència determinada per una afluència massiva. Al contrari. Per a aquells que decideixin abordar l’escalada d’aquests castells, parets o cingles, la solitud estarà pràcticament assegurada. La raó, és l’escassa solidesa -o, si voleu, qualitat- , de la roca osonenca. Com ja vàrem posar de manifest en la guia Osona Vertical, del 2003. Una roca que converteix l’ascensió d’aquests cingles en una escalada compromesa i que, en les vies de més dificultat, pot posar a prova els nervis i la determinació de l’escalador més agosarat. Tanmateix, l’obertura de vies noves en aquests difícils conglomerats, ha seguit en els darrers anys un ritme remarcable. Així, si en el moment de la publicació de la guia Osona Vertical s’hi comptabilitzaven amb prou feines una desena de vies, tretze anys després es consignen en aquest recull una vintena d’itineraris. La qual cosa significa que s’han duplicat en poc més d’una dotzena d’anys. Però, a més, cal remarcar que la totalitat dels itineraris clàssics, entenent per aquest els oberts en dècada dels anys seixanta, que es trobaven en el moment de la publicació de la guia d’Osona, abandonats, han estat renovats i re equipats i poden afrontar se en general sense perill de prendre-hi mal. Excepte en els casos de passatges exposats, que s’indiquen explícitament en les ressenyes. Al respecte, cal esmentar la importància de la renovació dels materials de seguretat, des dels antics i precaris llàpisos dels anys seixanta, introduïts manualment i a pressió amb el perill de disgregació d’aquesta roca sorrenca, a les modernes p’s, introduïdes amb trepant mecànic i segellades químicament. Tota aquesta tasca ha estat obra de diversos escaladors que han estat receptius a l’estètica d’aquestes modestes muntanyes, i han sabut trobar la tècnica i la ètica per resoldre unes ascensions que, en feliç troballa literària, obliguen a escalar “amb les butxaques plenes de sorra”. Entre tots aquests cal esmentar el centellenc Pep Vila, autèntica alma mater de l’escalada als cingles d’Osona i, molt especialment, als de Vilanova de Sau. Queda dit. Finalment, i pel que fa a les dades i la documentació de les vies en aquest recull, cal tenir en compte que es tracta justament d’un recull d’itineraris i no d’una guia. Per la qual cosa, la informació que acompanya les vies és inexistent més enllà de les dades que s’exposen en els croquis, ressenyes i peus de foto. Per a les informacions històriques, la situació dels castells i les aproximacions, caldrà referir-se a l’esmentada guia Osona Vertical, al blog osonaclimbs.blogspot.com o bé, adreçar-se als autors d’aquest treball en les adreces miquelpmas@gmail.com i moravila34@gmail.com els quals gustosament i en la mesura dels seus coneixements i possibilitats, atendran les demandes. Miquel Pérez i Mas
PUIG DELS JUEUS Via Eva, la Princesa
El Puig dels Jueus, situat 300 m al sud de la boca est del tĂşnel de la Mina (foto MP)
CINGLE DELS MUNTS Aresta del Coll Sarbocet
Aresta del Coll Sarbocet (foto MP)
ARESTA DEL COLL SARBOCET Via Guifré, el Reietó
L’aresta del Coll Sarbocet (foto MP)
Via Guifré, el Reietó (foto MP)
CINGLE DELS MUNTS – SALT DE LA MINYONA Canal de la Mare de Deu dels Cingles
La canal de la Mare de Deu dels Cingles amb una cordada en el L4 (foto MP)
Cim del Salt de la Minyona, amb el gos Trotski sota el pedró de la Mare de Deu dels Cingles (foto MP)
Miquel Vilaplana i Pep Carbonell durant la primera repetició de la via, l’any 1962 (foto AA)
En una repetició actual de la via (foto MP)
Miquel Vilaplana i Pep Carbonell en el L2 de la Canal de la Mare de Deu dels Cingles durant la primera repetició, l’any 1962 (foto AA)
Marc Font i Pep Vila, en el mateix lloc ..., 54 anys després (foto MP)
Canal de la Mare de Deu dels Cingles, L3 (foto MP)
Canal de la Mare de Deu dels Cingles, L4, l’Ull de la Verge (foto MP)
CINGLE DELS MUNTS – PARET DEL SALT DE LA MINYONA Via de la Mare de Deu dels Cingles
Paret del Salt de la Minyona (foto MP)
A. Anguera, M. Vilaplana i P. Carbonell, obridors de la via, amb Pep Vila, en una repetició moderna (foto MP)
Manel Alcubierre, Pep Carbonell i Antoni Anguera a la R1, durant l’obertura de la via l’any 1964 (foto MV)
Miquel Alemany a la placa de l’L2, durant una repetició d’època (foto RO)
Miquel alemany en el diedre de L2, durant una repetició d’època (foto RO)
Dani Fernández en el diedre de l’L2, durant una repetició actual (foto MP)
Dani Fernández a L3, vist des de la R2 (foto MP)
Pep Carbonell a L4, durant l’obertura de la via (foto AA)
