~ PINEDA ~
LES CONSTEL.LACIONS DEL ZODĂ?AC Mireia Lausin , Maria Marin, Judith Purroy, Nerea Sabate, Paula Villanueva 06/02/2015
4t ESO A
Projecte de recerca
pineda
PRESENTACIÓ DEL TREBALL
1
Projecte de recerca
pineda
ÍNDEX:
• • • • • • • • • • • • • • • •
Portada............................................................................................1 Índe................................................................................................2 Pregunta..........................................................................................3 Per què hem decidit aquest tema / Metodologia..................................4 Hipòtesi...........................................................................................5 Cos de la memòria............................................................................6 Introducció teòrica.........................................................................7,8 Constel·lacions més conegudes..........................................................9 Fotos símbols del zodíac..................................................................10 Les civilitzacions antigues/ introducció del tema................................11 Meopotàmia..........................................................................12,13,14 L’antic Egipte.........................................................................15,16,17 L’antiga Grècia...........................................................................18,19 Altres civilitzacions..........................................................................20 Conclusió.......................................................................................21 Bibliografia.....................................................................................22
2
Projecte de recerca
pineda
PREGUNTA: Que significaven les constel·lacions per a les antigues civilitzacions?
Imatge d’estels a la nit
3
Projecte de recerca
pineda
PER QUÈ HEM DECIDIT AQUEST TEMA? Hem decidit aquest tema perquè sempre hem tingut curiositat en saber coses sobre l’univers, especialment sobre les constel·lacions, centrant-nos en els símbols del zodíac.
METODOLOGIA: En aquest treball explicarem la relació de les antigues civilitzacions amb les constel·lacions dels símbols del zodíac, també les situarem en l’univers, ensenyant així com estan col·locades, de quines estrelles estan formades i el seu significat. Primer de tot us introduirem al món de l’astronomia, explicant-vos què són les constel·lacions, quins tipus hi ha, de quines estrelles estan formades i ens centrarem sobre els símbols del zodíac, i on estan col·locats. Seguidament anirem especificant sobre el tema de civilitzacions, parlant de diferents llegendes, les creences que tenien sobre el zodíac, els diferents déus... Parlarem de l’antiga Mesopotàmia, l’antic Egipte i l’antiga Grècia, ja que son les que tenen més informació. Finalment escriurem la conclusió, i corregirem, si cal, la nostra hipòtesi. Podrem així solucionar la nostra pregunta, i informar-nos del tema. Buscarem en diverses pàgines webs, en llibres que tenim a casa, i anirem a buscar a biblioteques.
4
Projecte de recerca
pineda
HIPÒTESI: Creiem que les constel·lacions donaven a les persones de civilitzacions antigues un pensament més enllà de la vida. D’aquesta manera vivien amb un estil de vida diferent, creient que després de la mort hi havia una altra vida. Les constel·lacions podien ser la raó per la qual passaven coses a la Terra, com la fertilització en períodes determinats o les èpoques de pluges, i en el àmbit de les persones, segons el comportament de cadascú eren castigats o beneficiats pels déus, que estaven relacionats amb les estrelles. També creiem que per representar els déus, la gent s’inventaven llegendes, que després eren transmeses oralment de generació en generació. Per finalitzar la nostra hipòtesi creiem que la gent d’èpoques passades donaven una gran importància a les constel·lacions, en especial als que són anomenats com a símbols del zodíac.
Imatge del zodíac situat a l’univers
5
Projecte de recerca
pineda
COS DE LA MEMĂ’RIA
estels
6
Projecte de recerca
pineda
INTRODUCCIÓ TEÒRICA Aquí hem buscat la part teòrica sobre moltes de les paraules que són la base d’aquest tema. Nosaltres parlarem de diferents temes, però tots relacionats amb l’astrogia.