D’esquerra dreta i de dalt a baix: Alcubierre, Anguera, Carbonell i Vilaplana al pedró de la M. De Deu dels Cingles després de l’obertura de la via (foto AA)
Miquel Alemany dalt del Salt de la Minyona (foto RO)
Anguera, Carbonell i Vilaplana dalt del Salt de la Minyona després d’una repetició actual (foto MP)
PARET DEL SALT DE LA MINYONA Via Bandoler
Marc Font a la part alta de Bandoler (foto MP)
Pep Vila al L4 de Bandoler (foto MP)
En la bavaresa al final de la via Bandoler (foto MP)
PARET DEL SALT DE LA MINYONA Via Atrapa-somnis
AGULLA DEL PI Via Eterna Joventut
L’allargassada agulla o castell del Pi en el grau de l’Esquei. A mig terme i a l’esquerra , els castells Ample i Bernat (foto MP)
R1 de la via Eterna Joventut (foto MP)
L2 d’Eterna Joventut (foto MP)
LLEIXA DE LES ENCANTADES Via Un Roc a la Panxa
LLEIXA DE LES ENCANTADES El Ninot de Can Garrot
El Ninot de Can Garrot o “l’Aborto” (foto PV)
Escalant el Ninot de Can Garrot (foto PV)
La lleixa de les Encantades i el Ninot (foto PV)
Ascensió antiga -sense cordes- al Ninot de Can Garrot (foto col·lecció PV)
Pep Carbonell i Manel Alcubierre al Ninot de Can Garrot, l’any 1966. Al fons, la masia de Can Garrot (foto AA)
RACÓ DE LA CONCA Via Castells de Sorra
El RacĂł de la Conca i els Castells Ample i Bernat (foto MP)
Fissura de la via Castells de Sorra (foto PV)
Ricard Darder a l’L2 de la via Castells de Sorra (foto PV)
RACÓ DE LA CONCA Via Santacana
Racรณ de la Conca, via Santacana (foto PV)
CASTELL AMPLE – ARESTA SUD I CARA EST Vies Xapussa i Diedre Est (diedre Casalí)
Aresta sud del Castell Ample. La via Xapussa segueix l’evident línia de diedres i fissures del centre de l’esperó (foto PV)
En el diedre Casalí de la cara est del Castell Ample (foto col·lecció PV)
Eloqüent reunió antiga de la via Xapussa, actualment, restaurada (foto PV)
CASTELL AMPLE Via Aresta Nord
Castell Ample, aresta Nord (foto MP)
L1 de l’aresta Nord, durant una repetició l’any 1965 (foto RO)
Miquel Vilaplana obrint l’L2 durant la primera ascensió, l’any 1963 (foto col·lecció MV)
L2 de l’aresta Nord en una repetició actual (foto PV)
Rappel del Castell Ample després d’una repetició d’època a l’aresta Nord (foto RO)
CASTELL FALS Via Nyerros i Cadells
El castell Fals, vist des del coll amb el castell Bernat (foto PV)
Pep Vila, obrint l’L1 de Nyerros i Cadells (foto RD)
Ricard Darder, obrint l’L2 (foto PV)
La cara sud del castell Bernat amb Vilanova de Sau, al fons (foto MP)
CASTELL BERNAT Vies UEV (Original) i Baden Powell (Normal)
En el inici de la via Baden Powell (foto MP)
Superant el desplom del primer llarg de la via UEV o Original (foto MP)
CASTELL BERNAT – CARA NORD Via Directa Montserrat
Burilant un “llapis” en una reunió de la Directa Montserrat, durant l’obertura de la via (foto MV)
Material antic en la Directa Montserrat (foto MP)
Una altra mostra del material amb el que es va obrir la Directa Montserrat. Actualment la via està completament equipada amb “P’s”, parabolts i alguns claus. Alguns d’aquests materials antics s’han deixat en la via com a mostra (foto MP)
Miquel Pérez arribant a la primera reunió de la Directa Montserrat després del seu reequipament (foto col·lecció MP)
Sorprenent passatge durant l’obertura de la via (foto col·lecció AA)
El mateix pas després del reequipament de la via (foto MP)
CASTELL BERNAT – ESPERÓ EST Via 1000 Homes
La via 1000 Homes segueix la línia de fissures que ratlla subtilment el centre de l’esperó est (foto MP)
Un escalador a punt d’entrar a la R1 (foto MP)
L2, al final del flanqueig de sortida de la R1 (foto MP)
CASTELL SA SALA – ESPERÓ EST Via Escolopendra
El castell Sa Sala i el seu prominent esperó est, en la part baixa de la imatge (foto MP)
El castell Sa Sala vist des de prop de Vilanova de Sau (foto col·lecció PV)
El castell Sa Sala des de sota (foto col·lecció PV)
ROCA DEL MIGDIA – ARESTA NORDEST Via el Retorn dels Ibers
La via el Retorn dels Ibers ressegueix l’aresta nord (dreta) de la Roca del Migdia (foto col·lecció PV)
El sorprenent primer pas de la via (foto MF)
Els llargs 3 i 4 es desenvolupen per una fina aresta (foto MF)
L’estètic darrer llarg de la via el Retorn dels Ibers (foto MF)
Mar de boira sobre la vall de Sau, des del cim de la Roca del Migdia (foto MF)
CRÈDITS
Guió Miquel Pérez Pep Vila Maquetació i textos Miquel Pérez Ressenyes Pep Vila Armand Ballart Fotografies AA Antoni Anguera MF Marc Font MP Miquel Pérez MV Miquel Vilaplana PV Pep Vila RD Ricard Darder RO Ramon Orriols
Vic, estiu del 2016