La majoria dels puntets que brillen al cel durant les nits serenes són estels. Un estel es un astre format per una massa enorme de gasos, (sobretot hidrogen i heli que estan molt calents). Les constel·lacions estan formades per molts estels. Una constel·lació (del llatí constellatio) és un conjunt d'estels fixos o estrelles sense relació entre ells i que formen un dibuix imaginari. La Unió Astronòmica Internacional divideix el firmament en 88 constel·lacions. La majoria de les constel·lacions que coneixem es van originar a l'antiga Grècia. Però altres civilitzacions van crear els seus propis patrons en el cel d'acord a històries i personatges importants per a ells. A causa de la rotació de la Terra i la seva òrbita al voltant del Sol, dividim les constel·lacions en dos grups. Algunes constel·lacions mai s'amaguen i són conegudes com circumpolars. Les altres estacions es divideixen en constel·lacions estacionals.
N’hi ha moltes, però les que mes destaquen i les més visibles són: l’Ossa Major (també coneguda com el carro gran), l’Ossa Menor, Orió (o el caçador) i les constel·lacions que formen els símbols del zodíac.
OSSA MAJOR: és el conjunt de set estrelles anomenat popularment com «el carro gran», amb forma de carro o de cullerot, quatre estrelles en formen la caixa i tres, la cua. Des de les latituds dels Països Catalans, l'Ossa Major està molt a prop de l'estrella Polar.
7
Projecte de recerca
pineda
OSSA MENOR : és una de les constel·lacions més conegudes de l'hemisferi nord. Consta de set estrelles amb forma de carro; quatre formarien el que és la part profunda del carro i les altres tres serien el mànec del carro. Esta situada molt a prop de l’Ossa Major. ORIÓ: és una constel·lació situada a l'equador celeste, i, per tant, és visible des de qualsevol lloc del món. És una de les constel·lacions més grans i brillants, i una de les que es reconeixen més fàcilment. El nom es refereix a Orió, un caçador de la mitologia grega.
CONSTEL·LACIONS DELS SÍMBOLS DEL ZODÍAC: Parlant de l'astronomia està format per tretze o catorze constel·lacions; en l'astrologia per dotze signes. Segons l'astrologia occidental, les persones nascudes sota un signe del zodíac tenen una personalitat i un futur comú, que depèn del signe en qüestió. Els dotze signes, tal com els coneixem avui dia, van ser enumerats per l'astrònom grec Claudio Ptolomeo al segle II, basant-se en el sistema astrològic sumeri. Les diferents constel·lacions s’anomenen: àries, taure, gèminis, càncer, leo, virgo, libra, escorpió, sagitari, capricorni, aquari, peixos. L'origen dels signes del zodíac es creu que han vingut de Babilònia i Egipte. No obstant això, l'estudi avançat dels signes del zodíac es diu que ha vingut de l'Índia i la Xina.
D’aquest tema se n’han tret molta informació, i això ha portat a que persones l’estudiessin , aquest estudi s’anomena astrologia. L’astrologia és la ciència que intenta relacionar les característiques d’una persona amb la posició dels astres en el moment del seu naixement. Les persones que estudien l’astrologia sostenen que les posicions dels astres tenen relació amb els trets de la personalitat d’una persona, amb els esdeveniments importants de la seva vida i amb les seves característiques físiques. La paraula «astrologia» significa ‘estudi dels astres’. Prové del grec άστρολογία , de άστρον (estrella) i λόγος (paraula, estudi).
8
Projecte de recerca
pineda
CONSTEL·LACIONS MÉS CONEGUDES:
Ossa Major
Ossa Menor
Orió
Constel·lació del zodíac
9
Projecte de recerca
pineda
FOTOS SÍMBOLS DEL ZODÍAC:
Àries
Taure
Gèminis
Càncer
Leo
Balança
Escorpí
Capricorn
Aquari
Verge
Sagitari
Peixos
10
Projecte de recerca
pineda
LES CIVILITACIONS ANTIGUES INTRODUCCIÓ DEL TEMA Per a tots els pobles agricultors de l'antiguitat, el coneixement del cel ha estat fonamental; la seva observació els va permetre calcular els moments precisos per a realitzar sembres i collites; per preparar-se per l'hivern o protegir-se dels rigors de l'estiu. L'aparició de certes estrelles al cel marcaven les futures condicions climàtiques i gràcies a això establien diferents esdeveniments de la vida comunitària. El cel era, per a ells, un dels grans misteris i aviat van començar a veure a les agrupacions d'estrelles elements sobrenaturals; personatges temuts o estimats, benèfics o malèfics que podien intercedir davant les divinitats. Possiblement aquest sigui l'origen de la construcció de moltes d'elles. Les civilitzacions que desenvoluparem seran: l’antiga Mesopotàmia (Babilònia), l’antic Egipte i l’antiga de Grècia
Els pobles antics creien que l’univers estava poblat de forces divines, monstres, dragons i gegants, en l’antiga Grècia es creia que el món va sorgir d’un caos primer predecessor d’un caos més ordenat per la força de déus, atribuïa a la deessa Gea ser mare de la creació, que va sorgir de la obscuritat i fundà una dinastia de déus que dirigien des de la seva residencia en l’Olimp.
11
Projecte de recerca
pineda
MESOPOTÀMIA: Començarem parlant de l’antiga Mesopotàmia, ja que diuen que gran part del seu temps l’utilitzaven per esbrinar coses sobre l’univers que ens envolta. Encara que en el que més se centraven els mesopotàmics fou en el culte als diferents planetes. Mesopotàmia va ser una regió situada entre l'Èufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad). Va desarollar-se durant diferents etapes, des de l’any 3000 a.C. fins al S.IV a.C.
Imatge del mapa de mesopotàmia
La gent que vivia a Mesopotàmia defensava El Camí de la Lluna, el recorregut aparent de la Lluna i el Sol en l’univers, això és molt important per a nosaltres, ja que es pot dir que el zodíac tal com el coneixem (excepte potser un parell de constel·lacions), va tenir el seu origen a Mesopotàmia. És a dir, basant-se en el 12
Projecte de recerca
pineda
camí que feia la lluna i el sol, veient les diferents constel·lacions i els hi posaven noms. Posteriorment, sota el regnat del caldeu Nabucodonosor II de Babilònia (604562 aC), les 18 constel·lacions zodiacals es van reduir a 12 per igualar el nombre de constel·lacions al de mesos, de manera que cada mes porta associada una constel·lació. Les primeres constel·lacions que van poder veure foren Taure, Leo i Escorpio.
mul alin : Escritura de l’antiga Mesopotàmia, en el qual es conten coses de les constel•lacions
Per altra banda ,l’astronomia babilònica va fonamentar les bases de l’astronomia de les civilitzacions posteriors com la grega, la hindú, la de l’ imperi bizantí i la dels sirians, així com l’astronomia musulmana i europea. Els babilonis creien que la terra era un disc fix i que el cel era una esfera que girava al seu voltant dia a dia. D’aquesta manera, moltes estrelles es mantenien en el mateix lloc cada nit, però en canvi van notar que hi havia uns astres que sí que es movien. Van creure que els astres que es movien tenien poders màgics i sobrenaturals, els sacerdots van dedicar moltes nits per estudiar-los i els hi van posar noms que avui en dia coneixem com a :
13
Projecte de recerca
pineda
Imatge dels planetes
També van ser ells qui van organitzar la setmana en set dies, oferint-los als déus: -Dilluns per a la Lluna (sense Déu) -Dimarts per a Mart (Déu Nergal ) -Dimecres per a Mercuri (Déu Nabu) -Dijous per a Júpiter (Déu Mardukn) -Divendres per a Venus (Deessa Ishtar) -Dissabte per a Saturn (Déu Ninurta) -Diumenge per al Sol (Déu Shamash) La Mesopotàmia fou una civilització antiga en la qual es van fer grans descobriments. I va ser la base perquè altres civilitzacions poguessin tenir les seves creences.
Temple mesopotàmic
art en relleu
14
Projecte de recerca
pineda
L’ANTIC EGIPTE Seguidament parlarem de l’antic Egipte. L'antiga civilització egípcia desperta un gran interès i fascinació en l'actualitat fàcil d'entendre per a qualsevol que hagi visitat el país del Nil. L'antic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i baix del riu Nil, en el territori que ara ocupa els actuals estats d'Egipte i el nord del Sudan. La civilització es va constituir cap al 3150 a.C.
Imatge de l’antic Egipte
Les creences en els déus i l'altre món estaven immerses en aquesta civilització des dels seus inicis; la llei faraònica es basava en els drets divins dels reis. Des del segle XIX els egiptòlegs ja tenien un petit conjunt d'estrelles i constel·lacions egípcies plenament identificades. Les que més es coneixen gràcies a ells són Orió i Sepedet. Més tard van veure l’Ossa Major ( mesjetiu, en l’idioma egipci). Els egipcis van observar que les estrelles fan un gir complet en poc més de 365 dies. A més, aquest cicle de 365 dies del Sol concorda amb el de les estacions, i ja abans del 2500 a.C. els egipcis feien servir un calendari basat en aquest cicle, per la qual cosa cal suposar que utilitzaven molt l'observació astronòmica.
15
Projecte de recerca
pineda
No obstant això, encara que la quantitat de textos de caràcter astronòmic és molt gran, més difícil es fa la descripció precisa de constel·lacions egípcies. Els textos diuen coses sobre l’astronomia i s’han trobat a diferents llocs ( parets de piràmides, sostres, tombes...) S’han descobert diferents dibuixos i textos parlant sobre el zodíac de l'època hel·lenística. Encara que moltes de les constel·lacions, incloses les zodiacals, són d'influència grega, apareixen altres constel·lacions egípcies autòctones. Destaca el zodíac de Dendera per ser l'única representació del segle I a.C. del cel complet que ha arribat fins a nosaltres.
La representació del zodíac a la Dendera
Escripció d’ astrologia
Els egipcis alineaven les seves piràmides amb els diferents planetes i les constel·lacions, per rendir més homenatge. Les dues piràmides més visibles apunten a dues de les grans constel·lacions, la de Orió i la de Sirià. A la constel·lació Orió, l’anomenaven déu Osiris perquè creien que era el déu de la resurrecció, per això quan els egipcis morien escrivien a les parets de les piràmides frases adorant al déu. L’altre constel·lació anomenada Sirià correspon a la deessa Isis, muller d’ Osiris.
16
Projecte de recerca
Deu Osiris
pineda
Deesa Isis
Tot astrònom o observador casual del cel sap que cada constel·lació porta associada una llegenda corresponent a la mitologia grecollatina. Aquesta n’és una d’elles, parlant del deu Ra, déu del Sol, els seus fills Shu, déu de l’aire i l’espai, i de Tefnut, deessa de la guerra; els dos germans van tenir com a fills Geb , déu de la terra, i Nut , deessa del cel. Aquesta és la llegenda: - En la ciutat del sol, baix Egipte, es troba Nut i Atón, que significant “complet” i “no ser”. En un moment de la història i mitjançant la força de voluntat va sortir del seu no ser i es va manifestar com el déu del sol Ra o Atón Ra. Aquest porta a dins seu a dos bessons, Shu ( nen) i a Tefnut (nena), que van concebre a Geb i Nut. Aquest dos van néixer sense ser permesos. Ra al saber de la seva existència va ordenar al seu fill Shu que els va mantenir apartats impulsant a Nut cap a dalt, al cel, prohibint-li tenir fills durant els 360 dies de l’any, amb Geb, que a la vegada va ser envaït cap a baix. Nut li va demanar ajuda a el seu amic, el déu Tot, per poder tenir fills, aquest va jugar les cartes amb Selene ( la lluna) i en guanyar va aconseguir una part de la seva llum, amb la qual va crear 5 nous dies, que no pertanyen als 360 dies de l’any, en què va poder tenir 5 fills; Osiris, Horus, Set, Isis i Neftis. Quan Ra va condemnar a Nut sense fills va ser perquè al néixer Osiris, el seu primer fill, deixaria de ser el déu absolut. Explica la llegenda que quan va néixer Osiris , es va sentir una veu que des del cel proclamava: Ha nascut el senyor de tota la terra !-
17
Projecte de recerca
Sarcòfag
pineda
Esfinx i piràmide
L’ANTIGA GRÈCIA L'Antiga Grècia o Grècia Clàssica és el període de la història de Grècia, que abasta gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic següent. L'Antiga Grècia és considerada pels historiadors com el fonament de la cultura occidental. La cultura grega va tenir una poderosa influència en l'imperi Romà, el qual en portaria la seva versió a diverses parts d'Europa.
L’ astronomia va ser estudiada pels grecs des de temps antics. Va rebre importants influències d'altres civilitzacions de l'Antiguitat: les que van exercir més influència van ser la provinents d'Índia i Babilònia. En els primers temps de l’història de Grècia es considerava que la Terra era un disc que en el centre es trobava l’Olímp y totes les observacions astronòmiques
18
Projecte de recerca
pineda
tenien com a fi servir de guia per als agricultors per el quee s va treballar intensament el diseny de un calendari que fou util per aquestes activitats. Un personatge que va destacar en aquesta època fou Tolomeu, astrònom, matemàtic i geògraf grec. És molt poca la informació sobre la vida de Tolomeu que ha arribat fins al nostre temps. Tolomeu va ser l'últim gran representant de l'astronomia grega i, segons la tradició, va desenvolupar la seva activitat d'observador en el temple de Serapis en Canopus, prop d'Alexandria. Utilitzant les dades recollides pels seus predecessors, especialment per Hiparco, Tolomeu va construir un sistema del món que representava amb un grau de precisió satisfactòria dels moviments aparents del Sol, la Lluna i els cinc planetes llavors coneguts.
Tolomeu
dibuix de Tolomeu representant l’univers
Tolumeu va trobar una altre constel·lació anomena Ofiuco ( o caçador de serps) . Aquesta constel·lació pertanyia a uns del símbols del zodíac, però mes tard va ser treta. Es pot trobar aquesta constel·lació en ambos hemisferis durant el mes d’abril fins a octubre, situada a sobre el equador celeste.
Ofiuco També es pot veure textos sobre l’astronomia a L'Odissea d'Homer, ja que es refereix a constel·lacions com l'Óssa Major i Orió, i descriu com les estrelles poden servir de guia en la navegació. També podem veure textos d’aquest tema a L'obra "Els treballs i els dies" d'Hesíode , que informa sobre les constel·lacions que surten abans de l'alba en 19
Projecte de recerca
pineda
diferents èpoques de l'any, per indicar el moment oportuna per llaurar, sembrar i recol·lectar. Com em dit abans ,amb aquest dos escriptors podem veure com utilitzaven les constel·lacions per fer coses de la vida.
Temple de Partenó
escultura grega anomenada Discòbol de Tafaner
ALTRES CIVILITAZACIONS Per causa de l’extensió del treball no em pogut posar altres civilitzacions que tenien relació amb les constel·lacions, tot i així em trobat que en diferents moments de la història ha estat present les creences de els astres i constel·lacions. Em trobat que els Mayas veien els cometes i les constel·lacions com una senyal d’un canvi que anava arribar, transformant diferents estructures i aconseguir l’equilibri amb el món. A la India creien que la Terra es trobava sobre 4 elefants i aquest a es trobaven sobre una tortuga, i aquesta sobre una cobra. Sabem també que els Àrabs es fixaven en les constel·lacions i, basant-se en els escrits de Tolomeu, van escriure un llibre anomenat El llibre de las Estrellas Fixes en el qual diu com estan col·locades les estrelles i les respectives constel·lacions. Es pot veure que durant tots els anys de la història les persones em buscat explicacions a els fets i la creació de l’univers, especialment al significat de cada constel·lació.
20
Projecte de recerca
Text de la astrologia musulmana
Horòscop chinés
pineda
Horòscop dels Mayas
escriptura persa sobre l ’astronomia
CONCLUSIÓ Hem aprés molt en aquest treball. Podem dir que la nostra hipòtesi no era del tot certa, ja que els antics astrònoms feien servir les constel·lacions i els astres per explicar històries místiques i metafòriques. Moltes de les civilitzacions representaven els astres com a déus, i depèn dels actes que feien rebien unes conseqüències o unes altres, per tenir d’alguna manera, controlada a la població. Nosaltres volíem tractar més el tema del zodíac, però em pogut observar que les civilitzacions antigues buscaven respostes a les seves preguntes en els planetes, per això hem trobat molta mes informació en aquest terme. En el que si hem acertat de la hipòtesi, era que els antic pobles creien que hi havia relació entre les constel·lacions i la terra.
Finalment dir, que em pogut trobar una resposta a la nostra pregunta, encara que no fos de la manera que esperàvem. 21
Projecte de recerca
pineda
Esperem que aquest treball us hagi ofert suficient informació de manera clara i simple. Gràcies per la vostra atenció.
BIBLIOGRAFIA: INFORMACIÓ SOBRE LA INTRODUCCIÓ DE LA MEMÒRIA Xtec, wikipèdia, cool cosmos, el cielo del més, eHow, Pregúntale a un astrónomo,para niños ,
INFORMACIÓ SOBRE MESOPOTÀMIA Youtube: MESOPOTAMIA -EXPLORADORES DE LA HISTORIA es.slideshare.net: Constelaciones en la Antigua Mesopotamia
INFORMACIÓ SOBRE EGIPTE Antic Egipte creences religioses Pàg: Wikipedia 22
Projecte de recerca
pineda
La constelación de Mesjetiu (Osa Mayor) en el antiguo Egipto Pág: La constelación de Mesjetiu (Osa Mayor) en el antiguo Egipto ( escrit per José Lull)
El mite del naixement d’Osiris (Escrit per Mirta Fernàndez) Pàg: Cuentos y Leyendas del Antiguo Egipto INFORMACIÓ SOBRE GRÈCIA
L’antiga Grècia Pàg: Viquipèdia
Astronomía de la antiga Grècia Pàg: Astro mía Astronomía griega Pàg : Introducción a la astronomía i astrofísica
La astronomía de la Antigua Grècia Pàg:Factoria Historica (escrit per Javier)
La astronomía de la antiga Grécia Pàg:ASTROciencia ( escrit per Jesús Canive)
LLIBRES ( Geoffrey Cornelius , Paul Devereux) 1996. El lenguaje secreto de las estrells i los planetes. EDITORIAL: Debate. LLOC DE PUBLICACIÓ: Londres. EDICIÓ: Judy i Clare Richards PÀGINES: 28,29,33,136,137,155.
23
CARACTERÍSTIQUES
Projecte de recerca
pineda
Mesopotàmia
Egipte
Grècia
Es situa entre l'Èufrates i el Tigris
nord-est d'Àfrica entre el curs mitjà i baix del riu Nil
llei faraònica
S.XIX els egiptòlegs tenien petit conjunt d'estrelles i constel·lacions
considerava que la Terra era un disc amb constel.lacions per a cada una de les estacións Personatge important tolomeu
La gent defensava El Camí de la Lluna
Tota constel·lació té una llegenda
Oficuo una altre constel·lació
Informaticaineda1415
24